L’ocupació de Palestina

Claus del conflicte

Dimensió històrica i espacial

• El territori palestí està situat al Pròxim Orient, a la costa mediterrània oriental.

• Palestina és una terra on, des de temps prehistòrics, hi han viscut i conviscut moltes cultures. Per la seva ubicació estratègica ha tingut una llarga i rica història d’ocupació humana i ha estat motiu de conflictes en considerar-se el bressol de les tres grans religions del món: cristiana, musulmana i jueva.

Claus del conflicte

Situació geogràfica

Claus del conflicte

Situació geogràfica

Una terra sense poble,per un poble sense terra?

• “Una terra sense poble, per un poble sense terra”. Aquesta frase va ser utilitzada pel periodista britànic d’origen jueu, Israel Zangwill a principis del s. XX.

• En aquella època la regió de Palestina, de 25.000 quilòmetres quadrats, era una zona agrícola amb un milió d’habitants, el 90% d’origen àrab.

• Un segle després la història de Palestina s’ha convertit en la història d’una ocupació en la qual milions de persones lluiten per mantenir una terra i els seus recursos naturals.

Notes prèvies

• La població jueva va estar perseguida en una europa antisemítica, especialment en l’Holocaust nazi.

• La terra promesa. El moviment sionista advocava que la solució a la “causa jueva” passava per la creació d’una nació que passaria per l’establiment d’uns límits territorials i un estat gestor que protegís l’essència jueva.

Antecedents

• Primera Guerra Mundial. Tractat Sykes-Picot. Acord entre Gran Bretanya i França firmat el 1916 on es divideixen els territoris del Pròxim Orient en cinc zones: una de control britànic, una de control francès, una de influència francès, una de protectorat britànic i una administració internacional (Jerusalem i Natzaret).

Antecedents• Nota: el 1870 arriben els

primers colons jueus a Palestina.

• Des de la Primera Guerra Mundial, Palestina estava sota Mandat Britànic.

• Revolta àrab en els anys 30. Els àrabs es revelen en contra del Mandat perquè ho veuen com a una invasió estrangera.

• En els anys 30-40, els sionistes instal.lats a Palestina utilitzen la lluita armada i el terrorisme contra el Mandat.

• Londres accepta deixar la colònia.

El conflicte

• Es deixa el Mandat a mans de les Nacions Unides, l’any 1947, que elabora un Pla de Partició que divideix la Palestina històrica en tres: un estat jueu, un altre àrab i una zona internacionalitzada a Jerusalem i Betlem.

• El 14 de maig de 1948 es proclama l’Estat d’Israel.

El conflicte

• Al Naqba (el desastre): Amb la creació de l’Estat d’Israel, es produeix l’expulsió de la població àrab i beduina palestina 800.000 palestins són expulsats, es destrueixen i transformen 500 pobles palestins en nous espais jueus i es confisca el 80% de terrenys àrabs.

El conflicte

• Guerra dels Sis Dies. El juny de 1967 es va desencadenar una nova guerra. Israel va ocupar el 22% restant del territori de Palestina (Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est), “territoris ocupats”. Des de llavors, els territoris ocupats i la capitalitat de Jerusalem, juntament amb el futur dels refugiats i el control dels recursos hídrics, són els elements clau que mai s’han resolt en cap negociació de pau i, per tant, font d’insatisfacció i motius suficients per noves escalades de violència.

Les mans d’Europa i d’EE.UU.

• A partir de la dècada dels 90, els EE.UU. afegiran un nou component al conflicte, a banda del polític i d’identitat nacional territorial: el religiós. Guerra de les civilitzacions pel petroli al Pròxim Orient.

• Després de diversos aixecaments populars de la població palestina (Intifades) que deixen milers de morts, s’elabora un Full de Ruta per crear el clima de confiança que permetria firmar els acords de pau de 2005 que no es complirà.

– Reforçament polític de l’Autoritat Nacional Palestina.

– Democratització de Cisjordània i Gaza.

– Fi de la construcció de noves colònies per part d’Israel en territoris ocupats i el desnonament de les existents.

– Parar de construir el mur.

Les mans d’Europa i d’EE.UU.

• En les eleccions legislatives de 2006, el grup islamista Hamas va guanyar les eleccions de Gaza però, a causa que Israel i els països occidentals tenen a Hamas en la llista d’organitzacions terroristes, la Comunitat Internacional va boicotejar el govern escollit i va retenir tots els ingressos fiscals del govern palestí establert democràticament.

• Palestina està en una crisi política i financera molt dramàtica, especialment a Gaza. La situació s’ha radicalitzat encara més.

• La resolució del conflicte a través del respecte, la confiança mútua i uns bons acords de pau cada vegada és menys probable.

Els refugiats palestins 1948 Israel expulsa a més de 800.000

palestins

Resolució 194 de l’Assamblea General de NN.UU. Dret al retorn i indemnitzacions per les terres expropiades.

Població palestina expulsada el 1948 i el 1967 viu en 59 camps de refugiats de les NN.UU. a Cisjordània, Gaza, Jordània, Líban i Síria.

Avui hi ha més de 5 milions de refugiats a la regió, països àrabs veïns, Europa i Amèrica.

UNRWA, agència de NN.UU. que proporciona educació, atenció sanitària, aliments, ajuda humanitària i serveis socials.

Els assentaments de colons Des de 1948 Israel vulnera el dret

internacional establint colònies de població civil en territoris ocupats. Les resolucions 242 i 338 de les NN.UU. i els Acords de pau d’Oslo, prohibeixen la colonització dels territoris ocupats per part d’Israel.

Ocupació il·legal militaritzada:

Control dels acuífers.

Assentaments il.legals de colons jueus en terres de cultiu.

Prohibició de moviment de persones i productes a través de controls a les carreteres. Check points.

Confiscació de terrenys.

Destrucció de cultius.

El mur de l’Apartheid Mur de més de 700 km de llarg i 10

metres d’alt que Israel va començar a construir el 2002 al·legant motius de seguretat i que separa Cisjordània d’Israel.

Mur declarat il·legal per les NN.UU. l’any 2004. La Cort Penal Internacional anuncia que ha de ser desmantellat.

Conseqüències del mur:

Annexió de terres.

Control de l’aigua.

Debilitació de l’economia palestina.

Afectació a la mobilitat, proveïment, salut pública i educació.

Moviments populars de protesta a Cisjordània articulats a través de comitès de resistència no violenta.

La Franja de Gaza

Territori de 360 Km2, on viuen actualment 1,5 milions de palestins

1947 acull refugiats

1967 ocupada per Israel

2005 “Desconnexió” amb destrucció de terres cultivables i arbres

2006 Victòria de Hamas a les eleccions

Des. 2008 – gener 2009 Operació Plom Fos

Nov. 2012 – Operació Columna de defensa

No permet reconstrucció

Asfixia l‘economia

Absència de serveis

La violència continua

En lloc d’afectar específicament els grups armats, el bloqueig afecta sobretot als grups més vulnerables. Està castigant col·lectivament a tota la població de Gaza, integrada en gran majoria per dones i infants.

La Franja de Gaza

Solidaritat internacional amb Gaza

2008 Movimient Free Gaza aconsegueix entrar a Gaza per mar

2009 Caravana solidària Viva Palestina

2009 Marxa per la Llibertat de Gaza és detinguda a El Caire

2010 Atac letal a la Flotilla de la Llibertat

2011 el bloqueig arriba a la costa europea

2012 abordatge del veler Estelle

Altres accions a Palestina: Benvinguts a Palestina (flytilla), Marxa Global a Jerusalem…

Campanya Rumbo a Gaza 2014

Arca de Gaza: vaixell que s’està reconstruint a la Franja de Gaza per trencar el bloqueig des de dins.

Més informació: www.rumboagaza.org www.gazaark.org

Altres iniciatives internacionals

BDS: Campanya internacional de boicot, sancions i desinversions a Israel.

http://www.bdscatalunya.org

ISM: Moviment de Solidaritat internacional a Palestina. Activistes internacionals a Palestina.

http://palsolidarity.org

Lluita popular palestina

Coordinació de la resistència a l’ocupació.

En molts pobles de Cisjordània les activitats són cada divendres. Bil’in.

Amb suport de la comunitat internacional (boicot, fons econòmics, visibilitat).

I a Israel, altres organitzacions com Anarquistes contra el mur diuen: “És el deure dels ciutadans israelians resistir les polítiques i accions inmorals portades a terme en el nostre nom”.

Suport d’organitzacions israelianes

(CC) Rumbo a Gaza, 2014