Mariano Lalana Més que un Pont - Diari Més Ebre2009/04/03 · Els Alcaldes de Tortosa, Amposta i...

diari ebrediariDIVENDRES 3 DE ABRIL DE 2009 núm. 474

C/ Estanislao Figueres, Entlo.43002 TarragonaTel.: 902 35 70 [email protected]

www.mesebre.cat

Avui és notícia

Terres de l’Ebre

CiU anuncia accions per

evitar que les inversions en

infraestructures del Govern

al territori se’n vagin a la

Sagrera.

P6

Els Alcaldes de Tortosa,

Amposta i l’Aldea reclamen

el traçat de l’autovia de

l’interior consensuat pel

territori.

P8

El PSC xifra en 1.236 els

llocs de treball que el Fons

Estatal d’Inversió Local

crearà a les Terres de l’Ebre.

P5

Societat

JASP: Joves sobradament

preparats per a decidir.

P9

L’última:

Detectiu privat, una

professió real. Entrevista a

J.P., investigador.

P24

Esports

CD Tortosa

Es fan oficials els actescommemoratius delcentenari del club.

P10

Tercera divisió

La Rapitenca, en ratxa, rebràdiumenge el Reus, en elderbi (12 h). L’Ampostavisitarà el Miapuesta.

P11

Regional

Malestar a Camarles perl’arbitratge de MoisésVizcarro a Benifallet: «foupremeditat».

P14

Handbol

Amposta serà una de lesseus de la fase d’ascens aDivisió d’Honor.

P17

Més que un PontPer als ampostins, lo pont penjantés molt més que una simple via decirculació. Representa tot un sím-bol de la ciutat, que els distingeixallà on vagin. Ja la seva creació vaser tota una fita, al ser el segonpont penjant de formigó armat,darrera del mític pont de Brooklynde Nova York.

El pas del temps però, li ha deixatalgunes seqüeles importants, comquan les tropes franquistes el vandestrossar l'any 38. Encara que lapitjor de les ferides ha estat el pasdel temps que l'ha anat deteriorantpoc a poc. D'aquesta ferida, tot justs'acaba de recuperar després de 2anys de cures.

Ahir dijous es va tornar aobrir al transit el pont pen-jant, després d'haver superatamb escreix el termini marcaten un inici. Aquest incompli-ment del termini previst, haestat degut a la gran comple-xitat tècnica que ha implicat

aquesta millora, i que ha cos-tat 4,27 MEUR. A partir d'araels més habituals del pont,com són els veïns de L'Aldeai Deltebre, així com els queentren des de l'autopista, japodran tornar a fer servir l'ac-cés a Amposta, excepte si

condueixen un vehicle demés de 12 tones de pes.Solament es lliuren els auto-busos, que també el podranpassar, independentment delseu pes, tal i com va manifes-tar l'alcalde d'Amposta, Sr.Manel Ferré. P3

Mariano Lalana

DIVENDRES 3DE ABRILDE 20092

opiniódiarimésebre

www.mesebre.cat

mésdiari

ebreEdita:

Limicola, SLDL: T-1610/2001 - ISSN: 1579-5659

MÉS EBRE

Gerent:Aleix Beltran

Redacció:Tere Gonzalez, Diana Mar,

Michel Viñas, ArantxaAmores

Col.laboradors:Amado Cebolla, Josep Juan,

Maite Mestre, HadarAyxandri, Marto, Roco

Fotografia:Mariano Lalana

Disseny i maquetacióJesús Ruiz

Versió ‘on line’:Dani Mayandia

Publicitat:[email protected]

Administració:Susana Maria

distribució@mesebre.catImpressióImprintsaDistribució

Unipost La Ràpita977 74 50 51

c/ Estanislao Figueres, 17 entr.43002 Tarragona

Tel.: 902 35 70 70

www.mesebre.cat

L’opinió del diari quedareflectida exclusivament a tra-vés de l’editorial. Els arti-

cles de la secció d’opinióexpressen els criteris de qui els

signa i el diari no els fa seusnecessàriament.

5.000 exemplars

ALTRES CARTES DELS LECTORS I PER A DEIXARLA TEVA OPINIÓ D’AQUESTA ENQUESTA, ENTRA A:

www.mesebre.cat

La secció de cartes és oberta a la participació detots els lectors de MÉS EBRE. Poden fer-les arribar ala redacció per correu (carrer Estanislao Figueras,17, entr. 43002 Tarragona o a través de l’adreçaelectrònica [email protected]). S’han d’adjuntarles dades personals, el número de DNI i un telèfon decontacte. Si es vol signar amb les inicials o de formaanònima serà sota la responsabilitat del lector.

Ningú pot posar en dubte que l'obra derecuperació del pont penjant d'Amposta haestat tot un èxit. Els tècnics, finalment han

trobat solu-ció a un pro-blema ded i f í c i ld i agnòs t i cinicial. Peròla realitatés que hanhagut d’es-tar més dedos anys

per a que els vehicles puguin tornar a pas-sar-hi, i que els comerciants propers veginnovament la llum per al seu negoci.

Aquest fet ens obre un debat al voltant delsterminis de les obres.

Com pot ser que la iniciativa privada s'a-vanci sovint als terminis previstos de finalit-zació d'obres, i a les obres publiques estinguin que demanar allargaments de termi-ni? Qui indemnitza als afectats de cada cas? Opotser n'hi ha prou amb la resposta habi-tual de: el bé de la comunitat per davantdel del particular. Per sort, sempre quedael consol del “coste i valgue”.

De nou tenim un repte a tots i cadascundels municipis de les TE amb el Fonsd'Inversió Local, que “teòricament” estàdestinat a projectes que s'han d'haver fina-litzat dins l'any 2.009. En aquest cas, idonat que el termini és una condició bàsicade funcionament del fons, ben segur queels terminis es compliran sense moratò-ries. Ja ho veurem.

Qui indemnitza als afectats de cada

cas? O potser n’hi ha prou amb la

resposta habitual de: el bé de la

comunitat per davant del

del particular

Editorial

Coste i Valgue

Els apunts de Felip Monclús no solen sergaire interessants. Aquesta vegada, però,a les portes de la seva previsible reelecciócom a president de la secció local d'ERC aTortosa, ha penjat un post infumable sobrela persona de Joan Saura i les seves pre-sumptes actituds antidemocràtiques. Desde l'autoritat que ens dona haver criticatals nostres dirigents de partit i als nostresrepresentants al govern quan ha calgut,reconeixent així que el nostre partit no ésinfal·lible i que els seus líders també s'equi-voquen, volem fer algunes consideracionsen relació a les opinions expressades pelsenyor Monclús al seu bloc. En primer lloc,la idea que transmet en tots els seusescrits que ERC ho fa tot bé i la resta totmalament ens sembla pueril i poc versem-blant.L'oportunisme i la demagògia que s'expres-sen en molts dels seus apunts demostrenuna manca d'escrúpols alarmant per tald'aconseguir rèdits polítics i desacreditarels seus adversaris polítics.En tercer lloc volem, excepcionalment,contestar a les seves ridícules acusacionscontra el Conseller Joan Saura.-En relació als “kubotans”. Aquest instru-ments es feien servir abans que Joan Sauraassumís la responsabilitat d'Interior. Ladirecció actual del Departament ha redac-tat un reglament intern regulant la utilitza-ció d'instruments d'aquest tipus.-La limitació dels accessos a Barcelona a80 km/h és una mesura que s'ha aplicat amoltes altres capitals europees. Si tenimen compte que la qualitat de l'aire deBarcelona és de les pitjors de la UnióEuropea, potser conclourem que era unamesura necessària, i que avui dia és gene-ralment acceptada pels usuaris desprésd'un període d'adaptació. A més, els acci-dents a la zona 80 han experimentat unadisminució considerable. Des del territoriapreciem que es tingui la valentia de posarlímits al monstre metropolità que ésBarcelona, tot i que siguin mesures poc

populistes i que s'hagin comès errades decomunicació. -Reiterem el nostre suport a l'assistènciade Joan Saura a una manifestació, la queprotestava contra la invasió israeliana deGaza, en què s'expressava una voluntat depau i es rebutjaven els conflictes armats.L'actitud individual dels assistents a aques-ta protesta no és responsabilitat de JoanSaura ni es pot generalitzar. Esperem queel President d'ICV, per molt Consellerd'Interior que sigui, no deixi mai d'anar aaquestes manifestacions.-Quant a donar ordre d'utilitzar la violènciaextrema contra els manifestants d'ahir i elcopejar a ciutadans i periodistes, creiemque s'ha de ser o molt malintencionat omolt ignorant per afirmar que els excessosque es van poder produir ahir davant de lamanifestació són ordre del Conseller.Estem convençuts que hi haurà una investi-gació sobre l'actuació de les forces deseguretat i, si s'escau, es depuraran lesresponsabilitats que pertoqui. En relació ales manifestacions contra el Pla Bolonya,cal que li recordem que la situació genera-da afecta, sobretot, el Departamentd'Universitats, responsabilitat d'ERC, i quel'ordre de desallotjament dels estudiantstancats a la UB és responsabilitat del rec-tor, que té plena autonomia a lesinstal·lacions de l'esmentada universitat.

Ja per acabar, li recomanem al senyorMonclús que es tranquilitzi. A la seva edat,és normal que exhibeixi un cert sectarismei excés d'efervescència, però si tenim encompte el càrrec que ostenta, president dela secció local de Tortosa, no creiem queaquesta actitud faci cap favor a la forçapolítica que representa, EsquerraRepublicana de Catalunya, a la que aprofi-tem per reiterar el nostre respecte i la nos-tra voluntat de col·laboració en la consecu-ció d'objectius comuns.

ICV Tortosa.

No tot val en política

Opinió

El 19 de desembre de 2006,el Ministeri de Foment licitaval'estudi previ “corredor:Mediterraneo - Valdealgorfa”,que fa referència a l'AutoviaA-68. Aquest estudi ha deservir al Ministeri per determi-nar quin ha de ser el traçatd'aquesta autovia que con-nectarà l'Aragó amb la costamediterrània. Des d'Esquerradefensem que aquesta con-nexió es faci per Catalunya,per la demarcació deTarragona, a través de l'ac-tual N-420. El Ministeri però,tal com ha demanat demanera unànime elParlament de Catalunya,haurà de preveure en aquestestudi que aquesta connexiócatalana es pugui fer tambéper l'eix de l'Ebre (C-12).L'N-420 en el seu tram catalàha comptat amb una grandeixadesa, amb poquesinversions i amb un retardespectacular en l'execucióde les obres planificades perl'Estat en els seus pressupos-tos. Són un exemple clar dela manca de celeritat en latramitació i execució delsprojectes les variants deRiudecols, Corbera d'Ebre iGandesa. Les tres estan enla fase de projecte construc-tiu, però la seva tramitaciós'arrossega pel BOE des del25 de març de 2001, diaque es publicava la licitacióde la redacció de l'estudiinformatiu. Nou anys des-prés, encara esperem queaprovin els projectes de lestres variants, que sumen unsvuit quilòmetres i són d'uncarril per sentit: pecata minu-ta en l'historial del Ministeri.El fet que el Ministeri deFoment mantingui l'N-420 enaquest estat, sobretot altram català, ens resta com-petitivitat respecte a altrescomunitats veïnes i, demanera interessada o no, potcondicionar l'elecció de con-nectar l'A-68 amb el medite-rrani per Morella davant del'opció catalana.Des d'Esquerra, davant l'o-portunitat històrica que repre-senta la connexió de l'A-68tant pel que fa a dinamització

econòmica com a la comuni-cació amb altres territoris,defensem una actuació con-junta de tots els partits, insti-tucions, entitats i agentssocioeconòmics de la demar-cació per demanar tots unitsla connexió catalana d'aques-ta autovia. Aquesta ha de serla nostra prioritat, perquè ded'un punt de vista econòmic,el traçat que el Ministeri deFoment determini tindrà unimpacte molt important, perexemple, per als ports deTarragona i Alcanar. Per aEsquerra, el camí que calseguir és la unanimitat de laresolució del Parlament deCatalunya, que el passat 11de març acordava que l'op-ció més positiva, per aquestaconnexió, la que establiria elseu recorregut, a Catalunya,per la N-420 amb les màxi-mes prestacions possibles,entenent també que a méshauria d'estudiar la connexióper l'Eix de l'Ebre (C-12). Esquerra treballarem pel con-sens, cercant la complicitatdel teixit socioeconòmic peranar tots junts davant l'Estata demanar la connexió de l'A-68 per Catalunya. Donaremsuport a qualsevol iniciativasocial que comporti un pro-cés de consens territorialque acabi transformant lesdues opcions catalanes detraçat en una de sola, fet quereforçaria les nostres possibi-litats davant del'Administració de l'Estat. Iparal·lelament, no defalliremfins que el Ministeri executiles tres variants, de la matei-xa manera que no vam pararen la legislatura anterior finsque, gràcies a la tossuderiadel diputat republicà JosepAndreu, l'Estat va desenca-llar, modificant-ne fins i tot elprojecte, executar i acabar lavariant de Falset, a més desolucionar la vergonya de l'N-420, el pont d'Asmà.

Sergi de los Rios i Marta Cid.Diputats d'Esquerra alParlament de CatalunyaPere Muñoz. Senadord'Esquerra dins l'EntesaCatalana de Progrés.

De l’Aragó a la Mediterrània per CatalunyaOpinió

DIVENDRES 3DE ABRILDE 2009 3

diarimésebreen portada

www.mesebre.catwww.mesebre.cat

Desprès de dos anys tan-cat per les obres de res-tauració i millora de l’estructura i davant l’expec-tació de molts ciutadans,el Ministeri de Foment hareobert aquest dijous almatí al trànsit el pont pen-jant d'Amposta. Pocdesprès de les 10horesdel matí, la subdelegadadel govern espanyol aTarragona, TeresaPallarès; l’alcalded’Amposta, Manel Ferré; iel cap de Carreteres delMinisteri de Foment a lademarcació de Tarragona,Alberto Hernández,encapçalaven la comitivade l’acte institucional dereobertura al trànsit. Alfinalitzar, creuaven tambéel pont alguns ciutadansque desde primera horahavien estat esperant perser els primers en trepitjarla nova infraestructurarehabilitada. L'actuació,que ha costat un total de4,27 MEUR, ha estat mar-cada sobretot per les difi-cultats tècniques davant la

necessitat de controlar elsmoviments i tensions delscables a mesura queavançava l'obra. Dificultatstrobades que no es tenienprevistes inicialment vanobligar al Ministeri a dur aterme un replantejamentdel projecte i invertir méscapital del que en un princi-

pi s´havia previst (3MEUR)Les obres van començar alfebrer del 2007 i en unprincipi havien d'estarenllestides al novembre del2008. El projecte ha con-sistit en la substitució decables de sustentació delpont, un per un i de formamonotoritzada, la substitu-

ció i millora de la llosa dela calçada, la substitucióde voreres, el reforç i pro-tecció de l’estructurametàl.lica, l’execució d’unnou sistema de suport deltauler, i la instal.lació d’unsistema d’instrumentacióque enviarà, telemàtica-ment, dades a la central

de Carreteres a Madrid.Tot aquesta precisió hasuposat els 4 mesos deretard en relació a la dataen un principi prevista queel Ministeri considera dinsdel límits normals tractant-se com s´ha tractat de larehabilitació manual dúnaobra dárt, dún pont cen-

tenari, dún símbolemblemàtic de la ciutatd'Amposta; però que elscomerciants de la zona noveuen de la mateixa mane-ra, ja que, segonsaquests, la durada exces-siva de les obres i el fet detallar al trànsit l'avingudaAlcalde Palau els ha provo-cat pèrdues importants enels seus negocis de lesquals ningú, de moment,seń fa càrrec. Estem par-lant d’un descens entre el30 i el 70% durant aquests25 mesos d’obres. El con-sistori ampostí es va com-prometre a canalitzar lesseves demandes de com-pensacions econòmiquesdavant de Foment;l’Administració Estatal,però, ha descartat en totmoment fer front a aques-tes demandes. A lésperaque es pugui trobar unasolució beneficiosa pertotes les parts, aquestsdijous els primers cotxesja circulaven poc desprèsde les 10 del matí pelpont, lóbertura del qualpermet recuperar la comu-nicació amb la N-340 pelnord així com amb la TV-3454, amb Deltebre.Lálcalde de la ciutat,Manel Ferré, ha destacatque a partir d'ara, els vehi-cles de més de dotzetones, a excepció d'auto-cars, no podran utilitzarl'estructura. Més de 1.500vehicles utilitzaran diària-ment la infraestructura.

Dos anys desprès, ja es pot circular pel pont penjant d’Amposta

Desprès de 25 mesosque les tanques d’obratallèssin l’accès al pont iun cop rehabilitat,aquest dijous s’ha obertnovament al trànsit.

La subdelegada del govern espanyol a Tarragona, Teresa Pallarès, mostra la seva satisfacció pel resultat final

L’alcalde de la ciutat, Manel Ferré, lamenta les molèsties produïdes a la població, sobretot als comerciants

TG

La subdelegada del govern a Tarragona, Teresa Pallarès, encapçalava la comitiva.

«Tot i que ha trigat ha valgut la pena. És unaremodelació integral del símbol mésemblemàtic dels ampostins».

Parla l’AlcaldeA partir d’aquest moment els vehicles amb unpes superior a les dotze tones no podranutilitzar el pont.

Restriccions


terres de l’ebrediarimésebre

www.mesebre.cat

El Departament d'AccióSocial i Ciutadania i laCreu Roja estan implantantaquest any conjuntamentun servei de localitzacióde persones que pateixenmalalties degenerativescognitives com aral'Alzheimer. El SistemaIntel·ligent deMonitorització d'AlertesPersonals (SIMAP) és unservei posat en marxa perla Creu Roja que constad'un dispositiu mòbil ambun receptor GPS i unmòdem GSM. El malaltporta l'aparell a sobre i,per tant, se'l pot tenir loca-litzat de manera perma-nent i detectar les situa-cions potencialment peri-lloses en què es pugui tro-

bar. El director dels ser-veis territorials d'AccióSocial i Ciutadania a lesTerres de l' Ebre, AdamTomàs, ha destacat durantla presentació la importàn-cia del SIMAP perquèajuda a normalitzar la vidade les persones i contri-bueix al dret a l'autonomiapersonal.“Respon a unanecessitat objectiva depal·liar la pèrdua d'autono-mia personal”, ha argu-mentat. El localitzador s'a-plicarà inicialment a unaseixantena d'usuaris de lademarcació -535 arreu delpaís- que se seleccionarana través de la xarxa deserveis socials bàsics i deles entitats i associacionsde familiars d'Alzheimer.definitoris de l'Alzheimer El pressupost que es des-tina aquest any per implan-tar el localitzador és de312.244 euros.

Un nou localitzador a les Terres de l’Ebre per persones amb Alzheimer

El Sistema Intel.ligentde Monotorització d’A-lertes Personals ajudaa normalitzar la vidadels malalts d’Alzhei-mer.

Presentat conjuntament pel Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Creu Roja

Una seixantena de persones de la demarcació es beneficiaran del nou projecte

REDACCIÓ

El SIMAP respon a una necessitat objectiva de pal.liar la pèrdua d’autonomia personal.CEDIDA

El Departament d'AccióSocial i Ciutadania crearà imillorarà al llarg d'aquestany 5.105 places peratendre persones ambdependència. Així ho recullel conveni signat entre laconsellera CarmeCapdevila i la secretàriad'Estat de Serveis Socials,Famílies i Discapacitat,Amparo Valcarce. Tot ple-gat suposarà una inversióde gairebé 62 milions

d'euros amb la qual, amés, es crearan més de5.300 llocs de treball. Ales Terres de l’Ebre lainversió més gran que esfarà aquest 2009 serà pera la residència d’Alcanar,on s’invertiran un miliód’euros i es crearan 50places. Es crearan, a més126 nous llocs de treball ala residència de Deltebre i10 a la residència de dis-capacitats d’Amposta i alcentre de dia de laFatarella, entre d’altres.Totes aquestes novesactuacions suposaran peral nostre territori unainversió total superior als

dos milions d’euros i escrearan 127 llocs de tre-ball en total. Aquest con-junt d'actuacions formapart del Fons Especial del'Estat per a la dinamitza-ció de l'economia i l'ocu-pació aprovat recentmentpel Govern espanyol i des-tinat a actuacions vincula-des amb l'atenció a ladependència. Dels 400milions que el Fons desti-na a totes les Comunitats,Catalunya rebrà Aquestsdiners es distribuiran entres paquets. El primerestà dotat amb9.784.940,9 euros iinclou actuacions de

modernització de centres,el segon té un import de30.492.926,1 euros perampliar l'oferta de places.Finalment, el conveni ambel Ministeri també incorpo-ra una tercera partida de

21.688.062 euros.Aquest paquet inclou: inversions en allotjamentsparticulars, i gestió denous serveis del catàlegmitjançant compra o llo-guer.

50 noves places d’atenció a ladependència a Terres de l’EbreAixò suposarà una creació de més de 126 llocs de treball

REDACCIÓ

El sindicat USOC de LearRoquetes (Baix Ebre) hafet públiques les sevessospites sobre el fet queels sindicats UGT i CCOOestiguin negociant ambla direcció de l'empresales condicions d'un EROtemporal al marge delsseus cinc delegats delComité d'Empresa, tot ihaver guanyat les elec-cions sindicals amb un30% del suport de laplantilla i ostentar la pre-sidència del citat orga-nisme. Representantsd'UGT i CCOO van anun-ciar públicament la set-mana passada les inten-cions dels gestors deLEAR de presentar unERO a la planta deRoquetes després detres aturades tècniques ila manca de comandes.La planta ocupa 500 per-sones i fabrica cablejatsper a automòbils de lamarca Saab.

Sospites enversles negociacions

amb els ERO

L'alcalde de Tortosa, Fe-rran Bel, ha anunciat quel'Ajuntament ja ha fetl'encàrrec a l'empresa ur-banística municipalGUMTSA de la redacció iexecució del projecte denou Centre d'Interpreta-ció de la Setmana Santa.Aquest projecte, llarga-ment reivindicat per lesconfraries i per l'Agrupa-ció de Confraries de laSetmana Santa, és uncompromís del governmunicipal que serà unarealitat l'any vinent. Lesobres s'iniciaran durantaquest 2009 amb l'objec-tiu que el Centre puguiestar acabar o en la sevafase final de construcciódurant la Setmana Santade 2010. S’ha incidit enla importància d'aquestnou equipament per a laciutat, més enllà de l'es-trictament religiosa.

Nou Centred’Interpretacióde la Setmana

Santa

A Catalunya hi ha unes 75.000 personesmajors de 70 anys amb demència, de lesquals 51.000 pateixen símptomes defini-toris d’Azheimer.

Dades AlarmantsA travès d’una web, d’accès personal irestringit, SMS o MMS els familiarspodran saber la ubicació del malalt en unmapa.

Localització exacta

Noves oportunitats laborals a les Terres de l’EbreCedida


diarimésebreterres de l’ebre

www.mesebre.cat

Malgrat l'increment en lavelocitat d'execució d'o-bres, l'Ajuntament hainformat avui al Comitè de

Seguiment i Avaluació delPINCAT que s'han dema-nat dos anys de pròrrroga

per concloure els treballsprevistos. Cal recordarque el PINCAT estava pre-

vist per al període 2005-2009. L'alcalde de Tortosa,

Ferran Bel, ha afirmat que"hem avançat molt" res-pecte la situació en quèl'actual equip de govern esva trobar el 2007, ambaproximadament un 12per cent d'obra executa-da, malgrat que llavors estrobava a l'equador delPINCAT. El delegat delGovern de la Generalitat ales Terres de l'Ebre, LluísSalvadó, ha dit que estem"en un percentatge d'exe-cució elevadíssim", cosaque "cal agrair al'Ajuntament de Tortosapel canvi de rumb". FerranBel ha informat quel'Ajuntament ha sol·licitat ala Generalitat una pròrro-ga de dos anys, fins aljuny de 2011, malgrat quela voluntat de l'equip degovern és concentrar elgruix de les obres al 2009i 2010, en projecte s d'ac-tuacions que no està tan-cat.

Més d’un 80% d’obra projectada

L’Ajuntament de Tor-tosa ha aconseguitposar-se al dia en l’e-xecució del Pla Inte-gral després d’ence-tar l’any 2007 unacursa contrarellotgeen la redacció i exe-cució de projectes. Adata d’avui, les obresacabades suposen un31,4% de pressuposttotal, en procès un51,7% i les que quequeden per iniciarsón un 16% restant.

Les obres acabades del PINCAT representen un 83% dels 18 milions d’euros de pressupost

REDACCIÓ

La setmana vinent finalitza la licitació de les obres d’urbanització dels carrers Bisbe Aznar i Olivé.Cedida

Uns 500 alumnes del’IES-SEP de l’Ebre deTortosa van participardimecres al matí d’aques-ta setmana, tot i la pluja,en una marxa solidàriaen favor de la LligaContra el Càncer. Cadaany, la comunitat educati-va del centre organitzadiverses xerrades, con-ferències i actes espor-tius en favor d’una causaque tinga ressó entre elsciutadans a la qual desti-nen els esforços i larecaptació que puguenrecollir. «Formo part dela marxa per ajudar elsmalalts. El jovent no estàprou conscienciat».

Marxa solidàriacontra el càncera Tortosa

L’Ajuntament de Tortosaté com a objectiu recupe-rar l'esplendor del parcTeodor Gonzàlez, peròseguint criteris de soste-nibilitat i potenciant elsusos socials, esportius iculturals d'un dels espaismés característics de laciutat. Així, el projecte noinclourà espècies orna-mentals que necessitenun manteniment elevat,tindrà en compte la re-siistència de les plantes is'instal·larà un sistemade reg automàtic i cen-tralitzat, per gestionarmillor l'aigua i facilitar elmanteniment.

687 mil eurosdestinats a recuperarel parc de Tortosa

El PSC ha valorat positiva-ment el Fons Estatal d'In-versió Local que crearà

1.236 llocs de treball a l'E-bre i el Fons Extraordinariper a la Dependència queamplia les places dels cen-tres de dia i de residènciaper a la gent gran, 236places més amb una inver-sió de 2.075.355 milions

d'euros.La secretària d'Or-ganització del PSC a lesTerres de l'Ebre, Maria Bel-tran, ha destacat que laposada en marxa del Fonspermetrà oferir nous llocsde treball precisament enun dels sectors més perju-

dicats per l'actual crisi, elde la constru ció (3.142persones a les Terres del’Ebre) «No podrem aguan-tar el mateix nivell deconstrucció dels darrersanys, per la qual cosa sónimportants tant els progra-

mes de formació del de-partament de Treball comla creació de noves opor-tunitas de treball per a lagent d'aquest sector.» Elsecretari de Politica Muni-cipal, Manel de la Vegatambé ha considerat alta-ment positiu el nou fonsper a la Dependència, per-què crea nous llocs de tre-ball en el sector dels ser-veis socials, que està al'alça. «Com a partit socia-lista i d'esquerres hem decomptar amb els usuaris iamb els treballadors».

«Més ocupació i noves oportunitats laborals»

Els socialistes ebrencs reflexionen sobre les dades de l’atur al territori

REDACCIÓ


diarimésebre

www.mesebre.catterres de l’ebre

Intentar evitar que lesinversions en infraestruc-tures que pertoquen a lesTerres de l'Ebre se'n vagina la Sagrera és un delsprincipals objectius queCiU actuarà tant alParlament com alCongrés dels Diputats.Així ho ha anunciat aquestdilluns el secretari generaladjunt de CDC, Felip Puig,en la seva visita a lesTerres de l`’Ebre. Puig hafet aquestes declaracionsarran el fet que l'estacióbarcelonina del TGV seràfinançada a càrrec de ladisposició addicional ter-

cera de l'Estatut. SegonsPuig, el finançament d'a-questa obra s'ha habilitat'en detriment' d'altresinfraestructures previstesal país. I és palpable el dèficithistòric del territori eninversions ferroviàries, ipel qual es ve lluitant moltde temps atràs, sense, demoment, cap soluciópràctica i definitiva.Al pas d’aquestes afirma-cions ha sortit aquestasetmana el responsabled’Acció Territorial a l’Ebre,Antoni Sabaté. Una nega-ció rotunda ha estat laseva resposta i asseguraque la Generalitat treballaintensament per acomplirels compromisos del’Estat amb les Terres del’Ebre, sense que ningúsorti ni reforçat ni perjudi-cat. El Govern ja ha dema-nat al Ministeri que dins lapartida de la disposicióaddicional tercera del’Estatut, es doti del

finançament necessariper modernitzar l’estaciócentral de l’Aldea i elsseus accessos, el compli-ment de la petició unàni-me del territori ebrencque l’Euromed s’aturi al’estació i finalment, ques’acceleri el calendari d’e-xecució de les obres deconstrucció de la variantN-340. En aquesta línia,l'alcalde de Tortosa,Ferran Bel (CiU), ha exigital Govern un tracte iguali-tari per a tots els munici-pis atès que l'Ajuntamentha de finançar 2,5 MEURper remodelar la sevaestació.

Les inversions que pertoquen a les Terres del’Ebre, es desvien cap altres fons?

El tema de les inver-sions ferroviàries ales Terres de l’Ebresegueix sent un te-ma polèmic entreels diferents partitspolítics. Aquestasetmana CiU i PSChan mostrat posi-cions enfrontades.

Felip Puig afirma que el pressupost que pertoca al territori marxa cap a la Sagrera

Antoni Sabaté diu que la Generalitat treballa intensament per rebre el que és just

REDACCIÓ

Felip Puig, al Polígon Catalunya Sud, al terme de l’AldeaCedida

El ple de la corporació,reunit en sessió ordinà-ria el passat 26 demarç, va aprovar unamoció - presentada perl'equip de govern -, enla que s'acorda laDeclaració d'interèsespecial d'utilitat muni-cipal les obres d'arran-jaments de façanes iexteriors que es realit-zen amb motiu de lacelebració de les festesQuinquennals 2009. En aquest sentit,l'Ajuntament d’Alcanarestableix bonificacionsdel 95% en l'impostsobre Construccions,Instal·lacions i Obres(ICIO), d'acord ambl'Ordenança Municipalvigent, atenent queaquestes obres contri-bueixen a oferir unamillor imatge de la ciu-tat.

Milloresurbanístiquesper les Festes

Quinquennals2009 a Alcanar

El nou material d'informa-ció turística de la comar-ca inclou una guia sota eltítol: «El Montsià: con-trast de paisatges» i unplànol on s'hi poden tro-bar els serveis turísticsde la comarca. Aquestnou material pretén seruna eina de promocióturística de les 12 locali-tats del Montsià. La guiapresenta una breu expli-cació de cada municipide la comarca, a mésd'incloure una llista ambels diferents punts d'in-terès turístic, número detelèfon de l'ajuntamenten concret i de l'oficinamunicipal de Turisme decada zona. Al final de laguia es pot trobar un fai-xat referent a les fires ifestes que se celebren acada municipi. El resultatdemostra el gran esforçque s'ha fet per poten-ciar els valors turísticsque tenen els municipisdel Montsià.

Nova guia turísticaper descubrir

els atractius delMontsià

El passat divendres 27 demarç, el Palau de Fires icongressos de Tarragonava estar l'escenari escollitper dur a terme la cele-bració de la 9a nit de l'em-presariat de la CEPTA.Durant el transcurs del'acte es van entregar totun seguit de premis i reco-neixements a aquellesempreses que durant l'any2.008 han destacat peralgun motiu dintre del seucol.lectiu. L'Onada, un

cop més ha estat mereixe-dora del “Guardó a la res-ponsabilitat social” per laseva politica en aquestsentit, portada a termedes de la seva creació,ara fa 14 anys. CintaPascual, directora generalde L'Onada, va ser la per-sona encarregada derebre de mans de les dife-rents autoritats, aquestguardó tant important enel mon empresarial.L’Onada Serveis és unaorganització especialitza-da en la prestació de tottipus de serveis dirigitssempre a la nostra gentgran. Té com objectiu ofe-

rir els serveis necessaris,tant als avis com als seusfamiliars,els serveisnecessaris per afrontar lavellesa en la màxima qua-litat de vida.A l'acte, que van assistirmés de 1.300 empresarisd'arreu de la demarcació,es va parlar de la crisi iles diferents fòrmules perafrontar-la, amb ponèn-cies de primer nivell, tantde politics com especialis-tes en el mon de la econo-mia.L'acte el va clausurar elSots-president de laGeneralitat de Catalunya,Josep Lluís Carod Rovira.

L’Onada rep el «Guardó a laresponsabilitat social»En el transcurs de la 9a. nit de l’empresariat de la CEPTA

REDACCIÓ

«Enguany s’ha d’aprovar un pla directoramb un calendari i un compromísd’inversions»

El que és busca...

La Generalitattreballa per a complirels compromisos al’Ebre? Aquesta setmana ésqüestiona...

Opinions

Cinta Pascual, directora general de l’Onada, rebent el Guardó.ME

La CEPTA ha reconegut i premiatmerescudament l’atenció personalitzada quel’Onada ve oferint durant 14 anys a cadascundels seus usuaris.

Responsabilitat Social

Toni Sabaté, PSC.

«Les paraules de Puig estancarregades de demagògia is´hauria de recordar l’eternadurada de les obres de l’au-

tovia Tortosa-l’Aldea durants els governs de CiU,van estar 10 anys fent les obres i la va haver definalitzar l’actual govern de la Generalitat».

La rèplica

DIVENDRES 3 DE ABRIL DE 20097 publicitatdiarimésebre www.mesebre.cat


terres de l’ebrediarimésebre

www.mesebre.cat

Aquí al nostre territori, enciutats com Tortosa l’in-crement ha arribat al80%. El president delCol·legi Oficial d'Agentsde la PropietatImmobiliària deTarragona, Gil Cristià,valora molt positivamentaquest increment de con-tractes de lloguer ja queaixò representa la reacti-vació del mercat immobi-liari arreu de la demarca-ció. Després de mesosde poca activitat pelnotable descens de ven-des, s'està donant pas aun increment de les ope-racions de lloguer que elsAPI estan notant en lesseves oficines. A la zonade les Terres de l'Ebre

aquest increment tambées constata, si bé pelque fa a preus no es potparlar d'estabilització,doncs la gran demandafa que en algunes zoneson no hi ha tant estoc,encara pugin sobretot endeterminades àrees resi-dencials i nuclis centralsde població. Segons Gil Cristià sónpositives mesures com labaixa de l'euríbor amínims històrics del 1,25que farà que el preu deles hipoteques, a curt ter-mini, es posi a uns nivellsque poc diferiran dels llo-guers, per la qual cosal'opció de compra conti-nuarà sent una garantiade futur. Sobretot per lagent que en aquestsmoments disposa d'unsestalvis, o parelles jovesamb una estabilitat labo-ral.

Es dispara l’opció de lloguer arreu del territori ebrenc

Segons un estudi de laSecretaria d’Habitat-ge, els contractes delloguers s’han disparatl’any 2008 respecte al’any anterior.

Ciutats com Tortosa mostren un augment considerable del 80% respecte l’any passat

Els API conclouen que això pot representar la reactivació del sector immobiliari

REDACCIÓ

El President del Col.legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Tarragona, Gil Cristià.CEDIDA

Els alcaldes d’ algunsmunicipis del territoricom Tortosa, Ferran Bel;Amposta, Manel Ferré; il'Aldea, Dani Andreu, esreunien aquest dilluns ala tarda a la ciutat deTarragona amb la subde-legada del governespanyol a Tarragona,Teresa Pallarès, per par-lar sobre la situaciógenerada després que elMinisteri de Foment hagi

rebutjat la proposta detraçat de l'autovia A-7,coneguda com autoviade l'interior. Els tres alcaldes han rei-terat davant de la repre-sentant del governespanyol que 'per res-pectar el consens terri-torial cal atendre lesal.legacions presenta-des des del territori'. Segons un comunicat del'Ajuntament de Tortosa,tècnics de la direcciógeneral de Carreteresdel Ministeri de Foment,presents a la reunió, haninsistit en els mateixosarguments que en el seu

moment van donar 'ver-balment' a la regidorad'Urbanisme del'Ajuntament de Tortosa,per desestimar lesal·legacions. L'alcalde de Tortosa,Ferran Bel, ha afirmatque 'independentment'de quina sigui la millorsolució tècnica i econò-mica, el que es tracta ésdefensar la voluntat delterritori'. Els alcaldes han recor-dat a la subdelegadaque el consens peltraçat de l'autovia ésfruit d'un acord políticprevi.

Foment rebutja la propostade traçat de l’Autovia A-7Diversos alcaldes reclamen l’atenció de les al.legacions

REDACCIÓ

Els més de seixantaempresaris que s’hanadherit com a socis al'Estació Nàutica de SantCarles de la Ràpitapodran comercialitzarels seus serveis a travésde tres plataformes dereserva on-line d'abastestatal i internacional.Així, l'acord garanteixque l'Estació Nàuticaestarà presents al mer-cat de les agències deviatge on-line mitjançantels touroperadorsAtrapalo, Ociotur iIsango. Aquesta iniciativa,emmarcada en el Plad'Acció 2009 del'Estació que va rebre l'a-creditació oficial el pas-sat mes de desembre,ha d'ajudar a desestacio-nalitzar la demanda turís-tica. La Ràpita seràl’única Estació Nàuticaque hi haurà a les Terresde l’Ebre.

Arrenca l’EstacióNàutica de

Sant Carles de la Ràpita

El Departament d’AccióSocial i Ciutadania inver-tirà 400.000euros delFons Estatal deDependència per tirarendavant 12 places deresidència i 15 tallersocupacionals per a per-sones amb discapacitatpsíquica ambl`’Associació de Familiesamb Disminuïts Psíquicsde la Comarca delMontsià (Apasa) aAmposta. Aquesta actua-ció està inclosa en laProgramació Territorialfins el 2012, que es vapresentar el passat 11de març a la seu de laDelegació del Govern dela Generalitat a les Terresde l’Ebre. APASA és unaentitat privada d’iniciativasocial l’objectiu de la qualés millorar la qualitat devida i l’atenció de les per-sones amb discapacitatintel.lectual i les sevesfamílies.

Nova llarresidènciad’APASA

«L’augment de contractes de lloguer éspositiu per l’economia, ja que representa lareactivació del mercat immobiliari arreu deles Terres de l’Ebre»

Més lloguers

«Per respectar el consens territorial calatendre les al.legacions presentades des delterritori»

La veu dels tres alcaldes

«La baixa de l’euríbor a mínimshistòrics farà que els preus de leshipoteques s’equiparin als preus delslloguers»

Garantia de Futur

Fotografia de la subdelegada del govern a Tarragona, Teresa Pallarès.ME


diarimésebresocietat

www.mesebre.cat

Aquest divendres 3 d'a-bril, el cos de Mossosd'Esquadra imparteixen alCasal de Joves de l'Aldeauna xerrada que porta pertítol, “Els joves: Violènciaentre la parella i problemà-tica del consum de dro-gues”. Una activitat orien-tada a aquest col·lectiu itambé als seus pares iresponsables per tal quepuguin detectar en unmoment donat en quinasituació es troben elsseus fills, per tal que se'npugui fer la prevenció ade-quada. Fent una mica de repàs,ens trobem en que, perexemple, encapçalem el

rànquing europeu en con-sum de cocaïna, segonsl'agència sobre droguesque realitza la UE.S'estima que aproximada-ment un 4% entre joves yadolescents ha consumiten alguna ocasió aquestadroga. Una droga que deper sí té un cost elevat,fet que ens porta a la pre-gunta: com un jove se la

pot costejar? Així trobemrespostes com, per exem-ple, és regala una ratlla acanvi de sexe, quedanttotes dues parts satisfe-tes, ja que una obté ladroga que no pot pagar il'altra sexe que de formanatural i per “x” cir-cumstàncies, no pot obtin-dre. El problema sorgeix que

en molts de casos el con-sum de drogues, porta al'agressivitat, i si parlemde joves, porta a l'agressi-vitat entre aquests, i entreles parelles d'adoles-cents. Per tal d'evitar aquestaroda i el més importantprevindre-la, es realitzenaquest tipus de trobadesde caire informatiu.

El motiu de que la xerradasigui a càrrec del cos deMossos d'Esquadra, s'en-tén d'una banda pel fet,que aquests atenen cadaany més d'11.000 donesvíctimes de violència mas-clista, rebent 7.000ordres de protecció i dete-nint 4.000 presumptesmaltractadors i, també,pel seguiment i controlque realitzen, quant alconsum de drogues. Però, un dels elementsmés importants d'aquesttipus de xerrades, no ésnomés donar criteri perdecidir als joves, sinódonar les eines que faranpossible que pares i edu-cadors, pugin previndresituacions que la llargadesencadenarien en mal-tractaments o dependèn-cies, molt perjudicials pera l'individu i el seu entorn.

JASP: Joves sobradament preparats per decidir

Que els joves tinguin cri-teri per decidir com ac-tuar davant de situacionson depenent de la sevaelecció poden destrossar-se la vida, no només ésresponsabilitat d’ells sinóque de tota la societat.

Prevenir la violència de gènere i el consum de drogues entre els joves és feina de tots.

El casal Jove de l’Aldea acull una xerrada adreçada als joves i els seus educadors.

DM

Joves, un sector de la societat que cal cuidar.Cedida

Espectacular fons d’art al’Escorxador de Tortosa

La sala d’exposicionsAntoni Garcia del’Escorxador de Tortosa i elPalau Montagut acolliranfins el proper 13 d’abril, lamagnifica col·lecció d’Artde la Universitat Rovira iVirgili. Artistes de la talla deTom Carr o Bartolozzi, amés dels més conegutscom Mariscal o Tàpies, hancedit al llarg de quinze anyspeces que ara podremveure a l’Escorxador. Entreels artistes ebrencs es tro-

ben obres de JaumeRocamora, Manolo Ripollés,Manel Margalef. LeonardoEscoda i Frederic Mauri. Calesmentar, per tal de facilitarla visita de les obres a totsels interessats que perqüestió d’espai, des del’Aula d’Art del CampusTerres de l’Ebre, s’ha deci-dit que les obres dels artis-tes ebrencs s’exposaran alpalau Montagut i la resta ala Sala d’exposicionsAntoni Garcia del’Escorxador. En definitiva,una opció de contemplarobres de gran valor artísticsense necessitat de sortirdel territori.

La URV fa partícep a la societat del fons d’art,que ha anat aplegant durant 15 anys.

REDACCIÓ

Segons dades provisio-nals de la Secretaria per ala Immigració a 1 degener de 2009, aCatalunya hi ha 15,419dones empadronades pro-cedents de països on éspractica algun tipus d’a-blació. D’aquestes, 5,542són menors de 20 anys.Així, per tal de prevenirtals mutilacions, el depar-tament d’Acció Social i

Ciutadania ha impulsatdes d’aquest mes demarç a Roquetes i prope-rament a Tortosa, les pri-meres taules locals de lesterres de l’Ebre. Una deles principals propostesd’actuació és, precisa-ment. El treball en xarxa itransversal amb els diver-sos agents implicats,com poden ser treballa-dors i treballadoressocials, tècnics i tècni-ques en polítiquesmigratòries, metges,sobretot pediatres, cen-tres de primària, mossos i

policia local, entre altres.Amb aquesta iniciativa elque també és pretèn éspromoure l’actuació deles dones africanes com aprotagonistes en el pro-cés d’eradicació d’aques-ta pràctica, ja que també,són elles les principalsafectades. Davant aques-ta realitat, el director delsserveis territorials d’AccióSocial i Ciutadania a lesTE, Adam Tomàs, eramolt clar “hem de serconeixedors i treballar enxarxa, perquè tot i queaquí no coneixem cap casa la zona, hem d’estarpreparats. A l’escola, perposar un exemple, unanena li diu a la seva mes-tra que li han preparat unafesta al seu país i li hancomprat un vestit nou, jaque en cas de ser un paísamb tradició, és quasisegur que se l’emportinper practicar-li l’ablació”.

Roquetes i Tortosa perla prevenció de l’ablació

La mutilació dels genitals femenins, una pràctica que s’ha de prevenir.

DM

Aquest any el Festival deMúsica sacra de Tortosa,presenta menys nombrede concerts, i aposta pergrups catalans. L’any pas-sat es van realitzar untotal d’onze concerts i lainauguració va anar acàrrec dels “PetitsChanteurs de Saint-Marc”més coneguts per lapel·lícula “Los chicos delCoro”.Enguany, es realitzaranquatre concerts, “d’igualqualitat”, ha destacat elPresident de l’Agrupacióde Confraries de SetmanaSanta, Josep Borrell.I serà el grup d’investiga-ció i interpretació musicalde Gandia, a l’esglèsiaparroquial de Remolins,l’encarregat d’inaugurar elFestival. Aquest concert serà gra-tuït i la resta d’actuacionsque és faran a la catedralde Tortosa, els díes 6,7 i8 d’abril, costaran entre10 i 12 euros.

Crisi al Festivalde Música Sacrade Tortosa?

La propera exposició quees realitza al museu delMontsià, des d’avui fins elproper 31 de maig, ensofereix la possibilitat derecorrer la moda amposti-na des de finals del segleXIX i fins arribar als nos-tres díes, amb l’objectiude documentar i difondrela riquesa i carcaterísti-ques històriques, etnològi-ques i artesanals del vestittradicional a Amposta, iper l’altra mostrar modelsen que inspirar-se de caraa la festa del “Mercat a laplaça. Amposta a primersdel segle XX”, una de lesactivitats més importantsdel programa delCentenari de la concessiódel títol de ciutat aAmposta. “El vestit tradi-cional a Amposta” incloumés d’una dotzena demaniquins i diverses vitri-nes que mostren comeren, també, els comple-ments tradiconals.

Moda del XIX idel XX al

Museu delMontsià

Aproximadament un4% dels joves haconsumit cocaïna enalguna ocasió.

Dades


esportsdiarimésebre

www.mesebre.cat

«A la ciutat tenim moltesentitats centenàries -va dirl'alcalde, Ferran Bel- peròés indubtable que aquestcas és molt especial". Aixímateix, Bel va expressar elsuport de l'Ajuntament alclub durant les celebra-cions. En aquest sentit, elpresident del CD Tortosa,Santi Pelejà, va valorar moltpositivament el suport delconsistori tortosí per portarendavant el programa pre-vist, «segur que ambaquesta implicació podremfer un gran centenari". Aixímateix, Pelejà va assegurarque «cal mirar cap al pas-sat, valorant i reflexionant,però sobretot cal mirar cap

al futur. No hem de fer unany només per a celebrar,l'hem de fer també per areflexionar i pensar en elfutur d'aquest club que ésreferent del futbol nonomés al territori i aCatalunya, sinó a nivell del'Estat». El Centenari comp-

tarà, fins i tot, amb unhimne propi, que ha estatcomposat per RossendAymí i la presentació oficialdel qual anirà a càrrec deQuico el Cèlio, el Noi i elMut de Ferreries, els qualsn'oferiran una versió en elseu particular estil. Així

mateix, es crearà la sama-rreta del Centenari que llui-ran tots els jugadors delclub, i s'ha confeccionat unDVD amb la història delclub que podrà ser visionata les escoles, així com unllibre. El volum estarà alcarrer per a aquesta prope-ra edició de la Diada deSant Jordi. Dintre delsmolts actes previstos, hihaurà un homenatge alscinc jugadors que mésvegades hagin lluït la sama-rreta del club, així com dife-rents lliuraments de lamedalla del Centenari. I enl'apartat purament espor-tiu, és previst de recuperarel prestigiós Torneig Ànforade Plata que tradicional-

ment reunia els equips delNàstic, el Reus i el Tortosa,a les Festes de la Cinta.També es renovarà espe-cialment el Torneig JosepOtero, el qual es celebraràenguany durant quatrecaps de setmana. Això per-metrà que aquesta quinze-na edició del popular tor-neig tortosí pugui reunirmés de cent equips de fut-bol base. Altres ítems dins d'aquestllarg esdeveniment seranun torneig de filials ambequips B de grans clubs del'Estat, així com la creacióde la figura del padrí hono-rífic, pel qual es comptaràamb la col·laboració degrans noms del futbol compoden ser Zubizarreta,Amor, Gordillo o Michel.També es vol donar impulsa la creació d'una penya delCentenari del CD Tortosa,amb la previsió de quepugui convertir-se en la pri-mera penya oficial del clubtortosí.

100 anysDimarts es van presen-tar els actes comme-moratius del Centenaridel CD Tortosa. Serà unany carregat d’activi-tats socials i esportives.

CENTENARI CD TORTOSA

El treball de recerca d’Enrique Viñas ja veu la llum amb la presentació dels actes del centenari

M.V.

Ha estat composat perRossend Aymí i estaràversionat pels Quicos enla seua presentacióoficial

Himne

Aquesta setmana s’haconegut la programaciód’actes que el CD Tortosaté previst fer per comme-morar el seu centenari.Cal felicitar a la junta or-ganitzadora d’aquests ac-tes per la gestió que haefectuat i que efectuaràper poder dur-los a ter-me. És just reconèixer-ho. A més, es nota que hiha persones en aquestajunta amb vinculacionsamb clubs de primer ni-vell i amb contactes sufi-cients per poder fer mésgran encara aquestaefemèride.

Així mateix, penso quearribats a aquest punt,també és just recordar laforma i el treball que vafer-se per a poder averi-guar que el centenari delclub era enguany, en unmoment molt importantper a l’entitat, per a poderresumir el que ha estat laseua història en una èpo-ca que, a diferència d’al-tres, és poc gloriosa enl’aspecte esportiu.

En aquest sentit, l’ex-president Enrique Viñasva ser l’autor de la investi-gació que posteriormentva confirmar i acceptar laFederació Catalana i laSecretària General del’Esport. I no pot oblidar-se. Lògicament, dins delsactes, com a expresi-dent, també tindrà el seureconeixement, com elsaltres. Però cal citar elseu descobriment.L’essència del centenariha de ser agrupar i, so-bre tot, recordar la histò-ria. Així ha de ser des delprincipi. I per això em vaestranyar no veure a Enri-que Viñas el dimarts a lapresentació dels actes.

El Centenari

L’opinió de Michel

José Luis Tarrazona, presi-dent de l’Amposta, va estarel dilluns al programa MÉS ES-PORT, de CANAL TE (22.30 h).

El president va parlar so-bre qüestions d’interés del’entitat ampostina, recordantque s’està fent un gran es-

forç per a poder cobrir elcompromís pactat amb elsjugadors del 70 %, «però quees complirà».

Tarrazona, sobre sí conti-nuaria l’any vinent, responiaque «encara no ho sé. De-pendrà de diverses cir-cumstàncies. Estic cansatd’anar d’aquí cap allà i no tro-

bar ajudes. Jo sé que hi haempreses que no poden aju-dar, tal com està la situació.Però és evident que per latemporada vinent, si no hi hauna garantia d’uns suportsconcrets, no seguiré. Pensoque ja he complert, pujant l’e-quip des de la Primera regio-nal fins la Tercera divisió. I

s’ha d’entendre que tambéestic cansat».

Del suport de l’Ajuntament,del que al seu moment vamanifestar-se, el presidentaclaria que «fan tot el que po-den. Però hem de veure quehi ha altres clubs que, a laPrimera catalana, reben eldoble de la subvenció que re-bem nosaltres».

El president no ocultavaque està decebut pel patroci-nador que no ha arribat. Unapromesa que fou garantida al

seu moment si l’equip puja-va. Però que no ha arribat.D’altra banda, l’Amposta,que en la jornada passada vafer un bon partit, tot i perdredavant de l’ofici i la qualitatdel tercer classificat, l’Hospi-talet (0-2), visita diumenge(12 h) el Miapuesta Vilajuiga,equip que es troba en zonade descens. L’expedició farànit a terres gironines.

Continuarà Tarrazona?El president anuncia que si no hi ha més suport, podria no fer-ho

M.V.

CF AMPOSTA

Ja es coneixen els actes commemoratius del Centenari del CD Tortosa.ME

L’Amposta, desè amb 42punts, visita diumenge elVilajuïga (12 hores)

Proper partit


diarimésebreesports

www.mesebre.cat

L’equip de l’Osona era, enla jornada passada, el quartclassificat. Ara és cinquè.Però ara la Rapitenca témolta autoestima. No hi hainconvenients en forma debaixes (malgrat que existei-xen). El Tourmalet l’estàpassant amb bona nota.Molt bona. Va guanyar elSantboià i va imposar-se aManlleu, amb gol de CarlosGilabert. Tot ha tornat a lanormalitat. I els fantasmess’han allunyat. Els rapitencsestan a onze punts de la zo-na de descens. Un margeconsiderable, quan restenset jornades pel final. Amés de la victòria, cal des-tacar la imatge i que ladinàmica ha canviat. Ambtot el que això suposa.

Antoni Teixidó, tècnic dela Rapitenca, opina que «les

tres victòries seguides enshan col.locat en una bonasituació. Penso que amb unparell més ja tindrem la per-manència del tot assegura-da». A partir d’ara, l’equip«pot gaudir amb més con-fiança dels partits que fal-ten d’aquí fins el final».

La temporada, en moltsmoments, ha estat atípica,amb moltes baixes. I ara,tot i que amb resultats posi-

tius, no és una excepció.Víctor i Sangrà estan lesio-nats i s’afegeixen a la baixaja coneguda de Siria. Raülfou sancionat amb dos par-tits i, per tant, com els al-tres jugadors esmentats,es perdrà el derbi de diu-menge contra el Reus. Enaquest cas per sanció.

De la progressió de l’e-quip, el tècnic consideraque «és un triomf de tota la

Ràpita. D’entrada, de l’afi-ció que ha tingut paciènciai confiança en què els bonsresultats arribarien. Des-prés, de la directiva quetambé n’ha tingut i que noha pres cap decisió dràsti-ca. Al contrari, ha sabut es-perar. I finalment dels juga-dors que han donat tot elque havien de donar en elsmoments necessaris».

La Rapitenca rebrà diu-menge el Reus Deportiu(12 hores), un derbi il.lusio-nant i que motiva. I que arri-ba en un bon moment per ala Rapitenca: «l’equip estàbé i penso que tindrà lesseues opcions en una jorna-da en la que hi haurà un bonambient a l’estadi. La situa-ció actual permet que sigueun partit il.lusionant». ElReus és segon a la taula.

Antoni Teixidó: «És un triomfde tota la Ràpita»

Un gran pas enda-vant!. Sí, i a més deprestigi. La Rapitencava assolir la terceravictòria seguida, alcamp del Manlleu.

TERCERA DIVISIÓ. DIUMENGE GRAN PARTIT: DERBI AMB EL REUS

La Rapitenca ja respira: a Manlleu, tercera victòria seguida (0-1)

REDACCIÓ

Gilabert va marcar el gol de la Rapitenca, a Manlleu.ME

El Roquetenc va empatar dis-sabte passat contra el Torre-forta (1-1), segon classificat.Era un partit il.lusionant si te-nim en compte que els deRoquetes es troben en una lí-nia ascendent de resultats ique s’han aproximat a les pri-meres places. Sí, i un triomfel deixava molt prop de la se-gona plaça, a nou punts quanmanquen vuit partits.

Aquesta autoexigènciapossiblement va condicionaral conjunt de Javi Cid que enel primer temps no va acabard’entrar en situació i que es

va veure, per moments, su-perat per un Torreforta quefou més directe i que va gau-dir d’ocasions per marxar aldescans amb un avantatgeclar.

A la represa, la dinàmicadel duel va canviar. Javi Cidva fer un canvi tàctic i el Ro-quetenc va tenir més la pilotai, a més, va ser més vertical.El Torreforta va minvar. Els lo-cals van tenir opcions permarcar, amb trets de Julio,Marc Alegre i Javi Asín. El To-rreforta no va inquietar ex-cepte en els darrers minutsquan arran d’una indecisió

ebrenca, Cuqui Palanca es vaquedar sol davant de porte-ria. Però va fallar.

Acte seguit, un falta penja-da per l’especialista local,Marc Alegre, va rematar-laJavi Asín amb el cap. Era l’1-0. Faltaven tres minuts. Lavictòria semblava estar prop.La temperatura del partit vapujar més encara, amb en-frontaments entre jugadors.Ja en temps afegit i desprésd’una aturada eterna peraquests enfrontaments, el vi-sitant Jorge va xutar una faltades d’uns trenta metres. Lapilota va passar per mig de la

tanca i va entrar a la porteria.Empat. Un gol que va deixargelat l’ambient i és que el Ro-quetenc, en dinàmica positi-va, tenia il.lusió per deispo-sar de més al.licient en larecta final de la lliga.

I és que la plantilla que dis-posa i l’estat de la categoria,permetien poder lluitar-hi.Però el conjunt ebrenc ha es-tat massa irregular. No obs-tant, amb l’evolució de les úl-times jornades estàrecuperant camí.

La falta d’exigència per unobjectiu de més dimensiópotser normal però tambépotser una de les causes d’a-questa irregularetat.

Un gol en temps afegit no permet alRoquetenc acostar-se al segon llocAmb el triomf, es situava a nou punts del segon classificat

REDACCIÓ

REGIONAL PREFERENT

El Tortosa va perdre diumen-ge davant el líder Benavent, iva veure frenada la seua re-acció (0-1). Ara està a vuitpunts de la zona de descensi, per tant, continua com-promès per evitar el des-cens.L’equip de Ramon Coch vafer una bona primera meitat,tenint opcions per avançar-se en el marcador. Però a larepresa no va poder reaccio-nar una vegada el Benaventva obtenir el 0-1. Els lleida-tans van oferir, a partir d’a-quell moment, molt d’oficiper travar la confrontació iralentir-la. El Tortosa, massadirecte i precipitat, no va di-posar de les idees clares iva acabar cedint.

Ramon Coch, tècnic delTortosa, admetia que «a laprimera meitat vam estarben posats i vam controlarbé el partit, gaudint d’un pa-rell d’opcions clares. Però ala represa, arran del 0-1, novam saber reaccionar. I, pos-siblement, jo no vaig encer-tar amb les modificacionstàctiques que vaig efectuar.Vam estar imprecisos i novam poder aconseguir unempat que, no obstant, pen-so que hagués estat el mésjust».

El Tortosa visita diumengeel Vilafranca (17 h), amb labaixa de Mauri, sancionat, iamb l’objectiu de punutarper poder aproximar-se a la

permanència. Ramon Cochreconeixia que «hem d’inten-tar recuperar-nos i seguiramb la dinàmica de resultatsque portàvem fins diumen-ge. Una victòria al camp delVilafranca i una altra contral’Olesa ens confirmarien gai-rebé de forma definitiva lapermanència. Hem de lluitarper aconseguir-les».

Amb un triomf, els roig-i-blancs podrien estar mésprop de l’objectiu actual: lasalvació. Un objectiu que noera el designat a l’inici de lalliga però que és la realitat.La planificació ha tornat a fa-llar, amb fitxatges que, mal-grat les bones referènciesexistents, no han respòs.

Tot plegat, una nova de-cepció per l’afició, ara enl’any del centenari. El que calesperar és que aquesta tem-porada pugue acabar bé entots els sentits.

La crisi econòmica que as-setja els clubs també afecta,com és lògic, al CD Tortosaque, com la resta, haurà defer mans i mànegues per po-sar-se al dia i poder compliramb el pressupost ambiciósque va establir-se al seu mo-ment.

El Tortosa no pot ferun salt qualitatiu i

segueix compromèsEl líder va frenar la seua progressió (0-1)

REDACCIÓ

PRIMERA CATALANA

José Ramon lluita per una pilota, en una acció del partit de diumenge.

ME

La crisi econòmica tambéafecta el CD Tortosa que,com la majòria de clubs,té dificultats per podertirar endavant.

La crisi

La Rapitenca, dotzenaamb 38 punts (a onzede la zona de descensdirecte), rebrà el Reus,segon classificat.Diumenge (12 h).

Derbi

Però el Torreforta, equipque és segon a laclassificació, va empataren temps afegit, arrand’una falta directa.

Una llàstima



www.mesebre.cat

El CD la Cava va empatarcontra el Camp Clar, diu-menge (1-1). S’enfrontavendos dels equips capdavan-ters de la categoria. Els deMorales, tot i les cir-cumstàncies adverses enforma de baixes, van merèi-xer guanyar. Sobre tot a lasegona meitat, van jugarper fer-ho, amb opcions cla-res que no van transformar.

Antonio Morales, tècnicde l’equip, manifestava que«penso que vam fer mèritsper assolir el triomf. No vapoder ser, però em quedoamb la bona actitud i les ga-nes de guanyar».

El tècnic destacava la im-plicació i el compromís delsjugadors: «estan demos-trant ser uns professionals ique, a més, estimen i sen-ten els colors del CD la Ca-va, amb il.lusió de fer algunacosa important». Morales va

explicar dilluns passat alprograma MÉS ESPORT de CA-NAL TE que, davant els efec-tes de la crisi, la junta va co-municar-li a ell i a la plantillaque cobrarien el 50 % fins elfinal de temporada: «somconscients que la directivaestà treballant al màxim percomplir amb aquest com-promís i que està fent tot elpossible. Nosaltres hem ac-ceptat seguir igual i, ambpartits com el del diumenge,es demostra que l’equipestà totalment implicat iamb ganes, amb un granambient al vestidor», deiaMorales.

La Cava ha d’acabar elpartit a Ulldecona (2-2, mi-nut 78). La Federació ha de-signat el Divendres Santcom a data per a recuperar-lo. Però possiblement no hihagi acord entre els equips iels minuts es disputen un al-

Morales destaca elcompromís de l’equip

PRIMERA REGIONAL. CD LA CAVA

Va merèixer més amb el Camp Clar (1-1)

tre dia.En la jornada vinent, el CD

la Cava es desplaça al campdel Catalònia: «un partit,com els altres que falten,força complicat i al campd’un rival directe. Sabemque hem d’anar pas a pas ique s’haurà de sofrir i treba-llar molt per continuar en lalluita». El Catalònia guanya-va diumenge a la Sénia -gols

d’Aleix-, però va veure en elsdarrers minuts com els lo-cals empataven la confron-tació (2-2).

Es cinquè, a sis punts dellíder. Diumenge el partit tédoble valor per mantenir-seamb opcions, en la part altade la taula i per no despen-jar-se. Serà, sense dubte,un dels duels estel.lars de lajornada.

El Gandesa és líder de lacompetició quan manquenvuit jornades. Es un somnifet realitat per a un club queha encertat en els planteja-ments i que està ben enca-minat per fer història. Diu-menge va vèncer a l’Aldea(1-3). L’Aldeana va estarforça bé a la primera mei-tat, «quan vam imposar-nosi vam tenir opcions, a mésd’un penal no xiulat. Però elGandesa fou més fectiu i vamarcar poc abans del des-cans. A la represa, ells vanguanyar metres i van enca-rrilar el partit», deia Fran-cesc Rodriguez, presidentdel club aldeà.

Emilio Rincon, l’àrbitre, nova agradar als locals que, amés del penal no assenya-lat, van reclemar una falta aJoaquin en l’acció prèvia aun dels gols visitants de larepresa. L’Aldeana, confiant

recuperar jugadors que es-tan lesionats, visita demà unDeltebre combatiu que llui-ta, tot i les adversitatseconòmiques que afectenals clubs, per la permanèn-cia. Dissabte va sumar unempat meritori al camp delReddis.

L’Ametlla encara està viudesprés de guanyar el Mont-blanc. Té un xic d’oxigen.Diumenge juga a Ulldecona.

La Sénia, encara compro-més per la part baixa peròamb marge d’errada, esdesplaça a Bítem. Els deCamarero, amb un punt delsdarrers nou, continuen sen-se poder enlairar-se en unatemporada en què els resul-tats no acompanyen. En lajornada passada, guanya-ven a Alcanar però Albertova empatar al final.

Ivan Martín ha causat bai-xa en el club de Bítem.

El Gandesa somniadespert a la jornada 26

PRIMERA REGIONAL

Va guanyar l’Aldeana (1-3)

Una acció del partit entre el CD la Cava i el Camp Clar, de diumenge.ME

Serà la darrera, abans del descans. A la Santa Creu,en un partit estel.lar, el Catalònia rebrà la Cava.

Propera jornada


diarimésebrepublicitat

www.mesebre.cat



www.mesebre.cat

Ramon Barbosa, tècnic delCamarles, abans que res,volia deixar clar que «el Be-nifallet no té res a veureamb el que va crear l’àrbi-tre. El partit fou esportiu il’actitud i joc dels dosequips no van merèixer laque va tenir l’àrbitre». Ra-mon afegia que «a nosal-tres ens va traure vuit tar-getes i a ells cap. Al quartd’hora ja ens havia xiulatunes 15 faltes en contra.Ens va anul.lar un gol queera i, a més, ens va xiulardos penals inexistents.Però el més desagradableva ser la seua actitud xules-ca i desafiant. Tot plegat,feia la sensació que erapremeditat».El Camarles ha fet un mani-fest de protesta a la Fede-ració expressant el seu ma-

lestar. Tot s’ha enrarit enca-ra més quan a Camarles haarribat un comentari que«l’àrbitre treballa a Ascó»,un fet que ha obert possi-bles sospites perquè a la lo-calitat de la Ribera hi hados equips implicats en lalluita per l’ascens. Als setzesegons de joc, Oscar vaavançar els camarlencs.Pau Povill va empatar men-tre que Juanjo va establirl’1-2 ja a la segona meitat.Jordi, de penal, va fer el 2-

2 i Sebastià va establir el 2-3. Però un altre penal, tam-bé transformat per Jordi, vasignificar el 3-3 definitiu jaen els darrers minuts.

El Camarles rebrà el Flix,un equip en plena recupera-ció i que lluita per evitar eldescens. Posteriorment,després del descans, afron-tarà tres partits seguits fo-ra de casa: Ampolla, Hortai Jesús i Maria.

Josep Lluís Poley, presi-dent del Benifallet, el Piter-

man ebrenc, per la seuapart, explicava que «cadas-cú ho veu a la seua manerai està clar que en aquestacategoria és difícil xiular ique un dia li toca a un i l’al-tre dia a un altre. A nosal-tres a Móra, en la jornadaanterior, l’àrbitre ens va ros-tir. D’altra banda, he dedestacar que nosaltres, so-bre tot a la primera meitat,vam jugar força bé i quevam merèixer un bon resul-tat en un partit en el que ha-gués pogut guanyar qualse-vol dels dos equips». ElBenifallet, que és catorzè,acabarà avui el partit con-tra l’Ampolla (21.30 h). Elresultat és d’empat a un goli resten 30 minuts.

La situació, a la part bai-xa de la taula també s’haajustat, amb la possibilitatde descensos ebrencs dela Primera regional.

Malestar a Camarles per l’actitud il’arbitratge de Moisés Vizcarro

El Camarles va sumarun punt en la seua vi-sita a Benifallet (3-3).Però considera que«va ser impossiblepoder guanyar».

SEGONA REGIONAL

L’equip de Barbosa, que ha pujat fins el liderat, va empatar a Benifallet (3-3)

M.V.

Una acció d’un partit del Benifallet, a casa, d’aquesta temporada.PF

L’Ampolla ha de disputaraquesta nit, a partir de les21.30 hores, els trenta mi-nuts que manquen del partitsuspés al seu dia per la plujaa Benifallet (1-1). En el casde poder mantenir el marca-dor existent, els de ChimoParedes serien líders, empa-tats a punts amb el Camar-les. Si poden guanyar, ho se-rien en solitari. Si perden,mantindrien la segona plaçaactual, igualats a punts ambla JE Ascó (tercer). Per tant,serà una mitja hora t valuo-sa. També per al Benifallet enel seu intent d’allunyar-se dela part de la taula que potsercompromesa davant de pos-sibles compensacions.L’Ampolla va guanyar diu-menge el Vilalba (3-1). Va en-

carrilar el partit a la segonameitat, amb el segon gol deJordi Bertomeu. Sam, de pe-nal, va sentenciar. El Vilalba,amb un penal inexistent, vareduir distàncies en tempsafegit. L’Ampolla, que té labaixa important de Lluís Ca-brera, porta ja deu victòries iquatre empats en les últimescatorze jornades. Aquestasetmana ha fet un fitxatge.Diumenge visitarà l’Olímpic i,després del descans, rebràel Camarles.

L’Ampolla podria ser líder aquesta nit

Ha d’acabar el partit pendent a Benifallet (1-1)

REDACCIÓ

SEGONA REGIONAL

L’Ampolla va guanyar diumenge el Vilalba (3-1)ME

Els de Chimo Paredesvan guanyar diumengepassat el Vilalba (3-1),amb gols de J.Bertomeu(2) i Sam, de penal

Segueix la ratxa

L’Amposta va golejar la JEAscó (2-6) i és cinquè, a trespunts del líder. Va fer un par-tit molt complet en un camp«de gespa que ens va millor,després d’haver pedut en elsdos darrers desplaçamentsen camps de terra», deia Ti-bi, tècnic de l’equip ampostí.Borrell (3), Cacau, Oscar i C.Gallardo van marcar en unaconfrontació que fou domina-da per l’Amposta que, ambl’1-3, va jugar amb superiori-tat numèrica i va dominar-lacomodament.La situació a la part alta estàoberta, amb set equips sepa-rats de sis punts. El Pinell,que va tornar a guanyar fora

després de cinc desplaça-ments sense fer-ho, va obte-nir una victòria treballada a laRàpita (1-2). Segons Hilario,tècnic rapitenc, «la segonameitat va ser un monòlegnostre, però ells foren mésefectius». El Pinell és quart.Per baix, la situació tambés’ajusta amb la possibilitat decompensacions de Primeraregional. El Santa Bàrbara,que va perdre a Els Reguers(1-0), està compromès enaquesta lluita. I davant d’a-questa situació i de les bai-xes existents, està buscantincorporacions per ampliar laplantilla. Diumenge rebrà elBenifallet, encara al camp deterra.

Amposta B i Pinell nobaixen del tren de l’ascens

Els ampostins van golejar la JE Ascó (2-6)

REDACCIÓ

REGIONAL

El Jesús i Maria va guanyarel CE Ascó (3-0) i continuadisparat cap a les primeresplacesa. Es setè, però ara asis punts del Camarles. Laseua progressió és letal. Japorta quatre victòries en elsquatre partits que ha jugatde forma consecutiva a l’Au-be. I encara li resten dosmés: amb el Masdenverge,diumenge (17 h) i el Vilalba.Per tant, si acabat obtenintel set de victòries, els roig-i-blancs es situaran en plenalluita per l’ascens.

Sebas, Iku i Jesús vanmarcar en vuit minuts de larepresa (50-58) per als del’Aube que, a més, van fallar,

després, un penal. David Torres, tècnic del

Jesús i Maria, deia que «laprimera meitat va ser iguala-da, tot i que ja vam tenirdues opcions. A la represa,vam fer els gols i vam gaudird’altres ocasions». Torres vadestacar que hi havia moltde públic al camp i que «vaajudar en tot moment amb elseu suport».

4 de 4El Jesús i Maria no perdona al seu camp

REDACCIÓ

SEGONA REGIONAL

Els de David Torres, queencara han de jugar dospartits més seguits al seucamp, són setens a sispunts del líder actual

A la pomada

No és una novetat que desde l’Ajuntament d’Ascó s’ha-gi plantejat que, per la tem-porada vinent, hi hagi no-més un únic equip encompetició regional. Sí, ésun tema ja conegut que s’hatornat a posar sobre la tau-la. I que, com ha passat enaltres ocasions, crea debati també polèmica. A horesd’ara hi ha comentaris i es-peculacions diverses. Peròel més cert és que l’Ajunta-ment vol designar una únicasubvenció per la temporadavinent, amb la idea de quenomés hi hagi un equip as-conenc en competició terri-torial. Un d’ells, el més antic(JE Ascó), només té unequip, el de la Segona re-

gional. L’altre (CE Ascó), amés del de la Segona, dis-posa de futbol base.

Sigui com vulgui, sembladifícil que entre els dosclubs pugui haver-hi entesa.Caldrà esperar. Però el te-ma està enrarit. I si no essoluciona aviat podria afec-tar les subvencions munici-pals que encara s’han de re-bre enguany. I això hopoden acusar els dos clubsa hores d’ara.

Què passa a Ascó?La possibilitat d’una fusió torna a plantejar-se

REDACCIÓ

SEGONA REGIONAL

L’Ajuntament té previstdonar una únicasubvenció la temporadavinent perquè només hihagi un equip amateur.

Una subvenció

Els camarlencs vanveure «premeditació»en l’actuació del’àrbitre, diumenge

Sospitós?

DIVENDRES 3 DE ABRIL DE 200915 publicitatdiarimésebre www.mesebre.cat



www.mesebre.catesports

www.mesebre.cat

PRÒXIMA JORNADA Diumenge

J. i Maria-Masdenverge (17 h.)Pinell-JE Ascó (17 h)

Amposta-Sant Jaume (17 h)Perelló-Reguers (17 h)

S. Bàrbara-Benifallet (17 h)Camarles-Flix (17 h)

Olímpic-Ampolla (17 h)Vilalba-Horta (17 h)

CE Ascó-Rapitenca (17 h)

RESULTATS26 jornada Segona regional

Ampolla-Vilalba 3-1

JE Ascó-Amposta 2-6

Benifallet-Camarles 3-3

Flix-Olímpic 2-0

Horta-Masdenverge 3-2

Jesús i Maria-CE Ascó 3-0

Rapitenca-Pinell 1-2

Reguers-S. Bàrbara 1-0

S. Jaume-Perelló 0-4

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Camarles 26 55 37 50

2. Ampolla 25 45 22 49

3. JE Ascó 26 53 37 49

4. El Pinell 26 49 37 48

5. Amposta 26 54 30 47

6. CE Ascó Escola 26 59 30 47

7. Jesús i Maria 26 58 38 44

8. Horta 26 43 33 41

9. Perelló 26 49 39 37

10. Rapitenca 26 45 47 34

11. Olímpic M. 26 40 43 32

12. Masdenverge 26 43 62 32

13. Vilalba 26 30 37 31

14. Benifallet 25 43 53 30

15. S. Bàrbara 26 28 49 25

16. Flix 26 33 55 24

17. Reguers 26 29 51 20

18. Sant Jaume 26 23 71 7

Segona regional

PRÒXIMA JORNADA Dissabte

Rem. Bítem-Roquetenc (19 h)Diumenge

Corbera-Batea (16.30 h)Aldeana-Ginestar (17 h)

RESULTATS 2a jornada.

Play-off d’ascens

Corbera-Aldea 3-0

Ginestar-Rem. Bítem 3-2

Roquetenc-Batea 2-1

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Corbera 3 7 0 9

2. Ginestar 3 6 5 6

3. Rem. Bítem 3 5 6 3

4. Aldeana 3 4 6 3

5. Batea 3 3 5 3

6. Roquetenc 3 3 6 3

RESULTATS 4a jornada. Copa Delegació TE. Grup 3

Miravet-Tivissa 1-3Venus-Benissanet 2-2Campredó, descansa

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Venus 3 9 4 7

2.Tivissa 3 8 5 7

3. Benissanet 4 9 6 5

4. Campredó 3 4 5 2

5. Miravet 3 2 12 0


Alcanar-Fatarella (16 h)

Catalònia-Tivenys (19h)


Copa Delegació TE. Grup 1

Fatarella-Catalònia 3-2

Tivenys-Alcanar 2-0

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Tivenys 2 6 3 6

2. Fatarella 2 6 6 3

3. Alcanar 2 2 3 3

4. Catalònia 2 3 5 0


Ulldecona-Arnes (17 h)Diumenge

Bot-Godall (17 h)


Campredó-Miravet (17 h)Diumenge

Tivissa-Venus (16 h)Benissanet, descansarà


Copa Delegació TE. Grup 1

Arnes-Bot 4-2

Godall-Ulldecona 2-1

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Arnes 2 4 3 4

2. Godall 2 2 1 4

3. Bot 2 4 5 3

4. Ulldecona 2 2 4 0

Tercera regional


Deltebre-Aldeana (17 h)Camp Clar-Torredem. (17 h)Hospitalet-Vilaseca (17 h)

Montblanc-Reddis (16.30 h)Diumenge

Gandesa-Alcanar (17 h)Rem. Bítem-la Sénia (17 h)

Catalònia-la Cava (16 h)Oleàstrum-Canonja (17 h)Ulldecona-Ametlla (17 h)

RESULTATS

26 jornada, Primera regional

Aldeana-Gandesa 1-3

Alcanar-Rem Bítem 1-1

la Sénia-Catalònia 2-2

la Cava-Camp Clar 1-1

Torredemb.-Hospitalet 2-3

Vilaseca-Oleàstrum 3-2

Canonja-Ulldecona 2-2

Ametlla-Montblanc 1-0

Reddis-Deltebre 0-0

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Gandesa 26 49 26 51

2. Camp Clar 26 51 31 50

3. la Cava 25 46 33 49

4. Torredemb. 26 38 35 48

5. Catalònia 26 56 30 45

6. Reddis 26 41 33 42

7. Alcanar 26 34 27 38

8. Vilaseca 26 38 29 37

9. Ulldecona 25 35 40 34

10. Rem-Bítem 26 46 36 33

11. Aldeana 26 33 39 33

12. Canonja 26 34 36 32

13. la Sénia 26 35 39 31

15. Hospitalet 26 43 45 30

15. Deltebre 26 36 50 24

16. Oleàstrum 26 28 43 24

17. Ametlla 26 23 63 21

18. Montblanc 26 19 48 15

Primera regional

PRÒXIMA JORNADA Viladecans-Alcarràs

Almacelles-Roquetenc (diu 17h)

Torreforta-Cambrils

Vista Alegre-Sants

SJ Despí-Horta

Sitges-Iberiana

Catllar-Canyelles

Barceloneta-Guissona

St. Ildefons-Santfeliuenc

RESULTATS

26 jornada, Regional preferent

Alcarràs-Almacelles 3-1

Roquetenc-Torreforta 1-1

Cambrils-Vista Alegre 1-0

Sants-SJ Despí sus

Horta-Sitges 1-2

Iberiana-Catllar 2-1

Canyelles-Barceloneta 2-1

Guissona-St. Ildefons 2-0

Santfeliuenc-Viladecans 1-2

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Iberiana 26 61 33 55

2. Torreforta 26 56 30 52

3. Sants 25 44 30 49

4. Santfeliuenc 26 45 24 48

5. Roquetenc 26 37 22 40

6. Vista Alegre 26 26 21 40

7. Catllar 26 33 36 39

8. Cambrils 26 35 29 38

9. Alcarràs 26 37 29 37

10. Viladecans 26 36 34 36

11. Sitges 26 36 38 33

12. Canyelles 26 41 44 33

13. St. Ildefons 26 31 44 30

14. Horta 26 37 40 29

15. Barceloneta 26 24 45 23

16. SJ Despí 25 23 51 23

17. Almacelles 26 33 64 18

18. Guissona 26 20 41 17

Regional preferent

Una acció del partit entre el Roquetenc i el Torreforta, de dissabte.ME

Elsresultats

de lajornada

Una victòria delRoquetenc l’haguésdeixat a nou punts delsegon. Però el Torrefortava empatar al minut 94.

Cinquena plaçaPRÒXIMA JORNADAL’Hospitalet-PalamòsMiapuesta-Amposta

Vilanova-BlanesBanyoles-Cassà

Europa-Pobla MafumetBalaguer-Premià

Prat-MataróCornellà-Espanyol B

Rapitenca-ReusManlleu-Santboià

CLASSIFICACIÓEquip J G E P GF GC P1. Espanyol B 31 20 8 3 75 23 682. Reus 31 17 10 4 56 27 613. l’Hospitalet 31 16 11 4 45 22 594. Premià 31 16 7 8 59 42 555. Manlleu 31 16 6 9 53 35 546. Santboià 31 15 9 7 48 33 547. Vilanova 31 11 12 8 46 38 458. Prat 31 13 6 12 39 39 459. Pobla Mafumet 31 11 10 10 44 49 4310. Amposta 31 11 9 11 53 50 4211. Europa 31 10 8 13 37 42 3812. Rapitenca 31 10 8 13 35 39 3813. Cassà 31 8 13 10 41 45 3714. Blanes 31 9 10 12 48 61 3715. Mataró 31 8 11 12 37 49 3516. Cornellà 31 8 9 14 35 55 3317. Balaguer 31 7 8 16 38 48 2918. Miapuesta 31 6 9 16 38 64 2719. Palamòs 31 6 8 17 36 57 2620. Banyoles 31 2 8 21 19 64 14

Tercera divisió RESULTATS31a jornada, Tercera divisióSantboià-Palamòs 2-1Amposta-l’Hospitalet 0-2Blanes-Miapuesta 2-2Cassà-Vilanova 0-0Pobla Mafumet-Banyoles 2-1Premià-Europa 1-1Mataró-Balaguer 0-0Espanyol B-Prat 3-0Reus-Cornellà 0-0Manlleu-Rapitenca 0-1

PRÒXIMA JORNADAMuntanyesa-Vilassar

Peralada-MasnouTàrrega-Castelldefels

Igualada-MartorellManresa-Poble SecOlesa-S. CristobalVilafranca-Tortosa

Benavent-MorellGuíxols-Marianao

Llagostera-Montcada

RESULTATS31 jornada, Primera catalana

Vilassar-Peralada 1-2

Masnou-Tàrrega 3-2

Castelldefels-Igualada 1-1

Martorell-Manresa 2-1

Poble Sec-Olesa 2-0

S. Cristobal-Vilafranca 0-0

Tortosa-Benavent 0-1

Morell-Guíxols 1-1

Marianao-Llagostera 0-0

Montcada-Muntanyesa 1-2

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Benavent 30 57 28 59

2. Castelldefels 30 44 27 57

3. Llagostera 30 48 28 55

4. Marianao 30 48 31 52

5. Masnou 30 47 34 50

6. Olesa 30 45 36 49

7. Tàrrega 30 44 37 46

8. Montcada 30 39 37 42

9. Peralada 30 43 42 41

10. Vilafranca 30 36 35 40

11. Muntanyesa 30 44 50 40

12. Vilassar 30 33 39 39

13. S. Cristobal 30 33 44 38

14. Guíxols 30 30 34 37

15. Tortosa 30 37 38 35

16. Poble Sec 30 33 45 34

17. Igualada 30 41 54 34

18. Manresa 30 32 57 27

19. Morell 30 30 48 26

20. Martorell 30 27 47 23

Primera catalana


diarimésebreesports

www.mesebre.cat

El CH Amposta (campiódel grup B, amb 39 punts),jugarà la fase amb el Pro-mociones Paraiso de Cas-tro Urdiales, San Sebas-tian de los Reyes i el Saludde Tenerife, els dies18,19 i 20 d’abril. En laprimera jornada, les am-postines que, com a cam-piones, comencen la lli-gueta amb dos punts,s’enfrontaran al Salud Te-nerife. En la segona, al

San Sebastian de los Re-yes i en la tercera, al Pro-mociones Paraiso.

Si l’equip ampostí acon-segueix passar a la fase fi-nal (hauria de quedar enuna de les dues primeresplaces en aquesta fase),tornaria a demanar serseu, en aquest cas, de lafase final, 2 i 3 de maig.

L’altra seu de la primerafase d’ascens, és Múrcia.A més de l’equip local, hisón el Valencia Villegas, elMarina Park de Santanderi el Mecalia At. de la Guàr-dia.

Per últim, dir que el CHAmposta va guanyar en ladarrera jornada de la faseregular el Molins de Rei(34-29.

Amposta serà una seude la primera fase d’ascens

El CH Amposta, coma campió, afrontaràla primera fase d’as-cens a Divisió d’honoramb l’avantatge dejugar a casa, davantde la seua afició.

HANDBOL

Els partits es jugaran els dies 17, 18 i 19 d’abril, al pavelló ampostí

REDACCIÓ

Dissabte passat, es vacelebrar una nova edicióde la Festa de l’EsportAldeà. La patinadora JúliaVentura, amb resultatsextraordinaris a nivellestatal i que participaràen un mundial, fou laguanyadora mentre que elC. Patí l’Aldea fou l’entitatmés destacada pel seutreball i èxits. Un dels moments mésemotius va ser quan es varecordar a ArcadioGilabert per la seua vincu-

lació al futbol aldeà. JoséLópez i Miquel Garcia, perla seua part, van rebre unreconeixement pel fomentdel futbol. Dani Andreu, Alcalde del’Aldea, va agrair el suportde les institucions perpoder tenir lesinstal.lacions que té lalocalitat i també va subrat-llar la feina de les entitat ila dels propis esportistes.L’Esport Aldeà disposad’una bona salut. A l’actees va poder comprovar.

L’Esport Aldeà viu la seua Festa

ACTUALITAT FUTBOL SALA

La Setmana Santa propiciaràbon futbol base a les Terresde l’Ebre amb el Torneig In-ternacional i també a la Cos-ta Brava on es disputarà, unany més, el més que consoli-dat Mundialet MIC, torneig deprestigi mundial del que n’ésel Director el tècnic de Bí-

tem, Juanjo Rovira. Enguanyhi participen el Tortosa juvenili una selecció de les Terresde l’Ebre, també en aquestacategoria. El Tortosa, en laprimera fase, s’enfrontarà alPorto, al Vidrerença i al Ca-longe. La selecció jugaràamb la selecció Nacional deMéxic, el Platja d’Aro i el Pa-

lamòs. El Torneig Terres del’Ebre tindrà el punt de parti-da el divendres vinent, ambels primers partits i l’acte d’i-nauguració en el que hi hauràdesfilada dels equips partici-pants per carrers de la capi-tal del Baix Ebre. Posterior-ment, a les seus establertes(Tortosa, Deltebre i la Ràpita)es jugaran els partits en lesdiferents categories. I el diu-menge, dia 12, es celebra-ran les finals. Les de consola-ció a Tortosa i les quedecidiran els campions, a l’A-metlla.

Tot a punt per al torneigTerres de l’EbreEl Mundialet MIC, també en marxa

REDACCIÓ

LA SETMANA VINENT

Els tres partits de la lligueta d’ascens van decidir-se en elsdarrers minuts. El Corbera, líder en solitari, va guanyar el fi-lial de l’Aldeana per 3-0. Però el resultat final no reflecteixel que va ser el duel i és que els aldeans, amb l’1-0, van te-nir opcions per poder empatar. El Corbera va sentenciar adarrera hora amb dos gols. Diumenge, els corberans rebenun Batea necessitat. Els de Gaspar guanyaven a Roquetesper 0-1 i tenien el partit controlat. Però en els darrers mi-nuts, els de Pepe Curto van capgirar el marcador. El Remo-lins-Bítem, a la represa, va remuntar un 2-0 i va empatar.No obstant, en temps afegit, arran d’una falta, el Ginestarva aconseguir el 3-2 i va sumar la segona victòria.

El Corbera és el líder en solitari de la lligueta d’ascens a la Segona regional

REDACCIÓ

TERCERA REGIONAL

L’Alcalde de l’Aldea, Dani Andreu, dissabte a la Festa.ME

El Tortosa Ebre va perdre alcamp del tercer classificat(2-1), l’Espanyol B. Va serun partit molt anivellat en elprimer temps. Però les lo-cals van poder-se avançaren el marcador en aquestperíode, arran d’una indeci-sió visitant. A la represa,l’Espanyol va fer el 2-0 i, toti que Alba va fallar un pe-nal, ella mateixa va reduirdistàncies amb el 2-1 final.

Tortosa Ebre cau alcamp de l’Espanyol

REDACCIÓ

FEMENI

RESULTATS

19 jornada, Segona divisióRavaleta At.-Marsanparq. 0-5

Lobo Rubio-Trigo 6-4

LP-Café Civit 7-2

Nou Jardí-Infofinances 10-2

Ged’s-Chill Out 1-3

PM 7B F. Vidal-Roquetes 12-6

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Lobo Rubio 19 90 56 30

2. Marsanparquet 19 117 58 28

3. Ged’s 19 75 55 26

4. Ravaleta At 19 94 55 25

5. LP 19 116 93 25

6. Chill Out 19 89 74 25

7. Noujardí 19 113 108 17

8. Café Civit 19 85 90 16

9. Trigo 19 88 98 16

10. 7B F. Vidal 19 86 89 14

11. Infofinances 18 34 98 3

12. CFS Roquetes 19 57 168 2

RESULTATS

19 jornada, Primera divisióToscà G. Amics 3-2

Gaton-Balsegur 4-6

Garrós Balagué-Montesó 4-4

Cons. Franco-L. Gas 2-6

Res. El Parc-Dream Team 4-4

Matamoros-E. Queralt 6-6

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Matamoros 19 108 48 34

2. Est. Queralt 19 82 64 24

3. AE Montesó 18 86 65 23

4. R. El Parc 19 76 61 22

5. Toscà 19 57 69 22

6. Dream Team 18 87 72 19

7. Balsegur 18 71 70 19

8. Gatón-Losada 18 84 72 18

9. I. Garrós-C. Balagué 17 76 70 18

10. Leonardo Gas 19 78 96 15

11. Grup Amics 19 48 89 6

12. C. Franco 19 44 123 2

PRÒXIMA JORNADAPRÒXIMA JORNADA

Construccions Matamoros és el

campió de la Lliga de la Primera

divisió.

www.mesebre.cat


opiniódiarimésebre

En un cas més re-cent i no tan medià-tic, ha sigut la mortdúna dona de 82anys ajudada pelseu metge a Mòrad'Ebre. Aquesta set-mana hem conegutla sentència que dic-tamina que el doctorha de passar un anyen la presó. Com adefensa va promul-gar que ho havia fetperquè la dona li vademanar i estava pa-tint molt per la sevamalatia.

Abans déndinsar-

nos en el tema hemde definir exctamentqué significa EUTA-NASIA. Té var iesacepcions: 1. deixarmorir a les perso-nes; 2. induir a lamort a les personesque pateixen; 3 do-nar atenció als mori-bunds i acabar ambla vida dels que nola desitgen. En totesles defincions hi haun denominador co-mú que és la mort.Actualment l'eutana-sia és l'acte de do-nar la mort a algú

que ho desitja.Molta gent podria

pensar que és el ma-teix que el suicidi.Doncs sí, el que suc-ceix és que en llocde fer-ho un mateixli fa un altre, que enun cas idoni, ho hau-ria de fer un metge.

I perquè és tan es-candalós donar-li lamort a algú que hoestà passant moltmalament i tard od´hora morirà?

És que a par tdávançar-li la morta algú, hi ha un altretipus déutanasiaque és la passiva.En aquesta se li dei-xa de subministrarla assitència ne-cessària al pacient,amb el que aquestpateix més i arribaa la mort igual.

Igua lment en

aquestos casos hihagut molta polèmi-ca. Per exemple unnoi que va patir unaccident i es va que-dar en estat vegeta-

tiu per molts mesos.Els seus pares vandecidir retira-li larespiració assistidaper què l´únic quefeien era allargar

lágonia. El TribunalSuprem de New Jer-sey els hi va negar.Després dánys delluita ho van aconse-guir.

“Vull morir”

Aquesta és la frase que va repetir en elseu dia Ramon Sampedro fins a la sacie-tat. Finalment sense el consentiment le-gal va aconseguir el seu desig: morir.

ARANTXA AMORES

La dona de la fotogra-f i a és Chanta l Séb i re ,una dona f rancesa quepat ia un tumor incura -b le que l i va de formarla cara i que a més so-f r ia uns ter r ib les do -lors. Va demanar moriri la seua pet ic ió no fouconcedida. Al cap dúnsmesos la van t robarmorta.

El que no és compren-sible de les l le is és queara es deix i que una ne-na de 14 anys avor t i

sense e l consent imentde ls seus pares i queuna persona adu l ta ips ico lògicament en es -tat òpt im, no pugui de-cidir sobre la seva prò-p ia v ida o mor t . Esde ixa avor tar a nenesque estan de c inc me -sos de gestac ió , quanestà demost ra t que e lnen/a ja està totalmentformat, sense que no hihag i cap conseqüèn -c ia , . Però paradòxa l -ment una persona adul -

ta en p lenes facu l ta tsno pot dec id i r mor i rdignament.

Ev identment s ´ha derespectar i admi rar lapersona que dec ide ixl lu i tar f ins al f inal , peròigua lment s ´ha de res -pectar aquel la que deci -deix que el seu momentja ha ar r iba t , i no peraixò és menys persona ité menys va lors . S im-p lement l l u i ta per unamort digna i sense pat i -ments.

Eutanàsia no concedida,però si aconseguidaARANTXA AMORES

CEDIDA

CEDIDA

www.mesebre.cat


diarimésebre

especial

mones de pasquawww.mesebre.catwww.mesebre.cat

Vols anunciar-te?Aquest és el teu

espai privilegiat de

PUBLICITAT902 35 70 [email protected]

No t’ho pensis més!

La Mona de Pasqua omplirà, properament, els aparadors de totes les pastisseries.

Els ous, ja siguin de xocolata o no, són indispensablesPASTISSOS

Aquest especial arrenca dela setmana passada, i si enaquell moment parlàvem deque la xocolata, guanyavaterreny en l'actualitat en elmoment de fer les monesde pasqua. A l'article d'avui,fem referència a la clàssicamona de pasqua amb elsseus clàssics ous.Tradicionalment, la monaés una coca o pastís dediferents formes, perògeneralment rodó, guarnitd'un o més ous durs, ambla closca i encallats dins lapasta de farina. En algunespoblacions, la mona téforma d'objecte o d'animal i

en d'altres és un ninot ambun ou a la boca o a lapanxa. D'aquest model demona amb ous durs se'n téconstància, almenys, desdel segle XV. Però la tradi-ció de la mona ha experi-mentat tres transforma-cions importants: en primerlloc, ha deixat de ser unpastís que es fa a casa peresdevenir un producte deconsum que es compra ales pastisseries; en segonterme, la mona ha incorpo-rat un ingredient nou: laxocolata; i finalment, lamona es guarneix amb per-sonatges de l'univers infan-

til. La mona s'ha anat con-vertint, amb el temps, enun gran pastís o tortadade pa de pessic, mantegai xocolata, adornat ambplomes, fruita confitada, ious i figures de xocolataque es compra a les pas-tisseries i fleques. Lairrupció de la xocolata ales mones és força recenti sembla que s'originà aBarcelona al segle XVI ambl'arribada del cacaud'Amèrica. L'èxit de la subs-titució dels ous durs pelsde xocolata feu que aquestcostum s'estengués ràpida-ment a les comarques.

La simbologia més impor-tant de la mona de Pasquaés la que suggereix lapresència d'ous, de veritato de xocolata. L'ou és elsímbol còsmic de la fecun-dació i la creació en quasitotes les cultures, l'engen-drador de la vida.

Mona de Pasqua.

La irrupció de laxocolata a la mona,s’origina ambl’arribada del cacaod’Amèrica.

Tradició


tortosadiarimésebre

www.mesebre.catopinió

L’AMPOLLA

Ajuntament Pl. Manuel Ferre i Solé, 3

Forn de Pa Artesà Cabrera Avda. Barceloneta, 4

Forn de llenya Brú C/ Sol, 9

Hotel La Roca Plana Avda. Ramon Pous, 32

Rest.Club Nautic-Casa Montero- Avda. Ramon Pous, s/n

L’ALDEA

Ajuntament Av. Catalunya, s/n

Bar Abril Av. Catalunya, 325

Cafeteria Germans Marín Ctra. Tortosa-l’Aldea

Bar Societat Av. Catalunya, 131

DELTEBRE

Ajuntament

C.A.P.

Mercat La Cava

Cafeteria Nicanor

Farmacia Matilde Av. Goles de L’Ebre

Biblioteca

Panaderia Fresquet Av. Goles de L’Ebre209

Mercat Jesus i Maria

Bar Elia Recinte Festiu

SANTA BÀRBARA

Ajuntament Plaça Cid i Cid, 1

C.A.P. C/ Verge Montserrat, s/n

Centre Cultural C/ Verge Montserrat, 28

LA RAPITA

Ajuntament Plaça Carles III, 13

C.A.P. Av. Jacint Verdaguer

Mercat Plaça del Mercat

Llotja de Peix Port

Unipost C/ Comptedefloridablanca, 63

Forn Carlos Ripolles Plaça Vella

Bar Catalunya C/ Sant Isidre

ALCANAR

Ajuntament C/ Generalitat, 10

Oficina Municipal de Turisme Ps. Marítim - LES CASES D’ALCANAR

C.A.P. C/ Calig / Ronda del remei

Esplai de Juvilats C/ Ramon y Cajal / Av.Catalunya

Cafeteria Moreno Plaça Major

AMPOSTA

Ajuntament Pl. Espanya, 3-4

Immobiliaria Mar i Vent Av. La Ràpita, 38

Mercat Pl. Ramon Berenguer IV, 68

Bar La Lira Ampostina Av. Santa Bàrbara

Hospital Comarcal d’Amposta C/ Jacint Verdaguer

Bart’s Cafè (Delta Spa) C/ Ibiza, 14

C.A.P. Av. Catalunya

Profoto Av. La Ràpita

Cafeteria La Tratoria Av. La Ràpita

Cosell Comarcal Montsià Av. La Ràpita

Forn Cafeteria Cavalles Av. La Ràpita

Mossos d’esquadra Av. La Ràpita

Biblioteca Plaça del Castell

Llar de Jubilats C/ Cervantes, 58

ROQUETES

Ajuntament C/ Masia, s/nC.A.P.MercatRestaurant AmaréCinemes Oscar’s Severo Ochoa, 4

TORTOSA

Ajuntament Plaça EspañaMotos Cantó Av. Generalitat, 165Restaurant Sabogabar Pl. Alfonso XII, 2Mercat Municipal Av. GeneralitatHospital Ctra. La SimpàticaCafeteria New Orleans Av. Generalitat, 21Bar La Tertulia Plaça España, 11Bar Esport C/ Teodoro GonzálezLo Cistell C/ CiutadellaC.A.P. FerreriesC.A.P. del Temple Plaça CarriletBiblioteca C/ Del VallConsell Comarcal C/ BarcelonaL’Aliança C/ AlcanyisDelegació del Govern C/ MontcadaEsports Fevi Plaça de l’EstadiU.R.V. C/ Betania, 5U.R.V. Escola d’Infermeria Ctra. La SimpàticaServeis Territorials d’Ensenyament C/ Providència, 5-9Mossos d’EsquadraHotel Virginia Av. GeneralitatEstació d´autobusos HIFECeller de L’Ebre C/Barcelona, 87EMD de Jesús Plaça Pati de la Immaculada, 1Centre de Radioteràpia Hosp. Santa Creu- Pg. Mn Valls, 1 Jesús

ON TROBAR SEMPRE EL SETMANARI mméésseebbrree

Amb la literatura com a referent i per tercer anyconsecutiu el poble de Jesús aplegarà a desenesd'escriptors dels països catalans en el marc de laIII Fira Literària Joan Cid i Mulet, que tindrà lloc del16 al 19 d'abril.Aquest any, la inauguració oficial de la fira anirà acàrrec de l'honorable escriptor Manel PérezBonfill, a qui també se li dedicaran diversos actes

al llarg d'aquestes jornades. Destacat per la seva tasca com aescriptor, Catedràtic de literatura i

tota una vidadedicat a ladocència; PérezBonfill, estimataquí i més enllàde les fronteresde l'Ebre, ence-tarà la Fira elconseqüent dis-

sabte a les 17.30h.

La Fira té present a joves i adults,doncs a més de diferents cicles de conferències,recitals, xerrades i presentacions de llibres, elsmés petits podran assaborir la literatura amb elsinnumerables actes programats, entre els que des-taquen conta-contes, teatre de titelles o lecturesescenificades.Així, destaca la presència d'Irene López. Una nena de 12 anys que ha escrit un llibre de con-tes inspirada en les joguines que té dins d'un baül.

Per tercer any consecutiu, elpoble de Jesús aplegarà adesenes d’escriptors delspaïsos catalans a la FiraLiterària Joan Cid Mulet.

MAITE MESTRE

Jesús aposta per la literatura

Aquest pla és teòricament un acord a nivell europeu per a construir un espai universitari d'educació comú, però en qui-nes condicions? Sobre el paper se pretén que els títols universitaris siguin reconeguts fàcilment entre països europeusdiferents. Però a la pràctica ni tan sols aquesta convergència, que podria ser positiva, serà coherent. Per exemple, al'estat espanyol les autoritats competents han decidit aplicar el pla amb una estructura de quatre cursos de grau i unde master, en canvi, a França, els qui estan disposats a aplicar el pla (perquè hi ha universitats per tota Europa que s'hineguen com la mateixa Universitat de Bolonya…) ho faran amb una estructura de tres cursos de grau i dos de master…això vol dir que per a fer el grau aquí i el master a França caldran sis anys, en canvi, per a fer el grau a França i el mas-ter aquí en caldrien quatre però no serà així ja que tot i tindre el grau acabat a França en arribar aquí t'exigiran cursar

un any de grau per a poder cursar el master, és a dir, en total cinc anys…

El Pla Bolonya respon a la visió dels estadistes neoliberalistes que ens governen i malauradament miren a launiversitat com si fos una extensió de l'empresa privada elsresultats de la qual només s'han de mesurar en termes deproductivitat, en termes econòmics… I Espanya és un delspaïsos europeus que menys inverteix en educació pública ipretén seguir fent retallades i fer pagar més als estudiantsper les matrícules, que l'empresa privada decideixi que s'had'investigar a la universitat pública (certa privatització de launiversitat pagada per tots), gairebé eliminar les assignaturesoptatives (amb la qual cosa la llibertat de coneixement se

veurà més agredida del que ja ho està), pretenen establir l'obligatorietat de l'avaluació continuada (cosa quefarà que els qui compaginem treball i estudis tinguem molt més difícil tirar-ho tot endavant), etc.

Als que mouen els fils del sistema que ens ha portat a la crisi actual no els agraden les carreres socials i d'humanitatsperquè treballen l'esperit crític, històric, el plantejament de noves relacions de producció, entre moltes altres coses...Per això el Pla Bolonya debilita aquests ensenyaments que des del meu punt de vista són el millor actiu que pot tindreuna societat perquè faciliten la possibilitat de canviar el sistema. Quins siguin els canvis que es produeixin depèn denosaltres i ens cal anar amb compte perquè després de les grans crisis econòmiques històricament han crescut elsrègims militars, els feixismes… La llibertat no és gratis, i si no canviem de mans el control dels actius bàsics de la socie-tat (universitats, producció i consum d'aliments, gestió dels recursos naturals com l'aigua, producció d'energia, etc.) elcapitalisme ens canviarà a nosaltres. Si no paguen la crisi els rics (veient com deixem de participar en el seu sistema),la continuarem pagant els pobres i la pagarem molt cara.

JOSEP JUAN SEGARRA

Què significa el pla Bolonya?

Sobre el paper, pretén que els títolsuniversitaris siguin reconeguts fàcilmententre països europeus diferents. Però a lapràctica, ni aquesta convergència seràcoherent.


diarimésebregastronomia

www.mesebre.cat

Milfulls d'albergínia amb saltejat de verdures i crema de soia, una original forma de menjar verdura de la manera més divertida

Ingredients per a quatrepersones, dues albergí-nies mitjanes, un manolld'alls tendres, un parellde cebetes fresques, uncarbassó, dos dents d'all,unes rametes de julivert,quatre cullerades d'olid'oliva i sal. Per a la cre-ma necessitarem una ce-ba, dos porros, dues pa-tates, dos decilitres denata líquida per a cuinar,dues cullerades d'oli d'oli-va i quatre cullerades desalsa de soia. Per co-mençar a elaborar el nos-tre plat, tallarem les alber-gínies en rodanxesmitjanes, les untarem d'o-li d'oliva, les salarem i hiafegirem all picat. Ho in-troduim al forn a 200 ºCdurant 20 minuts i mentreles albergínies estan alforn, m un saltejat de ver-dures. Per preparar el sal-tejat, trossegem les cebe-tes fresques, el carbassói els ajetes tendres, en

una paella amb un bonraig d'oli d'oliva salteja-rem fins que les verduresestiguin toves i posarema punt de sal. Un cop fetel saltejat, treurem les al-bergínies del forn i ensdisposarem a muntar elplat. Muntem una capad'albergínia, una capa desaltejat i acompanyaremamb una capa crema desoia. La crema de soia l'e-laborem com si fos unpurè, coent la ceba, el po-rro i les patates tot aixòpelat i trossejat cobert

amb aigua. Una vegadacuit, afegirem la nata liqui-da, la salsa de soia, l'olid'oliva i triturarem tot elconjunt fins a formar unacrema fina. Ara nomésens queta acabar de mun-tar el plat, servir-lo i men-jar-lo. L'albergínia ,ambun 92% d'aigua ens apor-ta ferro, calci i vitaminesB i C , però, com totes lessolanàcies, s'ha de con-sumir cuita ja que cruapresenta grans quantitatsde solanina, una substàn-cia que resulta tòxicaperò que es degrada du-rant el procés de cocció.L'albergínia, no convéconservar-la crua massatemps, ja que la sevacarn és molt fràgil i es famalbé ràpidament, sobretot si la guardem al frigo-rífic. Recordem als nos-tres lectors que si volenser els guanyadors d'unsopar per a dues perso-nes a un dels nostres res-taurants col.laboradors,només cal que ens enviïnun missatge de text ambla clau següent: TE CUINAal número 5516. Contramés missatges envieu,més possibilitats tindreude guanyar. Finalment,com diu el nostre estimatAmado, ara toca: arre-mangar-vos i començar acuinar. Bon profit amics!

“Primentons i Tomates”, avui: milfulls d'albergínia

Qui va dir que menjarverdura és avorrit? Avuius presentem una re-cepta de baixa dificul-tat i original elabora-ció, a base de lesverdures més comunesque cada dia trobem almercat.

REDACCIO

Albergínies de l’horta.ME

El plat de la setmana: milfulls d’albergínia amb verdures saltejades.


serveisdiarimésebre

www.mesebre.cat

L’horòscop

Àries20/3 al 19/4

No és moment d’estar despistat. Tracta decomunicar·li a la teva parella de forma clarai concreta els teus veritables sentiments.

Taure20/4 al 19/5

En assumptes d’amor hauràs d’enfrontar-te aproblemes amb la teva parella que vénen detemps. Respecte a la teva salut, has de ferexercici.

Bessons20/5 al 21/6

Amb Júpiter, Venus i el Sol per la teva casaset la teva vida social és més activa i intere-sant. Indica un periode de noves i intere-sants relacions.

Cranc22/6 al 21/7

Algú et proporcionarà informació de primeramà que et serà de gran ajuda per solucionarels teus problemes sentimentals.

Lleó22/7 al 22/8

El transit de Júpiter, el Sol i Venus per la tevacasa cinc indica que viuràs un periode llargexcel·lent per a millorar les teves relacionssentimentals.

Verge23/8 al 21/9

Perquè tot funcioni bé en l’amor has de coor-dinar les teves pròpies necessitats amb les dela teva parella. Ara pots tenir més oportunitatsper a camviar la qualitat de la teva vida.

Balança22/9 al 22/10

Amb Júpiter, Venus i el Sol transitant lper lateva casa tres has de deixar fluir la teva cre-ativitat i aprofitar aquest perióde per a mos-trar el teu costat més jovial.

Escorpí22/10 al 21/11

La situació actual et fa descobrir coses de lateva vid amorosa de les quals abans no t’adona-ves. Has de vèncer alguna que altra barreraperaconseguir el cos que desitges.

Sagitari21/11 al 21/12

Venus, Júpiter i el Sol transitant pel teu si signet aconsella que no et reprimeixisen assumptesd’amor i que deixis parlar el teu cor sense captipus de limit.

Capricorn21/12 al 19/01

En assumptes d’amor estaràs molt emotiu.Pots viure moments encantadors i de moltaintimitat amb la teva parella. as de reflexionaramb calma abans de prendre cap decisió.

Aquari20/1 al 18/2

En assumptes d’amor has d’actur ambdiplomàcia per ser capaç de sortejar tots elsobstacles. Intenta mimar el teu cos, a la llar-ga sortiràs guanyant.

Peixos19/2 al 20/3

En l’amor viuràs moments una mica aceleratsperò molt significatius. Respecte a la tevasalut, pren consciència de les teves necessi-tats, sigues pràctic i cerca solucions.

Televisió

Ajuntament de Tortosa 977 58 58 00

Policia Local de Tortosa 092

Policia Nacional 091

Emergències 112

Mossos d’Esquadra 088

Hospital Verge de la Cinta 977 51 91 00

Hospital de la Santa Creu 977 50 15 22

Jutjats de Tortosa 977 51 08 77

Autobusos (HIFE Tortosa) 977 44 03 00

Biblioteca Marcel·lí Domingo 977 44 55 66

Delegació del Govern 977 44 12 34

Ajuntament d’Amposta 977 70 00 57

Policia Local d’Amposta 977 70 01 14

Centre d’Urgències del Montsià 977 70 05 21

Jutjat Primera Instància Amposta 977 70 41 70

Biblioteca Sebastià Juan Arbó 977 70 48 21

Consell Comarcal del Montsià 977 70 43 71

Transports Col·lectius del Delta 977 70 44 22

Renfe (L’Aldea) 977 45 01 54

Ajuntament de Roquetes 977 50 15 11

Ajuntament de Deltebre 977 48 93 09

Policia Local de Deltebre 977 48 71 00

Biblioteca Municipal Deltebre 977 48 99 25

Jutjat de Pau de Deltebre 977 48 21 81

Ajuntament de la Ràpita 977 74 01 00

Telèfons d’interès

MATÍ TARDA TEMPERATURES

Màxima Mínima

15° 7°plujaNúvol

TORTOSA

CATALUNYAFont. Servei Meteorològic de Catalunya

SolNúvols

altsNuvolositat

variableMolt

ennuvolat Boirina Boira CalitjaNúvol

Ruixat Pluja Pedra TempestaRuixat de

neu Tramuntana GregalNeu

Llevant Xaloc Migjorn Garbí MestralMar de

fonsMar

arrissadaPonent

Marejol MarorFortamaror Maregassa

Mar desfeta

Mar moltalta

Mar enormeMar brava

Estat del cel: de matinada augmentarà la nuvolositat arreu i fins al vespre que-darà entre mig i molt ennuvolat, sobretot al vessant nord delPirineu al matí. A més, al centre de la jornada creixeran nuvola-des a punts de muntanya sobretot de l'interior del país quedurant la tarda es desplaçaran a altres indrets del territori.Precipitacions: de matinada no es descarta alguna precipitació al terç nord i est.A partir de migdia s'esperen ruixats i xàfecs que començaran perpunts de muntanya de l'interior, preferentment del Prepirineu, dela Depressió Central i del Prelitoral, i que durant la tarda es des-plaçaran cap a altres indrets. Seran d'intensitat entre al matí ientre feble i moderada a la tarda, localment acompanyades detempesta i no es descarta que també de calamarsa. Acumularanquantitats entre minses i poc abundants. Cota de neu: pujarà dels1600 metres i als 1800 metres.Temperatures: mínimes en lleu descens; rondaran entre -1 i 4 graus al Pirineu,entre 1 i 6 graus al Prepirineu, a la Depressió Central i alPrelitoral, i entre 4 i 9 graus al litoral. Pel que fa a les màximespujaran lleugerament i arribaran a valors de 10 a 15 graus alPirineu i de 12 a 17 graus a la resta de Catalunya, puntualmentmés altes al sud.Visibilitat: regular i localment dolenta de matinada amb boires i boirines. Laresta del dia quedarà entre bona i regular. Vent: vent de component nord a l'Empordà entre fluix i moderat, mésreforçat al matí. A la resta del país el vent serà fluix amb copsmoderats tot el dia; bufarà de component nord i oest de matina-da, de sud durant el dia i quedarà de direcció variable a la nit,tret del litoral central on a darrera hora girarà a component nord. Estat del mar:• Costa Brava:vent de component nord entre fluix i moderat, de tramuntana alnord del cap de Begur i de gregal a la resta. A la nit afluixarà.Marejol.• Costa Central:vent fluix de component oest de matinada. Durant el dia bufaràfluix amb cops moderats de component sud al sud del delta delLlobregat i de direcció variable a la resta. A la nit quedarà fluixde component nord.Mar d'arrissada a marejol • Costa Daurada:bufarà vent fluix amb cops moderats al llarg del dia. Serà de com-ponent oest de matinada, de component sud durant el dia i dedirecció variable a la nit.Mar d'arrissada a marejol.

El temps. Previsió

Farmàcies de guàrdia.

Albiol Palles, Francesc Bruch, 21 (Deltebre) 977489750

Aytés Meneses, Agustí Cala Joanet, nº6 (L’Ametlla de Mar) 977493493

Curto Balaguer, Francesc Marcel Miralles, 6 (L'Ampolla) 977460152

Gamundi Miret CB Av. Colon, 8 (Tortosa) 977500923

Pilar Delgado , Jordi Delgado Felip Pedrell, 1 (Alcanar) 977732291

Moran Sitja, Juan Carlos Barcelona, 123 A (Amposta) 977707701

Borrut Valles, Josep M Constància, 6 (St. Carles de la Ràpita) 977740160

Aguilo Ruiz, Neus Barcelona, 65 (Masdenverge) 977718702

(Nota: Per a guàrdies nocturnes de les farmàcies de Masdenverge i Santa Bàrbara, entre

setmana, cap de setmana i dies festius, dirigir-se a Amposta). Aquest llistat correspon a la

data d’edició del diari, per a conèixer les farmàcies de guàrdia de la resta de dies, es pot

consultar a través de la web http://www.coft.org/.

DIVENDRES 3 DE ABRIL DE 2009 23diarimésebreclassificats diarimésebre

IMMOBILIARIA�VENDA I LLOGER

La Sénia. Local comercialen cantonada de 40m2.Molt cèntric (AvingudaCatalunya, 1). Zona demolt de transit de cotxes ipeatonal. Condicionatcom a despatx, ambinformàtica instal·lacióelèctrica nova, alarma, etc.Gran oportunitat per mun-tar qualsevol negoci. Pervisitar-lo, 661 913 588.

La Ràpita. Es llogaLocal comercial de 45m2 i soterrani de 55 m2situat al principalcarrer de la població,(C/ Gorria, 26 al costatde la Bolleria SantAntoni). Ideal per aqualsevol tipus denegoci. Es lloga en l’es-tat actual d’obra. 647938 168La Ràpita. C/ Gorria.Local comercial ambsoterrani i altell. En llo-guer al millor carrer dela població. 647 93 8168

Ulldecona. Local de 35m2 ubicat al carrermajor. Ideal per a botigaú oficina. 300E al mes.977 74 33 99.

L'Ampolla. Local de 35m2davant club nautic, a l'edifi-ci “nautic” sala diafana i unbany. Oportunitat.290Û/mes 977 74 33 99

La Sènia. Piso ideal parejas,consta de comedor con salidabalcón, cocina independienteequipada(lavadora, frigorífi-co,placa y horno eléctrico)aseo con ducha reformado,hab.doble salida ext, hab indv,en el centro del pueblo.320E/mes. 661707383(Preguntar por Emi)..

Es traspassa local comerciala Les Cases d’Alcanar.Ubicat a l’avinguda princi-pal C/ Trafalgar, 47.Actualment està condicio-nat com a despatx. Localcantoner amb una granvidriera que dona al exte-rior. Equipat amb aire con-dicionat, alarma, xarxainformàtica, i distribuciód’endolls per a equipsinformàtics repartits pertots els despatxos. És elmillor lloc de Les Cases desde que el carrer Trafalgar éspeatonal.Interessats 661 707 383.Reus. Gran oportunitat delocal comercial al centrede Reus. Local en canto-nada de 168m2 diafans,amb més de 25 metresde façana. Situat a laplaça Hercules, al davantd’un col.legi. Disposa de 3places d’aparcament almateix edifici. 661 91 35 88Casa en venda. La Cava,250m2 construïts, 2plantes, 3 habitacions,menjador rústic ambxemeneia, cuina office, 1bany, 1 terrassa ample imagatzem. ¡IdealFamíl ies! Interessats661 707 383

Amposta. Local a l’a-vinguda La Ràpita enlloguer. Superfície 220m2. Ideal qualsevoltipus de negoci. Donaa dos carrers.610203325

Es traspassa bar-cafe-teria a Amposta moltbona situacio i enplena activitat econo-mica. Causa per canvide residència i pertant no poder aten-dre. Interesats trucar:639512494

TREBALL�

MOTOR�

DIVERSOS�

Marina Sant Carles. Eslloguer dos amarres, unde 8 metros i altre de 12metros, a la nova mari-na de Sant Carles de laRàpita. Molt ben situats.670 516 520

VOLS VENDRE Ó LLOGARUN PIS A LES TERRESDEL’EBRE? POSA’T EN CON-TACTE AMB PROFESSIO-NALS DE TOTA LA VIDA

PISO Perfecto

L’AMPOLLA. LOCALCOMERCIAL UBICATA PRIMERA LINIA.

IDEAL PER A QUASE-VOL NECOCI. EVA

647.93.81.68

Sant Carles de laRàpita. Es ven barca

de 7’5 m, marcaFour Winns amb dosmotors OMC de 150CV cadascun de ben-zina. Preu de ganga12.000Û Interessatspreguntar per Susana

607 538 304.

Zona La Cava (cantonadaQuatre carreteres),Deltebre. Gran localcomercial, ideal per ofici-nes. Es cantoner i total-ment acristalat, al terra hiha parket. Al entrar hi hauna sala molt gran, on hicaben 4 taules de des-patx. A continuació i tambéexterior hi ha el despatxdel director amb capacitatde posar-hi una gran taulade despatx i mobles auxi-liars. També consta debany i un traster per guar-dar-hi coses. El local estàcompletament equipat i enuna zona perfecta, prop debancs, locals comercials ial centre del poble. Nomèsper 850Û al mes, no t'es-peris més! .Tfn. 661 70 73 83

Amposta. PassatgeGuadalajara, a la zona delcamp de futbol. Pisos a

estrenar de 2 habitacions,menjador, cuina, banycomplert y balcó. Per

entrar a viure avui mateix.Acabats d’alta qualitat.

Zona immillorable al costatde col·legis, supermercats

i zona comercial. Visiti’lsense compromís. Podem

negociar el preu.Tel.610203325.

GRAN OPORTUNITAT.Tarragona ciutat, casc antic.Pis reformat a estrenar, totexterior de 3 habitacions (2dobles), preciós saló-menjadoramb cuina americana, bany degresite, sostres amb llumshalògens, terra de gres rústic,Nou a estrenar. Edifici rehabili-tat. El preu actual és de169.000Û quan fa poc era de210.000Û. És una verdaderaoportunitat. Ideal per a estu-diants de la URV. 661 91 35 88

Sant Jaume d’enveja.Casa en lloguer al centredel poble. Davant de l’es-glesia (C/ Major, 143).Només 350Û al mes.

647 938 168.

977 20 33 55-Director Contable/ Reus

Empleo perfecto selecciona para importante cadena dejoyerías un Director Contable.Las funciones principalesserán la gestión de facturación, control y contratación deservicios , asesoramiento a los clientes, realización deasientos contables, control de bancos, tesorería, etc.

977 74 33 99

SE ALQUILA LOCALCOMERCIAL 60M2

EN DELTEBRE.BUENA SITUACIÓN

650 46 84 55

www.mesfeina.com

www.mesebre.cat

Escola bressol, buscaincorporar responsable

amb experiènciademostrada en lloc

similar i amb titulació,per a treballar a les

Terres de l’Ebre.Confidencialitat.

Preguntar per Carme.670516520

AMPOSTA. LOCALEN VENDA Ó LLO-

GUER A L’AVINGUDALA RÀPITA. GRAN

OPORTUNITAT661913588

Immobiliaria Buscaautonoms amb dedica-ció total ó parcial per

vendre pisos a lesTerres de l’Ebre.977 24 97 00

Canal de televisió deles Terres de l’Ebre,

selecciona per al seudepartament comer-

cial, un/a professionalamb experiéncia al

sector. Interessats tru-car al 977 25 27 27

INFERMER/AEs busca professionalamb titulació vigent i

experiència demostra-da per a treballar a les

Terres del’Ebre.ImtInteresadesenviar curriculum a:

[email protected]

[email protected]

Es ven cotxe NISSANprimera, a un preumolt baix. Interessatspreguntar per Emili618 002 793.

Vols anunciar-te?Aquest és el teu

espai privilegiat de

PUBLICITAT902 35 70 70

[email protected]

No t’ho pensis més!

DIVENDRES 3 DE ABRILDE 200924

a l’últimadiarimésebre

www.mesebre.cat

Com us deia, em poso encontacte amb el detectiu pri-vat, J.P. (per privacitat idegut a la seva feina no volque es doni a conèixer elseu nom) i concretem unaentrevista al seu despatx.Un cop allí descobreixo quela realitat supera la ficció: lli-bres a dojo, papers i foto-grafies per tot arreu.Més Ebre: Com vas decidirdedicar-te a una professiótan pròpia de la ficció?J.P.: Aquesta professió ésmolt real. De fet és tan real,que et prepares a l'aula de lafacultat, com per a qualse-vol carrera. Jo vaig fer crimi-nologia (diplomatura) i a pos-teriori vaig treure'm la llicèn-cia, que també l'expedeix unens tan real com és el

Ministeri d'Interior.Més Ebre: Un cop aclaridesles vies per les que et vasfer detectiu, parla'm unamica de que té aquesta pro-fessió? T'enganxa?J.P.: Tu ho has dit, tot i quela via per convertir-se endetectiu és molt comuna,facultat, exàmens..., la reali-tat esdevé màgica. Per a míi aquí si que ens semblemals de les pel·lis, jo de fet ja

no en miro perquè de vega-des és avorrit identificar-medesprés d’igual de no haverpassat per casa en 48hores, fent el seguiment d'al-guna persona.M.E.: Què és el més sorpre-nent que t'has trobat finsara?J.P.: El cas d'un client, amés recent, que em vademanar una feina, que percert li va costar diners, per-

què no va ser fàcil compro-var-ho, i un cop vaig tindre laresposta em va pagar i emva demanar que destruís totel material, perquè no esta-va preparat per saber la veri-tat.M.E.: Estem parlant d'unainfidelitat?J.P.: No sé si contestar...Bé, perquè no, total no sapsde qui parlo: sí!M.E.: Quin tipus de casos

portes?J.P.: De tot tipus, des d’infi-delitats, fins a controlar quefan els fills, passant percol·laboracions amb dife-rents companyies dedica-des a diferents sectors, finsa cossos de seguretat. Tot,ho toco tot!M.E.: Pots confessar-meque és el pitjor que has des-cobert al llarg de la tevacarrera? J.P.: No, no crec que esti-guis preparada (somriu).M.E.: Trobo que hi ha certmisteri al voltant del que fas,és així? O sóc jo que no esticacostumada?J.P.: (torna a riure). No, peròveig que et posa nerviosa -ho està aconseguint i el fortés que ho sap-. A veure lameva feina primordialmentconsisteix en no ser vist,veure el que el client sospitai demostrar-li que és cert ono el que creia. Sobre lateva pregunta del que hevist, porto 20 anys en la pro-fessió fa poc, tot i que quanvaig sortir de la facultat vaigtindre un bon mestre. Però

en aquests anys només pucdir-te que quan es sospitaalguna cosa, l'experiènciam'ha demostrat que no t'e-quivoques.M.E.: Portes molts decasos en aquests moments?J.P.: No em puc queixar, ami la crisi no m'ha afectat demoment.M.E.: Més bé al contrari, noés així? Perquè degut aaquesta situació les estafeshan anat en augment.J.P.: Les estafes estan sem-pre, amb crisi o sense ella,però aquest fet a mi no m'a-fecta perquè de la mevafeina n'hi ha sempre.M.E.: Quan estic a punt defer-li una altra preguntaintentant que em confessi elcas del segle, truquen altelèfon de l'oficina. Realment és un gran profes-sional, perquè penja i moltamablement em diu que aravindrà un client i que jo no elpuc veure, així que agafo lameva bossa, m'acomiadod'ell i baixo les escales pen-sant que ja tinc una novahistòria que explicar.

Detectiu privat, una professió realJ.P., 42 ANYS, DETECTIU PRIVAT: “NO EM VEURÀS MAI”

Aquesta setmana, nosé com ha anat, peròhe acabat parlant ambun detectiu privat. Alqui li he d’agraïr queem dediques una esto-na de la seva misterio-sa vida per tal de des-cobrir-me coses de laseva professió, que en-cara la fan més interes-sant i a hores d’ara,puc dir, també, quemolt humana.

“La realitat esdevé màgica i aquí si que ens semblem als de les pel·lícules”

DIANA MAR

Sherlock Holmes, un dels detectius privats (ficticis) més coneguts.Cedida

Des de l’antiguitat l’home ha tingut la necessitatde saber el com i el perquè de les coses.

Història:

El primer detectiu de la Història és creu queés l’escocés Allan Pinkerton, nascut aGlascow l’agost de 1809.

Curiositat:

Mariano Lalana Més que un Pont - Diari Més Ebre2009/04/03 · Els Alcaldes de Tortosa, Amposta i...

Documents

Transcript of Mariano Lalana Més que un Pont - Diari Més Ebre2009/04/03 · Els Alcaldes de Tortosa, Amposta i...