EVISTA DE L'ASSOCIACIO CULTURAL

FfeHT <APRER*H/MARIA DE LA SALUT

ASSOCIACIO DE I>REMSA FORANADE MALLORCA

<a '&t

Número 129 A n y X I MAIG, 1997

FENT CARRERANY - 2 (94) Maig, 1997

| Sumari |Editorial i sumari 2IX Certamen de Fotografia 3LEADER II, més de 500 milions per aIa comarca 4Poemes de'n Miquel Rosselló 5Sa Xerradeta amb els monitors i lesmonitores del grup d'esplai"Es Rebrot" 6Telefònica, una agressió més 9Bull i tdeNotícies 10Demografia. Telèfons d'interès 12El temps. Notícies vàries 13L'objecció de Consciència i IaInsubmissió 14L'AcampalIengua, tot un èxit 15Fent Carrerany a Ia trobada de l'OCB aLluc 15Missioner, artesà de concòrdia i pau 16S'agafa el peix a bastonades? 17Novajunta directiva de Ia Penyabarcelonista 18NotíciesdelCIubCiclista 19Posterdel FC Marienc, campió del grupD de futbol 7, benjamins 20

FOTOGRAFIES:MagíFerriolPep FerriolMiquel Morey

PORTADA:Cartell anunciador de Ia Diada'97 del'esplai a Maria

/T

\ EDITORIALjL'editorial d'aquest mes vol convertir-se en un prec.

En una crida a tot el poble de Maria.La revista Fent Carrerany ha intentat, des dels seus

orígens i amb les limitacions pròpies de Ia lletra impresa ide Ia seva periodicitat, fer-se ressò de totes aquelles activitatsque es feien al nostre poble, sobretot aquelles que no tenienuna projecció pública majoritària i immediata, i queresponien a un voluntarisme més enllà de les cosesoficialesques. I no hi ha cap dubte que el Grup d'Esplai deMaria «ES REBROT», forma part d'aquesta nòminad'anònims sense els quals Ia vida a Maria seria més difícilde suportar. Que una vintena de joves dediquin bona partdel seu temps lliure cada cap de setmana, a cuidar-se delsnins i nines de Maria, potser no sigui una notícia de prime-ra pàgina, però si no hi fossin potser els enyoraríem.Ensenyar coses, com el sentit de Ia responsabilitat, de Ia collaboració; fomentar Ia convivència i el respecte cap a ellsmateixos, cap als altres, cap a l'espai que els envolta;ensenyar-los a divertir-se de manera sana i agradable; dur-los d'excursió; ensenyar-los a valorar les tradicions deI pobleque els ha vist néixer, no és una cosa espectacular, no és unanotícia de primera pàgina. I fa prop de deu anys que ho fanaixí, calladament, silenciosament, constantment. Tota unageneració de nins i nines de Maria han passat per les sevesmans. I tota una generació de monitors.

Ara els ha arribat Ia seva majoria d'edat. Volenorganitzar Ia Diada dels Grups d'Esplai a Maria, el proper18 de maig. I demanen ajuda. Demanen Ia col laboració detot el poble de Maria, de cara a Ia Diada. Es molt el que el

S

poble els deu. Es poc el que eIls demanen. Ajudem-los. Queno els falti Ia nostra mà, Ia nostra ajuda.

^EQUIP DE REDACCIÓ:

Magí Ferriol BauzàJoan Gelabert MasMargalida Mas VicensMiquel Morey MasOnofre Sureda Ribas

HAN PARTICIPAT EN AQUEST NUMERO:

Miquel Rosselló i Quetglas, Pere Oliver, Miquel Mulet CoII, MiquelOliver, Pep Ferriol Torelló

EDITA: Associació Cultural FENT CARRERANYFax: 971-525585Sant Miquel, 11

IMPRIMEIX: Gràfiques SIBASanta Margalida

07519-MariadeIaSaIut

V N° DEPOSIT LEGAL: PM-457/1986

La redacció dc Fent Carreranyno es fa responsable de lesopinions dels qui hi escriuen

Maig, 1997 FENT CARRERANY - 3 (95)

INAUGURAT ELIX CERTAMEN DE FOTOGRAFIA DE «FENT CARRERANY»

Un altre any, ijaen van nou, Ia nostra associacióha tornat a organitzar el certamen de fotografia ambel patrocini del Consell Insular de Mallorca. AquestCertamen s'ha anat consolidant entre els aficionatsde Ia fotografia. Enguany Ia participació ha estat unpoc inferior a Ia resta de convocatòries, un total de63 obres han pres part del concurs en els distintsapartats. CaI esmentar que per primera vegada s'hadeclarat desert un premi per manca de participació,no hi ha hagut cap autorjuvenil.

La qualitat de les obres, en conjunt, ha estatmolt alta, cosa que va fer difícil Ia feina del jurat,format per na Magdalena Soler Vallori, en BartomeuAguilar Jofre i en Miquel Bordoy Santandreu, quenecessitaren qüasi dues hores de deliberació per en-tregar el seu veredicte. EIs guanyadors en els distintsapartats són:

APARTAT DE CQLOR:Ir. premi per en Mateu Barceló Pastor de Palma.2n. per na Teresa Vellibre Roca de Palma.

APARTAT BLANC I NEGRE:I r premi és per na Maria Pilar Galmés Llinàs deManacor.

2n. per en Juan Tejero López de Granollers, Barcelo-na. .

AUTQR LQCAL:El premi és per en Jaume Mestre Llompart.

PREMI MESTRE PERE DES RETRATS:El guanyador fou en Llorenç Brunet Galmés deManacor.

S'ha de dir que Ia majoria dels guanyador jahavien aconseguit endur-sen algun premi en anteriorsconvocatòries. També s'ha de resaltar queja és habi-tual que alguns dels participants venguin a Mariaexpressament a fer fotografies i que tant el poble comalgunes persones surtin a les fotos.

Les fotografies han estat exposades a Ia CapellaFonda fins dia 4 de maig, molta de gent ha aprofiatles hores d'obertura per poder-les veure. Les obresdels guanyadors passaran a engrosar el patrimoni de«Fent Carrerany» i al proper número les publicarem.

FENT CARRERANY - 4 (96) Maig, 1997

[LEADERU, MES DE SOOMIL·IONSPERALA COMARCA

El programa LEADER és una iniciativa europea dedesenvolupament local que implica Ia participació de totesles administracions públiques i Ia iniciativa privada delseu territori d'actuació.

EIs projectes que es vulguin acollir al programahauran de reunirels següents requisits bàsics: tenir caràcterinnovador, efecte demostratiu i que sien extrapolables aaltres indrets.

Aquest programa se financia entre Ia Unió Europeaque hi aporta el 50%, les administarcions central iautonòmica que entre les dues hi aporten el 5% i lesadministracions locals (CIM i ajuntaments) que hi apor-ten el 45% que resta.

El LEADER //del PIa de Mallorca té previst inver-tir en aquesta zona 589 milions de pessetes amb unsobjectius ben definits: despertar iniciatives que promoguinl'ocupació, evitar que els habitants de Ia zona hagin departir per anar a cercar feina, consolidar els productes deIa zona, millorar Ia qualitat de vida i l'entorn rural, etc.

En el LEADER II l'eix prioritari serà Ia promoció ireconversió de l'agricultura per a col·laborar a Ia sevapreservació com a sector econòmic principal de Ia zona.Algunes de les activitats que es poden acollir a les ajudessón:-Cursos de gestió d'empreses de turisme rural.-Aplicació de noves tecnologies al món rural.-Ajuts a iniciatives d'autoocupació.-Creació d'una central de reserves de turisme rural.-Elaboració de guies i itineraris.-Estudis de mercat de turisme rural.-Promoció d'empreses pilot, especialment agroalimentàriesi artesanals.-Recuperació d'antigues professions.-Projectes de nova instal·lació, ampliació i modernitzacióde PIMES.-Estudis dels sectors productius de Ia zona per a promoureIa seva viabilitat econòmica.-Suport a iniciatives d'agricultura ecològica i varietatsautòctones.-Embelliment dels pobles.-Recuperació de construccions tradicionals: Molinsfariners, molins de sang, sínies, barraques de roter, marges,talaiots, etc.

El programaLE4D£7? subvenciona un 30%afonsperdut i tramita crèdits a baix interès per a cubrir el 70%que resta a través d'un conveni que ha subscrit amb SaNostra.

Per poder ampliar un poc més Ia informació,parlàrem amb en Rafel Oliver, que és el president delLEADER 11, \ ens va contar que això és una bonaoportunitat per els petits empresaris, artesans, pagesos,

•f • TT''"

LEADERII

PtàOSMAliQRCA

etc. per a poder realitzar una inversió a Ia seva empresa osenzillament adecuar-la a les necessitats actuals de mercat.També s'hi poden presentar projectes nous relacionats ambel turisme d'interior o turisme rural.

En Rafel ens va dir que estan fent Ia presentació atots els pobles del PIa i que per tot hi ha gent interessadaque acudeix a les reunions, a Maria hi acudiren més de 60persones. Per poder gaudir d'aquests ajuts és molt senzill,a l'ajuntament hi ha uns impresos, aquests s'han d'ompliramb les dades personals i explicant quina és Ia inversióque es té intenció de realitzar. Després els responsables hoestudien i en el plaç d'unes tres setmanes se té respostapositiva o negativa. Fins que no se rep resposta no s'ha defer cap despesa, és a dir que el sol fet de demanar és defranc i molt senzill.

Per tenir una idea del que es pot sol·licitar, miraualguns dels projectes que va subvencionar el LEADER deIa Serra de Tramuntana: granges escola, aules de natura,locals i maquines per a ferrers, fusters, vidriers, sabaters,tèxtils, licorers, etc., forns per a ceramistes, casesd'acollida, millora i adquisició d'equips informàtics, re-habilitar cases de possessió per a turisme rural, recuperacióde milers de metres de marges, etc. i les subvencions anarendels 32 milions a les desset mil pessetes. Ja veis que n'hiha per tothom.

Si esteis interessats o interessades, vos podeu adreçara l'ajuntament i vos donaran els impresos que heu d'omplir,pensau que és una bona oportunitat per realitzar aquellainversió que tant desitjàveu. Oportunitats com aquestesno se poden deixar pasar.

Miquel Morey i Mas

Maig, 1997 FENT CARRERANY - 5 (97)

POEMES DE'N MIQUEL ROSSELLOSONET A CRIST CRUCIFICAT

Senyor, no vos mereixeu tal feridasabent el que heu fet, ple de bondat;Ia gent camina tota entristidaamb el seu cor de pena endolat.

El desconsol de vostre mare resentida,baix de Ia creu té el cor paralitzat¡ amor de mare beneïdai vos morint per Ia cristiandat!.

Quinjamec més amarg varen sufriri coronat d'espines pelsjueusmos vàreu senyalar vostre camí.

Com un màrtir desesperat vàreu moriri els apòstols aferrats als vostres peusi una flor des del cel se va obrir.

AMB MOTIU DE LA FESTA DE SANTA MARIADE LA PAU DE CASTELLITX

Mares com vos, Santa Mariade Ia Pau de Castellitxdifícilment se'n trobariencantant els rossinyols i eIs ropits.

I l'oreneIla voletejant cada diaa dins l'espai del cel que és infinit,una oració vos canten d'alegriai amb vostres dons de pau sou beneïts.

Jo vos estim mare i senyora,vos duc a dins mon cor i al pensament.Jo duc a Ia sang vostre penyora,amb tanta força d'amor i agraiment;per mi sereu sempre Ia confessorajunt amb el vostre fill, omnipotent.

ADVERTÈNCIA A LA JOVENTUT DE MARIA

Quan agafes el teu camíjovenet il·lusionatel capvespre o el matíamb el casc en el cap,pensa que un paralitzatmal resultat va tenirper correr massa aviat.

»Una abraçada d'un paralític.

GRACIES SOR FRANCISCA NEGREPER ESCRIURE DES DE COCHABAMBA

Si una pobre poesiatan enfora ha arribat,amb aromes de Marial'hi vull dir Sor Franciscàquéja té el cel guanyat.

Oh ! Bolivia patria llunyanaguardau-mos aquesta florque sempre hem estimada,que Ia duim a dins el cord'amor de pau consagrada.

¡SorFranciscajaho crec!que jo ja vos coneixiaquan feia d'escolaneti vos venieu a missa,jo vaig estrenar ruquetmés blanc que Ia llum del dia,però me venia estret.

Si amb vostres oracionsresau des de Fochabamba,amb les més grans intencionsdes dels més grans als minyonsrebran Ia claror de l'alba.

Oh! Bolivià patria llunyanaper vos tenc una oració,donau sempre proteccióa n'aquesta gran paisana,que és obrera del senyor.

I vos sempre a dins Mariasereujoiade virtutno fa res Ia llunyaniasi portau dolça alegriaa Maria de Ia Salut.

Pensau que ja estau servidade Don Miquel oliveri de na BeI que ho és divina,salutacions a tots daréde part de Sor Franciscàqué és branca d'un roser.

Miquel Rosselló i Quetglas.Inca, abril 1997

FENTCARRERANY-6 (98) Maig, 1997

SA XERRADETA AMBFalta poc més de

mitja horeta perquècomenci Ia reunió queels joves monitors del'Esplai han convocat aCa l 'amo en Gaspar.Arriba l'hora de saberamb qui podrancomptar per dur a bonport Ia gran fita ques'han proposat per aenguany. Celebrar IaDiada de l 'Esplai aMaria.

No hi són tots.En falten tres o quatre.EIs trobam al local queocupen a Ca sesMonges, berenant ,pintant i preparant co-ses per a Ia Diada. Quanels demanam qui és elportaveu del grup, enscontesten que tots, peròal final és en Toni Font (Ia veterania és un grau) quiassumeix Ia veu cantant a Ia majoria de les respostes.

ELS MONITORS ILES MONITORESDEL GRUP D'ESPLAI "ESREBROT"

-QUANTSACTUALMENT?

-Ara som devuit.

DE MONlTORS SOU,

-COM FUNCIONAU? COM PRENEU LESDECISIONS? QUI ASSUMEIX LA DIRECCIÓ DELGRUP DE MONITORS?

-Quan acabam lajornada amb els nins de l'Esplai,els dissabtes capvespre, ens reunim, parlam de les cosesque hemde parlar, discutim i prenem les decisions que siguinnecessàries a base de consens entre tots.

-QUANTS D'ANYS DUU DEFUNCIONAMENT EL VOSTRE GRUP D'ESPLAI?

-Aquest és el novè any de funcionament.

-HI HA CAP MONITOR O MONITORA QUES'HAGIMANTINGUTDES DEL COMENÇAMENT?

-(Contesten tots alhora, mentre amb un dit vanassenyalant Ia veterana del grup) Na Martina Font.

-/ ELS ALTRES, COM HI HEU ARRIBAT A

LA VOSTRA RESPONSABILITATDEMONITORS?-(Aqui Ia resposta és també, gairebé unànime)

Gairebé tots hem estat abans «alumnes» del grup d'esplai,i un cop hem acabat, per edat, ens hem integrat com amonitors, per no perdre Ia vinculació i per solidaritat ambels que abans en tenien Ia responsabilitat.

-IMAGINAU QUE JO SOM UN JOVE O UNAAL LOTA DE MARIA, DE LA VOSTRA EDATI QUENO ENTENC COM ES QUE VOS PASSAU ELSDISSABTES CAPVESPRE ENREVOLTATS DECRIATURES, ASSUMINT UNA RESPONSABILITATCOM LA QUE ASSUMIU I QUE AIXÒ ES FER DEBENEITS PERQUÈ NO EN TREIS CAP PROFIT;QUE LI CONTESTARÍEU?

-(Qui assumeix Ia veu ara, és na Cata. Es veu queho té ben clar) Què Ii diria? Que el beneit és ell. Que nomésqui ha passat per l'Esplai sap que bé que ens ho arribam apassar fent tot el que feim. Que véngui una temporadetaamb nosaltres a fer coses i llavors ja opinarà. Estar sensefer res, a ca seva, al carrer o al bar, o estar aquí fent cosesque tu saps que estan ben fetes, no deixa dubtes sobre Iaresposta que Ii diria. Això de treballar per als altres, perals nins, no deixa de ser una manera de tornar els favor aaquells que feren el mateix per tu quan tu també eres infantcomells.

Maig, 1997 FENTCARRERANY- 7(99)

-CREIEU QUE EL QUE TROBEN AQUIAQUESTS NINSININES NO HO PODEN TROBARA ALTRES LLOCS?

-Aquí a dins Maria, segur que no.

-SERÍEU CAPAÇOS D'ARGUMENTAR CINCCOSES PER LES QUALS VALGUI LA PENA SERMONITOR D'UN GRUP D'ESPLAI?

-En primer lloc podríem parlar de Ia convivència,de Ia relació dels uns amb els altres i tot el que això impli-ca de respecte, de solidaritat. Ensenyar-los a fer net, a serordenats, a compartir les coses. Un altre factor és treureels nins de ca seva, de davant dels televisors, treure'ls del'avorriment i donar-los una alternativa al seu temps lliure.

Ensenyar-los a respectar-se i a respectar les coses: el seuentorn, les coses dels altres, Ia seva terra, els seus costums,etc. Aquí també poden fer coses que a ca seva potser no hotenguessin tan fàcil: pintar,jugar amb fang, construir co-ses, anar d'excursió a conèixer racons del poble, etc.

-AMB QUINESAJUDES COMPTAUPER DURENDAVANTLES VOSTRESACTIVITATS?

-Ajudes per dur endavant les activitats de cada anynomés comptam amb les quotes que paguen els nins, Iacessió del local per part de l'església, i alguna ajuda queens pugui venir de l 'Ajuntament. De cara a Ia Diadacomptam amb una ajuda del GDEM (Grups d'Esplai deMallorca), una altra de l 'Ajuntament, i una altra queesperam rebre de Sa Nostra. Feim allò que podem en funcióde Ia disponibilitat de les ajudes concedides.

-COM VA SORGIR LA IDEA D'ASSUMIR LARESPONSABILITAT D'UNA DIADA COM LAD'ENGUANY?

-Es una idea que ja ve de molt abans. Però mai noens havíem decidit a demanar-ne l'organització. Teníempor de no estar preparats, d'assumir una tasca massa difí-cil per les nostres possibilitats. (En Toni Font, pont entreels veterans que ja no hi són i els joves monitors actuals,és qui argumenta el pas donat) Jo he estat amb Ia gent queva començar l'Esplai i amb Ia gent d'ara i he de dir quemolta gent que avui ja no és entre nosaltres com a monitorsse n'anaren amb les ganes de muntar un cosa com aquesta.Per això creiem que és un deure i un agraïment a tots ellsque ara ens l'hagin concedida, perquè ells també en seranprotagonistes i ens ajudaran a tirar-la endavant. Sabem

que ens exposam a serl 'objectiu de moltesmirades, i alhora tambéhi exposam,indirectament, tot elpoble de Maria.

- Q U ÈDEMANARÍEU ALPOBLE DE MARIADE CARA A LADIADA?

-Enprimerlloccollaboració. En aquestareunió que farem d'aquíuna estoneta, voldríemque no hi cabessin a cal'amo en Gaspar. Que Iagent ens donàs una mà.Que pensassin que elsvisitants no són més quenins i nines, iguals que

els seus mateixos fills. Que vegin un poble hospitalari igenerós i que ens coneguin un poc més. Que ens perdoninles molèsties que els puguem ocasionar. Que si aquell diahan d'aparcar el seu cotxe una mica lluny de ca seva queno s'ho agafin com una ofensa, sinó com una manerad'evitar problemes als nins visitants, etc. Si el dia de IaDiada han de tenir ca seva obert, que Ii tenguin. Si un nindemana un tassó d'aigua o demana per anar al bany, que Iideixin anar. Pensem que vendran nins i nines de tot Ma-llorca i que nosaltres també voldríem que als nins i ninesde Maria, quan van a un aItre lloc, els tractassin tan bécom nosaltres tractarem aquests que ens vendran a veure.

-QUANTS DE NINS ESPERAU?-Tenint en compte que el GDEM el formen prop de

cinquanta grups de per tot Mallorca, i que enguany Iamajoria han demostrat un fort interès a venir a Ia Diada,

FENTCARRERANY-8 (100) Maig, 1997

potser atrets per assistir a un lloc que molts d'ells noconeixen, calculam que ben bé hi pot haver entre 3000 i5000 nins que ens visitin.

-PER QUE HEU CONVOCAT LA DIADA AMBEL LEMA «CERCANT ARRELS. CULTURA ICOSTUMS DE MALLORCA»?

-Peraixò mateix que dèiem abans. Molts dels nostresmenuts visitants no han estat mai a Maria i entre les cosesque els grups d'esplai valoram hi ha el fet de donar aconèixer els nostres costums i Ia nostra cultura als nins inines de Mallorca. I a Maria encara mantenim una fortatradició en aquest sentit, que podem donar a conèixer atots aquests nins. Tots elsjocs que farem estam dirigits afer conèixer aquestesarrels. El món rural és elnostre referent. Hem deprocurarque els nins s'hopassin bé, i alhora queaprenguin alguna cosamés de nosaltres.

-QUINS JOCSPENSAU MUNTAR?

-EIs petits faranjocs relacionats amb elmón rural i amb el mónmariner. Costums delshomes del mar i de Iaterra. Amb els mitjans esmuntaran jocs amb elsdiferents monitors delsgrups d'Esplai. I amb eIs

grans farem una cosa semblant, feines del camp, però ambvoluntaris de Maria, dirigint els jocs. Per a cadascun delstres nivells d'edat es necessitaran unes cinquanta perso-nes. EIs voluntaris de Maria s'ocuparan dels més petits idels més grans.

Hem d'acabar, són gairebé les vuit i a aquesta horalareunióaCal 'amoen Gasparésapuntdecomençar. Hotenen tot: il lusió, ganes, empenta i una força de voluntatextraordinària. Ara només esperen que tot el poble de Mariaels faci costat en aquesta cita que s'han marcat. VaI Iapena donar-los una mà. S'ho mereixen.

Joan Gelabert i Miquel Morey

Maig, 1997 FENTCARRERANY- 9 (101)

UNA CRIDA A LA GENT DE MARIA PEL DIA DE LA DIADA DE L'ESPLAI

La festa començarà a les 9h. a Ia Plaça de les Dones i continuarà tot el dia fins a les 18h. per tot el poble.EIs carrers que viuran més Ia festa són: Plaça del Pou, Ramon Llull, Sa Tanca, Santandreu, Plaça del

Mercat, carrer nou, Església, Antoni Monjo, Sa Quintana i Carretera de Santa Margalida. S'ha de tenir encompte que aquests carrers estaran tancats a Ia circulació rodada tot el dia, si heu de treure el cotxe o feraltres feines, deixau-les preparades el dia abans.

Esperam que ens faciliteu Ia tasca i ens ajudeu que Ia Diada sia un èxit.S'han obert unes llistes pel voluntaris de Ia Diada, tant per les feines del mateix dia com per Ia dels dies

previs. Vos podeu apuntar a Ia tauleta que tendrem montada a Ia Plaça del Pou els caps de setmana. Total'ajuda ens és necessària i necessitam més de 200 voluntaris per tal de que Ia diada surti bé.

GRÀCIES PER COLABORAR AMB NOSALTRESL'EQUIP DE MONITORS I MONITORES DEL GRUP D'ESPLAI «ES REBROT»

TELEFONICA, UNA AGRESSIO MESAquests dies haureu rebut el "rebut" (i perdonau Ia

repetició) de telefònica amb Ia seva detallada descripcióde cridades interurbanes, hores, minuts i pessetes. Peròaquest pic no ha vengut tot sol: ha vengut acompanyat delque consider una agressió més de l'estat espanyol i lesseves lleis centralistes contra Ia nostra llengua. Ha vengutamb una nota, un avís, de que si volem rebre Ia factura encatalà ho podem comunicar a Ia companyia i aquesta enscomplaurà.

Fins aquí podem pensar que n'hem d'estar orgullo-sos del que hem aconseguit. Però seguint Ia lectura resultaque els qui Ia vulguin en castellà no importa que hocomuniquin. Simplement el qui no ho comuniqui rebrà Iadetallada facturaamb Ia l lenguaanomenada abans"del imperio". Javos podeusuposar que aixòimplicarà quemolta de gent esdeixarà dur per Iainèrcia, que jaestà bé així, i noenviarà l'imprès.Una vegada mésemsentciutadàdesegona en un paísque ens rebutja.

Però anosaltres ensdemanen unesforç per esserquisom,poderse-guir essent-ho i

esser tractats com a tals. Ijo vos deman que no passeu,que no quedeu impassibles. Facem aquest petit esforç pera donar una gran passa: emplenau l'imprès amb les vostresdades i dipositau-lo a cas carter o a Ia bústia més properai demanau rebre Ia factura de Telefònica en català.

Moltes gràcies per a fer-hoAra tenc un endarrer: que passarà a l'estat espanyol

quan estigui completament integrat a Ia comunitat euro-pea i una llengua, l'alemanya per exemple, domini damuntles altres, i els demanin que si volen rebre Ia informació encastellà ho han de demanar? Però això són figues d'un altrepaner.

Magí Ferriol

Telefónica

ELECCIÓN DE IDIOMA EN FACTURA

Estimado/a Cliente/a:

En Telefónica 8stamos trabajando continuamerrtesara mejorar su factura.

Jna da las líneas de mejora, consiste en acercarnuestra comunicación a sus preferencias. Ustedpuede elegir, entre las dos lenguas oficiales de suComunidad, el idioma en el qu« desea recibir suactura.

3or este motivo, Ie adjuntarnos un bolenrvrespuestaque debe remitirnos a Ia mayor brevedad,ndicándonos Ia lengua oficial de su elección. Enausencia de respuesta por su parte, entenderemosque opta porrscibir su factura. 8n castellano.

Si desea ampliar esta información pueda llamarjratuttamente al 900131004. donde Ie atenderemosgustosamente.

3eciba un cordial ; ahJdu.

ELECCrÓ D-IDIQHA EN LA FACTURA

Benvolgut/da client/a,

A Telefónica treballem contínuament per millorar I;factura.

Una de les linies de millora consisteix a apropar Iinostra comunicació a les seves preferències. VosUpodrà «»collir, d'entre les dues llengües oficíate dtIa seva comunitat autònoma, l'idioma en què vul·gurebre Ia factura.

Amb aquesta finalitat, adjuntem un full de respostsque haurà d'enviar-nos al més avial possibltindicant Ia llengua que hagi escollit. Si no tenirrresposta per Ia seva part, constóerarem que nsoptal perrebre Ia factura en casteltì.

Per a més informació pot trucar gratuRament a900131004, on l'atendrem amb moltde gust

Rebi ona salutació molt cordial.

FENT CARRERANY -10(102) Maig, 1997

BULLIT DE NOTICIESCELEBRACIÓ DE LA FESTA DEL LLIBRE A LABIBLIOTECA.

La biblioteca de Maria també va voler celebrar eldia del llibre, dia 23 d'abril diada de Sant Jordi, i peraquest motiu els dies 18 i 25 d'abril na Maria Lilla i el seuenfilall de contes varen tenir els més petits entretenguts.

TEMPORADA DE TEATRE AL TEATRE DELMAR.

La Fundació Teatre del Mar, de Ia que ne's presidentel nostre paisà Joan Mas i Vives, ens ha fet arribar Iaprogramació de primavera. Dues obres s'han representatal mes d'abril, però encara podeu anar a veure Ia "Vida imiracles de n*Aineta dels matalassos" que posa en escenael Teatre de QUE. Això sera al Molinar del 14 al 18 demaig de dimarts a dissabte a les 22h i els diumenges a Is20h. En aquesta mateixa revista podeu trobar una entre-vista a en Joan Mas i Vives com a President de Ia FundacióTeatre del Mar.

II BECA D'INVESTIGACIÓ SANT BARTOMEUDE MONTUÏRI.

La revista Bona Pau convoca Ia "II Becad'Investigació Sant Bartomeu de Montuïri" dotada ambvint mil duros i un àccesit dotat amb llibres i videos pelmateix valor. Les investigacions s'hauran d'ajustar a al-guna o algunes de les àrees següents: a) Història local,b) Llengua, toponímia, onomàstica, c) Cultura popular, d)Madi natural i patrimoni històrico-artístic.

EIs treballs hauran d'esser presentats en llenguacatalana i hauran d'estar centrats en algun aspecte específicdel municipi de Montuïri. El termini de presentació deprojectes finalitzarà el dia 24 de juliol de 1997. Mésinformació a Ia revista Bona Pau de Montuïri.

MARIERS A LA REVISTA CA'N PICAFORT.No és Ia primera vegada que ens feim ressò de

l'aparició de persones del nostre poble a algunes de lesrevistes de Ia premsa Forana, ara volem deixar constànciaque a Ia revista de Ca'n Picafort del mes de març a Iaportada hi ha una fotografia de'n Rafel llompart i al ' interior una extensa entrevista sobre el tema dels"manteros". I a Ia contraportada hi ha una propaganda del"Super Ca'n Pedro" de'n Pedro Frau "mal·let" on el podemveure a ell despatxant carn i a na Magdalena Planascol·locantverdura.

PROGRAMA CULTURAL ARTJOVE'97Síen el apssat número vos informàvem que s'havia

convocat el programa cultural ARTJOVE'97, araja vos

podem contar que han començat les exposicions itinerantsde les obres delsjoves artistes. A l'apartat de pintura unjove marier hi ha pres part, es tracta de'nJaume Sabater iGarau "Llampiner", i l'hi han seleccionat tres de Ies sevesobres per formar part de l'exposició. Aquesta exposiciójas'ha pogut veure a Inca i ara voltarà per qüasi tots elspobles de les illes. Esperem que les autoritats municipalsfacin les gestions oportunes perpoderdisfrutard'aquestescreacions delsjoves artistes també al nostre poble.

Fent Carrerany aprofita per donar 1 'enhorabona aen Jaume i des d'aqui l'hi desitjam sort per anar avançanten aquest difícil camí que és el món de l'art.

SOPAR CURSOS MANCOMUNITAT DEL PLA.El passat dia 18 d'abril més de 250 alumnes dels

cursos de Ia Mancomunitat des PIa, es reuniren al restau-rant Ses Torres per a celebrar el final dels cursos. Allà s'himuntà també una petita exposició dels treballs realitzatsen punt mallorquí i restauració de mobles. D'alumnes deMaria n'hi havia una bona representació, així com tambéde les autoritats de Ia Mancomunitat i del Ministerid'Educació i Cultura.

AIGÜES BRUTES PELS CARRERS.Aquests darrers dies els veïnats de diversos carrers

de Maria han pogut gaudir gratuïtament d'aromesespecials: Al carrer Capità Tauler, a Ia Carretera de SantaMargalida i a Ia d'Ariany, sortien uns efluvis per unesnoves fontetes que han sortit a les voreres.

INAUGURACIÓ AEROPORT NOU.Ens convidaren però no hi poguérem anar. Però els

queja l'han utilitzat, diuen que és una moneria, molt euro-pea (que segons sembla és l'adjectiu utilitzat per indicarque una cosa és moderna i que està més bé que les cosesautòctones) però també diuen que s'organitzen uns "

Ni ßJLVtöTÄj ME-N^UAL

N" 172AfarcJ.S97

Afív XlW:50pt*,

LA POLEMICA AMB ELS "MANTEROS"

Maig, 1997 FENT CARRERANY - 11(103)

BULLIT DE NOTICIES"cacaus" d'allò més sonat: Ia gent es perd, no troben elstelèfons, perden els vols,... Són els problemes d'unainauguració, diuen que precipitada i amb molta manca depersonal.

AUCH EIN FINNE GENIESST DIE RUHE DESORTES

Amb aquest titular s'inicia un reportatge que elsetmanari Mallorca Magazin en llengua alemanya dedicaa Maria. Ens hem enterat que parla de Maria per les imatgesperquè del text no n'entenem res, però ens posarem encontacte amb els nostres especialistes en aquesta llenguaperquè ens facin cinc cèntims del que conta. El reportatgeés bastant extens ja que ocupa cinc pàgines del setmanari,acompanyat de 13 imatges de llocs i gent de Maria.

COMENÇA EL TERMINI PER SOL·LICITARPLAÇA ESCOLAR

Des del 28 d'abril al 15 de maig és el termini queteniu per sol·licitar plaça als centres educatius públics o

concertats d'Educació Infantil, Primària o Secundària. Peraixò vos heu de posar en contacte amb les secretaries delcentre on us vulgueu matricular o matricular als vostresfilIesofilles.

CARAVANA PER LA PAU AL SÀHARA OCCIDEN-TAL

El departament de Serveis Socials Comunitaris deIa Mancomunitat PIa de Mallorca, juntament amb el FonsMallorquí de Solidaritat i Cooperació i l'Associaciód'Amics i Amigues del Poble Saharaui de les Illes Balears,han organitzat Ia 1 a Caravana per Ia Pau al Sàhara Occi-dental.

La campanya de recollida als municipis del PIa seràde T1 al 23 de maig, durant Ia qual es recolliran capses degalletes, llaunes de tonyina i llaunes de sardines. Si voleucontribuir a Ia campanya ho podeu fer dipositant aquestsaliments dins les capses que trobareu a les botigues dequeviures.

DtE SCHONSTEN DOFiFER

Auch ein Finne geniesstdie Ruhe des OrtesMaria de Ia Salut liegt fast genau in der InseImitte

*9PlSBeliebtes Foíomoliv: K;trren und <5ibaum yor der Kirche,

Kinrnsi aufMíiiiorca ge-Uuidet, zieh* es die ir,v\-£ïen Tcurísten flu$rx uiirìie K-;>su-, an di« 3ir&ndb,ans Mi-er. Ni¿hl ii;nswr^tsir.d die Grundstöcke dortwtiitîïus îourt-r a!s im In-s<lJntifimi. *Vns nichti inrr ier m: var: Frïîhtrk<Tn:nn imm<'?' wi<>tl*r ï*i-rat«n, Eroberer und ii lm-

Itch unerwünschte Besu-cher übtïrs Me*r nachMuìlurca, wtishítlb tiasr^and aïs um ^o wertvoller£ßjt, jtj weiter w«jj es von«Íí¡r KxisfííIíií!,

Docìi auch hout« lohistt? s=icb mpr.r «i s vi i? i »d<inkcri , Richtung Jn$rJ-mitu> zu fanr*r.. B^i-spieisw8ise nach Maria d*

te Salut, fciruini btschau-fichen lfiOO-Sit'ltn-Dorf,das rund sechs KiiomtfU-rvon Sin?u, d*rrs ^uo^Tti-pKisciit>n Mittelpup.k*Mallorciiit, entfernt liegt.Mitirin aine haifcsiündigeAutofahrt von Paima aus.Oder eine 3i>minutiiieAn-i'ahrt, wenn man in Alcu-diaaufbricht,

fjfer bftiste Ziiicrau>n iüriir:Pti Iiii3xifii ii(;s «ft «in-fiich Mari« g'(-:ianntenOrtt;s: dfîï Fr;rira(i vornvit-tag. Oenn riarm gcht aufder zentralen Ptíiçíi áei?üu bi.s 12 lFr,r th-r Wu-chtnmurkt über Ai&Bühne. KinjTs hen>ni i-:it-2tn vcr nìiihraren Btsrsjüngere und fi!tt-re Be-

wohoflr der Dfirfe«. «ir;igedetitfche Radfahrer undmehrere eng;isch* Touri-st<-n. Zwischen denStanunc-n der «lt(¡n PIa-ta;icn hindurch, die dtnPIiU?. saunten, beobachtensie das bunteTreiben.

Im Schatf;(jn der iníich-t igPi) Bäume r«ihftii sichdie Morktstiind& «neinan-

der. Schnittblumen undTopfpflanzen, Äpfei undIianai*>n. Zangen undÄxter ïíemd^n und BIu-»80, Sportschuh« undStie-Vi • das Aiipebot istmaunlgfaJtig, Anfh in derPlatzmittw dirskt aufdemBüdmi bniitfit ti3 sirh inForm eiri*s R«clitrcks

FENT CARRERANY - 12(104) Maig, 1997

DEMOGRAFIA|BENVINGUTS;|

Na Deva -Murty Flache Bär, va néixer el passat dia 19 dedesembre de 1996. Es filla d'en Dirk Flache i n'Andrea Bär.

En Joan Payeras Morey va néixer el passat dia 18 d'abril de1997. Es fill d'en Pedro Payeras Mas i n'Antònia Morey Ferriol.

Enhorabona als seus pares i demés família.

|JAL'HANFETA;

En Joan Castelló Inglada i n'Ángeles Toro Poley es casaren al'església parroquial de Maria el passat dia 22 de març.

En Rafel Mascaró Ferriol i n'Antònia Rosa Bennassar Alomares casaren a Santa Margalida el passat dia 12 d'abril.

En Llorenç Nicolau Florit i na Maria Esteva Ferriol es casarena l'ermita de Bonany el passat dia 26 d'abril.

Que el vostre amor no acabi mai.

De Viatge, amb Viatges MartelA partir d'aquest mes començam un concurs, el premi del

bual serà un viatge per a dues persones patrocinat per ViatgesMartel.

Per participar-hi només ens heu de fer arribar una fotografiad'un viatge que hagueu realitzat recentment, amb una breudescripció amb lloc i data del viatge.

Participaran al sorteig totes les fotografies publicades aldel 1997

TELÈFONS D'INTERÈS:AJUNTAMENT 525002

FAX 525194UNITAT SANITÀRIA (cita prèvia) 525594APOTECARIA 525020ESCOLA DE DALT (telèfon i fax) ...525083ESCOLA DE BAIX 525252CA SES MONGES 525144LOCAL TERCERA EDAT 525564PARRÒQUIA 525033GESA INCA: AVARIES 880077BOMBERS 085AMBULATORI D'iNCA 502850URGÈNCIES A TOTA L1ILLA 061SON DURETA (Centraleta) 175000AMBULÀNCIES S.S. (Inca) 502850AMBULÀNCIES 200362RECAPTACIÓ DE TRIBUTSDE LA CAIB (Inca) 505901ADMINISTRACIÓ D'HISENDA(Inca) 505150

HORARIS:AJUNTAMENT:de8'30a 15hores.APOTECARIA:Matí: 9a 13hores.Horabaixa: 16'30a20'30hores.UNITAT SANITÀRIA:de 9 a 15 hores.BIBLIOTECA:Dimarts, dijous i divendres: de 18a 20 hores.Dimecres: de 17 a 20 hores.Dissabtes: de 10 a 13 hores.LÍNIA MARIA-PALMA:Sortides Maria: 7'30 i 15 hores.Sortides Palma: 13 i 19 hores.LÍNIA INCA-MANACOR:Cap a Manacor: 12'30 i 19'55 hores.Cap a Inca: 9'40 i 18'50 hores

PUNT D'ATENCIÓ CONTINUADA DE SINEU:Carrer Ponent, número 3.

- Per demanar hora al servei de Pediatria heude cridar de 8 a 14 hores al 855043- Per urgències, a partir de Ies 15 hores heude cridar al 520292- Preparació pel part, postpart, control degestació i informació sobre anticonceptiusheu de cridar al .. ...236624

Maig, 1997 FENT CARRERANY - 13(105)

[ El temps]MAXIMES • MINIMES

¿ü -

¿(J ~

15 -

10 -

5

n -

- - «

WSWk*;v$c**v

PLUVIOMETRIADia 25 3 1.

TOTAL: 3 LITRES

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31

Temperatura Màxima2TC(Dia 18)Temperatura Mínima10"C(Dies 14i27)Temperatura Mitjana14,30CMitjana Màximes16,90CMitjana Mínimes11,70C

AVIS ALS SUBSCRIPTORS I SUBSCRIPTORES:DURANT EL MES DE MAIG POSAREM AL COBRAMENT LES QÜOTES

CORRESPONENTS A L1ANY 1996 QUE COM JA VOS INFORMÀREM, PER UNERROR INFORMÀTIC, L1ANY PASSAT NO SE COBRAREN LES SUBSCRIPCIONS

DOMICILIADES ALS BANCS. SI TENIU QUALQUE DUBTE AL RESPECTENO DUBTEU DE CONTACTAR AMB NOSALTRES.

MIGUEL TORRENS QUETGLASMEIGE

HORESCONVINGUDES

Atén assegurats de: ASISA-IMECO-NOVOMEDICC/. NOU, 69Maiia de Ia Salut Iel. 907 74 79 65

77f ^* • 77• *•% • *"*^^Lf^IcI V^rCllXcl

EIs jugadors benjamins del FC Marienc han quedatcampions de grup, ara han de disputar el campionat deVIallorca entre els equips millor classificats de cada grup,des de Fent Carrerany els desitjam sort.

Aquesta és Ia classificació de final de temporada.

• Benjamins F-7 Grup D

ALGAIDAAT.-PECEMARIER-CALMONTUIRl-ART^MURER-SINEUE.S.SALVADOR-SON SERVERA-»ALGAIDA-ESCOl

1CEUARtER2.Murer .3.Petra4.Arta5.CaIa Millor6. Vilafranca.....7.Escolar.8.AJgakJa9.Sineu

10.Margalida1 1 .Montuiri12.E.S. Salvador.......13.Son Servera14,AlgaidaAt

TRAAMIIi

VILAMR(-AR

2626262626262626262626262626

.LOR

FRAI3ALI[

2524191817141413875432

CA3À

00123321130200

'

~126669

1012171621202324

2171301331071137481

122705751522925

í

4030414054586184

10495

164130187178

3-84-21-85-1)-3I-61-1

75725856544544402524151496

FENT CARRERANY - 14(106) Maig, 1997

L'OB.TECCIQ DE CONSCIÈNCIA I LA INSUBMISIQ. m

Benvolgut Bernat, bon amic:

Fa pocs dies que he rebut Ia teva carta. Ja feia moltde temps que esperava saber notícies teves. Veig que ettrobes en un moment de Ia vida, en que has de decidir. Nopensis que serà l'unic, te'n trobaràs més. Jo també vaigpassar per aquesta situació concreta. Has de decidir si etdeclares Objector de Consciència o be realitzes el serveimilitar. També em comentes que et fa por, jo diria quedubtes, per Ia postura que puguin agafar-pensar, els qui etrodegen. Em dius que tens preferència per l'objecció, peròno saps com tramitar-ho.

Intentaré ajudar-te, ambtot el que se, també a que etdesembullis de l'embolic men-tal que tens.

Des de que em vaig de-clarar objector de consciènciahe conegut moltes postures,enfront dels objectors i tambéper part del mateixos objectors,tant positives com negatives.Quanja em trobava incorporata Ia Prestació SocialSubstitutòria (PSS) em vaigdonar compte de Ia grandesinformació que es tenia deIa mateixa, tant per lesempreses e institucions quedemanaven objectors, com pelsmateixos objectors. Em cridà l'atenció un company queno sabia molt be perquè s'havia declarat objector, ni tantsols s 'havia plantejat uns objectius o uns principis adefensar. Llàstima, vaig pensar, perdiael temps.

Aquesta carta (i alguna altra que Ia seguirà, ja queaquesta Ia faig amb rapidesa) vol oferir-te, Bernat, unareflexió i una informació sobre l'objecció de consciència il'insubmisió, no només com a dret humanitari, sinó, també,com a opció cristiana. Se que et professes cristià, tot i quesempre tenim les nostres matisacions i diferències. Se quedonant-t'ho a conèixer, tu i jo, treballam per construir unmón de pau, una societat més humana i humanitzadora.Les paraules, els gests i l'acció de tot cristià s'han de veurerecolzades per les paraules, gests i accions de Jesucrist.

Em demanes que t'expliqui que és per a mi serobjector; primer etdiré el que és l'objecció de consciènciades de Io que entenen els professionals o entesos.

L'objecció de consciència és un mitjà concret detreball per Ia pau i actua com estímul per desenvolupar Iaconsciència moral de Ia societat en aquest punt.

El vertader objector, prestant el seu servei al becomú, demostra que Ia seva objecció no neix dels interessospersonals, ni te finalitats polítiques amagades, sinó que ésel fruït d'un vertaderjudici moral contra Ia violència, enfavor de Ia pau universal.

L'objecció de consciència és un dret reconegut ilegislat, que dona alsjoves,

/Ia possibilitat de no fer elservei militar per motius deconsciència reconeguts perIa llei: religiosos, ètics,morals, h u m a n i t a r i s ,filosòfics.

EIs espanyols subjectes aobligacions militars que esdeclar in objectors deconsciència estaranexemptes de fer el serveimilitar i obligats a realitzaruna prestació socialobligatòria.

Quan jo, estudiant deteologia, vaig optar peraquesta finali tat , va ser

després d'un llarg procés de reflexió i diàleg amb altresamics. Ho vaig pensar en present i també en futur. Elpresent, perquè era el moment en que havia de prendre lesdecisions,el futurperquèseriaquan haviad'oferirel meutemps.

Vaig concloure en que com a seguidor de Jesús haviade ser, i procur ser home de pau (Tots hauríem de ser homesi dones de pau). Recorda Bernat, Ia benaurança de Pau(benaurats els pacificadors,....). Estic també convençut queno son les armes el que en poden fer estar segurs i en pau;sinó Ia voluntat de les persones que desijin Ia pau i no Iaguerra. Tant Ia dels governants, com Ia del civil que agafael fusell, com Ia del nin que creix jugant amb pistoles imirant pelicules de guerra. Això ens fa pensar ambl'educació que rebem. Creus que creixem en un àmbit depau? Això a Io llarg de Ia vida ens influència.

Una vegada presa Ia decisió va venir tot el procés

Maig, 1997 FENT CARRERANY -15(107)

burocràtic. No et cansis, Bernat, és llarg i embullós, peròaixò no t'ha de desanimar. Quan arribi el moment no dubtisen demanar-me ajuda, ja que se per on s'han de donar lespasses. També pots acudir a l 'ASSOCIACIÓD'OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA, CAferí, 1,3 de Ciutat.T.727105.

Per a mi hi ha molts de tipus d'objectors:1.- EIs qui es mouen per clares i profundes raons pacifistes.Son els queja han nat objectors e insubmisos.2.- EIs qui consideren que l'estat o Ia societat no tenenlegitimitat per imposar una prestació personal reglamen-tada, militar o substitutòria o de qualsevol naturalesa(asistencial, social, humanitària,...)3.- EIs qui refusen selectivament les inst i tucions iorganitzacions armades. Son els que no accepten a l'exèrcit,però presten Ia seva ajuda, es justifiquen, amb una altraconnotació o color polític.4.- EIs que s'apunten a l'objecció i a l ' insubmisió

simplement per les incomoditats que comporta fer el serveimilitar o Ia prestació social substitutòria.

Tota persona es respectable quan té unes opcionsclares fetes, ara be, deixen molt que desitjar els joves,inclosos en el quart grup. Sense saber-ho estan fent malals qui ho volem tenir clar, als qui, abans de agafar unobjecte de violència, per ferir a un germà, preferiríem oferirIa nostra vida.

Com veus, Bernat, m'has tocat un punt que he viscutmolt intensament aquest darrers temps, esper no haver-meenrrol lat massa. Em queda pendent parlar-te del'insubmisió i de Ia postura que te l'església al respecte.

Salutacions als teus familiars i fins prest. Si no hasentès alguna cosa, esper Ia teva carta.

Att. Pere Oliver

L'ACAMPALLENGUA. TOT UN EXIT.EIs passats dies 12 i 13 d'abril, comja vos

informàrem, hi va haver a Inca i a lluc un seguit d'actesen favor de Ia llengua. Dissabte dia 12, organitzat pelsJoves de Mallorca per Ia llengua, Inca va estar «ocu-pada» per joves de tota Mallorca. De bon matíarribaren els primers a Ia barriada de Crist Rei Nouper realitzar Ia inscripció i montar Ia tenda decampanya on havien de passar Ia nit. Devers migdiacomençà el passacarrerrs que va recórrer bona partde Ia ciutat i va acabar a Ia Plaça de l'Ajuntament onel batle va rebre Ia «comitiva». A les quatre delcapvespre començaren les activitats per totes lesplaces d'Inca: tallers, campionat de truc, entretenimentpernins i nines, ginkana, conferències, assemblea, etc.

El vespre un fogueró per poder torrar i revetlai ja a Ia nit el gran concert de rock, amb els grupsMadame Buterfly, Ja t'ho dirè i La CompanyiaElèctricaD'harma.

Més de 3000p e r s o n e sp a r t i c i p a r e nd'aquesta festareivindictiva iuna vegada méses va demostrar

jque elsjoves noJ estan adormits i

rt_- passen de tot.lnca, 12 113 d'abril de 1997

MWMUHfM

Molts de joves de Maria anaren a Inca a acampar, is'ha de dir que Ia tenda de campanya més grossa detotes pertanyia a un grup del nostre poble, pareixiaun apartament.

No tot va ser festa i entreteniment a Inca,també hi va haver una assemblea de joves on es vaaprovar un manifest en defensa de Ia llengua. Enpropers números reproduirem aquest document perIa seva importància.FENT CARRERANY A LA TRQBADA

DEL'OCBALLUCLa nostra associació també fou present a Ia

Trobada que l'OCB convocà a Lluc el passat dia 13d'abril. Foren prop de tres mil els mallorquins,menorquins, eivissencs i formenterencs que arribarenfins a Lluc a celebrar Ia Trobada de les delegacionsde l'OCB. Assistírem a l'ofrena floral que es féu almatí, al concert que s'oferí a Ia basílica, a les diferentsactuacions que es feren per a petits i grans i poguéremgaudir del dinar que Ia delegació de Búger preparàper a tots els assistents. Volem felicitar l'OCB perl'èxit de Ia convocatòria, alhora que volem convidartots els mariers i marieres a assistir el proper dissabtedia 17 de maig, a Ia concentració que es farà al Bornde Palma, en el que serà Ia IIIa Diada per Ia Llenguai Ia Cultura. Anem a Ia concentració el dissabtecapvespre i tornem tot d'una cap a Maria, perquè IaDiada dels Grups d'Esplai també reclama Ia nostrapresència.

FENTCARRERANY - 16(108) Maig, 1997

MISSIONER: ARTESA DECONCÒRDIA IPAU

Què són els missioners? Agitadors socials,endormissadors de pobles, líders revolucionaris,espiritualistes que proclamen resignació, què són? I, coma conseqüència, què fan? Ja que no poden, al mateix temps,actuar de revolucionaris i predicadors de resignació,alliberadors i creadors de dependència... Què són i, pertant, què fan?

Serà bo demanar-ho als mestres en aquests sabers.I Mallorca,ja en el segle XIII, oferí a Ia Humanitat un delsmillors mestres: Ramon Llull. Seglar mallorquí que des deIa seva conversió s'entregà amb radicalitat a propagar Iafe cristiana. EIs musulmans eren en aquella època elsinfidels a convertir. Com? Aquí trobam, amb Ia màximaclaredat què és un missioner.

Era l'any 1292, mestre Ramon escriu al PapaHonorius IV i Ii envia l'obra que acabava d'enllestir:"Tractatus de modo convertendi infideles". Vet aquíel seupensament: "No val més triomfar dels infidels en Iadiscussió, convencent-los gràcies als atributs divins i raonsnecessàries, en lloc de fer-los Ia guerra, occint-los de llursterres? Convertim-los i deixem-los els béns que posseeixen,siguem ARTESANS DE CONCÒRDIA I PAU".

Artesà, "aquell que construeix o elabora -ha escritMons. Teodor Úbeda- qualque cosa amb les seves pròpiesmans, posant-hi tota Ia saviesa del seu esperit i del seupoble, tota l'atenció i l'esment, peça a peça, amb estimaciópel que fa i per allò que construeix, disfrutant de fer el quefa, amb goig i alegria que després es reflecteix en aquellaobra ben feta i plena de bellesa i de vida. I endemés quetreballa en Ia humilitat i el silenci, sense espectacularitat,amb eines i instruments senzills i pobres, concentrat ambIa seva obra, sense presses, ben confiat en Ia inspiració il'amor que posa en el seu treball. Sabent que mai podràaspirar a una gran producció massiva, però segur que elque fa serà perfecte i bell, tindrà vida, perdurarà en eltemps i donarà felicitat a Ia mateixa obra i a tots els qui Iapugin contemplar en el futur".

Magnífica descripció de Ia tasca dels missioners.Tasca silenciosa, ja que només són notícia quan els mitjansde comunicació els troben a l'ull de Ia tempesta que elsinteressos econòmics o estratègics han desencadenat alspobles on els missioners serveixen. Ja hi eren abans i con-tinuaran, més que mai, quan escampi el temporal i haginde refer tanta destrossa material i espiritual, dedesenvolupament material i humà.

Una tasca per crear concòrdia. Per això ensenyen,amb l'exemple sobretot, i també amb les seves paraules irealitzant projectes de desenvolupament integral, benpensats i estructurats, a deixar-se guiar per lajustícia quesuposa respectar els drets dels altres i complir els propisdeures. Ensenyen a viure, en Ia pràctica, Ia fraternitat que

artesà

esdevé, per a les persones i per als pobles, autèntica i pro-funda felicitat. Amb Ia concòrdia, Ia pau. Sempre fruit deIa justícia; encara més, fruit de l'amor, per esser pau deveres i duradora.

No han mancat, ni manquen, clixés que volen expli-car de manera ben distinta que és un missioner. Ja RamonLlull tingué els qui se'n reien de Ia seva bonhomonia, i del'escola de llengües (aprendre l'àrab per poder dialogar),sobretot de Ia seva entrega generosa fins a vessar Ia sang.A Bartolomé de las Casas Ii enflocaren tota Ia "leyendanegra" amb Ia que " 1 'Imperio" volia defensar-se de Ia malaconsciència que Ii creava Ia vida i l'obra deIs missioners.MoIt especialment volia doblegar-la perquè sorgia del'Evangeli, Ia forta i clarivident resistència a Ia dominació.

Més tard les grans potències n'aprengueren, i en llocd'atacar els missioners intentaren domesticar-los. I avegades, a redols, ho aconseguiren. La "protecció" deIscolonitzadors, fou, quasi sempre, "el abrazo del oso".

Avui els missioners troben dificultats (una mitjanade dos assassinats, màrtirs, per mes) perquè Ia sevapresència, i Ia seva predicació mitjançant el testimoni i Iaparaula, estorba el repartiment del món en dues parts: unnord ric i dominant i un sud pobre i explotat. Però elsmissioners mallorquins, preveres, religiosos/es, seglars, noamollen. Hi són. Amb el goig i Ia il·lusió que treuen de Iafe i de Ia força que dóna l'amistat amb Jesús.

EIs qui continuam a Ia roqueta també eIs podemajudar. La simpatia i l'admiració Ia tenim a flor de pell.Podem demanar per ells a Déu que enforteix i entusiasme.I donar-los ànim, sobretot allà on el correu pot dur lesnostres cartes. I participaren projectes de desenvolupament.MoIt especialment; essent nosaltres també aquí, dinsaquesta societat nostra que estimam i volem millorar,artesans de concòrdia i pau.

Miquel Mulet CoIl

Maig, 1997 FENT CARRERANY - 17(109)

S'AGAFA EL PEIX A BASTONADES?

He de dir que cada vegada que prepar un escrit perpublicar a FENT CARRERANY em propòs que sigui eldarrer. "Aquest i pus, pens. Ja està bé. Ja no estàs per aaquests trots." Però passa que just acab de llegir el nounúmero i ja estic aferrat a Ia màquina. I és que hi ha fetsque no s'han de deixar passar, com per exemple, el d'avuique em sorprèn. L'Ajuntament de Maria, que es diuprogressista, concedeix a l'Associació Cultural FENTCARRERANY, Ia subvenció de ZERO pessetes. I aixòdic jo, és intolerable i és el que em mou a rompre Ia pro-mesa i surt novament al mig per protestar públicament idir: "Això és increïble! On s'ha vist mai!

I com que també no estic d'acord amb el contingutde Ia nota que l'Associació inseria a Ia revista, en el mateixnúmero, on s'insinua si Ia negativa seria de resultes que IaRevista "no lloa TOTES les actituds de l'equip de govern",he de rumiar, de pensar i cavil·lar amb altres motius i aixíés que em pregunt: "Per què serà, idò?".

No seréjo qui cregui que l'Associació ha de lloar ono cap actuació, però sí que demanaria, millor dit em queix-sentia por, deia- en escrits anteriors i recentment en cartaal seu president, respecte de Ia línia que últimament semblavol seguir Ia revista; por, deia, que no s' inclini, que fugi deIa seva marcada INDEPENDÈNCIA (serà que això de Iaindependència no és més que una utopia?). I si cridaval'atenció és perquè malgrat he estat sempre contra el queen deim fer Ia pilota, besar mans o llepar culs, i criat almig d'una política de "mando y ordeno", i dins d'un ordrecatòlic que ens ensenyava que les altres religions erensatàniques, els anys, l'experiència m'ha ensenyat a noacceptar allò del mirall de Ia Blancaneus, a veure com al'altra part de Ia muntanya també hi ha alguna cosa bona,a acceptar que Ia cadernera del veïnat també cantameravellosament bé, que no tot allò "nostro" és millor. Apoc a poc he anat assimilant Ia grandesa del diàleg entreles persones; a transigir; a discutir; en definitiva a acceptarque ningú posseeix Ia veritat absoluta i per això, a vegades,hem d'amollar el mac. I per què no dir-ho? Per això ésque esperava, desitjava, que Ia carta al nou presidentmogués -seré ingenu?- alguna "fibra" de resposta al quejodeia de les oliveretes i arbres novells que embelleixen elsnous carrers. Ja sé que direu que Ia revista és oberta; ja hosé; però què és el que hi trobam? Tristament he de dir quesi en eIs darrers números eren carrers que feien de torrents,clots per tot arreu, gent enfangada per carrers intransita-bles, vidres que eren un perill per als vianants, etc., etc...,en aquest darrer número el president em sorprèn despenjant-se amb un còmic saineter ("setmana tràgica", "pel·lículade Berlanga", "funció", "pintar una regadora","estrambòtica situació", diversió", etc.) acompanyant, perafegitó, uns retrats que semblen que l 'únic finalitat que

persegueixen és ridiculitzar l'equip de govern -enc quesiguin punyetes- embolicant al mateix temps algunadministratiu. Què un és ben lliure de lloar o ridiculitzarqui Ii véngui en gana! Naturalment! No seré jo qui hodiscuteixi, però vull recordar que en altre temps elsantecessors al nou president demostraren que sabien ca-minar més suaument, emprant allò que es diu "màesquerra". Anam a contar-ho? I per què no? Copiï de FENTCARRERANY número 100: " El passat dia 10 d'octubreanàrem a veure eI president Gabriel Canellas... l'acollidaque ens va fer va ser molt cordial i ens concedí una ajudade setanta mil pessetes... VoIem donar les gràcies alpresident del PP de Maria, que ens va gestionar directamentl'entrevista" I com que "de bien nacidos es ser agradeci-dos", sota l'escrit esmentat s'acompanyava una fotografiade gran tamany dels dos presidents en el moment ques'estrenyien les mans. A això, i ho dic jo, és "Saber Ma-nar", que vol dir saber anar pel mig, i que alhora contestael títol d'aquest escrit. I què podem deduir de tot això?Que el president nou peca de pelut, de novell? Jo Ii diriaque això no és cap tara ni menyspreu, és solament cosa detemps.

I res més. Assegurque l'únic motiu que m'ha motivatno és altre que protestar per Ia negativa "foradada" del'Ajuntament, perquè per moltes raons -pressupostsrestringits, com fan a Madrid, any de privacions, etc., unaadministració que vol ser progressista no es pot negar aajudar Ia cultura. Des d'aquí un ZERO. Tota Ia resta delmeu escrit és pura prosa acompanyadora, un poc semblantal comentari que del PIe en fa el president de l'Associació.Si he molestat, deman disculpes. Salutacions.

Miquel Oliver RibasMariaa lOd'abri lde 1997

PD. VuIl fer constar que quan em dirigesc al president del'Associació FENTCARRERANY, ho faig sempre, igualque el que ens té advertit el regidor dels Independents eninfinitat d'ocasions, que mai vull mesclar el càrrec delpresident amb Ia persona, amb el ciutadà Miquel, amicintocable; o sia que procur imitar el conegut regidor queen moltes ocasions l'hem vist criticar, espellar, l'alcalde,sense resquillar Ia persona del seu amic i companyd'inoblidablesjornadesfutboleres.

També voldria fer unes consideracions respecte dellocal igualment negat per l'Ajuntament. I diré que no sé sia l'edifici del carrer de ca ses monges hi cap res més, peròque en tot cas vull recordar que FENT CARRERANY (tupresident eres moItjovenet i segurament no ho recordes)sortí, va néixer, en un local, una casa graciosament cedidaper un dels seus socis fundadors. I com que a Maria el quemés sobra són cases buides, no crec sigui, el problema dellocal una cosa difícil de resoldre.

FENT CARRERANY - 18(110) Maig, 1997

CARRERANY ESPORTIUNOVA JUNTA DIRECTIVA DE LA PENYA BARCELONISTA

La Penya Barcelonista de Maria va celebrareleccions el passat dia 29 de març, sols es va presentarun candidat a president i va esser en Gaspar Mas i Mas«de s'espar». L'anterior president, en Pere Font, quepresidialaPenyadesdelasevacreaciól'any 1991, noes va presentar a Ia reelecció.

En Gaspar Mas ja ha format lajunta directiva queell presideix i que regirà el futur de Ia Penya els propersdos anys, formen lajunta a més del president, en JoanMas Sureda «matlet» que és el vicepresident; el secretariés n'Enric Pozo Mas «en Pou»; el tresorer n'Antoni FrauPastor, i els vocals són n'Esteve Ferriol Carbonell«Leiva», en Pedro Antoni Alomar, en Martí Mas Ferriol«Bandaroler» i en Pere Jordà «de Roqueta».

La novajunta s'ha marcat un pla d'actuació perelsanys 1997i 1998.Enmoltsd'aspectesescontinuaracom abans: escola de futbol, sopars, viatges, equip defutbet al torneig d'estiu, etc. i a més és vol mantenircontactes amb altres penyes blaugranes de Mallorca,participar en els diferents esdeveniments esportius,culturals i socials que se celebrin al poble, donar mésinformació als socis, realitzar un inventari del patrimonide Ia Penya i fer qualque millora al local per fer-lo mésatractiu.

A més també s'ha de fer Ia inauguració de IaPenya, queencaranos 'hafetper varis motius, i j as 'haposat en marxa tota lajunta directiva per poder-ho fer el

Gaspar Mas, el nou president de Ia Penya Barcelonista

més prest possible, s'han marcat com a data límit elsetembre de 1998. Ja s'hancomençat els contactes per talde que el dia de Ia inauguraciópuguin visitar el nostre poble amés d'algun directiu de Ca'nBarça algunsjugadors del pri-merequip.

Des de Fent Carrerany vosdesitjam sort i ja sabeu que lespàgines d'aquesta revista estanobertes i a Ia vostra disposiciópel que trobeu oportú.

La nova Junta directiva, el diade Ia sevapresentació als socis

Maig, 1997 FENT CARRERANY - 19( 1 1 1 )

NOTICIES DEL CLUB CICLISTA

^Wp^rV:*,>*•• *rV*i%i '

Com des de fa molts d'anys, una vegada més elnostre Club Ciclista anà a Lluc el passat Divendres Sant.L'alegria ens vengué donada per Ia presènciad'en MiquelArbona, el qual després del greu accident patit mesosenrera, es va pujar a Ia bicicleta i ens acompanyà fins aInca.

A mésdels habi tualsdecadadiumenge, tambés 'h iafegiren els germans Joan i Antoni Castelló, aixícom enJoan Pira.

A Ia fotoque acompanyaaquest escrit no hisón tots, ja que enel moment de Iapar t ida no erenpresents a Ia Plaçades Pou.

V à r e mgaudir d ' un grandia de bon temps ia més, n i n g ú vacaure. Arribàrem aLluc , anàrem aveure Ia Mare deDéu a demanar-li"que l 'any que vepogLiem tornar".

L'arribada aMaria fou damunt

A Ia foto supe-rior hi teniu elsp a r t i c i p a n t sabans de partir.A Ia inferior, jaha arribat ameta, dins eIrestaurant SesTorres

les dotze i mitja.Després d ' u n abona d u t x a ensanàrem a dinar aSes Torres. Bon

dinar de paella de marisc -era Divendres Sant-. A l 'horade dinar s'hi n'afegiren uns quants més i així férem mésbulla .

Com es pot apreciar a Ia foto de dins el restaurantvàrem menjar i beure molt. Damunt les cinc, acabàrem Iadiada que des d'anys enrera cs fa i que pugui continuardurant molts anys.

Pep Ferriol Torelló, Abril de 1997.

r-o^ON

5Í'ñS

RC. MARIENC, CAMPIÓ DEL GRUP D DE FUTBOL 7, BENJAMINS

CNi

>-z<-¿U0<2¿<UHZL^X