Llibre Estimulacio? 09 OK · Envellir significa haver viscut, haver acumulat...

Secció de Foment de l’Autonomia per a Persones Majors

Quadern d’exercicis per als majors

Estimulació cognitivaTaller de memòria i taller d’habilitats socialsPrograma de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment

Departament de Benestar SocialInstitut Mallorquí d’Afers Socials

Membres de l’equip

Barceló Ginard, BartomeuCuart Sintes, María IsabelFarré i Secall, RogerFiol i Amengual, Joana MariaGarcía Garí, CatalinaHomar Santaner, NeusPérez Sinusía, AntoniaPocoví Fernández, MargalidaVergara Alcocer, Ana

Diseny gràfic i edició: Secció de Foment de l’Autonomiaper a Persones Majors

Diseny portada: Roger Farré i Secall

Impressió: Son Espanyolet Industrias Gráficas S.L.

Dipòsit Legal: PM-2387-2009

ISBN-13: 978-84-692-5526-1.

Edita: Consell de Mallorca

E S T I M U L A C I Ó C O G N I T I V A

Lamillora de la qualitat de vida de les persones és un delsnostres objectius, inclòs en la prioritat que suposa, per aaquest govern, la política social. Per això, la nostra

voluntat és la de potenciar totes les iniciatives queesdevinguin un profit per a la salut i el benestar delsmallorquins i les mallorquines.

És el cas dels Tallers de memòria i d’habilitats socialsque novament el Consell de Mallorca, a través de l’InstitutMallorquí d’Afers Socials (IMAS), ofereix a les personesmajors de la nostra illa, entesos com eines per acompanyar elprocés d’envelliment i tot el que aquest comporta. Es tractad’una iniciativa de la Secció de Foment de l’Autonomia per aPersones Majors de l’IMAS, que un any més opta per facilitar-vos els recursos necessaris per afrontar millor aquesta etapade la vostra vida.

Envellir significa haver viscut, haver acumulatexperiències, vivències i sensacions, però també suposa patiruna sèrie de pèrdues, emocionals, sensorials, motores omentals, que necessàriament afecten el vostre dia a dia. Commolt bé deveu saber, aquestes pèrdues, de les quals moltesvegades no en som conscients, duen associada una sèrie decanvis que poden escapar-se del nostre control.

Els tallers que fareu suposen un dels eixos de la Seccióde Foment de l’Autonomia per a Persones Majors de l’IMAS,amb els quals us volem ajudar a afrontar aquest procés. És adir, dotar-vos de recursos perquè el vostre benestar es vegimínimament alterat davant de les noves situacions. Des delConsell esperam que els pugueu gaudir, a la vegada quesuposin un profit.

Francina Armengol SociasPresidenta del Consellde Mallorca

3


4 Taller de memòria i taller d’habilitats socials

L’èxit creixent assolit en els anys passats dels Tallersde memòria i d’habilitats socials ens ha confirmat lanecessitat d’optar per aquest tipus d’iniciatives a

l’Institut Mallorquí d’Afers Socials. De cada vegada sónmés les persones que s’apunten a aquests tallers i laresposta és, en general, excel·lent, gràcies, en gran part,a l’extraordinari equip de professionals que els fa, alsquals des d’aquí vull felicitar per la tasca inestimable queduen a terme.

Mitjançant aquests cursos tindreu l’oportunitat demillorar les vostres capacitats, adquirir nousconeixements i exercitar les vostres habilitats en diferentsàmbits, però no només això. Els tallers també us serviranper establir noves relacions personals i per compartir lesvostres experiències amb altres persones que es puguintrobar en una situació semblant a la vostra.

Com a president de l’IMAS i responsable delDepartament de Benestar Social del Consell, us vullanimar a prendre part en aquests tallers i a gaudir de lesdiferents propostes que us ofereix l’equip deprofessionals que treballen per al foment de l’autonomiade les persones majors. La nostra intenció no és altra queajudar-vos a aconseguir una vida plena en tots els sentitsi, si amb aquestes iniciatives podem contribuir al fet queaixí sigui, ens sentirem plenament satisfets.

Jaume GarauConseller executiu deBenestar Sociali president de l’IMAS


Programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment 5

ÍNDEX

Pròleg de l’Equip de Vellesa i Família 7

Primera sessióQuè són les habilitats socials? 9

Segona sessióFuncionament general de la memòria 15

Tercera sessióTipus d’ajudes per a la memòria 19

Quarta sessióQuan tu no hi ets 23

Cinquena sessióOn som? 31

Sisena sessióDiversament diferents, igualment valuosos 37

Setena sessióJo xerr i tu escoltes 41

Vuitena sessióA què podem jugar? 47

Novena sessióMemòria Històrica 53

Desena sessióEmpatia - Saps posar-te en les sabates de l’altre? 59

Onzena sessióLa diversitat cultural: una font d’enriquiment 65

Dotzena sessióApropament de les cultures 77

Tretzena sessióTradicions 83



CALENDARI 2009-10

Octubre 2009dl dt dc dj dv ds dg

1 2 3 45 6 7 8 9 10 1112 13 14 15 16 17 1819 20 21 22 23 24 2526 27 28 29 30 31

Novembre 2009dl dt dc dj dv ds dg

12 3 4 5 6 7 89 10 11 12 13 14 1516 17 18 19 20 21 2223 24 25 26 27 28 2930

Gener 2010dl dt dc dj dv ds dg

1 2 34 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30 31

Febrer 2010dl dt dc dj dv ds dg

1 2 3 4 5 6 78 9 10 11 12 13 1415 16 17 18 19 20 2122 23 24 25 26 27 28

Març 2010dl dt dc dj dv ds dg

1 2 3 4 5 6 78 9 10 11 12 13 1415 16 17 18 19 20 2122 23 24 25 26 27 2829 30 31

Desembre 2009dl dt dc dj dv ds dg

1 2 3 4 5 67 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 2728 29 30 31

Catorzena sessióSiau qui sou 89

Quinzena sessióQuina hora és? 95

Setzena sessióSexualitat 99

Dissetena sessióEl nostre entorn, els espais naturals 105

Divuitena sessióOblit i record 115

AnnexActivitats de càlcul i raonament 119


PENSAM EN LA MEMÒRIA

Abans que ens caigui al damunt, la vellesa és una cosaque sembla concernir només els altres. Així es potcomprendre que la societat aconsegueixi dissuadir-nos de veure en els vells els nostres semblants.No hem de caure en la trampa; en el futur que ensespera està en qüestió el sentit de la nostra vida; nosabem qui som si ignoram el que serem:reconeguem-nos en aquest home major, en aquestadona major.

Simone de Beauvoir

Als quinze em vaig enamorar,als devuit em vaig casar,

als cinquanta vaig enviudar,i als seixanta em vaig ajuntar.

I, ara, a la tercera edat,faig uns cursets de memòria,per poder contar la història

del que ha estat el meu passat.

Catalina Ramis, de Costitx

Benvolgudes amigues i benvolguts amics,

Quina il·lusió fan les coses noves! Pensau sinó la que sentim quan obrim un regalque ens acaben de fer, o quan començam a viure a la casa que hem reformat, o elcomençament d’aquell projecte que ens ha dut tanta de feina, o què me’n direu delprimers dies del viatge que ens feia tantes ganes, o... fer-vos arribar les pàgines d’aquestQuadern d’Exercicis per als Majors, curs 2009/2010, que teniu a les vostres mans.

Haureu sentit a dir qualque vegada que vivim un temps en què les coses novessemblen fetes només per a la gent jove i que les persones de més edat només s’han dededicar a voltar la sínia fins a fer cadufos.

No hi estam d’acord. El nostre equip s’ha vist amb coratge de presentar-vos unmaterial amb moltes novetats. Volem renovar amb vosaltres la il·lusió! I ho feim aixíperquè no sigui cosa que la rutina i l’avorriment ens agafi i ens comandi en el dia a dia.

Al llarg d’aquest curs 2009/2010 esperam viure un grapat d’activitats que noestiguin separades com en compartiments estancs, sinó que tenguin a veure un poc unesamb les altres, perquè també és així com ens agrada fer feina amb els grups de majors,implicant els participants entre ells, per unir més que per separar, per trobar-nos més que




per oblidar-nos. Ja ho sabeu: l’espai del grup és el lloc per a les bones relacions, per al’ajuda mútua, per comprendre millor les coses i per cobrar coratge.

I, tanmateix, hi ha qui pensa que res és nou, que tot és, en el fons, el mateix, quenomés canvien les aparences, que les coses roden i roden, talment una pedra del camí.Vosaltres, ho sabem ben cert, coneixeu quin sentit té tot això de viure i veure.

Amb els exercicis d’aquest Quadern volem convocar també la imaginació,l’atreviment, les arrels i els esperits de la gent d’aquesta terra, dels que hi viuen i delsque ens l’han deixada sencera, ferma i atractiva. I així mateix, per què no dir-ho, usconvidam a mantenir o a recuperar, si pertoca, el fet de sentir-vos joves, de tenirexperiències que ens facin viure a fons la vida, de recordar fets i sentiments que enspuguin renovar per un instant o, qui sap, durant una bona estona.

I, si la vostra participació i el vostre entusiasme són l’element fonamental d’aquestprograma, la col·laboració de les entitats i els professionals dels serveis socials delsmunicipis és imprescindible. Un any més, agraïm la seva disponibilitat i els animam amillorar tot el que calgui.

Potser vos sonarà estrany, però és ben curiós que un dels camps on avui en dia espot innovar i crear noves iniciatives és en el de les persones majors. Per això és que, ambvosaltres, podem renovar un any més l’esperança en el treball comunitari.

Gràcies, idò, per fer-ho possible

Sincerament,

Equip de Vellesa i FamíliaSecció de Foment de l’Autonomiaper a Persones Majors

Juliol de 2009


PPrriimmeerraa sseessssiióó

Data............/............/............

QQUUÈÈ SSÓÓNN LLEESS HHAABBIILLIITTAATTSS SSOOCCIIAALLSS??

"Es defineixen les habilitats socials com la capacitat per interactuaramb els altres en un context social d’una forma determinada per noperjudicar els altres".

Es pot definir la conducta hàbil com aquella que expressa«sentiments, actituds, desigs, opinions, drets d’un individu d’unaforma adequada a la situació, respectant els altres.» Per tant, es potdir que una persona és hàbil quan «sap reaccionar i dir les coses de formaapropiada adaptant-se a cada situació».

Per ser socialment hàbil són necessaris tres elements:

A) Ser hàbil socialment quant a pensaments.Suposa conèixer els processos i elements necessaris per unacomunicació eficaç i aspectes com les expectatives, les distorsionscognitives, els sistemes de percepció i interpretació humana.

B) Ser hàbil quant a conductes.

Suposa posar en pràctica tots els recursos i estratègies verbals i noverbals per comunicar-nos de forma més eficaç.

C) Ser hàbil quant a emocions.Pel que fa a les emocions, suposa partir d’uns valors, actituds isentiments bàsics com la democràcia, la igualtat de drets, lasolidaritat, la dignitat humana, etc. en les relacions humanes.

Per què serveixen les habilitats socials?

1. Per aconseguir tot allò que cercam mitjançant una comunicació social.

2. Per millorar les relacions amb els altres, per comprendre’ls millor (perexemple, quan aprenem a expressar les nostres queixes de forma que noels causin malestar, ajudam que els altres puguin mostrar-nos les sevesopinions sense que ens facin sentir malament).




3. Per mantenir la satisfacció personal ja que som capaços d’expressar elsnostres pensaments sense ofendre ningú (les habilitats socials ens fansentir millor i conseqüentment suposen una disminució dels problemesamb els altres al temps que incrementen la nostra autoestima i la nostraascendència social i professional).

Característiques més importants de les habilitats socials.

- S’adquireixen mitjançant l’aprenentatge (observació, imitacióassaig i informació).

- Inclouen comportaments verbals i no verbals.

- Suposen iniciatives i respostes efectives i apropiades.

- Augmenten el reforç social.

- Són recíproques per naturalesa i suposen una correspondènciaefectiva i apropiada.

- La seva pràctica rep les influències de les característiques del’entorn. És a dir, factors com l’edat, el sexe, l’estatus del receptorafecten la conducta social de l’individu.

Quines són les habilitats socials necessàriesen diferents situacions?

Hi ha habilitats socials bàsiques i altres de més complexes, sense lesprimeres no podem aprendre i desenvolupar les segones. Cada situaciórequerirà mostrar unes habilitats o unes altres, segons les característiquesde la situació i la seva dificultat.

ESCOLTAR: LA PRIMERA HABILITAT SOCIAL

L’habilitat d’escoltar és un dels comportaments més difícilsd’aconseguir perquè escoltar bé és escoltar amb comprensió, posant-himolta d’atenció.

Aquesta habilitat ens permet esbrinar (aclarir) de què està parlantl’altra persona, el que ens diu i que és el que intenta comunicar-nos.

L’escolta implica psicològicament estar disponibles i atents al missatgedel nostre interlocutor. Això és molt important perquè moltes personessembla que estan escoltant quan realment estan distretes, pensant en altresassumptes o simplement estan més ocupades en el que han de contestarque en comprendre’t .


Per què és important escoltar?

1) Ens convertim en una persona amb credibilitat.

2) Transmetem acceptació i interès a l’altre.

3) Estimulam a mantenir la comunicació.

4) Si escoltam podem comprendre millor el que ens diuen.

5) Si escoltam augmenta la probabilitat que ens escoltin a nosaltres.

6) Només escoltant millorarem el clima i reduirem les tensions.

7) Escoltant ensenyam els altres a escoltar.

ESTRUCTURACIÓ DE LES HABILITATS SOCIALS

• GRUP 1: Primeres habilitats socials- Escoltar- Iniciar una conversa- Mantenir una conversa- Formular una pregunta- Donar les gràcies- Presentar-se- Presentar altres persones- Fer un compliment

• GRUP 2: Habilitats socials avançades- Demanar ajuda- Participar- Donar instruccions- Seguir instruccions- Disculpar-se- Convèncer els altres

• GRUP 3: Habilitats relacionades amb els sentiments- Conèixer els propis sentiments- Expressar-los- Comprendre els sentiments dels altres- Enfrontar-se amb l’enfadament dels altres- Resoldre el temor- Expressar afecte- Autorecompensar-se




• GRUP 4: Habilitats alternatives a l’agressió- Demanar permís- Compartir- Ajudar els altres- Negociar- Utilitzar l’autocontrol- Defensar els propis drets- Respondre a les bromes- Evitar els problemes amb els altres- No ficar-se en baralles

• GRUP 5: Habilitats per afrontar a l’estrès- Formular una queixa- Respondre a una queixa- Demostrar esportivitat després d’un joc- Defensar els amics- Respondre a la persuasió- Resoldre la vergonya- Respondre al fracàs- Enfrontar-se als missatges contradictoris- Respondre a una acusació- Preparar-se per a una conversa difícil- Fer front a les pressions del grup

• GRUP 6: Habilitats de planificació- Tenir iniciativa- Discernir sobre la causa d’un problema- Establir objectius- Determinar les habilitats pròpies- Recollir informació- Resoldre els problemes tenint en compte la seva importància- Prendre decisions- Concentrar-se en una tasca


EXERCICI 1

Comentau les dites i expressions següents:

- No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

- Qui xerra, s’erra i qui no xerra, s’erra més

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

- Mira’t es teu gep i no miris es des altres

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

- Allà on pareix que no hi plou, moltes vegades no hi poden estar de goteres

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

- Qui vol peix, que se banyi es cul

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................




- Qui mal entén, mal respon

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

- Alaba aquell que et dóna gust i dóna gust a qui t’alaba

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

- Es millors mestres duen es capell d’espart

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

- No saber de la missa la meitat

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

-No xerra per no agraviar

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................


SSeeggoonnaa sseessssiióó

Data............/............/............

FFUUNNCCIIOONNAAMMEENNTT GGEENNEERRAALL DDEE LLAA MMEEMMÒÒRRIIAA

El nostre cervell està format per neurones, substàncies químiques iimpulsos elèctrics. Els records són dades que es codifiquen, es guarden i esrecuperen segons un procés de minúscules interaccions elèctriques iquímiques.

Quan no s'exercita la memòria, no sols es va perdent aquesta facultat,sinó que es multiplica el risc de patir alguna malaltia neurodegenerativa.

Els científics han descobert que la pèrdua de memòria no ésirreversible ni inevitable amb el pas del temps, sinó que va associada a lamanca d'activitat mental i a l'abús d'ocupacions passives, com ara veure latelevisió. Per tant, s'ha de llegir més i veure menys televisió, perquè quanens posam davant la pantalla la ment es posa en punt mort.

LES PERSONES GRANS TENEN PROBLEMES DE MEMÒRIA?

La capacitat de la memòria va minvant amb l’edat. Això és un fetacceptat i és probable que no li passi únicament a l’ésser humà, sinó tambéa molts d’animals, especialment a gran part de les espècies de mamífers.

En realitat, quan deim que amb l’edat minva la memòria no volem dirque aquest fet passi a tothom. Hi ha molts individus que conserven unamemòria i unes facultats intel·lectuals meravelloses durant tota la vida. Peròhi ha una majoria que, per moltes causes i ben diverses, té una memòriapitjor en la vellesa que en la joventut. D’aquestes persones deim que tenenpèrdua de memòria associada a l’edat. No hi ha una única causa, sinó quehi intervenen factors diferents.

Les causes dels problemes de memòria per l’edat són les següents:

• Canvis orgànics: transformacions en el cervell que dificulten elsprocessos de memòria (disminució de neurones, disminució d’alguns




neurotransmissors cerebrals, modificació de la circulació cerebral…),problemes de vista i d’oïda que impedeixen captar bé la informació, etc.

• Canvis psicològics o de comportament: s’utilitzen menys les facultatsque quan s’és jove, pensaments negatius sobre la capacitat pròpia com «jasom vell i no puc fer-ho millor», estrès, preocupacions, etc. Tot el que esrelacioni amb l’alentiment per l’edat, la manca d’utilització d’estratègies ofer-ne un ús inadequat, poc esforç davant un problema de memòria, etc.

• Canvis socioculturals: disminució de les relacions amb els altres,aïllament, manca d’interès per les coses, etc.

TIPUS DE MEMÒRIA

La memòria humana és la facultat que permet a l’ésser humà retenirexperiències passades.

Es divideix en una sèrie de sistemes, cadascun amb diferents funcions,com per exemple, emmagatzemar informació per uns pocs segons o per a totala vida, informació conceptual o esdeveniments de la vida quotidiana, etc.

Memòria sensorial o immediata: serveix per enregistrar lessensacions o impressions que arriben a través dels cinc sentits (per la vista,l'oïda, l'olfacte, el gust i el tacte).

Memòria visual (o icònica): es refereix a la memòria visual de lesparaules escrites i de la resta de signes ortogràfics (informació gràfica perreconèixer les paraules). Recordar allò que es veu, la imatge, el color.

Memòria auditiva (o ecoica): es refereix a la que comprèn unreconeixement d’una sèrie de sons. Aquest tipus de memòria sensorial esmantindrà més temps que la icònica amb la finalitat d’aconseguir lacomprensió del llenguatge o de la música.

Memòria tàctil: permet recordar objectes en estar-hi en contacte ipermet poder-ne descriure les característiques.

Memòria olfactiva: recordar olors.

Memòria gustativa: recordar sabors.


Memòria a curt termini o de treball: és de capacitat limitada, laseva reproducció és immediata i té un temps de permanència breu (inferiora un minut, uns 20-45 segons) i serveix per retenir informació que s’oblidaràpidament (per exemple, un número de telèfon, una imatge que acabamde veure...).

Quan, per exemple, presentam una llista de coses per recordar comparaules, dibuixos o accions, al cap d'una estoneta, es recorden amb majorfacilitat les idees que es troben al principi (primacia) i al final (recència ) dela llista, però no tan bé les que són al mig de la llista.

L’efecte de primacia disminueix com més llarga és la llista, però el derecència no. L'explicació que es dóna és que les persones poden repassarmentalment els primers elements fins a emmagatzemarlos en la memòria allarg termini, a costa de no poder-ho fer amb els elements intermedis. Elsdarrers elements, per la seva banda, queden a la memòria de treball desprésde finalitzar l'aprenentatge, per la qual cosa serien més accessibles a l'horade recordar la llista.

Memòria a llarg termini o remota: és il·limitada. Conté tot elconeixement de la persona, per tant, està implicada i és necessària per quasitotes les activitats. Hi ha diversos tipus de memòria a llarg termini queemmagatzemen tipus d’informació diferents:

Memòria episòdica: és la capacitat per recordar experiències anteriorsque han tingut lloc en un temps i lloc concret, que serveixen com areferència per recordar-los.

Memòria prospectiva: implica recordar què, com i quan fer algunaacció en el futur.

Memòria semàntica: emmagatzema coneixements objectius i culturalsque no necessiten un context temporal per evocar-los (fluïdesa verbal,vocabulari, taula de multiplicar, capitals dels països). Són els coneixementsadquirits.

Memòria procedimental: permet reproduir les habilitats adquiridescom és el cas de conduir o de pentinar-se. Aquests procedimentss’automatitzen i no precisen d’una execució conscient.




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


TTeerrcceerraa sseessssiióó

Data............/............/............

TTIIPPUUSS DD’’AAJJUUDDEESS PPEERR AA LLAA MMEEMMÒÒRRIIAA

LA MEMÒRIA I ELS PROCESSOS COGNITIUS

A grans trets, la memòria està vinculada amb altres capacitatshumanes, com el llenguatge, la intel·ligència, la creativitat, l’atenció i la percepció…

Quan emmagatzemam dades a la memòria, ho feim segons elsignificat (codificació semàntica). També el so del llenguatge i lesrelacions que podem establir ens faciliten el record.

El treball continuat per mantenir la memòria possibilita reforçar idesenvolupar diferents funcions intel·lectuals humanes, com ara lacapacitat de càlcul, de concentració, d’abstracció, de percepció, etc.

La memòria es relaciona amb el pensament imaginatiu o creatiu.Utilitzant la imaginació podrem memoritzar amb més facilitat.

A més, la memòria està influenciada pel grau de motivació, l’estatafectiu i emotiu, i pel grau d’inhibició del subjecte.

Les funcions cognitives són aquelles funcions i processos pels qualsl’individu rep informació i emmagatzema i processa la informació relativa aun mateix, als altres i a l’entorn.

FASES DE LA MEMÒRIA

Per utilitzar la informació que ens ha arribat de l’exterior hi ha tresetapes:

1. Enregistrament. La primera etapa és la recepció o l’adquisició de lainformació, que s’enregistra. Per percebre correctament aquestainformació són fonamentals l’atenció i la concentració.

2. Retenció. Després, cal conservar i fixar la informació que hem enregistratprèviament. En aquesta etapa ens convé utilitzar recursos mnemotècnics




i estratègies mentals per poder retenir el que volem, com ara lavisualització, la categorització, l’associació, etc.

3. Record. És la fase en què recuperam la informació emmagatzemadaprèviament, ens serà més fàcil si utilitzam referències espacials i/otemporals i altres mecanismes.

TIPUS D’AJUDES PER A LA MEMÒRIA

• Ajudes externes: són les que utilitzen recursos de memòria aliens alsubjecte (per exemple, prendre notes o fer llistes de la compra).

• Estratègies generals de retenció: són «operacions normals de lamemòria» que no requereixen un entrenament específic (per exemple: elrepàs, l’organització o l’elaboració).

• Mnemotècnies formals: són procediments per incrementar la retenciói que necessiten un aprenentatge especial i que es basen en l’ús tant decodis verbals com d’imatges mentals.

Les tècniques principals són les següents:

La visualització. Les tècniques de visualització es basen en lacapacitat de crear imatges visuals, és a dir, de crear una imatge mental, unafotografia mental, que pot ser de dos tipus: real o imaginària. La imatged’un objecte o situació real implica una observació activa: et concentres enel que veus i fas un esforç conscient per fixar aquesta imatge visual. Encanvi, les imaginàries són les creades a partir dels records i de les fantasiespersonals. La memòria retén millor les imatges acolorides i brillants, i tambéaquelles amb moviments, en tres dimensions i molt detallades. Com mésdetalls tengui la imatge, més fàcil ens serà recordar-la més tard.

L’associació. És un dels mecanismes més efectius que utilitza lamemòria. Associar és relacionar o unir qualsevol cosa que volem recordaramb allò que ja coneixem. Es relacionen tot tipus d’elements: fets, números,formes, imatges, paraules, etc. Les associacions són personals: unes sónlògiques i altres, il·lògiques; unes, conscients i altres, inconscients. Com mésassociacions facem més bé recordarem les coses.

L’organització. És disposar com s’ha de fer una cosa i preparar tot elque es necessita: sempre és més fàcil recordar les coses que tenen un certordre que les que estan desordenades. Una manera d’organitzar és agrupar


materials utilitzant-ne alguna de les característiques comunes. Aquestprocés s’anomena categorització (organitzar en grups) i, així, quan volemun objecte determinat sabem on és. L’organització funciona com un sistemad’estalvi, atès que, per exemple, no necessitam recordar on són cada un delscentenars d’objectes que tenim a la llar, a la feina...

ALTRES PROCESSOS QUE DONEN SUPORT A LA MEMÒRIA

L’atenció és un procés mitjançant el qual se seleccionen, d’entre totsels estímuls que envolten el subjecte, els que s’han de processar i en quinsaspectes. D’aquesta manera, allò a què no s’ha atès no serà recordat.L’entrenament d’aquesta tècnica té com a finalitat desenvolupar lacapacitat per prestar atenció.

La concentració ens permet adquirir una actitud conscient adreçadaa observar amb detall i precisió una cosa, a dirigir la ment cap a lacomprensió d’aquella cosa.

El llenguatge ens serveix per emmagatzemar la informació a lamemòria després de donar-li significat i, així, potenciar la retenció i elrecord. Fer exercicis de llenguatge millora totes les fases de la memòria.

El càlcul, fer càlculs mentals suposa activar tot el cervell, ja que esposen en funcionament diverses àrees cerebrals. En el càlcul intervenendiversos tipus de memòria i, a més, afavoreix el desenvolupament de lacapacitat d’atenció, la concentració, la visualització i l’agilitat mental.

L’orientació és el conjunt de funcions psíquiques, principalmentperceptives, mitjançant les quals prenem consciència en cada moment de lasituació real en què ens trobam. Per orientar-nos no tan sols necessitam laintegritat del nostres òrgans sensorials, que ens informen del món exterior,sinó també diverses estructures psicològiques com la memòria, l’atenció, elpensament racional i la comprensió.

Podem entendre l’orientació espacial com la capacitat perreconèixer la posició, la localització i la ubicació del nostre propi cos i delsobjectes dins l’espai.

Podem entendre l’orientació temporal com la capacitat que tenimde reconèixer les categories que emprem el temps i ubicar-les tant en elnostre propi temps com en el de la resta de persones i objectes, per exemplesaber a quin dia ens trobam, quina hora és, si es estiu o hivern...




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


QQuuaarrttaa sseessssiióó

Data............/............/............

QQUUAANN TTUU NNOO HHII EETTSS

La maduració de la personalitat comporta familiaritzar-se amb elpatiment, aprendre a suportar-lo i saber-ne sortir endavant després de cadadisgust i pèrdua.

A partir d’una certa edat, un dels ritus més freqüents al qual assistimsetmana sí i setmana també és anar a l’enterrament o al funeral d’unaveïna, d’un company o d’un familiar. I així ens trobam amb aquestinconfusible dolor que genera la mort, l’absència definitiva i irreparable depersones conegudes, fins i tot d’éssers fonamentals en la nostra vida.

Una de les raons del desconcert en què ens sumeix la mort és quegairebé sempre passa sense haver-nos pogut preparar per assimilar-la comun fet inevitable i natural. I això és així perquè vivim ignorant la mort i, pertant, tenim la tendència a negar-la, tot i saber que ens pot visitar enqualsevol moment.

Podem treure el cap de davall l’ala i atrevir-nos a parlar-ne? Tal volta aixípodrem donar més sentit a la vida i respectar millor els que ens han deixat.

EXERCICI 1

La nostra cultura assenyala un seguit de ritus o cerimònies al voltantde la mort, ja sigui per allunyar-la o per guarir els vius dels seus efectes. Lapagesia beneeix els animals, prega durant la sembra d’arbres, dóna gràciesper la collita, pensau en les supersticions…

En grups reduïts, de tres o quatre persones, voldríem que comentàssiuquè us ve al cap quan deim mort o dol. Tendreu uns minuts per pensar-hi,anotau les vostres idees perquè després les posarem en comú

Si us serveix d’ajuda, pensau quins rituals o quins fets associam a lamort, activitats al voltant dels difunts, festes, menjars... Pensau que no tot




és de color negre, que no només hi ha llàgrimes, ni que només queda latristesa, que no tot són esdeveniments religiosos.

També podeu pensar si coneixeu cerimònies d’altres cultures diferentsa la nostra?

EXERCICI 2

El dol és un procés que depèn de cada persona, família, societat icivilització. Fins i tot, en una mateixa persona canvia segons el parentiu dela persona que mor. Això també vol dir que hi pot haver processos de dolque es resolguin amb una bona adaptació de la persona que el viu o que,al contrari, es visqui patològicament perquè la persona afectada pel dol elviu molt malament i no supera la situació de pèrdua emocional que haviscut.

Tot seguit veureu diverses reaccions que solen ser característiquesd’aquests dos tipus de dol: l’adaptat i el patològic. Assenyalau quinescorresponen a cada un i ho comentarem.

• Incredulitat

• Lentitud en els moviments

• Sentiments d’inutilitat

• Acceptació

• Pau

• Tenir al·lucinacions

• Pensaments de mort

• Enyorança

• Confusió

• Sentiments de culpa

• Agressivitat

• Ira

• Depressió

• Sensacions de patir la mateixa malaltia que la persona difunta.

• Negació



EXERCICI 3

Facem una lectura compartida i atenta d’aquest poema

DESOLACIÓ

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;mes branques una a una va rompre la tempesta,i el llamp fins a la terra ma soca mig partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocíobert i sens entranyes que de ma soca resta;cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

Aquest sonet va ser escrit per Joan Alcover i es troba al seu llibre depoemes Cap al tard, editat el 1909. N’havíeu sentit parlar? Què coneixem dela seva vida i, sobretot, dels fets que donaren peu al sonet?

1. Quines impressions o sentiments ens produeix?

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

2. Quines paraules trobau que són males d’entendre?

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................



3. Què vol dir-nos Alcover quan parla de:

ARBRE

OMBRA

BRANQUES

TEMPESTA

LLAMP

MIGRADES FULLES

FUMEROL

LLENYA

AMARGOR

REL ESCLAVA

BROSTAR I SABA

L’HORA DE CAURE

FERIDA

PÈRDUA

PLÀNYER

DESOLACIÓ


EXERCICI 4

Per parelles tendreu cinc minuts per pensar sobre les qüestionssegüents. Després les comentarem plegats:

a. El procés de dol sol originar-se quan mor una persona que estimamo apreciam.

b. El sentiment per la pèrdua d’aquesta persona comporta unaexperiència inevitable de sofriment. Precisament la paraula dol, vedel llatí dolus que significa dolor.

c. El dol, és natural o l’aprenem?

d. I sempre hi ha d’haver sofriment? I les “ploradores”?

e. Hi ha relacions entre parents que són especials i poden fer mésdolorós el sentiment de pèrdua?

f. I el dol, només té valor com més s’exterioritza o amplia?

g. Trobau que han canviat molt els darrers seixanta anys les formes iles cerimònies de dol? Com?

EXERCICI 5

Què volen dir aquestes dites o refranys segons el que hem explicat ala sessió:

•No te’n riguis del meu dol, que quan el meu serà vell el teu serà nou.(Mallorca, Tarragona, Urgell, Barcelona...).

• Cada u plora son dol a la llum del seu cresol (per cresol o gresolpodem entendre llum d’oli) (València).

•No hi ha dissabte sense sol ni viudeta sense dol.

•No hi ha dol sense consol.

• Es dol no treu ànimes (Mallorca).

•Dol amb pa és bo de passar (Menorca).




EXERCICI 6

Ara treballarem diversos comportaments que tenen els familiars opersones properes quan algun parent mor. Mirau de classificar-los segonstres criteris:

A. Encara es fa.

B. És més recent.

C. Es fa en altres cultures o situacions, no als domicilis de Mallorca.

• Rentar el difunt.

• Llençar el cadàver al mar.

• Portar un braçalet negre.

• Posar-se un botó negre a la solapa.

• Fer l’autòpsia.

• Vestir de carrer el difunt.

• Vetllar el difunt.

• Incinerar el cadàver.

• Dur dol.

• Escampar les cendres després de la incineració.

• Encendre espelmes perfumades.

• Tapar els miralls de la casa durant una setmana després de ladefunció.

• Enviar una esquela als diaris.

• Posar una mortalla al difunt.

• Fer l’enterrament de la sardina.

• No afaitar-se la barba durant trenta dies.

• Deixar petites espelmes enceses damunt la mar.

• Fer dissabte a la cambra o a la casa.

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C



• Posar flors.

• Untar la pell del difunt amb olis perfumats.

• Fer esqueles amb una foto de la persona morta i penjar-la orepartir-la pel poble.

• Cremar el cadàver en una pira funerària.

• Anar a Vindravan, la Ciutat de les Vídues.

• Tocar les campanes.

EXERCICI 7

1. Memoritzau alguns versos o, fins i tot, estrofes del poema de JoanAlcover. Qui vulgui provar de recordar tot el sonet, endavant!

2. Hem parlat gairebé sempre del dol a partir de la mort física d’unapersona. Pot haver-hi altres dols com a conseqüència de diferentstipus de morts? Pensau-hi. Recordau que mort i dol té molt a veureamb l’experiència de viure una pèrdua.

3. Mirau amb la família el document de voluntats anticipades que ushem donat.

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C

A B C



...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


CCiinnqquueennaa sseessssiióó

Data............/............/............

OONN SSOOMM??

EXERCICI 1

De què parlam?

1. L’única ciutat romana que es pot visitar actualment a Mallorca. És tambél’exponent més gran de la romanització a les Illes Balears i les seves ruïnesens parlen del temps de la pax romana.

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

2. Antiga fortalesa d’origen àrab, el Palau conserva les remodelacionsgòtiques a què fou sotmès en el s. XIV. S’utilitzà com a residència delsgovernadors musulmans i, amb la reconquesta cristiana, com a residènciadels reis de la Corona Catalanoaragonesa.

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

3. Castell d’estil gòtic, l’únic de planta circular (s. XVI). Situat sobre un puigals afores de la ciutat, la fortificació gaudeix d’unes increïbles vistes sobrela badia. A la planta baixa, hi ha el Museu d’Història de la ciutat, ambpeces procedents d’excavacions arqueològiques i també de la col·lecciódel cardenal Despuig.

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

4. Una de les poques restes arqueològiques de l’època de dominaciómusulmana a les Illes Balears. Hi destaca una sala central, envoltada decolumnes, que es dedicava als banys de vapor.




......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

5. D’estil gòtic, es construí durant els segles XIII i XIV. Al voltant de l’edificis’articula el barri antic de la ciutat, singular no solament pels edificis, sinómolt especialment pels patis de les cases senyorials que constitueixen unespai arquitectònic únic i diferent de qualsevol altre barri antic quehàgim pogut veure. Hi podem contemplar les intervencions de l’insignearquitecte modernista català Antoni Gaudí. També es poden visitar lesaportacions de l’artista Miquel Barceló en una de les capelles laterals.

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

6. Té els seus orígens al palau construït pel rei Jaume II per al seu fill Sanç acomençaments del segle XIV que va ser donat a l’ordre de Sant Bru l’any1399. S'hi han allotjat diferents i il·lustres personatges com són Gaspar M.Jovellanos en el seu desterrament, Fryderyk Chopin entre altres.

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

7. Una de les excursions més clàssiques de Mallorca. S’hi pot pujar a peu desdel poble o en cotxe fins al Verger o fins al Pouet, i s’hi visiten les ruïnesde la fortalesa en què els seguidors al rei Jaume II de Mallorca, Cabrit iBassa, resistiren la invasió d’Alfons II d’Aragó.

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

8. És el centre espiritual de Mallorca. També és punt de pelegrinatged’excursionistes atrets per la bellesa d’un paisatge de muntanya ambroquissars ferests i boscos d’alzina. El santuari s’aixeca en el terme d’Escorca, municipi que concentra els picsmés alts de la serra de Tramuntana.

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................


9. Antiga residència a Mallorca de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. Desd’aquesta magnífica possessió mallorquina, es divisa una vista fascinantsobre la costa i sobre sa Foradada, emblemàtic promontori de la costa deTramuntana.

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

10. El castell és un recinte fortificat del s. XIV, a l’interior del qual esconserven la capella de la Mare de Déu de l’Esperança, la talaia devigilància (torre de sa Vetlla) i la casa del governador.

......................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2

Escriviu al costat d’aquests llocs emblemàtics, on es troben (municipi):

Castell de Bendinat .......................................................................................................................................................................................

El salt de la bella dona ............................................................................................................................................................................

La seu ....................................................................................................................................................................................................................................

Castell de Bellver ...............................................................................................................................................................................................

L’Almudaina ...............................................................................................................................................................................................................

Banys Àrabs ................................................................................................................................................................................................................

Cartoixa .............................................................................................................................................................................................................................

Raixa .......................................................................................................................................................................................................................................

Puig de Randa ........................................................................................................................................................................................................

Lluc ...........................................................................................................................................................................................................................................

El mirador de les ànimes ......................................................................................................................................................................




EXERCICI 3

Situa damunt el mapa on es troben aquestes llocs costaners:

1. Sa Calobra 7. Platja d’en Repic

2. Es Trenc 8. Es Carbó

3. Cala Mondragó 9. Alcanada

4. Sant Elm 10. Es Carnatge

5. Cala Formentor 11. Colònia de Sant Pere

6. Cala sa Marjal 12. Llucalcari



EXERCICI 4

De qui us sembla que és aquest quadre? .................................................................................................................

..........................................................................................................................................................................................................................................................

Mirau-lo amb atenció i contestau les preguntes següents:



Quants d’estels de cinc puntes hi ha?

..........................................................................................................................................................................................................................................................

..........................................................................................................................................................................................................................................................

Quantes persones o personatges hi podeu reconèixer?

..........................................................................................................................................................................................................................................................

..........................................................................................................................................................................................................................................................

Quantes llunes hi ha?

..........................................................................................................................................................................................................................................................

..........................................................................................................................................................................................................................................................

Quants ulls hi ha?

..........................................................................................................................................................................................................................................................

..........................................................................................................................................................................................................................................................

Quants rotlos hi ha?

..........................................................................................................................................................................................................................................................

..........................................................................................................................................................................................................................................................

Què vos suggereix el quadre?

..........................................................................................................................................................................................................................................................

..........................................................................................................................................................................................................................................................

Us agrada l’art modern o contemporani? Per què?

..........................................................................................................................................................................................................................................................

..........................................................................................................................................................................................................................................................

Quins són els vostres quadres o artistes predilectes?

..........................................................................................................................................................................................................................................................

..........................................................................................................................................................................................................................................................


SSiisseennaa sseessssiióó

Data............/............/............

DDIIVVEERRSSAAMMEENNTT DDIIFFEERREENNTTSS,,IIGGUUAALLMMEENNTT VVAALLUUOOSSOOSS

La identitat és el conjunt de trets propis d’unindividu o d’una col·lectivitat que ens caracteritzendavant dels altres; la consciència que una personaté de ser ella mateixa i diferent de les altres.

La identitat implica i pressuposa la presènciade l’altre diferent. Els éssers humans podem sersemblants o tenir semblances però mai iguals,perquè cada ésser humà és únic i irrepetible.

La identitat és, per tant, un conjuntd’elements que defineixen l’individu.

En la construcció de la identitat sempre està en joc la resposta quecadascú dóna a les preguntes següents:

- Identitat subjectiva: Qui som? Una persona és la consciència queté d’ella mateixa.

- Identitat operativa: Qui vull ser? El motor que ens engega, que ensfa funcionar.

- Identitat preceptiva: Qui he de ser? Som el què he de ser, responal model, al mandat, al deure.

La nostra identitat, més que cap altra cosa, està conformada per laforma en què pensam: el procés d’autoconformació de nosaltres mateixosdepèn de les creences que tenim sobre com som, de les històries queexplicam de nosaltres mateixos. Molt sovint, explicam als altres el que ellsesperen de nosaltres, o bé altres coses, enviant-los senyals encaminats aaccions o estils concrets. Les històries poden ser molt variades.Per exemple, no ens comportam igual quan anam convidats a algun lloc oquan tenim els convidats a ca nostra.




El més important és que ens acceptem tal i com som, peraixò és necessari treballar la nostra autoestima.

L’autoestima és una actitud positiva cap a un mateix queconsisteix en conduir-nos (és a dir, habituar-nos a pensar,sentir i actuar) de la manera més sana, feliç iautosatisfactòria, tenint en compte el moment present itambé el futur.

L’autoestima es pot millorar. Alguns consells:

1. Convertiu el negatiu en positiu.

Mai perdeu les ganes de pensar en positiu.

Pensaments negatius Pensaments alternatius

“No parlis” “Tenc coses importants a dir”

“No puc fer res!” “Tenc èxit quan m’ho propòs”

“No esperis massa” “Faré realitat els meus somnis”

“No som suficientment bona” “Som bona!”

2.No generalitzar a partir de les experiències negatives que puguemtenir en certs àmbits de la nostra vida. Hem d’acceptar que podemhaver fet errades en certs aspectes, però això no vol dir que, engeneral i en tots els aspectes de la nostra vida, siguem desastrosos.

3. Centrar-nos en allò positiu. En connexió amb l’anterior, hemd’acostumar-nos a observar les característiques bones que tenim.Tots tenim alguna cosa bona de què ens podem sentir orgullosos; hohem d’apreciar i tenir-ho en compte quan ens avaluem a nosaltresmateixos.

4. Ser conscients del que aconseguim i dels èxits. Una forma demillorar la nostra imatge es relaciona amb observar el bo que tenim.

5.Comparar-nos sense jutjar-nos. Totes les persones som diferents,totes tenim qualitats positives i negatives. Encara que ens puguemveure pitjors que altres en algunes qüestions, segurament seremmillors en altres; per tant, no té sentit que ens comparem ni que enssentim inferiors a altres persones.


6. Confiar en nosaltres mateixos. En les nostres capacitats i en lesnostres opinions. Actuar sempre d’acord amb allò que pensam isentim, sense preocupar-nos excessivament per l’aprovació delsaltres.

7. Acceptar-nos. És fonamental que ens acceptem. Hem d’acceptarles nostres qualitats i defectes, som, abans de tot, personesimportants i valuoses.

8. Esforçar-nos per millorar. Tractar de superar-nos en aquellsaspectes de nosaltres mateixos amb els quals no estam satisfets,canviar aquests aspectes que volem millorar.

I ara, per aprendre a observar i valorar les qualitats positives dels altresi de nosaltres, així com aprendre a donar i a rebre elogis, us suggerim quefaceu un o altre exercici:

EL VENTALL

Proposam qualitats positives (per exemple, simpatia, sentit del’humor, alegria, optimisme, sinceritat, honestedat, solidaritat), trets físicsque us agraden (per exemple, uns cabells suaus, una mirada agradable, unsomriure dolç, etc.), capacitats (per organitzar festes, per relacionar-se,etc.).

Heu de tenir un full (millor de color), un bolígraf o llapis. Cadascúescriurà el seu nom a la part superior del full, i ho passarà a qui tengui a laseva dreta. Aquest, en rebre’l, haurà d’escriure alguna cosa bona que li faciganes destacar d’aquella persona. Després doblegarà el full de forma quela persona a qui arribi només pugui llegir el nom de l’encapçalament. I aixícontinuarà passant fins que tots els participants hagin pogut escriure a totsels fulls. En el moment en què el full arribi al seu propietari/a, formarà unventall on hi haurà escrites moltes coses agradables.

L’ARBRE

Dibuixareu en un full un arbre amb arrels, tronc, branques i fruits. Unavegada dibuixat haureu de posar a les arrels qualitats i capacitats que creisque teniu; a les branques podeu posar les coses positives que feis, i a lesfulles i fruits els vostres èxits i triomfs.




En una posada en comú, cada persona presentarà el seu arbre iexplicarà les seves característiques. En aquest moment, qualsevol altremembre del grup podrà afegir, mentre ho explica, noves arrels, branques ofruits.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



SSeetteennaa sseessssiióó

Data............/............/............

JJOO XXEERRRR II TTUU,, EESSCCOOLLTTEESS??

L’home és un ésser essencialment per als altres, un ésser en relació,que es comunica i que depèn de les persones que l’envolten. Parlant entermes generals, les persones en tenen molt poca consciència i és nomésmitjançant les vivències quan n’adquirim la noció.

La comunicació es pot definir com el procés mitjançant el qualés possible transmetre idees, sentiments o creences entre lespersones; fa possible la comprensió entre individus i també entregrups.

Perquè la comunicació es dugui a terme de forma òptima, tots elselements que més endavant anomenarem han de funcionar correctament.Serà suficient que un no funcioni o es vegi alterat perquè el procéscomunicatiu sigui un fracàs.

La comunicació pot ser verbal i no verbal. La verbal ve determinadaper la utilització del llenguatge oral o escrit, mentre que la no verbal esrefereix a la utilització d’altres recursos com per exemple les postures, gestsi silencis.



ELEMENTS BÀSICS DE LA COMUNICACIÓ

1. Emissor: transmet el missatge. Falla quan no s’expressa ambclaredat, quan transmet qualque cosa diferent a allò que en realitatvol transmetre, quan es confon o quan no comunica res perquès’oblida de parts importants del missatge.Si parlam de llenguatge oral podrem dir que un bon emissor ésaquell que no parla ni massa fluix ni massa ràpid. Pel que fa alllenguatge escrit, un emissor que té una lletra incomprensibletambé dificultarà el procés comunicatiu.

2. Receptor: a qui va dirigit el missatge. En qualsevol situaciócomunicativa, hi ha d’haver sempre dues parts que hi intervenguin.Quan tenim una conversa, som emissor i receptor al mateix temps.A vegades, més sovint del que ens pensam, el receptor no capta elmissatge per mor d’una errada seva. Un receptor desconcentrat,distret, somnolent no captarà el missatge que li enviam malgrat quetots els altres elements de la comunicació estiguin funcionantcorrectament.

3. Missatge: és el contingut de la comunicació. És el que volemtransmetre. Els mateixos continguts dits d’una forma més o menysbrusca, més o menys matisada, poden provocar reaccions iconseqüències molt diferents.És important elaborar missatges complets i correctes amb lafinalitat que puguin ésser compresos pel receptor. Quan el missatgeés incomplet o és poc clar, no produirà cap tipus de comunicació. Elproblema més freqüent a l’hora d’elaborar missatges ésl’ambigüitat, és a dir aquells missatges que poden ser interpretatsde més d’una manera.

4. Codi: és l’element referent al conjunt de símbols utilitzats perquèel missatge sigui captat pel receptor.Perquè es doni una comunicació cal que l’emissor i el receptorutilitzin el mateix codi.

LA COMUNICACIÓ VERBAL :

Regles d’un missatge clar i comprensible:

1. Organitzar el pensament abans de parlar. Això suposa tenir clar:


• Què volem dir.• A qui ho volem dir.• Com li direm.

2. Trobar un llenguatge comú que ens permeti entendre’ns.

3. Expressar-nos amb claredat; no donar per suposat que l’altre ja hosap. És fonamental informar de tot el que sigui necessari malgratsigui una repetició. Sempre és millor que l’altre ens digui que elcontingut del missatge ja el sap.

4. Garantir la recepció mitjançant la repetició: introduint el missatgedins algunes parts de la comunicació i donant èmfasi al contingutque volem que el receptor entengui.

5. Hem de transmetre un missatge amb credibilitat:

• Hem d’estar informats de les ordres, les instruccions, elsaspectes legals…

• Hem de comunicar la informació adient.• Hem de prometre el que es pot complir.• Hem de complir el que hem promès.• Hem de demostrar coherència amb la nostra conducta capels altres.

LA COMUNICACIÓ NO VERBAL:

La comunicació no verbal fa referència a la manera com transmetremels missatges. Per tant, fa referència als moviments, gestos del cos i la formad’exposar els missatges verbals (to de la veu, la fluïdesa verbal,l’entonació…)

A través de la informació no verbal transmetem actituds personals,missatges emocionals i valors.

Els estudiosos han trobat més d’un milió de signes no verbals ambsignificants diferents. Pel que fa a aquest tema, afirmen que l’impacte d’unmissatge es deu a:

- 7% al contingut verbal.

- 38% a la manera com transmetem la informació (to, matisos,entonació, sons…).

- 55% a la comunicació no verbal (presència física, moviments…).




És important que el 3 components vagin coordinats.

La conclusió a la qual podem arribar és que els signes no verbalsinflueixen 5 vegades més que les senyals orals i que, quan són incongruents,la gent sol fiar-se bàsicament del missatge no verbal. Per què? Perquèaquest missatge és el més autèntic, el més difícil de controlar i el més fiable.A l’hora d’observar el llenguatge del cos la interpretació ha de ser global.No es pot interpretar un gest aïlladament de la resta del cos.

Elements d’observació:

- La territorialitat: és l’element que registra les distàncies entre lespersones, és a dir, la seva proximitat i, al contrari, la llunyania.

- Els gestos de la cara: sobretot la mirada i el somriure.

- Els gestos corporals: la postura, els braços, les mans i les cames.

- La veu: el to, la fluïdesa verbal, la velocitat i el volum.

DISTÀNCIES PERSONALS

Distància íntima: és la distància que es dóna entre 15 i 45centímetres. És la més reservada per cada persona. Per acostar-se tant, lespersones han de tenir molta confiança i en alguns casos estaranemocionalment unides, la comunicació es farà a través de la mirada, el tactei el so. És la zona dels amics, parelles, família, etc. En aquesta zona es trobala zona inferior a uns 15 centímetres del cos, és l’anomenada zona íntimaprivada.

Distància personal: es dóna entre 46 i 120 centímetres. Aquestadistància és la que s’utilitza a reunions, assemblees, festes, conversesamistoses o de treball. Si estiram el braç, arribam a tocar la persona amb quiestam conversant.

Distància social: es dóna entre 120 i 360 centímetres . És la distànciaque ens separa dels estranys. S'utilitza amb les persones amb qui no tenimcap relació amistosa, la gent a qui no coneixem massa. Per exemple: ladependenta d'un comerç, etc.

Distància pública: es dóna a més de 360 centímetres i no té límit. És ladistància idònia per dirigir-se a un grup de persones. El to de veu és alt iaquesta distància és la que s'utilitza en les conferències, col·loquis o xerrades.



EXERCICI 1

A continuació es proposa la tècnica del rumor, seguiu les indicacionsdel/la professional.

EXERCICI 2

Davant d’aquestes obres d’art què pensau que volen transmetre elsautors?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



VVuuiitteennaa sseessssiióó

Data............/............/............

AA QQUUÈÈ PPOODDEEMM JJUUGGAARR??

«El contrari del joc no és serietat sinó realitat»SIGMUND FREUD

Jugues? Jugam? Quantes vegades, d’infant, no heu fet aquestespreguntes! I si ho recordau veureu que gairebé sempre volem contestar quesí. Què té el joc durant la infantesa per donar-nos tanta felicitat, perinteressar-nos tant, per quedar gravat en allò més profund de la nostramemòria i en allò més intens de les nostres emocions?

Jugar, diuen els entesos, és fonamental per als mamífers i, per tant,també per als humans. El joc prepara la persona per a la vida adulta, permeta l’infant entendre i pair a la seva manera tot el que no pot entendre i pairde la realitat, d’allò que passa de bon de veres; el joc li ensenya aconcentrar-se, a divertir-se, a estar amb els altres, a perdre tot sol i aguanyar plegats (i a l’inrevés!), a saber ni guanyar ni perdre, a entretenir-se, a estar sa, a fer petits desastres, a ser punyetero, a ser solidari i, perdamunt de tot, aprèn a créixer. Un infant que no juga serà un adult ambgreus dificultats per entendre la realitat.



Mirau com juguen els menuts i veureu com els crien els pares i, engeneral, com la societat té cura dels infants. Ells miren i imiten i fan com sifossin altres personatges, com si visquessin a altres indrets, com si estassin aaltres temps, però observant el que tenen a devora. Jugar: el paradís de lainfància, aquell temps que ja tenim oblidat, perdut, que no arribarem aconèixer... o qui sap!

Hi ha jocs lliures, jocs de regles, jocs solitaris, jocs d’equips... n’hi ha denins i de nines i n’hi ha per a tota casta de sexes i edats. L’infant no acabade jugar quan li arriba la menstruació o li surt la barba. Alguns personatgesarriben, fins i tot, a voler jugar amb la mort, al final dels seus dies:possiblement la Parca és la més macabra de les bromes, una de les formesque pot prendre el joc.

Perdre la juguera, tirar-se al joc, fer mal joc, fer jocs pesats, jugar ambalgú... tot són expressions que indiquen l’altra cara del fet de jugar. Algunesprofessions arriben a parlar de joc patològic, és a dir, jocs que fan mal a lapersona, que no són sans, que perjudiquen.

Ens interessa, i molt, els aspectes sans i reconfortants del joc. Voleuque juguem a jugar?

EXERCICI 1

Per grups de tres o quatre persones recordau quins eren els jocs de lavostra infantesa. N’heu de saber el nom i com, quan i qui el jugava. Pensau-


ne un parell perquè després els posarem en comú i no s’han de repetir. Totsplegats, en ordre, els comentarem i recollirem.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2

A què veis jugar els vostres néts i netes? I els vostres fills a quèjugaven? Compara-ho amb els vostres jocs. Ho farem tots junts.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 3

Dels jocs que han sortit a l’exercici anterior, en triarem un, dos o tres,com vagi millor, per jugar ara. Quins triau? Qui hi vol jugar? Som-hi!

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




EXERCICI 4

Els infants amb molta facilitat inventen jocs amb el que tenen. Idò res,amb el que tenim aquí: quins jocs podríem fer? Quins jocs se vos acudeixen?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 5

Els jocs poden tenir una llarga història. Llegiu els textos següents iconeixereu algunes curiositats de com eren o es varen originar dosjocs molt coneguts actualment.

El parxís

El parxís és un joc originari de l’Índia on va néixer en el segle XVI. Eltauler actual de forma estrellada és tan sols una representació de l’original,el primer va ser el jardí de l’emperador Akbar el Gran. El centre del taulerrepresenta el tron en què es col·locava l’emperador en el centre del jardí.Per la seva banda, les fitxes eren les noies índies més belles que es moviende casella en casella i es disputaven l’honor de jugar per a l’emperador. Elsdaus que decidien la sort dels participants consistien en conquilles demol·luscs que valien un punt si queien amb el buit cap a dalt. El nom delparxís prové de la paraula pacisi, que significa vint-i-cinc en hindú ja quevint-i-cinc eren les conquilles llançades en cada tirada.

El dòmino

Encara que aquest joc té el seu origen a la Xina antiga, no va arribara Europa fins al segle XVIII. Les primeres fitxes fabricades a Europa eren demarfil i banús. Les fitxes avui en dia poden ser de marfil, os, plàstic, fusta oqualsevol altre material.


La modalitat de dominó més popular conté una fitxa blanca i les altreses numeren en ordre descendent a partir del sis doble, és a dir, 6-6, 6-5, 6-4, 6-3, 6-2, 6-1, 6-0, 5-5, 5-4, 5-3, 5-2, 5-1, 5-0, fins al 0-0 .

Es col·loquen les 28 fitxes de cap per avall al principi del joc i elsjugadors trien 7 fitxes a l’atzar. Comença la partida aquell que tengui el 6doble i, si no el té ningú, es va baixant en l’escala dels dobles. El jugadorsegüent sortirà amb una fitxa que contingui almenys un dels números de lafitxa que ha col·locat el jugador anterior.

Guanyarà la partida aquell jugador que col·loqui totes les seves fitxesa la taula. Se suma el valor de les fitxes que queden sobre la taula i el totalés la puntuació del guanyador. Si cap dels jugadors no pot desfer-se de totesles seves fitxes, es giren les que queden i el qui tengui menys punts és elguanyador.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



NNoovveennaa sseessssiióó

Data............/............/............

MMEEMMÒÒRRIIAA HHIISSTTÒÒRRIICCAA

La història ens porta allò que ha passat. La memòria ens permetretrobar el fil dels records. La memòria històrica fa possible no oblidar quèera i què no era i què fou i què no fou.

La HISTÒRIA mateixa podria ser entesa com la ciència de la memòria.

EXERCICI 1

Llegiu atentament aquest text i a continuació contestau les preguntes:

JAUME I, EL CONQUERIDOR (1208-1276)Comte de Barcelona i rei d’Aragó, de València, de Mallorca isenyor de Montpeller. Fill de Pere el Catòlic i de Maria deMontpeller. Conta la llegenda que Jaume I va ser engendratgràcies a una astúcia de la seva mare. Pere el Catòlic haviaavorrit la seva dona i es negava a mantenir-hi relacions. Unanit Maria de Montpeller va decidir fer-se passar per una de lesamants del seu marit per poder engendrar un fill. Fruitd’aquest estratagema va néixer el rei Jaume I.Ja en el bressol, el futur rei va sobreviure a un atemptat. A l’edatde tres anys, Jaume I va ser lliurat a Simó IV de Monfort com apromès d’una filla seva. Quan els seus pares varen morir, Jaumeva romandre sota la tutela de Simó de Monfort a Carcassona. Talcom va disposar la seva mare, aviat el varen traslladar al castellde Montsó, acompanyat dels templers, i hi va conviure fins alsnou anys amb el seu cosí, el jove Ramon Berenguer V deProvença. A l’edat de sis anys va presidir les primeres Corts i ambtretze anys, el varen casar amb la infanta Elionor de Castella, dela qual va néixer el seu primer fill, Alfons.



Amb poc més de vint anys va sortir de la platja de Salou perdesembarcar a Santa Ponça, a Mallorca. Després d’una batallatriomfal, l’expedició va conquerir ràpidament la capital, el 31 dedesembre de 1229 (festa de l’Estendard). Poc després, s’iniciavala conquesta de València. La ciutat va ser conquerida molt aviat,el 1238, però la batalla per les places més al sud va originar unconflicte amb Alfons el Savi, hereu de la corona de Castella.Jaume I, que es va encarar als missatgers castellans, i amb l’ajudade la reina Violant d’Aragó, filla del Conqueridor, va donar fi alconflicte amb la signatura del tractat d’Almirra, el 1244, quefixava els límits de les conquestes dels dos reis.

Després de la conquesta de Múrcia, va començar ladecadència de Jaume I, en perdre les possessions d’Occitàniaamb el tractat de Corbeil, el 1258. El fracàs de les seves croadesa Terra Santa també va contribuir al declivi. Va morir aValència el 1276, després de 60 anys de regnat.

El llegat de Jaume I abasta aspectes diversos i importants,com ara l’expansió del territori de la corona d’Aragó a laMediterrània, gràcies al matrimoni del seu fill Pere ambConstança de Sicília; el desenvolupament del comerç i delscontactes polítics amb el continent africà; el recull de costumsmarítims en el Llibre del consolat de mar; la protecció delsjueus; l’estructuració d’institucions de caire polític oadministratiu, com les corts catalanes o l’impuls a la llengua ila literatura catalanes, amb El llibre dels Feyts, primera grancrònica medieval catalana i obra del propi rei.

Les seves despulles descansen al monestir de Poblet, alpanteó dels reis de la Corona d’Aragó.

Preguntes:

Què nomia el pare de Jaume I? ..............................................................................................................

Què nomia la mare de Jaume I? ...........................................................................................................

Què nomia la primera dona? ...................................................................................................................

I el de la darrera dona? ...................................................................................................................................

Quina edat tenia quan va conquerir Mallorca? ................................................................

A quin any va conquerir València? ....................................................................................................


Quina festa se celebra dia 31 de desembre? ........................................................................

Anomenau algun dels llegats de Jaume I. ...............................................................................

Quin any va morir i on? ...................................................................................................................................

On descansen les seves despulles? .....................................................................................................

EXERCICI 2

A continuació, haureu d’esbrinar aquests fragments a quines rondallespertanyen:

A dins una escletxa, oberta en la roca,la flor venturosa s’oculta del sol,la mà no hi arriba, ai, quasi la toca,si els dits li creixien, la prendria al vol.

-Talla’m una cama, perllonga la mà;colliràs tres flors en un sol ramell,et serviràs d’una, que subjectaràla cama trencada d’aquest pobre ocell.

Resposta: ..........................................................................................................................................................................................

Set gegants diuen que el guardenben tancat amb pany i clau.De nit, quan la fosca entrava,veu un llumeneret blau;com més va, més lluny el veia...-Hi arribaré, si a Déu plau.

Ai, ai! El gegant remuga:-Sent olor de carn humana.La geganta l’ha amagat,que el gegant té tanta ganaque se’l voldria menjardins la mateixa setmana.La nit és fosca, el gegantronca com la tramuntana.




Resposta: ..........................................................................................................................................................................................

Quines altres rondalles recordau?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Rondalles: Aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie derecopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni MariaAlcover i Sureda sota el pseudònim de Jordi d’es Recó i que es publicarena partir de 1880 amb el títol Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordid'es Recó en vint-i-quatre volums.

EXERCICI 3

L’any 1996, el Consell de Mallorca va aprovar fer del poema LaBalanguera, de Joan Alcover, musicat per Amadeu Vives la cançó que éshimne oficial de Mallorca.

La bellíssima composició poètica d’Alcover, plena de reminiscènciesclàssiques, i mescla de tradició culta i popular, ens parla del pas del temps ide com el destí, a poc a poc, va teixint l’esdevenir de les persones,l’esdevenir d’un poble que és el nostre.

La Mallorca d’avui és prou diferent de la Mallorca d’Alcover. D’aquellaMallorca idíl·lica i eminentment rural de l’Escola Mallorquina, hem passat auna Mallorca que basa la seva riquesa i la seva prosperitat econòmica isocial en el sector dels serveis. Però encara hi ha part d’aquella Mallorca quesobreviu en el rerafons de la nostra existència.

Assenyalau les diferències que trobau del poema original a l’adaptacióde la versió actual


Himne de Mallorca ( actual)La Balanguera misteriosa,com una aranya d’art subtil,buida que buida sa filosa,de nostra vida treu el fil.Com una parca bé cavil·la,teixint la tela per demàla balanguera fila, fila,la balanguera filarà.Com una parca bé cavil·la,teixint la tela per demàla balanguera fila, fila,la balanguera filarà.Girant la ullada cap enreraguaita les ombres de l’avior,i de la nova primaverasap on s’amaga la llavor.Sap que la soca més s’enfilacom més endins pot arrelarla balanguera fila, fila,la balanguera filarà.Sap que la soca més s’enfilacom més endins pot arrelarla balanguera fila, fila,la balanguera filarà.De tradicions i d’esperancestix la senyera pel joventcom qui fa un vel de nuviancesamb cabelleres d’or i argent.De la infantesa que s’enfila,de la vellúria qui se’n va,la balanguera fila, fila,la balanguera filarà.De la infantesa que s’enfila,de la vellúria qui se’n va,la balanguera fila, fila,la balanguera filarà.


El poema originalLa balanguera misteriosa,com una aranya d’art subtil,buida que buida sa filosa,de nostra vida treu el fil.Com una parca bé cavil·lateixint la tela per demàla balanguera fila, fila,la balanguera filarà.Girant la ullada cap enreraguaita les ombres de l’avior,i de la nova primaverasap on s’amaga la llavor.Sap que la soca més s’enfilacom més endins pot arrelarla balanguera fila, fila,la balanguera filarà.Quan la parella ve de nocesja veu i compta sos minyons,veu com devallen a les fosses,els que ara viuen d’il·lusions.Els que a la plaça de la vilasurten a riure i a cantar,la balanguera fila, fila,la balanguera filarà.Bellugant l’aspi el fil capdellai de la pàtria la visiófa bategar son cor de vellasota la sarja del gipó.Dins la profunda nit tranquil·ladestria l’auba que vendràla balanguera fila, fila,la balanguera filarà.De tradicions i d’esperancestix la senyera pel joventcom qui fa un vel de noviancesamb cabelleres d’or i argent.De la infantesa qui s’enfila,de la vellúria qui se’n va,la balanguera fila, fila,la balanguera filarà.


EXERCICI 4

Personatges històrics o populars:

Personatge Qui era? Què va fer?

Emili Darder i Cànaves (1895-1937)

Ramon Llull (1232-1316)

Maria Antònia Salvà i Ripoll (1869-1958)

Blai Bonet i Rigo (1926-1997)

Xesc Forteza i Forteza (1926-1999)

Bartomeu Rosselló Pòrcel (1913-1938)

Joan Alcover i Maspons (1854-1926)

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (1903-1991)

Santa Catalina Thomàs (1533-1572)

Aurora Picornell Femenias (1912-1937)

Antònia Buades Vallespir (1911-2007)

Afegiu qualque personatge conegut del vostre municipi i explicau quèva fer.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Calculau els anys que tenien quan varen morir els personatgesanteriors i tornau-los escriure aquí davall, de més vell a més jove, segonsl’edat que tenien quan varen morir

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




DDeesseennaa sseessssiióó

Data............/............/............

SSAAPPSS PPOOSSAARR--TTEE EENN LLEESSSSAABBAATTEESS DDEE LL’’AALLTTRREE??

L’empatia és la capacitat que té una persona per connectar-se a unaaltra, respondre adequadament a les seves necessitats i compartir els seussentiments i idees; de tal manera que l’altra se senti bé amb ella. És lacapacitat de posar-se en la pell de l’altre.

“Les tres quartes parts de les misèries i malentesos en el mónacabarien si les persones es posassin les sabates dels seusadversaris i entenguessin el seu punt de vista.”

Mahatma Gandhi

Sovint, a causa de les presses i preocupacions, ens tornam mésindividualistes i oblidam el tracte correcte amb les altres persones. Podemno tenir en compte que el que ens plantegen és important i perdeml’interès en la comunicació. Una insuficiència en la nostra habilitat empàticadóna com a resultat la sordesa emocional.

A partir d’ella no tarden en evidenciar-se errades en la nostracapacitat per entendre adequadament les necessitats de les altres persones.



Què podem fer per ser persones empàtiques?

Primer, hem de saber que les nostres relacions es basen no només encontinguts manifestats verbalment, sinó que hi ha moltíssims altresmecanismes plens de significats, que sempre hi són i dels quals no sempre ensabem treure profit. La postura, el to o intensitat de veu, la mirada, un gest o,fins i tot, el mateix silenci, tots aquests elements són portadors d’informació,que sempre està a la nostra disposició, per ser descodificada i donar-li unainterpretació apropiada. De fet, no podem llegir les ments, però sí hi ha moltessenyes subtils, de vegades invisibles en aparença, que hem d’aprendre a llegir.

Per què ens interessa aprendre a ser persones empàtiques?

L’empatia és una destresa bàsica de la comunicació interpersonal,permet un enteniment sòlid entre dues persones; en conseqüència,l’empatia és fonamental per entendre en profunditat el missatge de l’altre i,així, establir-hi un diàleg. Aquesta habilitat d’inferir els pensaments isentiments dels altres genera sentiments de simpatia, comprensió i tendresa.

Com ser persones empàtiques

Una persona empàtica pot ser descrita com una persona hàbil en llegirles situacions mentre tenen lloc, ajustant-s’hi així com aquestes horequereixin. Sap que una situació no és estàtica i treu profit de laretroalimentació, sabent sempre que ignorar els diferents senyals que rebenpot ser perjudicial en la seva relació. És també algú que compta amb unabona capacitat d’escolta, hàbil en llegir pistes no verbals, sap quan parlar iquan no, cosa que li facilita el camí per regular de manera constructiva lesemocions dels altres, beneficiant així les seves relacions interpersonals.

El fet d’actuar amb empatia no significa estar d’acord amb l’altrapersona. No implica deixar de costat les pròpies conviccions i assumir com apròpies les de l’altre. Encara més, es pot estar completament en desacordamb algú sense que per això s’hagi de deixar de ser empàtic i respectar laseva posició, acceptant com a legítimes les seves pròpies motivacions.

Aprenentatge de l’empatia

Aprendre el valor de l’empatia és senzill si no ens aturam a pensar unpoc en els altres i, en conseqüència, aprendrem a actuar favorablement entotes les circumstàncies.

Per això, hem d’estar pendents i tenir esment dels petits detalls quereafirmaran aquest valor en la nostra persona. Així, hem d’aprendre elscomportaments següents:


- Primer, considerar importants els assumptes dels altres i després elspropis. Després d’haver escoltat, la persona que s’ha apropat a tusegurament tendrà la capacitat d’entendre la teva situació i estatd’ànim; per la qual cosa estarà disposada a ajudar-te.

- No facis un judici prematur de les persones perquè et fa canviar lateva predisposició interior (no pensis: «ja ha arribat aquest quesempre molesta», «una altra vegada amb el mateix», «no me deixaen pau») Si algú s’apropa a tu, és perquè necessita amb qui parlar.No el decebis.

- Si no tens temps o és un mal moment, expressau-ho amb cortesia idelicadesa —que també és empatia— i les persones se sentiranigualment ateses. Important: no deixis passar molt de temps perparlar amb l’altra persona.

- Evita demostrar pressa, avorriment, cansament, donar respostesabsolutes o distreure’t en altres coses; a més de ser una falta derespecte, aconsegueixes autodomini i demostres interès per lespersones. Aprèn a escoltar.

- No oblidis infondre ànim amb paraules, un copet a l’esquena o ungest amable; sobretot si la el que és el teu interlocutor té problemes.

EXERCICI 1

A continuació, us presentam diferents situacions. Intentau practicarl’empatia i descriure el que creis que ha pensat el personatge.

Avui matí vos telefona la vostra germana, pensau que vos tornarà ademanar com cada dimecres (judici prematur) si li comprareu la bombonade gas i li contestau directament que li comprareu sense deixar-la parlar(ella vos telefonava per avisar-vos que vos convida a dinar...).

Personatge 1: Germana

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




Personatge 2: Vos

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

La vostra filla ve a dinar i la trobau trista i apagada, li demanau què lipassa i us conta que ha tengut una discussió amb la sogra, no la deixauxerrar i li deis que sou com el ca i el moix, a més la culpa de tot això esperquè la sogra està gelosa…

Personatge 1: Mare

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Personatge 2: Filla

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Acompanyau els néts a l’escola i arribau tard, pel camí s’acosta lavostra cunyada, es troba nerviosa i alterada i us comença a parlar d’un temafamiliar...

Personatge 1: Padrina

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Personatge 2: Cunyada

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Una amiga vostra que ha enviudat fa uns mesos vos comenta que volvendre la casa del poble i anar-se’n a viure amb la filla a Palma. Vos demanal’opinió i li expressau que no hi estau d’acord..."

Personatge 1: Vos

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Personatge 2: Amiga

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


OOnnzzeennaa sseessssiióó

Data............/............/............

LLAA DDIIVVEERRSSIITTAATT CCUULLTTUURRAALL::UUNNAA FFOONNTT DD’’EENNRRIIQQUUIIMMEENNTT

La diversitat cultural és font d’enriquiment mutu per a la vida culturalde la humanitat. Per això, cal promoure la tolerància, la comprensió i elrespecte universal quant a la diversitat cultural i de creences. Per aquestmotiu, l’Assemblea General de l’ONU ha proclamat l’Any 2010 AnyInternacional d’Apropament de les Cultures, i recomana que, durantl’any, s’organitzin activitats adreçades al diàleg, la comprensió i lacooperació entre les diferents cultures per promoure una cultura de pau ino-violència i eliminar tota forma d’intolerància i incomprensió.

(Adaptació de la Resolució: A/62/L.17/Rev.1 de l’Assemblea General de les Nacions Unides.)

EXERCICI 1

La diversitat cultural ens aporta una gran riquesa en moltíssimsd’àmbits. Un d’ells és el lingüístic. El nostre lèxic està ple d’influènciesd’altres llengües. Un bon exemple és la influència de la cultura àrab en latoponímia balear (nom de llocs). Intentau recordar el màxim de llocs ozones (pobles, llogarets...) que comencin per Al- o Bini- , prefixes d’origenàrab.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




Ara intentau recordar més paraules d’altres àmbits que comencin amb elprefix al-.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2

La diversitat cultural també ha influït en els nostres antropònims,noms i llinatges.

Alguns antropònims que trobam a les Illes Balears poden tenir origenjueu (Aguiló, Bonnín…), àrab (Arabí, Arrom…), germànic (Armengol, Bosch,Gelabert…), entre d’altres.

Els llinatges també poden derivar de noms d’ofici (Ferrer, Mestre,Ballester…), de topònims (Blanes, Ripoll, Barceló, Manresa…), del nompropi del pare o mare (Esteve, Gil…), així com de noms comuns (Torres,Pla…).

Els cognoms formen part de la nostra història familiar. Ara heu de fermemòria familiar tractant de recordar com eren o el que us han contat delsvostres avantpassats: pares, padrins, i repadrins.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


A ca vostra, si us animau, podeu confeccionar el vostre arbre genealògic,intentant recordar el màxim de familiars:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 3

La influència que hem rebut de diferents cultures afecta no tan sols elsnoms, sinó també els números.

Els números que empraven els romans, que podem observar a lesinscripcions antigues de molts de monuments, varen permetre expressar elsnúmeros de l’1 al 1.000.000 amb tan sols set símbols:

I ................................. 1

V............................... 5

X............................... 10

L................................ 50

C............................... 100

D .............................. 500

M............................. 1000

La numeració que empram actualment és la numeració aràbiga.




Aquesta numeració, la desenvoluparen primer els hindús i els àrabs lavaren introduir a Europa amb posterioritat

Transformau els números romans següents en números aràbics:

MDCXI.................................................................................

LIII.............................................................................................

XXXVIII ...............................................................................

MMX.....................................................................................

MMMCCLXVI ..............................................................

CCXVI ...................................................................................

VI ...............................................................................................

MLI ..........................................................................................

MMMDLV........................................................................

LXXXVI ...............................................................................

EXERCICI 4

A la nostra gastronomia també hem rebut la influència de lesdiferents cultures, especialment de la conca mediterrània. A continuació,llegiu l’origen dels plats següents típics de l’illa, i després intentau recordarcom i quan cuinaven aquest plat a ca vostra quan éreu infant.

FAVA PARADA: un dels possibles orígens d’aquest plat típic és un platmolt semblant que es cuinava a la festa de les Cabanes del calendari jueu,en què es rememoraven les cabanes on visqueren els jueus quan varen sortird’Egipte cap a Israel. Afegir ingredients derivats del porc a la receptaoriginal va ser un fet posterior, amb la influència de la cultura cristiana. Unaltre possible origen d’aquesta recepta és un plat d’origen hispano-magrebíde l’època almohade, anomenat “baysar”.


Com cuinaven aquest plat a ca vostra?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Quan el solíeu menjar?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

FRIT DE PASQUA: la utilització de totes les parts del mè, incloses lesvísceres, i l’adob amb herbes és una de les característiques del receptari jueude les festes de Pasqua, que commemora la sortida la sortida dels israeliansd’Egipte. S’hi afegeix patata i pebre posteriorment al descobrimentd’Amèrica. A Tunísia, Marroc i Argèlia també s’elaboren plats relativamentsemblants amb una base de vísceres de mè.

Com cuinaven aquest plat a ca vostra?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Quan el solíeu menjar?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




Quant al dolç la GREIXONERA DE BROSSAT, les COQUES BAMBES i lesLLESQUES DE PAPA, també són plats d’influència jueva. Tractau de recordarels ingredients i la forma de preparació d'un d’aquests tres plats.

INGREDIENTS:..................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

PREPARACIÓ:....................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 5

A l’activitat anterior heu llegit el nom de 5 països de la concamediterrània, tractau de recordar-los i anotau-los a continuació:

E ................................................................................................

I .................................................................................................

T ................................................................................................

M .............................................................................................

A ...............................................................................................

En acabar, podeu intentar, en grups de tres o quatre persones, situar-los al mapa de la pàgina següent.


Després situau, també en grups, el nom dels indrets següents delMediterrani. Primer, n’haureu d’endevinar el nom i, per això, n’haureud’ordenar les lletres (com a “pista” teniu escrita la primera lletra).

FOMENRRETA (Illa del Mediterrani Occidental): ...............................................................................

GAECIR(País d’Europa Oriental): ............................................................................................................................

SIACIIL(Illa Italiana): ...............................................................................................................................................................

AGELR (Capital de la zona del Magrib): ......................................................................................................

NPOALS (Ciutat italiana): ................................................................................................................................................

TRROAAAGN (Ciutat catalana): ..............................................................................................................................

XPRIE (Illa del Mediterrani Oriental): ..............................................................................................................

La Mar Mediterrània ha estat, històricament, un lloc de confluència decultures i civilitzacions que ens han deixat com a llegat importantsmonuments, anotau els monuments que recordeu i intentau col·locar-los almapa:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



Observant el mapa, tractau de recordar el màxim de llengües que esparlen a les diferents zones de la Mediterrània:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Una de les figures més influents de la nostra cultura a l’Edat Mitjanafou Ramon Llull. Nascut a Mallorca entre 1232 i 1233, en un momenthistòric en què l’illa, conquerida recentment per Jaume I, era un puntneuràlgic d’intercanvi mercantil entre l’Àfrica del Nord i Europa. Escrigué243 llibres de filosofia, educació, ciència, mística i cavalleria. A les sevesobres emprà el català, l’àrab i el llatí. D’entre totes, destaquen el Llibred’Amic e Amat, el Llibre de les Meravelles, Blanquerna, Tractatd’Astronomia i l’Ars Magna.

S’ha documentat que Ramon Llull va visitar Montpeller, París, Gènova,Pisa, Nàpols, Roma, Avinyó, Tunísia, Algèria, Armènia i Xipre.

Recordau quins quatre d’aquests indrets heu localitzat al mapa alsexercicis anteriors?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Repassant el mapa us podreu fer una idea de la gran influència deRamon Llull a les cultures del Mediterrani.




EXERCICI 6

Al segle XV l’expansió de la corona catalanoaragonesa pelMediterrani va fer que la influència de la nostra cultura arribàs a indretscom Sicília, Nàpols o Sardenya. Al nostre cançoner popular podem trobarcançons que rememoren aquella època, a continuació n’hi ha dos exemples.

Per a casa intentau memoritzar algunes de les estrofes de les cançonssegüents per a la setmana que ve. Per aconseguir-ho, us ajudarà recordar lamelodia i el ritme de la cançó. La música està vinculada amb les nostresemocions i, com haureu comprovat al llarg de la vostra vida, recordam moltmillor allò que ens ha impactat emocionalment. El ritme de la música tambéens ajuda a estructurar més bé la informació per facilitar que la recordem.Recordant una cançó, també empram l’estratègia d’associació, relacionantfragments de la melodia amb fragments de la informació que volemrecordar.

La Dama de Mallorca

A Mallorca hi ha una dama Quan a dins l’església entravaque és hermosa com el sol, deixava anar resplendor.

té sa cabellera rossa Ella pren aigua beneïdai llarga fins es talons. i ses piques tornen flors.Sa mare la pentinava Ses dames seuen en terraamb una pinteta d’or. i ella en cadireta d’or.

Valga’m Déu, ai! na Maria, Valga’m Déu, ai! na Maria,robadora del meu cor! robadora del meu cor!

Sa padrina els hi aclaria, Un capellà deia missaes cabells de dos en dos, i va perdre es “kyrieleison”sa germana els hi untava Qui és aquesta guirlant dama,amb aigua de bones olors. rosseta com un fil d’or?Sa criada els hi fermava Filla del rei de Mallorcaamb un floc de mil colors. i néta del d’Aragó.Valga’m Déu, ai! na Maria, Valga’m Déu, ai! na Maria,robadora del meu cor! robadora del meu cor!


La ciutat de NàpolsA la ciutat de Nàpols -Ai, pare, lo meu pare,hi ha una presó, ses claus de sa presó,la vida mia. la vida mia.

Hi ha una presó, Ses claus de sa presó,la vida mia la vida amor. la vida mia la vida amor.

Hi ha vint-i-nou presos -Ma filla Margalida,qui canten sa cançó, no te les puc dar, no,

la vida mia. la vida mia.Qui canten sa cançó, No te les puc dar, no,

la vida mia la vida amor. la vida mia la vida amor.

La dama està en finestra, Perquè demà és dissabteque escolta sa cançó, i los hem de penjar a tots,

la vida mia. la vida mia.Que escolta sa cançó I los hem de penjar tots,


Es presos se’n temeren -Ai, pare, lo meu pareja no cantaren, no, no em pengi el meu amor,

la vida mia. la vida mia.Ja no cantaren, no, No em pengi el meu amor,


-Per què no cantau, presos? -Es qui du ses calces verdes,per què no cantau, no, i ses cintes de color,

la vida mia. la vida mia.Per què no cantau, no, I ses cintes de color,la vida mia la vida amor. la vida mia la vida amor.

-Com vol que cantem, senyora, -Ma filla Margalida,tancats dins sa presó? aquell serà es primer,

La vida mia. la vida mia.Tancats dins sa presó, Aquell serà es primer,la vida mia la vida amor. la vida mia la vida amor.

-Ai, pare lo meu pare, Perquè fo qui foradavajo n’hi deman un do, aquella trista presó,

la vida mia. la vida mia.Jo n’hi deman un do, Aquella trista presó,la vida mia la vida amor la vida mia la vida amor.

-Ma filla Margalida, A la ciutat de Nàpolsquin do vols que jo et do? hi ha una presó,

La vida mia. la vida mia.Quin do vols que jo et do, Hi ha una presó,la vida mia la vida amor. la vida mia la vida amor.




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


DDoottzzeennaa sseessssiióó

Data............/............/............

AAPPRROOPPAAMMEENNTT DDEE LLEESS CCUULLTTUURREESS

El passat:

Al llarg de la nostra història Mallorca ha rebut la influència dediferents cultures: romana, àrab, jueva, cristiana..., però no sempre s’haaprofitat aquesta riquesa cultural com a font d’enriquiment, sinó més aviatcom a font de rebuigs i prejudicis.

Els prejudicis són les actituds cap a un element, normalment un grupsocial, en funció d’uns judicis previs.

Un exemple de prejudicis a la nostra història relativament recent és elcas del rebuig cap al descendents dels jueus conversos al segle XV, als qualsse’ls va posar el nom de xuetes, o xuetons, mot, segons alguns autors,derivat del nom xulla en referència a l’abstinència del consum de carn deporc entre els jueus (se’ls feia menjar xulla per demostrar que realments’havien convertit) . Aquest prejudici va fer que aquest grup de persones fosdiscriminat i forçat inclús a l’endogàmia fins a la primera meitat del segleXX. Aquest prejudici fins i tot va durar… quasi 5 segles!

EXERCICI 1

En petits grups de tres o quatre persones comentau si teniu records dela vostra infantesa sobre el prejudici cap a aquest col·lectiu de persones.Després posau-ho en comú en gran grup.

El present:

La situació socioeconòmica de la nostra illa ha fet que els darrers anysvinguessin a treballar persones de cultures molt diferents a la nostra: elMagrib, Amèrica Llatina, la Xina... entre d’altres.




EXERCICI 2

Teniu prejudicis cap a les persones procedents d’altres cultures?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Acceptarieu comprar en un comerç, anar a una consulta, rentar-vos elscabells en una perruqueria d’un professional d’una cultura radicalmentdiferent a la nostra?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Acceptarieu de bon grat un gendre o nora d’una cultura completament

diferent de la nostra? ..................................................................................................................................................................

Per què?................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Ara llegiu aquesta notícia:

Un hospital britànic ha indemnitzat un electricista deBarcelona perquè els seus superiors al centre sanitari se’n reiendel seu accent. L'home es va cansar que el comparassin amb uncambrer de la famosa sèrie britànica "Hotel Fawlty" que noparlava bé l'anglès, en Manuel. A l'electricista no li agradavagens que li repetissin frases del personatge i els va denunciarper assetjament i discriminació racial. Els va reclamar uns34.000 euros i aquest dimarts ha rebut una indemnització, queno s'ha especificat.

L'home es diu Juan Ignacio, té 33 anys i és de Barcelona.Segons ell, el personal del centre hospitalari es va excedir. No


era una broma sinó quelcom molt desagradable. Confessa queel feien sentir textualment "com un idiota" i afegeix que liresultava molt ofensiu. Assegura també que en la seva feinaera molt bo, però no podia tolerar que les bromes es repetissinde forma sistemàtica.

El treballador ha assegurat que les bromes i, fins i tot elsinsults, per part dels seus caps varen continuar fins que va dimitir,el 2007 del centre hospitalari del grup HCA International. Aquestdimarts ha rebut una indemnització, que no s'ha especificat.

Un altre treballador del mateix hospital, però en aquestcas de Polònia, també ha rebut una indemnització desprésd'haver-se querellat contra el centre també per motius racistes.

http://www.3cat24.cat/noticia/388182/barcelona/Un-hospital-britanic-indemnitza-un-home-dequi-es-reien-del-seu-accent

Comentau per parelles com us heu sentit en haver-la llegit. Trobau que és més fàcil sentir-se víctima d’un prejudici que ser conscient de tenir

prejudicis cap als altres? .........................................................................................................................................................

Per què?................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

El futur?

“...Promoure la cultura de la pau” començant per cercar la pròpia pau:

L’objectiu de l’apropament de les cultures és, com indica la resolució del’Assemblea General de les Nacions Unides “promoure la tolerància,comprensió i respecte universal”. En definitiva, consisteix en eliminar elsprejudicis que hem treballat a les dues activitats anteriors per promoure lapau. Per crear un clima de pau primer s’ha d’estar en pau amb un mateix.Una de les riqueses de la major part de cultures és la recerca d’elements queafavoreixin la reflexió i meditació per aconseguir un estat de pau interior. Und’aquests elements, que actualment s’estan revaloritzant, són els mandales.




Els mandales són un tipus de representació universal, de dissenycircular i simètric, molt present també a la natura.

El terme “mandala” es va començar a utilitzar a l’Índia molts de seglesenrere. “En sànscrit, mandala significa “cercle”, però representa molt més.És un símbol que transmet la idea de totalitat, de la integritat ques’organitza voltant a un centre. Els budistes tibetans diuen que mandala “ésuna matriu o model d’un univers perfecte”. I el que és cert és que, a poc queobservem, percebrem tant al medi ambient com en nosaltres mateixos, lesformes circulars del mandala... Hi ha a tot el món construccions sagradesfetes per l’home, i per diferents que semblin els seus models expressius,totes tenen present el centre. Des dels mandales de sorra dels budistestibetans, fins a les pintures dels indis navaixos o els esplèndids rosetons deles antigues catedrals aquesta forma es repeteix una vegada i una altra ambel mateix significat.” (Sóñex, 2006, p.p. 23-25).1

D’on diríeu que són aquests mandales?

.................................................................................................. .................................................................................................

Avui en dia, s’utilitzen els mandales com una eina més per reduirl’ansietat. Observar, dissenyar o acolorir mandales pot ajudar a algunespersones a disminuir l’estrès, a més de contribuir a millorar-ne laconcetració, la creativitat i l’autoestima.

1 Sóñez, G. (2006). Los mandalas y la gente mayor. Nuestra experiencia en residencias geriátricas.Barcelona. MTM.


EXERCICI 3

Heu treballat alguna vegada amb mandales? ........................................................................

Com us heu sentit? ......................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Quines altres eines emprau per relaxar-vos?

Anotau-les a continuació i després posau-les en comú

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Unes altres tècniques per a la relaxació són el control de la respiració,la relaxació muscular progressiva i la visualització.

La tècnica del control de la respiració consisteix en aprendre acontrolar la pròpia respiració mitjançant un entrenament en respiracióabdominal, prevenint així la hiperventilació i la hiperoxigenacióproduïda a les crisis d’ansietat.

La tècnica de relaxació muscular progressiva consisteix encontreure per després relaxar progressivament diferents grupsmusculars del propi cos i així aprendre a percebre i identificar lestensions corporals per poder-les reduir.




La tècnica de visualització consisteix en evocar una imatge osituació el contingut de la qual tingui connotacions relaxants per alsubjecte i concentrar-se en tots els detalls d’aquesta escena.

El professional que duu la sessió us explicarà amb un exemple pràcticaquestes tres tècniques perquè acabeu la sessió experimentant un estat derelaxació.

EXERCICI 3

A ca vostra, aquesta setmana provau de posar en pràctica alguna deles tècniques comentades o apreses, i a la propera sessió comentau què talus ha anat.

Si us animau, podeu pintar el vostre propi mandala:


TTrreettzzeennaa sseessssiióó

Data............/............/............

TTRRAADDIICCIIOONNSS

ELS COSSIERS1

Segurament són les danses mésantigues de Mallorca. Són balls rituals quees realitzen per honorar les deesses de lafertilitat. A les deesses de la mare terra. Peraixò els seus intèrprets, encara que siguinhomes, llueixen vestimenta femenina. Elseu vestit és ple de simbolisme, com tambéels passos que fan. Actualment són sis elsmunicipis de Mallorca que segueixenoferint aquests balls, sent Montuïri i Algaida els de major tradició. AMenorca el seu referent és el mal denominat Ball d’Escòcia que preserva Es

Castell, mentre que a Eivissa no hi haequivalències contrastades. No se sap moltbé quan, ni on, ni com varen sorgir.Possiblement nasqueren amb el mateixnom. El que sí se sap és que a les IllesBalears arribaren amb els catalans de laConquesta. Actualment, a Catalunya iValència es conserven en forma del Ball deBastons i al País Basc amb els ballsd’espases. Fins arribar els nostres dies ha

estat complexa la seva evolució. Essent un testimoni que ha passat degeneració en generació, sense gaire documentació escrita, avui sónnotables les diferències entre les danses dels diferents municipis. Tot i això, totes coincideixen en el que és substancial, en que són balls rituals queavui serveixen per definir la identitat d’aquest pobles.

1 Veure text Joana Nicolau, publicat a Brisas el 25.07.09.


Cossiers d’Algaida

Cossiers de Montuïri



Història dels Cossiers

En la seva època de màxim esplendor, durant el Barroc, les danses delscossiers es representaven a moltes de les poblacions de l’Illa. Al segle XVIIIvan estar a punt de desaparèixer degut als efectes de la imposició deldecret de Nova Planta de Felip V. Al segle XIX la dinàmica va ser la mateixai molts pobles van perdre els seus cossiers. Actualment només els municipisde Montuïri, Algaida, Alaró, Manacor, Pollença i Palma els conserven. Elsballs dels cossiers constitueixen la manifestació més arcaica del nostrefolklore. Amb la dictadura franquista aquestes danses es varen perdre atota l’Illa a excepció de Montuïri, on es mantenen de formaininterrompuda, al manco, des del 1821. És aquest municipi, amb Algaida,que les recuperà al 1973 on aquestes danses agrícoles estan més arrelades.Tant en un lloc com a l’altre, l’olor a alfabreguera immers en els carrersprecedeix la sortida dels cossiers.

Apunts sobre el significat i origen dels cossiers

Etimològicament, el mot "cossier" és l'adaptació catalana delmossarabisme kosaïr, que vol dir "corredor", que corre ceremonialment,derivat del llatí cursus, "cós" . Al segle XVII, eren conegudes amb el nom de"ball de cossis" i ja el 1403 apareix a Tarragona com "el ball del scosi" i méstard a Manresa, el 1466, amb el nom de "ball de los scosis".

Els balladors són cossiers (el nombre és variable, normalment sis) i ladama (que segons el poble pot ser home o dona i representa el bé) i eldimoni (que representa el mal). Els cossiers tenen la funció de d’ajudar a ladama a no caure i protegir-la del dimoni. De totes formes, la dama és la queté més protagonisme, la que dirigeix la colla de cossiers i l’única que rompel cercle i s’enfronta al dimoni fins acabar amb ell.

A cada poble tenen les seves pròpies peculiaritats estètiques icoreogràfiques que els diferencia. El vestit és ple de detalls i hi predominenels colors groc, vermell i verd damunt d’un fons blanc.

Normalment el ball es realitza traçant un cercle (amb la dama al mig)malgrat les danses més solemnes (per exemple l'Oferta, els Mocadors o elMercançó) surten de la norma.

Hi ha diferents danses que es poden ballar i cadascuna vaacompanyada per la seva pròpia música, aquesta, generalment, sonadaamb xeremies i flabiols.


Les danses dels cossiers són:

Mestre Joan. Els cossiers fan reverències,creuaments, aixequen i baixen els braços,és una dansa de fertilitat, i sempre és laprimera.

Els reis. Els cossiers van endavant i enrere,obren i tanquen el cercle.

Flor de Murta. És la dansa més senzilla i curta,plena de voltes.

Dansa Nova. Hi trobam gairebé totes lesfigures de les altres danses; és, però, l’única dansaque els cossiers van mirant a fora.

Obriu-nos. La dama la va ordenant perparelles i inicia els cossiers d’un en un, fins acompletar el cercle ; és una dansa d’iniciació.

Mercançó. Aquesta dansa no comença encercle, sinó que la dama agafa els Cossiers un per un,i es van col·locant en fila; finalment fan un cercle.

Titoieta. És una dansa rica en figures, sobretot els "galantejos" i lesvoltes. És la darrera i, per tant, es figura la mort del dimoni.

Les Bombes. Amb la qual s’acompanyen les autoritats i els celebrantsde l’ofici fins a l’altar.

L’Oferta. Es balla dins l’església, la dama acompanya cada cossier finsa l’altar i aquest besa les relíquies del sant.

El seu origen, com hem comentat anteriorment, sembla trobar-se en elsrepobladors catalans de Mallorca, i en un principi sembla que es feienentremesos de la processó del Corpus que acabarien integrant-se dins lesfestes patronals dels pobles. I malgrat no està clar, hi ha estudiosos que diuenque eren danses paganes d'adoració, agraïment i culte als déus,... i queinicialment l'església les prohibí encara que, poc a poc, les va anar integrantcom a danses, fins i tot, representant-se dins d’algun dels seus rituals.

Actualment es representen en les següents festivitats:


Cossiers d’Alaró

Cossiersde Pollença



A Montuïri: el dia de la Mare de Déud’Agost (15 d’agost) i la Vigília i el dia deSant Bartomeu (dies 23 i 24 d’agost).

A Algaida: el diade Sant Honorat(16 de gener) i laVigília i Festa deSant Jaume (dies 24i 25 de juliol).

A Pollença: la Mare de Déu dels Àngels (2 d’agost).

A Alaró: el dia de la Festa de Sant Roc (16 d’agost).

A Manacor: Festes de Primavera i festa del Sant Cristde l’Església dels Dolors (4 de juny).

A Palma: Festa de l’Estendard (31 de desembre).

EXERCICI 1

A quins pobles es manté més la tradició dels cossiers?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Quina es considera que va ser l’època del seu màxim esplendor?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Quan i per què varen estar a punt de desaparèixer?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Cossiers de Manacor

Cossiers de Palma


Quins són els personatges que s’hi representen?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Quines són les danses dels cossiers?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Com són els vestits?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2

Poseu el número de cada festa amb la data que li correspon.

Festes Data

Festes des Vermar 2n dilluns de maig

1 ......................................

Sant Sebastià 31 de desembre

2 ......................................

Dijous Bo 12-28 de setembre

3 ......................................

Sant Antoni 3r dijous d’octubre

4 ......................................




Festes Data

Valentes Dones Diumenge després de Pasqua

5 ......................................

Carro Triomfal de la Beata 20 de gener

6 ......................................

Festes diumenge de l’Àngel 19 d’agost

7 ......................................

Festa de l’Estendard 24 de juny

8 ......................................

Processó Sant Bernat 17 gener

9 ......................................

Sant Joan 28 de juliol

10 ......................................

EXERCICI 3

Escriviu breument i després comentau en grups, quines tradicionsrecordau de quan éreu infants.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


CCaattoorrzzeennaa sseessssiióó

Data............/............/............

SSIIAAUU QQUUII SSOOUU

«Ajudar els altres, no significa fer per ells el que ells mateixos podrien fer»

ABRAHAM LINCOLN.

L’assertivitat és la fermesa, la seguretatpersonal i la confiança en un mateix.Ser capaç de dir “sí” quan decidim dir sí, i dir“no” quan volem dir no.És la llibertat de decidir per un mateix. “Caphome és lliure si no és l’amo d’ell mateix”.

EPICET (Filòsof)

S’entén per assertivitat la conducta que permet que una persona actuïsegons els seus propis interessos o les seves necessitats, de manera que siguicapaç d’expressar amb naturalitat sentiments honestos i defensar-se senseansietat. També és la capacitat d’exercir els propis drets sense negar els delsaltres.

L’assertivitat és una manera d’entendre la vida, i segueix uns principislògics:

• Respectar-se a un mateix o una mateixa.• Respectar els altres.• Ser directe/a.• Ser honest/a.• Ser apropiat/ada.• Tenir control emocional.• Saber dir que no.• Saber escoltar.• Ser positiu/iva.• Emprar el llenguatge no verbal.

Amb els gestos també es demostra l’assertivitat. Quan ens comunicam,a més de paraules amables, cal ser hàbil amb els gestos, l’expressió del rostre,la postura i les característiques de la veu (fluïdesa, entonació, volum).


· Alegria.· Relacions afectivessatisfactòries.· Expressa els seussentiments tantpositius com negatius.· Es defensen senseagredir.· Tenen honestedatemocional.· Tenen bonaautoestima.· Tenen controlemocional.· Saben expressargratitud, afecte iadmiració.

· El to de veu ésagradable.· Parla fluidament iamb seguretat.· La mirada és directa iserena.· Relaxament corporal.



La manca d’assertivitat pot ser causada per:

• l’ansietat,• la falta d’habilitats socials,• la falta d’autoestima,• el pensament rígid.

Hi ha tres models principals en la relació entre les persones:

• assertiu o hàbil socialment,• agressiu,• passiu.

L’assertivitat és un punt mig entre la passivitat i l’agressivitat. Amb lanostra passivitat evitam dir o demanar el que volem o el que ens agrada; noexpressam amb claredat els nostres desitjos. Amb l’agressivitat podem serofensius o ferir la persona que ens escolta.

Agressivitat ^·················_ Assertivitat ^·················_Passivitat(massa) (punt d’equilibri) (poc)

Persona assertiva:

Comportament SentimentComunicacióno verbal

· Són persones queconeixen i creuen enels seus drets i en elsdrets dels altres.· Demanen aclarimentsquan ho considerennecessari.· Saben dir “NO” si aixího decideixen.· Saben acceptar lesseves pròpies errades.· Saben demanar el quevolen de maneraclara, concreta ipositiva.


Les principals conseqüències de la manca d’assertivitat en una personasón:

• Pateix una pèrdua de l’autoestima.• Es veu una falta de respecte per part dels altres.• Fa sentir culpables («És que és tan bona…») o superiors els altres(s’aprofiten de la seva «bondat»).

• Pot presentar problemes somàtics com a manifestacions de lestensions que no exterioritza.

• Pot expressar l’agressivitat de sobte i de manera desmesurada.

Davant de comportaments no assertius dels altres, podemrespondre de diferents maneres:

TÈCNICA DEL DISC RATLLAT: consisteix en repetir el propi punt devista una i una altra vegada amb tranquil·litat, sense entrar en lesdiscussions ni provocacions que pugui fer l’altra persona.

BANC DE BOIRA: consisteix en donar la raó a la persona o acceptarel seu punt de vista en allò en què consideram que té raó, però negant-nosa entrar en discussions o donar-li la raó en els punts en què no la té.

AJORNAMENT ASSERTIU: consisteix en ajornar la resposta quedonarem a la persona que ens ha criticat, fins que no ens tranquil·litzem isiguem capaços de respondre amb més objectivitat.

TÈCNICA PER PROCESSAR EL CANVI: consisteix en desplaçar el focusde la discussió cap a l’anàlisi del que està passant entre les dues persones. Sercapaços de mantenir-nos freds i adonar-nos del que està passant.

TÈCNICA D’IGNORAR: quan el nostre interlocutor està realmentsulfurat i volem protegir-nos de les seves crítiques. Quan preveim que lescrítiques acabaran en una acumulació d’insults, sense arribar a tenirl’oportunitat de defensar-nos. Si responem amb un to despectiu o bruscnomés suscitarem més agressivitat en l’altre.

TÈCNICA DE L’ACORD ASSERTIU: es deixa clar al nostre interlocutorque una cosa és cometre una errada i l’altre és ser una mala persona o serun inútil.

TÈCNICA DE LA PREGUNTA ASSERTIVA: permet convertir al contrarien aliat. Consisteix en “pensar bé” de la persona que ens critica i donar perfet que la seva critica té bones intencions.




EXERCICI 1

Què faríeu si…?

1. Feis coa a la perruqueria i sentiu com critiquen a una al·lota de la mateixaedat de la vostra filla perquè està divorciada, com la vostra filla, què feis?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

2. Deixau a la veïna una bossa de mà per anar a unes noces que és la bossade mà que vàreu dur per les noces de la vostra filla i la vos tornarompuda, què feis?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

3. Anau a gimnàstica i sempre us posau al mateix lloc perquè hi veis millor,però hi ha una companya que sempre vol aquest lloc i arriba més tard i esposa davant vostre, què feis?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

4. El vostre veinat us fa malbé, la roba estesa amb lleixiu sense voler, quèfeis?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


EXERCICI 2

Descriviu en quines situacions de la vostra vida quotidiana us agradariahaver contestat NO i no us vàreu atrevir a fer-ho. Per què? Ara ho faríeu?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 3

CONFLICTE O ACORD

Dividirem la classe en dos grups i cada un defensarà una de les posturessegüents i els altres la criticaran:

De l’ajuntament ens convoquen a un ple extraordinari:

...per decidir si al poble, a partir de l’any que ve, es posarà gas natural i ja no hihaurà més botelles de butà...

...per decidir si tallar el vostre carrer al trànsit i fer-lo només per a vianants...

...per decidir si posar una antena de mòbil a l’ajuntament...




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


QQuuiinnzzeennaa sseessssiióó

Data............/............/............

QQUUIINNAA HHOORRAA ÉÉSS??((HHoorraa dd’’aapprreennddrree eell qquuii nnoo hhaa aapprrèèss))

EXERCICI 1

Imaginau-vos que fa pocs dies han arribat a Mallorca unes amistatsvostres que viuen a la Península per passar-hi uns dies. La vostra missió éspensar un cap de setmana (dissabte i diumenge) de ruta per l’illa (Mallorca)des de les 10 del matí fins a les 6 de l’horabaixa.

Programau detalladament durant aquests 2 dies, i amb aquest horari,l’itinerari per a cadascun dels llocs que triaríeu per mostrar-los i visitar iajustau-ho en el temps. Per exemple, podríeu començar així:

DISSABTE DIUMENGE

* 10:00 Sortida de l’estació tren d’Inca

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




EXERCICI 2

Veient els diferents rellotges, podeu escriure en lletres i davall decadascun quina hora és?

EXERCICI 3

Endevinau i escriviu en números quina hora és després de lesinstruccions que sentireu:

• Falten dues hores per aixecar-vos; normalment us aixecau a les 8 del matí.

...........................................................................................................................................................................................................................

• Comptant que necessitau dues hores i mitja per fer la digestió i són les 11i mitja de la nit, a quina hora heu acabat de sopar?

...........................................................................................................................................................................................................................

• Falten tres quarts per a les 2 del migdia.

...........................................................................................................................................................................................................................

• Queden 10 minuts perquè siguin les 4 en punt de l’horabaixa.

...........................................................................................................................................................................................................................

• Són les 7 i 23 minuts del capvespre, exactament quin temps queda perquèsigui l’endemà?

...........................................................................................................................................................................................................................

• L’avió havia d’aterrar a les 20:05 hores i, per problemes tècnics de lacompanyia, ha hagut d’aterrar a les 21:47 hores. Quant de temps ha dutde retard?

...........................................................................................................................................................................................................................


• La sessió de natació és de 45 minuts i el temps de dutxa, vestir-se iarreglar-se és de 30 minuts, entrant a la piscina a les 11:10 hores, a quinahora en sortireu?

...........................................................................................................................................................................................................................

• D’aquí a 1 hora i mitja seran les 5 de la matinada, a quina hora us heudespert?

...........................................................................................................................................................................................................................

• Per a cuinar el dinar necessitau: 10 minuts per a preparar l’enciam, mitjahora per bullir les patates de guarnició i 1 hora de cocció al forn per alpeix. Si ara són les 12:54 hores. A quina hora estarà a punt el dinar?

...........................................................................................................................................................................................................................

• Viatjant en tren entre parada i parada sempre transcorre un temps de 7minuts i mig. Som a la segona parada i davallau a la setena parada. Si arasón les 10 i quart del matí, exactament quina hora serà quan davalleu deltren?

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 4

Anem a treballar una activitat d’orientació espacial i, a la vegada,d’agilitat mental. Anau responent en veu alta el que el professional us demani.

Què fas a les 9 del matí, ... a les 12 del migdia, ... a les 3 de l’horabaixa,...a les 6 del capvespre, ...a les 10 del vespre, ... ahir a les 11 del matí, ...ahira les 2 del migdia, ...ahir a les 4 de l’horabaixa, ...el diumenge passat a la 1del migdia, ...el dissabte passat a les 7 del capvespre.

EXERCICI 5

Emplenau, si voleu, per escrit a casa, la taula amb les activitats quefaceu segons els diferents moments del dia:




Matí

Migdia

Horabaixa

Capvespre

Vespre

Nit

EXERCICI 6

Anau omplint les diferents columnes amb diferents aspectes propis deles quatre estacions de l’any. Pensau en festes, tradicions, el camp, menjars,el temps (meteorològic)...

Hivern Primavera Estiu Tardor

Ex. Neu Ex. Rosella Ex. Calor Ex. Pluja

.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................

.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................

.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................

.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................

.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................

.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................

.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................

.................................................. .................................................. .................................................. ..................................................


SSeettzzeennaa sseessssiióó

Data............/............/............

SSEEXXUUAALLIITTAATT

Veu històries de sexe que concreta en uns banysturcs, surant en niguls d’àvides mans de dona.

Enyora la dolçor d’uns amors impossiblesi humitats exclusives per amansir l’excés

de plaer que l’ofega quan s’acaba el somni.Bernat Nadal. El vestit vermell (2008)

Es nuvii i sa nuviaNo poden dormir plegats,perquè en sa nit jugarien

a conions amagats.Glosa popular de Felanitx

Avui tractarem diferents aspectes de la sexualitat quan som majors;com a possibilitat per gaudir d’un benestar personal millor. El tema de lasessió d’avui és primícia i novetat quant als temes treballats en elsprogrames de majors de cursos anteriors. Per això, us demanam respecte icomprensió davant les diferents qüestions i intervencions que puguin anarsorgint; evitant fer judicis de valor gratuïts.

EXERCICI 1

Comentau les frases següents referents a la sexualitat en la vellesa:

1. La sexualitat, a diferència de la funció reproductora, és el principiamb el naixement de la persona i dura tota la vida.

2. S’ha rebutjat la vida sexual dels majors perquè en aquesta edat nohi ha possibilitat de reproducció.




3. Els anys han posat naturalitat a les relacions sexuals.

4. La relació sexual i amorosa no només ha de limitar-se exclusivamenta la procreació.

5. La pràctica sexual és una part normal de la vida; com són respirar ofer la digestió i igual d’important per al nostre benestar.

6. El mite que “els majors no estan interessats ni són capaços decomprometre’s en l’activitat sexual” ha de canviar gradualment.

7. Als majors que expressen interès en el sexe se’ls cataloga de “vellsverds” i les dones ni tan sols tenen ni l’oportunitat d’expressar-se.

8. El sexe ens ha proporcionat el goig de viure.

EXERCICI 2

Roda de paraules relacionades amb el sexe (plaer, benestar, estima,companyia, relaxació, coit, calor...).

EXERCICI 3

Exposarem diferents situacions capcioses, de transfons i contingut o qued’entrada puguin despertar certs prejudicis sexuals en els majors.

Les comentarem i amb tot el grup n’intentarem treure conclusions.

Per exemple,

Situació 1: enmig de plaça un home i una dona majors asseguts undamunt l’altre i mirant-se mútuament. Diferent seria la mateixa parellaasseguda amb la mateixa postura però tractant-se d’adolescents.

Situació 2: un matrimoni mira l’informatiu de la televisió i apareix lanotícia següent: Molts de matrimonis casats de fa 40 anys han perdut lapassió i la flama amorosa que els va unir a la seva joventut. Algunsexpressen sentir-se mancats d’estima i la pràctica sexual és gairebé nul·la.

Tant l’home com la dona segueixen mirant la resta de l’informatiusense dirigir-se ni una simple mirada de complicitat.


Gloses per comentar:

Aquest jove té tossinao mal d’enamorament.Sabeu de què té talent?d’empassar-se una fadrina.

(Glosa popular de Llubí)

Com jo te veig, Catalineta,asseguda an es portal,me fas posar un pardalcom un mànec de xapeta.

(Glosa popular de Santa Eugènia)

Jo encara no ho he dit totlo que passa a ses fadrines,que en tocar festes i firess’ho deixen paupar i tot.

(Glosa popular de Randa)

EXERCICI 4

Escoltau aquesta lectura:

LA COSA

El cicle menstrual és considerat —hereu com és el poblede bona part dels prejudicis judeo-cristians— alguna cosaprohibida i secreta. Els antropòlegs que han estudiat aquestaqüestió en una àmplia varietat de cultures destaquen comestan de lligats els cicles menstruals al poder malèfic de lalluna, al tabú de la sang i al sentiment de la caiguda.

Sovint la sang menstrual és considerada impura, i d’aquestaimpuresa en deriven tota una sèrie de prohibicions i de tabús,prohibicions que tenen l’origen en la mateixa Bíblia i en elTalmud. A Mallorca, la prohibició que pesa sobre la dona detocar el porc, d’obrar les matances que té el període, encara quetot podria perdre’s, pot considerar-se lligada a aquesta manera




de pensar. En un altre sentit, les velles pràctiques de bruixeria —concretament l’art d’administrar el mal bocí— són una prova delpoder de la sang menstrual. A la dona que volia enamorar unhome que li agradava, la bruixa, la incitava a posar-li tres gotesd’aquella sang impura dins una beguda. L’home que se lesengolia, s’enamorava apassionadament d’ella.

Tot això va lligat al sentiment de caiguda de la qualaquella sang és un testimoni i, per això, cal evitar entrar-hi encontacte. L’acte sexual durant el període que dura lamenstruació és considerat perjudicial i malèfic. Lesmenstruacions són efectivament considerades com lesconseqüències secundàries de la caiguda. D’aquesta manera esfa caure sobre la dona la responsabilitat del pecat original, iaixò justifica d’entrada l’ancestral antifeminisme que hacaracteritzat gran part de les cultures mediterrànies. Nosolament en una gran majoria de pobles els contactes sexualsestan prohibits durant el període de la menstruació, sinó queen algunes col·lectivitats també és proscrit estar prop de lesdones, sobretot, dins la seva àrea normal de permanència.

Text extret del llibre “Sexe i cultura a Mallorca: El cançoner” deGabriel Janer i Manila (Editorial Moll, Mallorca, 2003).

Després d’haver fet dues lectures en grup del text, responeu lespreguntes següents:

Amb què s’han relacionat els cicles menstruals?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Què podia fer una dona per enamorar un home que li agradàs?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Simbòlicament, quina relació ha tengut l’acte sexual i la menstruació de ladona?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

El text fa referència a alguns prejudicis sexuals que antigaments’atribuïen al fet de tenir la mentruació. En coneixeu o n’heu viscut d’altres?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Recordau alguns balls “de picat o de festeig” o amb un cert cairesexual? Els que seguiu anant a ballar encara es manté aquest sentit?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Com es tractaven els temes que feien referència a la sexualitat quanéreu joves?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




EXERCICI 5

Escriviu 6 frases fetes pròpies de la nostra llengua que tenguin unaconnotació sexual. Per exemple:

Tenir collons de fer una determinada acció (vol dir emprendre aquestaacció amb coratge, seguretat, força...).

Ets un pardal! (ser beneit, curt...).

És ben hora que deixis anar aquesta pardaleria que dus aferrada(deixar-se de beneitures, deixar d’anar amb tanta parsimònia...).

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 6

En un full a part del quadernet, explicau per escrit els aspectessegüents que el professional us demanarà:

Recordau els mètodes preventius i anticonceptius que es coneixienquan vosaltres éreu joves?

Cercau altres maneres de dir:

Testicles: ................................................................................................................................................................................................

Penis: ........................................................................................................................................................................................................

Vagina: ...................................................................................................................................................................................................

Fer l’acte sexual: ........................................................................................................................................................................


DDiisssseetteennaa sseessssiióó

Data............/............/............

EELL NNOOSSTTRREE EENNTTOORRNN,,EELLSS EESSPPAAIISS NNAATTUURRAALLSS

Què tal si llegim aquests textos? Pensau qui i quan pot haver-los escrit.Al text hi trobareu pistes.

El Gran Cap de Washington ens envià un missatge dientque desitjava comprar la nostra terra.

El Gran Cap també ens envià paraules d’amistat i de bonavoluntat. Això és un gest amistós per part seva, ja que sabemque ell no necessita la nostra amistat.

Però considerarem la seva oferta, perquè sabem que, si nola hi venem, potser vindrà l’home blanc amb les seves armes is’apoderarà de la nostra terra. Qui pot comprar o vendre el celo l’escalfor de la terra?

No ens ho sabem imaginar, si nosaltres no som amos de lafrescor de l’aire, ni de la lluïssor de l’aigua. Com podriacomprar-nos-la, ell? Mirarem de prendre una decisió.

Cada part d’aquesta terra és sagrada per al meu poble,cada agulla brillants dels avets, cada platja de sorra, cada boiraen el bosc fosc, cada clariana del bosc, cada insectebrunzinaire, és sagrat per al pensar i el sentir del meu poble.

Els nostres morts mai no obliden aquesta meravellosa Terra,ja que és la mare del pellroja. Nosaltres som una part de la Terra,i ella és una part de nosaltres. Les flors oloroses són les nostresgermanes, el cérvol, el cavall, la gran àguila, són els nostresgermans. Les altures rocalloses, les praderies suaus, el cos ardorósdel poltre i de l’home pertanyen tots a la mateixa família.

Per això, quan el Gran Cap de Washington ens va fer saberque volia comprar la nostra terra, exigia massa de nosaltres.




Déu ha enviat màquines per ajudar l’home blanc en el seutreball i construeix per a ell grans pobles. Ell fa que la vostragent sigui cada cop més poderosa, dia rera dia. Aviat envaireula terra, com rius que es desborden des de gorgesmuntanyenques a causa d’una pluja inesperada.

Sabem que l’home blanc no entén la nostra manera depensar. Per a ell, una part de la Terra és igual que qualsevolaltra, ja que ell és un estrany que arriba de nit i s’empara d’allòque necessita de la Terra.

La Terra no és la seva germana, sinó la seva enemiga, iquan l’ha conquerida, torna a cavalcar.

Tracta la seva mare, la Terra, i el seu germà, el Cel, com sifossin coses que es poden comprar i arrabassar, i que es podenvendre, com ovelles o perles brillants.

Famolenc, s’empassarà la terra i no deixarà res, tan sols undesert. La vista de les vostres ciutats fa mal als ulls del pell-roja.Potser perquè el pellroja és un salvatge i no ho entén.

No hi ha cap mena de silenci en les ciutats dels blancs, nohi ha cap lloc on es pugui sentir créixer les fulles a la primaverai el brunzit dels insectes.

Però tal vegada això és perquè tan sols som un salvatge ino entenc res.

Jo som un salvatge i no puc entendre com el cavall deferro que treu fum és més poderós que el bisó, al qual matemper tal de conservar la vida. Què és l’home, sense animals? Sitots els animals desapareguessin, l’home també moriria per lagran solitud del seu esperit.

Allò que esdevé a la Terra, també esdevé als fills de laTerra. Heu d’ensenyar als vostres fills que el sòl que tenen sotaels peus conté les cendres dels nostres avantpassats.

L’home blanc, que encança el poder, ja es creu que és Déu,a qui pertany la Terra. Com pot un home apoderar-se de laseva mare?

Fragments de Nosaltres som una part de la Terra.Missatge del Gran Cabdill Seattle al President dels Estat Units d’Amèrica

l’any 1855


EXERCICI 1

En petit grup de tres o quatre persones repassau el text que hem llegiti comentau-lo.

a. De què parla?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

b. Qui parla?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

c. A qui parla?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

d. De qui parla?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

e. Seleccionau alguns pensaments que són ben vigents a l’actualitat.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




EXERCICI 2

Durant els darrers decennis ha augmentat a poc a poc entre la gent laconsciència ecologista, és a dir, que cada vegada hi ha més persones quecomprenen la importància de respectar i tenir cura del medi ambient, de laterra on vivim.

Segons el Quart Informe del Panel Intergovernamental sobre CanviClimàtic de l’ONU (IPCC 2007, entitat honorada amb el Premi Nobel de la Pau2007) «La Terra està sofrint un procés d’escalfament. L’augment de latemperatura és conseqüència de l’increment dels gasos d’efecte hivernacle, elsquals desestabilitzen el clima. El que ja s’observa clarament són temperaturesmés altes, el desglaç de l’Àrtic i Groenlàndia o com es fonen sense parar elsglacials de les muntanyes. La temperatura augmentarà entre 1,1 i 6,4 graus afinals del segle XXI, el nivell del mar pot pujar entre 18 i 59 centímetres, podenproduir-se ones de calor, sequeres, inundacions i ciclons tropicals més intensos.»El problema té les seves arrels en les manipulacions químiques i en la quantitatde combustibles fòssils que cremam (carbó, petroli, gas).


Mitjançant una roda d’intervencions o també per parelles, anotau alquadern les raons de perquè cal protegir el patrimoni natural. Una de lesraons pot ser per aturar el canvi climàtic.

Hem de defensar el patrimoni natural per les raons següents:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 3

Una de les maneres de protegir el territori és conèixer com és, visitar-lo i respectar-lo. En grups de sis o set persones posau-vos d’acord en quinssón per a vosaltres els paratges singulars del vostre poble, comarca oMallorca que voldríeu que es conservassin.

També podeu posar aquells edificis, intervencions humanes, que, dinsl’espai natural, s’hi integren i no el degraden (possessions, talaiots, ermites,llogarets, etc.). Procurau esbrinar per quina raó trobau que té valor per alnostre paisatge i com ha canviat amb els anys.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




EXERCICI 4

Nosaltres influïm sobre el medi ambient on vivim i viceversa. Acontinuació hem posat diverses accions dels humans que influeixen sobre elmedi natural. Classificau-les segons hi tenguin una influència POSITIVA oNEGATIVA.

Reciclar paper(POSITIVA � NEGATIVA �)

Demanar bosses de paper i no de plàstic quan anam a comprar (POSITIVA � NEGATIVA �)

Fer compost(POSITIVA � NEGATIVA �)

Cotxes moguts per energia elèctrica(POSITIVA � NEGATIVA �)

Motors que fan molt de renou(POSITIVA � NEGATIVA �)

Tenir l’aire acondicionat a 23 graus a l’estiu(POSITIVA � NEGATIVA �)

Posar la calefacció a 28 graus a l’hivern(POSITIVA � NEGATIVA �)

Quan feim obra a la casa posar aïllant tèrmic(POSITIVA � NEGATIVA �)

Agafar el cotxe per anar a la plaça del poble que és a prop(POSITIVA � NEGATIVA �)

Dur senalla de palla o carretó per anar a comprar(POSITIVA � NEGATIVA �)

Instal·lar bombetes de baix consum(POSITIVA � NEGATIVA �)

Tirar els olis de cuina per les piques d’escurar(POSITIVA � NEGATIVA �)

Camions que amollen molt de fum(POSITIVA � NEGATIVA �)

Tirar piles al fems orgànic(POSITIVA � NEGATIVA �)

Anar en bicicleta(POSITIVA � NEGATIVA �)


EXERCICI 5

Què podem fer per conservar i millorar el medi ambient?

Imaginau que un nét o una néta vostra us diu que avui a l’escola li handonat una feina per a l’endemà. “El mestre ens ha dit — comenta l’infant—que hem de parlar amb alguna persona major de la nostra família i li hemde demanar que mos expliqui què és la recollida selectiva, perquè en elpoble n’hem de començar a fer.”

Tot seguit us demana si el podeu ajudar a recollir algunes idees sobre eltema. Què li diríeu?

Primer, si voleu, en podem parlar entre tots un poc i, després, un devosaltres farà de persona major i un altre d’infant.

Fixau-vos que a continuació teniu una llista amb diversos materialsd’ús domèstic. Hem d’ajudar el nostre nét o néta a classificar-los com tocaper afavorir el reciclatge i ajudar el medi ambient. Cada material té unnúmero davant. Hem de posar aquest número dins la figura del contenidorcorresponent.

Per exemple, els diaris, que duen el número 3, on els hem de col·locarper reciclar? Idò, al contenidor de paper i cartró. Aleshores posam elnúmero 3 dins el contenidor que posa Paper i Cartró.

1. PAPER BRUT D’OLI O DE PINTURA2. PAPER DE CARNISSERIA3. DIARIS4. MIRALLS5. BOMBETES (diferenciau-les dels fluorescents)6. RESTES DE CERÀMICA (plats o greixoneres rompudes)7. BOTELLES DE VIDRE8. ROBA (diferenciau en bon estat i mal estat)9. BOSSES DE PLÀSTIC10. LLAUNES DE BEGUDES I CONSERVES11. SAFATES DE SURO BLANC12. PAPER D’ALUMINI13. BOSSES D’INFUSIÓ14. RESTES DE CARN, PEIX, EMBOTITS EN PETITES QUANTITATS

(no industrials)15. PAPER DE CUINA




16. TORCABOQUES DE PAPER17. POLS DE GRANAR I BOSSES D’ASPIRADOR18. BATERIES I PILES19. CENDRES I LLOSQUES20. MEDICAMENTS21. RESTES DE MENJARS SÒLID22. POTS I COSSIOLS DE PLÀSTIC23. BOLQUERS24. BRICS25. POTS DE VIDRE26. FULLS DE PAPER27. REVISTES28. TAPADORES I TAPS METÀL·LIQUES

ORGÀNIC

ALTRES

ENVASOSDE VIDRE

ENVASOSLLEUGERS

REBUIG

PAPERI CARTRÓ


EXERCICI 6

Llegiu atentament aquest poema de Salvador Espriu i anotau alquadern quins versos us agraden més. De què parla? Diu res de les personesmajors?

Quan la llum pujada des del fons del mara llevant comença just a tremolar,

he mirat aquesta terrahe mirat aquesta terra

Quan per la muntanya que tanca el ponentel falcó se’n duia la claror del cel


Mentre bleixa l’aire malalt de la niti boques de fosca fressen els camins


Quan la pluja porta l’olor de la polsde les fulles aspres dels llunyans alocs


Quan el vent es parla en la solituddels meus morts que riuen d’estar sempre junts


Mentre envelleixo en el llarg esforçde passar la rella damunt els records


Quan l’estiu ajaça per tot l’adormitcamp l’ample silenci que estenen els grills





Mentre comprenien savis dits de ceccom l’hivern despulla de son els sarments


Quan la desbocada força dels cavallsde l’aiguat de sobte baixa pels rials

he mirat aquesta terrahe mirat aquesta terra.

(Salvador Espriu, 1980)

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


DDiivvuuiitteennaa sseessssiióó

Data............/............/............

OOBBLLIITT II RREECCOORRDD

TENIR PROBLEMES DE MEMÒRIANO ÉS SINÒNIM DE DEMÈNCIA

Algunes persones tenen trastorns de memòria, com quan no recordensi han apagat el gas, si han tancat la porta, on han deixat certs objectes...

Les persones que pateixen aquestes alteracions tenen pèrdua dememòria associada a l’edat. Aquesta alteració no és una malaltia: es dónaen una persona sana, sense malalties orgàniques ni psicològiques, i estàcomprovat que si aquestes persones fan programes d’entrenament de lamemòria —en les quals se’ls ensenya a practicar estratègies i tècniques—milloren molt els problemes d’oblits quotidians que presenten.

En canvi, en la demència es veu afectada la memòria de manera moltmés greu i, a més, s’alteren altres funcions corticals superiors que no sónafectades en les persones que no la pateixen: el llenguatge, el judici, elcàlcul, l’orientació, el control emocional, etc.

La memòria humana és un sistema complex i no infal·lible.

Els oblits més freqüents són:

• No poder recordar una paraula, el que és conegut popularmentcom el fenomen de «a la punta de la llengua», o oblidar el nomd’una persona.

• No saber on s’han posat les coses o haver de comprovar diversesvegades si s’ha fet una determinada tasca que solem tenirautomatitzada, com apagar el gas, tancar la porta, desendollar laplanxa, apagar el llum…

D’altra banda, al voltant de 7 de cada 10 persones grans poden tenirproblemes per recordar un canvi d’activitats fora de la rutina o alguna cosaque ha passat en un període de temps proper, oblidar cites (anar al metge),oblidar aniversaris...




Recordau:

De les persones que pateixen aquestes alteracions es pot dir quepateixen una pèrdua de memòria associada a l’edat (PMAE).

Aquesta alteració no és una malaltia, ja que es dóna en una personasana, sense malalties orgàniques ni psicològiques.

Alteracions associades a l’edat:

Podem distingir entre oblits senils benignes i oblits senils malignes odeteriorament cognitiu lleu.

a)Oblit senil benigne: són queixes repetides i oblits freqüents (nomsde persones conegudes, llista d’objectes, fets recents), queapareixen de forma fluctuant i en relació a canvis d’humor.Entre el 25-50% de la gent major de 60 anys presenta unadisminució de la seva capacitat de memòria. S’afecten sobretot elsprocessos d’aprenentatge i de recuperació. Poden aprendre unaquantitat d’informació similar a la de la gent jove, però es redueixla velocitat d’aprenentatge de la nova informació. Tot i que la sevacapacitat per registrar informació no es veu afectada, tenenproblemes per consolidar la informació com a memòria de llargtermini i per recuperar la informació emmagatzemada.

b) Oblit senil maligne o deteriorament cognitiu lleu: escaracteritza per una pèrdua de memòria superior a la que s’hauriad’esperar tenint en compte l’edat i el nivell educatiu del pacient ipot estar causat per diferents factors. Entre el 10-15% evolucionenanualment cap a la malaltia d’Alzheimer, comparat amb l’1-2% enpoblació sana de la mateixa edat.

Oblit: per què oblidem les coses?

Per un esvaïment, pel pas del temps. Si no s’activa la informació, esperd. Amb les claus de recuperació podem recordar una informació queteníem disponible però no accessible.

Per una interferència, fa que el que passi, per exempleimmediatament després d’un accident, s’oblidi perquè es bloqueja el procésde transvasament. Com més semblants siguin dos temes seguits, mésinterferències creen.


Per un desplaçament, la nova informació “desplaça” l’antiga, perexemple, en una llista de paraules les darreres desplaçaran les primeres.

QUÈ ES POT FER PER MANTENIR LA MEMÒRIA VIVA?

La memòria, com ja hem dit, és la capacitat d’emmagatzemarinformació, retenir-la i reproduir-la. Gairebé sempre es perd perquè nos’exercita, és a dir, no es manté viva. L’atenció, la concentració, l’interès,l’entusiasme i la motivació són imprescindibles per activar i mantenir lanostra memòria.

Què cal fer?

1. És imprescindible mantenir actiu el cervell fent exercici intel·lectual.

2. Convé utilitzar estratègies per millorar l’aprenentatge de cosesnoves i per afavorir el record.

3. Cal estar atent al que es fa per evitar que les accions quotidianesesdevenguin rutinàries o automàtiques.

4. L’interès i la motivació són necessaris per aprendre i per recordar.

5. També és important aconseguir el benestar psicològic. L’ansietat i ladepressió incideixen en un pitjor funcionament de la memòria.

6. Aprendre tècniques de relaxació ajuda a controlar l’ansietat quegeneren els aprenentatges nous i la possibilitat de l’errada.

7. No s’ha de pretendre no tenir cap oblit o equivocació. Voler serperfecte i ràpid només genera més ansietat. Amb el pas dels anys, elcervell continua funcionant bé, però necessita més temps per actuar.

8. També és útil preocupar-se per mantenir un bon estat físic i perestablir hàbits saludables.




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


AAnnnneexx

Data............/............/............

AACCTTIIVVIITTAATTSS DDEE CCÀÀLLCCUULL II RRAAOONNAAMMEENNTT

1. Feis la suma següent tenint en compte el valor de cada figura.




2. Escriviu, a les caselles en blanc, els números que hi falten. Podeumarcar els números a mesura que els localitzeu. Quin és el número major?


3. El rellotge dividit en sis

Dividiu en 6 parts el rellotge de manera que, quan sumeu els númerosde cada part, els resultats siguin iguals.




4. Cercles

Quants de cercles veis en aquest dibuix?


5. Quina edat teniu?

A continuació, us presentam un joc de càlcul que us ajudarà a treballar lavostra agilitat mental. Si podeu, intentau resoldre les operacionsmentalment.

1. Pensau un número (per exemple, la vostra edat).

2. Multiplicau aquest número per 10.

3. Sumau-li 20.

4. Tornau a multiplicar-lo per 10.

5. Sumau-li 165.

6. Restau-li 365.

7. Llevau els dos darrers zeros del número resultant i us donarà elnúmero que havíeu pensat.

6. L’herència

A un poble va morir un pagès, que tenia una fortuna de 3500 euros.Quan va morir, la seva dona esperava un infant. La llei del poble deia que,quan moria un home, l’esposa havia de rebre la mitat de l’herència querebia l’infant, si es tractava d’una nina, i el doble de l’herència que el fillrebia, si aquest era un nin. La dona, al final, va tenir bessons, nin i nina. Coms’ha de repartir l’herència per respectar la llei?

7. El poll i la puça

A una escola dos nins seuen junts a la mateixa taula. Per a la classe dedibuix varen posar a la taula un regle d’un metre de mida. A un nin li vacaure un poll del cap i a l’altre, una puça. Varen caure un a cada extrem delregle: el poll a la dreta i la puça a l’esquerra. Si el poll es desplaça fent saltsregulars de dos centímetres, i la puça es desplaça amb salts de trescentímetres, a quin centímetre del regle s’han de trobar?




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Llibre Estimulacio? 09 OK · Envellir significa haver viscut, haver acumulat...

Documents

Transcript of Llibre Estimulacio? 09 OK · Envellir significa haver viscut, haver acumulat...