Activitat 1: Primer contacte. -Los girasoles ciegos -Añy: 2008 -Genere: Drama -Dirección: José Luis Cuerda -Productors: Javier Alen, José Luis Cuerda y Emiliano Otegui -Guionistes: Rafael Azcona y José Luis Cuerda

-Repart: * Maribel Verdú – Elena Lopez Reinares * Javier Camara – Ricardo Mazo Torralba * Raúl Arevalo – Salvador * Roger Princep – Lorenzo Mazo Lopez * Martin Rivas - Eulalio 'Lalo' Peciña * Irene Escolar – Elena Mazo Lopez * José Angel Egido – Rector

-Sipnosis:

Ens encontrem en la post-guerra de la Guerra Civil. Ricardo, un escritor roig que es buscat per la Falange viu amagat en un cuartet secret de la seua casa mentre ells pensen que se a exiliat. Ell viu con por a que el descobreixen, pero la que més por te es la seua dona, Elena, que viu el dia a dia amb por de que els de la Falange el descobrisquen. Elenita, la filla adolescent que s'en va amb Lalo, altre escriptor roig que vol anar-se a Lisboa per a escapar de la Falange. I tot axo s'embolica més quan el nou diagono, Salvador, vigila amb molta atenció a la dona de la que se enamorat perduament, preguntantse si val la pena ser Sacerdot, Elena. "Los girasoles ciegos" de Alberto Méndez

Activitat 2: Coneixements previs i hipótesi. El cartell apareixen els protagonistes de la pel·lícula que son Helena la mare, Ricard el pare, Lorenzo el fill y Salvador un cura que esta obsessionat amb Helena. La relació que hi ha entre ells es que son una família (Ricard, Helena i Lorenzo) i Salvador es el professor de Lorenzo. En el cartell estan en la casa de la família (Ricard, Helena i Lorenzo). Salvador, Helena y Lorenzo van vestits com se vestia en aquella epoca y Ricard va amb un pijama. Ricard va en pijama per què no pot eixir de casa per què esta en busca i captura per els franquistes i Salvador, Helena y Lorenzo vestits de època per què si que poden eixir al carrer . Els seus rostres expressen por perquè viuen en una època en la qual no poden ser lluïres i tenen que tindre un pensament contrari al que tenen ells realment. Jo crec que pensen en la tremenda injustícia que hi ha en eixa època i no saben com resoldreu. En primer pla es situa la família y en segon pla el cura Salvador. El personatge representa a Lalo que fuig del país, perquè on estava no era acceptat per la seua ideologia i el millor era fugir fora per no acabar amagat com el seu sogre, ja que ell volia ser lliure – Sent ràbia i tristesa, perquè han faltat el seu fill i la seua dona. – Pot estar mirant dues coses, la casa que està abandonant i per això no acaba de anar-se’n, o està mirant a la policia que l’acaba de trobar i sap que està a punt de morir. Activitat 4: Vocabulari específic. 4.1. Autarquia: És un terme usat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per la seva auto-abastament o que rebutgen tota ajuda externa. Autoritarisme: En un sentit estrictament tècnic, és la forma política en què l'Estat, és a dir, el conjunt d'institucions que ostenten el poder polític en una delimitació territorial sobre un conjunt de ciutadans, s'identifica amb un partit polític, la funció seria servir de nexe entre el poder polític i el ciutadà. Comunisme: Entès com a organització social i econòmica, és una associació

basada en la comunitat dels mitjans socials de producció i els béns que amb ells es produeixen, mitjançant la participació directa dels seus membres en un àmbit de vida col · lectiva. Democràcia: És una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col · lectiva dels membres del grup. Dictadura: És una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu Feixisme: El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigista. Monarquia: És una forma de govern d'un Estat en què la direcció de l'Estat o càrrec suprem és: Personal, Vitalícia, designada segons un ordre hereditari. Nacionalisme: El nacionalisme posa a una determinada nació com l'únic referent identitari, dins d'una comunitat política, i part de dos principis bàsics pel que fa a la relació entre la nació i l'Estat: El principi de la sobirania nacional i El principi de nacionalitat República: És un sistema polític que es fonamenta en l'imperi de la llei i la igualtat davant la llei com la forma de frenar els possibles abusos de les persones que tenen més poder. Socialisme: És el control per part de la societat, organitzada com un enter, sobre tots els seus elements integrants, tant els mitjans de producció com les diferents forces de treball aplicades en aquestes. Anarquisme: és una filosofia política i social que crida a l'oposició i abolició de l'Estat entès com a govern i de tota autoritat, jerarquia o control social que s'imposi a l'individu. 4.2. Algèria: República presidencial. Cuba: Estat socialista, Democràcia popular. Eua: República federal, presidencialista. Espanya: Monarquia parlamentària. França: República semipresidencialista. Luxemburg: Monarquia constitucional. Nigèria: República federal, presidencial.

Activitat 5: En context. Monarquia espanyola: designa la organització política del Govern y del Estado en España, y culla trajectòria va des de la unió dinàstica de los regnes peninsulars en los descendents de los Reyes Catolics, reformant-se durant el nou règim fins la actualitat en España. L’església catòlica: és l'església més gran del món cristià. En formen part més de mil milions de membres, el que representa més de la meitat de tots els cristians. I més d'una sisena part de la població del món. L’exercit: és, genèricament, el component terrestre de les forces armades. Mes específicament, en alguns casos s'anomena «exèrcit de terra», per evitar confusions amb la Força Aèria o exèrcit de l'aire. La funció principal de l'exèrcit sol ser la defensa directa del territori de l'Estat que serveix, i en alguns casos la intervenció a l'exterior. Els personatges destacats varen ser Franco i Hitler quan va ajudar a Franco en la guerra. Beneficiaven als nacionals i als que tenien el pensament de Franco y no beneficiaven a l’església ni al poble. Activitat 6: Argument i análisis.

6.2. - Jo crec, que ha tingut una bona mesura a l’hora de reflectir la realitat del moment, perque ha empleat un recursos, que en aquella època eren basics i es veia al dia a dia, com per exemple el de l’església, en la que obligaven als xiquets a cantar el “cara al sol” o els col·legis separats i no mixtes, en eixos aspectes, es veu una forma de l’època, que es va viure i en aquella època es veia normal, per el que jo crec que si ha empleat uns bons recursos per a fer la pel·lícula vinculada a eixa època. Activitat 7: Personatges. 7.2. -com exemples per justificar aquesta afirmació, ficaria el exemple de la família protagonista, que es un amor impossible, perque el marit li toca amagar-se per a que no li maten els demes, i a la seua dona li toca dir que el seu marit esta mort per tal de que no el troben, altre exemple, seria el de la filla que li toca huir en el seu home per a que no els maten tampoc, però que mor per parir sense mèdics i a mes el seu marit mor afusellat quan casi arriba a escapar de eixa repressió, eixia que aquesta afirmació sobre els protagonistes de la pel·lícula, es certa. Activitat 11: Escala de valors. Reflexionem per a no repetir. Quin dels Següents Valors hauriem de potenciar entre les persones perque no es Repeteixen aquestes horrors? Llibertat, Cooperació, Honestidat, pau, Respecte, Tolerància. Tots són importants per no repetir el que vam fer però, centrem-nos en aquests que són els valors que necessitem potenciar les persones, per no repetir errors

del passat, com les bombes d'Hiroshima o el major atemptat fet, el 11S. Els qui creus que són més importants hui en dia i que estan sent obligadats? Creiem que les més importants són: La cooperació, llibertat, honestedat, felicitat, tolerància. I les que estan sent oblidades són: Humilitat, amor, pau, respecte, responsabilitat, senzillesa, unitat. És possible construir una Societat que visca en pau? Com és podria aconseguir? Si, no hi ha res impossible, només cal cooperar tots de la forma més precisa possible, que tingués com a ideals, ser lliure, feliç, honesta, humil, pacifica, respectuosa, reponsabilizada, senzilla, tolerant i unida, només amb aquests valors bàsics , podríem arribar molt lluny. TREBALL REALITZAT: Rubén Corella, Erik Font, Kevin Ferapontov, Jose Antonio Moreno.