Llibre d'estil de COMRàdio

Llibre d’estil COMRàdio – Xarxa d’emissores

2

Agència de Comunicació Local Travessera de les Corts, 131-159 08028 - Barcelona Coordinació: Rudolf Ortega i Gemma Brunat Col·labora: Serveis Informatius de COMRàdio i Xarxa d’Emissores Municipals © COMRàdio Desembre 2008 www.comradio.com


3 TAULA

PRESENTACIÓ, 6 1. INTRODUCCIÓ, 7 2. L’ESTIL COMRÀDIO, 9

2.1. L’estàndard local i la unitat d’estil, 9 2.2. La tipologia textual, 10

2.2.1. La notícia d’informatius, 10 2.2.2. La crònica, 11 2.2.3. La notícia dialogada, 12 2.2.4. El breu, 12 2.2.5. El titular, 12 2.2.6. Els butlletins, 13 2.2.7. L’entrevista informativa,13

2.3. La relació amb l’oient i formes de presentar-se, 14 2.4. L’expressió d’alguns fenòmens recurrents, 14

2.4.1. La informació local, 14 2.4.2. Immigració, 15 2.4.3. Terrorisme, 16 2.4.4. Justícia i successos, 16 2.4.5. Violència contra la dona, 17 2.4.6. Salut, 18

2.5. Consells de redacció de textos, 18 2.5.1. Simplifiquem l’expressió, 18 2.5.2. Fem frases normals, 19 2.5.3. Procurem no repetir-nos, 19 2.5.4. Obviem les paraules inútils, 19 2.5.5. Siguem precisos, 20 2.5.6. Evitem els tecnicismes, 20 2.5.7. No abusem dels nombres, 20 2.5.8. Eludim els aclariments i els incisos, 21 2.5.9. Prescindim de les sigles, 21 2.5.10. No siguem tòpics, 21

2.6. Recursos retòrics de gust discutible, 22 2.6.1. Abús de frases fetes, 22


4 2.6.2. Sentits figurats, 22 2.6.3. Eufemismes, 22 2.6.4. Adjectivació espectacular, 23 2.6.5. Malalties com a metàfores, 23 2.6.6. Tòpics, 24 2.6.7. Títols d’obres, 24

3. CONVENCIONS BÀSIQUES, 25

3.1. Els noms de lloc, 25 3.1.1. Informació de Catalunya, 26 3.1.2. Informació d’Espanya, 28

3.1.2.1. Comunitats autònomes, 28 3.1.2.2. Províncies, 29

3.1.3. Informació del món, 29 3.2. Les expressions de temps, 31

3.2.1. Salutacions i parts del dia, 31 3.2.2. La referència respecte al present, 31

3.3. L’expressió de quantitats, 33 3.3.1. L’arrodoniment, 33 3.3.2. La conversió dels percentatges, 33 3.3.3. Unitats de mesura, 34

3.4. Persones, 35 3.4.1. Noms i cognoms, 35 3.4.2. Professions, 35 3.4.3. Càrrecs institucionals, 36 3.4.4. Membres de cases reials, 36 3.4.5. Papes, 36 3.4.6. Dictadors, 36

3.5. Ens i entitats, 37 3.5.1. Govern, 37 3.5.2. Organismes públics, 37 3.5.3. Organismes internacionals, 38 3.5.4. Partits polítics, 38 3.5.5. Empreses, 39 3.5.6. Associacions i oenagés, 40 3.5.7. Entitats amb sigles, 40 3.5.8. Clubs esportius, 41


5 4. QÜESTIONS DE LLENGUA, 43 A, 43 B, 47 C, 49 D, 52 E, 55 F, 57 G, 57 H, 58 I, 59 K, 60 L, 60 M, 61 N, 64 O, 65 P, 67 Q, 71 R, 71 S, 73 T, 75 U, 77 V, 77 W, 78 X, 78 Z, 78 5. ANNEXOS, 79

5.1. Tots els països del món, 79 5.2. Comarques, capitals i gentilicis, 84 5.3. Masculins i femenins, 86


6

PRESENTACIÓ

El Consorci de Comunicació Local (CCL), des de la seva constitució l’any 1994, ha dedicat els seus esforços a la promoció i el foment de la comunicació local. Aquesta tasca ha anat acompanyada de l’impuls que des dels ajuntaments de tot Catalunya s’ha donat a la recuperació de l’ús públic de la llengua catalana. Les emissores municipals han estat elements clau en el respecte i el foment de la llengua catalana en totes les seves variants i formes locals. Per excel·lir en la feina diària del periodisme de proximitat ens calen els millors professionals i també les millors eines de treball. Un instrument com aquest llibre d’estil, elaborat pels serveis lingüístics de COMRàdio amb la col·laboració i el debat de les emissores municipals, ha d’esdevenir una eina de treball imprescindible per als professionals d’aquesta xarxa d’emissores locals de Catalunya. Amb aquest llibre d’estil renovem i ampliem aquest compromís amb els principis fundacionals del CCL i que des de l’Agència de Comunicació Local ens toca desenvolupar. Enriquir i perfeccionar diàriament el repertori de comunicació per poder-nos adreçar a la ciutadania de manera clara, entenedora, propera i amb el màxim respecte al polimorfisme lingüístic, ha de ser responsabilitat de tots i cadascun dels que fem possible la ràdio municipal a Catalunya.

Francesc Triola Director general de l’Agència de Comunicació Local


7 1

INTRODUCCIÓ

Un pare novell està preparant el primer puré del seu fill, de set mesos. Hi posa patata, carbassó i pastanaga, que bull i finalment tritura a la batedora, amb un bon raig d’oli d’oliva. Té la ràdio posada. No se l’escolta, la batedora fa més soroll que el receptor i, mentre va preparant el plat, la cullera i el pitet, sent els senyals horaris de les 12. «Les 12», pensa, just l’hora de dinar. Agafa el seu fill, se’l posa a la falda i comença a maldar per intentar que el menut tasti la menja que li ha preparat, que de mica en mica empassa a petites culleradetes. Tot d’una el pare s’atura un moment. Donen una notícia sobre els avenços d’una investigació que ha descobert els avantatges del consum de fruites i verdures per prevenir el càncer, ja que són aliments antioxidants, i pel que sembla van bé. Mira el puré i somriu. Aleshores torna a carregar la cullera, l’encara al seu fill, i no s’adona que ja parlen d’esports. És una situació qualsevol, però en podríem posar més. En la majoria dels casos, l’escolta de la ràdio és simultània a altres activitats i, a diferència de l’actitud que tenim en rebre informació d’altres mitjans, amb la ràdio no sempre estem pendents del que ens diuen. Si llegim un diari, el nostre paper és fonamentalment actiu, ja que llegim perquè volem i difícilment podem dedicar-nos a altres coses. En el cas de la televisió, tot i que l’actitud sigui bàsicament passiva, estem pendents del que surt, del que hi posen, és a dir que l’estem mirant. Però mentre escoltem la ràdio podem estar fent moltíssimes coses més, i no sempre escoltem explícitament. Aquest fet ha de condicionar i definir en qualsevol cas el tipus de llenguatge que fem servir per presentar la informació. Hem d’aconseguir que l’oient entengui el missatge a la primera, sense ambigüitats, sense males interpretacions, sense


8 necessitar tornar enrere com pot passar amb el diari i sense el suport que ofereixen unes imatges a la televisió, que ben sovint parlen per si soles. A la ràdio només hi ha llenguatge, i com més aproximem el llenguatge a l’oient més li aproximarem la informació. El propòsit del present llibre d’estil és per tant proporcionar una sèrie de nocions per procurar que el llenguatge de la ràdio –sobretot el llenguatge informatiu– sigui proper, àgil, eficaç i, sobretot, entenedor. No ens limitarem doncs a plantejar el tradicional debat entre correcció i incorrecció (el qual sotmet la llengua a la tirania del diccionari), sinó de ser sensibles a l’expressió, a la claredat expositiva, a la proximitat a l’oient, a l’explicació entenedora; en definitiva, a dir les coses d’una manera planera, natural i senzilla, sense perdre en cap moment la precisió i el rigor necessaris. Ens hem d’assegurar que la comprensió del missatge, per part de l’oient, és simultània a l’emissió, ja que el que es diu per la ràdio no té esmena, ni podem tornar enrere. Per tant, hem de tenir ben clar quin missatge volem transmetre, hem de saber com l’hem d’escriure i l’hem de redactar amb la millor de les correccions possibles. I finalment, llegir-lo perquè l’entengui tothom.

Rudolf Ortega


9 2

L’ESTIL COMRÀDIO

2.1. L’estàndard local i la unitat d’estil COMRàdio promou el treball de les ràdios locals en xarxa. Aquest fet no solament es reflectirà en el tipus d’informació i el seu tractament −amb prioritat per a les informacions més pròximes als ciutadans pel que fa referència als temes i a l’àmbit geogràfic, i centrades sobretot en la informació local−, sinó també en la llengua emprada, que respectarà les característiques de la varietat de cada indret, sempre que aquest fet no malmeti la qualitat de la comunicació i que, per tant, siguem compresos. COMRàdio aposta doncs per un estàndard local que parteixi de la realitat pròpia, en un intent lògic de fer també llengua de proximitat: les solucions lingüístiques procedents de l’àmbit de difusió del mitjà hauran de ser especialment valorades, i en cap cas s’ha d’animar o instar els periodistes d’aquests mitjans a adaptar-se ells mateixos a un model de llengua allunyat de la seva realitat. Aquesta adaptació, si no és reeixida, fa que l’expressió resulti impostada i fictícia. Entenem que la variació lingüística és riquesa i alhora especificitat, és bagatge cultural i senyal d’identitat. El treball de ràdio en xarxa ha de servir per portar aquest senyal identificador d’un lloc a un altre per tal que d’un punt del territori es puguin conèixer i «sentir» altres realitats, no solament temàtiques o socials derivades de la informació local, sinó també lingüístiques. L’objectiu és que aquestes realitats, lluny de resultar alienes a l’espectador o oient, acabin deixant de ser percebudes com a estranyes o peculiars i ajudin a difondre la diversitat lingüística del país.


10 Tanmateix, esdevé útil disposar d’uns criteris mínims de llengua i estil que puguin ser compartits per emissores diferents, que poden compartir també el tractament d’un mateix tema, per exemple entre els informatius o butlletins en xarxa i els elaborats per la pròpia emissora. Això és especialment necessari quan les emissores locals elaborin informacions que s’acabin emetent als informatius generals de la COM o bé a les desconnexions, i en aquest cas sí que caldrà aplicar criteris d’estil comuns. 2.2. La tipologia textual 2.2.1. La notícia d’informatius El format de notícia estàndard constarà de dóna-pas o entradeta i cos de la notícia, amb variacions en funció de les dades que donem i de com les vulguem oferir. El dóna-pas haurà de començar per una frase, si és possible curta, amb verb conjugat, i per tant caldrà evitar fórmules més semblants a titulars. No serà doncs: «Nou cop policial contra la pornografia infantil», sinó: «La policia ha donat un nou cop a la pornografia infantil». En qualsevol cas, en l’entradeta reflectirem les idees essencials de la notícia i que tot seguit s’han de desenvolupar, alhora que hem de procurar que la notícia o la dada més destacada no aparegui més endavant sense que l’haguem presentat primer. Evitarem les entradetes que es limiten a situar sense aportar notícia, tret de les connexions en directe que es repeteixen al llarg del dia, com ara: «Avui és el torn de paraula de l’oposisió en el debat de política general. Coneguem l’última hora des del Parlament». Tampoc no començarem mai un dóna-pas amb una citació literal d’algú, ja que l’oient por interpretar que les idees expressades són nostres encara que en acabat fem esment de qui ho ha dit: «L’ajuntament ha actuat tard i malament per evitar la prostitució al voltant de les escoles. És la crítica que ha llançat el president del grup de CiU al consistori...». Direm en canvi: «Segons el president del grup de CiU al consistori, l’Ajuntament...». En acabar l’entradeta, l’editor dóna el nom del redactor que ha elaborat la informació. El cos de la notícia ha de començar independentment del dóna-pas (com si fossin textos diferents), sense fer-hi referència directa amb fórmules com «a més d’aquestes dades», «segons aquest estudi», o «així


11 doncs». S’evitaran també les expressions de confirmació o assentiment tret que l’editor faci una pregunta explícita. La notícia ha de combinar text escrit amb talls de veu, tot mantenint l’equilibri entre els dos elements a fi d’evitar tant els «llençols» com els talls de veu massa llargs. En introduir unes declaracions, direm el nom de la persona i el seu càrrec (en aquest ordre o a la inversa), però es podrà obviar el càrrec per a persones prou conegudes. Pel que fa a les fonts, ens abstindrem d’esmentar que unes declaracions s’han fet en roda de premsa, ja que això no té res d’extraordinari. Direm, això sí, «en declaracions a...» i el nom de l’emissora (COMRàdio o una de les emissores locals) sempre que tinguem declaracions pròpies. En qualsevol cas, evitarem les fórmules «en declaracions a aquesta emissora» o «a aquesta casa», perquè no concreten i són emprades per altres mitjans. Si són declaracions en un altre programa de l’emissora, el citarem als informatius, però no als butlletins. La notícia haurà d’acabar amb un text breu del redactor, tot i que excepcionalment podrà acabar amb un tall de veu. 2.2.2. La crònica En les cròniques des del lloc dels fets, el presentador saludarà el redactor o corresponsal i, per ordre, dirà el lloc, el nom i una expressió de salutació (vegeu punt 3.2.1. Salutacions): «Madrid. Albert López. Bona tarda». En informatius no emprarem mai fórmules de salutació col·loquials, de l’estil hola, com va, que tal o com anem. En el cas que es tracti de cròniques elaborades per professionals de les emissores consorciades, en lloc de la localitat direm el nom de l’emissora, seguit del redactor i la salutació: «Mataró Ràdio. Helena Novellas. Bon dia». Només en el cas que l’emissora no inclogui el topònim del municipi direm totes dues coses: «RAP 107 de Parets del Vallès. Jordi Seguer. Bon dia». Una crònica és la narració d’una notícia des del lloc dels fets. Això no s’ha de notar solament en qüestions formals i tècniques −l’editor dóna pas des de l’estudi a un indret de l’exterior; la qualitat del so és diferent, etc.−, sinó també en el llenguatge triat i en la manera d’explicar les coses. El redactor desplaçat ha d’explicar «el que veu», i fer-ho de manera que l’oient fins i tot


12 s’ho pugui imaginar; no cal fer literatura, però sí donar un cert «color» a l’expressió per tal de transmetre la idea que som en aquell lloc o hi hem estat. Per exemple, en lloc de dir: «El consistori ha mostrat la seva procupació pels resultats de les darreres enquestes» (frase que es podria escriure des de la redacció), es podria dir: «S’han vist cares llargues al consistori a causa dels resultats de les darreres enquestes». En qualsevol cas, el redactor ha de mostrar que allò que explica ho ha vist. Per als redactors i corresponsals de COMRàdio, la fórmula de comiat serà el nom de l’emissora seguit de la població o bé la institució: «COMRàdio. L’Hospitalet de Llobregat», «COMRàdio. Congrés dels Diputats». Per als redactors d’emissores de la xarxa que elaborin cròniques per a la COM, la fórmula de comiat serà el nom de la pròpia emissora seguit de la fórmula «per a COMRàdio»: «El Prat Ràdio per a COMRàdio», «Ràdio Manlleu per a COMRàdio». 2.2.3. La notícia dialogada Algunes notícies poden prendre forma de diàleg entre l’editor i el redactor. És el cas, per exemple, de notícies en què vulguem estendre’ns lleugerament, més enllà de l’estricta informació d’actualitat, com per exemple si expliquem l’origen històric d’un determinat conflicte. En qualsevol cas, l’objectiu és convertir una notícia que seria llarga i pesada en una de dinàmica, amb dues veus que s’alternen per mitjà d’incisos breus de l’editor que donin pas de nou a la següent explicació del redactor. 2.2.4. El breu El breu és una notícia curta, de 30 segons com a màxim, sense tall de veu. Constarà d’un petit dóna-pas de l’editor, d’una sola frase, i d’un cos de notícia també reduït, amb dues o tres frases que n’expliquin les dades essencials. 2.2.5. El titular Com passa amb la resta de textos, el titular tindrà també dues veus, amb una primera frase directa, amb verb o sense («Arriba una altra pastera a les costes canàries», «Nou cas de violència domèstica»), i una segona part que


13 especifiqui les dades bàsiques amb una frase o dues. Cal fer els titulars prou curts perquè no sembli que són notícies breus. 2.2.6. Els butlletins Als butlletins caldrà donar prioritat a la immediatesa. Haurem de buscar i destacar les notícies més recents, i també els aspectes més nous de cada notícia actualitzant cada butlletí respecte a l’anterior, sobretot pel que fa a les dues primeres notícies. De tota manera, en algunes ocasions la transcendència de la notícia fa que aquesta encapçali butlletins l’un darrere l’altre independentment de si hi ha notícies més noves, com pot passar amb les conseqüències de l’ensorrament d’uns edificis, una declaració d’alto el foc o un debat d’investidura. També és el cas de les informacions que tenen un component de servei, com ara una convocatòria de vaga del transport públic per a l’endemà. Sigui com sigui, encara que la notícia que encapçala el butlletí sigui repetida, caldrà canviar la redacció del text. 2.2.7. L’entrevista informativa En uns informatius, els entrevistats seran tractats de vostè, sigui quina sigui la seva professió o dedicació, i seran tutejats en casos excepcionals, sobretot quan el tractament de vostè es faci estrany per l’edat o el perfil ideològic (noia de 18 anys amb la nota més alta de selectivitat; representant del moviment okupa, etc.). A escala local, sovint l’entrevistador coneix l’entrevistat, però és convenient mantenir-hi una certa distància. L’entrevista ha de contenir torns de resposta breus i clars a fi d’obtenir talls de veu que es puguin fer servir en elaborar notícies. Precisament per això, el preguntant evitarà «trepitjar» l’entrevistat, i menys encara amb comentaris d’assentiment o afirmació que connotin que estem d’acord amb el que ens diuen, com ara fent que sí amb el so de la ema o bé amb expressions com d’acord, molt bé, és clar i altres. S’evitarà la repregunta si sembla evident que l’entrevistat s’escapa de respondre a la primera, ja que no és elegant sentir com l’entrevistat recorre a perífrasis per eludir la resposta o fins i tot que hagi d’acabar dient: «Això no m’ho pregunti perquè no l’hi puc respondre». I d’altra banda, no infravalorarem mai els coneixements de l’audiència ni donarem per descomptat que els que escolten són ignorants sobre el tema en qüestió. Així,


14 evitarem frases del tipus: «Perquè la nostra audiència ho entengui, què és l’aluminosi?», però sí que podrem dir: «En poques paraules, expliqui’ns...». En respondre la darrera pregunta, acomiadarem la persona entrevistada dient-ne el nom, el càrrec, la paraula gràcies i bon dia, bona tarda o bona nit, segons el moment (vegeu punt 3.2.1. Salutacions). Per exemple: «Joan Pérez, regidor de Medi Ambient. Gràcies i bona tarda». En conseqüència, evitarem altres fórmules d’agraïment, com ara: «Gràcies per atendre la trucada de la nostra emissora», o «Li agraïm que ens hagi dedicat una part del seu temps». 2.3 La relació amb l’oient i formes de presentar-se En els butlletins, la presentació dels locutors inclourà la primera persona del plural –com un nosaltres–, col·locant qui parla en segon lloc: «Bona tarta. Són les sis. Us parlem Marta Patricio i Ramon Company». També farem servir la primera persona del plural amb verbs com recordar, afegir o repassar, per exemple en expressions com: «Repassem altres notícies en titular», «Afegim noves dades a aquesta informació». En cas que calgui adreçar-se a l’oient, emprarem la segona persona del plural, com un vosaltres –segona persona del plural− i no un vostès –tercera del plural−. Serà doncs: «Per als que vulgueu passar un cap de setmana diferent...», i no: «Per als que vulguin...». 2.4. L’expressió d’alguns fenòmens recurrents 2.4.1. Informació local Farem atenció als temes de caràcter social o que afectin directament les persones, com ara les modificacions viàries, el transport públic, la seguretat ciutadana, qüestions relacionades amb la immigració, les informacions vinculades al consum (preu del diner, fraus, hàbits de compra); etc. En tots els casos, buscarem l’enfocament més social i mirarem de fugir de les picabaralles estrictament polítiques.


15 Sempre que ens referim a fets de fora del propi àmbit de difusió mirarem de buscar referents més pròxims. Per exemple, quan parlem de dades macroeconòmiques d’Espanya o Europa (índex d’atur, IPC, preu de l’habitatge, etc.) mirarem de buscar la dada a Catalunya. Així doncs, en parlar −posem per cas− de l’evolució de la immigració a la Unió Europea, COMRàdio haurà de buscar les dades catalanes, mentre que en els informatius locals caldria explicar si la situació és la mateixa al municipi i quins en són els detalls. 2.4.2. Immigració Tractarem la immigració de la manera més humana possible, i evitarem els tòpics i els estereotips sobre les persones que migren. En primer lloc, caldrà insistir sempre en l’ús del terme persones, com per exemple en dir que «avui la Guàrdia Civil ha interceptat una pastera amb 20 persones a bord», ja que normalment s’entén pel context que es tracta d’immigrants i no turistes. Farem servir la paraula immigrants per referir-nos genèricament a les persones que migren a Europa fugint de la misèria. També en podem dir estrangers, tot i que en algunes notícies aquest terme inclou qualsevol persona de procedència estrangera (per exemple, quan es dóna el percentatge de nounats que tenen un progenitor de fora). Per tant, a un futbolista o a un directiu d’una multinacional que treballen aquí no ens hi referirem com a immigrants. La paraula immigrant pot dur associat un adjectiu que n’apunti la procedència: subsaharià, llatinoamericà, romanès, magribí, etc., però en cap cas aquestes persones no poden ser qualificades d’il·legals. La fórmula sense papers s’haurà d’aplicar sempre als immigrants que ja són aquí però no tenen regularitzada la seva situació. Podem dir, doncs, que uns sense papers han fet una tancada per reclamar la seva regularització, però no direm que a bord d’una pastera hi havia 40 sense papers. El mateix passa si parlem dels nouvinguts, que seran sempre els immigrants que ja són aquí (amb papers o sense), però no els que estan en mitja travessia a l’Atlàntic. Evitarem sempre emprar símils bèl·lics en parlar de l’arribada d’immigrants. De vegades, malèvolament, n’hi ha que parlen d’invasió, o diuen que vénen per terra, mar i aire. Per tant, preferirem dir que «un centenar de persones


16 han intentat saltar –o superar– la tanca de Melilla», en lloc «d’assaltar la tanca de Melilla», de la mateixa manera que no direm que les pasteres que arriben a l’estret desembarquen. 2.4.3. Terrorisme Mirarem de tractar el terrorisme independentment de l’origen dels terroristes o de la fe que professin. Per aquest motiu, s’evitarà adjectivar el terrorisme amb gentilicis o amb adjectius relatius a religions, ja que el seu ús porta a genalitzacions gratuïtes; així, ja que no diem terrorisme basc per parlar d’ETA, no direm terrorisme islàmic per parlar d’Al Qaida. D’altra banda, la fórmula terrorisme islàmic ha estat qüestionada per nombrosos col·lectius i mitjans, perquè significa «terrorisme propi de l’islam», i a l’islam (com assenyalen experts en món àrab i col·lectius musulmans diversos) no n’hi ha, de terrorisme. Per aquest motiu s’ha preferit l’expressió terrorisme islamista (és a dir, «terrorisme partidari de l’islam», no pas «terrorisme propi de l’islam»), la qual introdueix un matís semàntic que és compartit per la resta de mitjans i que probablement l’oient ja ha assimilat. També tenim l’opció d’obviar qualsevol adjectiu a la paraula terrorisme, o optar per dir-ne terrorisme internacional. 2.4.4. Justícia i successos Tot i que, en general, hem de tendir a fer servir sempre un llenguatge planer, clar i neutre, en el cas del llenguatge jurídic haurem de ser escrupolosos i dir les coses com s’han de dir, ja que la precisió és rellevant. No és el mateix dir que un judici està pendent de veredicte o vist per a sentència, com tampoc no ho és dir que algú és innocent o no culpable, i la presó provisional és diferent de la condicional. Aquest mirament s’ha de tenir, també i sobretot, per a la presumpció d’innocència. Mai no hem de donar per fet que una determinada persona és qui ha comès un crim; en tot cas, direm que està acusada del crim, o que li imputen el crim, o que és el presumpte autor d’un crim. Cal evitar donar el nom de les víctimes de la violència, per respecte a la intimitat de la persona i sobretot per evitar que, amb el seu nom, s’etiqueti una determinada tipologia de crim. És el que va passar amb el «cas Alba», la nena maltractada de Montcada. Tots els mitjans van posar el nom (i en


17 alguns casos els cognoms) de la nena, i només dies més tard algunes veus es van atrevir a alertar dels excessos que el tractament de la informació havia comportat. El mateix s’ha de fer amb les víctimes de la violència masclista. Tendirem a no dir mai quin és l’origen dels protagonistes d’una notícia de successos, sobretot si se’ls pot relacionar amb alguna conducta delictiva, i només apuntarem el gentilici de la persona en el cas que aquesta informació pugui ser rellevant. Així, no direm si l’autor d’unes agressions a la seva parella és equatorià, perquè això no és rellevant per a la notícia (un cas de violència contra les dones), però sí que ho direm si la notícia versa sobre unes agressions entre membres de bandes llatines. Quan haguem d’enumerar els delictes pels quals es deté o s’acusa una persona, mirarem d’enumerar-los per ordre de gravetat, de menys a més −seguint un criteri lògicament subjectiu, però aproximat−. Així, pot passar que es detingui una banda dedicada a l’extorsió i el segrest, o que passi a disposició judicial un sospitós de violació i assassinat. 2.4.5. Violència contra la dona S’ha estès en els últims anys l’ús de l’expressió d’origen anglès violència de gènere per designar les agressions d’un home contra la seva dona, parella, exdona o exparella. Tanmateix, en llengües com el català i el castellà el gènere és un accident lingüístic, i per tant tenen gènere les paraules, però no les persones, i no es pot emprar el mot gènere per designar globalment la condició femenina. I a més, hi ha qui alerta que l’ús de gènere comporta un eufemisme d’una realitat que ha de ser denunciada sense embuts. Així doncs, emprarem al seu lloc alguna de les alternatives conegudes: violència domèstica, violència contra la dona i violència masclista. La violència domèstica és, literalment, violència «a casa» (dins l’àmbit familiar), i considerem que inclou les agressions que pugui patir la dona a la llar, però també altres membres de la família, com ara nens i avis. En canvi, la violència contra la dona o violència masclista té un abast molt més ampli, i inclou tant les agressions a dones fora de l’àmbit domèstic com també altres formes de violència. Per tant, tendirem a l’ús de violència contra la dona o violència masclista per parlar de la problemàtica en general, però mantindrem violència domèstica per als casos circumscrits a l’àmbit familiar. Val a dir que l’any 1993 (deu anys abans que s’instal·lés entre


18 nosaltres el sentit anglòfon de gènere), les Nacions Unides ja van aprovar la Declaració sobre l’eliminació de totes les formes de violència contra la dona, i que el 1997 el Parlament Europeu va formular la resolució Tolerància zero davant la violència contra les dones. 2.4.6. Salut Les notícies relacionades amb la salut solen contenir terminologia específica que no sempre és compartida pels oients. En qualsevol cas, caldrà explicar breument tot allò que pensem que l’oient no coneix, com ara noms de malalties o de tumors. El mateix farem amb els tractaments mèdics, que sovint incorporen noms de fàrmacs o components químics. Així mateix, moltes malalties o afeccions tenen maneres de dir pròpies del llenguatge col·loquial, que en general preferirem. D’aquesta manera, un hematoma serà un blau, l’alopècia serà la caiguda dels cabells i algú que ha mort d’una insuficiència respiratòria és que ha mort ofegat. Sí que recorrerem al llenguatge específic si fem referència directa al diagnòstic, com ara si algú rep un fort cop al cap i acaba ingressat amb un traumatisme craneoencefàlic. 2.5. Consells de redacció de textos 2.5.1. Simplifiquem l’expressió De vegades hi ha una manera de dir les coses més breument, i també amb més claredat. No acostuma a ser una tasca fàcil interpretar els comunicats de premsa, o els talls de veu de segons qui, però sovint el que ens diuen es pot dir més curt. Com menys paraules, millor. Carretero assenyala que s’han de diferenciar el que són les decisions del govern d’aquelles consideracions que facin els partits.

Carretero assenyala que s’han de diferenciar les decisions del govern de les consideracions dels partits.


19 2.5.2. Fem frases normals L’ordre lògic de la frase és subjecte + verb + predicat, així que l’haurem de respectar sempre que puguem, i evitarem començar amb una frase subordinada o bé amb un complement circumstancial massa llarg. Tot i que algunes de les platges estan assenyalades amb bandera blava, símbol de qualitat, moltes d’aquestes compten amb equips de neteja permanents que recullen el fuel i que sovint han d’ajudar a netejar també els banyistes.

Moltes platges que ja han obtingut el símbol de qualitat de la bandera blava tenen encara equips de neteja que recullen fuel i ajuden els banyistes a netejar-se.

2.5.3. Procurem no repetir-nos Repetirem la idea principal de la notícia tantes vegades com calgui –la repetició assegura la comprensió del missatge–, però sense repetir els mateixos termes ni posar, a la mateixa frase, paraules de la mateixa família. De tota manera, és millor una repetició que un mal sinònim. El Partit Socialista analitza la victòria obtinguda a les urnes, amb l’obtenció de 164 escons.

El Partit Socialista analitza la victòria aconseguida a les urnes, amb l’obtenció de 164 escons.

2.5.4. Obviem les paraules inútils De vegades escrivim paraules que no aporten res i que consumeixen temps. Normalment es poden suprimir sense que passi res. No cal omplir. La policia ha obert una investigació per intentar identificar i detenir els autors del crim, que han aconseguit fugir.

La policia ha obert una investigació per identificar i detenir els autors del crim, que han aconseguit fugir.


20 2.5.5. Siguem precisos La precisió lèxica comporta, també, un estalvi de temps, ja que ens permet dir les mateixes coses, però amb menys paraules. Benestar i Família ha informat avui que s’ha multiplicat per tres el nombre de casos de mediació familiar a Catalunya.

Benestar i Família ha informat avui que s’han triplicat els casos de mediació familiar a Catalunya.

2.5.6. Evitem els tecnicismes La tria de paraules cultes o tècniques dificulta la comprensió del missatge, ja que no sempre tothom les coneix o les utilitza amb fluïdesa. L’oient mai no té un diccionari al costat. Alguns problemes freqüents que pateixen un de cada tres menors són les al·lèrgies i la hipersudoració. El principal motiu d’aquestes patologies és l’ús de calçat esportiu i la mala higiene podològica.

Alguns problemes freqüents que pateixen un de cada tres menors són les al·lèrgies i la suor excessiva. El principal motiu d’aquestes afeccions és l’ús de calçat esportiu i la mala higiene als peus.

2.5.7. No abusem dels nombres L’excés de nombres i xifres dificulta la recepció del missatge, ja que costen de retenir i l’oient mai no pren nota. Hi deixarem els imprescindibles, i tendirem a arrodonir-los i presentar-los planerament. No començarem una notícia amb una xifra. Més de 500 companyies i més de 400 artistes nacionals i internacionals es trobaran a Barcelona a partir del dia 12 i fins al 14 de juny durant 2 dies i 3 nits. El Sònar espera superar els 91 mil espectadors de la passada edició.

Gairebé mil artistes i companyies, tant nacionals com internacionals, es trobaran a Barcelona del dia 12 al 14 de juny. El Sònar espera superar els 91 mil espectadors de la passada edició.


21 2.5.8. Eludim els aclariments i els incisos Quan parlem no pronunciem ni les comes ni els parèntesis ni els guions, de manera que haurem d’evitar els incisos dins la frase. Si volem aclarir alguna cosa, ho podem fer a la frase següent. L’estudi Eurorap, que ha analitzat la meitat de la xarxa viària catalana relacionant el nombre d’accidents i la intensitat del trànsit, subratlla que les carreteres de la província de Barcelona, que són les més transitades, són també les més segures.

L’estudi Eurorap ha analitzat la meitat de la xarxa viària catalana i ha relacionat el nombre d’accidents i la intensitat del trànsit. Així, subratlla que les carreteres de la província de Barcelona són les més transitades i alhora les més segures.

2.5.9. Prescindim de les sigles No sempre l’oient coneix la sigla que esmentem, i aquesta de vegades tampoc no és fàcil de llegir. Evitarem per tant limitar-nos a les inicials i desenvoluparem l’expressió completa, quan calgui. El SIMAF ha presentat a la Conselleria de Treball la sol·licitud per desconvocar les aturades.

El Sindicat Independent de Maquinistes ha presentat a la Conselleria de Treball la sol·licitud per desconvocar les aturades.

2.5.10. No siguem tòpics El tòpic facilita l’escriptura, però empobreix l’expressió. Ningú no ens demana que fem literatura, però sí que podem mirar de ser mínimament originals. La reclamació de l’abolida Corporació Metropolitana ha estat la nota dominant de l’acte de constitució de la Mancomunitat de Municipis.

La reclamació de l’abolida Corporació Metropolitana ha centrat l’acte de constitució de la Mancomunitat de Municipis.


22 2.6. Recursos retòrics de gust discutible 2.6.1 Abús de frases fetes Les frases fetes aporten color a l’expressió, però l’ús que se’n fa no sempre és el desitjable. Les dites i locucions s’han de mirar de treure sempre del context de la notícia, ja que mantenir-les-hi converteix la frase en poc brillant i, de vegades, en un acudit fàcil i de mal gust. Per exemple, no s’ha de fer servir mai la frase feta plou sobre mullat per dir que plou molt, o que torna a ploure, ja que el que vol dir és que, després d’un mal o una desgràcia, se n’ha produït un de semblant. El mateix passa en altres casos publicats, com ara si diem que «Espanya es passa de la ratlla» per parlar de consum de cocaïna. Altres casos documentats que esdevenen gracietes: «llum verda als nous semàfors de Barcelona», «el conseller està amb l’aigua al coll» (per parlar de sequera), «la canonada fa aigües» (també sequera), «les vendes posen el fre de mà» (retallada de vendes a SEAT), «la notícia ha caigut com una bomba» (en al·lusió a un atemptat), «els veïns no veuen la llum al final del túnel» (obres de l’AVE). 2.6.2. Sentits figurats Com passa amb les frases fetes, hem de mirar de treure de context les paraules que s’emprin en sentit figurat. Per exemple, podem dir que un jugador de futbol cobra unes xifres «astronòmiques», però no podem dir que un viatge a l’Estació Espacial Internacional té un cost astronòmic o exorbitant. El mateix passa si, en parlar del Liceu, diem que «els números canten» per parlar de la demanda d’entrades o dels seus pressupostos. 2.6.3. Eufemismes Procurarem dir les coses pel seu nom. L’eufemisme és en essència discriminador, ja que amb ell assumim que en l’univers que compartim amb l’interlocutor allò és millor no dir-ho. És per això que no direm mai de color d’algú que és negre, ni parlarem de llargues malalties per a segons quines afeccions. És freqüent recórrer a aquest sintagma com a eufemisme de malalties molt dures, tant per a l’afectat com per a l’entorn. Curiosament, no ens estem de dir que algú ha mort a ganivetades, o d’accident de trànsit, o d’una insuficiència cardiorespiratòria, però a vegades costa de dir que algú


23 ha estat víctima d’un càncer, de l’Alzheimer o de la sida. Quan haguem de dir la causa d’una mort, la direm tal com sona, sense afectacions. La llengua proporciona prou recursos per dir les coses pel seu nom són sense ferir la susceptibilitat de ningú. Tampoc emprarem eufemismes per esmentar persones que tinguin alguna discapacitació, sempre que el terme no sigui discriminatori (vegeu apartat 4, discapacitats). Per tant, aquells que no hi veuen o no hi senten no seran esmentats com persones amb una disfunció visual o auditiva, sinó senzillament com persones cegues o sordes. Capítol a part són els eufemismes bèl·lics. Els militars de vegades semblen grans lingüistes, i són capaços de manipular el llenguatge per tal que les seves barbaritats tinguin un passi. Evitarem expressions com danys col·laterals, víctimes del foc amic i neteja ètnica sempre que no les atribuïm a algú, i emprarem, respectivament, víctimes innocents (o víctimes civils, població civil morta), víctimes d’atacs propis i genocidi. 2.6.4. Adjectivació espectacular L’adjectiu espectacular és d’allò més vistós, però també massa abundant. Serà millor intentar evitar-lo en casos com «un incendi espectacular», «un accident espectacular» i fórmules semblants. També evitarem les qüestions dantesques, emblemàtiques, esgarrifoses, impressionants, lamentables, fantàstiques o sorprenents. Són adjectius qualificatius i efectistes. 2.6.5. Malalties com a metàfores Col·loquialment hi ha una certa pràctica de qualificar determinades situacions amb malalties. Així, no és infreqüent titllar «d’esquizofrènica» una determinada política (per exemple quan es diu una cosa i se’n fa una altra), o dir que el problema de la droga és «un càncer» de la societat. Tot i que no és una pràctica freqüent en els informatius, procurarem que no passi, i fins i tot buscarem perífrasis substitutives si és que algú (per exemple en un tall de veu) ha fet símils tan poc afortunats. Així mateix, evitarem el verb avortar com a sinònim d’interrompre, suspendre o aturar.


24 2.6.6. Tòpics L’origen del tòpic és sempre una frase brillant, intel·ligent, un conjunt de mots que innova i introdueix una expressió original per a un concepte fins aleshores difícil de sintetitzar. El problema comença, però, quan aquestes expressions esdevenen recursos còmodes per no haver de buscar expressions que, com els mateixos tòpics, innovin el llenguatge. Així doncs, mirarem d’evitar frases recurrents com les següents: agafar el pont aeri aixecar polseguera allau de crítiques allau humana arribar a l’equador assignatura pendent cèntric hotel donar llum verda donar el tret de sortida espiral de violència ésser en punt mort fer un gir de 180 graus fer un pas de gegant pulmó verd

fer marxa enrere magnitud de la tragèdia marc incomparable merescudes vacances quedar-se a les portes reunió maratoniana saltar totes les alarmes ser a la recta final ser a l’ull de l’huracà ser la cara i la creu ser la punta de l’iceberg tenir data de caducitat tensa espera tònica dominant

2.6.7 Títols d’obres i altres referències Dins dels tòpics trobem també l’ús com a fórmula ràpida del títol d’una obra d’art o literària, una pràctica poc lloable, en què el títol acaba sent retocat per assegurar-li l’encaix. És típic sentir que la pau entre àrabs i israelians és una missió impossible (pel·lícula), o que l’ombra de Pinochet és allargada (a la novel·la era un xiprer). I al 2001 tot eren odissees, com la de l’espai. García Márquez s’ha queixat diverses vegades que està tip de sentir els títols de les seves obres arreu, esquitxant textos poc elaborats: el general no té qui li escrigui (Pinochet altre cop), la crònica d’una derrota anunciada (per exemple unes eleccions), cent anys d’alguna cosa... Tampoc són bones algunes referències clàssiques que ballen entre el mal gust i el sensacionalisme, per exemple quan, arran d’un accident d’autobús amb víctimes mortals al barri del Carmel, un diari va titular: “Infern a Dante”, tot aprofitant el nom del carrer per fer el joc de paraules.


25

3

CONVENCIONS BÀSIQUES

3.1. Els noms de lloc Per a l’expressió dels noms de lloc d’arreu del món, utilitzarem sempre la forma catalana (si n’hi ha) i independentment de la llengua que es parli a l’indret en qüestió. Per exemple:

Moscou Palerm Tòquio el Caire Londres Estocolm Nova Delhi Saragossa

Alguns casos solen generar vacil·lacions:

Pequín Beijing la Corunya a Coruña Nou Hampshire New Hampshire Viella Vielha


26 En cas que en català hi hagi dues designacions possibles, optarem per triar sempre la més moderna, en detriment de l’antiga:

Santiago de Compostel·la Sant Jaume de Galícia Anvers Antuèrpia

Mantindrem l’ús del topònim en forma catalana encara que aquest topònim provingui d’una tercera llengua, que de vegades és invasora, imperialista o colonialista. No prejutjarem doncs si una etimologia és políticament o moralment admissible:

Kíev Kyïv Bombai Mumbai Anvers Antwerpen Mònaco Monègue

En cas que no tinguem forma catalana, emprarem sempre la forma original, si pot ser en la llengua pròpia, en detriment de la forma castellana, si n’hi hagués. És el que sol passar amb alguns topònims bascos o gallecs:

Laudio Llodio Arrasate Mondragón Lizarra Estella Ourense Orense

En qualsevol cas, i sigui quina sigui la llengua pròpia de l’indret, mirarem de pronunciar el nom original en aquesta llengua, però sense estrafer la pronúncia ni exagerar-la, ja que no hem de pretendre parlar amb el mateix accent de la ciutat de què parlem (a la BBC no deuen dir Barcelona tal com ho diem nosaltres, així que no cal pretendre dir Liverpool amb exquisida entonació britànica). 3.1.1. Informació de Catalunya Caldrà no donar mai per sobreentès que una notícia s’ha produït en una població concreta, atès que encara que fem ràdio local, el senyal sovint es


27 capta en poblacions veïnes i la informació es pot reproduir a tota la xarxa. Per això haurem d’especificar el nom de la localitat en esmentar carrers, places o barris. Si tenim la seguretat que l’emissió no depassa els límits de la pròpia localitat, podrem deixar d’esmentar-ne el nom, ja que la referència acaba resultant òbvia (per exemple, a la desconnexió de Barcelona no cal dir cada vegada que un carrer o un districte són de Barcelona). Haurem de dir el nom complet de la població sempre que l’esmentem la primera vegada, ja que hi ha localitats que comparteixen part del topònim:

Sant Feliu de Llobregat Hospitalet de Llobregat Sant Feliu de Codines Hospitalet de l’Infant Sant Feliu de Guíxols

Atenent a un criteri de proximitat a l’oient, quan haguem de situar una població catalana ho farem sempre al·ludint a la comarca, no a la província.

Manlleu, Osona Manlleu, Barcelona Cambrils, Baix Camp Cambrils, Tarragona

Evitarem el nom de la comarca per a les quatre capitals de província i per a les comarques que ja n’incloguin el nom perquè en són derivats:

Barcelona Barcelona, al Barcelonès Lleida Lleida, al Segrià Solsona Solsona, al Solsonès Berga Berga, al Berguedà

També podrem obviar el nom de la comarca si considerem que la seva ubicació és prou sabuda i l’especificació és sobrera.

Mataró Mataró, al Maresme Granollers Granollers, al Vallès Oriental Vilafranca del Penedès Vilafranca, a l’Alt Penedès


28 3.1.2. Informació d’Espanya Utilitzarem dues expressions que altres mitjans fan servir com a sinònimes: Espanya i Estat espanyol. No són però fórmules equivalents, i per tant caldrà interpretar bé el context a l’hora d’emprar-les. Si ens referim a l’estructura institucional, organitzativa o de poder, direm Estat espanyol: l’Estat espanyol s’organitza en comunitats autònomes, el rei és el cap de l’Estat espanyol, podem parlar de les inversions de l’Estat espanyol a Catalunya, i de la venda d’armes per part de l’Estat espanyol. No ho farem servir, però, com un eufemisme per no dir Espanya. Per tant, direm que a Espanya hi ha molt absentisme escolar (no a l’Estat espanyol), o que a Espanya hi ha tempestes si volem dir que hi plou. Se sol emprar també la paraula estat per referir-se a un país sobirà (per exemple en parlar dels Vint-i-set estats membres de la Unió Europea) o bé per designar entitats administratives incloses dins d’estrcuctures més grans (Califòrnia és un estat dels Estats Units). En qualsevol cas, l’ús del terme estat no ha de dur mai a l’ambigüitat, ja que això espatlla el missatge: parlarem doncs de les carreteres de l’Estat quan ens referim explícitament a les carreteres que són titularitat de l’Estat espanyol, no pas a totes les carreteres espanyoles en general. I així mateix, la fórmula els treballadors de l’Estat van a la vaga servirà només per a una vaga de funcionaris, no per a una vaga general. 3.1.2.1. Comunitats autònomes Ens referirem a les comunitats i ciutats autònomes sempre en català, tret de La Rioja, que caldrà pronunciar en castellà. Són les següents:

Andalusia Comunitat de Madrid Aragó Comunitat Valenciana Astúries Extremadura les Balears Galícia les Canàries La Rioja Cantàbria Melilla Castella-la Manxa Múrcia Castella i Lleó Navarra Catalunya el País Basc Ceuta


29 3.1.2.2. Províncies Quan calgui situar les poblacions no catalanes, al·ludirem a la província en què es trobin. N’esmentarem el nom en català quan sigui possible, però en castellà quan no disposem de forma pròpia. Cal doncs dir en català les províncies següents:

Àlaba Conca Navarra Alacant Còrdova Osca Almeria Granada Palència Astúries Guipúscoa Salamanca Àvila la Corunya Saragossa Biscaia Lleó Segòvia Càceres Madrid Sevilla Cadis Màlaga Sòria Cantàbria Melilla Terol Castelló de la Plana Múrcia València Ceuta

3.1.3. Informació del món El nom d’alguns països del món ha de dur article, que haurà de fer la contracció corresponent amb la preposició precedent, si n’hi ha. Són els següents:

l’Afganistan el Marroc l’Aràbia Saudita el Nepal l’Argentina els Països Baixos l’Azerbaitjan el Pakistan les Bahames el Panamà les Barbados el Paraguai el Brasil el Perú el Camerun el Regne Unit el Canadà la República Centreafricana les Comores la República del Congo la Dominica la República Democràtica del Congo l’Equador la República Dominicana els Estats Units la República Txeca


30 les Fiji el Senegal les Filipines les Seychelles el Gabon el Sudan el Iemen el Tadjikistan l’Índia el Turkmenistan l’Iran el Txad l’Iraq la Unió dels Emirats Àrabs les Maldives l’Uruguai el Japó l’Uzbekistan el Kazakhstan el Vaticà el Kirguizistan el Vietnam el Líban la Xina

Els continents no duen article si van sols, però sí quan van acompanyats d’algun complement:

Àfrica l’Àfrica subsahariana Europa l’Europa de l’Est Amèrica l’Amèrica del Nord

Les parts dels continents aniran expressades amb el nom del continent seguit del que sigui, no amb formes prefixades:

Europa Central Centreeuropa Amèrica del Nord Nord-amèrica Amèrica del Sud Sud-amèrica Amèrica Central Centreamèrica Amèrica Llatina Llatinoamèrica

Això no impedeix que els corresponents gentilicis correctes siguin centreeuropeu, nord-americà, centreamericà, sud-americà i llatinoamericà (de la mateixa manera que Corea del Nord fa nord-coreà).


31 3.2. Les expressions de temps 3.2.1. Salutacions i parts del dia Segons l’hora del dia, emprarem cadascuna de les expressions següents en saludar:

bon dia de les 06.00 a les 14.59 bona tarda de les 15.00 a les 20.59 bona nit de les 21.00 a les 05.59

No emprarem les fórmules bon migdia, bon vespre ni bona matinada. Les parts del dia s’introdueixen amb la preposició a (al matí, a la tarda, al migdia, a la nit, al vespre) i en alguns casos amb de (de nit, de matinada), però mai amb la preposició per (per la tarda i per la nit seran doncs incorrectes). 3.2.2. La referència respecte al present Constantment al·ludim a dates fent referència a dies, mesos o anys. En tots els casos hem de tenir sempre present en quin dia, mes o any som, i a partir d’aquí recórrer a adverbis i locucions temporals per referir-nos a altres dates. Això té sobretot dos avantatges: en primer lloc, l’expressió resultant és molt més propera a l’oient, i segon, se suprimeixen xifres, cosa que sempre ajuda a fer el text més entenedor.


32 Suposem que avui és dimecres. La relació d’adverbis i locucions temporals serà la següent:

dl dm dm dj dv ds dg

la setmana passada

el cap de setmana passat

aquest dissabte

aquest diumenge

abans-d’ahir

ahir

AVUI

demà

demà passat el cap de setmana vinent

dilluns vinent

dimarts vinent

d’avui en

vuit

d’aquí a deu

dies

la setmana vinent

Si suposem que avui és dimecres 29 d’octubre: Els equips de campanya de McCain i Obama gasten els últims cartutxos abans de les eleccions del 4 de novembre.

Els equips de campanya de McCain i Obama gasten els últims cartutxos abans de les eleccions de dimarts vinent.

El mateix passarà si la referència que prenem és l’any:

2006 2007 2008 2009 2010

fa dos anys

l’any passat

ENGUANY

AQUEST ANY

l’any que ve

l’any vinent

d’aquí a dos anys

Per exemple, suposant que som al 2008: A causa de la demanda creixent per accedir a aquests cursos, l’Ajuntament té previst inaugurar un nou centre de normalització lingüística el 2009.

A causa de la demanda creixent per accedir a aquests cursos, l’Ajuntament té previst inaugurar un nou centre de normalització lingüística l’any vinent.


33 3.3. L’expressió de quantitats En general (vegeu punt 2.5.7. No abusem dels nombres), les xifres no són fàcils de retenir, tant si n’hi ha moltes com si no són rodones. Per tant, mirarem de posar-ne com menys millor, i les intentarem adaptar i explicar de la millor manera possible, arrodonint-les quan es tracti de quantitats o bé buscant proporcions fàcils per als percentatges. 3.3.1. L’arrodoniment Arrodonirem les xifres absolutes a la desena, el centenar o el miler més proper, i usarem aproximacions per donar a entendre que les xifres no són exactes; així no alterem les dades i fem la redacció més passable. Per exemple:

78 persones unes 80 persones gairebé 80 persones una vuitantena de persones

105 presos un centenar de presos més de cent presos cent presos i escaig

152 immigrants uns 150 immigrants més de 150 immigrants

964 assistents un miler d’assistents gairebé 1.000 assistents

12.324 multes més de 12.300 multes No arrodonirem ni modificarem les dades de la inflació o de l’Euribor, ja que en aquests casos la precisió és rellevant. 3.3.2. La conversió dels percentatges Mirarem de convertir les xifres amb forma de percentatge en relacions de propocionalitat amb unitats, terços, quarts o mitjos. Per exemple:

10% un de cada deu 20% dos de cada deu; una cinquena part 25% un de cada quatre; una quarta part


34 30% tres de cada deu; gairebé un terç 33,3% un terç; una tercera part 35% més d’una tercera part 40% quatre de cada deu; dues cinquenes parts 45% gairebé la meitat 50% la meitat; cinc de cada deu 55% més de la meitat; la majoria 60% sis de cada deu 65% gairebé dues terceres parts

66,6% dos terços; dues terceres parts 70% set de cada deu; més de les dues terceres parts 75% les tres quartes parts 80% vuit de cada deu 90% nou de cada deu; la immensa majoria 95% gairebé tot; gairebé la totalitat 100% tot; la totalitat; la unanimitat

3.3.3. Unitats de mesura Cal anar amb compte amb les unitats de mesura. Hem d’intentar interpretar-les primer, i si cal convertir-les a unitats conegudes o col·loquials. Convé retenir aquestes equivalències:

1 hectàrea 10.000 metres quadrats una illa de l’Eixample un camp i mig de futbol

1 hectòmetre cúbic mil milions de litres 1 centímetre cúbic 1 litre per metre quadrat 1 milla 1.609,3 metres

més d’un quilòmetre i mig 1 milla nàutica 1.852 metres


35 3.4. Persones 3.4.1. Noms i cognoms El primer cop que surtin, direm els personatges de l’actualitat amb el nom i el primer cognom. Si esmentem la persona més vegades, podrem recórrer només al cognom:

José Montilla Montilla Mariano Rajoy Rajoy Jordi Hereu Hereu Anna Pagans Pagans

Si el primer cognom és molt comú (per exemple els acabats en -ez), afegim sempre el segon. En aquest cas, si esmentem la persona altres vegades, podrem fer servir tots dos cognoms o només el segon: José Luis Rodríguez Zapatero Rodríguez Zapatero Zapatero Alícia Sánchez Camacho Sánchez Camacho Camacho Alfredo Pérez Rubalcaba Pérez Rubalcaba Rubalcaba

En el cas dels cognoms compostos, optarem per un criteri doble: la designació completa o només un dels dos membres del cognom compost, que tant podrà ser el primer com el segon (en qualsevol cas, el més identificador): Josep-Lluís Carod-Rovira Carod-Rovira Carod Ramon García-Bragado García-Bragado Bragado Fernando Grande-Marlaska Grande-Marlaska Marlaska

3.4.2. Professions Mirarem de ser especialment escrupolosos amb l’expressió correcta de les professions quan són exercides per dones, és a dir en femení (vegeu punt 5.3. Masculins i femenins). Solen ser font d’error els femenins de síndic, jutge i tinent d’alcalde, que són síndica, jutgessa i tinenta d’alcalde, respectivament.


36 3.4.3. Càrrecs institucionals Constantment ens hem de referir a càrrecs institucionals, i ho hem de fer alhora amb precisió (tal com es diu oficialment) i comoditat (retallant el càrrec perquè és massa llarg). Optarem per un criteri doble: 1. Designació del càrrec sencer:

Elena Espinosa ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí Francesc Baltasar conseller de Medi Ambient i Habitatge

2. Abreviació del càrrec. En aquest cas, haurem de triar l’àmbit que es correspongui a la notícia. Així, parlant d’un pesquer enfonsat podrem dir que Elena Espinosa és «ministra de Medi Marí» (sense dir que és de Medi Ambient i Medi Rural), i Francesc Baltasar, parlant de pisos de protecció oficial, «conseller d’Habitatge» (sense dir que és de Medi Ambient). En cap cas no retallarem el càrrec pel davant, independentment de l’àmbit, ja que en una notícia de comerç ens podem quedar dient que Miguel Sebastián és només «ministre d’Indústria». 3.4.4. Membres de cases reials En general, els membres de les cases reials (siguin del país que siguin, i independentment de l’època) es designen amb els noms en la llengua en què s’escriu (per això diem la reina Isabel, el príncep Carles, el tsar Alexandre o el rei Felip II). Un exemple cèlebre de plebea convertida en princesa és Grace Kelly, coneguda principescament com Gràcia de Mònaco. 3.4.5. Papes El nom que adopten els papes en el seu pontificat es diu en català. El nombre es llegeix com un ordinal fins al X i com un cardinal a partir de l’XI: Joan XXIII (vint-i-tres), Joan Pau II (segon), Benet XVI (setze). 3.4.6. Dictadors Un dels prefixos més productius dels últims vint anys (segurament arran de la llei del divorci) ha estat ex-, que s’aplica a càrrecs, rangs, dedicacions i oficis, però no a termes com dictador, tirà o assassí. L’assassí de John


37 Lennon (que no ha mort ningú més) no és un exassassí, i els dictadors tampoc deixen de ser-ho. Pinochet, per tant, va ser dictador tota la vida, mai exdictador. 3.5. Ens i entitats 3.5.1. Govern Aquesta és una de les designacions més comunes i alhora ambigües de qualsevol informatiu, ja que ens podem referir a governs diversos, fins i tot en la mateixa notícia. Distingirem per tant entre el govern central i els diferents governs autonòmics, cadascun dels quals haurà de ser expressat amb el gentilici corresponent: govern català, govern basc, govern extremeny, etc. Tanmateix, si pel context s’entén de quin govern parlem, deixarem govern, sense més postil·les, i si ens cal algun sinònim, optarem per executiu. Emprarem la fórmula govern espanyol en les notícies que tinguin abast internacional i en què, d’una manera o una altra, s’expressin relacions del govern espanyol amb els governs d’altres estats: «La Comissió Europea ha advertit el govern espanyol que...»; «El govern espanyol i el marroquí...». 3.5.2. Organismes públics Catalanitzarem tots els organismes públics, siguin de l’administració que siguin, sense distincions:

Ministeri de l’Interior Consell General del Poder Judicial Tribunal Constitucional Consell Superior d’Esports Federació Espanyola de Bàsquet Conferència Episcopal Defensor del Poble

En alguns casos, la traducció de l’organisme pot dur a l’ambigüitat, ja que hi pot haver un organisme català que es digui igual que un organisme estatal


38 traduït. En aquest cas, farem servir l’adjectiu espanyol en comptes de dir l’organisme en castellà:

Institut de la Dona espanyol Instituto de la Mujer

Mantindrem però el nom de l’organisme en llengua pròpia si ja funciona com un nom propi (tal com nosaltres esperaríem que fessin amb la Generalitat):

Xunta de Galícia Lehendakaritza Ertzaitza

3.5.3. Organismes internacionals Els organismes internacionals, tant si es designen en català com si són una sigla d’una altra llengua (normalment l’anglès), sempre duen article, que funcionarà d’acord amb les normes de concordança i apostrofació:

les Nacions Unides la UNESCO la Creu Roja l’ACNUR

Val a dir que la concordança es realitza també amb el verb: «Les Nacions Unides alerten de l’increment de la fam al món». 3.5.4. Partits polítics Designarem els partits polítics en català, encara que no tinguin cap mena d’implantació a Catalunya, sempre que les paraules siguin genèriques i la traducció no comporti l’ús d’expressions massa distinties. Així, direm:

Partit Popular Partit Socialista Obrer Espanyol Esquerra Unida Partit Nacionalista Basc Bloc Nacionalista Gallec


39 Partit Andalusista Coalició Canària Unió del Poble Melillenc Unitat Alabesa Noves Generacions

En el cas que en el nom del partit hi hagi algun mot en la llengua pròpia de la comunitat on té implantació, ens abstindrem de traduir-lo:

Eusko Alkartasuna Chunta Aragonesista Nafarroa Bai

3.5.5. Empreses Si una empresa té seu a Catalunya, o alguna delegació, o hi fa negocis de la mena que sigui, mirarem de catalanitzar-ne el nom, sempre que en fer-ho no s’afegeixi cap lletra o es modifiqui una paraula de forma massa evident. Segons el nom de l’empresa, podem fer-ne tres grups: 1. Empreses el nom de les quals adaptem a la fonètica catalana, amb atenció a les variants oriental o occidental:

Telefònica Telefónica Ibèria Iberia Renfe (neutra final en cat. central) Renfe (e tancada) Correus Correos Endesa (amb essa sonora) Endesa (amb essa sorda)

2. Empreses, sobretot les entitats bancàries, en què traduirem els topònims i les paraules comunes, però no els noms propis:

Banc Bilbao Biscaia Argentària Banc Santander Central Hispà Banc Popular Caixa d’Estalvis del Mediterrani Banc Pastor


40 3. Empreses en què el canvi de pronúncia afegeix o retalla lletres, o bé ens dóna un resultat estrany. En aquest cas mantindrem la forma d’origen:

Unión Fenosa Unió Fenosa CajaMadrid CaixaMadrid Banesto (‘Banésto’) Banesto (‘Banèstu’)

3.5.6. Associacions i oenagés Com en el cas dels partits polítics, traduirem el nom de les associacions i oenagés sempre que el canvi no alteri massa el resultat, tant si treballen a Catalunya com si no:

Associació de Víctimes del Terrorisme Fòrum d’Ermua Mans Unides

Evitarem però traduir la designació sencera si la forma resultant és del tot diferent:

Basta Ya Ja n’hi ha prou Save the Children Salvem les Criatures Nunca Máis Mai més

3.5.7. Entitats amb sigles Moltes de les sigles més comunes corresponen a partits, grups, empreses o associacions que no són majoritàriament coneguts, i en aquests casos haurem d’especificar tota la denominació, i més endavant dir la sigla si hem de tornar a referir-nos-hi: direm doncs, per exemple, Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya en lloc de CONFAVC i Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa en lloc de CEPIME. Tanmateix, hi ha casos que són més coneguts per la sigla que no pas pel terme desenvolupat, i en aquest cas recorrerem de forma habitual a la sigla: OTAN, ONU, UNESCO, RENFE, FAO, ONG, IPC, AVE, URSS, etc. En el


41 cas que una sigla es llegeixi lletra per lletra, i no com una paraula, ho farem sempre en català, també si procedeix d’una altra llengua:

BBVA be-be-ve-a be-be-uve-a BBC be-be-ce bi-bi-ci MTV ema-te-ve em-ti-vi ACS a-ce-essa a-ce-ese CSKA ce-essa-ca ceska, txeska

També pronunciarem a la catalana els GEO (Grup Especial d’Operacions) i el GIL (Grup Independent Liberal). 3.5.8. Clubs esportius A l’hora de designar els equips de futbol d’arreu, traduirem sempre els topònims (vegeu punt 3.1. Els noms de lloc), els gentilicis i les paraules que no mostrin un canvi significatiu en traduir-les. Per tant, direm:

Reial Madrid Real Madrid Reial Societat Real Sociedad Atlètic de Madrid Atlético de Madrid Reial Unió d’Irun Real Unión de Irún Alabès Alabés Logronyès Logroñés Castella Castilla Llevant Levante Nàpols Napoli Basilea Basel

Ens abstindrem de la traducció quan el resultat sigui estrany, ridícul o fins i tot hilarant:

Deportivo de la Corunya Esportiu de la Corunya Recreativo de Huelva Recreatiu de Huelva Rayo Vallecano Llampec Vallecà


42 En el cas dels equips de futbol italians, haurem d’abandonar la tradició italiana de designar-los en femení per emprar sempre el masculí:

el Juventus la Juventus (però sí la Juve) el Roma la Roma el Lazio la Lazio

Per designar els equips de bàsquet de la NBA, anteposarem el nom de l’equip al nom de la ciutat.

els Lakers de Los Angeles Los Angeles Lakers els Jazz de Utah els Utah Jazz els Grizzlies de Memphis els Memphis Grizzlies

També podem esmentar només la ciutat, però mirarem de ser coherents, mantenint el mateix criteri per a tots dos equips:

Indiana contra Detroit Indiana contra els Pistons els Pacers contra els Pistons els Pacers contra Detroit

D’altra banda, com fem amb els equips de futbol, direm el topònim en català sempre que n’hi hagi la versió:

Knicks de Nova York 76ers de Filadèlfia Nets de Nova Jersey


43 4

QÜESTIONS DE LLENGUA

A a falta de No ho farem servir per introduir un període de temps. Emprarem

una oració subordinada introduïda per quan:

A falta de tres jornades per al final de la lliga, el Barça ja és campió. Quan falten tres jornades per al final de la lliga, el Barça ja és campió.

a hores d’ara No hores d’ara. a l’altura de Farem servir aquesta locució per referir-nos a accidents de

trànsit o embussos «a l’altura de la població Tal». No utilitzarem, en aquest context, la paraula alçada, que es refereix només a la distància respecte al terra de persones i coses.

a nivell de En català la locució a nivell de és correcta per parlar només

d’altituds, amb referència «al nivell del mar». L’evitarem quan ens referim a altres àmbits, per exemple a nivell local o a nivell públic. Es poden fer servir adverbis acabats en -ment (localment, públicament) o bé les locucions a escala o en l’àmbit (a escala local, en l’àmbit públic). També es poden usar directament els substantius, i per tant, en comptes de dir a nivell municipal o a nivell d’institucions, podem utilitzar als municipis i a les institucions, respectivament.

a tot això De vegades volem canviar de tema però sense deixar del tot el

tema anterior (com afegint o puntualitzant alguna cosa), i normalment ens


44 servim de la locució a tot això. Mirarem de no abusar-ne alternant-la amb d’altra banda, al seu torn, mentrestant.

acabar amb La locució acabar amb s’ha d’emprar sempre per introduir

l’última fase d’un procés, però no ha de servir com a sinònim d’eliminar, desarticular, posar fi o idees similars:

L’insecticida ha acabat amb la plaga que afectava els conreus. L’insecticida ha eliminat la plaga que afectava els conreus.

Sí podem dir que una operació dels Mossos «ha acabat amb 54 detinguts» (és a dir, que després d’actuacions diverses hi ha finalment 54 persones detingudes).

accentuació Cal pronunciar correctament la vocal tònica seguint les regles

ortogràfiques, tant si la paraula està accentuada com si no. Solen generar vacil·lació:

aurèola aur[è]ola aure[ò]la cautxú cautx[ú] c[à]utxu diòptria di[ò]ptria dioptr[í]a olimpíada olimp[í]ada olimpi[à]da període per[í]ode peri[ò]de rèptil r[è]ptil rept[i]l tèxtil t[è]xtil text[í]l víking v[í]king vik[í]ng xassís xass[í]s x[à]ssis acne [à]cne acn[é] atmosfera atmosf[é]ra atm[ò]sfera conclave concl[à]ve c[ò]nclave elit el[í]t [è]lit guru g[ú]ru gur[ú] iber ib[è]r [í]ber interval interv[à]l int[è]rval Nobel Nob[è]l N[ó]bel radar rad[à]r r[à]dar zenit zen[í]t z[è]nit


45 accentuació doble Moltes paraules compostes o obtingudes per derivació

(especialment els adverbis en -ment) conserven dos accents tònics, un de principal que marcarà la vocal tònica de la paraula, i un de secundari que farà que no neutralitzem la vocal (en parlars orientals):

sordmut s[o]rdm[ú]t s[u]rdm[ú]t Collblanc C[o]llbl[à]nc C[u]llbl[à]nc ràpidament r[à]pidam[e]nt r[à]pidam[ә]nt drogoaddicte dr[o]goadd[í]cte dr[u]goadd[í]cte

Aceh, Banda Aceh En català la forma pròpia d’aquesta regió d’Indonèsia

afectada pel tsunami del 2006 és Atjeh, mantenint la hac final i amb pronunciació aguda. Així doncs, haurem de dir ‘Atgé’, i ‘Bandatgé’ en el cas del topònim compost. Curiosament, els nadius de la zona són també atjehs (‘atgés’).

adjectius En català els adjectius han d’anar sobretot darrere del nom, ja que

posar-lo al davant té sentit només si volem fer un epítet i donar al substantiu un èmfasi especial. Així doncs, haurem de parlar dels dies següents, en lloc dels següents dies, i de les ciutats principals, en lloc de les principals ciutats. Si després del nom trobem un complement, sí que podrem anteposar l’adjectiu: «Les principals ciutats de la costa mediterrània».

aerolínia No és un terme normatiu, però l’emprarem com a sinònim de línia

aèria. Àfrica subsahariana S’empra com a substitut del tradicional Àfrica negra.

Inclou tots els països africans situats geogràficament per sota del desert del Sàhara (és a dir, tots els països no magribins).

Aixurà Festivitat sagrada del corrent islàmic xiïta, que commemora el

martiri d’Alí, nét de Mahoma. A Barcelona se celebra pels volts de gener al barri de Sant Pere.

al respecte És locució incorrecta per fer al·lusió a un tema ja esmentat.

Qualsevol solució alternativa pot ser vàlida:


46 El preu dels pisos continua pujant, i el govern ha decidit prendre mesures al

respecte. El preu dels pisos continua pujant, i el govern ha decidit prendre mesures

per frenar aquest augment; sobre la qüestió. alauita El terme alauita no és sinònim de marroquí, sinó que s’aplica només

a la monarquia. Podem parlar del regne alauita, però no de la policia alauita ni del govern alauita, que són marroquins.

al-Qaida (no al-Qaeda) Pronunciarem ‘al Caida’, no ‘al Caída’ ni ‘al

Caeda’. alt tribunal L’alt tribunal no és el Tribunal Constitucional, sinó el Suprem,

que és al cim de la justícia ordinària. Tècnicament, el Tribunal Constitucional és un organisme col·legiat que té competència exclusiva per resoldre els recursos d’inconstitucionalitat, els d’empara per violació de drets i llibertats i els conflictes de competència entre l’estat i les comunitats autònomes. No està per tant per sobre de cap altre tribunal.

altres És incorrecte utilitzat sense article i seguit d’una xifra: «Dues

persones han mort i altres tres han quedat ferides». Cal treure l’altres i posar l’adverbi més darrere la xifra: «Dues persones han mort i tres més han quedat ferides».

amb motiu de No en motiu de. amb relació a, en relació amb Són correctes les dues locucions, però no en

relació a. anar/venir + gerundi Si volem donar un sentit de repetició o redundància al

llarg del temps, cal emprar el verb anar, no venir, seguit de gerundi.

El diputat ve remarcant aquestes sospites des del juny. El diputat ha anat remarcant aquestes sospites des del juny.

anorèctic, anorèctica No anorèxic, anorèxica.


47 any passat i any anterior La primera fórmula, any passat, és l’any que precedeix l’any en què som (el 2008 si som al 2009), mentre que l’any anterior és l’any previ a un any de referència (el 2007 si parlem del 2008). Passa el mateix amb formes futures, amb la mateixa distinció per a any vinent i any següent.

Antiga Unió Soviètica S’hi inclouen els països independents que eren

antigues repúbliques socialistes soviètiques. Són Rússia, Bielorússia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Lituània, Moldàvia, Armènia, Geòrgia, l’Azerbaitjan, el Kazakhstan, el Kirguizistan, el Tadjikistan, l’Uzbekistan i el Turkmenistan.

arbre No es pronuncia la primera r, i per tant diem ‘abre’. àrees verdes De les zones d’aparcament pagat a la ciutat de Barcelona,

senyalitzades amb un rectangle de pintura verda, n’hem de dir àrees verdes, no zones verdes. Primer, perquè oficialment prenen aquest nom (Àrea Verda), i segon per evitar l’evident polisèmia amb el fullam. Les zones verdes són i seguiran sent parcs i jardins.

armilla reflectora No armilla reflectant. arran de Hi ha d’anar sempre la preposició de quan exposem uns fets que

n’han originat d’altres: «Arran de les últimes detencions...». Ascó i Vandellòs Accent tancat la primera i accent obert la segona. AVE (no TGV ni TAV) L’objectiu del terme és designar un determinat mitjà

de transport, és a dir un tren que va molt de pressa. Per influència del francès, el terme comú (és a dir, el tren d’alta velocitat) s’ha passat a designar amb el nom de l’empresa pública que el gestiona, és a dir TGV, i d’aquí que emprem AVE per fer el mateix. L’opció TAV, tant si és ‘tap’ com ‘te-a-ve’, és poc transparent.

B barracó Emprem el mot barracó, amb el plural barracons, per referir-nos a

les aules escolars prefabricades, que no són barracots.


48 batuda No redada. bitllet En català central, cal pronunciar el grup -tll- com si hi trobéssim una

«ella geminada», és a dir una mica més llarga, com passa amb Bell-lloc. No seran doncs ‘billet’ ni ‘espalla’, sinó ‘bill-llet’ i ‘espall-lla’. Això no impedeix que altres parlars facin espatla o ametla.

blaugrana Sovint es fan servir els colors de la samarreta per designar els

jugadors d’un equip. Així, diem els blancs i els blaugrana. Curiosament, alguns colors tenen plural, i d’altres no. Podem fer el plural dels colors del parxís (groc, verd, blau, vermell) i del blanc i el negre. D’aquesta manera, direm els verdinegres (el Joventut), els blanc-i-vermells (l’Atlètic de Madrid o l’Athletic de Bilbao) i els blanc-i-blaus (l’Espanyol). No tenen forma de plural els colors obtinguts de flors, fruits i elements de la natura, i per tant direm els grana (el Nàstic), els blau cel (el Celta) i els taronja (la selecció holandesa).

bolso L’emprarem com a sinònim de bossa de mà. bombar (no bombejar) De vegades, el terme bombejar es fa servir

erròniament quan els bombers han de treure aigua d’un local inundat. El sentit correcte, però, és de tirar bombes, és a dir sinònim de bombardejar. Per tant, per als bombers haurem d’emprar el verb bombar i el substantiu bombament en lloc de bombeig.

borsari No bursàtil. botellada (no botellón) Nombrosos han estat els intents de buscar una

solució catalana per al botellón, però fins ara els més o menys aproximats botelló, botellot o el mateix botellón no han fet el fet ni han agradat a ningú. Nosaltres en direm botellada, a partir del mot botella i del sufix -ada. D’una banda, botella és correcte, i de l’altra, els saraus col·lectius i públics, en català, solen formar-se amb el sufix -ada al final: calçotada, xatonada, xocolatada, costellada, sardinada...

brot, epidèmia i pandèmia Es tracta dels tres estadis d’una malaltia

infecciosa. En diem brot quan els casos són comptats i localitzats, per exemple en els brots de legionel·losi. Parlem d’epidèmia quan el brot


49 infecciós es difon a un gran nombre de persones en un mateix territori, com podria passar en el cas de la grip. I finalment en diem pandèmia quan l’epidèmia ultrapassa països i fins i tot continents, com passa amb la sida o la grip aviària. En qualsevol cas, cal anar amb compte a l’hora d’identificar aquests termes a malalties que no són infeccioses; encara que es tracti de dolences esteses, no són epidèmies l’al·lèrgia als àcars, la diabetis, l’obesitat o l’anorèxia.

bullying Mirarem d’evitar aquesta expressió per referir-nos a l’assetjament

escolar o violència a l’escola. Així mateix, en algun cas podem recórrera la traducció catalana de la paraula bully (abusananos) per dir que algú «és víctima dels abusananos», en lloc de dir que «és víctima del bullying».

C canes Es considera incorrecte per a l’expressió dels cabells blancs, però

l’admetem. Direm doncs que algú té moltes canes. Canes La bonica ciutat riberenya francesa, seu del festival de cinema,

s’escriu Canes i es pronuncia ‘canes’ (per tant, ni ‘can’, ni ‘cans’, ni ‘cannes’).

cantàbric (no càntabre) Els càntabres eren els pobladors preromans que

habitaven el nord de la península Ibèrica, al costat dels àsturs i els vascons. Iván de la Peña, per tant, és un jugador cantàbric, no càntabre, com tampoc no ho és el Racing de Santander.

caps rapats i skins Anomenem cap rapat o skin els individus que s’afaiten

el cap i solen lluir vestimenta d’estètica militar. Rarament, doncs, associem els termes a una estètica diferent, raó per la qual és sobrer dir que algú és «d’estètica skin». Si diem cap rapat, tothom dedueix ja com va vestit.

carpa Normativament una carpa és un peix, però l’admetem com a vela de

circ.


50 carreteres Sempre que sigui possible, ens referirem a les carreteres sense dir-ne el nom oficial (format sempre per una sigla i un nombre), i al·ludirem al territori per on transcorre o bé a les localitats d’inici i final: l’autopista del Maresme, la carretera Vic-Olot...

casc antic No podem dir casc del nucli d’una ciutat o d’un poble. Per tant,

evitarem l’expressió casc antic per referir-nos al nucli d’una ciutat, al barri vell, a la part vella, o al centre històric.

cayuco Vegeu pastera. certamen Podem parlar de certamen quan hi ha algun premi en joc, com per

exemple un festival de cinema o un premi literari... No són certàmens el que són senzillament salons, fires de mostres o altres festivals.

cimera Una cimera no és una reunió qualsevol, sinó una trobada entre

iguals. No és per tant una cimera una reunió entre el president del govern i el lehendakari, però sí que ho és una reunió dels ministres d’Agricultura de la Unió Europea.

ciutadania De vegades es parla erròniament de ciutadans subsaharians. El

concepte de ciutadania ha d’anar vinculat a una nacionalitat, no a una adscripció geogràfica, i per tant podem parlar de ciutadans nigerians, guineans, etc., però no de ciutadans subsaharians ni magribins.

Ciutadans El partit Ciutadans té registrat, oficialment, el seu nom en dos

idiomes, a fi de simbolitzar el bilingüisme que pregonen: Ciutadans – Partido de la Ciudadanía. Tanmateix, el fet que es registrin així no invalida el criteri general d’estil sobre la designació dels partits polítics, que fem sempre en català a banda del nom oficial i del territori d’implantació (vegeu punt 3.5.4. Partits polítics). Així doncs, en direm Ciutadans – Partit de la Ciutadania.

Ciutat Comtal Tòpic ranci que normalment es fa servir quan el topònim

Barcelona és massa a prop i ens fa por repetir-lo; precisament perquè està a prop, n’hi ha prou deixant ciutat.

clausura / cloenda Cal no confondre els dos substantius. La clausura sol fer-

se per ordre governativa o judicial, mentre que una cloenda és el


51 tancament d’un acte qualsevol. No hi ha, doncs, actes de clausura, sinó actes de cloenda, com ara d’un congrés o d’una fira. I un jutge sí que pot dictar una ordre de clausura per a un local que no tingui els permisos en regla.

clergue S’ha estès l’ús d’aquest mot per referir-se a qualsevol individu que

es dediqui al servei de Déu, sigui de la religió que sigui. Tanmateix, només s’ha d’aplicar a la religió catòlica, i deixar de vincular-lo per exemple a l’islam. D’aquí l’error de qualificar Muqtada al-Sadr de «clergue xiïta», ja que, recíprocament, és com si en una ràdio àrab diguessin que Ricard M. Carles és un imam catòlic. Parlarem doncs, en general, de religiosos, però mirarem d’esbrinar si el personatge que sigui és un monjo budista, un imam, un aiatol·là, un pastor evangelista o el que toqui segons el credo.

coalitzar No coaligar. Quan dos o més partits s’uneixen per formar govern,

diem que es coalitzen, no que es coaliguen. còctel molotov Cal pronunciar còctel ‘mulutof’. company Emprarem company i companya per al·ludir a relacions de parella

(amb matrimoni o no), i ometrem l’adjectiu sentimental, que no cal. Haurem per tant d’especificar la resta de tipus de companys, si és necessari: company de feina, company de pis...

concordança entre substantius No és el mateix unir un nom i un adjectiu

que unir dos noms. A causa de la concordança, els noms i els adjectius casen en gènere i nombre, però en el cas que un nom vagi acompanyat d’un altre nom, el segon dels substantius s’ha de mantenir sempre en singular, com passa amb els camions cisterna. Per tant:

cèl·lules mare cèl·lules mares cotxes bomba cotxes bombes màquines llevaneu màquines llevaneus mines antipersona mines antipersones nens soldat nens soldats satèl·lits espia satèl·lits espies carrils bici carrils bicis


52 pàgines web pàgines webs retrats robot retrats robots

contemplar No és correcte en el sentit de preveure o tenir en compte. Frases

com «la llei contempla sancions per als infractors» s’han de corregir per «la llei preveu/recull/estableix sancions per als infractors» o alguna cosa semblant. Sí que es pot dir contemplar amb el sentit de mirar, admirar, etc.

Copa de l’Amèrica (no Copa Amèrica) La coneguda regata va ser batejada

erròniament com Copa Amèrica, i n’hem de dir Copa de l’Amèrica. En anglès, el nom de la competició (America’s Cup, no pas America Cup) al·ludeix al nom del primer vaixell que va guanyar la regata, que era americà i es deia America. La Copa Amèrica, en tot cas, serà la competició futbolística entre seleccions del continent americà.

corrent És paraula masculina: el corrent elèctric, el corrent d’un riu...

D d’aquí a Hi posarem sempre la preposició a. Per tant, direm que «d’aquí a

dos mesos es començaran a construir tots dos equipaments», no «d’aquí dos mesos».

decomissar, confiscar (no incautar) La persecució de la forma incorrecta

incautar ens fa optar sovint per alguna de les dues formes anteriors, decomissar i confiscar. No són, però, verbs sinònims. Es decomissa per exemple una partida de productes de fabricació o distribució il·legal, per exemple un munt de cedés pirates, i de la partida mateixa en diem decomís. És, per tant, una acció que persegueix una il·legalitat concreta. En canvi, confiscar (procedent de fisc) consisteix a requisar els béns d’algú a fi de reparar un altre tipus d’irregularitat, com per exemple si es confisca una propietat per tal de rescabalar un frau fiscal. De tota manera, en general abunda el significat de confiscar com a decomissar, però no a l’inrevés; és a dir, podem dir que es confisca tot de material de venda il·legal, però no que es decomissa un immoble.


53 degut a És locució incorrecta en casos com «el partit es va suspendre degut a la pluja», en què estem especificant la causa d’una acció anterior. És a dir, no és correcta si equival a perquè, per, a causa de, etc. Així, haurem de dir «el partit es va suspendre a causa de la pluja», o «per la pluja», o alguna cosa semblant. És correcta però quan degut s’empra com a participi, és a dir complementant un nom: «Va ser un accident degut a la pluja».

democratacristians (no democristians) El prefix corresponent a democràtic

és democrata- no pas demo- , que vol dir «poble, població». Per tant, els que es defineixen alhora com a cristians i demòcrates són democratacristians, no democristians.

denunciar Alguns verbs són tan dúctils que poden acabar significant altres

coses i, el que és pitjor, ocupar el terreny d’altres verbs. És el que passa amb el verb denunciar, que en principi significa «posar una denúncia», i per tant és correcte quan diem que «la dona no havia denunciat mai el seu agressor». Ara bé, en molts casos recorrem a aquest verb per dir altres coses que, en principi, tenen verbs propis. Així, n’abusem quan diem que «els veïns denuncien que els Mossos va arribar tard», en lloc de dir que ho afirmen o asseguren, o bé que es queixen o protesten (segons el matís que hi vulguem donar). També passa això quan sentim que «l’oposició denuncia que l’Estatut serà paper mullat», quan el que hauria de dir és que ho alerta o adverteix, sempre que no vulguem recórrer a un senzill diu.

dependent / depenent La forma dependent s’aplica a qualsevol persona que

depengui d’algú altre, o bé també a qui despatxa en un comerç. L’altre mot, depenent, en canvi, és el gerundi de dependre, i té un ús força més limitat, per exemple per introduir condicions o matisos «depenent de la situació». En cas de dubte, és útil fer la traducció al castellà, ja que en el primer cas dóna dependiente, i en el segon, dependiendo.

des de principi d’any (no en el que portem d’any) La fórmula en el que

portem d’any és incorrecta a causa de l’ús del relatiu neutre. La substituirem per expressions com des de principi d’any o des del gener.

desastre humanitari Quan tractem notícies relatives a catàstrofes naturals

(tsunami del sud d’Àsia, huracà Katrina, etc.), cal anar amb compte amb


54 la fórmula catàstrofe humanitària o desastre humanitari. És humanitari tot allò que interessa al bé de la humanitat, i per tant sí que és humanitària l’ajuda que la comunitat internacional envia a la zona afectada. En tot cas, una catàstrofe pot ser humana (és a dir que afecta homes i dones), però no humanitària, ja que l’expressió obtinguda és del tot contradictòria.

detectar Verb correcte, però abusiu. El podem emprar quan realment es

produeixi la detecció d’alguna cosa, amb els mitjans que sigui, com per exemple si es detecta la presència de purins en uns aqüífers. En altres casos, el podem substituir per constatar o comprovar («els sindicats han constatat deficiències de seguretat») i en notícies de salut, per diagnosticar («s’han diagnosticat tres nous casos de legionel·losi»).

diftongs Cal procurar no menjar-se vocals en alguns diftongs: és aigua, no

aiga; és quantitat no cantitat; és qualificar no calificar.

discapacitats Evitarem sempre i sistemàticament l’ús dels termes invàlid i

minusvàlid per referir-nos a persones discapacitades, ja que són expressions que connoten judicis de valor sobre la validesa d’aquestes persones. Anomenem persones discapacitades aquelles que tenen una disfunció que no pot ser resolta mitjançant l’aplicació de la tècnica o la tecnologia; per tant, una persona a qui li falti una cama no serà discapacitada, ja pot recuperar la funció de caminar amb una pròtesi. En canvi, les persones que han d’anar amb cadira de rodes, com les persones cegues, són considerades discapacitades perquè, encara que tenen mitjans per sortir-se’n, no poden recuperar la funció que han perdut (caminar en un cas, veure-hi en el segon).

donar a conèixer / fer públic Ens donem a conèixer nosaltres mateixos,

quan ens presentem o fem un currículum, i una oenagé pot donar a conèixer les seves activitats. Si volem dir que algú fa pública una enquesta, o uns resultats determinats, haurem dir que els fa saber o els fa públics, no que els dóna a conèixer.

dos / dues Utilitzarem la forma dues quan el numeral acompanyi un nom

femení. Ben sovint, si escrivim la xifra amb nombres, llegim primer el masculí (és a dir «dos») i tot seguit ens trobem el mot en femení, i vet


55 aquí l’error: si escrivim «2.000 persones» podem acabar llegint, sense voler, «dos mil persones». Per evitar-ho, el millor és escriure el nombre sempre amb lletres.

E efecte d’hivernacle No efecte hivernacle. les eleccions / les seleccions Algunes consonants sordes a final de mot se

sonoritzen pel contacte amb una vocal posterior, i això es dóna particularment en la formació d’alguns sintagmes en plural. Així doncs, si no es produeix la sonorització, la s sorda s’interpreta com la lletra inicial de la paraula següent: les eleccions, si no se sonoritza, sona com les seleccions. Passa el mateix amb els avis i els savis, els astres i els sastres, els ogres i els sogres, les obres i les sobres, les ales i les sales.

Elionor De la filla primogènita de Felip de Borbó en direm Elionor, no

Leonor. en tres dies La preposició en, seguida d’una expressió temporal, indica

durada, però no el final d’un termini de temps. Per tant, no podem dir «en tres dies se sabrà el Nobel de la Pau», sinó «d’aquí a tres dies se sabrà...». En canvi, sí que podem dir «en els tres dies del congrés s’han presentat els últims avenços en telefonia mòbil» (és a dir, «durant els tres dies»).

enumeracions Hem d’evitar les enumeracions, ja que és millor no abusar de

la retentiva de l’oient, i menys encara començar una notícia amb una llista de coses o idees. Així doncs, les limitarem a només dos membres, i en cas de tenir-ne tres, deixarem el tercer component de l’enumeració al final, introduït per alguna locució. Per exemple:

El govern ha aprovat la licitació de les obres pendents, la realització d’un

pla de xoc i el manteniment dels acords subscrits. El govern ha aprovat la licitació de les obres pendents i la realització d’un

pla de xoc, així com el manteniment dels acords subscrits (o ...com també el manteniment..., o ...a més del manteniment...).


56 ERC No llegirem mai ‘erc’, sinó la sigla desenvolupada. O també, senzillament Esquerra o Esquerra Republicana.

Ertzaintza / ertzaina L’Ertzaintza és el cos de la policia autònoma basca,

mentre que els ertzaines en són els agents. és per això que Gal·licisme d’èxit immerescut. Amb per això n’hi ha prou. escorcollar (no registrar) Quan els Mossos regiren un pis fan un escorcoll,

no un registre. Registrar alguna cosa és, en tot cas, anotar-la per donar-ne fe, com quan ens registrem en un hotel o quan s’inscriu un casament al Registre Civil.

esdeveniment No aconteixement ni event. Estats Units Es tracta d’un substantiu plural, i per tant el verb que

l’acompanyi haurà d’estar també sempre en plural: «Els Estats Units amb article pressionen els seus aliats europeus...». Sempre va amb article.

Euskadi Emprarem la forma basca Euskadi com a sinònim de País Basc,

indistintament. experimentar És sens dubte, entre els verbs que se solen fer servir per

omplir, el més utilitzat. Si volem dir que l’IPC creix, puja o augmenta una dècima, direm això, que creix, puja o augmenta. No cal dir per tant que «l’IPC ha experimentat un augment».

explotar / esclatar / fer esclatar / explosionar Les bombes exploten o

esclaten. Si uns artificiers han causat l’explosió d’un artefacte, haurem de dir que el fan esclatar o que l’explosionen.

Extrem Orient Per Extrem Orient entenem el Japó, la Xina, Taiwan, les

dues Corees i tot el sud-est asiàtic (Indonèsia, Tailàndia, Myanmar, Laos, el Vietnam, Cambotja, Singapur i Malàisia).

extrems que es confirmen Moltes vegades es diu que «encara no s’ha

confirmat aquest extrem», expressió molt vistosa, però un extrem hauria de ser una possibilitat remota, o una hipòtesi pràcticament inviable, i gairebé sempre s’usa el tòpic per al·ludir a una mera dada o informació.


57

F faldó S’anomema faldó la protecció que es col·loca a la base de les barreres

protectores de les carreteres, i que els motoristes reclamen a causa del perill que comporten els pals que sostenen aquestes barreres.

Feria d’Abril Mantenim Feria en castellà. fer-se amb la victòria L’expressió podria servir si fos la Victòria, amb

majúscula, perquè fer-se amb significa «relacionar-se», «connectar amb algú», «avenir-se», etc. En cap cas vol dir «obtenir o aconseguir la victòria» o senzillament «guanyar».

Front Polisario (no Front Polisari) S’acostuma a col·locar el primer terme

en català, ja que és una paraula comuna, però no s’ha de catalanitzar la segona, perquè és un acrònim d’origen castellà: Frente Popular para la Liberación de Saguia el-Hamra y Río de Oro.

G gai S’ha de pronunciar ‘gai’, no ‘guei’. Generalitat S’ha de pronunciar amb cinc síl·labes: ‘Ge-ne-ra-li-tat’. De

vegades, si es va de pressa, sona ‘Geralitat’ o fins i tot ‘Genilitat’. Geòrgia La capital de Geòrgia és Tbilisi (pronunciat ‘Tibilisi’, no ‘Tiflis’) i

els seus ciutadans són georgians i georgianes. Les dues regions en el conflicte amb Rússia són Abkhàzia i Ossètia del Sud. Abkhàzia es pronuncia ‘Apjàsia’, tenint en compte que la j es pronuncia a la castellana. La capital és Sukhumi (pronunciat ‘Sujumi’, també com si la j fos del castellà) i els seus ciutadans són abkhazos i abkhazes. Ossètia del Sud té com a capital Tskhinvali (pronunciat ‘Tsijinvali’, de nou com si la j fos castellana) i els seus habitants són els ossetes, invariable per al masculí i el femení. Tenint en compte que també hi ha Ossètia del Nord, parlarem dels sud-ossetes o dels nord-ossetes en cas que haguem d’especificar de qui parlem.


58 gerundis de posterioritat Es coneix com a gerundi de posterioritat el que

introdueix una acció posterior a la de la frase anterior, i és incorrecte.

Un camió ha bolcat a la ronda del Litoral de Barcelona en sentit Llobregat creant grans problemes de trànsit.

Un camió ha bolcat a la ronda del Litoral de Barcelona en sentit Llobregat i ha creat grans problemes de trànsit.

gihad La gihad és, dins l’islamisme, l’esforç personal dels musulmans per

millorar la seva conducta, i també, la guerra encaminada a l’expansió de l’islam. Els esdeveniments dels últims anys han fet però que agafi més força aquesta segona accepció.

H h aspirada En alguns casos, la lletra h es pronuncia aspirada, malgrat que en

la majoria d’ocasions és muda. No sona la h d’handbol, hoquei, haixix, hàmster i hàndicap. Sí que sona la h de hawaià, ehem, hitlerià i hobby.

handling Evitarem l’anglicisme, tot substituint-lo per personal de terra. Es

tracta del conjunt de treballadors que operen a les instal·lacions d’un aeroport però que no són ni personal de vol (pilots i auxiliars) ni controladors aeris.

Holanda / Països Baixos De l’estat de la Unió Europea en direm els Països

Baixos. Farem servir Holanda com a forma sinònima, tot i que, de fet, es tracta d’una regió del país dividida en dues províncies (Holanda Meridional i Holanda Septentrional), que per bé que inclou la majoria de la població i les ciutats més importants (Amsterdam, la Haia, Rotterdam), ocupa només la zona occidental.

hoquei Es pronuncia ‘uquèi’. hores extra O bé en diem hores extraordinàries, o bé hores extra, però en

cap cas hores extres.


59 I i és que... Es tracta d’una locució de nou encuny que, de fet, no vol dir res

(es pot suprimir i no passa res). imputar / encausar Hi ha vacil·lació amb els dos verbs. Podem dir per

exemple que «un jutge ha imputat el delicte de proxenetisme a dos agents de la policia local», és a dir, allò que s’imputa, el complement directe, és el delicte. És impropi per tant dir que «el jutge imputa els dos agents de policia local per un delicte de proxenetisme», ja que estem convertint el complement indirecte original (els agents) en complement directe. Si volem un verb per a aquest significat, tenim encausar o processar: «el jutge encausa (o processa) els dos agents de policia local per un delicte de proxenetisme».

infinitiu condicional És incorrecte fer servir l’infinitiu precedit de la

preposició de amb valor condicional. En aquest cas, utilitzarem la conjunció si o l’expressió en cas que, seguides del verb conjugat:

De guanyar les eleccions el partit Tal per majoria absoluta, el nou president

serà Tal. Si el partit Tal guanya les eleccions, el nou president serà Tal.

innocent Les dues enes dels que no són declarats culpables s’han de

pronunciar totes dues, fent una n un pèl més llarga, sense que però resulti afectada. Passa el mateix amb connectar, mil·lenni, sunnita, annex i cànnabis.

interdisciplinari (no interdisciplinar) Si volem un adjectiu que indiqui una

cosa feta o projectada des de disciplines diverses, haurem de dir interdisciplinari, és a dir derivat de disciplinari, ja que l’altra opció, disciplinar, és un verb (sotmetre a disciplina).

interlocutòria Amb aquest terme es designa en català qualsevol ordre

judicial que no sigui una sentència definitiva. Per exemple, un jutge pot fer una interlocutòria en la qual ordena la detenció d’una sèrie de persones. És el que en castellà es denomina auto, i que equivocadament de vegades traduïm com acte, acta o aute. Poden valer com a sinònims ordre o resolució.


60

K katiuxa S’anomenen katiuxa els coets que la milícia de Hizbullah va llançar

contra territori israelià en la crisi del 2006. Tot i que comparteixen amb les botes d’aigua el seu origen rus, no per això n’hem de dir katiuskes.

kh Algunes llengües, com el català, el francès i l’anglès, fan servir el dígraf

kh per representar el so de la jota castellana en mots i topònims procedents de l’àrab i el rus. Així, no ha de sorprendre trobar escrit Txékhov, Khomeini, Khruitxov, Mikhaïl, Khartoum, Xakhtar, Kazakhstan, Xarm al-Xeikh, khaima, khmer, khan, sikh, stakhanovisme, que caldrà llegir com si el grup kh fos una jota hispana.

kosovars Diem kosovar per parlar de qualsevol habitant de Kosovo

(pronunciat, ‘Kóssovo’). Tanmateix, els kosovars poden ser ètnicament albanesos o serbis, i per tant caldrà mantenir sempre aquesta diferència. És a dir, hi ha kosovars albanesos (o kosovars d’origen albanès, o albanokosovars), i kosovars serbis (o kosovars d’origen serbi o serbokosovars). En cap cas no deixarem entendre que els habitants de Kosovo són albanokosovars i serbis, com si els serbis que hi viuen no fossin kosovars.

L legionel·la i legionel·losi Normalment distingim entre les malalties i els

agents que les produeixen. Així, no és el mateix la sida que el VIH (la primera és la malaltia, el segon és el virus), com tampoc ho és la grip i el virus de la grip. En alguns casos, però, la distinció és més confusa per la semblança dels dos termes, i així, la legionel·la és el bacteri que causa la legionel·losi, mentre que la salmonel·la causa la salmonel·losi. Direm doncs «ja són cinc els afectats pel brot de legionel·losi», però «s’ha trobat el bacteri de la legionel·la en unes torres de refrigeració».

lehendakari (no lehendakari basc) En basc, lehendakari significa

«president». Per tant, direm president basc o lehendakari, però mai lehendakari basc, que és redundant.


61 Letícia En tant que princesa d’Astúries, a la senyora Letizia Ortiz li hem de

dir Letícia, amb pronúncia catalana (vegeu punt 3.4.4. Membres de cases reials).

lèxic papal Es coneix com a papa el títol amb el qual es designa el bisbe de

Roma i cap de l’església catòlica, i en podem dir també pontífex, sant pare, vicari de Jesucrist i vicedéu (tot i que prescindirem de les dues darreres formes). Del lloc de papa i del mandat se’n diu papat o pontificat. El nou pontífex l’escull el col·legi cardenalici o sacre col·legi, reunit en assemblea o conclave. El col·legi cardenalici és el cos de cardenals de l’Església catòlica, i d’un cardenal també en podem dir prelat, purpurat i príncep de l’Església. Durant l’elecció d’un nou pontífex, l’administració del Vaticà i l’organització de tot el procés recau en un cardenal, el camarlenc, encarregat de custodiar el conclave fins a l’elecció de nou pontífex. Els candidats a papa podran ser denominats papables. La comunicació del conclave amb l’exterior es fa per l’emissió d’una fumera, la fumata, que pot ser blanca o negra.

liquiditat (no liquidesa) Tot i que moltes terminacions en -ez en castellà fan

-esa en català (estupidez, estupidesa; rapidez, rapidesa), no parlarem mai de liquidesa en parlar d’economia, sinó de liquiditat.

l·l, ela geminada S’admet la pronúncia de la l geminada com una l simple, i

per tant novel·la i tranquil·la podran sonar ‘novela’ i ‘tranquila’. En el cas de paraules que continguin les consonants -tl-, sí que caldrà pronunciar l geminada: atles (‘al·les’), atleta (‘al·leta’).

M maglia rosa Cal no pronunciar el jersei que distingeix el líder del Giro com

si ho llegíssim en català, és a dir ‘màglia’, ja que el grup gli s’ha de llegir ll, i per tant és ‘malla’.

Magrib Els països del Magrib són tres: el Marroc, Tunísia i Algèria, tot i

que se sol ampliar la designació amb Mauritània i Líbia. El 1989, aquests cinc països van constituir la Unió del Magrib Àrab. Optarem per magribí com a adjectiu, tot i que magrebí és també correcte.


62 malalts Gairebé diàriament hem de parlar de persones que tenen algun tipus

d’afecció, però en cap cas no farem servir els adjectius corresponents que ens proporcionen els diccionaris, sinó petites explicacions una mica més llargues. Agradi o no, encara ara aquestes paraules revelen un cert sentit despectiu, que per aquest motiu evitarem. Així doncs, si un malalt d’esquizofrènia comet un homicidi, no direm mai que «el detingut era esquizofrènic», sinó que «estava en tractament d’esquizofrènia». El mateix diríem dels «malalts de tuberculosi o de lepra» (no tuberculosos ni leprosos) o de les «noies anorèctiques» (mai «les anorèctiques» tot sol).

marbellès Utilitzarem aquesta forma per al gentilici de Marbella (en

analogia de marsellès). Per tant, no direm «el consistori marbellí», sinó «el consistori marbellès».

matrimonis homosexuals, gais i lèsbics És poc adequat parlar de la

legalització dels matrimonis gais com a sinònim de matrimonis homosexuals, tot i que en altres mitjans s’estigui adoptant aquesta equivalència, ja que obviar les lesbianes resulta masclista. En tot cas, sí que podrem dir matrimonis gais i lèsbics, o matrimonis de parelles del mateix sexe.

Microsoft Ho pronunciem a la catalana, és a dir ‘Microsoft’ i no

‘Maicrosoft’. mig Vegeu tot. ministre de l’Interior Al govern central, el ministre de la policia és de

l’Interior, mentre que el conseller de la Generalitat equivalent és d’Interior.

mitja / mitjana Emprarem l’adjectiu mig/mitja quan vulguem expressar la

meitat d’alguna cosa: mig dia, mitja hora, mitja jornada, mig Catalunya. En canvi, l’adjectiu mitjà/mitjana serveix per referir-se a un element que és entre dos, i per això parlem de classe mitjana (entre l’alta i la baixa) o fem les coses a mitjà termini (ni curt ni llarg). Per això, els trens que arriben més enllà de les Rodalies són de mitjana distància, no de mitja distància.


63 mobbing Usarem el terme mobbing amb el sentit d’assetjament psicològic i moral a la feina, i l’alternarem amb assetjament laboral. No admetrem però l’ús de mobbing com a sinònim d’assetjament en altres àmbits. Per tant, per parlar dels propietaris de blocs de pisos que fan la guitza als llogaters (a fi d’aconseguir que marxin), no direm mai mobbing immobiliari, ja que el mobbing és, com s’ha dit, específicament laboral. Per tant, parlarem d’aquest tipus d’assetjament dient-ne assetjament immobiliari.

monarca El plural de monarca és monarques, però el mot fa referència a

dos o més sobirans, no pas a dos cònjuges que regnen. Així, Joan Carles I i Isabel II d’Anglaterra són monarques europeus, mentre que Joan Carles I i Sofia són reis (Sofia no és pas monarca, però sí reina).

motoristes i moters Un motorista és tot aquell que duu una moto, sigui de la

mida que sigui. Per tant, direm que un motorista ha tingut un accident en el cas que algú amb moto hagi caigut o patit una topada. En canvi, un moter és aquell que va amb una moto d’una certa cilindrada i, a més, fa del seu vehicle la seva passió i fins i tot el converteix en una forma de veure el món.

mujahidín Els mujaidins són guerrillers islàmics que participen en una

guerra santa o gihad. Són mujahidins els membres dels grups Amal (Líban), Hezbol·là (Líban) i Hamàs (Gaza i Cisjordània) que lluiten contra Israel. En canvi, no reben aquesta denominació els guerrillers d’al-Fatah, que combaten per raons estrictament polítiques. No farem servir el femení mujahidina, i per tant direm guerrilla mujahidín.

mula Anomenarem mules les persones que transporten droga dins el cos en

petites boles o càpsules. Myanmar / Birmània Usarem la forma Myanmar, que és oficial al país

asiàtic. Dissortadament, es tracta d’una designació instaurada per la junta militar que té el poder en aquell país, però no per això hem de seguir dient Birmània, que és la forma tradicional de la colonització. Així com diem Zimbàbue i no Rhodèsia, haurem de dir Myanmar encara que sigui a contracor. En tot cas, si volem aclarir què és Myanmar, afegirem «l’antiga Birmània».


64 N

nens i nenes No sempre és intel·ligent reproduir el llenguatge políticament

correcte (és horrorós dir diputats i diputades, socis i sòcies). En el cas dels nens i nenes, però, posarem arbitràriament sempre totes dues formes. De tota manera, animem a l’ús de qualsevol forma més o menys col·loquial per referir-se als infants: nanos, criatures, mainada, canalla, petits, etc.

Nissan L’empresa automobilística japonesa s’ha de pronunciar com una

paraula plana, fent tònica la lletra i (‘Níssan’). no coneix el triomf Tòpic futbolístic. N’hi ha prou dient que no guanya. Nobel El cognom d’Alfred Nobel, que dóna nom als premis, és una paraula

aguda, i per tant cal pronunciar ‘Nubèl’. nombre i número Són correctes les dues formes, però cadascuna té el seu

ús. Un nombre és una xifra que designa una quantitat, i un número no. Així, direm que «ha augmentat el nombre de multes a les carreteres catalanes» (és a dir, no sabem quantes se n’han posat, però parlem en tot cas d’una quantitat). En canvi, parlem «d’un número de matrícula», en què les xifres no signifiquen una quantitat, sinó senzillament un codi identificatiu (el mateix passaria amb un número de mòbil, o de loteria).

nombres ordinals Els nombres ordinals (que se solen emprar per esmentar

l’edició d’un festival, o d’una fira) es formen afegint la terminació -è, -ena al nombre cardinal: vint-i-unè, trenta-tresena, setanta-sisena, etc. Tot i això, si el nombre és alt i fa de mal dir, es pot col·locar el nombre darrere del substantiu, i aleshores formar el cardinal corresponent; així, la vint-i-unena edició serà l’edició vint-i-u, com la setena fila del cine és la fila set.

només val la victòria Un altre tòpic futbolístic. És fàcilment substituïble per

guanyar sigui com sigui, guanyar tant sí com no, guanyar de totes totes...


65 noms russos En rus, la lletra o en posició àtona es pronuncia com la nostra vocal neutra. Això fa que Gorbatxov es pronunciï ‘Garbatxov’, i Borís, ‘Barís’. Passa el mateix amb la nau espacial ‘Saiús’ (no ‘Soyuz’).

nord-americà El prefix nord- es pronuncia amb una vocal final sorda, i per

tant sona com una t: nord-americà s’ha de pronunciar ‘nortamericà’, i nord-europeu fa ‘norteuropeu’.

O Oaxaca Alguns topònims de Mèxic (també Nexaca) conserven un arcaisme

gràfic en la lletra x, que sona de fet com una jota castellana. Per tant, haurem de llegir Oajaca (amb pronúncia en castellà) i mai Oacsaca, com si penséssim que la x ha de sonar com sona en català, és a dir ‘ics’.

oenagés En alguns mitjans es fa el plural d’ONG (‘oenagé’), exactament

igual, és a dir ‘oenagé’, ja que per escrit les sigles no tenen plural. Així doncs, no és estrany sentir de vegades que «les oenagé han enviat tants diners al sud d’Àsia». Hi ha, però, una altra opció, que és considerar que el terme està lexicalitzat, i que per tant oenagé podria servir com a paraula per si sola, sense haver de recordar les sigles. Col·loquialment aquest pas ja s’ha fet, i és ben normal sentir parlar de «les oenagés», amb una s de plural ben evident. El procés és semblant en els casos dels cedés i els devedés, tot i que en aquesta ocasió el precedent d’elapés ens permet prescindir més de pressa del singular invariable i afegir-hi la s.

okupes i ocupants Farem servir les dues expressions per referir-nos a dos

tipus d’ocupació immobiliària. D’una banda, els okupes són els joves antisistema que entres a cases per viure-hi i fer-hi activitats diverses. De l’altra, parlarem d’ocupants quan es tracti d’intrusos que es posen a viure en pisos buits.

open i cup Traduirem sempre al català aquestes dues paraules, encara que

formin part de la designació oficial d’un torneig. Així, direm Copa Davis de tenis (com s’ha dit sempre), però també Copa Ryder de golf, i si algú rebateja la Copa de Catalunya com Catalunya Cup, també la traduirem. Amb la paraula open farem si fa no fa el mateix, i direm Obert dels Estats


66 Units en lloc de US Open, o Obert d’Austràlia en lloc d’Open d’Austràlia.

opes Farem servir els derivats de la sigla OPA (oferta pública d’adquisició)

apareguts arran del cas Endesa: el plural opes, el verb opar i els adjectius opador -a (empresa opadora) i opat -da (empresa opada).

ordre de crida i cerca És així com n’hem de dir de l’ordre de busca i

captura, expressió que ara com ara és incorrecta. Orient Mitjà Després de la Segona Guerra Mundial, es va encunyar la

denominació d’Orient Mitjà, molt més àmplia que Pròxim Orient, ja que inclou aquests països però també un bon nombre de països àrabs no mediterranis, com ara Jordània, l’Iraq, l’Iran, l’Afganistan, el Pakistan i l’Aràbia Saudita. Per tant, les dues designacions no són sinònimes, i una inclou l’altra. Podrem alternar totes dues formes sempre que estiguin ben emprades (és a dir, l’Iraq no és al Pròxim Orient, sinó a l’Orient Mitjà).

Osasuna Els equips de futbol sempre duen article (“el Barça juga contra el

Betis”). Alguns equips, però, duen un article aglutinat, encara que sigui en una altra llengua, i en aquests casos es procura no reiterar l’article. Així, de la mateixa manera que no diem que ens agraden els The Beatles, o que llegim el El País, no repetirem l’article en els casos d’equips de futbol. Per tant, direm que un equip juga contra Osasuna (en basc, La Salut), Las Palmas o Os Belenenses (en portuguès, Els Betlemesos), no l’Osasuna, el Las Palmas o l’Os Belenenses.

òscars El nom del premi que atorga l’Acadèmia de Hollywood és Oscar, i

per això parlem de la cerimònia dels Premis Oscar. Ara bé, res no impedeix que col·loquialment puguem fer-ne el plural, i parlar de la «cerimònia dels òscars», o dir que una determinada pel·lícula s’ha endut «cinc òscars». S’ha imposat una certa tendència, sobretot en els diaris, d’escriure sempre el singular i en majúscula (és a dir, la cerimònia dels Oscar) amb l’argument que és una marca registrada; que sigui una marca impedeix, per exemple, que surti una revista de cinema amb aquest títol, però no que col·loquialment en fem el plural.


67 Osona Totes les comarques de Catalunya han de dur article (el Baix Llobregat, el Garraf, el Solsonès, l’Art Empordà, etc.) excepte una: Osona. Per tant, Vic és la capital d’Osona, no «de l’Osona».

P país Hi ha paraules que tenen un significat imprecís, i d’altres que tenen

significat en funció de les creences del receptor (en el nostre cas, l’oient). I la paraula país compleix tots dos inconvenients. D’una banda, cap diccionari no és capaç de donar-ne una definició unívoca, i tant pot valer per a estats (és a dir, països que surten en un atles com a tals), per a unions d’estats (per exemple, els Estats Units), i per a territoris sense estat propi (com ara el Kurdistan). De l’altra, el sentit del terme depèn molt més del significat que li doni qui escolta (és a dir, què creu cadascú que és un país) i no pas del seu sentit en si. Per això, mirarem d’evitar les designacions unívoques i farem servir el mot sempre en un context entenedor, de manera que en emprar-lo no hi hagi dubte de què estem dient.

País Valencià Emprarem la forma tradicional País Valencià com a

equivalent de Comunitat Valenciana, però segons el context. Si ens referim a aspectes geogràfics, lingüístics, històrics o culturals podrem fer servir País Valencià, però mantindrem Comunitat Valenciana com a referència més administrativa o institucional. Així, direm que Francisco Camps és president de la Comunitat Valenciana, no del País Valencià.

països duplicats Cal especificar sempre el nom correcte del país si es pot

confondre amb un altre país de nom gairebé indèntic. Hi ha dues Corees, dos Congos i tres Guinees (vegeu punt 5.1. Tots els països del món), i convé especificar sempre de quin país parlem, ja que hi pot haver notícies en què es vegi implicat algun o tots dos països (per exemple, en el cas de les adopcions internacionals del Congo, que podien ser tots dos).

pal de bandera No màstil.


68 passiva pronominal Farem concordar el verb amb el complement:

S’ha construït diversos equipaments en aquests solars. S’han construït diversos equipaments en aquests solars.

pastera i cayuco De ja fa temps que es fa servir el terme pastera per fer

referència a les embarcacions rudimentàries plenes d’immigrants que pretenen arribar a les costes espanyoles, i el seu ús està tan estès que fins i tot s’empra per a expressions com camió pastera i pis pastera. En certa manera, amb aquest terme el que importa no és tant el tipus d’embarcació com les condicions i el significat de la navegació. Per aquest motiu, no emprarem altres expressions que al·ludeixin al tipus de barca, com ara cayuco, sinó que continuarem dient-ne pastera, o bé optarem per solucions més genèriques, com barca, barcassa o embarcació.

pederàstia i pedofília No utilitzarem mai la paraula pedofília i derivats per

parlar de pornografia infantil i pederàstia. La pedofília està considerada en psicologia com una parafília (com el bestialisme o la gerontofília), i si no hi ha relació sexual amb menors ni consum de pornografia infantil no es considera delicte sinó més aviat un trastorn. En canvi, la pederàstia sí que comporta la relació amb menors. Així doncs, no «rebaixarem» la condició dels pederastes a pedòfils, i no direm que s’han requisat imatges amb contingut pedòfil, sinó pederàstic.

pendent de veredicte És típica l’expressió vist per a sentència quan s’acaba

un judici i el magistrat clou definitivament la vista. Ara bé, no podem dir que un judici queda vist per a veredicte (en cas de judici amb tribunal popular) quan la vista judicial s’ha acabat i el jurat es retira a deliberar. En aquest cas, direm més aviat que el judici ha quedat pendent de veredicte.

per causes que es desconeixen En notícies de societat, sobretot relatives a

incendis i accidents de trànsit, es reprodueix una fórmula que no aporta gaire res: per causes que es desconeixen, i sembla que si no la hi posem la notícia es queda coixa: «L’accident, provocat per causes que es desconeixen, va afectar un camió i tres turismes». Curiosament, l’expressió no afegeix cap dada, cap informació, i amb ella el que fem no


69 és sinó confessar que no sabem de què parlem. N’hi ha més casos semblants, com quan diem que «s’ignora la identitat de la víctima i el mòbil del crim», o bé quan un cotxe bomba a l’Iraq «ha causat un nombre indeterminat de víctimes». Ara bé, es podria adduir que, si no ho diem, sembla que no en sapiguem les causes, i que per tant estem quedant com uns ignorants. Podríem dir coses com «a hores d’ara s’investiguen les causes de l’accident», i en el cas del cotxe bomba mirar de posar algun adjectiu no tan vague, i dir que l’atemptat «ha causat nombroses/diverses víctimes» (segons si creiem que són moltes o poques, respectivament).

per contra Com passa amb és per això que, es tracta d’un gal·licisme de

fama injustificada. Sol ser equivalent a en canvi o al contrari. personatges incívics La Guàrdia Urbana ha batejat amb quatre termes

quatre tipus de personatges que poblen la via públic de manera incívica, però ho ha fet en castellà; són els manteros, lateros, grafiteros i trileros. La invenció és brillant, ja que utilitzen el mateix morfema per ficar tothom al mateix sac, però malauradament en català no podem fer el mateix. Podem fer els equivalents triler i grafiter, però haurem de recórrer a venedor de llaunes i venedor del top manta per als altres dos casos, ja que els papers de manter i llauner ja estan agafats (fabricant i venedor de manter l’un, lampista l’altre).

pirateria informàtica i pirateria audiovisual Distingirem entre tots dos

conceptes. La pirateria informàtica és la que realitzen els coneguts com hackers per mitjà d’internet, entrant a servidors per fer la guitza. La pirateria audiovisual és la que consisteix en la còpia il·legal de discos compactes i devedés i la seva venda en els populars top manta.

piscina L’escriptura de dues grafies per a la s sorda no porta en alguns casos

l’allargament de la consonant. Paraules com piscina, ascensor, escena, adolescent, ressuscitar o asceta es pronuncien com si el so fos el d’una s sorda única.

PNB Cal pronunciar ‘pe-ena-be’, no ‘pe-ne-be’. poble Cal pronunciar la b de poble amb una geminació (com si fos

‘pobble’), o bé com una b simple segons la zona, però descartarem fer-ho o amb una p (‘pople’). El mateix farem amb probable (‘probabble’).


70 possessius Sovint, per influència de l’anglès, es fan servir possessius del tot

innecessaris. No els hem d’utilitzar quan el sentit del possessiu sigui evident pel context, per exemple amb parts del cos, peces de roba o parts d’un tot. Així, direm que «el davanter xuta amb el peu dret» (no «amb el seu peu dret)» o que «el festival ha obert les portes aquest matí» (no «les seves portes»).

preàmbul La lletra e àtona, en contacte amb una a tònica, no es converteix

mai en vocal neutra, de manera que caldrà pronunciar-la com una e ben clara. A més del mot preàmbul, passa el mateix a teatre i cereal. En el cas que les dues vocals pertanyin a mots diferents (quatre anys; que has trucat?) tampoc no pronunciarem la e com una vocal neutra, sinó que aquest cop l’elidirem: ‘quatranys’, ‘cas trucat?’.

prefixos en -o En mots compostos per una forma prefixada en -o, aquesta

vocal es pronuncia sempre com una u en català central (no en occidental) ja que és vocal àtona sempre. Serà per tant ‘autumòbil’, ‘geugrafia’, ‘ideulogia’.

presumpte, presumptament El zel per no culpar ningú mitjançant els

adjectius presumpte o suposat no s’ha de convertir en un abús. Cal aplicar l’adjectiu presumpte a algú que se suposa que ha comès un delicte o alguna conducta sospitosa, a fi de no condemnar-lo a priori; és a dir, l’hem de fer servir amb persones, no pas amb els delictes en si, ja que en aquest cas estaríem qüestionant coses que, de fet, són certes. Així, no té sentit afirmar que algú «ha estat detingut per presumptes agressions», perquè les agressions no són presumptes (són fets constatats); en tot cas, si volem matisar la detenció, haurem d’emprar l’adverbi, i dir que algú «ha estat detingut presumptament per agressions». Un altre exemple: podem dir tranquil·lament que algú és «acusat d’homicidi», i això no suposa condemnar ni prejutjar ningú, perquè la informació és del tot certa, però l’homicidi no pot ser mai un «presumpte homicidi», perquè al capdavall algú ha mort i l’homicidi no és cap supòsit. En canvi, sí que direm que «el presumpte homicida ha passat a disposició judicial» en cas que no hagi estat encara jutjat ni condemnat.

protagonista S’abusa fins a l’extenuació d’aquesta paraula i dels derivats

corresponents (protagonitzar, protagonitzat, etc.) per adornar l’expressió


71 i atribuir un protagonisme a coses que senzillament passen, ocorren, es donen, tenen lloc, centren l’atenció o són notícia. El que s’aconsegueix sempre amb aquesta tendència és inflar l’explicació d’un efectisme innecessari i col·loquialment inexplicable (ningú no parla en aquests termes). Així, trobem que la neu és protagonista per dir que neva, o que un camió protagonitza un accident per dir que ha bolcat, o fins i tot que «les casernes de Sant Andreu de Barcelona han tornat a ser protagonistes d’una jornada reivindicativa» (en tindríem prou dient que les esmentades casernes són el centre o el motiu d’una jornada reivindicativa).

Pròxim Orient La fórmula Pròxim Orient és el nom que van fer servir els

primers geògrafs moderns per designar els països de la riba oriental de la Mediterrània. Són, per tant, Turquia, Síria, el Líban, Israel i Egipte.

PSOE Cal pronunciar la p, però no dient ‘pesoe’, sinó tal qual, ‘psoe’ (com

psicologia). punt final (no punt i final) El signe de puntuació que sovint citem per

cloure alguna cosa («posem punt final...», etc.) ha d’anar sense i al mig.

Q quant a No en quant a. quiròfan Direm quiròfan encara que no estigui acceptat normativament. La

suposada solució, sala d’operacions, és poc àgil.

R radar La paraula radar procedeix dels mots anglesos radio detection and

ranging (determinació de la direcció i la distància per ràdio), però no per això s’ha de pronunciar en anglès. En català no porta accent; per tant, és paraula aguda i es pronuncia ‘radàr’, fent tònica la segona a.

Rambla Direm que el carrer barceloní que va de la plaça de Catalunya a les

Drassanes és la Rambla, no les Rambles, encara que canviï de nom al llarg del seu recorregut i pugui semblar que n’hi ha més d’una. Les


72 rambles de Barcelona serien, en tot cas, el conjunt de carrers que són rambla (la rambla de Catalunya, la rambla de Prim, la rambla del Raval, etc.).

realitzar S’abusa d’aquest verb i de vegades hi ha alternatives més acurades.

Així, direm «fer un viatge» o «construir un edifici» en lloc de «realitzar un viatge» o «realitzar un edifici».

rècord històric Convé evitar les fórmules que convidin a l’eufòria en

notícies que s’estan repetint gairebé diàriament. Si l’euro puja, i la pujada és constant i diària, no té gaire sentit dir cada dia que «l’euro supera un nou rècord històric respecte al dòlar». Un rècord és històric si fa mesos, anys o dècades que no se supera, però si ja es va superar fa vint-i-quatre hores resulta exagerat i efectista parlar d’un nou rècord històric. En tindríem prou dient que «l’euro continua pujant i marca un nou màxim respecte al dòlar». Cal pronunciar ‘rècurd’ i ‘èuru’ per al català oriental, i ‘rècord’ i ‘èuro’ per a l’occidental.

Regne Unit / Gran Bretanya La Gran Bretanya és l’illa gran de les dues

illes Britàniques, i està integrada per Anglaterra, Gal·les i Escòcia. L’estat europeu, tanmateix, inclou també Irlanda del Nord, i rep el nom oficial de Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (abreujat, Regne Unit). Paradoxalment, no hi ha gentilici, de manera que ens conformarem amb britànic.

relatiu qui És incorrecte en posició de subjecte en oracions relatives

explicatives. Per tant:

El conseller, qui havia afirmat que s’havien mantingut negociacions, s’ha mostrat decebut.

El conseller, que havia afirmat que s’havien mantingut negociacions, s’ha mostrat decebut.

relatius on / en què Es tracta de dues formes de pronom de relatiu gairebé

equivalents, però no iguals. El relatiu on té un sentit locatiu i és adequat per a expressions com «la casa on vivia» o «la ciutat on hi ha més delinqüència». La forma en què es pot emprar també en aquests casos, però serà l’única que farem servir per ubicar informacions en situacions


73 que no siguin físiques. Així doncs, direm «l’informe en què es detallen aquestes qüestions», i no «l’informe on es detallen aquestes qüestions».

rendible (no rentable) Una cosa que dóna un rendiment diem que és

rendible, no rentable, fórmula que significa que «es pot rentar». República Txeca / Txèquia L’expressió ortodoxa és República Txeca, tot i

que també farem servir Txèquia com a forma secundària. respecte a/de Quan utilitzem la paraula respecte per situar una referència,

haurem de posar sempre alguna de les dues preposicions, a o de. Per tant, direm «respecte de les dades de l’any passat», o «respecte a les previsions del govern».

Rodalies Com ha passat en altres casos, la designació oficial del servei

inclou un error, contra el qual no podem combatre, ja que informativament no podem canviar una designació. Per això mantindrem el terme Rodalies per referir-nos a la xarxa de proximitat de Renfe, tot i que en català la rodalia d’una ciutat és un terme sempre singular.

S saharià / sahrauí L’adjectiu saharià, sahariana al·ludeix a allò relacionat

amb el desert del Sàhara, i per tant és aplicable en qualsevol indret del mateix desert. En canvi, sahrauí (invariable per al femení) s’aplica al Sàhara Occidental, i per tant és només aplicable per a aquest territori.

salamanquí El gentilici de la ciutat castellana de Salamanca és salamanquí,

salamanquina, salamanquins, salamanquines. Per tant, evitarem salmantí.

sant Andreu Els sants que comencen amb vocal fan que la t precedent soni,

i per tant direm ‘santandreu’ i ‘santeloi’. El mateix passa amb el sintagma cent anys, que serà ‘centanys’ i no ‘cenanys’.

seguda (no sentada) Evitarem l’expressió fer una sentada perquè inclou el

participi femení del verb sentar, que és incorrecte. En canvi, farem el participi de seure i direm fer una seguda.


74 sempre que No sempre i quan. setmana La t davant de la m propicia la pronunciació una mica més llarga de

la m, és a dir ‘semmana’, que caldrà pronunciar com altres mots que duen dues emes: immens, immers, gamma, emmagatzemar.

signe / senyal Un signe és una representació simbòlica d’alguna cosa,

mentre que un senyal n’és un indici. Així doncs, si un cadàver apareix amb ganivetades diverses direm que «presentava senyals de violència», no pas «signes de violència».

single / sense parella Darrerament s’ha adoptat la forma single per fer

referència a les persones solteres, separades, divorciades o vídues que estan sense parella. Mantindrem la denominació anglòfona single, però l’alternarem amb els sense parella, tal com hem adoptat una forma similar en el cas dels sense papers o els sense sostre. Així, podrem dir que «cada cop hi ha més oferta d’oci per als sense parella».

Sofia Atenció a la capital de Bulgària, coneguda en alguns mitjans com

Sòfia. És Sofia, com el nom de dona (‘Sufía’ en català oriental, ‘Sofía’ en occidental).

sub- La forma sub- s’ha de pronunciar amb la b ensordida, és a dir ‘sup’, en

els mots compostos, però només en els casos en què es tracti d’un prefix: subaquàtic i subíndex fan ‘supaquàtic’ i ‘supíndex’. En canvi, si sub- no és un prefix es pronuncia tal com s’escriu: sublim, subhasta.

sud-americà Tal com passa amb nord-americà, que es pronuncia

‘nortamericà’, el prefix sud- també ensordeix la consonant final, que fa t per acabar donant ‘sutamericà’ o ‘sutafricà’.

sunnita Partidari de l’ortodòxia musulmana, que observa escrupolosament

les normes de la sunna. La sunna és el costum habitual de Mahoma en les diverses circumstàncies de la vida i en general té valor de norma per als musulmans.


75 T tal com No tal i com. taliban Farem servir la forma taliban per al masculí i el femení, amb el

corresponent talibans per al plural. El terme, que textualment significa «els estudiants de religió», designa els grups d’estudiants radicals sunnites que van crear una de les guerrilles que operaven contra l’ocupació soviètica i durant la guerra civil afganesa. Progressivament, van anar controlant el país i van arribar al govern l’any 1996. Malgrat que s’ha admès el femení talibana, el desestimaren.

taquilla (no guixeta) El lloc on comprem entrades és la taquilla, no la

guixeta, que és una forma no admesa. Del moble dels vestidors on els jugadors posen les seves coses en direm armari, o armariet, si es vol.

tarannà (no talant) L’onada de talante ha dut traduccions precipitades i

gairebé grotesques, amb el suport implícit dels correctors automàtics; talant, en tant que gerundi del verb talar, és lògic que no surti subratllat de vermell.

targeta Els petits fulls de cartolina o de plàstic que es fan servir per a

diferents usos són targetes, com ara una targeta de crèdit, de visita, la targeta vermella del futbol o una targeta de transport. No n’hem de dir, doncs, targes.

terminis Els terminis són curts, llargs o mitjans, i per tant direm a curt, llarg

o mitjà termini, no a mig termini. terrorisme islamista No direm mai terrorisme islàmic (vegeu punt 2.4.3.

Terrorisme). terrorista suïcida Emprarem l’expressió terrorista suïcida en lloc de

kamikaze. Els kamikazes eren els pilots suïcides japonesos que es llançaven contra les torres de control dels vaixells enemics. Convé per tant emprar el terme en un context semblant, per exemple quan un suïcida condueix un vehicle i el fa esclatar contra un edifici. No farem servir el terme, però, si es tracta només d’algú que fa esclatar una càrrega explosiva que duu al damunt a fi de causar el màxim nombre de víctimes.


76 En aquest cas, en direm només suïcida, o terrorista suïcida. Podem dir-ne també home bomba o dona bomba (com diem cotxe bomba, camió bomba, carta bomba).

top manta Hi ha una certa inclinació d’anomenar la venda al carrer com

venda ambulant, tot i que la venda ambulant és una activitat legal i perfectament regulada. Al començament, quan els productes que es venien al carrer eren sobretot cedés, es va encunyar l’enginyós terme top manta, en clara al·lusió a les llistes d’èxits musicals i al suport en què es feia la venda, que solen ser draps més o menys grans. Usarem top manta, però també altres fórmules, com venda il·legal o venda irregular.

tot / mig Els determinants tot i mig, si van seguits d’un nom de lloc, han

d’anar sempre en masculí. Per això diem tot Catalunya, tot Espanya i tot Europa (i mig Catalunya, mig Espanya i mig Europa).

Tour, Giro i Vuelta Mantindrem tots tres termes, tal com esperaríem que

altres mitjans no catalans fessin amb la Volta. De tota manera, podem emprar la paraula volta per dir volta a França, a Itàlia o a Espanya (o francesa, italiana, espanyola). En cap cas no farem servir ronda.

treva / alto el foc Una treva té sempre un matís temporal: sempre s’acaba,

tard o d’hora, i així ho recullen els diccionaris en català i castellà. Un alto el foc és també una interrupció d’hostilitats, però no té per què acabar-se; és a dir, un alto el foc pot ser definitiu. Per dir-ho gràficament, una treva és un parèntesi que s’obre i es tanca, mentre que un alto el foc de moment s’obre i ja veurem què passa.

tron Se’n diu així del seient que ocupaven antany els sobirans, i encara ara

es fa servir per referir-se al càrrec de monarca. En cap cas és tro, que no és més que un fenomen meteorològic.

túning Direm túning (a l’anglesa), però emprarem també els possibles

derivats catalans: tunejar, cotxe tunejat, tunejador. turisme rodamón Usarem aquesta expressió per referir-nos a un tipus de

turisme de baixíssim cost, el dels visitants que vénen en autoestop i dormen en qualsevol parc públic.


77 U

urnes que criden L’expressió no és incorrecta, però sí massa recurrent:

«avui els ciutadans estan cridats a les urnes». Normalment en tenim prou dient que voten o van a votar.

V valorar positivament El verb valorar ja té un matís positiu. Per tant,

valorar positivament és una redundància, i en canvi valorar negativament és una contradicció. Podem dir, com a alternativa, trobar bé, sentir-se (o mostrar-se) satisfet, o felicitar-se.

vels islàmics S’anomena hijab el que solem designar com a mocador islàmic

i que periòdicament genera debat sobre el seu ús en alguns àmbits laics, com ara les escoles. Es tracta d’un mocador que cobreix el cap i que pot cobrir també part de la cara. S’anomena xador la túnica llarga (sovint negra) que cobreix la dona des del cap fins als turmells, però que pot deixar descoberts els peus, les mans i també la cara. El burca (en masculí) és una túnica que cobreix complementament tot el cos de la dona i deixa una reixeta a l’alçada dels ulls. La túnica masculina és la gel·laba, típica del Magrib.

veredicte / sentència El veredicte és el judici sobre la culpabilitat o la

innocència d’un encausat. És, senzillament, dir si va ser ell o no, i en alguns casos això ho determina un jurat popular. La sentència és el càstig que el jutge aplica en funció del veredicte. Per tant, en casos de judicis amb jurat popular, no podem dir mai que «el judici queda vist per sentència» quan s’acaben les sessions i el jurat delibera, ja que la sentència l’haurà d’imposar el jutge precisament després de la deliberació (vegeu pendent de veredicte).

vessant És mot masculí, i per tant parlarem del vessant de la notícia. vial / viària Un vial és un camí ample, mentre que viària és l’adjectiu que

s’aplica a la via pública. Per aquest motiu direm seguretat viària o xarxa viària, i no pas seguretat vial o xarxa vial.


78 vivenda Direm vivenda com a sinònim d’habitatge, però no com a forma

única.

W web La normativa admet els dos gèneres per a web (el web, la web), però

amb algun matís de difícil precisió. Optarem per fer servir el masculí, prenent la noció de lloc web i no de pàgina web.

X Xerez Malgrat la x inicial, es pronuncia com si fos una j castellana, tal com

diem Jerez. La forma xerès és correcta només per parlar del vi. xiïta Un xiïta és el seguidor del corrent islàmic sorgit amb motiu de la

successió del tercer califa de l’islam, i que sosté que l’única interpretació vàlida de l’Alcorà és la dels imams i no pas la sunna.

Z

zona euro (no eurozona) De fa uns anys s’ha estès l’ús del prefix euro- per al·ludir a tot allò que faci referència a la Unió Europea. Així, parlem d’euroregió per referir-nos al territori de la mateixa Unió, o d’euroescèptics per esmentar els que hi estan en contra. Ara bé, els països que han implantat l’euro com a moneda única no són els mateixos que formen la Unió, i per tant en aquest cas el prefix euro- no pot equivaler al conjunt de la Unió Europea. Farem servir per tant zona euro i no eurozona per als països que fan anar la moneda comuna.


79 5

ANNEXOS

5.1. Tots els països del món País Gentilici Capital Afganistan (l’)

afganès -esa

Kabul

Albània albanès -esa Tirana Alemanya alemany -anya Berlín Algèria algerià -ana Alger Andorra andorrà -ana Andorra la Vella Angola angolès -esa Luanda Antigua i Barbuda antiguà -ana Saint John’s Aràbia Saudita (l’) saudita Riyad Argentina (l’) angentí -ina Buenos Aires Armènia armeni -ènia Erevan Austràlia australià -ana Canberra Àustria austríac -íaca Viena Azerbaitjan (l’) azerbaitjanès -esa Bakú Bahames (les) bahamià Nassau Bahrain bahrainí -ina Manama Bangladesh bengalí Dacca Barbados (les) barbadès -esa Bridgetown Bèlgica belga Brussel·les Belize belizeny -enya Belmopan Benín beninès -esa Porto-Novo Bhutan bhutanès -esa Thimbu Bielorússia bielorús -ussa Minsk Bolívia bolivià -ana Sucre / La Paz Bòsnia i Hercegovina bosnià -ana Sarajevo Botswana botswanès -esa Gaborone


80 Brasil (el) brasiler -era Brasília Brunei bruneà -ana Bandar Seri Begawan Bulgària búlgar -úlgara Sofia Burkina burkinès -esa Ouagadougou Burundi burundès -esa Bujumbura Cambodja cambodjà -ana Phnom Penh Camerun (el) camerunès -esa Yaoundé Canadà (el) canadenc -enca Otawa Cap Verd capverdià -ana Praia Colòmbia colombià -ana Bogotà Comores (les) comorà -ana Moroni Corea del Nord nord-coreà -ana Pyongyang Corea del Sud sud-coreà -ana Seül Costa d’Ivori ivorià -ana Yamoussoukro Costa Rica costa-riqueny -enya San José Croàcia croat -a Zagreb Cuba cubà -ana L’Havana Dinamarca danès -esa Copenhaguen Djibouti djiboutenc -enca Dhibouti Dominica (la) dominiquès -esa Roseau Egipte egipci -ípcia El Caire El Salvador salvadorenc -enca San Salvador Equador (l’) equatorià -ana Quito Eritrea eritreu -ea Asmara Eslovàquia eslovac -aca Bratislava Eslovènia eslovè -ena Ljubljana Espanya espanyol -ola Madrid Estats Units (els) nord-americà -ana Washington Estònia estonià -ana Tallinn Etiòpia etíop Addis Abeba Fiji (les) fijià -ana Suva Filipines (les) filipí -ina Manila Finlàndia finlandès -esa Hèlsinki França francès -esa París Gabon (el) gabonès -esa Libreville Gàmbia gambià -ana Banjul Geòrgia georgià -ana Tbilisi Ghana ghanès -esa Accra Grècia grec -ega Atenes Grenada grenadí -ina Saint George’s Guatemala guatemalenc -enca Guatemala Guinea guineà -ana Conakry Guinea Bissau guineà -ana de Bissau Bissau


81 Guinea Equatorial equatoguineà -ana Malabo Guyana guyanès -esa Georgetown Haití haitià -ana Port-au-Prince Hondures hondureny -enya Tegucigalpa Hongria hongarès -esa Budapest Iemen (el) iemenita San’a Índia (l’) indi índia Nova Delhi Indonèsia indonesi -èsia Djakarta Iran (l’) iranià -ana Teheran Iraq (l’) iraquià -ana Bagdad Irlanda irlandès -esa Dublín Islàndia islandès -esa Reykjavík Israel israelià -ana Jerusalem Itàlia italià -ana Roma Jamaica jamaicà -ana Kingston Japó (el) japonès -esa Tòquio Jordània jordà -ana ’Amman Kazakhstan (el) kazakh Akmola Kènia kenià -ana Nairobi Kirguizistan (el) kirguís Bixkek Kiribati kiribatià -ana Tarawa Kuwait kuwaitià -ana Kuwait Laos laosià -ana Vientiane Lesotho lesothià -ana Maseru Letònia letó -ona Riga Líban (el) libanès -esa Beirut Libèria liberià -ana Monròvia Líbia libi -íbia Trípoli Liechtenstein liechtensteinià -ana Vaduz Lituània lituà -ana Vilnius Luxemburg luxemburguès -esa Luxemburg Mecedònia macedoni -ònia Skopje Madagascar malgaix -aixa Antananarivo Malàisia malai -aia Kuala Lumpur Malawi malawià -ana Lilongwe Maldives (les) maldiu -iva Malé Mali malià -ana Bamako Malta maltès -esa La Valletta Marroc (el) marroquí -ina Rabat Marshall marshallès -esa Majuro Maurici mauricià -ana Port Louis Mauritània maurità -ana Nouakchott Mèxic mexicà -ana Mèxic (DF)


82 Micronèsia micronesi -èsia Palikir Moçambic moçambiquès -esa Maputo Moldàvia moldau -ava Chisinau Mònaco monegasc -asca Mònaco Mongòlia mongol -ola Ulan Bator Montenegro montenegrí -ina Podgorica Myanmar birmà -ana Rangun Namíbia namibi -íbia Windhoek Nauru nauruà -ana Yaren Nepal (el) nepalès -esa Kàtmandu Nicaragua nicaragüenc -enca Managua Níger nigerí -ina Niamey Nigèria nigerià -ana Abuja Noruega noruec -ega Oslo Nova Zelanda neozelandès -esa Wellington Oman omanita Muscat Països Baixos (els) neerlandès -esa Amsterdam Pakistan (el) pakistanès -esa Islamabad Palau palau -àua Koror Panamà (el) panameny -enya Panamà Papua-Nova Guinea papú Port Moresby Paraguai (el) paraguaià -ana Asunción Perú (el) peruà -ana Lima Polònia polonès -esa Varsòvia Portugal portuguès -esa Lisboa Puerto Rico porto-riqueny -enya San José Qatar qatarià -ana al-Dawha Regne Unit (el) britànic -ica Londres República Centreafricana centreafricà -ana Bangui República del Congo congolès -esa Brazzaville Rep. Dem. del Congo congolès -esa Kinshasa República Dominicana dominicà -ana Santo Domingo República Txeca txec -eca Praga Romania romanès -esa Bucarest Rússia rus -ussa Moscou Rwanda rwandès -esa Kigali Saint Christopher i Nevis santcristoferí -ina Basseterre Saint Lucia santlucià -ana Castries Saint Vincent i les Grenadines

santvincentí -ina Kingstown

Salomó salomonenc -enca Honiara Samoa samoà -ana Apia San Marino sanmarinès -esa San Marino


83 São Tomé i Príncipe saotomès -esa São Tomé Senegal (el) senegalès -esa Dakar Sèrbia serbi -èrbia Belgrad Seychelles (les) seychellès -esa Victoria Sierra Leone sierraleonià -ana Freetown Singapur singapurès -esa Singapore Síria sirià -ana Damasc Somàlia somali Muqdisho Sri Lanka singalès -esa Colombo Sud-àfrica sud-africà -ana El Cap / Pretòria Sudan (el) sudanès -esa Khartoum Suècia suec -eca Estocolm Suïssa suís -ïssa Berna Surinam surinamès -esa Paramaribo Swaziland swasi Mbabane Tadjikistan (el) tadjik -ika Duixanbe Tailàndia tailandès -esa Bangkok Taiwan taiwanès -esa Taipei Tanzània tanzà -ana Dar es Salaam Timor Oriental timorès -esa Dili Togo togolès -esa Lomé Tonga tongalès -esa Nukualofa Trinitat i Tobago trinitenc -enca Port of Spain Tunísia tunisià -ana Tunis Turkmenistan (el) turcman -ana Aixhabad Turquia turc -urca Ankara Tuvalu tuvaluà -ana Fongafale Txad (el) txadià -ana N’Djamena Ucraïna ucraïnès -esa Kíev Uganda ugandès -esa Kampala Unió dels Emirats Àrabs (la) emiratià -ana Abu Zabi Uruguai (l’) uruguaià -ana Montevideo Uzbekistan (l’) uzbek -eka Taixkent Vanuatu vanuatià -ana Port-Vila Vaticà (el) vaticà -ana Ciutat del Vaticà Veneçuela veneçolà -ana Caracas Vietnam (el) vietnamita Hanoi Xile xilè -ena Santiago Xina (la) xinès -esa Pequín Xipre xipriota Nicòsia Zàmbia zambià -ana Lusaka Zimbàbue zimbabuès -esa Harare


84 5.2. Comarques, capitals i gentilicis Comarca Gentilici Capital Gentilici

Alta Ribagorça

ribagorçà -ana

el Pont de Suert

pontarrí -ina

Alt Camp de l’Alt Camp Valls vallenc -enca

Alt Empordà altempordanès -esa Figueres figuerenc -enca

Alt Penedès penedesenc -enca Vilafranca del Penedès vilafranquí -ina

Alt Urgell alturgellenc -enca la Seu d’Urgell urgellenc -enca

Anoia anoienc -enca Igualada igualadí -ina

Bages bagenc -enca Manresa manresà -ana

Baix Camp del Baix Camp Reus reusenc -enca

Baix Ebre del Baix Ebre Tortosa tortosí -ina

Baix Empordà baixempordanès -esa la Bisbal d’Empordà bisbalenc -enca

Baix Llobregat del Baix Llobregat Sant Feliu de Llobregat santfeliuenc -enca

Baix Penedès penedesenc -enca el Vendrell vendrellenc -enca

Barcelonès del Barcelonès Barcelona barceloní -ina

Berguedà berguedà -ana Berga berguedà -ana

Cerdanya Cerdà -ana Puigcerdà puigcerdanès -esa

Conca de Barberà de la Conca de Barberà Montblanc montblanquí -ina

Garraf garrafenc -enca Vilanova i la Geltrú vilanoví -ina

Garrigues garriguenc -enca les Borges Blanques borgenc -enca

Garrotxa garrotxí -ina Olot olotí -ina

Gironès del Gironès Girona gironí -ina

Maresme maresmenc -enca Mataró mataroní -ina

Montsià montsianenc -enca Amposta ampostí -ina

Noguera noguerenc -enca Balaguer balaguerí -ina

Osona osonenc -enca Vic vigatà -ana

Pallars Jussà pallerès -esa Tremp trempolí -ina

Pallars Sobirà pallerès -esa Sort sortenc -enca

Pla de l’Estany del Pla de l’Estany Banyoles banyolí -ina

Pla d’Urgell del Pla d’Urgell Mollerussa mollerussenc -enca

Priorat prioratí -ina Falset falsetà -ana

falsetenc -enca


85 Ribera d’Ebre riberenc -enca Móra d’Ebre morenc -enca

Ripollès ripollès -esa Ripoll ripollès -esa

ripollenc -enca

Segarra segarrenc -enca Cervera cerverí -ina

Segrià segrianenc -enca Lleida lleidatà -ana

Selva selvatà -ana Santa Coloma de

Farners

colomenc -enca

farnesenc -enca

Solsonès del Solsonès Solsona solsonenc -enca

solsoní -ina

Tarragonès del Tarragonès Tarragona tarragoní -ina

Terra Alta de la Terra Alta Gandesa gandesà -ana

Urgell urgellenc -enca Tàrrega targarí -ina

Val d’Aran aranès -esa Vielha de Vielha

Vallès Occidental vallesà -ana Sabadell sabadellenc -enca

Vallès Oriental vallesà -ana Granollers granollerí -ina


86 5.3. Masculins i femenins adjudicatari adjudicatària

adjunt adjunta

administrador administradora

administratiu administrativa

advocat advocada

agent agent

agrònom agrònoma

agutzil agutzil

ajudant ajudanta

alcalde alcaldessa

aparellador aparelladora

aprenent aprenenta

arquitecte arquitecta

arxiver arxivera

assessor assessora

assistent assistent

actor actriu

autor autora

auxiliar auxiliar

bidell bidella

bomber bombera

botànic botànica

brigada brigada

cambrer cambrera

camioner camionera

cap cap

capatàs capatassa

capità capitana

caporal caporala

carter cartera

comandant comandanta

comissari comissària

comptable comptable

conductor conductora

conferenciant conferenciant

conseller consellera

conserge conserge

cònsol cònsol

contractista contractista

coronel coronela

corrector correctora

crític crítica

cuiner cuinera

degà degana

delegat delegada

delineant delineant

dependent dependenta

dipositari dipositària

diputat diputada

director directora

doctor doctora

drapaire drapaire

empleat empleada

empresari empresària

encarregat encarregada

enginyer enginyera

esportista esportista

estudiant estudiant

fabricant fabricant

facultatiu facultativa

ferrer ferrera

fiscal fiscal

físic física

forense forense

forner fornera

fotògraf fotògrafa

funcionari funcionària

fuster fustera

general generala

geògraf geògrafa

gerent gerent

gestor gestora

governador governadora

governant governant


87 guàrdia guàrdia

infermer infermera

informador informadora

informàtic informàtica

inspector inspectora

intendent intendenta

intèrpret intèrpret

interventor interventora

jutge jutgessa

licitador licitadora

lladre lladre

manyà manyà

mecànic mecànica

mestre mestra

metge metgessa

miner minera

ministre ministra

mosso d’esquada mossa d’esquadra

músic música

notari notària

oficial oficiala

operari operària

ordenança ordenança

pedagog pedagoga

pediatre pediatra

peixater peixatera

pèrit pèrita

perruquer perruquera

pilot pilot

poeta poeta, poetessa

policia policia

pràctic pràctica

president presidenta

professor professora

propietari propietària

prostitut prostituta

psiquiatre psiquiatra

psicòleg psicòloga

quiosquer quiosquera

recepcionista recepcionista

regidor regidora

representant representant

resident resident

secretari secretària

senador senadora

sergent sergenta

síndic síndica

soldat soldada

sol·licitant sol·licitant

superior superiora

supervisor supervisora

suplent suplent

tècnic tècnica

telefonista telefonista

terapeuta terapeuta

terrissaire terrissaire

tinent tinenta

treballador treballadora

tresorer tresorera

veterinari veterinària

vocal vocal

xef xef

xofer, xòfer xofera, xòfer

Llibre d'estil de COMRàdio

Documents

Transcript of Llibre d'estil de COMRàdio