L’OBRA POÈTICA DE SALVADOR ESPRIUDaniel Aparicio

José Joaquín Barrachina

Sergio Moreno

INTRODUCCIÓ:

L’obra poètica de Salvador Espriu és una de les més brillants i ambicioses de la postguerra. És alhora una obra única dins el conjunt de la poesia catalana del segle XX pel caràcter absolutament original. Destaca per la profunditat temàtica, per la síntesi de tradicions literàries que conté i pel seu compromís cívic amb el país i la llengua.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:

Referències culturals i literàries

Presència de mites

Estil simbòlic i al·legòric

-La mitologia de l’antic Egipte

- La Bíblia

- La literatura del Barroc

Proporcionen al poeta mites, símbols, al·legories i temes.

- Els mites de creació pròpia: Sinera i Sepharad

-Els mites històrics (Isrrael)

- Els mites extrets de diverses mitologies, com la grega o la egipcia

-Símbols constituïts a partir d’imatges de la natura i del món de la infantesa de l’autor

-Símbols provinents de conceptes creats pel poeta amb el suport de les tradicions culturals i literàries que coneix.

TEMES:

La meditació sobre la condició humana, centrada en els temes de mort i llibertat. Aquesta reflexió, tema principal de la poesia d’Espriu, té el punt de partida, sobretot, en l'experiència de la guerra civil.

La preocupació de Catalunya i el seu destí. Es fa present en el llibre La pell de brau (1960). Hi reflexiona sobra la historia i el destí de Sepharad (Espanya) i proposa la reconciliació entre els pobles i cultures que hi viuen.

REGISTRES:

Registre líric o elegíac: és el dominant en aquesta poesia i té la reflexió sobre la mort com a centre temàtic; és remarcable el to elegíac de molts poemes en què el poema expressa l’enyorança del món perdut a causa de la guerra civil.

Registre satíric: present en poemes en què el poeta remarca allò que de grotesc hi ha en situacions, tipus i fets de la vida quotidiana.

Registre civil: el trobem en els poemes en què s’adreça a la col·lectivitat amb un missatge de to moral molt elevat.