SICALWIN

Adaptació a normativa SEPA.

Gener 2014

Índex 1. Introducció .............................................................................................................. 3

2. Procés de migració de comptes corrents a IBAN. .................................................. 4

2.1. Llistat Comptes Bancaris incorrectes.............................................................. 5

2.2. Llistat de Bancs sense relació amb BIC. ........................................................ 6

2.3. Relacionar BIC amb Bancs i Sucursals. ......................................................... 7

2.4. Actualitzar ....................................................................................................... 8

3. Nou fitxer de transferències ISO 20022 XML ....................................................... 11

4. Formularis i llistats modificats per la SEPA .......................................................... 16

4.1. Tercers.......................................................................................................... 16

4.2. Manteniment de Bancs, Sucursals i BIC....................................................... 16

4.3. Ordinals de tresoreria ................................................................................... 17

3

1. Introducció

El dia 1 de febrer de 2014 s’activa SEPA, la zona única de pagaments en euros, l’àrea

en la que ciutadans, empreses i altres agents econòmics poden efectuar i rebre

pagaments en euros a Europa, dintre i fora de les fronteres nacionals, en les mateixes

condicions i amb els mateixos drets i obligacions, independentment del lloc en que es

trobin.

SEPA permet que els pagaments en euros entre qualsevol compte ubicat en la zona

d’aplicació es realitzin de forma tan senzilla com es venen realitzant actualment els

pagaments nacionals, fet que facilitarà l’accés als nous mercats. Els clients podran

amb un únic compte, una única tarja, i uns instruments de pagament amb idèntiques

característiques, realitzar pagaments en qualsevol dels 33 països de la zona SEPA.

Pel que fa a Sicalwin, el principal instrument de pagament que es veu afectat per la

SEPA són les transferències, i per tant implicarà canvis en els quaderns bancaris.

Format de Transferències actuals Format de Transferències SEPA

C34 i C34.1 ISO 20022 XML

L’instrument utilitzat pels pagaments, el compte bancari, conegut com CCC, passa a

definir-se per l’IBAN junt amb el codi BIC:

Codi BIC. El BIC (Bank Identifier Code) identifica al banc beneficiari d’una

transferència. Completa la informació proporcionada pel codi IBAN.

Normalment consta de 11 caràcters, tot i que en ocasions pot tenir només 8.

Codi IBAN. L’IBAN (International Bank Account Number o Codi internacional

de compte bancari) identifica internacionalment i de manera única un compte

emès per qualsevol entitat financera independentment del lloc i l’entitat en la

qual es localitzi. A un compte bancari li correspon un únic IBAN, el qual

identifica el país, l’entitat, l’oficina i el compte.

4

2. Procés de migració de comptes corrents a IBAN.

S’ha creat una nova opció de menú específica que es troba a Tercers / Migració de

Comptes Corrents a IBAN. Adaptació a Normativa SEPA.1

Apareixen dues opcions a la part superior de la pantalla:

• Convertir comptes bancaris de tercers. Aquesta opció apareixerà sempre

marcada.

• Convertir comptes bancaris d’ordinals de tresoreria. Per defecte apareix

desmarcada. L’opció més lògica és que primer es converteixin els comptes

bancaris dels tercers i es deixi la migració dels comptes dels ordinals de

1 En el cas d’usuaris en xarxa, per poder visualitzar aquesta nova opció cal tenir perfil d’Interventor al programa.

5

tresoreria a una data més propera a l’entrada en vigor de la normativa SEPA (1

de febrer de 2014). Per realitzar la conversió dels ordinals de tresoreria, només

cal marcar aquesta opció.

El procés de migració de comptes bancaris CCC a IBAN es podrà executar tant en

l’exercici 2013 de Sicalwin com en l’exercici 2014. Si l’entitat està treballant de forma

simultània en ambdós exercicis, llavors Sicalwin de forma automàtica, en executar el

procés en un dels exercicis, actualitzarà les dades bancàries en tots els exercicis

oberts que l’entitat tingui en aquell moment.

Quan executem el procés el programa crearà de forma automàtica tots els codis BIC

publicats, i a més, es crearan les taules que facilitaran la relació entre els codis de

banc i els codis BIC.

El procés només migrarà els comptes bancaris actius, i es podrà executar vàries

vegades, sense necessitat de realitzar la migració de tots els comptes bancaris de tots

els tercers al mateix temps.

Quant a la migració en sí, les opcions són les que apareixen en la part inferior de la

pantalla i que passem a explicar a continuació amb detall.

2.1. Llistat Comptes Bancaris incorrectes.

Entrant en aquesta opció apareixerà una relació dels comptes bancaris incorrectes per

tal que l’usuari, de forma prèvia a executar el procés de migració a IBAN, pugui

corregir els comptes CCC que s’haguessin creat de forma errònia (per un dígit de

control erroni, longitud de compte incorrecta... ).

6

Per cada compte bancari que aparegui en la llista d’aquest formulari tenim tres opcions

possibles:

• Completar la informació del número de compte en la mateixa reixeta de dades,

per introduir o corregir la informació necessària manualment.

• Recalcular el dígit de control de forma automàtica amb l’opció que apareix a sota.

• Canviar la situació a bloquejat (B) dels comptes que haguem marcat. En aquest

cas, el programa controlarà que no hi hagi cap operació pendent en la que s’hagi

utilitzat aquest compte.

2.2. Llistat de Bancs sense relació amb BIC.

Apareixerà una relació dels codis de banc que no tenen cap relació amb codis BIC. La

raó principal de que no existeixi una relació entre un codi de banc i un codi BIC és que

l’entitat hagi sigut objecte de fusions, adquisicions i per tant hagi cursat baixa com a

tal.

Aquest formulari és merament informatiu. Per relacionar aquests codis de banc amb el

BIC correcte haurem d’accedir a la següent opció, anomenada Relacionar BIC amb

Bancs i Sucursals.

7

2.3. Relacionar BIC amb Bancs i Sucursals.

Apareixerà una pantalla en la que es permetrà relacionar els codis de banc que no

s’hagin enllaçat de forma automàtica amb codis BIC. D’aquesta manera l’usuari podrà

relacionar manualment el codi de banc i de sucursal amb el nou codi BIC. Es pot donar

el cas que un mateix codi BIC es relacioni amb diversos codis de banc, com serà el

cas de bancs/caixes que s’hagin fusionat i que adoptin el mateix codi BIC.

En aquest exemple veiem com el BIC corresponent al Banco Popular Español, S.A. es

relaciona amb tots els bancs que figuren a la dreta de la pantalla, i manualment afegim

un nou registre 0072 – Banco Pastor.

8

2.4. Actualitzar

Quan li donem a l’opció Actualitzar apareixeran ordenats tots els codis de banc que

estiguin associats a comptes bancaris actius de tercers, i que es trobin en format CCC

per migrar a IBAN.

En el cas que el Banc no s’hagués relacionat amb cap codi BIC en el pas previ de

Relacionar BIC amb Bancs i Sucursals, es mostrarà la següent pantalla:

En aquest cas es podrà relacionar amb un BIC existent, crear un nou codi BIC o

bloquejar de forma automàtica tots els comptes bancaris de tercers associats a aquest

codi de banc. També podem optar per l’opció de Continuar amb següent Banc

(sense relacionar l’actual), continuant amb el procés de migració i deixar pendents

de relacionar els CCC d’aquells bancs que no haguem relacionat amb el seu codi BIC.

Si optem pel bloqueig el programa ens ensenyarà els comptes bancaris amb aquest

banc amb la situació de bloqueig (B) ja definida. Per gravar-ho li donem a Guardar.

9

Els bancs que no haguem relacionat ni bloquejat ens tornaran a aparèixer el següent

cop que entrem en el procés i els comptes bancaris CCC associats restaran pendents

de migració a IBAN.

Un cop actualitzats els comptes bancaris de tercers haurem de convertir també els

comptes CCC associats als ordinals de tresoreria de l’entitat. Per això, haurem de

marcar l’opció en la pantalla principal del procés.

Apareixerà llavors el següent missatge:

10

Si acceptem el missatge el programa ens mostrarà un formulari per continuar amb la

conversió dels comptes bancaris dels ordinals de tresoreria, i en el cas que el codi d’un

banc no estigués relacionat amb un codi BIC, també es podria enllaçar en aquest

moment:

Una vegada haguem finalitzat el procés de conversió de comptes corrents, en el cas

que tant els comptes corrents actius de tercers com d’ordinals de tresoreria propis

s’haguessin migrat a IBAN, llavors el programa llançarà la següent pregunta:

Si contestem afirmativament el programa marcarà internament de forma automàtica

que l’aplicació està adaptada a la normativa SEPA.

Pot passar que una entitat hagi executat el procés de migració de comptes en format

CCC a IBAN, però que a data 01/02/2014, data d’entrada en vigor de SEPA, restin

encara comptes bancaris de tercers pendents de convertir o bé no s’hagin actualitzat

11

els comptes associats a ordinals de tresoreria de l’entitat. Si ens trobem en aquesta

situació, l’entitat no tindrà activada internament la marca que indica que s’ha adaptat

l’aplicació a la normativa SEPA.

És obligatori que a data 01/02/2014 totes les entitats tinguin activada la marca de

SEPA. Per tal d’evitar que aquesta tasca quedi pendent més enllà d’aquesta data, s’ha

configurat un control a Sicalwin que verificarà que si la data del sistema (la data de

treball) és posterior a 01/02/2014, tingui activada la marca. Si no està activada

mostrarà el següent missatge d’advertència:

El Reglament UE/260/2012 estableix com data límit en la que s’ha d’haver portat

a terme la migració als instruments de pagament SEPA el dia 1 de febrer de

2014, per tant és necessari que converteixi al format IBAN els comptes bancaris

associats a tots els tercers i ordinals bancaris i que s’asseguri de tenir marcat

internament que la seva versió està adaptada a SEPA.

3. Nou fitxer de transferències ISO 20022 XML

Sicalwin permetrà treballar de forma simultània amb tercers que tinguin els comptes

bancaris adaptats a la normativa SEPA i amb tercers amb comptes en format CCC.

En la generació del fitxer de transferències es contemplaran les següents situacions:

Adaptació SEPA = NO . Si no s’ha completat el procés de conversió, es

generarà el fitxer de transferències en l’antic format C34, amb independència

de que el compte bancari estigui donat d’alta en format CCC o IBAN. Si el

compte està en format IBAN llavors Sicalwin obtindrà les dades del banc,

sucursal i compte de l’IBAN i els reflectirà en format CCC al fitxer C34.

Adaptació SEPA = SI. El procés de migració s’ha completat, llavors en funció

de la data que es generi el fitxer el programa farà una cosa o altra:

Si el fitxer es genera amb data anterior a 01/02/2014, generarà un fitxer

amb format C34. Sicalwin obtindrà les dades del banc, sucursal i banc

de l’IBAN i els reflectirà al fitxer C34 en format CCC.

Si el fitxer de transferències s’obté en una data igual o posterior al dia

01/02/2014, per defecte generarà un fitxer en el format estàndard ISO

12

20022 XML. Si l’entitat desitja obtenir el fitxer en el format antic C34

amb els comptes en format CCC haurà de posar-se en contacte amb el

personal de Suport per tal que l’introdueixin uns codis que li permetran

la generació en format C34.

L’estàndard ISO 20022 XML recull dos formats de fitxer:

Fitxer per a la iniciació del pagament, que és el fitxer de transferències que

es genera a Sicalwin des del Monitor de Pagaments per Lots o des de la Gestió

de Relacions Comptables.

En el moment de generar el fitxer de transferències, Sicalwin demanarà un nou

camp, el de Data d’Execució Sol·licitada de la Transferència.

Fitxers emesos pel Banc per informar de l’estat del fitxer d’iniciació. S’ha

creat una nova opció de menú a Sicalwin que es troba a Tresoreria –

Pagaments - Monitor de Recepció de Fitxers de Resposta de Transferències.

Des d’aquesta opció es pot importar el fitxer que emet l’entitat bancària en el

que es pot extreure informació de la situació en la que es troba el pagament.

13

En la primera pestanya podrem importar el fitxer de resposta emès pel banc.

El programa automàticament ens mostrarà la següent informació:

• Codi de la relació

• Estat de la transferència

• Data de generació del fitxer

• Data d’execució sol·licitada de la transferència

• Codi BIC

• Rebuig (el motiu de rebuig només vindrà emplenat en el cas que la relació hagi

sigut rebutjada en la seva totalitat).

En el cas que el fitxer s’hagi acceptat parcialment pel banc, en la reixeta inferior

apareixerà el desglossament d’operacions incloses en la relació i la situació en la que

es troba cada línia.

14

En la segona pestanya Confirmació de Relació Sense Fitxers de Resposta, es podrà

consultar l’històric de situacions per les que ha passat una relació de transferències o

confirmar una relació per continuar amb el pagament independentment de l’estat en que es trobi la relació.

Les situacions per les que pot passar un fitxer de transferència seran:

ACCP – Acceptat

RJCT – Rebutjat

PART – Parcialment acceptat

PEND – Pendent de rebre resposta

Amb l’adaptació a SEPA, el programa no permetrà la gravació del pagament d’una

relació de transferències en el Monitor de comptabilització de pagaments per lots si

prèviament no s’ha importat el fitxer de resposta del banc en que s’indiqui que l’estat

de la transferència és ACCEPTAT.

Si s’intenta fer el pagament de la relació en el Monitor de comptabilització de

pagaments per lots, quan aquesta no hagi estat acceptada o hagi estat rebutjada, el

programa donarà un missatge:

15

Si l’usuari no ha importat el fitxer de resposta, prèviament al pagament de la relació de

transferències haurà d’accedir a aquesta opció de menú i donar-li al botó de

Confirmació de Relació Sense Fitxers de Resposta (encara que no tingui el fitxer).

16

4. Formularis i llistats modificats per la SEPA

4.1. Tercers

En el Manteniment de Tercers apareixerà bloquejada la pestanya de Ordinals Bancaris

del Tercer (CCC). Es podran consultar però els ordinals bancaris en format CCC que

no s’hagin convertit a IBAN per estar bloquejats.

4.2. Manteniment de Bancs, Sucursals i BIC

Aquesta opció es troba a Administració del Sistema / Taules Bàsiques / Manteniment

de Bancs, Sucursals i BIC. Les modificacions fetes són les següents:

Validació en el codi BIC

El codi d’identificació bancari internacional es compon de 11 caràcters:

4 – codi bancari , només lletres

2 – codi país, només lletres

2 – codi ubicació , lletres i dígits

3 – codi sucursal, opcional “XXX” per a l’oficina principal, lletres i dígits.

Camp País tabulat

En la definició del BIC, la pestanya del mig, el camp de país el podeu consultar fent F5

i escollir el que correspongui.

17

Nova pestanya de països

Aquest nou formulari s’utilitzarà tant per tabular els codis dels països, com per definir

l’estructura i el nº de dígits que adoptarà el codi IBAN per cadascun dels països. En

aquest sentit, els números indiquen el tamany del camp i les lletres el format

d’aquests.

4.3. Ordinals de tresoreria

En l’opció de Manteniment d’Ordinals de Tresoreria (Administració del Sistema /

Taules bàsiques) es pot comprovar com s’han substituït els camps de codi banc, codi

sucursal, per BIC i Descripció BIC i s’ha afegit el camp País.

18

Quan s’entri el compte bancari, el programa controlarà el número de dígits de l’IBAN

en funció d’allò indicat en la columna Validació IBAN del formulari que hem comentat

en el punt anterior. Per exemple, en un ordinal amb un BIC espanyol, el número de

dígits del compte bancari haurà de ser de 20 + 2 del dígit de control + 2 del país (ES) =

24.