· Èxit de participació a l’Aplec de Vallhonesta· Desena trobada de Plaques de cava· A l’Escola Puigsoler han estat d’inauguracions

Adreça electrònica:revista.elbreny@gmail.com

Imprimeix:PrintDigital

Diposit Legal:B-49.196-1974

Jordi Largo

SUMARI

EDITORIAL_pàg. 2

EL POBLE_pàg. 3 - 10

ENTITATS_pàg. 11

GENT DEL POBLE_pàg. 12-13

CARTES A EL BRENY_pàg. 14-15

APUNTS DEL NATURAL_pàg. 15

BO I SA..._pàg. 16-17

ESPORTS_pàg. 17-18

L’AJUNTAMENTINFORMA_pàg. 19

COL·LABORACIONS_pàg. 20

INFORMACIÓ_pàg. 21

EL RACÓ GASTRONÒMIC_pàg. 22

CINEMA_pàg. 22

LES GITANES 2012_pàg. 23

Redacció i administració:c/ Maria Gimferrer, 20 - Sant Vicenç de Castellet

Periòdic d’informació local de Sant Vicenç de Castellet

Fundat l'any 1974

www.elbreny.com

N.377

Entrevista al conjunt en motiu del seu aniversari. pàg. 12

Pàg. 23

MAIG 2012

CINEMA_pàg. 22

EN AQUEST NÚMERO:LES GITANES_pàg. 23

El Grup VocalEumèlia celebra 10 anys

ARTUR MAS VISITA SANT VICENÇ.El president va inaugurar la remodelació de la plaça de l’Ajuntament i participa a la Ballada de Gitanes

Preu

2,3

0€

L’escola-bressol és un servei que la societat necessita i que els pares I mares joves demanen com una prioritat, ja sigui pel convenciment que una educació amb criteris pedagògics serà positiva per les seves criatures, o ja sigui simple-ment per raons pràctiques, veient en l’escola-bressol un suport per a la seva

vida quotidiana, especialment per a les mares.

La societat que hem anat construint, amb els seus aspectes bons i amb aquells altres més discutibles, és impensable sense uns suports generalitzats en un seguit de neces-sitats, essent-ne les escoles-bressol un dels més bàsics. És per això que els governs han impulsat la creació d’aquest servei, en alguns cassos per convenciment ideològic i en altres cassos sota la pressió de la necessitat.

És un servei bàsic però no barat; la deguda adequació de les instal·lacions, la formació pedagògica del personal que té cura de les criatures, el reduït nombre d’alumnes que es poden reunir en una aula si es volen atendre degudament... tot contribueix a que el seu cost sigui alt, sent aquesta una raó que justifica que l’administració assumeixi una bona part del cost, encara que no tothom comparteix aquest criteri. Hi ha una ideolo-gia que considera lògic que la riquesa que es crea en un país, beneficiï a la gent que viu en aquest país i això inclou coses tan fonamentals com l’educació. Alhora hi ha un altre ideologia que considera que la formació de les persones, ja des del moment de néixer és responsabilitat única dels pares i que aquests han de procurar-li aquella formació que la seva butxaca els hi permeti.

En els darrers anys, a Catalunya es va avançar considerablement en la creació d’escoles-bressol amb participació de l’administració en el seu sosteniment, especialment per part dels ajuntaments, tot i quedant-nos bastant lluny de la mitjana europea. Ara, amb la crisi com argument, hi ha una progressiva retirada de recursos públics per a l’ensenyament, traslladant als pares l’esforç de l’educació que fins ara era compartida entre pares i administració. Això és degut a una disminució de les disponibilitats de recursos per part dels governs, però també, i en gran part, perquè aquesta és la posició ideològica dels actuals governants.

A Sant Vicenç es va obrir fa setmanes el període d’inscripcions a El Niu i ja els pares han fet el tràmit, però en el moment d’escriure aquest editorial encara no es coneix quina serà la quota que hauran de pagar, i això és així perquè es desconeix quina serà l’aportació que faci la Generalitat. Una aportació que ha anat disminuint considerable-ment des de 2010: un 28% fins l’any passat i probablement s’arribi a una reducció del 45% el proper any. Els ajuntaments (i el de Sant Vicenç també) intenten assumir aques-tes desercions financeres del govern augmentant les seves aportacions, però tenen un marge d’actuació limitat, més en els temps actuals.

La quota que resulti pel curs 2012-2013 és encara una incògnita pels pares, la qual cosa afegeix a l’esforç econòmic que hauran de fer, una dosi d’incertesa i d’angoixa per desconèixer si podran afrontar-ho. Fins i tot, alguna criatura podria quedar-se sense escolaritzar per causa del cost. En el fons de tot, més enllà de les dificultats econòmi-ques hi ha una preocupant inclinació ideològica cap a considerar que els pares han de procurar als seus fills la formació que puguin pagar. Hauríem de reflexionar sobre les conseqüències futures d’aquest canvi a la nostra societat pel que fa a cohesió, igualtat, equitat i justícia social.

EDITORIAL Associació CulturalCol·lectiu El Breny

Edició: Associació Cultural Col·lectiu El Breny

Presidenta:M. Carme Grauvilardell

Director:Jordi Largo

Cap de redacció:Montse Solà

Consell de redacció:Ferran BesoraMireia BesoraJosep ChertóMontse ColomerÀngels FernàndezM. Carme GrauvilardellXavier IglesiasDavid JunyentJordi LargoJoana de MateoNúria MolinaAlfons PlansDavid SanzMontse SolàAntolina Vilaseca

Grafisme: Ferran Besora

Disseny Gràfic: Alba Malo

Publicitat:Lourdes Vilà

Fotografia: Santi ComasDavid JunyentAlfons PlansJordi Largo

Tresoreria:Àngels Fernàndez

Distribució:Alfons PlansJordi Trillo

Adreça:c/ Maria Gimferrer, 2008295 Sant Vicenç de Castellet

E-mail:revista.elbreny@gmail.com

edició electrònica:www.elbreny.com

dipòsit legal:B-49196-1974

Imprimeix:PrintDigital

EL BRENY accepta i agraeix totes les col·laboracions que es facin, sense garantir-ne en cap cas la seva publicació. Encara que no és necessari que els autors signin els seus articles, és imprescindible que els originals tinguin nom i DNI, sense els quals no es publicarà cap col·laboració. Podeu deixar les vostres col·laboracions al c/ Maria Gimferrer, 20 a la Biblioteca Popular “Salvador Vives Casajuana”, a l’adreça electrònica revista.elbreny@gmail.com o bé a qualsevol membre de l’Associació Cultural Col·lectiu EL BRENY. Els acudits no expressen l’opinió de cap persona o entitat; simplement són acudits.

De petits, a l’escola

Amb el suport de :Col·labora:

3

EL POBLE

El passat 19 d’abril un grup d’alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Castellet i un de 4t d’ESO de l’Escola Mare de Déu del Roser van sortir d’excursió plegats per conèixer millor el serrat de la Beguda i el clot del Tufau. L’itinerari, que ha estat preparant conjuntament durant el curs, va transcórrer per paratges emblemàtics del poble, com el santuari de Castellet, les Muntanyes Russes, la riera de Castellet, i també per indrets força desconeguts per la majoria dels alumnes, com el serrat de la Beguda o cal Fiter.

Aquesta activitat, que s’emmarca dins del Pla Educa-tiu d’Entorn del Bages Sud, pretén, sobretot, promoure l’intercanvi entre alumnes i professors dels diferents centres de la zona, organitzant conjuntament una ac-tivitat. En aquesta ocasió, els alumnes de l’institut van exercir de guies i a cadascuna de les parades van explicar als alumnes de l’Escola Mare de Déu del Roser els ele-ments paisatgístics i patrimonials més interessants que van anar trobant durant el recorregut. Al seu torn, els alumnes de 4t de l’Escola Mare de Déu del Roser van ser els encarregats de dinamitzar l’intercanvi amb jocs que prèviament havien preparat i que van posar en pràctica durant tota la jornada i, molt especialment, després de dinar a cal Fiter. El resultat va ser prou satisfactori i en-coratjador, i la valoració altament positiva. La caminada, de 12 quilòmetres, descobrint el paisatge i el patrimoni d’una part força desconeguda de Sant Vicenç va acabar sent una interessant experiència de contacte i de treball en equip entre alumnes dels dos centres de secundària del poble.

David Sanz

Alumnes de l’Institut i de l’Escola Mare de Déu del Roser descobreixen plegats el Serrat de la Beguda i el Clot del Tufau

La primera aturada del recorregut, al capdamunt del turó de Castellet.

Foto de família a l’arribada.

A cal Fiter, després de dinar, hi va haver temps per als jocs.

A les Muntanyes Russes, classe de botànica i geologia.

4

EL POBLE

El passat diumenge 29 d’abril es va celebrar a Vacarisses el segon “+ música”, una trobada per a estudiants de música a partir de 8 anys provi-nents de 16 Escoles de Música de les comarques de la Catalunya Central.Aquesta iniciativa, promoguda per l’ACEM (Associació Catalana d’Escoles de Música) i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vaca-risses, que va cedir els espais per a l’ocasió.La primera edició del

+música va celebrar-se l’abril del 2010 al nos-tre poble, on va ser un èxit musical rodó, amb la participació d’uns 350 músics. Després d’aquella primera expe-riència, les escoles de la Zona 6 de l’ACEM van decidir convertir-lo en un espectacle bianual, a causa de la complexitat d’organització i logística.Enguany, a Vacarisses ha tingut una participació de vora 400 instrumentistes provinents de 16 Escoles Municipals de Música de

Vic, Manlleu, Berga, Moià, Olesa de Montserrat, Roda de Ter/L’Esquirol, Sallent, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet, Santpedor, Taradell, Vacarisses, Sol-sona, Navarcles, l’Escola de Música l’Esclat de Manresa i l’Escola Muni-cipal de Música Musicant de Cardona.La trobada pretén familia-ritzar els joves estudiants amb la música orquestral, en aquest cas amb una orquestra de grans di-mensions sota la direcció d’en Càndid Rodríguez. És per això que s’ha convocat a instruments diversos per poder crear una orquestra que tingui tots els timbres i colors.Una trobada d’aquestes característiques és una oportunitat molt bona per als alumnes de les escoles de música: poder tocar en una agrupació tan genèrica i variada en

la qual segurament han pogut veure de molt de prop instruments que potser no coneixien, han pogut compartir experiències amb nens i nenes o nois i noies amb les mateixes inquietuds musicals i sobretot, han pogut sentir-se part d’un tot en el quan l’aportació de cadascú compta per a un resultat molt engres-cador!La jornada del diumenge 29 d’abril va ser molt densa, ja que el matí va transcórrer amb assajos parcials i assajos gene-rals: és a dir que primera-ment cada corda assajava per separat, abans de trobar-se amb la gran or-questra i poder assajar ja amb el director, el Càndid.Quan tot estava a punt, a les 5 de la tarda es van obrir les portes a un públic impacient i el con-cert va començar primer amb l’orquestra de petits (instrumentistes de 8 a 12 anys) i després amb l’orquestra de grans (de 13 a 18 anys).El moment més emo-cionant va ser en poder veure 380 alumnes tocant alhora el tema final “La gran porta de Kiev” tot seguint les indicacions del director, en Càndid Rodríguez, amb una sala “La Fàbrica” plena de gom a gom.

Felicitats a tots els parti-cipants!

Escola de Música

L’Escola Municipal de Música participa a la segona trobada “+ música”

5

GUANYADOR DEL PASTÍS DE CAN POSTRES

El guanyador d’aquest mes, del pastís que Can Postres sorteja

mensualment, és Pere Díez amb el número de soci 101. El guanya-dor agraciat, haurà de passar per la Biblioteca de Sant Vicenç a re-tirar el val que l’acrediti. Després es posarà en contacte amb Can

Postres per recollir el premi.

EL POBLEOfrena al Monument a la Mare

El dia 6 de maig un any més l’Agrupació Artísitica va celebrar la onomàstica del dia de la mare, on les entitats, l’Ajuntament, els santvicentins varen fer una ofrena de flors al peu del monument a la mare. L’Agrupació Artística vol donar les gràcies a tots ells que van participar en la celebració i ofrena d’aquest dia. Sempre és un record molt bonic que tenim en el parc de Sant Joan a on està ubicat el monument. Cal recordar l’esforç, l’eficàcia i persistència del Sr. Jaume Dalmau, que en pau descansi, que varem tenir per tal de fer

realitat aquest projecte que enguany va ésser el seu desè aniversari.

Esperem que any rere any puguem seguir celebrant aquest homenatge a les mares

escenificat en aquest monument que tan l’Agrupació Artística com jo mateixa li tenim tanta estima.

Engràcia Santiago Sanmartí

La passada final del 25 de maig de la Copa del Rei de futbol, al Vicente Calderón de Madrid, i que el Barça, feliç i plàcidament va guanyar, va ser tot el contrari per un jove santvicentí que va viatjar a Madrid amb la nostra penya blaugrana.

Instal·lats a l’estadi tots els penyistes, el jove santvicentí, prop la localitat assignada, que hi tenia prou espai i tranquil·litat, va voler exhibir la seva senyera, i sense temps per sentir-la onejar al vent, va ser detingut i presumptament estomacat de mala manera per la policia.

El jove, encara atordit per les garrotades

rebudes, va ser portat a la comissaria. Temps més tard, va poder trucar al responsable de l’autocar de la penya blaugrana de Sant Vicenç fent constar la seva detenció. El varen esperar fins més de les 3 o 4 de la matinada, fins que el comissari de policia trucava al responsable de l’autocar, que el retindrien més hores detingut (el varen tenir fins les 2 del migdia del dissabte) fet que per l’atenció als altres viatgers de l’autocar, fes prendre la decisió d’emprendre el viatge de retorn sense el jove santvicentí.

Un cop retornat el jove a Sant Vicenç, amb la cara feta un mapa, i encara marcat per la traumàtica

experiència, va contactar amb el Sr. Gomariz (president de la penya) i el sr. Manel Alonso, que tant mal tràngol va tenir que passar, perquè l’aconsellessin de què podia fer i que la notícia no causés massa rebombori.

Com que el jove també és soci del Barça, els dos responsables de la penya el varen acompanyar a Barcelona, a les oficines d’atenció al soci i els varen assegurar que l’ajudarien en tot el què fos possible.

A la gent de la penya i al jove soci, aquest nefast acte ens ha causat un profund malestar a tothom.

ALFONS

Polèmica a la final de la Copa del Rei

6

EL POBLEOriol Junqueras, en un acte organitzat per ERC Sant Vicenç, creu que la crisi pot

fer aconseguir la majoria social necessària per la independènciaOriol Junqueras, en un

acte organitzat per ERC Sant Vicenç, creu que la crisi pot fer aconseguir la majoria social necessària per la independència

El president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, va participar en un sopar-col·loqui organitzat per la secció de Sant Vicenç de Castellet del partit. L’acte va tenir lloc el passat 10 de maig i va aplegar una setantena de persones al restaurant Can Bosc.

Just abans de l’acte, el president de la secció local de Sant Vicenç de Castellet, Jordi Subirana, va rebre una sorpresa i és que Junqueras li va fer entrega de la insígnia del partit que commemora els seus 25 anys de militància. Junqueras va tractar, entre altres

temes, el context de crisi brutal que viu el país, l’enorme amenaça que suposen aquesta i les polítiques del PP per al futur de Catalunya. El rescat de Bankia, per exemple, podria suposar el mateix que l’estalvi generat per les retallades en salut i educació. Junqueras va parlar de l’espoli fiscal que pateix Catalunya, el major en tot el món, ja que enlloc no hi ha tanta diferència entre el que es paga per impostos i el que es rep en inversions de l’estat.

La sagnia que viuen els ciutadans de Catalunya, va dir Junqueras, pot ser l’oportunitat per aconseguir la majoria social necessària que ens porti cap a la independència, i aquest és el principal objectiu de la formació republicana. S’ha d’aprofitar aquesta

oportunitat i parlar no amb els que ja estan convençuts, sinó amb els que encara no ho tenen clar. Hi ha molta feina a fer, va afegir, però mai hem estat tan a prop, va assegurar, tot i que això

no és cap garantia de res. Així que Junqueras va demanar treballar, treballar i treballar per la causa, ja que és l’únic camí que ajudarà a aconseguir la sobirania de Catalunya.

7

EL POBLE

El passat dia 30 d’abril vam celebrar un ple extraordinari en què a cuita-corrents vam haver de donar destí a 1,14 milions d’euros, fruit d’una bona part del romanent de caixa positiu que ha quedat al tancament de l’exercici 2011, per no haver-lo de destinar a reducció del deute contret per l’Ajuntament. En l’actualitat el deute és inferior al 50%

Ens alegrem d’aquest fet i entenem que des d’ERC també hem contribuït per poder arribar a que es produís. La legislatura passada vam ser un Ajuntament pioner en fer els deures per corregir el rumb econòmic de la corporació.

Amb la col·laboració del personal i els seus representants -s’ha de reconèixer que ells també es van avançar a la problemàtica que ens venia al damunt- vam començar a eliminar les hores extraordinàries, suprimir els lots de Nadal, reduir les subvencions a les entitats, suprimir totalment les inversions fetes amb endeutament i els pagaments de les amortitzacions del deute sense fer renovacions,...

Tot això que ara sembla tant evident, l’any 2008 i 2009 no ho semblava tant, no era popular ni “populista”, però ho vam fer. I aquest és l’origen de la situació actual.

Des d’ERC, i des de CiU, els quals formàvem Govern, vam tenir clar que no hi havia cap més alternativa que la decisió que vam prendre: sanejar, sanejar i sanejar, perquè qui vingués al darrera no es trobés amb un Ajuntament fallit. I així ha estat. Els esdeveniments polítics han volgut que nosaltres ara no puguem gaudir del treball i els sacrificis realitzats, però tenim clar que ho tornaríem a fer perquè l’important és el poble i no les persones o el partit.

Ara bé, dit això, també hem de demanar disculpes per les actuacions preses i que ara veiem que potser no eren necessàries, tot i que en aquell moment no sabíem què ens depararia el futur. En el moment de la confecció del pressupost del 2011, per fer-lo quadrar, vam haver de retallar subvencions i fins i tot fer una reestructuració de personal a l’Escola de Música, que ara, tancat l’exercici i veient aquest superàvit, entenem que no te massa explicació.

Entenem també que part d’aquest romanent és degut a la baixa que s’ha donat en la construcció de l’edifici del nou centre cultural, que ha estat al voltant d’un 40%. Com tothom pot entendre, una rebaixa d’aquestes característiques és summament exagerada i caldrà veure si al final no

hi haurà una desviació d’obra. Creiem que amb un criteri de la més elemental prudència caldria destinar aquesta baixa de pressupost a inversions quan l’obra ja estigui molt més avançada.

Una oportunitat que ens brinda aquest romanent de caixa positiu és poder posar en pràctica el tan anomenat tema de la participació ciutadana: per què no deixem que els vilatans de Sant Vicenç de Castellet ens diguin a quines actuacions no contemplades en l’exposició feta al ple voldrien dedicar una tercera part d’aquest import –uns 300.000 euros?

Nosaltres en proposem unes quantes:

1. La confecció d’un nou Pla General d’Ordenació Urbana, per tal d’actualitzar les normatives actuals i dissenyar el poble del futur, com un projecte de participació ciutadana.

2. La eradicació definitiva dels abocaments d’aigües

brutes al riu Llobregat, doncs encara se n’hi aboquen en diferents indrets.

3. La compra de la finca de Vallhonesta.

4. Realitzar auditories energètiques dels equipaments municipals per tal de rebaixar el consum, i la seva posterior aplicació.

5. L’enllumenat públic amb el sistema led, començant per les noves instal·lacions.

6. Creació d’un passeig fluvial, proporcionant al poble l’obertura al riu.

7. Regularització i legalització dels horts a la vora del riu, proporcionant terrenys de propietat municipal a persones amb dificultats econòmiques.

Dit tot això, només ens queda demanar a l’actual equip de govern que continuï treballant pel bé del poble, sempre amb un criteri d’extrema prudència i transparència econòmica.

ERC Sant Vicenç de Castellet

El romanent positiu, resultat també de la feina feta per ERC a l’anterior legislatura. Prioritats a què destinar-lo

8

EL POBLE

Dins els actes de “Viu el Parc” (de Sant Llorenç del Munt i l’Obach), a l’ermita de Sant Pere de Vallhonesta, molt ben il·luminada i ben cuidada, el dissabte dia 12 de maig, a les 10 del vespre, es va realitzar un concert a càrrec del grup String Banjo, amb Lluís Gómez Quartet, grup que de seguida va animar a tots els seus assistents. Els banjos són instruments amb molt de ritme i n’eren dos els que els tocaven acompanyats d’un baix que el feia sonar com aquell que res, un quart component feia cantar i xiular una harmònica que semblava electrònica, i que també s’acompanyava d’un violí. !....Quin quartet i quin concert que ens varen oferir.... !

El President del Centre Excursionista, en Ramón Amorós va encetar la vetllada agraint a tots els assistents el seu suport i a la Regidora de Cultura, la Silvia Vila, per el seu recolzament al concert i sens dubte a les autoritats, a l’alcalde Joan Torres i senyora i al regidor Dani Mauriz i senyora, per la seva assistència.

En acabar el concert varem rebre l’agraïment dels músics per poder actuar en un lloc tan emblemàtic i amb tanta sonoritat. La coca i la xocolata, no hi varen faltar per finalitzar una cloenda en aquests paratges que ens permeten seguir gaudint-los tot sovint.

ALFONS

Dins dels actes de la Setmana de la Cultura, la Regidoria de Cultura de l’ Ajuntament de Sant Vicenç i la Biblioteca S. Vives Casajuana han organitzat una sortida cultural a Arenys de Mar.

Un nombrós grup de 55 persones hem pogut passejar per l’ Arenys més conegut, i pel més desconegut, de la mà de Ramon Verdaguer, que ha estat un magnífic guia, arenyenc, gran coneixedor de cada racó, cada pedra i cada monument, i que ens ha mostrat els indrets de la vila marinera que varen inspirar Salvador Espriu en la creació de la mítica Sinera.

Entremig dels entranyables carrerons hi trobem el Museu de la Punta, instal·lat en un edifici del segle XVII, que acull peces de gran valor per la seva singularitat i delicadesa del treball, i que permet conèixer totes les tècniques i estils de l’art de la randa: puntes al coixí, punt a l’agulla i brodats. Hem pogut veure una exposició molt especial,que inclou les tres peces de l’aixovar eclesiàstic de la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Tot seguit hem visitat l’església i el seu magnífic retaule barroc, obra de Pau Costa, que és una de les joies del barroc català.

I no podia faltar en la nostra passejada l’ immortalitzat cementiri, convertit en mite literari, lloat pels il·lustres arenyencs Salvador Espriu, Ferran de Pol i Fèlix Cucurull. Hem pogut admirar els interessants panteons, la senzilla tomba de Salvador Espriu i les magnífiques escultures de l’artista modernista Josep Llimona.

Concert a Vallhonesta

Sortida cultural a Arenys de Mar

9

EL POBLE

Enguany el 58è Aplec del panellet de St. Pere de Vallhonesta ha estat multitudinari. Més de 1100 persones varen gaudir d’un dia assolellat i ple de retrobaments, doncs varen ser moltes les famílies senceres i amb la quitxalla que varen pujar a la missa celebrada per mossèn David Comte . Acabada la mateixa, la benedicció i repartiment del “panellet” per les pubilles, l’hereu, veïns i gent del centre excursionista. A continuació l’11a audició de sardanes per la cobla “la Principal de Terrassa”.

La taverna funcionava a tota màquina fent entrepans de muntanya, cafès i destil•lats, venent refrescos, coques típiques, codonyat especial i els tendalls, samarretes i treballs manuals.

La festa va ser d’èxit total i la gran novetat: la font del Pit-roig, agradable sorpresa dels presents que deien ja la teníem ben merescuda.

Una festa tant important organitzada pel centre excursionista,

amb la col·laboració de l’ajuntament de Sant Vicenç, el programa “Viu el parc”, la parròquia de Sant Vicenç, veïns de Vallhonesta, colla de geganters, Diputació de Barcelona, carreters i cansaladers i voluntaris de protecció civil.

Un agraïment a tots el col·laboradors i els participants pel seu cívic comportament. Només una petita reflexió; els nens no es poden deixar de controlar, doncs 5 o 6 menuts van estar treballant prop de l’ermita “desmuntant” les pedres d’una paret. Sort que la gent del centre excursionista se’n varen adonar de la seva iniciativa i els van donar a entendre que “aquell joc podia haver estat perillós”.

ALFONS

Èxit de participació a l’Aplec de l’1 de maigFotos: Santi Comas i Josep Chertó

10

EL POBLE

Els dies 25 d’abril i 6 de maig es van inaugurar dos espais del recinte escolar que volen ser el referent de la voluntat d’obrir l’Escola Puigsoler a la població de Sant Vicenç de Castellet.

El dia 25 d’abril s’inaugurava la biblioteca “Salafrancà-Vigatà”, espai que a més de complir la seva funció escolar, vol de ser lloc de trobada obert al veïnat i un focus de cultura i solidaritat.

L’acte d’inauguració també va servir per fer un homenatge als “Salafranca-Vigatà”que li donen nom. Matrimoni que durant la II República van ser els mestres de l’escola pública del nostre municipi, on van fer una nova i destacada aportació a la feina de fer de mestre: posar els infants com a “ protagonistes” del fet educatiu. Ambdós van ser “depurats” i destinats a Burgos per la dictadura i la desconsideració de la nostra població.

Us convidem a conèixer aquests mestres a través de:

“A la memòria de Josep Vigatà”, carta d’un grup d’exalumnes santvicentins del mestre Josep Vigatà, El Breny, núm. 236 (gener de 1998).

El treball de David Sanz que podeu trobar a

l’adreça electrònica: http://xtec.cat/ceip-calsoler/pdf/vigata.pdf

O el discurs d’inauguració de la biblioteca,realitzat per en David Sanz: http://youtu.be/Z0n5SeUJYV8

El diumenge, 6 de maig, va ser el torn de la inauguració de la sala polivalent “Imma-Valentí”. Un espai que ja es comparteix amb dues entitats esportives i un bon lloc, a més, per als concerts i audicions de l’Escola Municipal de Música.

Es va voler fer una inauguració de caire cultural compartida per les dues Escoles. Es va poder gaudir de la “fantàstica” aportació del professorat de l’Escola Municipal de Música en un concert que va constar de dues parts, la primera de música clàssica i la segona de jazz.

La inauguració va comptar també a dos emotius moments per al record.

El record de l’Andrei, alumne de l’Escola de Música que fa uns mesos va patir un desgraciat i mortal accident. I el record de la mare i el pare de l’Escola Puigsoler, l’Imma Rosselló i en Valentí Obradors que donen nom a l’espai i que tot i ser-hi des de la

creació de l’escola, aportant amb gran entusiasme la seva feina a l’Escola, no han pogut veure i viure les noves instal·lacions del Centre. A la mitja part del concert, un grup

d’alumnes de l’Escola van recitar un poema de la Maria Mercè Marçal, dedicat a aquests dos amics.

Escola Puisoler

A l’Escola Puigsoler han estat d’inauguracions

11

ENTITATS

El passat 20 de maig al matí, a la sala Cal Soler, tingué lloc el desè Mercat d’intercanvi de plaques de cava, organitzat com cada any per l’entitat cultural i gastronòmica Ceps i Manduca del nostre poble. L’acte va congregar centenars de col·leccionistes que, instal·lats a les taules que es van habilitar al llarg de la sala, van poder mos-trar i intercanviar pla-ques. Durant tot el matí, es van sortejar diversos lots de cava. Enguany, amb motiu d’aquest desè aniversari, Ceps i Manduca va editar una placa de plata amb la imatge de l’ermita de Vallhonesta.

Centenars d’afeccionats a les plaques de cava acudeixen a la 10a trobada Jordi Largo

12

—Com vau començar?

—Anàvem a classe de cant amb la Montse, i l’Anna va proposar de fer alguna cosa juntes. Després d’un concert de final de curs a Santpedor, vam quedar per trobar-nos i decidir si tirar endavant la idea de crear un grup. L’onze de setembre de 2001, el dia què van caure les Torres Bessones, vam decidir constituir el grup vocal.

—Sempre heu sigut les mateixes?

—En nombre sí, però amb el temps s’han anat produint algunes baixes que immediatament

s’han substituït. Com que som un grup femení, a més, hi ha hagut moltes maternintats, i per tant, molts canvis! Del grup inicial encara som 4 persones.

—Qui us busca els concerts?

—Nosaltres mateixes, encara que moltes vegades després d’un concert ja ens en surt un altre, pel contacte d’algun assistent.

—Teniu totes coneixe-ments de música?

—Si, totes tenim una base musical però amb diferents nivells.

—Canteu a capella o us acompanya algun instrument?

—Tenim un repertori que es pot cantar a capella, però normalment cantem acompanyades al piano. Si el repertori ho ha requerit, però, també hem fet concerts amb grups instrumentals.

—Canteu sempre soles?

—Majoritàriament cantem soles, però també ens agrada molt col·laborar amb d’altres grups corals. Per exemple el 1r concert d’aquest 10è aniversari el vam fer amb la Coral “ Al Vent” de St Vicenç, o el 2n concert, a la primavera, on vam

tenir la col·laboració del cor masculí “Lúpulus Emsembla” de Manresa.

—D’on va sortir el nom d’Eumèlia?

—Va ser una proposta d’una de les fundadores, la Sílvia Iriso, vam trobar que el significat que té, és tan adient al què ens proposàvem fer, que hi varem estar d’acord de seguida.

—I quin és aquest significat?

—Eumèlia: origen grec del nom Amèlia, que vol dir: melodiosa o dona que té gràcia en cantar.

—Quin va ser el vostre primer concert?

—El concert de presen-tació del grup va ser a l’Església de Sant Vicenç al juliol del 2002, amb l’acompanyament al piano de Joan Montsech.

—I el proper?

—Tenim programat de cloure aquest desè aniversari amb un concert dins els actes de la Festa Major,

GENT DEL POBLEEntrevista Grup Vocal Eumèlia

Enguany el Grup Vocal Eumèlia celebra el seu 10è aniversari, i hem cregut que era una data prou important com per il·lustrar-nos una mica sobre la seva trajectòria. Per això els vam proposar de entrevistar-les, a la qual cosa van accedir amb molta il·lusió. Per fer-la ens van convidar a un dels seus assaigs setmanals a casa de la Montserrat Casas, directora del grup, a més de les altres sis components: Sílvia Oliveras, Iolanda Segura, Elisabet Soler, Anna Vilageliu, Eulàlia Sardà i Myriam Díez. La primera pregunta obligada fou:

“...Eumèlia: origen grec del nom Amèlia, que vol dir: melodiosa o dona que té

gràcia en cantar.”

13

l’ajuntament ens ha encomanat de cantar en el pregó d’enguany. Serà un concert amb ex components del grup. És el dia 6 de juliol a la plaça de l’ajuntament i eviden-tment, ens encantarà que vingueu!

—Quines actuacions destacaríeu al llarg de la vostra carrera?

—Hi ha concerts i esdeveniments que et deixen un record entran-yable, com participar en la cloenda del centenari de la música de les gitanes; o un concert a

l’Església del Pi, a Barcelona, en motiu del dia mundial de la sida; o bé més recentment, durant les gitanes d’enguany, l’estrena de l’himne santvicentí Bagul

de la memòria, juntament amb la coral “Al Vent”.

D’altres són especials perquè hem compartit escenari amb artistes coneguts, com ara Lluís Llach o Manu Guix, o bé amb escriptors, com en Martí Gironell, amb qui vam coincidir en el lliurament de premis Roc Boronat, concedits per la ONCE; o bé per haver participat en el lliura-ment de premis interna-cionals concedits a personalitats com el tenor Jaume Aragall, el periodista Luís del Olmo, la presidenta de l’ ONCE, o la baronessa Thyssen entre d’altres.

—Heu participar en algun concurs? I si és així, heu guanyat algun premi?

—No ha estat una opció massa conreada, però hem participat en dos concursos, una vegada a Cantonigròs on vam quedar en quart lloc; i en el concurs de corals Sant Jordi, celebrat a Port Aventura, vam fer un segon lloc. Com a cloenda de l’entrevista, el grup es va posar a assajar, dedicant-nos una peça, només per nosaltres, un

verdader luxe, que ens va

posar la pell de gallina.

Per molts anys

“Eumèlies”.

Mireia Besora

Montse Solà

“...hem com-partit escenari amb artistes

coneguts, com ara Lluís Llach o

Manu Guix.”

14

Benvolguts amics.Us felicito per l’encert

d’encertar i encetar en la vostra editorial el tema de la residència Bon Sol.

Tema delicat, és ben cert, però que havíem d’encarar d’una vegada. No és la primera ni serà la darrera vegada que afrontem el tema de la construcció d’una llar-residència per als santvi-centins i a la qual no es pot renunciar. Una assignatura pendent per a Sant Vicenç de Castellet.

Fa uns anys, conjunta-ment amb el santvicentí difunt Jaume Dalmau, varem efectuar una recollida de signatures

per demanar a l’Ajuntament que el solar resultant de la demolició de les velles Escoles Nacionals es destinés a tal fi, argumentant el veïnatge i la comoditat entre d’altres raons. La resposta, rebuda amb molt poc entusiasme per la part municipal, va consistir en la precipitada concessió a una improvi-sada “fundació” del us terrenys, per cert molt poc apropiats per la seva ubicació, al cim de la barriada de la Balconada que, afortunadament i per raons que no cal detallar, no s’ha pogut realitzar.

Sabem que dipositats en una entitat d’estalvi hi ha disponible una certa quantitat de diners, aportats voluntàriament pels santvicentins en espera de esser utilitzats per un determinat fi. Preguntem: Quina és la quantitat del diners en custòdia? Quin seria el destí més adequat? Suggerim que tractant-se d’uns diners destinats a una finalitat per donar un servei en benefici de la comunitat sant vicentina, haurien de tenir una destinació útil per al conjunt de la població. Penso que, sense precipi-tació, amb calma i amb el

màxim de conformitat possible s’hauria de consultar i preguntar als veïns, pricipalment els que varen fer la seva aportació, la millor destinació del dipòsit de la quantitat de diners de que es disposa i el millor i més útil servei que si poden donar.

Agraint-vos l’atenció de permetrem donar la meva personal opinió sobre una qüestió de tanta trans-cendència per a Sant Vicenç, queda molt atentament vostre.

Josep Bach Casanovas

El passat 27 de maig, vam celebrar l’espectacular festa del Ball de Gitanes. Va resultar ser un gran èxit, tant per l’ambient que omplia de gent la plaça com mai, com per una organització gairebé perfecta i uns valerosos balladors, aguantant com podien aquell sol que queia a plom (sense ombra per poder apaiva-gar-lo). Un acte memora-ble i al mateix temps històric per la visita al poble i participació en el ball de gitanes del molt honorable Artur Mas,

president de la Generalitat, que en el seu discurs a tots els assis-tents també va fer notar “la calor” que feia a la plaça.

També va ser un èxit espatarrant la gran quantitat de participant locals, entitats culturals del poble, participants de paradetes i diferents mostres d’art i diferents actes, que des del dissab-te dia 2 i fins que diu-menge al migdia els va treure la pluja, varen participar de la Fira del Vapor d’enguany.

De tots aquests èxits aconseguits en pocs dies de diferència, en feien una reflexió els paradis-tes i col·laboradors a la Fira del Vapor, al vell mig de la plaça de l’ajuntament mentre feien guàrdia vigilant les seves paradetes, comen-tant satisfets tota la tasca ben feta. També ho feien notar les polseres regala-des per l’Ajuntament amb el missatge “compromès amb Sant Vicenç” i orgullosos de la feina ben feta que entre tots hem aconseguit.

ALFONS

CARTES A EL BRENY

Algú ho ha de dir

15

CARTES A EL BRENY

En el passat Breny, dona la impressió que l’Editorial, perd una mica d’oli...

Aquella primera propos-ta del Supermercat, tan beneficiosa per el poble de fa 9 o 10 anys, que no va tirar endavant, fou

senzillament perquè un col·lectiu del poble, que varen defensar els seus interessos, van aconse-guir aturar el projecte.

L’absència de rebuig del nou projecte, també potser perquè l’actual Ajuntament fent la feina

ben feta, hagi aconseguit tirar endavant el projecte del Super.

Per acabar, desitjar que la paraula “cainita” sigui referent a la primera denominació que es refereix a que és un mineral, perquè la

definició que es refereix a Caín, ens fa posar la pell de gallina, de pensar que tan sols un santvicentí pugui semblar posseït per aquest esperit.

ALFONS

Dubtes a l’editorial

APUNTS DEL NATURAL

16

La setmana passada dèiem que...BO I SA PER VIURE I SENTIR-SE MILLOR

L’èxit global de tot el procés depèn de moltíssi-mes coses: Allò que escollim per alimentar-nos, la seva procedència i elaboració, la quantitat o el moment del dia en què ho ingerim, la manera en què ho cuinem, la manera en què ho combinem, el funcionament dels nostres òrgans, la circula-ció de la nostra sang i limfa, el bon estat de les nostres membranes cel·lulars, la capacitat de cada cèl·lula per fer bon ús dels nutrients assimi-lats, etc, són alguns dels factors que poden condicionar l’èxit de la nostra nutrició i en definitiva la nostra salut i qualitat de vida.

A la pràctica i més en concret, una de les maneres que tenim d’ajudar al cos a funcio-nar com hauria i aconse-guir l’èxit és a partir d’una dieta sana, una dieta equilibrada.

Els quatre pilars bàsics d’una dieta equilibrada.

1. Ingerir els aliments adequats tan en quantitat com en qualitat. La visió quantitativa de la nutri-ció s’hauria de substituir per una visió més qualita-tiva.

2. Ajustar la ingesta dels aliments a les necessitats de cada persona tenint present la seva edat, el sexe, l’estat de salut i l’activitat física.

3. Que la dieta estigui distribuïda al llarg del dia en diverses menjades.

4. Que el tipus d’aliments que ingerim, facilitin el procés de digestió i eliminació de les substàncies resultants d’aquesta digestió. És important evitar que l’alimentació generi excessives substàncies de rebuig que puguin produir una acumulació progressiva de brutícia en els teixits obstaculitzant el desenvolupament normal del nostre cos.

Consells pràctics per aconseguir els quatre pilars bàsics

· Dividir les menjades en varis àpats i respectar

horaris: esmorzar, refrigeri a mig matí, dinar, berenar i sopar.

· Els aliments han de ser mastegats conscientment fins a fer-los pràctica-ment líquids a la boca. És millor menjar menys, però amb tranquil·litat, que molt i amb pressa.

· Procurar no saltar cap àpat, però si el cos no té gens de gana, tampoc cal obligar-lo.

· Respectar les diges-tions dels àpats princi-pals: no tornar a menjar fins de 3 o 4 hores després d’haver menjat ni anar a dormir sense haver fet la digestió.

· Controlar les quanti-tats de menjar; la justa

El nostre aparell digestiu, a través del procés de digestió, és l’encarregat de transformar els aliments que ingerim amb la dieta, en molècules de mida més petita (nutrients) assimilables per totes les cèl•lules del nostre organisme.

El procés de nutrició

Però la digestió no és l’únic pas que es porta a terme des de que fem el gest de posar-nos un aliment a la boca fins que aquest arriba transformat a dins la cèl·lula:

17

BO I SA PER VIURE I SENTIR-SE MILLOR

mesura és la més indica-da!

· Procurar consumir productes de proximitat. Ens assegurarem que estem menjant productes frescos i adequats a l’estació de l’any en què estem i el cos ho agraeix.

· Procurar, la presència d’un aliment cru, com a mínim, en tots els àpats importants.

· Cuinar utilitzant diferents tècniques de cocció: vapor, bullit, planxa, forn, papillot i deixar els fregits, arrebos-sats i guisats per les ocasions més especials de la setmana.

· Beure aigua com a beguda principal durant

tot el dia. Moderar el consum de refrescos ensucrats, begudes carbonatades, isotòni-ques i alcohol per dates concretes.

Aquests són consells molt generals i de sentit comú i s’adrecen a totes aquelles persones amb un cert grau de salut.

No hi ha pastilles ni dietes miraculoses, però si mengem de manera adequada, respectant els gustos de cada persona i segons les exigències del propi cos i estil de vida, la salut se’n beneficiarà.

La dada

La superfície total d’absorció del budell

humà arriba a uns 300m2.

La paret interna del budell prim multiplica extraordinàriament la seva superfície en estar replegada en plecs transversals i entapissada per milions de vellositats, en forma de dits, d’1mm de llargada i menys de 0,1 mm de gruix.

Bons hàbits

No deixeu llaunes obertes a la nevera.

Molt millor passar les restes de menjar a altres recipients i tapar-los al posar-los a la nevera. Duraran més i evitarem possibles processos d’oxidació o corrosió.

Falsos mites

“El cacauet és un fruit

sec”.

Fals. El cacauet és una

llegum de la família de

les Fabaceae. És originari

de Sud Amèrica tot i que

actualment és conreat en

llocs relativament càlids

de tot el món.

Núria Molina i Suau

Torneig de bàsquetESPORTS

El passat diumenge 20 de maig, l’Escola de Bàsquet del CBCastellet-ABC Dominiques Castellet, va organitzar un torneig 3x3 com a acte de promoció del bàsquet. Cada jugador-a de l’Escola i del Club podia convidar un-a jugador-a a participar del torneig.

El 3x3 estava destinat a jugadors-es nascuts entre 1999 a 2007.

L’organització va ser portada per Estefania Solsona, Directora Tècnica de l’Escola i va comptar amb la col•laboració dels monitors-es i entrenadors de l’Escola i del Club.

La matinal va finalitzar amb el lliurament d’un diploma a cada jugador-a i diferents obsequis, que van ser lliurats per Joan Corrons Heim, President del Club, per Estefania Solsona i els monitors-es i entrenadors.

Des de la direcció de l’Escola i la Junta del Club, volem agrair a tots-es la seva col·laboració i participa-ció en l’activitat, que va comptar amb 40 juga-dors-es de totes les edats i dels centres escolars de Sant Vicenç de Castellet.

Junta C.B.Castellet

18

ESPORTS

El passat 5 de maig va tenir lloc al pavelló municipal de Sant Vicenç, un gran festival de ball, organitzat pel Consell Esportiu del Bages i per l’Ajuntament de Sant Vicenç. Durant 2 hores i mitja un nombrós públic va poder gaudir de l’actuació de 30 grups de ball, de la nostra població i de Manresa, Sant Fruitós, Sant Joan de

Vilatorrada, El Pont de Vilomara i Castellbell i el Vilar, amb participants de moltes edats i amb diverses temàtiques de ball, això si, tots amb molt ritme, que feia bellu-gar tot el pavelló.

Podeu veure més fotografies a la nostra pàgina a facebook (El Breny).

Montse Solà

Activitats amb ritmeFotos: Neus Montoliu i Montse Solà

+ Segueix-nos! També estem

al facebook!!!

EN EL PROPER NÚMERO DE

El programa de la Festa Major d’estiu 2012

19

S’ha presentat a Sant Vicenç de Castellet el nou punt del Servei d’Orientació Jurídica de la Diputació de Barcelona, que atendrà a persones usuàries de serveis socials sobre problemàtiques derivades d’impagaments de lloguer, hipoteques o d’altres problemes del context de crisi econòmi-ca. El nou punt dóna cobertura a vuit municipis del Bages.

La Diputació de Barcelona, a través de l’Àrea d’Atenció a les Persones, augmenta en 10 nous punts del Servei d’Orientació Jurídica (SOJ), arribant a un total de 33 punts que donen cobertu-ra a 255 municipis. Així, el nou punt situat a Sant

Vicenç de Castellet atendrà les consultes dels usuaris dels següents municipis: Castellbell i el Vilar, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Marganell, Monistrol de Montserrat, Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Salvador de Guardiola. L’alcalde de Sant Vicenç de Castellet, Joan Torres, ha valorat molt positivament l’acolliment d’aquest servei «Tenint en compte la situació actual que estem vivint, ens va semblar que era una iniciativa que no podíem deixar perdre. Estem molt agraïts a la Diputació. Oferim aquest servei a les oficines de Serveis Socials de l’Ajuntament».

Les persones que vulguin accedir al SOJ disposen d’una cita prèvia mit-jançant derivació dels equips de serveis socials municipals i són ateses per lletrats i lletrades adscrits als respectius col·legis d’advocats. Es fa una primera orientació no directiva i gratuïta, sobre la problemàtica plantejada i, en el seu cas, si es donen les condicions legals necessàries, es procedeix a iniciar la tramitació de l’expedient per al reconei-xement de la justícia gratuïta i l’assignació d’un advocat d’ofici.

El SOJ es fa amb la col·laboració dels Col·legis d’Advocats de Barcelona, Sant Feliu, Manresa, Vic, Sabadell, Granollers i

Mataró, que han atès a 9.455 persones amb un total de 4.300 hores d’atenció en els darrers dos anys del servei. El servei es completa amb l’oferta de SOJ que el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ofereix a la ciutadania en general.

El principal tema de consulta durant l’any 2011 ha estat el dret de família (un 37,16% divorcis, separacions, reclamacions d’aliments i la guarda i custòdia), la segona temàtica és l’habitatge (30% arrendaments, procediments civils...) i la tercera al capítol de altres (21,84%) que fa referència a dret laboral i estrange-ria.

L’AJUNTAMENT INFORMANou punt del Servei d’Orientació Jurídica

C/Poeta Maragall 12 bxs. 08295St. Vicenç de Castellet.

INSTAL•LACIONS ELÈCTRIQUES EN GENERAL DOMÈSTIQUES I INDUSTRIALS

INSTAL•LACIONS DE PLAQUES FOTOVOLTAIQUES.

INSTAL•LACIONS DE XARXES INFORMÀTIQUES

INSTAL•LACIONS ALARMES

INSTAL•LACIONS TELECOMUNICACIONS

MANTENIMENT INDUSTRIAL I AVARIES EN GENERAL.

INSTAL•LACIONS D’ENLLUMENAT PÚBLIC.

INSTAL•LACIONS D’AIRE CONDICIONAT I REFRIGERACIÓ INDUSTRIAL.

Telf: 93.833.29.29

20

Aquesta és la tasca del conjunt de persones anònimes que s’amaguen rere l’apel·latiu de Comissió de Festes.

Què és la Comissió de Festes?

Darrere les festes que s’organitzen al llarg de l’any al municipi hi ha la feina d’un grup de voluntaris que ajuden perquè tot encaixi. Dediquen una part del seu temps a col·laborar en l’organització d’actes festius i culturals del poble a fer feina i passar-ho bé entre una colla de gent ben avinguda.

Per tirar endavant l’organització de les festes, la comissió es reuneix durant tot l’any amb una freqüència variable, que va en funció del calendari festiu i de la tipologia d’activitat que s’hagi de preparar. Aquesta és realment la seva tasca.

Crec que també amb el temps que estem i amb els canvis demogràfics que hem patit hauria de ser una porta d’entrada al

poble, una manera de donar la benvinguda a la gent que volgués participar i fer-se el poble una mica més seu....

Tot i així, val a dir que a dia d’avui la comissió de festes de Sant Vicenç, més que ser una porta oberta a tothom que vulgui participar a organitzar i coordinar festes, cultura i tradicions, sembla més una porta que mica en mica es va tancant fins el punt de deixar d’existir... Cada cop hi ha menys gent que col·labori.

A qualsevol poble, vila o ciutat tenen una comissió de festes que fins i tot en algun indret tenen una llarga i important trajectòria que sembla ser que aquí Sant Vicenç l’estem perdent.

El perill de no tenir comissió de festes és arribar a l’extrem de deixar de fer segons quines festes o tradicions, que les ja existents segueixin una pauta lineal, sempre iguals sense novetats, que el poble mica en mica entri en estat de coma...

Per això crec que es importantíssim que Sant Vicenç segueixi tenint una Comissió de Festes, amb gent de totes les edats, amb ganes de treballar i aportar varietat de propostes.

Animo a tots els santvicentins i santvicentines amb ganes de col·laborar amb el

poble que formin part d’aquest engranatge, de les festes i tradicions i que mica en mica tornem a l’esplendor que Sant Vicenç va tenir als anys 60 tornant a ser un referent del Bages Sud.

Visca la gresca, visca la cultura i visca les tradicions!

Sílvia Vila LópezRegidora de Cultura,

Joventut i Comerç

PUNTS DE VENDA

EL KIOSC - Carrer GranESTANC CANAL - Carrer Gran

LLIBRERIA CLAVÉ - Plaça ClavéPERIÒDICS JUVÉ - Avda. Secretari Canal

COL·LABORACIONSENGRANATGE FESTIU: Comissió de Festes “Per preparar qualsevol festa fan falta moltes mans”.

21

INFORMACIÓ

L’ACUDIT

Fcia . FÍGULS Plaça Ajuntament , 7Fcia. GINFERRER C/ Gran , 34Fcia. TORRAS C/ E. Peña,30Fcia. MOLINA C/ Sant Joan de Dalt, 15

FARMÀCIES DE GUÀRDIA Difunts maig 2012

BENITA FERNÁNDEZ PARRAS3.5.2012 - 90 ANYS

LUISA PÉREZ BAREA9.5.2012 - 89 ANYS

M. DOLORES LÓPEZ GONZÁLEZ

15.5.2012 - 80 ANYS

MONTSERRAT SABATA MALE14.5.2012 - 91 ANYS

JOSÉ HERNÁNDEZ GÓMEZ15.5.2012 - 86 ANYS

NIEVES CHAVES PRADO31.5.2012 - 93 ANYS

Joan Junyent, guanyador del pernilCom cada any, la botiga BonÀrea, col·labora amb un pernil per sortejar a la parada del Breny, a la Fira del Vapor. Acaba-da la fira el diumenge, es va procedir al sorteig entre totes les butlletes que es van emplenar durant els dos dies. Enguany l’afortunat ha estat Joan Junyent, al qual es va telefonar de seguida perquè vingués a recollir-lo. A la foto podem veure el moment de l’entrega del premi.

22

Patricia Ferreira és una directora madrilenya, molt afeccionada al cinema-denúncia, o millor dit, a tractar les diferents problemàtiques socials que ens envolten. En aquest cas, amb “Els nens salvatges”, tracta el típic i tan actual problema de las relacions entre pares-fills / fills-professors, problemàtica que sempre ha existit i molt especialment en l’època que els fills passen de la infantesa a l’adolescència.

Ferreira, té una curta però molt elaborada filmografia, las seves pel·lícules, totes porten un segell identificatiu que la fan seva. Entre els seus títols podem recordar pel·lícules com: “Se quien eres” (guanyadora d’un Goya), “El alquimista impaciente” i “Para que no me olvides”, totes elles plenes de dramatisme, tendresa i amb tocs agre-dolços.

“Els nens salvatges”, se’ns presenta com un

producte dur, punyent i de molta actualitat, ja que els seus protagonistes, un grup d’amics del voltant dels 15 anys, viuen una vida que per ells és incomplerta, es senten incompresos davant d’una societat on l’economia i el benestar va de baixa i les retallades del govern fan que perilli l’educació i la salut pública; el “modus-vivendi” d’una societat acostumada a un sistema de vida molt més distès del

que es presenta actualment i amb un futur pròxim molt incert.

La pel·lícula ha tingut una gran acceptació al Festival de Cinema de Màlaga aconseguint quatre premis, entre ells el de millor pel·lícula.

Els actors encarregats de donar vida al Alex, al Gavi i a la Oky, són d’origen català i val a dir a favor nostre, que gaudim actualment d’un bon planter d’actors i actrius catalans, el personatges són interpretats per l’Alex Monner, la Marina Comas (guanyadora del Goya per “Pa negre”) i per l’Albert Baró, ells faran que aquests personatges ens arribin ben endins i recreïn uns fets que daran un gir inesperat a les seves vides i també a les nostres.

Si s’hagués de qualificar d’alguna manera, diria que és esgarrifosament actual, ja que alguns dels seus personatges estan basats amb gent que han viscut situacions idèntiques a

alguns dels seus personatges. Potser sí que la pel·lícula porta la situació a límits que no calien, però malauradament com he dit amb anterioritat.... hi ha molt de realitat.

JOSEP CHERTÓ

EL RACÓ GASTRONÒMICReceptes de primavera

Preparació:(Aquesta és una recepta ben senzilla de fer, però necessita una bona estona i acurada

atenció, a fi d’aconseguir una carn ben feta).

Rentar els braons de xai i fregir-los lleugerament, amb una mica d’oli. Per altre banda pelarem las patates i las tallarem a rotllanes.

Seguidament disposarem de les patates en una safata de forn i posarem al damunt els braons de xai. Salpebrarem i afegirem el llorer i el romaní i ho col·locarem dins del forn a uns 150º, aproximadament.

Cada deu minuts més o menys, anirem ruixant el xai amb la mel, que s’anirà caramel·litzant deixant un color daurat. El cuinarem durant uns 40 minuts, fins que el xai estigui cuit i melós.

CINEMA ELS NENS SALVATGES

4 braons de xai3 patates1 fulla de llorer1 branca de romaní200 ml. de melOli, sal i pebre.

Ingredients:

(per 4 persones)

XAI A LA MEL

De color rubí amb reflexes com el foc. En nas expressa clarament les característiques varietals, amb un fons de cuir i regalèssia. En boca destaquen els tanins sedosos i un elegant final. Així és com definiríem aquest reserva ecològic, que les bodegues Torres elaboren al Valle Central de Xile, i que el seu nom descriu el tipus de clima que marca els seus ceps.

MARIDATGE

100% Cavernet SauvignonTORMENTA

MONTSE COLOMER

JOSEP

23

El president de la Generalitat inaugura la remodelació de la plaça i fa el galop final

Sant Vicenç va celebrar durant els dies 26 i 27 de maig la tradicional Ballada Popular de Gitanes a la renovada plaça de l’Ajuntament.

El dissabte 26, prop de 50 nens i nenes d’entre 3 i 12 anys van fer la Ballada Popular Infantil i Juvenil acompanyats del Nen i de la Nena de la Colla de Geganters.

La ballada del diumenge 27 va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, que va inaugurar oficial-ment la reforma de la plaça de l’Ajuntament.

També es va estrenar davant el públic el nou himne del municipi, composat per Xavier Mestres i escrit per David Bricollé, “El bagul de la memòria” . Aquesta peça té el seu origen en l’espectacle “Castellet, memòria mil•lenària”, celebrat l’any 2001.

La trobada dels balladors va ser a quarts de dotze del migdia davant de l’església i, com és costum, els Barons de Castellet i la Colla de Geganters els van acom-panyar fins a la plaça de l’Ajuntament. Enguany, el Marià, el Baró de Castellet estrenava un vestit nou i va ser rebut per una pluja de confeti i serpentines

just quan va entrar a la plaça.

Un cop a dins, el Marià i la Paula, els Barons de Castellet van ballar el tradicional Vals dels Barons per donar pas als exdansaires per fer el tradicional Passeig de Caldes. Tot seguit es va proclamar la nova núvia, que enguany va ser la Mireia Fontanet del Club Natació Castellet, per continuar amb tots els entremesos de la ballada: el xotis, la catxutxa, la contradansa amb la figura de l’estrella, la jota i el vals-jota. Per acabar, el galop final on tothom hi pot participar, va comptar amb la participació del mateix president de la Generalitat, que no es va

voler perdre de primera mà la nostra festa declara-da d’interès local, amb més de 100 anys d’història i que va comptar amb la participació de més de 200 balladors repartits per una dotzena de colles dife-rents. Tota la ballada de Gitanes va acabar amb el Vals de Barons i la sardana “Cent galops per Sant Vicenç”.

També cal dir que les aportacions simbòliques que cada any fan els balladors per mantenir la festa, aquest any es van destinar íntegrament a l’edició de La Marató per la Pobresa que Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio organitzava aquell mateix diumenge.

LES GITANES 2012

C/ Pic Negre, nau 11-13. Pol. Ind. Sant Isidre 08272 Sant Fruitós de Bages (BCN) -

Tel. 93 878 91 35 · info@printdigital.es

Impressió digital d’alta qualitat!Mínimes quantitats al millor preu

-Diptics-Folletons-Targetes-Targetons-Invitacions- i molt més...

Sant Vicenç estrena la plaça de l’Ajuntament amb una gran Ballada de Gitanes

Foto

s: A

lfons

Pla

ns i

Jose

p Ch

ertó