marc legislatiu
-
Upload
sandra-grau -
Category
Documents
-
view
222 -
download
0
description
Transcript of marc legislatiu
Biblioteca escolar II: La competència
informacional des de la biblioteca escolar
Marc legislatiu, competències bàsiques i la
competència informacional.
Sandra Grau
Carmen Jurado
Magisteri d’Educació Infantil
Noves tecnologies aplicades a l’educació
Curs 2009-2010
Professora: Cinta Espuny
1. Llegiu l'annex 1 del Decret 142/2007 en què es descriuen les 8 competències
bàsiques. La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4
d'aquestes competències. Quines?
- Competències comunicatives:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
- Competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital.
5. Competència d'aprendre a aprendre.
- Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
Redacteu un text de 20 línies mínim exposant les aportacions de les competències
bàsiques a la competència informacional.
Les principals característiques de la competència informacional són que implica
diferents alfabetitzacions i habilitats: està relacionada amb les habilitats tecnològiques,
però a més a més constitueix una àrea més amplia i diferenciada de capacitats centrades
en la gestió dels continguts de la informació, amb independència del suport en el que
s’ubiquin. És una competència genèrica i transversal a totes les àrees del currículum,
que es troba plenament relacionada amb el desenvolupament d’habilitats lingüístiques i
cognitives, de pensament crítico-reflexiu i d’autoregulació de processos. Aprendre a
investigar i informar-se no suposa únicament aprendre a localitzar informació i dades
rellevants, sinó que de manera fonamental, suposa, des d’un punt de vista genèric,
aprendre a pensar i a aprendre, i des d’un prisma més concret, permet desenvolupar
múltiples destreses relacionades amb l’accés i ús de la informació.
2
Les 4 competències que formen part de la competència informacional són:
- comunicativa lingüística
- tractament de la informació i competència digital
- aprendre a aprendre
- d'autonomia i iniciativa personal
La competència comunicativa lingüística que és a la base de tots els aprenentatges i, per
tant, el seu desenvolupament és responsabilitat de totes les àrees i matèries del
currículum, ja que en totes elles s'han d'utilitzar els llenguatges com a instruments de
comunicació per fer possible l'accés i gestió de la informació, la construcció i
comunicació dels coneixements, la representació, interpretació i comprensió de la
realitat, etc... Comunicar-se, a més, afavoreix el desenvolupament de les altres
competències bàsiques: les metodològiques de la cerca i gestió de la informació. Per tot
això, aquesta competència és essencial en la construcció dels coneixements i pensament
social crític: en el tractament de la informació (tècniques per memoritzar, organitzar,
recuperar, resumir, sintetitzar, etc)
La competència en el tractament de la informació permet la capacitat de processar i
gestionar adequadament informació abundant i complexa per resoldre problemes reals i
prendre decisions. Incorpora diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació
fins a la seva transmissió: cerca, captació, selecció, registre i processament, amb l'ús de
tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, imprès,
audiovisual, digital). Inclou la utilització de les tecnologies de la informació i la
comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.
3
La competència d'aprendre a aprendre és la competència metodològica que, segons
indica LOE, ha de guiar les accions i el desenvolupament de totes les altres
competències bàsiques. Implica disposar d'habilitats per a conduir el propi aprenentatge,
fomentar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se preguntes i donar diversitat
de despostes. El que la lliga amb les anteriors, des del punt de vista de l’alfabetització
informacional, és que aquesta competència inclou, a més, habilitats per a obtenir
informació, tant individualment com en col·laboració i, molt especialment, per
transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informació amb els
coneixements previs i amb la pròpia experiència personal i sabent aplicar els nous
coneixements i capacitats en situacions semblants i contextos diversos.
Per últim, la competència d'autonomia i iniciativa personal és la que ens permet ser
independents en el nostres aprenentatges, amb la qual qualsevol persona pot ser capaç
de cercar informació per la xarxa i tractar-la per si mateix. És una competència
4
fonamental dins l’aprenentatge perquè dona la suficient autonomia a la persona per
començar a aprendre per decisió pròpia.
Les competències bàsiques tenen múltiples aportacions a la competència informacional.
Més que fer aportacions d’unes a les altres, el que ha d’existir és una simbiosi entre tots
dos conceptes. L’un sense l’altre queda coix.
A més, també seria interessant formular la pregunta a la inversa. Què aporta la
competència informacional a les competències bàsiques?
La progressiva incorporació dels ordinadors a les diferents activitats productives, de
creació i temps lliure així com l'expansió de les xarxes de comunicació a tots els àmbits
de la vida ciutadana, constituïxen dos fenòmens que visualitzen els canvis que està
experimentant la nostra societat.
S’ha d’adaptar el currículum en tots els ensenyaments, revisant-lo en funció dels nostres
perfils de coneixement que demanda la societat de la informació, incorporant les TIC i
fent explícites les aportacions d'aquestes tecnologies, especialment en relació als
procediments informacionals.
Com a conclusió es pot afirmar que la confluència d'aquests elements ha dut a les
organitzacions a definir competències de caràcter transversal vinculades, d'una banda, a
les tecnologies de la informació i la comunicació, i, per un altre, als aspectes relacionats
amb l'accés i la utilització de la informació. La tendència que ha predominat en els
últims anys ha impulsat la consolidació de la formació dels educadors en la utilització
de les tecnologies de la informació, des del punt de vista del maneig de les eines
informàtiques per al desenvolupament de l'activitat diària a les aules. En moltes
ocasions s'ha considerat que amb aquestes habilitats es proporcionava la formació
suficient per a interactuar de forma efectiva amb la informació. No obstant això, s'ha
comprovat que les habilitats tecnològiques i l'ús de l'ordinador no són suficients per a
obtenir, entendre, utilitzar i saber compartir la informació de forma efectiva i, per tant,
per a generar i compartir coneixement.
És a dir, per a contribuir a la millora de les capacitats individuals i organitzatives es fa
necessari adquirir una nova competència que permeti moure's de forma efectiva en el
context informacional que caracteritza la nostra societat: la competència informacional.
5
Aquesta competència adquireix especial rellevància en les organitzacions en les quals
existeixen projectes de gestió del coneixement, ja que en elles, a més del coneixement,
també la informació i la seva gestió, des del punt de vista tant col·lectiu com individual,
ocupen un paper fonamental.
En el sector educatiu, la competència informacional ha estat estudiada des de la
pedagogia i com a conseqüència de l'escenari provocat per la societat del coneixement i
les tecnologies de la informació i la comunicació. La pedagogia informacional
consisteix en un nou enfocament pedagògic centrat a facilitar el procés d'ensenyament i
aprenentatge a partir d'una correcta utilització, assimilació i processament de la
informació. És a dir, es considera «l'ús de la informació en totes les seves dimensions:
accés, anàlisi, interpretació, avaluació, producció, etc.» (Picardo, 2002). En aquest nou
marc educatiu, tal com afirma dit autor, la informació és entesa com el punt de partida i
l'objectiu final del procés d'ensenyament i aprenentatge. Així, per exemple, en el context
espanyol podem destacar iniciatives com la proposta del model HEBORI (Habilitats i
Estratègies per a Buscar, Organitzar i Raonar la Informació), que desenvolupa els
elements per a la implementació de la pedagogia informacional en el context de
l'educació secundària (Benito, 1996).
L'adquisició d'habilitats informatives que condueixen a la competència informacional és
un clar suport per a la capacitació individual dels docents implicats en organitzacions
basades en la informació i el coneixement, és a dir, les escoles. L’adquisició d’aquesta
competència té com a conseqüència que els individus es senten segurs per a dur a la
pràctica cadascun dels processos individuals descrits i implicats en un projecte de gestió
del coneixement. Aquesta competència els obliga a tenir un coneixement ampli sobre el
projecte i l'organització, el que, alhora, els permet ser més conscients del benefici que
aquest els pot aportar.
6
Esquema on es mostren dos de les competències més importants per a l’alfabetització
informacional:
2. Del document Estandares de competencias en TIC para docentes busqueu la plana
20 i de l'apartat I.D.TIC, valoreu quina és la vostra situació en els 11 aspectes que
desenvolupa.
Un cop llegit aquest apartat ens hem adonat que els apartats 4, 8, 9, 10 i 11 són els que
no dominem a la perfecció, tenim mancances que hauríem de superar amb la formació
adequada.
Per l’altra, els termes tècnics de les noves tecnologies creiem que no els coneixem el
suficient, ja que hem après a utilitzar les eines TIC de manera autònoma i ha estat un
aprenentatge pràctic, per la qual cosa no coneixem les nomenclatures.
Tot i això, considerem que el nostre nivell en ús de les TIC és mitjà- alt.
7
El nostre anàlisi: I.D.1. Describir y demostrar el uso de
hardware corriente.
Molt bo
I.D.2. Describir y demostrar tareas y
utilizaciones básicas de procesadores
de texto tales como digitación,
edición, formateo e impresión de
textos.
Bo
I.D.3. Describir y demostrar el
objetivo y las características básicas
del software de
presentaciones multimedia y otros
recursos informáticos.
Bo
I.D.4. Describir el objetivo y la
función básica del software gráfico y
utilizar un
programa de este tipo para crear una
imagen sencilla.
Poc
I.D.5. Describir Internet y la World
Wide Web, explicar con detalle sus
usos,
describir cómo funciona un
navegador y utilizar una dirección
(URL) para acceder a un sitio Web
Bo
I.D.6. Utilizar un motor de búsqueda
para efectuar una exploración
booleana con
palabras clave.
Bo
I.D.7. Crear una cuenta de correo
electrónico y utilizarla para
mantener
correspondencia electrónica
Bo
8
duradera.
I.D.8. Describir la función y el
objetivo de los software de tutoría
(tutoriales) y de
instrucción y práctica, así como la
manera en que contribuyen, en los
estudiantes, a la adquisición de
conocimientos, en las diferentes
asignaturas escolares.
Bo
I.D.9. Localizar paquetes de software
educativo y recursos Web ya
preparados,
evaluarlos en función de su precisión
y alineamiento con los estándares del
plan de estudios (currículo), y
adaptarlos a las necesidades de
determinados estudiantes.
Cap
I.D.10. Utilizar software para
mantener registros en red a fin de
controlar
asistencia, presentar notas de los
estudiantes y mantener registros
relativos a ellos.
Cap
I.D.11. Utilizar tecnologías comunes
de comunicación y colaboración tales
como
mensajes de texto,
videoconferencias, colaboración
mediante Internet y
comunicación con el entorno social.
Bo (menys videoconferències)
9
I.D.1. Describir y demostrar el uso de hardware corriente:
En aquest primer aspecte la nostra situació seria la d’entendre el funcionament, a nivell
d’usuari, dels diferents components que s’exposen en l’exemple. És a dir, podríem
explicar als infants d’una manera senzilla per a què serveixen (funcionament,
aplicacions...) però, ens seria difícil explicar la part tècnica.
I.D.2. Describir y demostrar tareas y utilizaciones básicas de procesadores de texto
tales como digitación, edición, formateo e impresión de textos.
A l’hora de conèixer i poder ensenyar els processadors de textos, pensem que tenim la
suficient habilitat i coneixement per poder portar a terme ja sigui explicacions teòriques
com aportacions pràctiques.
I.D.3. Describir y demostrar el objetivo y las características básicas del software de
presentaciones multimedia y otros recursos informáticos.
Pel que a les presentacions multimèdia les que més coneixem són les presentacions
power point, el projector/canó, les diapositives/transparències, etc. Pensem que tenim la
suficient capacitat per poder utilitzar aquests suports per enriquir o bé, per dinamitzar
qualsevol presentació.
I.D.4. Describir el objetivo y la función básica del software gráfico y utilizar un
programa de este tipo para crear una imagen sencilla.
Pensem que el software gràfic és aquell amb el que es pot interactuar gràficament
(mitjançant dibuixos, icones, etc). L’entorn Windows utilitza aquest tipus de software
(Word, paint, corel draw....). A diferència, d’altres no gràfics, els quals només utilitzen
mode de text (ms-dos, alguns programes de linux...).
I.D.5. Describir Internet y la World Wide Web, explicar con detalle sus usos,
escribir cómo funciona un navegador y utilizar una dirección (URL) para acceder
a un sitio Web.
Internet és una xarxa internacional de intercanvi d’informació (vídeo, imatge, so…).
Un navegador d’Internet és un software (programari) que permet la visualització dels
diferents formats de pàgines web (per exemple: html, flash, ….).
10
I.D.6. Utilizar un motor de búsqueda para efectuar una exploración booleana con
palabras clave.
Per mostrar la utilització d’un motor de búsqueda a partir de búsquedes booleanes,
escriurem al cercador (Google, per exemple) la paraula clau. El cercador mostrarà les
pàgines web que contenen documents amb aquesta paraula.
I.D.7. Crear una cuenta de correo electrónico y utilizarla para mantener
correspondencia electrónica duradera.
En el cas de l’escola, podem ensenyar a partir del correu de la EDU ( amb aplicacions
simples), per exemple, el qual dona una contrasenya de seguretat als infants. És
important que comprenguin la privacitat del correu i a fer-lo servir de manera adequada.
I.D.8. Describir la función y el objetivo de los software de tutoría (tutoriales) y de
instrucción y práctica, así como la manera en que contribuyen, en los estudiantes,
a la adquisición de conocimientos, en las diferentes asignaturas escolares.
Els tutorials (software de tutories) permeten treballar i ampliar coneixements de molts i
diversos continguts (tutorial del Kid Pix o Proyecto Grimm, per exemple). Els infants
han de comprendre que no és tracta només en “jugar”, sinó en tenir eina per millorar els
seus coneixements en diferents àrees i nivells.
I.D.9. Localizar paquetes de software educativo y recursos Web ya preparados,
evaluarlos en función de su precisión y alineamiento con los estándares del plan de
estudios (currículo), y adaptarlos a las necesidades de determinados estudiantes.
En aquest cas, podríem fer-ho a partir d’activitats JCLIC o simplement entrant en
alguna web de caràcter educatiu (EDU 365, Educalia, Xtec, La web de les tres bessones,
etc…).
I.D.10. Utilizar software para mantener registros en red a fin de controlar
sistencia, presentar notas de los estudiantes y mantener registros relativos a ellos.
Explicaríem que és treballar de manera col·laborativa entre diferents usuaris. Per
exemple, a partir d’un document Excel de registre, fer que tots els participants el pengin
en un servidor on tothom pugui accedir a aquest mateix document ( per modificar-lo,
etc.), ja sigui mitjançant una contrasenya compartida o
11
12
Exemple: Google docs. permet penjar a un servidor un doc. i treballar en red a partir
d’aquest
I.D.11. Utilizar tecnologías comunes de comunicación y colaboración tales como
mensajes de texto, videoconferencias, colaboración mediante Internet y
comunicación con el entorno social.
Les tecnologies de comunicació (xarxes socials com Facebook, Messenger Hotmail…)i
col·laboració (Moodle, UOC, BSCW…)tenen moltes avantatges: rapidesa en el traspàs
d’informació, interactivitat… però en el cas de les xarxes socials no sempre mantenen
un bon ús de la privacitat de l’usuari.
La nostra definició de cacera del tresor:
Es tracta d’una activitat didàctica que està a la xarxa. Hi ha una sèrie de preguntes que
s’han de respondre a partir de la consulta dels enllaços que es faciliten a la web de la
cacera. Per acabar, hi ha una gran pregunta per veure si s’ha entès tot el contingut
treballat.
Una Cacera del tresor (en anglès “Treasure Hunt”, “Scavenger Hunt” o “Knowledge
Hunt”, ja que de les tres formes se la coneix) és, explicat d’una manera senzilla, un
tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en
el currículum. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines
web, de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una "Gran
pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits
durant el procés.
Les caceres del tresor són estratègies útils per adquirir informació sobre un tema
determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la
informació i la comunicació en general i amb l'accés a la informació a través de la
Internet en particular.
Aquest enllaç en mostra una per a educació infantil, molt interessant:
http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/index1.htm