1 LORIGEN CATAL DE LA INDSTRIA SUCRERA AMERICANA

La canya de sucre va arribar al Mediterrani a travs dels rabs. Aquest cultiu i latcnica dextracci del sucre havien arribat a les valls del Tigris i lufrates desde lndia. Des daquestes valls es varen estendre cap al Prxim Orient, Egipte i alEspanya musulmana en el segle X.

I a grans trets podem resumir aix el que sens explica sobre larribada del sucredes del Mediterrani cap a Amrica: del Prxim Orient va arribar a la Sicliamusulmana pels voltants dels segle X, on va ser industrialitzada la sevaproducci per iniciativa de Frederic II en el segle XII mitjantant expertsmusulmans. De Siclia va passar a Madeira per obra dEnric el Navegant el 1433,i de Madeira a Canries per obra del Governador Pedro de Vera a la dcada dels1480. I de Canries va passar al Carib i Centroamrica, i de Madeira a les Aoresi al Brasil durant les primeres dcades del segle XVI.

Repassarem amb detall cada pas descrit en lanterior pargraf i en descriurem unsimportants detalls que canvien sensiblent daquesta histria i lorigen autntic delsucre americ, grcies a la inestinable collaboraci dels nostres amics elscensors, que apareixeran molt sovint en el present estudi.

Ja hem dit que el cultiu de la canya va ser introdut amb fora a Siclia grcies alEmperador Frederic II Barbarroja (1). Expresar-ho aix, per, s inexacte, jaque a la Siclia musulmana la canya ja era coneguda i cultivada. El que no hihavia era un cultiu a gran escala, amb la seva conseqent industrialitzaci. Enefecte, perqu el cultiu del sucre pugui ser alguna cosa ms que una simpleproducci artesanal, direm que casolana, pel consum domstic, que s el que hihavia a la Siclia musulmana, necessita installacions a gran escala anomenadestrapig, ( que ms endavant, en els segles XV i sobretot el XVI, va passar alenginy ) on es tritura la canya, i una srie dinstallacions semiindustrials onsobt i es purifica el sucre a partir del suc obtingut del triturat de la canya.

Tot aix requereix uns capitals relativament potents que puguin suportar lesinversions necessries i, ms difcil de trobar encara, un mestre de sucre o mestresucrer, que s la persona que sap fer funcionar tot aquest complicat i difcilprocs.

Per aix lesmentat Frederic II volent augmentar els seus ingressos a Siclia,demana a Riccardo Filangeri, Batlle del Regne de Jerusalem, que li envii aPalerm dos homes que b spiguen fer el sucre (2), lany 1239-40. Lainminent caiguda de Palestina a mans de musulmans dificultava ja seriosament laimportaci de sucre des del Prxim Orient i deixava desabastits els mercats queitalians i catalans havien obert a Europa i fent, per tant, rendible el seu cultiu aescala industrial en algun lloc fsicament ms proper als mercats i amb moltsmenys problemes daccs. Els ports de lrea catalana, sobretot els ms potents

2(Barcelona, Valncia i Mallorca ) tenien una importncia cabdal en el comer delMediterrani Occidental i tenien un gran pes sobre el comer del sucre en aquestazona (3).

Seguint amb la narraci tothom est dacord que el cultiu de la canya de sucre aMadeira va ser obra de lInfant Enric el Navegant el 1433. En el que ja no estandacord els estudiosos s don va importar la tecnologia del cultiu i la sevaindustrialitzacio. Uns diuen que des de Siclia ( Cadamosto 1944; Dias Leite1947; Fructuoso 1873 ) o com diu en Gonzalo de Reparaz Don Enrique vainicar la poltica colonial de Portugal poblant lilla amb colons i enviant canyesde sucre que va importar de Siclia, aix com els tcnics especialistes daquestcultiu (4). Altres, en canvi, que des del Sud de Portugal o de lEspanyamusulmana, i, finalment, en Duarte Leite (1941) creu que varen ser mercadersitalians (5).

Tota aquesta confusi s un signe evident que, per la ra que sigui, no hi ha capdocumentaci ni cap altra mena de proba que clarifiqui don va venir aquestatcnica a Madeira.

Anem a pams. Si b els mercaders italians coneixien b els mercats del sucre ( nomenys que els catalans, com hem vist ) i sens dubte disposaven de capitalssuficients, s molt ms difcil de creure que coneguessin la tecnologia delexplotaci agrcola daquesta planta i de la seva complicada manufactura,impossibles de conixer en el clima de les regions on hi havien les principalsciutats comercials italianes ( Gnova, Pisa, Vencia, Florncia, Siena, etc), llevatque sabessin on contractar mestres sucrers amb garanties, fet no comprobat.

La segona explicaci tampoc no s possible puix que est comprovat que enaquestes zones, sobretot a lEspanya musulmana, s a dir, en el Regne deGranada, no hi havia en absolut cap producci industrial de sucre. La canya desucre era cultivada, com succea en la Siclia musulmana, en cultius petits,casolans, gaireb noms per lautoconsum amb uns petits excedents. No hi hacap evidncia ni arqueolgica ni documental de producci de sucre a gran escalani de lexistncia de mestres sucrers en aquella zona fins entrat el segle XVI, i,tot i aix, estava en mans de moriscos i de conversos, que no consten mai, en capmoment de lexpansi de la canya de sucre per lAtlntic (6).

Fins i tot, com diuen la Carme Barcel i lAntoni Labarta: Si hagus existit alal-Andalus una indstria sucrera, tant sols incipient, en poca islmica, la sevanomenclatura tcnica shauria conservat. O, dit duna altra manera, la indstriasucrera hauria heretat els seu vocabulari dels rabs, si [ el Regne de Valncia ]nhagus heretat les seves tcniques . Afegeixen: Els testimonis cristianssobre aquest vocabulari difereixen molt de lusat pels rabs, mentre quesacosten a lusat pels sicilians . I ho rematen dient: s important de ressenyarsobre aix que en Pedro de Alcal no recull en el seu Vocabulista cap paraularelacionada mab la indstria sucrera. Aix resultaria especialment estrany si a

3la seva poca haguessin existit a la zona granadina manufactures de sucreheretades dels nazars, ja que lobra fou composta a Granada el 1505 (7).

Lexplicaci que en Pedro de Alcal era, com molts dels erudits de la seva pocaque contradiuen els preceptes de la histria oficial, un pobre imbcil que noconeixia el vocabulari emprat a la inexistent ( com hem vist ) indstria sucrera deMotril, a 70 Km de Granada, s totalment inversemblant. s una explicaci molttpica, daltra banda, com hem dit, de la histria oficial, davant de la qual val msriure per no plorar (8).

Aix fa que lnica explicaci creble de les donades sigui la de lorigen sicili.

Recordem que llavors Siclia formava part de la Monarquia Catalana, i que fins itot la mateixa famlia real catalana havia tingut plantacions de canya en aquestailla, i era un cultiu del qual lEstat en treia molts ingressos via impostos (9).

Cal recordar tamb que lInfant Enric el Navegant era cunyat dIsabel dUrgell,filla den Jaume dUrgell el Dissortat. Aix li va donar a lInfant els contactesnecessaris per a accedir a la tecnologia de la producci sucrera.

Per, per qu anar tan lluny quan tenia ms a la vora seu un altre lloc on laindstria del sucre era ja molt potent ? Ens referim al Regne de Valncia.

En efecte, ja el 21 de desembre de 1305 el Rei Jaume II sollicitava de Siclia queli enviessin un esclau sarra mestre en cot i un altre mestre en canya de sucre, illavors de cot i canya en quantitats suficients. Tot i que ja en el segle XIII lacanya de sucre ja era un cultiu fora important, aquest Rei es va proposardestimular-ne la producci a escala industrial atesos els beneficis que donavaaquesta activitat.

I amb fora xit. Ja el 1395 consta un mol de sucre a Gandia, a Cullera el1400. El 1408 el Consell Municipal de Valncia contracta en Nicolau Santafcom a mestre sucrer. Es produa sucre el 1415 per la zona de Castell; el 1415a Gandia; el 1413 a Oliva, on el 1433 hi havia aquest cultiu a gran escala. El1417 a Xeresa. El 1434 ( com a mnim ) a Beniarj. I moltes altres ms. Lanoblesa de la zona, els Vic, els Cardona i sobretot els Borja varen estimularlextensi daquest cultiu lucratiu de forma extensiva i la seva producci a escalaindustrial (10).

Aix ho confirma lOnofre Vaquer Bennasar qui, investigant el lloc de naixementdel Descobridor dAmrica diu El document Assereto ens presenta enCristoforo Colombo com passatger mercader quan el Descobridor duia 10 anyscom a navegant. s estrany anar a cercar sucre a Madera des de Gnova. Fins afinals del segle XV el sucre passava de la Mediterrnia a lAtlntic. Es cultivavala canya de sucre a Xipre, Siclia, Mallorca i Valncia (11). Una persona queha estudiat b aquest tema confirma les meves sospites: la indstria a Madeira era

4incipient, escadussera, en el segle XV, ja que la canria no va comenar a serimportant fins a finals del segle XV, a la dcada del 1490. I ni una paraula sobrela suposada indstria sucrera granadina.

Daltra banda aix ho confirma un contemporani, el viatger i gegraf alemanyJernim Mnzer, que va visitar Valncia a loctubre de 1494 qui escriu : shicria abundantssima canya de sucre, que vaig veure coure en quantitatinnombrable a certa casa. Oh, quants motllos vaig veure, en els que posen elsucre i formen masses piramidals ! Era una labor enorme, amb molts criats.Vrem veure clarificar-la, coure-la, escollir el ms delicat, elaborar sucre candi.Era per a nosaltres un espectacle enllubernador. Varem veure igualment lescanyes tal i com es crien, i vrem probar el seu suc, extraient-lo de les canyes.Em va dir el patr de la fbrica home honrat i digne de crdit que en les deregions Valncia on neix es produeixen anualment unes sis mil crregues (12)

Tant fou aix que es coneixen casos de famlies de la naci catalana tenien cultiusde sucre fora de la Pennsula i fins i tot fora de lrea dominada per la MonarquiaCatalana. Un exemple sn els Ferrer, que tenien a Xipre una gran plantaci decanya de sucre, en el temps dels venecians, a Limasol (13). Recordem que elsFerrer eren familiars del Descubridor. No se sap si aix pot tenir a veure amb elfet de que la Leonor dArag i Arens, descendent directe dAlfons III, tambconeguda com a Leonor de Gandia, es va casar amb el Rei Pere I de Xipre el1353, pas del del que va ser-ne co-regent des del gener del 1369. Provenint elladuna zona del pas on la indstria sucrera era prou potent, no seria gensdextranyar que ella, o alg del seu seguici, intruduissin aquesta indstria aaquesta illa.

I, com que tot el que s catal a partir dels Reis Catlics ( a vegades fins i totabans ) queda menyspreat o, la majoria de vegades simplement desaparegut, laindstria sucrera valenciana ha sigut tradicionalment menysvalorada. Fins al puntque, pels voltants del 1500 hi havia gran consum de sucre a la Pennsula dorigenvalenci. Diu lngel Barrios: No acabo de compendre com tants pocs marjalsde canyes dolces a la Vall del Guadalfeo i Ro Verde poden abastir el consuminternacional o si volem [noms] el consum de la part peninsular europea.Potser hi ha un problema de fonts... (14). I tant que hi ha un problema de fonts !: ignorar la gran producci que hi havia al Pas Valenci per aquestes dates, el1500 i primeries del segle XVI.

El primer enginy de sucre installat a Madeira no hi consta fins lany 1452 (15)en una llicncia que lInfant Enric concedeix a en Diogo de Teive, personatgemolt vinculat a Catalunya i al Descobriment, puix va ser ell i el seu pilot PeroVasques qui varen comunicar en Colom lexistncia dun Continent a laltrabanda de lAtlntic (16). Un familiar seu, anomenat a Catalunya Velasco deTayde, Prior de lOrde de Sant Joan de Jerusalem a Portugal i lloctinent del GranMestre de lOrde, el catal Pere Ramon Sacosta, era a Catalunya, amb un seguici

5de 16 acompanyants a lestiu del 1463 (17). Les relacions daquesta famlia ambCatalunya eren ms que evidents.

Per tant, no s veritat que la introducci de la producci sucrera va ser simultniaa Madeira i a Valncia, importada simultniament i directa de Siclia com alg haafirmat (18). A Madeira va ser posterior, tal com est comprovat i contrastat.

Hi ha un detall important: es coneix el nom del mestre sucrer que va dur latecnologia de la indstria sucrera a les Aores. Segons unes fonts es deia AntonioCurvelo, per per altres es deia Antonio Catal o, curiosament (19). El canvi denom t una explicaci si sabem que Castella va dominar 60 anys Portugal (1580-1640), temps ms que suficient per arreglar la documentaci al seu gust.

El pas segent s larribada daquesta tecnologia a les Canries.

Ens diuen els estudiosos Eduardo Aznar Vallejo i Ana Via Brito: La planta[canya de sucre] fou introduda ( a Canries ) des de Madeira, don elgovernador Pedro de Vera la va fer venir, juntament amb el personal necessariper a la seva posada en cultiu i industrialitzaci. Aquest origen portugusdeixar una mplia marca en la designaci de les installacions, els operaris, elsintruments.... I continuen: Des de Canries el sucre passar a les ndies, composen de manifest les reials cdules per qu en Lope de Sosa dugui alEspanyola mestres de sucre canaris (20).

Aquesta histria xoca, per, amb uns importants problemes prctics. La primeras: i com se li va ocrrer a un andals de Xers daquells temps com diuen queera en Pedro de Vera cultivar canya de sucre precisament ? Qu en podia saberell daquest cultiu ? Segona, i ms important encara: en aquells temps Castella iPortugal eren enemics mortals. Com permetria Portugal que una tecnologiaseva, tan lucrativa en aquells temps, com hem vist, fos cedida des de casa seva alseu pitjor enemic ?

En un altre estudi demostrarem com en Pedro de Vera era, en realitat, natural delRegne de Valncia i era un membre dels Martnez de Vera, de la comarca de laSafor, i de sang reial, i que, per aix mateix podia ser Governador. En el Regnede Valncia, sobretot en aquella zona, com hem vist, la indstria sucrera era moltpotent. Aix obvia tots els problemes, creiem que insuperables, de la teoriaoficial: el Governador Vera senzillament sen va endur del seu pas els experts iels planters necessaris per a produir el que ja es produa, i amb molt dxit, a casaseva.

A ms, cap estudis concreta en quina documentaci o en quines proves es basaaquesta afirmaci. Els uns se citen als altres, per ning no aporta cap provaconcloent (21). Simplement crniques redactades pels voltants del 1600 onsexplica que el Governador Pedro de Vera va fer venir dEspanya i deMadeira tot darticles de producci agrcola i ramadera, entre les que hi havia el

6planter de sucre (22). Com que no es versemblant que larxienemic lajuds, aixfa pensar que i de Madeira s una interpolaci ms dels censors per a intentardespistar puix lnic lloc don podia venir el sucre des dEspanya era el regne deValncia, fet que calia esborrar de la histria. A part de tot en cap dels textosesmentats concreta que la canya de sucre vingus de Madeira ! Concloure que lacanya de sucre va venir exactament de Madeira s una mera suposici, quasi unaconjectura basada en la negaci de lexistncia duna indstria sucrera aEspanya, negaci totalment i absoluta inexacta, com hem vist, suposici a laque els censors volien que els lectors de les crniques esmentades arribessin.

Exposem ara les fonts don surt lexplicaci de que la indstria sucrera deCanries ve de Madeira:

Crnica Ovetense (del 1639) , que sens diu que s una cpia de loriginal escritper lAlferes Alonso Jaimes de Sotomayor, original que, naturalement, tal i comseria desperar, sha perdut: el gobernador Pedro de Bera ynbi a Espaa y ala ysla de la Madera por frutales y caas de ascar, legunbres y todo jnero deganados, y casa, y se plantaron por toda la ysla muchsimos caauerales, queluego comensaron a dar ynfinito ascar muy bueno... ...el dicho gobernadorBera hiso el primer ynjenio de agua serca de la ciudad... ...y el alfresSotomayor hiso otros, que mola con caballos veient de passada com el cultiu esva extendre sobremanera (23). Costa de creure que a Madeira sobressin, per alenemic a ms, tants mestres sucrers.

Crnica Lacunense (cpia tardana, del segle XVII), on en Pedro de Vera sanomenat Rodrigo (per noms a la portada) i posen linici de la campanya delanomenat Jean de Bethencourt el 1439 en contes del 1402, que s el que ens diula histria oficial, ben b no es pot estar en tot. El text que ens ocupa, en aquestcas, s el mateix (24).

Crnica Matritense ( la ms propera als fets, noms uns setanta anys desprs, amitjans del segle XVI ) ens dna una versi diferent: hio traer de Castilla y dela isla de Madera muchos sarmientos y otras plantas y semillas y caas deascar... ...Y Pedro de Vera hio el primer ingenio de el agua en ella... ...yAlonso Jaimes hiso otro que mola con caballos... ...As que los dichos ingeniosfueron los primeros que fabricaron acares en Canaria (25). Atenci aldetall: ja no s Espanya, s de Castella on vnen els bns productius importatspel Governador, a part de Madeira, s clar. Aix ens dna a entendre que no erani Espanya ni Castella, de ben segur que era Catalunya o Valncia.

Historia de la conquista de las siete yslas de Canaria, que s una recopilaci fetael 1646 que tamb diu el gouernador Vera imbi a Espaa y a la ysla deMadera por frutales y caas de ascar, legumbres y todo gnero de ganados ycasa, y con esto se plantaron por toda la ysla muchssimos caaverales, queluego empesaron a dar mucha abundancia de ascar muy bueno (26).

7Libro Segundo prosigue la conquista de Canaria diu ser una cpia fidel (sic) dunoriginal escrit per uns anomenats Pedro Gmez Escudero (Scudero) i un Sedeoo Cerdeo i ens diu: El Gouernador Pedro de Vera invi a Spaa i a la isla dela Madera a buscar frutales para plantar luego que se acau la conquista, conque en brebe tiempo se pobl de frutos: parras, caas de ascar, i todo gnerode rboles, legumbres, animales, asnos, cauallos, ieguas, vacas, bueies, conejos,perdices, menos liebres que no ai. (27)

Les hem posades totes senceres, a risc de fer-nos pesats, per es visualitzaperfectament la poca solidesa daquestes probes, ja que totes elles venen dunanica font, i, degut a labsncia doriginal mnimament propers i la granllunyania en el temps dels fets descits en fa dubtar fora de la seva veracitat.

Per cert, lesmentat Alonso Jaimes de Sotomayor era aragons, segons lescrniques (28).

Un punt essencial s la coincidncia del lxic. s clar que aquesta tecnologia,tant la que trobem a Canries com la que trobem a Madeira, venia del mateixlloc, per no de Siclia, sin del Regne de Valncia.

Aix tenim la paraula castellana trapiche, que est adms que s lacastellanitzaci de la paraula catalana trapig (29) que s el nom que des de lesprimeries del segle XV se li dona al mol de sucre en el Regne de Valncia.

Diuen que trapig ve de trapeto, paraula amb la qual els sicilians anomenaven almateix instrument. Per tant ls de la paraula trapiche a Madeira i a Canriesve del catal, del Regne de Valncia. I del mateix lloc ve ls de la mateixaparaula a les ndies.

Conseqentment, s fa molt inversemblant que del sicili trapeto es passs alportugus en forma de trapiche, i del portugus passes al castell. A ms, aMrcia, la paraula trapiche, com a castellanitzaci de trapig ja era usadalany 1456 (30), 30 anys abans del suposat viatge de la paraula de Madeira aCanries.

En Joan Coromines remarca lorigen mossrab del terme, no castell (31) iafegeix lestudis Humberto Lpez Morales: s curis que la primeradocumentaci del vocable [ trapiche] no aparegui (segons el que avui sabem)fins al 1535, precisament a la Histria de Fernndez de Oviedo, data en veritatmolt tardana per una paraula que devia tenir uns quants segles de vida,... (32).Molts segles, per, en catal, s clar. Paraula que els censors no varen poderevitar dusar-la, substituint-la, quan varen poder, per la paraula ingenio.

Segons el Diccionari Alcover-Moll un trapig s una fusta per a premsar, no saix solament lacci de trepitjar, s la mateixa eina en que es fa. Tampoc sdextranyar que sescrigui amb a puix el verb trepitjar s trapitjar en

8catal occidental, segons ens diu en Joan Corominas. Per cet, ls de la paraulatrapig com a instrument de premsar canya de sucre ja consta a Castell de laPlana el 1417.

Hi ha desprs el tema del vocabulari relacionat amb la indstria sucrera, tal i comens ha senyalat en Manel Capdevila.

s ms espins levaluaci de la paraula melassa ( lquid de color fosc, sabordol, que resta com a residu del sucre de canya ), en castell melaza (que nosembla deriva de miel, puix la i abans de la e en castell shi acostuma afegir, no a treure), en francs mlasse i molasse en angls.

Tamb es pot considerar la paraula catalana bags ( residu de la canya de sucreun cop se nha tret el suc ), que s bagazo en castell, per en francs sbagasse, igual que en angls. No sembla pas que aquesta paraula francesavingui del castell, sino que per la seva forma sembla ms aviat agafadadirectament del catal.

Cal tenir en compte tamb el concepte massa cuita ( suc de la canya escalfatamb vapor ) anomenada en francs masse cuite i fullmasse o masse cuite en angls. Al ser el cultiu de la caa fet pels francesos al Caribposterior, varen agafar el seu vocabulari dels espanyols que ja feia temps que hiproduen sucre, i per al mateix concepte els francesos tamb varen agafar laparaula catalana.

A Santo Domingo, per cert, la part de la planta que quedava a terra un cop talladala canya lanomenaven zoca i la segona soca era anomenada rezoca (33):bvies catalanitzacions de les paraules catalanes soca i resoca, del mateixsignificat.

Ms complicat s lassumpte de la paraula tafia, escrita aix en molts idiomesdiferents, que s el lquid resultat de la fermentaci del suc extret de la canya desucre. Tot i que a Canries asseguren que all shi va produr la primera tafianing sap qui va inventar tal producte i molt menys quin s lorigen del mot.

Molt ms complicat s encara lorigen del rom, s a dir, el lquid obtingut ambla destilaci de la tafia, i sobretot tamb en lorigen de la paraula amb els seusderivats, ron i rhum. Lnica teoria en vigor diu que ve de la paraula anglesarumbuillon, que en langls colloquial mariner de lpoca volia dir tumulte,mot o gresca desenfrenada, ocasi aquesta darrera on es feia gran consumdaquest producte. Per aix s una mera especulaci ja que tamb podria ser alrevs perfectament.

La primera vegada que apareix la paraula escrita s a Barbados pels 1650. Pels1660, un tal Pare Labat, monjo francs resident a Guadalupe que va salvar la vida

9desprs dusar-lo com a medicina, va ser qui el va refinar fent servir el mtodeconyaqus. El va refinar, per ell no el va pas inventar, aix ning ho diu.

Un gran misteri plana aix sobre la tafia i el rom. No tenim cap font que ensinformi dels seus origens ni el significat ni menys lorigen damds mots.

I per dir que no eren castellans sens diu que hi havia a lilla de Santo Domingouns 200 portuguesos treballant com a tcnics en els enginys sucrers el 1535 (34).Resulta igualment molt increble que Portugal permets tanta gent experta quemarxs del seu pas per anar a beneficiar ( i molt ) a larxienemic, que eraCastella. s molt ms versamblant que fossin valencians o sicilians; en qualsevolcas sbdits de la Monarquia Catalana, cosa que la censura no podia tolerar quequeds escrit.

Ja en Colom va dur planons de canya de sucre en el seu segon viatge per acomprovar com saclimatava aquesta planta a les illes del Carib. Noms alg dela Naci Catalana, on la indstria del sucre era potent, se li hauria ocurregut lapossibilitat daquesta activitat econmica. La presncia catalana era tan evidentque ha hagut dadmetre que va ser el catal Miquel de Ballester, primer alcaid deLa Vega de la Concepcin a lIlla Espanyola qui va installar la primeraproducci industrial de sucre (35). En efecte, en el museu de les Casas Reales deSanto Domingo hi ha una inscripci que especifica el segent: 1505.- Seproducen azcares en La Vega por los vecinos Ballester y Aguilln o Aguilessent aquest darrer un altre cognom catal. Aix va ser el 1514, encara que FraBartomeu Casaus afirma que va ser un tal Aguiln ( Aguil ? Agull ? ) el 1506(36), contradient en Fernndez de Oviedo que diu que es deia Pedro de Atienza(37).

Segons lhistoriador Mervyn Ratekin, el 1519, davant les necessitats delspropietaris dels productors de sucre de LEspanyola es varen emetre unes ordresreials per a reclutar tcnics de mol [de sucre] des de les Illes Canries i desdEspanya i enviar-los a LEspanyola (38). Ja hem vist que lnic lloc del quepodem entendre per Espanya i que hi havia tcnics sucrers era el Regne deValncia.

Va ser en aquesta data quan els colonitzadors de LEspanyola comenaren aadornar-sen de que lextracci dor havia deixat de ser rendible i aquest haviadeixat de ser un mtode denriquiment, que s el que aquests homes volien. Aixva comenar una fortssima esbranzida daquesta indstria, segons explica enFrank Moya Pons. I va ser un tal Hernando de Gorjn qui se li va ocrrer talideia, i va ser dels primers a impulsar limportaci de maquinria i la vinguda demestres sucrers. La ideia va agradar molt i va tenir mltiples seguidors. Un talGonzalo de Vellosa va importar tamb maquinria i tcnics, associats amb elsgermans Francisco i Cristbal Tapia. Els Pares Jernims varen comenar aconcedir prstecs de 500 pesos a tothom qui volgus engegar un negoci sucrer.Es varen engegar no ms de 40 trapigs o enginys entre 1519 i 1520. La llista s

10

enorme, i no mhi extrendr ms, ja que seria llargussima. El cas s que la ideiava ser molt ben acollida per tothom i en Frank Moya Pons fa servir la paraulaentussiasme per a desciure la reacci de la gent per a iniciar aquesta activitat.Varen ser moltssims els poblador de LEspanyola que shi varen apuntar,conseguint una represa de leconomia illenca i labominable trfic desclausnegres necessaris per al funcionament daquesta indstria (39).

Si segons la histria oficial tots eren castellans, extremenys i andalusos, i pertant, no havien vist ni una canya de sucre i menys encara un trapig en tota la sevavida, com sels va ocrrer de produr sucre ? com coneixien la manera dengegar-ne la producci ? com podien calcular els costos de posada en marxa dunaproducci sucrera jugant-shi amb tota la tranquilitat del mn tot el que tenien ide vegades el que no tenien ? Una explicaci podria ser que disposaven decincia infusa. La que defenso i afirmo s que en realitat aquests colonitzadorseren catalans, per aix estaven familiaritzats amb aquesta indstria, de moltatradici i potncia al Regne de Valncia, com hem vist.

Conclourem aquest estudi afirmant que totes les evidncies ( com el viatge de laparaula trapig-trapiche) i les explicacions lgiques i versemblants ( i no lescontrries que ens vol fer creure la histria oficial ) ens duen al fet que lorigende la indstria sucrera portuguesa ( millor dit, de les seves colnies ), de Canriesi dAmrica s clarament dorigen valenci. Qualsevol poc probable desviacicap a Siclia no ens mou del Estats de la Monarquia Catalana, que ens han dit finsara que no va tenir res a veure ni amb el Descobriment ni amb la ConquestadAmrica.

Andalusia no tenia una indstria desenvolupada ni cap mestre sucrer, pertant dall no va sortir la indstria sucrera americana. Noms el Regne deValncia tenia el potencial tcnic i hum capa de desenvolupar-la, encaraque fos via Canries, del mateix origen.

Es fa aix molt clar quin s lautntic origen de la indstria sucrera americana. Elseu inequvoc origen valenci s una proba ms de que va ser la naci catalana laque va conquerir i decobrir el Nou Mn.

I com a corolari daquesta conclusi explicarem que sha comprovat que el sucreno era un aliment habitual en el Regne de Castella ni a Andalusia abans del segleXVI, i si que ho era en els territoris catalans i a lArag, especialment al Regnede Valncia (40). En el Regne de Castella noms els moriscos de lantic Regnede Granada el consumien habitualment. Pels cristians de Castella era un productede gran luxe en el millor dels casos, quan no susava noms com a medicament. Ien Colom, el 1494, fa portar una quantitat relativament important de sucre (parla de 10 caixes ) cap a les ndies, ja que els espanyols que ja hi eren installatsel troben a faltar (41). Si aquests espanyols, tots ells cristians, haguessin sigutandalusos, extremeny o castellans, com ens volen fer creure, no haurien trobat afaltar un aliment que habitualment no consumien. Igualment, en el tercer viatge,

11

a lany 1498, en Colom regala als indgenes de lilla ja anomenada per ell de laTrinitat, entre altres futeses, sucre, ignorem, per en quina quantitat (42). Sihaguessin sigut del Regne de Castella, com ens volen fer empassar, aquests maihaurien regalat un producte tant car i escs, un producte que era per ells de granluxe i a ms, un medicament que els podria ser imprescindible ms endavant,aix, noms per a fer una grcia, no ho haurien mai regalat i menys encara tenintaltres coses per a fer-ho, que segurament eren ja suficients. Unes proves ms, sicalessin, de la nacionalitat dels qui varen descobrir i conquerir Amrica.

NOTES

(1) Henri Bresc, La canne de sucre dans la Sicile Medievale, dins les Actas delSegundo Seminario Internacional sobre la Caa de Azcar, Casa de la Palma,Motril (Granada), Junta de Andaluca, setembre 1990, p. 43-57.

(2) Nota (1), p.45.

(3) ngel Barrios Garca, Precios de mercado y niveles de precios en EuropaBajomedieval , dins les Actas del Tercer Seminario Internacional sobre la Caade Azcar, Casa de la Palma, Motril (Granada), Junta de Andaluca, setembre1991, p. 9-28.

(4) Gonzalo de Reparaz (fill), La poca de los grandes descubrimientos espaolesy portugueses, Coleccin Labor, Secci VII, Geografia, N 75, Editorial Labor,S.A., Barcelona-Buenos Aires, 1931.

(5) Sidney M. Greenfield, Sugar cane in the Atlantic Islands, dins les Actas delPrimer Seminario Internacional sobre la Caa de Azcar, Casa de la Palma,Motril (Granada), Junta de Andaluca, setembre 1989, p.67.

(6) G. Rossell Bordoy, Cermica y azcar en poca medieval, dins les Actas delCuarto Seminario Internacional sobre la Caa de Azcar, Casa de la Palma,Motril (Granada), Junta de Andaluca, setembre 1994, p.89-90.

(7) Carme Barcel, Antoni Labarta, La industria azucarera valenciana y su lxico(siglos XV-XVI), dins les Actas del Segundo Seminario Internacional sobre laCaa de Azcar, Casa de la Palma, Motril (Granada), Junta de Andaluca,setembre 1990, p.77, 96-7.

(8) Nota (7), p.98.

(9) Nota (1), p.51.

12

(10) Santiago Laparra Lpez, Un paisaje singular: Borjas, azcar y moriscos enla Huerta de Ganda, dins les Actas del Quinto Seminario Internacional sobre laCaa de Azcar, Casa de la Palma, Motril (Granada), Junta de Andaluca,setembre 1993, p.130-1.

(11) Onofre Vaquer Bennasar, Dnde naci Cristbal Coln ?, El Calaix dElTall-4, El Tall Editorial, Palma de Mallorca, 1991, p. 38.

(12) Jernim Mnzer, Viaje por Espaa y Portugal, Ediciones Polifemo, Madrid,2002, p.47-8.

(13) Eugeni Casanova, Almogvers, monjos i pirates, Viatge a lorient catal, Ed.Proa, barcelona, 2001, p.225.

(14) ngel Barrios, dins les Actas del Tercer Seminario Internacional sobre laCaa de Azcar, Casa de la Palma, Motril (Granada), Junta de Andaluca,setembre 1991, p.141.

(15) Nota (5).

(16) Carles Camp Prez, Diogo de Teide, Colom i la Descoberta, Actes delSegon Colloqui sobre Colom, Portugal, i la Descoberta dAmrica, en premsa.

(17) Jaume Sobrequs i Callic, Catlogo de la Cancillera de Enrique IV deCastilla, Seor del Principado de Catalua, Centro Superior de InvestigacionesCientficas, Institucin Mil y Fontanals, Departamento de Estudios Medievales,Anuario de Estudios Medievales, Anejo 7, Barcelona, 1975, p. 281, 295.

(18) Nota (7), p.75.

(19) Nota (5), p.71.

(20) Eduardo Aznar Vallejo, Ana Via Brito, El azcar en Canarias, dins lesActas del Primer Seminario Internacional sobre la Caa de Azcar, Casa de laPalma, Motril (Granada), Junta de Andaluca, setembre 1989, p. 155.

(21) Eduardo Aznar Vallejo, La integracin de las Islas Canarias en la Corona deCastilla (1478-1526), coleccin Viera y Clavijo, VI, Ed. Secretariado dePublicaciones de la Universidad de La Laguna, 1983, p.260.

(22) Francisco Morales Padrn, Canarias, Crnicas de su conquista, Ed. CabildoInsular de Gran Canaria, 1978, p. 164, 226, 253, 317 i 419.

(23) Nota (22), p. 164.

(24) Nota (22), p. 226.

13

(25) Nota (2), p. 253.

(26) Nota (22), p. 317.

(27) Nota (22), p. 419.

(28) Francisco Morales Padrn, Canarias, Crnicas de su conquista, Ed. CabildoInsular de Gran Canaria, 1978, p. 65.

(29) Mara Martnez Martnez, Produccin de azcar en Murcia: un proyectofracasado del siglo XV, dins les Actas del Cuarto Seminario Internacional sobrela Caa de Azcar, Casa de la Palma, Motril (Granada), Junta de Andaluca,setembre 1992, p.155..

(30) Nota (22), p. 158-62.

(32) Humberto Lpez Morales, Orgenes de la caa de azcar en Iberoamrica,dins les Actas del Primer Seminario Internacional sobre la Caa de Azcar, Casade la Palma, Motril (Granada), Junta de Andaluca, setembre 1989, p.201.

(33) Nota (32), p. 199-200.

(34) Nota (32), p. 197.

(35) Nota (32), p. 192.

(36) Fra Bartolom de Las Casa, Historia de Indias, Llibre III, Captol CXXIX.

(37) Gonzalo Fernndez de Oviedo, Historia General y Natural de las Indias,Llibre IV, Captol VIII.

(38) Mervyn Ratekin, The Early Sugar Industry In Espaola, Hispanic AmericaHistorical Review, febrer 1920, p.1-19.

(39) Frank Moya Pons, La Espaola en el siglo XVI 1493-1520, editaUniversidad Catlica Madre y Maestra; Santiago, Repblica Dominicana, 1978,p. 256-268.

(40) Expiracin Garca Snchez, El azcar en la alimentacin de los andaluses,dins les Actas del Primer Seminario Internacional sobre la Caa de Azcar, Casade la Palma, Motril (Granada), Junta de Andaluca, setembre 1989, p.230.

(41) Nota (32), p. 192.

14

(42) Cristbal Coln, Textos y Documentos completos, edicin de ConsueloVarela, Alianza Editorial, 1992, p. 395.