LO BASQUET 1

34
REVISTA DE L’ IES ROQUETES DESEMBRE 04 Núm. 1 Donatiu 1 €

description

Primer número de la nova època de la revista cultural de l'IES Roquetes.

Transcript of LO BASQUET 1

REVISTA DE L’ IES ROQUETES DESEMBRE 04 Núm. 1 Donatiu 1 €

LO BASQUET 2 SUMARI

Sumari L’ENTREVISTA Manel Reverté, cap d’estudis: “Encara no m´he plantejat què vull ser de gran.” Àngels Abad i Laia Queral 4

DEPARTAMENTS Francès 22 Anglès 24 Castellà 26

REPORTATGE Raquel Espinós Radiografia del cannabis 6

ESPORTS Alba Gilabert 13 Pau Doñate 14 Bàsquet 15

BIBLIOTECA 28

OPINIÓ Laia Queral El bullying 8

SANT JORDI 2004 Maria Barrachina 16Jaume Borja 17 S. Alberich/L.Mascarell 20

LA BÚSTIA DEL SEGLE XXI 29

COL·LABORACIONS Francisco de Pedro Ser y tener 30 Miquel Àngel Llorenç Abu Bakr al-Turtuxí 31 Poesia de Terres d’aigua 32

BREUS 9

AGENDA 33 OCI 34

REPORTATGE G.Canalda/N.Fontanet L’aula de privació d’esbarjo 11

PÀGINES CENTRALS 18

PASSATEMPS 35

LO BASQUET 3 EDITORIAL

Editorial Als alumnes de l’optativa Iniciació al periodisme de primer de batxillerat, ens van proposar fer periodisme des d’una manera pràctica i el resultat és la revista Lo basquet que teniu a les mans. L’hem pensada amb l’objectiu de crear una plataforma des d’on es puguen donar a conèixer les activitats que es van fent al centre i que, fins ara, quedaven a l’ombra. Hem posat tot l’interès a fer-la i ens ha costat molt d’esforç perquè l’hem creada sense cap referent previ. Volem agrair la col·laboració que hem rebut de tota la comunitat educativa, la qual ha estat convidada a participar-hi. Donem les gràcies, doncs, als entrevistats, als fotografiats, als professors que han estat pacients amb nosaltres, als conserges, que ens han deixat tota mena de materials, als il·lustradors, als col·laboradors, a l’equip directiu que ens ha facilitat la faena etc. Demanem disculpes per les errades que, de ben segur, haurem fet, però que ens ajudaran a millorar el següent número. Quedeu convidats a col·laborar en la pròxima edició. Som tots els que hem d’omplir LO BASQUET. LO BASQUET Revista de l’IES Roquetes Núm.1, 1r Trimestre 2004-05 Edita IES Roquetes Direcció i maquetació Miquel Àngel Llorenç Redacció Àngels Abad Agnès Albacar Gemma Canalda Raquel Espinós Dani Fernández Neus Fontanet Carolina Garcia Ferran Pavia Laia Queral Jordi Querol Marina Vericat

Col·laboradors gràfics Martina Pellicé Josep Solé Christian Espuny Correcció lingüística Assumpta Moya Miquel Àngel Llorenç Portada i pàgines centrals Begoña Florido Logotip Raquel Espinós Impressió Impremta Querol, S.L.-977 597 100 Tortosa Dipòsit legal: T-1591-04

LO BASQUET 4 L’ENTREVISTA

Encara no m’he plantejat què vull ser de gran Manel Reverté, cap d’estudis del centre, té al seu darrere una gran vida personal de més de 40 anys, encara que aparenti ser un xaval de 20. El seu pas per l’IES Roquetes ha marcat molt els alumnes i els ha fet reflexionar sobre el que està bé i el que no. Data de naixement? 13 de gener de 1964. Lloc de naixement? Sant Carles de la Ràpita. On vius ara? A Sant Carles de la Ràpita. Horòscop? Capricorn. Estat civil? Casat.

Tens fills? Quants? Dues filles. On vas estudiar? A Tarragona i a Barcelona. Color preferit? El groc. Un secret? Evidentment, si te’n digués un, deixaria de ser-ho. Si anesses a una illa deserta, què t’emportaries? Una navalla multiusos. Un invent que creguis imprescindible? La roda. Si poguesses demanar un desig per a la humanitat, què demanaries? Que siguem conscients dels veritables problemes que tenim i els arribem a prioritzar per buscar les seues solucions: la fam, la guerra, les malalties que afecten majoritàriament els països subdesenvolupats. Si la prioritat d’aquells que arriben a decidir és la purament econòmica, difícilment solucionarem els problemes que he dit abans.

El teu menjar preferit? La pasta. Una beguda? Quan tens set, l’aigua. Un esport que t’apassione? El ciclisme. Quin tipus de pel·lícules prefereixes? Les d’aventures. Les dones, joves o maduretes? Cada fruita al seu temps. Què fas o què faries per conquistar una dona? No crec que s’hagi de fer res en especial. Crec que a una dona se la conquista fent coses molt senzilles i fent-la sentir “especial”. Què et treu la son? La salut de les persones més properes. Què et posa de bon humor? Les meves filles. L’últim CD que et vas comprar o et vas piratejar? El de Manolo Garcia: Para que no se duerman mis sentidos.

LO BASQUET 5 L’ENTREVISTA Sortir amb la bicicleta. Toco de peus a terra i no

tinc grans somnis. Mires molt la TV? Què mires?

Quan has d’aplicar un càstig, com et sents?

No tinc temps per mirar-la massa, algunes vegades miro els Telenotícies i poca cosa més.

Què et fa més por?

No em sento de cap manera en especial, però no deixa de ser una gran responsabilitat.

No em fa por res, però hi ha moltes coses que em fan molt de respecte, com per exemple que aparegui algun il·luminat i s’autoproclame valedor d’uns determinats drets i

arribe a decidir pels altres. Per exemple fer la guerra a un determinat país amb l’excusa d’uns falsos arguments, amb totes les conseqüències que es puguen derivar.

El millor consell que t’han donat?

Des de petit has tingut clar què volies ser de

gran?

No sé si és el millor consell o no, però un que

en tinc present és: Encara no m’he plantejat què vull ser de gran.

“ No digues mai que d’aquesta aigua no en veuràs.”

En una paraula, com et definiries?

I quin consell donaries als alumnes del centre? No crec que sigue jo qui

m’hage de definir a mi mateix.

Que aprofiten el temps estudiant i treballant.

ÀNGELS ABAD LAIA QUERAL Què t’agrada fer en el

teu temps lliure? El teu somni?

LO BASQUET 6 REPORTATGE

Radiografia del cannabis

El cannabis és una de les drogues més consumides a Europa pels joves d’entre 15 i 29 anys. A partir de la resina, de les fulles i de les flors d’aquesta planta s’elaboren les substàncies psicoactives il·legals més usades: haixís i marihuana.

La marihuala trituració

una pasta compacta d’un color marró que recorda la xocolata. S’ està estudiant l’ús terapèutic del cannabis.

na s’elabora a partir de de les flors, de les fulles

i de la resina. Ambdós preparats es consumeixen fumats en una cigarreta mesclada amb tabac: és el que es coneix amb noms tan diversos com porro, peta, canut o mall.

Quan es consumeix fumat, és fàcilment absorbit pels pulmons, per la qual cosa arriba al cervell ràpidament i, en pocs minuts, comencen a manifestar-se els seus efectes, que poden durar entre dues

Pedra de xocolate. El cannabis és la droga il·legal més consumida a la UE. Una enquesta feta a la població d’entre 15 i 64 anys conclou que el 6,8 % n’ha consumit durant el mes previ a l’estudi.

En aquesta fotografia s’ aprecia el cogollo . o tres hores. A Espanya es consumeix

principalment haixix procedent del Marroc. El haixix s’elabora a partir de la resina de les flors de la planta femella, premsada fins que forma

El consum d’aquesta droga pot produir dos tipus d’efectes. D’una banda, els psicològics (relaxació, desinhibició, sensació de lentitud del

LO BASQUET 7 pas del temps, alteracions sensorials, dificultat en l’exercici de funcions complexes, com ara expressar-se amb claredat, pèrdua de la memòria immediata o disminució de la capacitat de concentració) i, d’altra banda, els efectes fisiològics (diverses reaccions orgàniques, entre les quals destaquen l’augment de l’apetit, sequedat de la boca, ulls brillants i envermellits, taquicàrdia, sufocació, somnolència o descoordinació de moviments). El consum diari d’ haixix pot alentir el funcionament psicològic. El consum diari d’haixix pot alentir el funcionament psicològic del consumidor, tot dificultant les funcions relacionades amb l’aprenentatge, la coordinació i la memòria. Així mateix, l’execució de feines que requereixen lucidesa mental i coordinació psicomotora, com poden ser la conducció d’un vehicle o la presa de decisions, no són ben realitzades.

L’ haixix provoca addicció.

REPORTATGE En persones predisposades, pot afavorir el desencadenament de trastorns psiquiàtrics de tipus esquizofrènic; també poden donar-se reaccions de pànic i d’ansietat. El cannabis multiplica els riscs associats al tabac i afavoreix l’aparició de càncer. Des d’un punt de vista orgànic, el consum de cannabis multiplica els riscs associats al tabac, afavorint l’aparició de problemes respiratoris com ara la tos crònica, la bronquitis, el càncer i, en consumidors de dosis altes, problemes cardiovasculars, tot empitjorant els símptomes en persones que pateixen hipertensió i insuficiència cardíaca. Si es mescla amb alcohol, els efectes es multipliquen i augmenta el risc de patir lipotímies. Avui dia, s’estudia la utilitat terapèutica del cannabis en pacients de càncer sotmesos a quimioteràpia i contra la pèrdua de l’apetit en malalts de sida, encara que no s’ha demostrat que tingui avantatges sobre medicaments ja existents. Els efectes terapèutics del cannabis sofreixen una disminució a mesura que es repeteix la seua administració. Val a dir que, si les investigacions confirmen una aplicació positiva, el metge no receptarà cannabis fumat, sinó en forma de pastilles o xarops.

RAQUEL ESPINÓS

LO BASQUET 8 OPINIÓ

El bullyingQuan veus aquesta paraula per primera vegada o la sents, et quedes una mica estranyat. El bullying és l’abús escolar a què es veuen sotmesos molts xiquets i adolescents d’avui dia i d’arreu del món. Els abusos que pateixen aquestes persones poden ser tant psicològics, com ara els insults i les burles, com físics (maltracta-ments, baralles, etc.). A tots els instituts, universitats i escoles del món, sempre hi ha algú que en sofreix. Sempre hi ha alguna persona que se sent menyspreada i amargada per la gent que l’envolta a la classe, quan surt al pati i també quan va pel carrer. L’únic que s’aconsegueix maltractant aquesta persona és que s’aïlle de la societat i que no tingue amics, només una família en qui confiar, tot i que moltes vegades també troben aquest

menyspreu a casa. Normalment, les persones afectades solen ser diferents, en algun aspecte, a les altres o simplement la gent els té

una mania especial. Les

persones sempre tenim la necessitat de sentir-nos superiors a algú altre, però no veiem que,

d’aquesta forma, podem

perjudicar-lo molt fortament; fins i tot hi ha

algunes persones que es veuen obligades a acabar amb la

seua vida. Hi ha hagut molts casos de suïcidis de nens assetjats. Aquests finals són lamentables i s’ha de reflexionar sobre el tema. No és bo que una persona acabe així per culpa d’unes altres que només volen divertir-se i fer-li-ho passar malament , encara que no els hage fet res. Només pel fet de ser com són, ja els dóna motius a fer-los el que els fan. És realment llastimós.

Hi ha hagut molts casos de suïcidis de nens assetjats. Normalment les persones afectades solen ser diferents, en algun aspecte, a l’altra gent.

LAIA QUERAL IL·LUST.: MARTINA PELLICÉ

LO BASQUET 9 BREUS

Breus L’OBSERVATORI DE L’EBRE, CENT ANYS D’HISTÒRIA AGNÈS ALBACAR El passat 8 de setembre, als jardins de l’Observatori de l’Ebre, es va celebrar el centenari d’aquesta institució, amb la presència de nombroses personalitats del món institucional. Durant l’acte, es va lliurar la Medalla P. Ricard Cirera i, seguidament, tingué lloc l’exposició L’Observatori de l’Ebre: cent anys de ciència.

TREBALLS DE RECERCA NEUS FONTANET Als alumnes de 2n de batxillerat cada cop els queda menys temps per a lliurar el Treball de Recerca. Enguany, n'hi ha uns quaranta, que s’hauran d’entregar el 31 de gener i exposar al tribunal el 9 de febrer. Vint-i-sis tutors són els qui els han aconsellat a fer la tria del tema i els qui han dirigit els treballs. Els alumnes trien, amb el tutor que tenen assignat, la manera com exposaran el treball al tribunal.

BÚBAL FERRAN PAVIA Els alumnes repetidors de 4t d’ESO del curs passat, com no van anar al viatge de final d’etapa, van fer una activitat ofertada pel Ministeri de Cultura i Educació, que consistia a anar a Búbal, un poble del Pirineu aragonès que havia quedat despoblat per la construcció d’un pantà. Allí van fer el Crèdit de Síntesi, tot alternant activitats que es podien fer al poble amb activitats sobre la cultura popular. AIRES DE FESTA A XERTA LAIA QUERAL Entre els dies 10 i 14 de novembre, a Xerta es van celebrar les festes del seu patró, San Martí. No hi van faltar els bous ni tampoc la xalera. Unes festes molt animades i completes.

AULA D’IDIOMES GEMMA CANALDA El professorat del Departament de Llengües Estrangeres de l’ IES Roquetes, a final del curs passat, van crear un projecte de treball de 4 anys per tal d’integrar les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) a les aules d’anglès i francès, tot donant-li la forma de Pla Estratègic. El Departament d’Educació ha dotat el nostre centre d’una aula d’informàtica per a l’aprenentatge d’idiomes. L’aula, que està situada al primer pis, té 15 ordinadors per als alumnes, 1 per als professors, 1 canó projector i 2 portàtils, tot connectat a Internet; cal destacar que l’aula té el mobiliari preparat perquè, en un futur, hi hagi un total de 30 ordinadors per als alumnes. La finalitat d’aquest projecte és millorar l’anglès i el francès des d’una perspectiva més motivadora.

LO BASQUET 10 BREUS NOVES CULTURES DINS DEL CENTRE JORDI QUEROL Aquest any i al nostre centre, la immigració d’alumnes ha augmentat un 3%; actualment hi ha un 9% d’alumnes immigrants que provenen de diferents països com ara el Marroc, la Xina, Lituània, Colòmbia i l’Equador.

ELS RESULTATS DE SELECTIVITAT ÀNGELS ABAD Dels 36 alumnes de segon de batxillerat de l’IES Roquetes que es van presentar a les proves de selectivitat al mes de juny, van aprovar-ne 32, ja que anaven bastant preparats; i dels 4 que van suspendre, se’n van presentar 3 a les proves de recuperació que fan al setembre i en van aprovar 2 alumnes més. La nota més alta d’aquesta promoció va ser la de Jordi Rovira, un 8’08.

ORDINADORS A LA BIBLIOTECA CAROLINA GARCIA A finals del darrer curs 2003-04, es van instal·lar ordinadors a la biblioteca de l’IES Roquetes. L’Associació de Mares i Pares dels alumnes, AMPA, va decidir comprar-los perquè els alumnes de l’associació els poguessen fer servir. Però, en cas que estiguen lliures, també podran ser utilitzats pels alumnes que no pertanyen a l’associació.

PREMIS PER A UN TREBALL DE RECERCA MARINA VERICAT El treball de recerca anomenat Els esquirols i el seu biòtop, realitzat per dos alumnes de batxillerat de l’IES Roquetes, Clàudia Bonavila i Bernat Alcoverro, va guanyar el premi a la recerca del medi ambient de les Terres de l’Ebre convocat per l’Ajuntament de Tortosa i, a més, també va obtenir el premi al millor treball de recerca convocat per l’Ajuntament de Deltebre.

TANCAMENT DEL CENTRE RAQUEL ESPINÓS A finals d’octubre, per iniciativa de l’equip directiu, es va instal·lar a l’entrada principal una porta de ferro automatitzada, que haurà de ser controlada bàsicament pels conserges. Aquesta porta s’ha instal·lat per tal de vigilar les entrades i les sortides del centre i per a evitar posibles destrosses, sobretot durant els caps de setmana i els períodes de vacances.

7è PREMI RAMON FERRANDO ADELL DANI FERNÀNDEZ A Jesús, s’ha convocat el 7è premi Ramon Ferrando Adell. Es tracta d’un concurs de contes curts i de poesia, que organitza la societat cultural i ecologista Sant Josep. Aquest concurs se celebra en memòria de Ramon Ferrando Adell, un periodista del poble de Jesús.

LO BASQUET 11 REPORTATGE

L’aula de privació d’esbarjo L’ any passat, per aquesta aula van passar molts alumnes i la nostra pregunta és si aquest espai ajuda a millorar el comportament dels alumnes. La resposta lògica hauria de ser que sí, però, vistes les estadístiques, la nostra opinió és que no, ja que hi ha molts alumnes que hi van més d’una vegada i, fins i tot, n’hi ha que competeixen amb els altres per veure qui està més cops castigat. És sabut que l’aula de privació d’esbarjo imposa més respecte als alumnes que entren nous al centre que no pas als que ja fa anys que hi són, quefan broma.

fins i tot, en

L’activitat que es realitza a l’aula és la següent: el professor encarregat de vigilar dóna a cada alumne un diari, del qual ha de copiar un article periodístic de tres-centes cinquanta paraules. Aquesta faena s’ha d’entregar en sonar el timbre que indica la fi de l’esbarjo.

Quan un alumne mostra un comportament contrari a les normes de convivència al centre, se li ompli un full d’incidència que, a través del tutor, arriba al cap d’estudis i és aquest el qui envia

l’alumne a l’aula una o dues setmanes, tot depenent de la gravetat de la falta. Seria ideal que aquesta aula desaparegués al més aviat possible o, si més no, que cada cop estigués més buida.

GEMMA CANALDA NEUS FONTANET

LO BASQUET 12 ESPORTS

Al principi m’ho passava malament

l’impacte articular. complexa. Un dels

factors que va influir-hi va ser que a l’edat de creixement vaig forçar massa el genoll. Les meves condicions d’entrenament eren dures, ja que podíem arribar a córrer 1 hora per asfalt, i això causa un impacte a les articulacions molt fort; mentre que si haguéssem tingut una pista de tartan, aquest hagués absorbit

Alba Gilabert és una

alumna de l’IES Roquetes que cursa 1r de batxillerat i que, a més, és una gran atleta. Tanmateix, ara no pot córrer perquè una lesió inoportuna li ha trencat una possible carrera d’elit plena de triomfs.

Quan va ser? L’any 99, al febrer farà 6 anys. Vaig seguir corrent durant un mes, però sense el mateix rendiment. A quina edat vas començar a córrer? Als 9 anys vaig començar corrent amb l’escola i als jocs escolars de pista que són a la primavera.

Com et vas lesionar?

Va ser una lesió

LO BASQUET 13

ESPORTS

Per què vas començar a córrer? Bàsicament perquè el meu pare també va ser atleta i quan veia les seves copes, jo també les volia guanyar. A quin club estaves? Quan vaig començar es deia CN Tortosa, però ara es diu ATE (Atletisme Terres de l’Ebre). Ets sents frustrada de portar tant de temps sense poder córrer? Al principi m’ho passava molt malament, quan venien les èpoques en què hi havia les curses més importants i quan veia que companys meus guanyaven. Però després de 5 anys, es comença a pensar que ha tocat així i que, per molt frustrada que estigue, no em servirà de res. Quan et recuperes, voldràs reiniciar la teva carrera? A mi m’agradaria molt continuar practicant l’atletisme. Fins i tot la primera vegada que em van operar, tot i el dolor que tenia,

només pensava a tornar a córrer, encara que el metge ho veiés bastant difícil. Però després de la segona operació i d’alguns problemes que ha comportat aquesta intervenció quirúrgica, quasi no tinc possibilitats de tornar a començar; però, tot i així, em queda alguna esperança. Podràs tornar a córrer? Bé, tal com he dit abans, els metges diuen que si hi tornés, hi hauria moltes possibilitats de recaure. Quin és el teu atleta preferit? Reyes Estévez, per la seva tàctica increïble. T’agradaria ser una alteta d’elit? Sí. El teu color preferit? El verd. El teu número de la sort? L’11. Un altre esport que t’agrade? Futbol.

Què vols fer després del batxillerat? El meu objectiu era fer INEF, però ho tinc negre. Als 9 anys vaig començar corrent amb l’escola i als jocs escolars de pista que són a la primavera. Una pel·lícula? La teniente O’neill. Una cançó? Cap. Un hobby? La tele i el sofà.

DANI FERNÀNDEZ GARCIA

FERRAN PAVIA

LO BASQUET 14 ESPORTS

Si puc, vull arribar a córrer alguna cursa del mundial

Un trencament de colze, del qual em vaig haver d’operar.

Esperes arribar lluny? Pau Doñate va nàixer a Tortosa el 30 de juliol de 1990. Estudia 2n d’ESO a l’IES Roquetes. L’any passat va aconseguir el 2n lloc del campionat de motocròs de Catalunya i el setè d’ Espanya en la categoria de 85 cc. Enguany ja s’ha classificat el 12è d’Espanya i va 4t a Catalunya. Aquesta temporada ha pujat dalt de tot del podi a Berga, Canals, Saragossa i Alcanyís.

Sí, si puc, vull arribar a córrer alguna cursa del mundial. En quina cilindrada

corres? Quin és el teu ídol? En 85 cc. James Stewart i Edgar

Torronteras. Qui et va motivar a

córrer? El teu número preferit? El meu pare i el meu

padrí.

El 72 i l’1.

Altres esports preferits?

La bicicleta i l’esquí. Quants títols has guanyat?

El teu color preferit? Un campionat de Catalunya, dos campionats provincials, un subcampionat de Catalunya i un tercer lloc de Catalunya.

El verd. La teua pel·lícula preferida? Qualsevol de Jackie Chan.

Quan vas començar a fer motocròs? Quin és el teu

patrocinador? La teua cançó preferida? Als 5 anys.

En tinc molts. Pastillas de freno d’Estopa.

Quina conseqüència va tenir el teu accident més fort?

Amb quina marca de motos corres?

FERRAN PAVIA DANI FERNÀNDEZ

Amb Kawasaki.

LO BASQUET 15 ESPORTS

El bàsquet a l’IES Roquetes L’any passat, un grup d’ alumnes vam proposar-nos formar un equip de bàsquet i, amb l’ ajuda del nostre entrenador Toni Marzà, es va poder crear en les categories infantils, cadets i juvenils. Normalment els partits es jugaven a Amposta, però de vegades anàvem a altres pavellons, com els de Deltebre, Móra o Ulldecona, on es van disputar les semifinals i les finals del campionat provincial de cadets. Després de molts partits, vam quedar segons, cosa que ens va permetre classificar-nos per al campionat escolar de Catalunya. Vam aconseguir derrotar equips molt forts, com el Pare Manyanet o la Sénia, en les diferents fases del campionat i, finalment, arribà el dia de la final, en què, si guanyàvem, ens classificàvem. Com ja hem dit anteriorment, el partit es va disputar a Ulldecona, i el nostre rival fou el Sagrat Cor de Tarragona. Deixant de banda el fet que l’ equip contrari era molt fort, tant físicament com tècnicament, aquell dia vam estar molt desafortunats, sobretot en atac, i les decisions arbitrals es decantaren a favor del rival en la majoria de jugades. Tot i així, vam acabar satisfets ja que, tot i ser el primer any que jugàvem, totes les categories, vam poder tornar amb una copa a la mà. En aquesta nova temporada 2004-2005, l’ equip ha millorat molt i hi ha hagut noves incorporacions importants; per tant, pensem que tenim opcions a guanyar algun títol i el nostre principal objectiu és arribar al campionat de Catalunya.

Equip cadet: subcampió territorial Equip infantil: campió de les Terres de l’ Ebre

EQUIP DE BÀSQUET DE L’IES ROQUETES

LO BASQUET 16 SANT JORDI 2004

La reina del mar i el faroner

I Blaus reflexos onejants en l’aigua clara remolinegen i volten el seu neguit, que la reina del mar és trista i plora. No vol consol. Son dolor, diu, és infinit. Què us passa reina, que afligida se us veu? Pregunten cloïsses i sirenes i cavallets de mar. Mal d’amors pateix la mare dels marins, per l’home que cada nit va a encendre el far. El seu súbdits no haurien de preguntar, car està prohibit enamorar-se d’un humà. No els pot contestar, ni abandonar el seu plor. És comdemnada a viure el dolor sense remor. La dama dels mars s’enfonsa en el seu plany, evocant el record de l’home del farell, a qui l’ànima de la reina pertany. Trista desventura, què fer sense entranyes i sense ell? Les ànsies de besar d’una reina encandilada, càlides com el vent de marinada, són més fortes que feixugues repressions, car ella morirà per omplir-lo de petons. Disposada a incomplir les normes ancestrals, abandona son ceptre i sa corona. En la talàssica nit es fondran sos mals, ja que a la cerca del seu preat, la goja fuig.

II Jorn rere l’altre, Jordi es lleva al matí. Amb els llavis endolcits i cor amorosit per les carícies, que rep amb ardor allí. D’una dona que emana atzurs tornassols. Nit rere nit es repeteix el mateix somni. I ell no vol més que aquesta arribi d’immediat, Per cloure els ulls i obrir dels pensaments la porta a la dona que tant desitja tenir al seu costat. Però qui és, tan rara i bella fembra que el visita només quan dorm? Si pogués abastar-la en el món real i observar-la i estimar-la com ningú més s’ho val. Però just quan en somnis és a punt d’aconseguir-la, tot el món, que entorn d’ells roent bullia, s’enfonsa i esmicola amb l’arribada del nou dia. Tantes nits, tanta passió continguda! Jordi emmalalteix de mudesa i ceguesa, i el far de la badia a fosques ha quedat, perquè el seu amo d’un somni s’ha penjat. Ja res no li interessa, només trobar-la en la bromera.

Bromera d’on entre ella en somnis apareix, entre ones i salobre, marítima fantasia. Quants cops ha volgut rasar la seva pell! Ningú imagina fins on, per trobar-la, aniria. III Al marge que dibuixen les ones, constants, jau un cos esvelt, de dona, amb vestit blanc, que es confon en la nit amb la nívia escuma, aliada dels raigs que engendra la noble lluna. Astre testimoni de tragèdia anunciada per una reina que vol allò que no pot, i per un home que desconeix allò que estima; tals trets a la història no poden dur a bon port. Del llit estant, el malalt quelcom divisa a través de la finestra que a la platja oferix vista. És ella! Benaurança la que l’ha feta arribar damunt l’arena, perquè ell la hi pogués trobar. Encès, descalç i mig plorant, embogit corre, atansant-se de pressa a la seva amada. La reina del mar també plora ara que pel seu faroner és incorporada. Ell la besa amb devoció, prement-la en braços. Qui ets, donzella? La Reina del Mar, enamorada de l’home del far. Respon ella. I el faroner, satisfet, que la pren amb fervor; i ella que es deixa prendre sens cap por. Però la vida de la reina s’acaba avui; les lleis de l’oceà no perdonen ningú. Uns instants de glòria precedien el buit que després el faroner va sentir; perquè allí on havia jagut la reina, ara hi reposava una closca de cargol. I el seu somni amb la reina trobava la fi, en tancar-se ell al far i de pena morir. Així doncs, ja ho sabeu: no us enamoreu!

MARIA BARRACHINA

LO BASQUET 17 SANT JORDI 2004

Internet sense fronteres Sóc en Mishal, un noi que viu al Marroc. Desgraciadament, la meva mare i la meva germana van haver de separar-se de la resta de la família i marxar a Catalunya, un país d'Europa. Van passar uns quants mesos. La mare només ens podia trucar una vegada al més ja que encara no havia trobat una feina i no tenia els diners suficients per a poder comprar un telèfon. Van passar dos anys i la meva mare ja havia trobat un treball; treballava en una botiga de roba. Aquell treball li va donar els suficients diners per a comprar tot el necessari per a un habitatge que li va estar cedit per una associació d'ajuda als immigrants. A nosaltres, la resta de la família que quedava al Marroc, sens feia molt pesada aquella situació de no poder veure la meva mare i la meva germana cada dia, fins que un dia la meva mare em va trucar i em va dir que s'havia comprat un ordinador i jo vaig dir: Un ordinador? Què és això? És un aparell que ens permetrà parlar-nos cada dia a l'hora que vulguem, però per a poder parlar-nos, us n'haureu de comprar un. Nosaltres? On el podem comprar? Com de moment al Marroc no n'hi ha, nosaltres us el farem arribar. Però mentrestant no arribi, tu te n’has d'informar per on puguis. D'acord mare i moltes gràcies; us estimo. Nosaltres també, adéu! Quan vaig escoltar aquell missatge de la mare dient-me que podríem parlar-nos cada dia gràcies a un aparell anomenat ordinador, els ulls se'm van banyar de llàgrimes i no vaig poder evitar aquells plors d'alegria i de felicitat. Vaig començar a investigar sobre el funcionament d'aquell aparell i dels programes que hi contenia i que ens permetrien parlar amb la meva mare i la meva germana. La veritat és que en el país on vivia, no hi havia molts llocs on poder buscar informació sobre aquell aparell novedós. Vaig buscar en una biblioteca on hi havia una secció de revistes i en una vaig trobar alguna informació important. També vaig anar a una botiga on venien electrodomèstics i aparells de televisió i em van donar uns fulls i un llibre on hi havia una bona quantitat d'informació. Així vaig estar durant dos mesos, fent recerques d'informació sobre aquesta nova tecnologia: la informàtica. Van passar dues setmanes més fins que ens va arribar l'ordinador per correu. Vaig agafar el paquet, el vaig desembalar i vaig veure una cosa al·lucinant: era un aparell compost per una pantalla, un teclat i un objecte petit que es deia ratolí, que em va causar una simpatia especial. Amb l’ajut de la meva família, el vaig instal·lar i el vaig posar al menjador al damunt d’una taula, al costat de les tasses de te preferides per la meva mare.

El vaig saber engegar i fer les utilitzacions i comprovacions bàsiques, tot ajudant-me de la informació que havia trobat. A la nit, la meva mare em va trucar per telèfon i em va explicar com es creava una adreça de correu electrònic i em va donar la seva que era aquesta: [email protected]. Li vaig donar les gràcies per haver-me fet arribar aquell aparell màgic que em permetria parlar amb la meva mare i la meva germana. La meva mare em va dir que l'endemà, a les deu del matí, podríem provar com anava aquest aparell, i jo, sense dubtar-ho, li vaig contestar que sí. En acabat de parlar amb la meva mare, vaig connectar-me a Internet i vaig crear la meva adreça de correu electrònic: [email protected]. L'endemà, a les 10 del matí, vaig posar-me al davant de l'ordinador per poder fer el meu somni realitat: parlar amb les meves dues dones més estimades. Vaig obrir el programa amb el qual podria parlar amb elles mitjançant l'escriptura. Aquest tardava molt a obrir-se. Vaig suposar que era per la distància que ens separava, però al final es va obrir. De seguida vaig clicar l'adreça de la meva mare i es va obrir una finestra on podia escriure el que li volia dir. Les primeres paraules que vaig escriure en aquell programa van ser: “Mare, us estimo molt”. Esperava la seva resposta impacient, i va arribar en uns deu segons: ”I jo a tu. saps que t'enyoro molt i que t'estimo més que a la meva vida. la meva enyorança creix cada dia més, però Hem de ser forts. Algun dia, espero que d'aquí a poc, ens retrobarem.” Els ulls se’m van banyar de llàgrimes, però eren d’enyorança i de tristesa. Però, tal com em va dir la meva mare, havíem de ser forts. Bé, ja passats 4 anys, jo i el meu pare vam anar a viure a Catalunya amb la meva mare i la meva germana, i ja no va fer falta la utilització d'aquell aparell que tant ens havia ajudat i que havia fet que aquell distanciament no fos tan dur. Amb aquest escrit m'agradaria donar un consell a totes les famílies: Hem d'aprofitar els moments en què podem estar junts amb la família i gaudir de totes les hores, tots els minuts i tots els segons que estem amb aquesta gent, que és la que més ens estima. JAUME BORJA

LO BASQUET 20 SANT JORDI 2004 Los últimos suspiros de un poeta El poeta, refugiándose entre párrafos y versos, Recordó esos aplausos, esos besos. Y poco a poco le revivió un pensamiento Con una frase y una flor Y un recuerdo impregnado de dolor. En mis últimos suspiros de agonía, Perturbados por mis pocos minutos de razón, Me llena el alma de horror, Ver ante mis ojos este mundo de dolor Y sentirme obligado a apartar la mirada Sin poder hacer ni decir nada.

Dejo el mundo sin haber abierto los ojos a nadie Ni enseñar un camino para ser feliz. Y por el momento Sólo dejo como testamento Una sonrisa y unas palabras sin sentido Para un fiel amigo dijo el poeta. Mientras, su vida se apagaba poco a poco. Un frío helado entró en la habitación, Una sombra invisible... Y la mano del poeta se desplomó.

SELENE ALBERICH BOSCH

Yo no lo hice

Tarragona, 1 de Julio de 2004

Querida hija:

Ya ha pasado un año, un año de todo aquello. Y yo todavía no sé lo que pasó. Todavía no recuerdo qué pasó aquella noche. Sólo sé que yo no fui. Sólo sé que yo no lo hice...

Una llamada lo cambió todo. Una llamada tuya. Una llamada que no me gustó. Me dijiste con voz entrecortada que te venías a vivir conmigo. Yo no quería. Vivía solo y me gustaba. La soledad inundaba mi casa, y yo ya estaba acostumbrado. Te pregunté el motivo. Me contestaste que estaba enfermo. Yo no estaba enfermo, pero quería verte. Acepté.

Llegaste enseguida. Pasaron unos días y no terminaba de habituarme a tu presencia. Pero me gustaba que me despertaras. Que me despertaras con tu dulzura, con tu carita de ángel, con la mirada de tu madre.

Todas las noches salíamos a pasear. Pero aquella noche fue distinto. Nos sentamos a la orilla del mar. Estabas guapísima. La brisa acariciaba tu pelo imitando las olas del mar. Tus ojos brillaban. Me recordabas a tu madre... De pronto me di cuenta de que caían lágrimas por tu mejilla. ¿Por qué llorabas? En seguida empezaste a hablar de mi "enfermedad". ¿Llorabas por eso? Yo no lo entendía. Yo no estaba enfermo. Me enfadé mucho.

A la mañana siguiente una voz me despertó. No era la tuya. Abrí los ojos. Los abrí despacio, con miedo, con temor. Un grupo de policías registraba mi casa. Tenía dolor de cabeza. No recordaba nada. Estaba asustado. Pregunté por ti. Todas las miradas se centraron en mí. Nadie contestó. Dos hombres me cogieron y me llevaron a un lugar del que tardé mucho en salir. Durante la tarde me estuvieron interrogando. Me preguntaron una y otra vez qué había pasado aquella noche. Me preguntaron por qué te había ahogado. Estaba desesperado. No entendía nada de lo que estaba ocurriendo. No recordaba nada. "Yo no lo hice". Repetía esta frase continuamente. No tenía por qué hacerlo. Te quería y te quiero. Me estaba volviendo loco.

Pasaron los meses y yo seguía allí, encerrado, sentado en un rincón, sin moverme, casi sin respirar. Sólo pensaba en ti. Sólo pensaba en que nunca más volvería a verte. Yo no fui, y me juré a mi mismo que vengaría tu muerte, que mataría a quien te quitó la vida.

Un día me sacaron de allí. Me llevaron ante un juez. Me acusaron de matarte. No me encerraron en prisión pero me llevaron a un centro. Estaba enfermo.

Mi vida ha cambiado mucho desde entonces. Todavía no recuerdo qué pasó. Todavía no recuerdo la última vez que te miré a los ojos. Ahora sólo me pregunto quién fue. Estábamos solos. ¿Y si en verdad fui yo? ¿Y si todos tienen razón? ¿Qué debo hacer? ¿Debo vengarme? Sería lo justo, lo había jurado. No puedo vivir así...

Un último adiós.

Tu padre.

LAURA MASCARELL ESPUNY

LO BASQUET 21 BIBLIOTECA

La biblioteca de l’IES Tots els centres educatius han de disposar d’un espai destinat a la biblioteca. En aquest lloc es diposita una sèrie de llibres que poden ser d’utilitat als alumnes i també altres d’esbarjo. A més, també hi ha cassettes, vídeos i altre material audiovisual. Darrerament, també es disposa d’ordinadors amb els quals es pot buscar informació que potser no es trobaria als llibres. Al nostre IES, la biblioteca disposa d’un elevat nombre de llibres i d’altres materials que ja hem esmentat —en total hi ha enregistrats uns 4.300 documents— i també funcionen, des d’aquest curs, 5 ordinadors des dels quals es poden fer les consultes necessàries per mitjà d’Internet. Quant a l’organització de la biblioteca, els llibres estan classificats en dos grans grups: els de consulta i els recreatius. Els primers són dins d’armaris tancats —ocupen tota la part esquerra i la frontal— i l’alumne que en necessita un, el demana al professor que està de guàrdia a la sala; quan acaba la consulta torna el llibre al mateix professor. Els segons —ubicats a la part dreta i repartits en tres grups: poesia, teatre i novel·la— són dins d’armaris oberts i l’alumne pot agafar-ne qualsevol i mirar-lo; quan acaba, no el torna a l’armari sinó que el deixa damunt de la taula del professor i és aquest qui s’encarrega de deixar-lo al lloc corresponent. A més, en unes capses de les lleixes situades a sota d’aquests armaris, hi ha un bon grapat de còmics que es poden agafar i amagar sense necessitat de dir-ho al professor. Els alumnes de la ESO poden visitar la biblioteca a l’hora de l’esbarjo i també en altres hores, si el professor que els dóna classe en aquell moment ho creu oportú. També la poden utilitzar els alumnes transportats després de dinar. Cal dir que els alumnes de Batxillerat tenen la possibilitat d’accedir-hi durant més hores. A la biblioteca es pot anar a treballar —estudiar, consultar llibres, fer deures...— i també a passar una estona distreta llegint llibres o tebeos (còmics), dels quals n’hi ha un bon grapat. Així mateix, tal com hem dit, es poden fer consultes per Internet. Un altre servei que s’ofereix als alumnes és el de préstec de llibres. Si algú necessita llegir alguna de les lectures obligatòries i no se les pot comprar per qualsevol motiu, pot prendre-les cap a casa i tenir-les durant un temps màxim de quinze dies —en acabar els quals o torna el llibre o el renova per quinze dies més—. També pot prendre qualsevol altre llibre recreatiu amb les mateixes condicions. Finalment, a la biblioteca no es podem portar menjar ni beguda —podrien embrutar els llibres o el terra— i tampoc no es pot parlar en veu alta, ja que es molestaria el company que vol estudiar o llegir.

LO BASQUET 22 DEPARTAMENT DE FRANCÈS

Salut les lecteurs de Lo basquet ! Nous sommes les élèves de 2n d’ESO de français du lycée “Roquetes”. Nous nous appelons Tarik, Jihad, Núria, Arnal, Richard, Mercè, Àlex, Tatiana et Sara. Nous aimons les langues étrangères et c´est pour cela que nous étudions cette langue depuis le mois de septembre. Notre professeur s´appelle Madame Marisa et nous voulons voyager à Paris la prochaine année. AU REVOIR! VOILÀ NOTRE PHOTO!

Coin télévision Voulez-vous regarder un feuilleton pour passer un bon moment? Alors, vous devez regarder “Le coeur de la ville” (El cor de la ciutat). Pourquoi? Parce que c´est émouvant et intéressant. Il nous montre la vie d´un quartier de Barcelona, Sant Andreu. Ses personnages principaux ont les mêmes problèmes et les mêmes joies que nous. Ils ne sont ni riches ni pauvres, ni superfantastiques... Ils sont comme la plupart de nous. De toutes façons il y a trop de tragédies. Bon, si vous voulez en savoir plus, vous devez vous brancher à TV3 à 15.30 h.

GERARD AVINYó, EVA CASES, PATRÍCIA LLEIXÀ, AITOR PÉREZ

Coin cinéma Nous voulons vous recommander, si vous aimez les films qui font réfléchir et sentimentaux, le film “Mar adentro”. C´est un film inspiré de la réalité, en concret de la vie de Ramon San Pedro, un homme qui à cause d’un accident devient tétraplégique. Sa vie se réduit au monde des pensées. Cette limitation le conduira a mener une lutte acharnée pour l´euthanasie. Ce film a reçu des prix de beaucoup d´institutions. Allez la voir, il vaut la peine!

JAUME BORJA, ALBA SOLÉ, NAÍMA RIYANI, VERÒNICA MONFORTE Nous avons vu le film Scary Movie. Le film est très beau. Il a des brives de films de terreur mais utilisées pour faire rire. Le metteur en scène mélange tous les films en un seul. C´est magnifique. Il va adressé à des jeunes majeurs de treize ans.

EROS BAIXAULI ET SALVADOR RODRíGUEZ

LO BASQUET 23 DEPARTAMENT DE FRANCÈS

Les langues étrangères, sont-elles utiles? Il n´y a pas très longtemps, les gens n´étaient pas intéressés par l´apprentissage de langues parce qu´ils vivaient dans un société qui ne disposait pas des moyens de communication actuels. De toutes façons il y a eu, il y a et il y aura des gens dont leur moyen de travail sont les langues, comme par exemple au Moyen Àge et à la Renaissance, quand les moines, les savants et quelques gens proivilégiés s´en servaient pour élargir leurs connaissances et faire un travail scientifique et et de divulgation.Tout le monde a endendu parler du quartier latin de Paris, l´explication du nom c´est qu´au Moyen Àge la langue parlée et écrite à l´université c´était le latin et Paris avait une des plus grandes universités d´Europe avec une grande concentration d´étudiants provenants de tous les pays et le seul moyen de se faire comprendre a été l´adoption d´une seule langue, le latin. Qui dit que le latin n´est pas important? Actuellement, très souvent parfois trop, nous nous posons la même question: Pourquoi je dois apprendre des langues qui ne sont pas la mienne? Il y a évidemment bien de réponses mais pour nous les deux les plus importantes sont l´empreinte que toute langue laisse chez la culture, la possibilité de bien se comprendre dans le monde actuel des afffaires et le plaisir de voyager et de contacter avec les gens du pays. Aujourd´hui, les entreprises demandent un bon niveau d´anglais aux gens qui ont l´intention d´occuper un poste de travail, bien sûr, mais les postes les plus intéréssants et les mieux payés sont pour les gens qui parlent plus d´une langue étrangère. Tout cela a été très motivant pour nous et nous avons profité l´occasion d´étudier une seconde langue étrangère: le français. Parler le français n´est pas difficile parce que cette langue a beaucoup de similitudes avec les autres langues romanes. Le français a une prononciation douce et la langue écrite possède une grande délicatesse. Pour conclure, avoir la possibilité de maîtriser la plus grande quantité de langues étrangères est fantastique et nous l´avons, c´est le français.

ANNA BENET ET MARTA VALLESPÍ

Dévinez, dévinez, dévinez... Je suis une fille grande et mince, mes cheveux sont bruns, longs et raides. J´ai les yeux verts et je m´habille de façon moderne et sportive. J´habite à Benifallet et je suis dans la classe de 3A. Mes matières préférés sont le catalan et l´histoire mais je n´aime pas les maths. J´adore les animaux, parler avec mes amies et amis, lire, écouter de la musique et danser. Je déteste les guerres et le lundi. Je me crois sympathique, aimable et amusante. QUI SUIS-JE? Je m´appelle ................J´ai quinze ans et je suis brun avec les yeux verts. J´habite un village près de Roquetes. J´ai un frère, mon père s´appelle Mario et ma mère Balbi et j´habite avec mes parents. QUI SUIS-JE? Bonjour! Je m´appelle ...................... Moi aussi j´ai quinze ans et je suis dans la classe de 3 ESO. J´ai un ami qui s´appelle Youness qui est marocain comme moi. J´habite à Roquetes et j´aimer parler le français. JE SUIS QUI? Mon nom est .........................et mon prénom ................. J´habite à Jesús. Je suis brun, grand et mince. J´adore le foot et le basket. J´ai beaucoup d´amis. Je suis dans la classe de 3 A. J´aime parler français et anglais. Je suis l’aîné des quatre, j´ai 14 ans. J´habite avec mon père Juan Carlos, ma mère Mari Sol et mes deux frères Jonathan et Edgar. Mon animal préféré c´est le chien, surtout le husky. JE SUIS .........................

LO BASQUET 24 DEPARTAMENT D’ANGLÈS

The Carpet Fitter Eddie was a carpet fitter*, and he hated it. When his work was done, no-one ever appreciated it. He was especially sick of it on this hot, humid day in August, as he worked to finish today's job. He was just cutting and fixing the last edge* on a huge red carpet which he had fitted in the living room of Mrs. Vanbrugh's house. Rich Mrs. Vanbrugh, who changed her carpets every year, and always bought the best. Rich Mrs. Vanbrugh, who had never even given him a cup of tea all day, and who made him go outside when he wanted to smoke. Ah well, it was four o'clock and he had nearly finished. At least he would be able to get home early today.

Eddie sat back and smiled. The job was done, and it was time for a last cigarette. He began looking for the new packet of Marlboro he had bought that morning but he couldn’t find it. It was as he swung around* to look in his toolbox for the cigarettes that Eddie saw the lump*. Right in the middle of the new bright red carpet, there was a lump. A very visible lump. A lump the size of a packet of cigarettes.

"I've done it again!” said Eddie angrily, “I've left the cigarettes under the carpet!"

He had done this once before, and taking up and refitting the carpet had taken him two hours. Eddie was determined that he was not going to spend another two hours in this house. He decided to get rid of the lump another way. It would mean wasting a good packet of cigarettes, nearly full, but anything was better than taking up the whole carpet and fitting it again. He turned to his toolbox for a large hammer*.

Holding the hammer, Eddie approached the lump in the carpet. He didn't want to damage the carpet itself, so he took a block of wood and placed it on top of the lump. Then he began to beat* the block of wood as hard as he could. He kept beating, hoping Mrs. Vanbrugh wouldn't hear the noise and come to see what he was doing. It would be difficult to explain why he was hammering the middle of her beautiful new carpet.

After three or four minutes, the lump was beginning to flatten out. Eddie imagined the cigarette box breaking up, and the crushed cigarettes spreading out* under the carpet. Soon, he decided that the lump was almost invisible. Finally, the job was finished, and he called Mrs. Vanbrugh from the dining room to inspect his work.

"Yes, dear, very nice," said the lady. "Will you send me the bill*?” “Yes madam” Eddie said. He picked up his tools, and began to walk out to the van*. Mrs. Vanbrugh accompanied him. She seemed a little worried about something. "Young man," she began, "while you were working today, did you see Armand? Armand is my beautiful parakeet*. I let him out of his cage* this morning, and he's disappeared. He likes to walk around the house, and he usually comes back to his cage after an hour or so and gets in. But today he didn't come back. He's never done such this before, it’s very trange!”

LO BASQUET 25 DEPARTAMENT D’ANGLÈS

"No, madam, I haven't seen him anywhere," said Eddie. And as he sat in his van he saw his packet of Marlboro cigarettes on the dashboard*, where he had left it at lunchtime...

And remembered the lump in the carpet.... And realised what the lump was.... And remembered the hammering....

VOCABULARY

Carpet fitter: Persona que treballa posant moquetes. Edge: Tall (de ganivet, etc.), vora. Swing around: Girar-se. Lump: Bony. Hammer: Martell. Beat: Colpejar. Spread out: Escampar. Bill: Factura. Van: Furgoneta. Parakeet: Periquito. Cage: Gàbia. Dashboard: Safata frontal del cotxe.

(Adapted by Maria José from a common Urban Legend)

LO BASQUET 26 DEPARTAMENT DE CASTELLÀ

Abrazo eterno

El invierno empezaba a adentrarse en un pequeño pueblo del Pirineo. La nieve, aún poco densa, empezaba a cubrir las calles y los tejados como una fina manta, fría y amenazante. Los habitantes se apresuraban a esconder la leña en las casas y encender las chimeneas. Los niños jugaban alegres a tirarse bolas de nieve e intentaban construir muñecos, sin mucho éxito. Pese al frío y el viento helado que calaba hasta los huesos, los aldeanos estaban felices y entusiasmados: el invierno era la época del año en que la montaña mostraba su cara más bella, aunque también la más oscura y traicionera.

Mientras, aislada de todo, en una casa de las afueras, vivía la joven Martina. Ajena a su alrededor, se pasaba los días cuidando de su madre enferma y pidiendo un milagro, algo con la fuerza suficiente para salvarla.

Martina era una joven alegre, simpática, de cabellos negros, largos y rizados que relucían al sol de las calurosas tardes de verano y contrastaban con sus ojos verdes, grandes y saltones. Era muy conocida en todo el pueblo por su buen carácter y su entrega a los demás. Pero hacía ya unos meses que su vitalidad no estaba presente entre la gente. Martina se había volcado completamente en su madre cuando le diagnosticaron una terrible enfermedad que la llevaría a la muerte irremediablemente. Los médicos desvanecieron todas las esperanzas de vida y acabaron así con la alegría natural de la joven que, dedicada a su madre, había renunciado a su libertad y a su juventud.

Sin embargo, desde hacía ya muchas generaciones, corría entre la población una curiosa leyenda que hablaba de un mago muy poderoso que habitaba en las profundidades de una cueva, allá en lo alto, en la unión de dos montañas. Este mago tenía el poder suficiente para hacer realidad todos los deseos, sueños e ilusiones, por muy difíciles que fueran. Pero para lograr su ayuda tenías que dar algo a cambio: tu vida. El mago era muy viejo y necesitaba rejuvenecer; por eso absorbía la vida de los que, desesperados, acudían a él en busca de ayuda. Tantas eran las ganas de la joven de salvar a su madre que encontró luz donde sólo había oscuridad y reunió la fuerza suficiente para creer y para enfrentarse a la montaña y a las sombras de la cueva. Al enterarse, sus amigos y parientes más cercanos intentaron inculcarle un poco de sensatez y hacerle ver que se estaba aferrando a una fantasía, a una simple leyenda. Sin embargo, Martina había tomado una decisión y nada ni nadie la podía detener.

Se vistió con ropajes calientes, llenó un zurrón con agua y comida y, tras despedirse de su madre, empezó su viaje. Caminó varios días hasta llegar a la cumbre de la primera montaña pero aún tenía que descender toda una cara de la cima y caminar unos kilómetros hacia el este. Pasada una semana, llegó a su destino.

Ahora se encontraba delante una enorme obertura situada justo en la unión de las dos montañas. Todo el contorno de la puerta estaba cubierto de hielo y una especie de esculturas humanas cobijaban la enorme entrada. Allí, aunque sola y cansada de la larga caminata, se sentía con mas fuerzas que nunca para defender a su ser más querido y estaba dispuesta a darlo todo para conseguirlo. Después de un largo tiempo de espera, empezó a caminar hacia el interior del gran agujero. Todo estaba muy oscuro, reinaba un frío seco y duro que medio congelaba sus negros cabellos. Estaba pálida y helada, ya casi no sentía los pies, pero continuaba caminando, lentamente pero sin pausa y con paso decidido. Después de largos metros de oscuridad, vio una pálida luz que venía del fondo del túnel. Pronto alcanzaría su destino, su meta. No estaba asustada, ansiaba el momento de encontrarse con ese extraño personaje protagonista de su leyenda. Se adentró en la tenue luz y contempló el paisaje que se alzaba ante sus ojos: un paraje de gran belleza hecho de hielo que dibujaba un palacio perfectamente acabado y de grandes dimensiones. Su corazón latía apresuradamente. El frío entonces no era tan intenso, tenía un toque más suave y delicado. Ya se encontraba mejor, así que se apresuró a entrar al deslumbrante palacio.

La puerta estaba abierta, así que entró. Las paredes, los muebles, los cuadros… todo era de hielo. Caminó y caminó hasta encontrar una enorme marco cubierto por una cortina hecha de pequeños cristales atados con una fina cuerda. La apartó con cuidado y se adentró en la sala.

Sus músculos se quedaron paralizados, el asombro la invadía: estaba frente al mago, la leyenda era cierta. Sentado sobre su trono se veía frío y temible. Vestía una túnica blanca, que relucía al reflejo de los rayos de luz, con una enorme capucha del mismo color. Todo ello impedía observar su rostro.

¿Qué asuntos te han traído hasta mí? – dijo el mago con voz áspera y amenazante.

LO BASQUET 27 DEPARTAMENT DE CASTELLÀ Necesito tu ayuda –contestó Martina, segura y decidida, aunque en su interior sentía que el miedo la atacaba.

¿ Por qué tendría yo que ayudarte?

Porque eres mi única opción. Mi madre está gravemente enferma y los médicos han dicho que no va a salvarse. Ella es lo único que tengo. Te daré lo que desees.

Necesito pensarlo. Hasta entonces, serás mi huésped.

El hombre se levantó e indicó a Martina que le siguiera. La condujo hasta una habitación muy grande que tenía una gran cama en su centro. A su derecha, había una percha con un vestido blanco precioso. El mago le dijo que se lo pusiera para cenar esa noche; así lo hizo.

Después de descansar unas horas, se acicaló para la cena. Salió de su habitación y se dirigió al comedor. Allí había una larga mesa llena de comida. En el extremo opuesto a su silla estaba el mago, sentado con la misma actitud distante que esa tarde. La belleza de Martina y el contraste de sus cabellos negros con la blancura del espacio, despertaron la curiosidad del mago que, al terminar la cena, le comunicó su decisión:

Voy a curar a tu madre. Pero, para eso, tú debes darme algo a cambio.

Te dije que te daría lo que quisieras. Di, ¿qué deseas?

Deseo que te quedes aquí conmigo, como mi invitada.

La joven se quedó atónita, pero aceptó con resignación. Pasaron los días y la vida en palacio no era del todo mala, Martina tenía todo lo que deseaba, pero se sentía sola. Mientras tanto, el mago la observaba cautelosamente. Su belleza, su bondad y su simpatía estaban comenzando a fundir el hielo que cubría el corazón del hombre.

Una mañana, Martina fue a hablar con el mago para pedirle de nuevo un favor.

Tengo que pedirte algo más. Espero que confíes en mi y me dejes ir al pueblo, aunque solo sea un día, para ver a mi madre. Te prometí quedarme contigo, y eso voy a hacer. Solo te pido un día. Por favor…

El rostro del mago se endureció. Estaba muy furioso, Martina quería alejarse de él. Se levantó y, al ir a lanzar su furia contra ella, se dio cuenta de que se había enamorado de la joven y que era incapaz de hacerle daño. Así que la dejó ir.

Martina volvió al pueblo. Al verla, todo el mundo se abalanzó sobre ella. No podían creer que estuviera viva, hacía tiempo que habían perdido las esperanzas. Pasó un día formidable al lado de su madre, completamente recuperada, y de sus amigos. Pero cuando la noche empezaba a caer recordó su pacto con el mago. Se despidió de todos, pues no tenía muchas esperanzas de volver a verlos.

Volvió a la cueva. Entró al palacio y se dirigió al comedor. No había nadie. Empezó a buscar por toda la casa pero no encontró al mago. Solo le quedaba un sitio donde mirar: su habitación. El mago le había prohibido entrar allí, pero se arriesgó. Abrió la puerta cautelosamente y se encontró con el hombre. No llevaba la capa y se podía observar su constitución física, fuerte y musculosa, y sus cabellos, negros, que le llegaban hasta la nuca. Se quedó sorprendida, no parecía el cuerpo de un viejo, sino el de un joven. De repente, se dio la vuelta y se quedó mirando fijamente a Martina.

El mago era un joven alto, fuerte y apuesto; sus cabellos cubrían un poco su rostro, pero dejaban ver perfectamente sus preciosos ojos azules, clavados en los de la chica. Sobraban las palabras, los dos sabían lo que sentían. El joven se acercó a la chica, alzó su mano y le acarició la mejilla, hacía mucho tiempo que no sentía el calor humano. Ella acercó sus labios a los suyos y se fundieron en un tierno beso que selló su amor para toda la eternidad.

La bondad de la joven había hecho enternecer el corazón del mago y le había devuelto su juventud, que entregó a las fuerzas oscuras a cambio de poder. Martina le mostró la cara más amable de la vida, faceta que él nunca había podido contemplar, y se dio cuenta de que el poder no da la felicidad; lo hace la compañía y el amor de la gente que queremos.

Ya nunca se volvió a saber más de ellos. Pero dice la leyenda que en la unión de dos montañas del Pirineo hay una cueva helada y, en su interior, todavía hoy se puede contemplar la figura de dos jóvenes abrazándose.

NEREIDA VIDIELLA

LO BASQUET 28 DEPARTAMENT DE CASTELLÀ

Romanticismo en Piratas del Caribe Aunque lo romántico parece hoy algo del pasado y suele asociarse a una situación sentimental que roza lo cursi, lo cierto es que está presente en toda época y en todo lugar. Durante el siglo XIX se manifestó en un movimiento artístico de fuerza extraordinaria que logró poner de relieve las aspiraciones más altas de la Humanidad, pero hoy sigue tan vivo como hace dos siglos y prueba de ello es esta película “made in Hollywood”.

Ambientada en el s. XVII, narra la historia de un legendario y fantasmal barco pirata, “La Perla Negra”. Su capitán, el pícaro Jack Sparrow, ve cómo se amotina su tripulación y su substituto, el malvado Barbossa, le abandona a su suerte en una isla desierta de la que más tarde logrará salir. Entretanto, Barbosa ataca la ciudad de Port Royal y secuestra a Elizabeth Swann, hija del gobernador de la ciudad. Los piratas la traen ante Barbosa y éste le explica la historia de lo que andan buscando: un medallón de oro que ella lleva colgado y es elqueda para devolver al tesoro de Moctezuma, robado por Cortés y luego enterrado hasta que los piratas lo descubrieron y repartieron. Mientras no se devuelva este medallón, la tripulación de la Perla Negra seguirá maldita, convertidos todos en cadáveres ambulantes cuyo verdadero aspecto sólo aparece a la luz de la luna. Barbosa le pregunta el nombre a Elizabeth y ella le contesta que se llama Elizabeth Turner, ya que éste el linaje que andan buscando para acabar con el maleficio.

único que contemos e

Mientras, Will Turner, el verdadero hijo del pirata Will el Botas, vive como herrero en la ciudad. Sin embargo, como está secretamente enamorado de Elizabeth, decide ir a rescatarla. Para ello necesitará la ayuda del capitán Jack Sparrow, el cual, casualmente, está encarcelado en la ciudad, así que le libera y juntos roban el Interceptor, el barco más rápido de la flota inglesa. Paran en Isla de la Tortuga para aprovisionarse y buscar tripulación para su barco y ponen rumbo hacia la misteriosa isla de Muerta, donde atraca la Perla Negra.

Entre tanto, los piratas entran con Elizabeth y el medallón y en la cueva donde está guardado el

tesoro. Barbosa le hace un corte en la mano, empapa el medallón con la sangre de la joven y lo tira en el cofre con el resto, pero, para su sorpresa, la maldición no desaparece. Entonces Jack y Will entran en la cueva y aclaran el misterio: sólo la sangre de Will, detendrá el maleficio.

Más tarde, cuando el Interceptor y La Perla Negra se crucen, estallará una batalla de

cañonazos y abordajes en la que vencerán los piratas de La Perla Negra, secuestrarán a Will y a la tripulación del Interceptor y hundirán el barco. Elizabeth es obligada a saltar al mar junto con Jack, y llegan a la isla desierta en la que hacen inmensas señales de humo con un cargamento de ron abandonado. De este modo consiguen que les rescate el barco inglés en el que viajan su padre y su prometido, el Comodoro Norrington. A partir de aquí se suceden las aventuras que concluyen con un gran pelea en alta mar en la que... Bueno, no l final. Dejemos en el aire el

desenlace de tan apasionante historia.

En esta película los elementos románticos son muy numerosos. Sólo por citar algunos señalaremos: paisajes lejanos y extraños, la ambientación en el pasado, la historia de un amor imposible por las diferencias sociales (entre Will y Elizabeth), el afán de libertad por parte de los piratas y los protagonistas, el mar como escenario y elemento principal, la violencia y el horror que provocan los muertos vivientes, las leyendas y mitos del pasado, el destino trágico de los que sufren una maldición (justa, o no). las numerosas escenas con a fantasía e imaginación desbordantes, as batallas a sangre y fuego, etc.

En conclusión, esta película no es sólo un magnífico relato de aventuras, sino también una historia hecha con ingredientes puramente románticos y por tanto se puede relacionar con todo el arte y la literatura de ese periodo,. A lo moderno, eso sí, y con excelentes efectos especiales, como hacen cine los americanos.

GERARD CLIMENT

Ficha técnica:

Intérpretes: Johnny Depp (Jack Sparrow), Geoffrey Rush (Barbossa) Orlando Bloom (Will Turner), Keira Knightley (Elizabeth Swann) y Jack Davenport (Comodoro Norrington).

Año: 2003. Nacionalidad: norteamericana. Estreno: 14-08-2003. Género: aventuras. Duración: 143 m. Título original en inglés: Pirates of the Caribbean: the curse of the black pearl. Dirección: Gore Verbinski. Guión: Ted Elliott y Terry Rossio. Fotografía: Dariusz Wolski. Música: Klaus Badelt. Montaje: Stephen Rivkin, Arthur Schmidt y Craig Wood.

LO BASQUET 29 LA BÚSTIA DEL SEGLE XXI

Aparador d’idees i sensibilitats diverses

M’agrada: Un dia de sol després d’un dia plujós. Que les paraules estiguen per damunt de la força. Que el pensament sigue lliure. Que la gent somrigue. La festa. Que la tardor plogue fulles seques.

El vòlei roquetenc. Enamorar-me i que s’enamoren de mi. L’olor de la roba neta. Estar feliç amb mi. Xafar els tolls d’aigua i les fulles de la tardor. Pensar que som persones i no hòmens o dones. Que guanye el meu equip preferit. Viure al primer món i no oblidar-me’n del tercer. La gent senzilla.

No m’agrada:

Que s’abandone a ningú. El consumisme exagerat. L’egoisme dels més afortunats. Que malmetem la natura. L’agressivitat. El soroll del despertador de bon matí. L’ambició que provoca guerres. Que els uns tinguen tant i els altres tan poc. L’alta contaminació del planeta. El mal repartiment dels aliments. La violència domèstica. La gent que vacil·la i se’n riu dels altres. La gent que defensa les coses que no sap. Que els altres trien per mi.

ALUMNES DE TERCER AIL·LUSTRACIÓ: CHRISTIAN ESPUNY

LO BASQUET 30 COL·LABORACIÓ

Ser y tener (2002) Être et avoir. Ser y tener. Aspiraciones y modelos de vida contrapuestos, pero también simples verbos irregulares que se estudian en la escuela. Éste es el título, sencillo y sugerente, de un documental sobre una escuela francesa filmado por Nicolas Philibert.

De entrada no hay presentaciones y todo comienza con una serie de imágenes de viento y soledad apenas resaltadas por una melancólica música de fondo. Hace frío y vemos vacas en medio de la ventisca, luego un autobús escolar que serpentea por una carretera de montaña y finalmente el edificio de la vieja escuela unitaria.

Es invierno en la campiña y los álamos se doblan con la fuerza del desamparo. Los niños van al colegio, en silencio, aún medio dormidos. Sólo el saludo del conductor y las imágenes del campo bajo la primera nevada del año nos acompañan en su trayecto cotidiano, desangelado y monótono.

Ya estamos en el aula. Allí, sentados en tres grupos (pequeños, medianos y mayores) los pocos niños de la aldea, de entre cuatro y diez años comparten aula. Allí dibujan, escriben y estudian, siempre escuchando y atendiendo a la voz suave pero firme del maestro, ue está fuera de cámara. De esta manera vemos lo que hacen los niños y sólo al rato lo vemos a él. Es un hombre ya mayor que hace su trabajo con orden y método y al que sus alumnos tratan de usted y responden siempre “sí, señor”.

En la clase hay algunos ordenadores y un radio cassette pero nunca los vemos funcionar. Eso sí, hay varias pizarras y paneles para dibujar y colgar palabras e imágenes, y muchos libros. Hay también mesas dispuestas en grupos en las que todos trabajan. Recordamos los versos de Machado (Los colegiales estudian. Monotonía de lluvia tras los cristales...) pensando en esa tristeza indefinida y a la vez fundamental del aprendizaje lento y moroso, aburrido en ocasiones. Repeticiones y variaciones. Muchas cuentas y dictados, pero también cosas diferentes: un día todos ayudan a preparar crêpes en clase, otro hacen un experimento, otro celebran un cumpleaños, otro dibujan felicitaciones de Navidad.

También vemos en contrapunto a alguna de las familias, gente humilde y sencilla, sin grandes estudios pero deseosa de que sus hijos progresen y puedan tener un futuro mejor. Les ayudan con los deberes en casa, hablan con el maestro, les acompañan en las salidas...

Poco a poco pasa el invierno. Con la primavera los alumnos salen al campo de excursión. Uno de ellos se pierde y los demás lo buscan por los campos de maíz. Hay también tardes en que sacan las mesas al patio y estudian a la sombra, bajo los árboles, rodeados de verdor. Es entonces cuando llegan las confidencias, los diálogos de uno en uno, casi al margen de la cámara. Así nos enteramos de los problemas del padre enfermo, de la necesidad de ayudar en la granja, de la timidez congénita de la muchacha solitaria... Y así, poco a poco, nos vamos dando cuenta de que el maestro, el Sr. López, es un maestro en el sentido clásico del término, alguien que domina su oficio, que detenta un saber auténtico y que es

capaz de lo más difícil: de enseñar lo importante, lo fundamental. Y por eso sus alumnos no sólo aprenden a leer y a escribir, sino que también aprenden a hacerse preguntas, a dialogar sin violencia, a compartir, a aceptar, a entender a los demás... Por eso en la clase no hay gritos ni malas palabras, porque los alumnos saben que están seguros, que alguien les acoge y les guía con firmeza y afecto, dando sentido a esos años en que están absorbiendo cada estímulo con la impagable voracidad de ser el primero, el más fresco y puro de la vida.

No obstante, también hay peleas en el patio, y a veces los chicos se hacen daño jugando o se insultan. Pero Monsieur López está ahí. Él no puede resolver los problemas de sus alumnos, pero a él acuden buscando amparo o consejo. Y él les acompaña y les pregunta, y se preocupa por su salud, por sus problemas familiares, por su escasa preparación en algunas materias... Y les dice lo que piensa, y les ofrece afecto, el necesario para que la niña tímida se abra un poco a los demás, y el travieso Jojo se concentre y aprenda sin darse cuenta, y los inmigrantes que vienen de lejanos países sean aceptados por los demás, como él lo fue en su infancia, cuando su padre, un campesino andaluz, llegó a Francia sin dinero pero cargado de ilusiones.

Poco a poco se acerca el final del curso. Dos alumnos acaban la Primaria y el próximo curso irán al Instituto, un largo viaje todos los días hasta la ciudad más próxima. Allí hay una gran biblioteca, comedor escolar y magníficos campos de deporte, pero allí también tendrán muchos profesores que los verán remotos y anónimos, distantes, uno más entre muchos.

También un día se presentan los alumnos nuevos, los que empezarán en septiembre, muy pequeñitos, alguno con chupete todavía que no deja de llorar y llamar a su madre en toda la mañana.

Llega el verano y la despedida. En un gesto espontáneo y poco frecuente, el señor López y sus alumnos se dan un beso y un abrazo, desde los más pequeños, que lo aprecian como a un padre, hasta los mayores. Él ya no estará el próximo curso porque cumple la edad de retirarse y la clase va quedando poco a poco vacía. La cámara recoge la escena del grupo y luego se detiene en su rostro. Así vemos cómo su mirada se pierde en un lugar distante mientras intenta mantenerse sereno y sin llorar.

Todo pasa en un pueblecito de Auvernia, pero también aquí, cada día, cambiando algunas circunstancias y algunos nombres propios. Monsieur López ve cómo sus alumnos marchan y siente que con ellos desaparece una parte de sí mismo, aquella que ha entregado a hacer de éste un mundo más justo, más humano, dando lo mejor de sí mismo en cada clase, en cada explicación, en cada mañana de sueño, de frío y de gripe mal disimulada, año tras año, día tras día, con la misma convicción y la misma integridad.

FRANCISCO DE PEDRO

LO BASQUET 31 COL·LABORACIÓ

Abu Bakr al-Turtuxí Muhammad b. al-Walid b. Muhammad b. Jalaf b. Sulayman b. Ayyub al-Fihri, Abu Bakr, conegut com al-Turtuxí, és a dir, per la nisba (gentilici) del seu lloc d’origen, Tortosa, i també com Ibn Abí Randaqa, va nàixer a Tortosa cap al 1059 del calendari cristià (451 del musulmà). Llavors, la ciutat ebrenca era governada pel rei Nabil, però l’any 1061/453 hi va haver una revolta al regne de taifa de Tortosa que va aprofitar el rei de Saragossa, al-Muqtadir b. Hud, per a apoderar-se de la ciutat. En morir al-Muqtadir (1082/474), els seus dominis es van dividir entre els seus dos fills: al-Mu’tamin es quedà Saragossa i al-Mundir, Dénia, Lleida i Tortosa. La ciutat va caure en mans cristianes temporalment el 1118/512 i definitivament el 1148/543. Al-Turtuxí visqué a al-Andalus fins que als vint-i-cinc anys, el 1083/476, inicià un viatge a l’Orient, d’on no tornaria mai. Va morir a Alexandria el 1126/520 o 1131/525, quan comptava, segons les versions, 67 o 72 anys. A Tortosa, Abu Bakr es va relacionar amb l’expert matemàtic Abd Allah b. Abu Muhammad. Ens ha transmés converses seues al voltant de la situació d’al-Andalus amb caps militars i alfaquins1 anònims tortosins, com aquesta recollida en Siray al-muluk (Llanterna dels prínceps), la seua obra mestra: Vaig sentir dir a alguns ancians d’al-Andalus, alguns dels quals havien estat soldats, que els musulmans havien dominat l’enemic mentre les terres havien estat controlades per l’exèrcit, perquè feien treballar els camperols, encara que tractant-los amb respecte, com tracta un comerciant la seua mercaderia. D’aquesta manera, les terres estaven conreades, abundaven els recursos, l’exèrcit era nombrós i hi havia molt de bestiar i armes de sobra.

Això va durar fins que Ibn Abi ‘Amir (Almansor) va substituir el pagament de les tropes per una soldada mensual en diners i, a més, va imposar un tribut sobre les terres que s’encarregaven de cobrar els mateixos soldats. Aquests, prompte esquilaren el poble, destrossaren les seues possessions i l’arruïnaren. La gent va fugir i als soldats no els va ser possible seguir explotant el camp. En conseqüència, va disminuir la quantitat de tributs, va minvar el nombre de soldats i l’enemic va dominar sobre el territori musulmà, el qual va ser arrabassat als musulmans en bona part. A partir d’aquí, va continuar la decadència dels musulmans i el domini enemic fins que hi arribaren els Lamtuna2 i tornaren a fer el repartiment com es feia abans. Després d’això, no sé què passarà. (Llanterna, cap. XLVII) Nosaltres sí que sabem el que va passar, o no?

MIQUEL ÀNGEL LLORENÇ IL·LUSTRACIÓ: JOSEP SOLÉ

1 Intèrprets de la llei islàmica. Advocats. 2 Almoràvits. A al-Andalus, durant el període almoràvit (1054-1147), la doctrina de Malik va ser especialment apreciada, així com mal vist el sufisme i l’ascetisme d’Algatzell.

LO BASQUET 32 COL·LABORACIÓ

I

Des de l'andana 1, via primera, línies paral·leles, camins de ferro, a l'horitzó s'unien, miratge estrany. Al mateix punt naixia el tren i el mite, fent via entre xiulets, Val de Zafán. Passeig dels castanyers, qui se'n recorda d'aquell riu de cridòria, del temps daurat, del trànsit de la gent: els curts trajectes, la fira o el mercat, farcells, maletes...? Qui se'n recorda, on són? Remor llunyana. Passeig dels castanyers, en temps daurat.

II Ja no marca les hores, ferit rellotge de braços amputats, vidre glaçat i entranyes arrencades: temps aturat. Ja no marca les hores, però segueix l'erosió, com càncer, sagetejant. Estació en runes. Regna el rovell per tot arreu, pertot: rètols, finestres, poms, panys i picaportes, balcons i reixes. On era la porxada, només hi resta un esperpent de parra, ombres d'antany. La fusta és de les queres, tota corcada; de molsa, la teulada, feta verdet, amb cabirons podrits i mig solsida, les teules sostovades: a punt de caure. Refugi de bestioles, nius de pardals. Estació en runes. Via arrencada.

III La vella font de pedra encara raja i alleuja, generosa, a una morera, la insadollable set. Refugi a l’ombra, verdor que s’ofereix al caminant, edèn promès, regal, frescor balsàmica. Al segle vint-i-un, metamorfosi: l’antic camí de ferro és via verda. Metàl·lics sons dels trens dels anys quaranta són, ara, gent a peu o en bicicleta, converses, pau, silencis, postal perfecta. La font de pedra raja remor eterna.

DEL LLIBRE TERRES D’AIGUA. COSSETÀNIA EDICIONS

LO BASQUET 33 AGENDA SOLUCIONS ALS PASSATEMPS Jeroglífic Marroc

Mots encreuats

Sabies...? 1-a 6-a 2-c 7-a 3-b 8-b 4-b 9-a 5-c 10-c

CALENDARI FESTER Carolina Garcia Aldover Festes majors: primera setmana de setembre. Festes patronals: Sant Jordi i Santa Nativitat. Alfara de Carles Festes majors: del 28 al 31 d’agost. Benifallet Festes majors: del 7 a l’11 de setembre. Jesús Festes majors: segona setmana de juliol. Festes patronals: Sant Francesc, els dies 1,2,3 i 4 d’octubre. Fires i festes: Fira de l’oli els dies 26,27 i 28 de febrer. Els Reguers Festes majors: última setmana de juny. Roquetes Festes majors: primera setmana de juliol. Festes locals: el dia 14 d’abril se celebra la independència de Roquetes. Tortosa Festes majors: primera setmana de setembre. Festes patronals: Mare de Déu de la Cinta, el dia 2 de setembre. Fires i festes: ExpoEbre, a finals d’abril o començaments de maig. Paüls Festes majors: del 15 al 20 d’agost. Xerta Festes majors: Sant Jaume el dia 25 de juliol. Festes patronals: Sant Martí del 10 al 14 de novembre.

R I P - N A S A

O N A - E D A T

Q U E I X A L S

U S - - E M A -

E U A - - - R E

T A N C A - I S

E L E C T E - P

S - C - S E T E

TELÈFONS D’INTERÈS G. Can./N. Font. Aldover Urgències: 972 22 22 22 Consultori mèdic: 977 47 34 22 Farmàcia: 977 47 34 19 Ajuntament: 977 47 32 02 Escola: 977 47 33 48 Alfara Ajuntament: 977 45 50 05 Escola: 977 45 50 62 Metge: 977 45 50 92 Benifallet Ajuntament: 977 46 20 05 Farmàcia: 977 46 20 40 Consultori mèdic: 977 46 22 12 Hife: 977 44 03 00 Escola: 977 46 21 27 Jesús EMD: 977 50 07 35 Metge: 977 50 32 11 Hosp. Sta. Creu: 977 50 05 33 Ambulància Creu Roja: 977 44 44 44 Policia local: 977 58 58 01 Escola: 977 50 23 16 Els Reguers Escola: 977474001 Ajuntament (Tortosa): 977 47 40 24 Metge: 977 47 40 24 Roquetes Brigada: 977 58 02 11 Policia local: 977 50 16 00 Ajuntament: 977 50 15 11 Ambulància: 977 50 25 78 Institut: 977 50 42 22 Escola: 977 50 11 39 CAP: 977 50 23 21 Observatori: 977 50 05 15 Paüls Ajuntament: 977 49 22 83 Consultori mèdic: 977 49 23 94 Escola: 977 49 23 27 Xerta Ajuntament: 977 47 30 05 Escola: 977 47 30 50 Metge: 977 47 38 16 Raval de Crist Escola: 977 50 30 08 CAP: 977 50 39 65

LO BASQUET 34 OCI Horòscop Jordi Querol i Marina Vericat ÀRIES (del 21-03 al 20-04). Amor: Causes una gran sensació entre els companys de l’institut. Es fonen al teu pas. Tindràs l’èxit assegurat!!! Classe: Les notes pujaran a millor, a causa de la teva atenció i del teu esforç. Amistat: Milloraràs la convivència entre els teus companys de classe.

TAURE (del 21-04 al 20-05). Amor: Darrerament portes uns dies malencònics, però tranquil, se solucionarà ràpid. Classe: La rutina diària et salvarà d’una mala setmana. Centra el cap en els estudis!!! Amistat: Notaràs un canvi d’humor del teu millor amic. Pregunta-li què li passa, potser l’ajudes a estar millor.

GÈMINIS (del 21-05 al 21-06). Amor: Et trobaràs amb un antic amor, però tranquil, respira profundament. Classe: Noves cares a l’institut. Mira el que hi ha dins d’una persona i no el que hi ha fora. Amistat: Aprofita bé el moment que estàs passant amb els teus amics. Ja era hora que et relaxesses una mica.

CÀNCER (del 22-06 al 22-07). Amor: Sorprèn la persona amb qui estàs amb un regal. Classe: T’hauries d’esforçar més en els estudis. No tires la tovallola; val la pena que t’esforces. Amistat: Els bons aspectes envolten la bona relació amb els teus amics.

LLEÓ (del 23-07 al 23-08). Amor: Si estàs lliure, demana un desig a una estrella fugaç i la persona que estimes s’agenollarà als teus peus. Classe: Podràs tenir una depressió per les notes. Amistat: Perdràs el teu protagonisme habitual.

VERGE (del 24-08 al 23-09). Amor: Si tens parella les coses no et podran anar millor. Viuràs una setmana plena de romanticisme. Classe: Estaràs bastant inspirat. Aprofita aquest moment per obrir la ment i desenvolupar tota la teua creativitat. Amistat: Controla els atacs de gelosia.

BALANÇA (del 24-09 al 23-10). Amor: Estàs ressentit per alguna situació amorosa. Classe: Avançaràs positivament. Estudia i veuràs com les notes canvien. Amistat: Molt bon rotllo amb els teus amics, però sobretot amb els nois.

ESCORPÍ (del 24-10 al 23-11). Amor: Tindràs alguna desil·lusió amb algun noi. És una mala etapa; no tot pot ser de color rosa. Classe: Tens una gran habilitat amb els estudis. Amistat: Necessitaràs parlar amb la teua millor amiga.

SAGITARI (del 23-11 al 21-12) Amor: No confies en qualsevol. Una simple mirada o un somriure, això no és amor; és un joc. Aprèn a diferenciar-ho. Classe: Relaxa’t una mica però segueix la corda. Amistat: T’anirà molt bé amb les teues amigues íntimes.

CAPRICORN (del 22-12 al 20-0). Amor: No centris tota l’atenció en la persona que ocupa el teu cor. Classe: No t’ofereixes sempre a fer-ho tot. Hi haurà gent que pensarà que ets un “pilota” Amistat: Et semblarà una setmana complicada, però brillaràs al costat dels teus amics.

AQUARI (del 21-01 al 2019-02). Amor: Aprèn a donar importància a les coses que de veritat vols. Si tot no va bé, guia’t pel teu cor i no pel teu cap. Classe: Centra’t en el que estàs fent. Amistat: Hi haurà alguns amics que et faran la vida impossible.

PEIXOS (del 20-02 al 20-03). Amor: Estaràs radiant. El teu poder personal i el teu aspecte físic encantaran el sexe oposat. Classe: És el teu moment i res no t’impedirà aconseguir la victòria. Amistat: No sigues tan egoista.

Sabies... 1) Com es diu de segon cognom el professor Miquel Àngel Llorenç? a) Oltra b) Casanova c) Rodríguez 2) Que al centre hi ha un pilot de motocròs? El seu nom és: a) Jordi Ginovart b) Dani Pérez c) Pau Doñate 3) Quants alumnes hi ha al centre? a) 600 b) 603 c) 458 4) Quants professors hi ha al centre? a) 71 b) 61 c) 80 5 ) Quin % d’alumnes immigrants hi ha al centre? a) 15% b) 7% c)9%

6) Quantes aules hi ha al centre? a) 53 b) 3 c) 10 7) Quin alumne va treure més bona nota en la selectivitat? a) Jordi Rovira b) Jordi Llorenç c) Jordi Villalba 8) Quants llibres i revistes hi ha a la biblioteca? a) 4789 b) 4215 c) 3256 9) Quants ordenadors hi ha al centre? a) 64 b) 90 c) 56 10) Quantes aules d’informàtica hi ha al centre? a) 6 b) 2 c) 3

LO BASQUET 35 PASSATEMPS

Passatemps MOTS ENCREUATS

1 2 3 4 5 6 7 8 1 2 3 4 5 6 7 8

HORITZONTALS 1. Descansi en pau. Agència espacial molt nassuda. 2. Moviment oscil.latori de les aigües del mar. Temps transcoregut des que una persona ha començat a viure. 3. Quan et surten els del seny et fan mal. 4. Utilitat d’alguna cosa. Tretzena lletra de l’alfabet català. 5. Estats Units d’ Amèrica. Segona nota en l’escala musical. 6. Reixa, estacada, bardissa. Al revés, setena nota en l’escala musical. 7. Persona elegida per a un càrrec o dignitat. Primera lletra de primera.

8 minvant. El que fa set.

. Lletra que serpenteja. Lletra que està en quart

VERTICALS

1. Ciutat en la qual està ubicat el nostre institut. 2. No és usual. 3. Les tres primeres lletres d’un estri que s’utilitza

per a fregir. Ocell de la familia del anàtids. 4. Conjunció que enllaça dos termes. Lletra

repetida. 5. Unió. Infermer. 6. Primer home. Vocal repetida. 7. Retribució que es dóna al treballador pel seu

treball. Vintena lletra de l’alfabet català. 8. Infermera. Diminutiu d’Esperança.

JEROGLÍFIC País del nord d’Àfrica.

+ - A

AGNÈS ALBACAR