LLIBRE DE VIATGE - ACTact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/06/... · 2014. 6. 19. · Tren de...
57
LLIBRE DE VIATGE DELS PIRINEUS DE CATALUNYA
Transcript of LLIBRE DE VIATGE - ACTact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/06/... · 2014. 6. 19. · Tren de...
www.visitpirineus.com
LLIBRE DE VIATGEDELS PIRINEUS DE CATALUNYA
www.visitpirineus.com Ed
ició
Ed
ició
: 2
01
1
Est
any
de
San
t M
auri
ci:
20
11
E
stan
y d
e S
ant
Mau
rici
Ed
ició
: 2
01
1
Est
any
de
San
t M
auri
ci
L’Agència Catalana de Turisme vol agrair la seva col·laboració en la cessió de fotografies.Fotografies: Ainara, Josep Ma. Fabregat, Maria Geli, Michael Helsing, Pep Iglesias, Rafael López Monné, Juli Pérez, Pilar Planaguma,Manuel Pueyo, Manel Puig Palmer, Oscar Rodbag, Arthur Selbach, Nelson Souto, Marisa Tartera, Francesc Tur, Joan Ureña, Manel Viladrich,ACT, Arxiu Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Arxiu d’Imatges del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Carros de Foc,Consell Comarcal del Gironès, Consell Comarcal del Ripollès, Consell Comarcal del Solsonès, Consorci Ripollès Desenvolupament,Ajuntament de Castelló d’Empúries, Ajuntament de Llívia, Turisme de la Seu, Patronat Vall de Boí, Patronat de Turisme de la Vall Fosca,Torisme Val d’Aran, Vall de Núria.
54 55
a Zaragoza,Bilbao,Madrid
a València
a Paris,Bordeaux
a Bayonne
a Montpeller,Lyon
C-55
Perpinyà(Perpignan)
Barcelona
Toulouse
Andorrala Vella
Lleida
Girona
Tarragona
La Bisbald’Empordà
El Pratde Llobregat
Sant Feliude Llobregat
Badalona
Vic
Ripoll
Santa Colomade Farners
Mataró
Granollers
Martorell
Reus
IgualadaTàrregaCervera
Manresa
El Vendrell
Vilafrancadel Penedès
Tarbes
Castres
Carcassonne
Narbonne
Béziers
TerrassaSabadell
Balaguer
Les BorgesBlanques
Vielha
La Poblade SegurTremp
La Seud’Urgell
LlíviaPuigcerdà
Berga
Figueres Roses
Port-VendresCéret
Banyoles
Olot
St. Girons Foix
PamiersLimouxLourdes
El Pontde Suert Sort
Elne
Blanes
Sant Feliude Guíxols
Palamós
Sant Celoni
Artesade Segre
Solsona
Súria
St. Gaudens
Tarascon-sur-Ariège
Cazères
MuretMazamet
Sigean
Prades
la Jonquera Portbou
A-2
C-58
C-32
N-I
I
C-65
C-66
N-260
N-260
C-13
N-230
N-2
60
CG
-1
CG-2
N-260
C-25C-25
A-2
AP
-2
N-II
AP-2
AP-7
AP-7
C-32
N-II
C-59
C-17
E-15
E-80
N-113N-20
N-20
N-116
N-9
E-15
N-112
E-80
C-26
C-16
C-14
C-14
N-260
N-240
N-152
AP
-7
C-17
B-20
N-230
C-1
3
C-14
N-9
N
0 30 kmM A RM E D I T E
RR
AN
I
C-37
Distàncies quilomètriques
En construcció
Ferrocarril. Cremallera
Tren de Gran Velocitat en construcció
Cap de comarca
Cap de municipi, altres entitats
Curs fluvial. Pantà. Pic
Límit estatal
Límit de comunitat autònoma
Autopista. Autovia
Via preferent. Xarxa bàsica
Xarxa comarcal. Xarxa local
Carretera desdoblada. Túnel
F R A N Ç A( F R A N C E )
AR
AG
Ó(
AR
AG
ÓN
)
N-14
5
97
142
103
163
112
195
143
109
147
102
172
164
311
117
97
139
71
177
58
40
73
40
113
171
197
224
86
31
114
111
173
218
272
167
227
120
149
68
52
40
64
47
98
99
141
173
85
83
137
198
235
75
52
94
125
110
94
181
42
73 91
42
243
46
278
154
75
165
157
216
235
313
243
46
212
105
76
144
128
177
193
396
201
106
172
175
132
103
117
82
162
Barcelona
Berga
Figueres
Girona
Lleida
Olot
el Pont de Suert
Puigcerdà
Ripoll
la Seu d'Urgell
Solsona
Sort
Tremp
Vielha
Barcelona
Girona
Olot
el Pont de Suert
Puigcerdà
Ripoll
la Seu d'Urgell
Solsona
Sort
Tremp
Vielha
Berga
Figueres
Lleida
www.visitpirineus.com
Aquesta petita guia que tens a les mans està dissenyada perquè sigui el teu nou i
inseparable Llibre de viatge pels Pirineus de Catalunya. Un pràctic manual de viatge
pensat perquè descobreixis els paisatges més espectaculars, gaudeixis amb comoditat
de les millors rutes i visquis intensament els racons amb més encant dels fabulosos
Pirineus de Catalunya.
Totes les etapes que trobaràs aquí dins estan explicades a títol indicatiu i dependran
d’on iniciïs el recorregut, de com t’organitzis el temps per arribar-hi i de la durada
que dediquis a les visites.
Recorda que si vols tenir informació més detallada de les rutes que et proposem, cal
que te n’informis a les oficines d’informació turística.
2 3
Bon viatge!
En construcció
Ferrocarril. Cremallera
Tren de Gran Velocitat en construcció
Cap de comarca
Cap de municipi, altres entitats
Curs fluvial. Pantà. Pic
Límit estatal
Límit de comunitat autònoma
Autopista. Autovia
Via preferent. Xarxa bàsica
Xarxa comarcal. Xarxa local
Carretera desdoblada. Túnel
AR
AG
Ó(
AR
AG
ÓN
)
Hi ha un lloc on les teves emocions arriban al més alt. Des del Cap de Creus a
la Val d’Aran s’encadena la llarga franja septentrional de Catalunya formada pels
Pirineus i Prepirineus. Unes terres plenes de sorpresas, dominades per altíssimes
muntanyes i profundes valls on neixen grans rius, prats alpins, boscos d’avets.
Un plaer per als sentits on pots experimentar amb l’aventura, l’emoció, el relax,
la cultura, la gastronomia… Vine als Pirineus de Catalunya i prepara’t per viure
sensacions, per damunt de tot.
4 5
F R A N Ç A( F R A N C E )
Figueres
Olot
RipollPuigcerdà
Berga
Solsona
La Seu
Sort
Vielha
Pont de
Suert
Tremp
Pallars Sobirà
CerdanyaRipollès
Alt Empordà
Garrotxa
Berguedà
Solsonès
Alt Urgell
Pallars Jussà
Alta Ribagorça
Val d’Aran
En aquest llibre de viatge descobriràs 6 fantàstiques etapes a través de les 11comarques dels Pirineus catalans, on t’esperen sorpreses increïbles. Gaudeix detotes les rutes que et proposem.
6 7
Alta Ribagorça i Pallars JussàEl Pont de Suert - Tremp
ETAPA 6
ETAPA 1 Alt Empordà i GarrotxaFigueres – Olot
ETAPA 2 Ripollès i CerdanyaRipoll – Puigcerdà
ETAPA 3 Berguedà i SolsonèsBerga – Solsona
ETAPA 4 Alt Urgell i Pallars SobiràLa Seu d’Urgell – Sort
ETAPA 5 Val d’AranVielha
Alt Empordà
Maçanet de Cabrenys
Peralada
Castellód’EmpúriesBesalú
Figueres
Sant Joan
de les Fonts
Santa Pau
Les Preses
Olot
Garrotxa
Vall d’en Bas
Les Planes
d’Hostoles
Besalú
Cadaqués
Empuriabrava
l’Escala
la Jonquera
Llançà
Vilajüiga
Portbou
Roses
Alt Empordà i GarrotxaFigueres - Olot
8 9
Alt Empordà. Comarca situada al nord-est de la península ibèrica, punt on
comença la Costa Brava. Limita al nord amb l’extrem oriental dels Pirineus,
que arriben al mar per l’escarpada península del cap de Creus. És la comarca
més oriental del territori dels Pirineus catalans. El seu clima temperat afavoreix
la presència natural d’una vegetació típicament mediterrània. La capital és Figueres.
Garrotxa. Comarca de transició entre la muntanya i la plana, que s’estén des
dels Pirineus fins a la Serralada Transversal, amb les característiques d’una
zona de terra volcànica. La majoria de la superfície comarcal se situa a una
altura mitjana inferior als 600 metres i les màximes no superen els 1.600
metres. Un dels indrets més emblemàtics és Besalú, amb el seu entorn
arquitectònic medieval. La capital és Olot, que és a la vora de la Fageda
d’en Jordà.
ETAPA 1
Distància Carretera RecomenadaRecorregut
46 KmTotal Etapa
46 KmDe Figueres a Olot N-260
Alt Empordà TurismeTel. (+34) 972 514 431www.empordaturisme.com
CadaquésTel. (+34) 972 258 315www.visitcadaques.org
Castelló d'EmpúriesTel. (+34) 972 156 233www.castello.cat
EmpuriabravaTel. (+34) 972 450 802www.empuriabrava.cat
L'EscalaTel. (+34) 972 770 603www.lescala.cat
FigueresTel. (+34) 972 503 155www.figueres.cat
La JonqueraTel. (+34) 972 555 713www.lajonquera.cat
Àrea EmpordàTel. (+34) 972 554 354www.catalunyaturisme.com
LlançàTel. (+34) 972 380 855/(+34) 972 120 944www.llanca.cat
PeraladaTel. (+34) 972 538 840www.peralada.org
CAT VilajüigaTel. (+34) 972 530 977www.turismecat.cat
PortbouTel. (+34) 972 125 161www.portbou.org
RosesTel. 972 257 331www.roses.cat
ALT EMPORDÀwww.empordaturisme.com
OlotTel. (+34) 972 260 141www.turismeolot.cat
Centre d'informació Casal delsVolcansTel. (+34) 972 268 112www.parcsdecatalunya.net/garrotxa.htm
Vall d'en BasTel. (+34) 972 692 177 /(+34) 972 690 225www.vallbas.cat
Santa PauTel. (+34) 972 680 349www.santapau.cat
BesalúTel. (+34) 972 591 240www.besalu.cat
Sant Joan les FontsTel. (+34) 972 290 507www.santjoanlesfonts.cat
Les PresesTel. (+34) 972 692 023www.lespreses.cat
Les Planes d'HostolesTel. (+34) 972 448 026www.lesplanes.cat
GARROTXAwww.turismegarrotxa.com
Oficines de Turisme dels Pirineus de Catalunya obertes tot l’any
El volcà del Croscat és de tipus estrombolià. El seu cràter, de 600 m de llarg per 350m d’ample, té forma de ferradura i no és visible des de cap punt de l’itinerari. Lesextraccions de lapil·li que ha patit durant molts anys han obert una gran esquerda,
de més de 100 m d’altura per 500 m de llarg. L’any 1991 es van poder aturar les extraccions, gràcies a la compraque la Generalitat de Catalunya va fer a l’empresa explotadora.
L’accés al volcà del Croscat està regulat i controlat; per tant, calajustar-se a l’horari i a les instruccions que podem trobar alsplafons informatius del Parc Natural. A Can Passavent trobaremtotes les publicacions disponibles per visitar-lo.
A l’Àrea de Santa Margarida trobem l’inici d’aquest itinerari. Caltravessar la carretera d’Olot a Santa Pau (GI-524) i seguir elssenyals en direcció al volcà del Croscat. Després de Masnou, hiha un trencall a l’esquerra que s’enfila cap a Can Passavent, centred’informació i recepció del parc.
El volcà Croscat A PEU: DIFICULTAT MOLT BAIXA / DISTÀNCIA: 2,9 km / DURADA: 45 min
La Fageda d’en Jordà creix sobre la colada de lava del volcà del Croscat. Té un relleuondulat, amb petits turons que es coneixen amb el nom de “tossols”. Segons l’èpocade l’any, presenta un aspecte molt diferent, amb tonalitats vermelloses a la tardor,grises a l’hivern i sota una penombra molt fresca a l’estiu. A més dels faigs, hi haroures i boix grèvol en els llocs més assolellats.
Sortim de l’aparcament de l’Àrea deCan Serra (4 km de la carretera GI-
524 d’Olot a Santa Pau) en direcció sudi travessem la carretera. A l’altra banda, trobem les escales quedonen accés a la Fageda d’en Jordà i, a mà dreta, hi ha el monòlitaixecat en memòria del poeta Joan Maragall, on podem llegir elfamós poema que li va inspirar aquest bosc.
Un cop baixades les escales, el sender s’endinsa cap a la Fagedad’en Jordà, on podem fer tota la volta i tornar a l’aparcamentpel mateix camí d’on hem vingut.
La Fageda d’en Jordà(sender Joan Maragall) A PEU: DIFICULTAT MOLT BAIXA / DISTÀNCIA: 1,5 km / DURADA: 22 min
10 11
Volcà del Croscat
Volcàdel Torn
Volcà delPuig Safont
Volcà dela Mallola
Volcà del Puigde MartiovaCan
Passavent Masnou
Sta. Margarida
Fagedad’en Jordà
Can SerraVolcà
del Croscat
Olot
Santa Pau
Garrotxa
Aquesta ruta recorre les valls de Llémena i de Finestres travessant boscos i rieres,fins arribar al capdamunt de la serra de Finestres.
L’itinerari surt de Sant Martí de Llémena on hi ha l’església deSant Martí. Per arribar-hi des d’Olot s’agafa la carretera C-152 iC-63 en direcció a Santa Coloma de Farners i, després de SantFeliu de Pallerols, es pren la GI-531. Des de Sant Martí s’agafa laGI-531 fins arribar a Sant Esteve de Llémena.
Es continua tot recte fins a Sant Aniol de Finestres, per la GI-531,es travessa i es gira a mà esquerra. Al centre del poble trobeml’església romànica de Sant Aniol. Després de visitar el poble, tornemal pont i girem a mà esquerra per agafar una pista que arriba aMieres.
Al cap de 15,5 km arribem al poblat ibèric de Palomera. Desprésve Mieres, que té una església barroca amb el campanar de torrequadrada.
Agafem la carretera GI-524 a mà esquerra, en direcció a Santa Pau i Olot per visitar Santa Pau, amb el seuespectacular nucli medieval, la plaça porxada, el castell romànic amb una bella torre i la portalada de Sant Antoni,oberta a la muralla medieval.
De Sant Martí de Llémena
a Santa Pau EN COTXE / DISTÀNCIA: 35 km / DURADA: 3 h
Aquest recorregut té un gran interès artístic; val la pena perdre’s pels carrerons i lesplaces d’aquesta antiga vila medieval.
Arribem a Besalú des d’Olot (per la A-26) i la N-260 en direcció a Figueres.
Recorregut per Besalú A PEU: DIFICULTAT MOLT BAIXA
Val la pena visitar:
· El monestir de Sant Pere (església romànica que va formar part d’un monestir de l’any 977)· L’hospital de Sant Julià (en destaca la façana del segle XII)· La Cúria Reial (utilitzada com a Palau de Justícia i Cort Reial)· Plaça porxada de la Llibertat· Miqvé (banys de purificació jueus que són els tercers més importants d’Europa)· El pont fortificat sobre el riu Fluvià (símbol de la vila)· El carrer de Tallaferro i les seves portalades romàniques· L’església de Sant Vicenç (romànica i gòtica)· La casa Cornellà (edifici romànic civil del segle XII)
Mieres
Santa Pau
Sant Aniolde Finestres
PoblatIbèric
Les Planes d’HostalerSant Martíde Llémena
Sant Estevede Llémena
Garrotxa
ESDEVENIMENTS
12 13
ALT EMPORDÀ
Mostra del vi de l'Empordà. Figueres.Se celebra a la Rambla, compta ambexpositors d'empreses i cooperatives del'Empordà elaboradores de vi. Setembre.
Carnaval. Roses i L'Escala.Festa amb gran implantació social ambrues, cercaviles, balls, música i àpatscomuntaris. Febrer-març (segonss'escaigui).
Festes del Carme. Llançà, L'Escala,Cadaqués i altres poblacions marineres.Processons en honor a la patrona delsmariners. La imatge de la Mare de Déu,col·locada en un vaixell engalanat, surt ala mar acompanyada d'una comitivad'embarcacions de tota mena. 16 de juliol.
Festival Terra de trobadors.Castelló d'Empúries.Punt de trobada mundial dels estudiososi amants del món trobadoresc. Castellóretorna als temps medievals ambconcerts, teatre, visites guiades, etc.Setembre.
Triumvirat Mediterrà.L'Escala-Empúries.Actes lúdics que rememoren fa fundaciód'Emporion pels grecs, l'entrada delsromans a la Península Ibèrica a travésd'aquesta colònia grega i la posteriorampliació de la ciutat. Maig.
Fira de l'oli i l'olivera. Espolla.Compendi de música, jocs tradicionals igastronomia. A més de l'exposició i vendad'oli, ens prepararan el Caldo de la Firaservit en un bol commemoratiu de ladiada. Gener.
Ventalló.A la fira hi participen mitja dotzena detrulls, amb una seixantena de parades,entre elaboradors d'oli i altres productesartesanals. Setembre.
Festival internacional Castell dePeralada i cicle de concerts. Peralada.Dedicat a recitals de gran veus, concertssimfònics-corals, òperes, espectacles demúsica i teatre, dansa, jazz, música pop,concerts de cambra i espectaclesfamiliars.Paral·lelament al Festival del Castell,s'organitza un cicle de concerts gratuïtsal claustre romànic de Sant Domènec.Juliol i agost.
La Schubertiada. Vilabertran.Concerts dedicats a obres de Schubert i,també, d'altres compositors, destacantels recitals de lieder. Agost.
Festival de Sant Pere de Rodes.Sant Pere de Rodes.Festival de música clàssica, programatsempre amb criteris de qualitat i nivell,en el marc incomparable del gran monestirromànic. Juliol i agost.
Fira de la Cirera. Terrades i Llers.A la fira hi trobarem les millors cireres,però, amb la col.laboració de tots elsveins, cada any es preparen actes iactivitats durant tot el dia. Juny.
GARROTXA
Festes de la Mare de Déu del Tura.Olot.Declarada d'interès nacional, amb actesi concerts a l'aire lliure, com el ball delsgegants, els cavallets i els cabeçuts, lesrevetlles, el concurs de carrosses, lessardanes i el correfoc. Setembre.
Festa Major. Sant Feliu de Pallerols.L'acte central és la representació de quatredanses tradicionals: el Ball Pla, laMatadegolla, el Contrapàs i la SardanaCurta. Entre mitjans maig i mitjans juny.
Ésdansa. Les Preses.Festival de dansa i música tradicionald'arreu del món amb participació decompanyies nacionals i internacionals.Agost.
Cornamusam. Olot.Festival de música tradicional dedicat ala cornamusa o sac de gemecs que cadaany reuneix els millors cornamusairesd'arreu del país. Juliol.
Fira de Bruixeria. Sant Joan les Fonts.Fira dedicada al món de la bruixeria i al'esoterisme amb rituals, conferències,tallers, espectacles i mercat de productes.Octubre.
Fira del Farro. Vall de Bianya.Fira de la farina de blat de moro, unaliment tradicional de la Garrotxa ambconferències i tota mena d'activitats ipropostes gastronòmiques. Febrer.
Fira de la Ratafia. Besalú.Mostra, degustació i venda de les ratafiesde Catalunya i mercat artesanal de torrons,embotits, roba i joguines. Desembre.
Fira del Fesol. Santa Pau.Fira dedicada a aquest llegum ambdegustació de diferents plats elaboratsamb aquest ingredient. Gener.
Mostra de Pessebres. Olot.Exposició de pessebres d'artistes olotins.S'hi poden veure des dels pessebres méstradicionals fins a les propostes mésinnovadores de l'Escola d'Art d'Olot.Desembre-gener.
Fira de Sant Nicolau.El Mallol (La Vall d'en Bas).Venda de productes artesans i espectaclesmedievals de carrer. Desembre.
Besalú medieval. Besalú.Besalú retorna a l'edat mitjana ambmúsica, tornejos de cavallers, espectaclesde carrer, mercat medieval, contes per ala mainada, visites guiades i sopar ambespectacle de foc. Setembre.
Cerdanya
Ripollès
PuigcerdàLlívia
Sant Joan deles Abadeses
Ripoll
Vallter 2000
Vall de RibesVall de Camprodon
Olot
Claustre del Monestir de Santa Maria de Ripoll
Vall de Núria
14 15
Ripollès i CerdanyaRipoll - Puigcerdà
Ripollès. El Ripollès és una comarca situada en ple Pirineu, a la província de
Girona (Catalunya) a 100 km.de Barcelona i a 80km. de la Costa Brava. La Serra
Cavallera, les muntanyes del Pirineu, i els dos rius que la travessen de nord a
sud, el Ter i el Freser, han configurat un territori articulat en tres valls: la de
Camprodon, la de Ribes i el Baix Ripollès. Cims com el Puigmal, o el Bastiments,
fregant els 3000 m. d'alçada talaien els 19 pobles que esquitxen el territori, la
majoria d'ells d'origen medieval. Valls, rius, muntanyes, poblets d'encant us
permetran gaudir de la seva bellesa.
Cerdanya. Aquesta petita i atractiva comarca, travessada en tota la seva
extensió per la vall del riu Segre, conserva intacte el seu llegat artístic. Contemplar
la plana des dels cims és descobrir racons meravellosos que conviden al repòs,
a les passejades i a la meditació. Llacs, valls verdes, cims escarpats i el prodigi
d’una naturalesa intacta requereixen ser admirats en silenci i sense presses. La
capital de la Cerdanya és Puigcerdà. Per als amants de la neu, cal destacar La
Masella, La Molina, Lles de Cerdanya, Aransa i Guils Fontanera. Altres llocs
d'interès són Llívia i Bellver.
ETAPA 2
64 KmDe Ripoll a Puigcerda N-260
Distància Carretera RecomenadaRecorregut
31 KmD’Olot a Ripoll N-260a
95 KmTotal Etapa
RIPOLLÈS CERDANYACAT(Centre d'Acollida Turística)Tel. (+34) 972 115 959www.turismecat.cat
Vall de CamprodonTel. (+34) 972 740 936www.valldecamprodon.org
Vall de NúriaTel. (+34) 972 732 020www.valldenuria.cat
Vall de RibesTel. (+34) 972 727 728www.vallderibes.cat
RipollTel. (+34) 972 702 351www.ripoll.cat/turisme
Sant Joan de les AbadessesTel. (+34) 972 720 599www.santjoandelesabadesses.cat
Vallter 2000Tel. (+34) 972 136 057
www.elripolles.com
CerdanyaTel. (+34) 972 140 665www.cerdanya.org
LlíviaTel. (+34) 972 896 313www.llivia.org
PuigcerdàTel. (+34) 972 880 542www.puigcerda.cat
www.cerdanya.org
Oficines de Turisme dels Pirineus de Catalunya obertes tot l’any
El punt de partida d’aquesta ruta és Núria, on arribarem amb el cremallera que surtde l’estació de Ribes de Freser o el de l’estació de Queralbs. Una vegada visitat elsantuari, passarem per un pont de fusta i girarem a l’esquerra fins a la dreta del llac.
Seguint les marques blanques i vermelles del GR11, passarem per l’ermita de Sant Gil, la font del doctor Bassolsi agafarem el camí de l’esquerra fins a passar la presa.
Pujant una petita collada, admirarem las fantàstiques vistes delsantuari i el llac, ens desviarem pel camí de l’esquerra cap aQueralbs, recorrent els fons de les Gorges. Al cap de poca estona,arribarem al pla de Sallent, on travessarem el riu fins arribar a lagruta de Sant Pere i, poc després, el salt del Sastre. Més endavant,veurem el pont del Cremal, la impressionant paret de la Dent d’enRosell i la gruta de Sant Pau, fins a travessar la via del tren i eltorrent de Riura.
Al cap de dues hores i deu minuts, arribarem a la carretera deFontalba. Si la travessem, ens trobarem, al cap d’uns 10 minuts,amb el pintoresc poble de Queralbs, on podem admirar l’esglésiade Sant Jaume i el seu porxo exterior, amb columnes i arcs rematatsamb bells capitells.
L’antiga línia de ferrocarril que transportava el ferro i el carbó que es produïa a lesmines d’Ogassa ha estat reconvertida en un carril bici ideal per fer excursions planeres.
Per iniciar la ruta, cal situar-se a Ripoll. Al final del passeig deSant Joan de Ripoll, seguint la carretera C-26 en direcció aCamprodon, s’accedeix al polígon industrial, on es troba un indicadordel punt d’inici del carril bici. El recorregut està totalment senyalitzati és molt planer i senzill. En arribar a l’estació de tren de Torralles,a Sant Joan de les Abadesses (km 12), s’acaba el carril bici. Pertornar es desfà el camí.
A Sant Joan de les Abadesses val la pena visitar el monestir romànicdel segle XII, on hi ha magnífiques obres mestres del romànic, elmuseu, l’església de Sant Joanipol i el pont medieval. A Ripollno ens hem de perdre el monestir de Santa Maria, amb la sevaextraordinària portalada, ni l’església de Sant Pere.
En bicicleta per la Ruta del ferro
i del carbó EN BICICLETA: DIFICULTAT MITJANA / DISTÀNCIA: 24 km / DURADA: 1 h 30 min
Del santuari de Núria
a Queralbs A PEU: DIFICULTAT ALTA / DISTÀNCIA: 6,5 km / DURADA: 2 h 20 min
16 17
Sant Joande les Abadesses
la Colònia Jordana
el Guillot
el Guitard
Ripoll
Refugi deFontalba
Santuaride Núria
Pic de l’Àliga
Alberg Picde l’Àliga
Queralbs
Daióde Baix
Núria
Sant Gil
Roques del’Oratori
Roques deTotlomón
Ripollès
Aquesta ruta del romànic s’inicia aCamprodon, on podem visitar elmonestir romànic de Sant Pere i el
monòlit que ens recorda el naixement del compositor Isaac Albéniz(1860) i el Pont Nou (final del segle XII), que està situat dins elnucli urbà de Camprodon, sobre el riu Ter.
Per la carretera GIV-5264 en direcció a Setcases, anem cap aLlanars, on hi ha l’església de Sant Esteve de Llanars. Seguimcarretera amunt cap a Vilallonga de Ter, on té un interès especialel castell de Catllar. Per la mateixa carretera s’arriba a Setcases.L’església de Sant Miquel conté un altar barroc de l’any 1754,l’únic que es va salvar de les destruccions el 1936 en aquest sectordels Pirineus.
Per una pista de muntanya que s’agafa més amunt del poble,recomanada només per a vehicles 4x4, anem cap a Espinavell, i més avall, a Molló. Allí cal visitar l’església deSanta Cecília. Cap avall (direcció Camprodon) s’ha d’anar a Beget. S’agafa la carretera GIV-5223 que passa perRocabruna i acaba a Beget, final d’aquest itinerari. A Beget, cal visitar l’església de Sant Cristòfor i en Rocabruna,el fabulós castell, on encara es pot veure part dels murs que divideixen la fortificació, a més de la capella deSant Llorenç de Rocabruna.
Del romànic a
La vall de Camprodon EN COTXE / DISTÀNCIA: 45 km / DURADA: 4 h
Vall de Núria
Beget
RipollSetcases
Molló
Rocabruna Castell deRocabruna
Villalonga de Ter
LlanarsCamprodon
Ripollès
Sant Cristòfol de Beget - Monestir de Ripoll
18 19
Preciosa, tranquil·la i curta passejada per la serra de Puigfarinós, amb una esplèndidapanoràmica sobre la Cerdanya del sud.
Per iniciar aquest itinerari, podem sortir de Puigcerdà per lacarretera N-260. A l’altura de Ger cal agafar la sortida que portaa Meranges, seguint la carretera GIV-4031. Aquesta carreterasegueix fins a Girul. Un cop allí, s’arriba fins al refugi de Malniu,seguint la pista que puja per la solana.
A la dreta i sota del refugi, on també hi ha una font, unes taulesi un petit estany, comença la ruta marcada que, en direcció nord,segueix la ribera del torrent enmig d’un paisatge frondós. Alprincipi hi ha una breu i intensa pujada, però després el camíesdevé més planer i gira cap a la dreta. En menys de tres quartsd’hora s’arriba a l’estany de Malniu, punt final d’aquest itinerari.Per tornar, cal seguir el camí que hem agafat, a la inversa.
A PEU: DIFICULTAT BAIXA / DISTÀNCIA: 3,5 km / DURADA: 1 h 15 min
Prat de Cadí A PEU: DIFICULTAT MITJANA / DISTÀNCIA: 7 km / DURADA: 2 h 15 min
Excursió a un dels paratges més bells de la serra del Cadí, el Parc Natural delCadí-Moixeró, on es poden veure isards als pendents llunyans.
Se surt de la població de Martinet(N-260, de la Seu d’Urgell a Puigcerdà), d’on neix un camí asfaltatque porta a Estana, on cal estacionar el vehicle i començar acaminar.
Seguint cap al sud el carrer principal de la població, cal deixar amà dreta els antics safareigs, en direcció al Cadí. S’han de seguirles indicacions i s’arribarà al coll de Pallers, després a Graus deRiclà i al coll de Reineres, on cal passar el torrent i continuarfins que el camí esdevé més planer. Després, s’arriba al Coll Roig,al Prat de Cadí hi ha una font. Per tornar, cal agafar el mateixcamí a la inversa.
Refugi de Malniu
Embassament de Malniu
Guirul
Meranges
Ger
Bolvir
Puigcerdà
Estana
Coll de Pallers
Martinet
Parc NaturalCadí-Moixeró
Coll de Reineres
Coll Roig
Puig de la Canaldel Cristall
Prat de Cadí
Pic deCosta Cabirolera
La Cerdanya
Estany de Malniu
Espectacular recorregut en cotxe, enmig d’un paisatge lluminós i molt verd, en quèdestaquen impressionants esglésies romàniques.
L’inici d’aquesta ruta és Bellver de Cerdanya, al peu de la carretera N-260 entrePuigcerdà i la Seu d’Urgell. Un cop
allà, és recomanable visitar-ne el nucli antic i, al capdamunt,gaudir d’una plaça porxada i de la preciosa església Sant Jaume.Poc després, al final del poble, cal seguir la carretera que porta aSanta Eugènia, on val la pena visitar l’església del mateix nom.
Tot seguit, es torna a Bellver per seguir per la petita carreteraque va fins a Talló, on cal visitar l’església de Santa Maria deTalló (segle XII), una de les més importants de la comarca, queva ser seu d’una comunitat canonical.
Els qui disposin de més temps lliure i vulguin continuar aquestinteressant itinerari romànic, no s’han de perdre l’església de SantaCecília de Beders, el temple de Sant Pere d’Olopte, el temple deSanta Maria d’All i l’església de Santa Cecília de Bolvir.
Romànic de Bellver
de Cerdanya a Talló EN COTXE / DISTÀNCIA: 1,5 km / DURADA: 2 h
Bellver de Cerdanya
La Cerdanya
La Seu d’Urgell
Puigcerdà
Riu SegreOlopte
All
Bolvir
Talló Beders
AlpBellver deCerdanya
ESDEVENIMENTSRIPOLLÈS
Mercadal del comte Guifré. Ripoll.Mercat medieval que es celebra a Ripollper commemorar la mort del comte Guifré,fundador de la nació catalana. Agost, dies10, 11 i 12.
Festa de la llana i casament a pagès.Ripoll.És declarada d'Interès Nacional. Fa reviurela vida dels pastors i els oficis vinculats.La festa es completa amb la representaciód'un casament tradicional de pagès delsegle XVIII. Cap de setmana posterior a laFesta Major de Ripoll (11 i 12 de maig).
Diada de Sant Gil. Vall de Núria.Els pastors traslladen en processó laimatge de la Mare de Déu de Núria a
l'ermita de Sant Gil. També hi ha diversesballades de sardanes i una exhibició degossos d'atura. 1 de setembre.
Concurs internacional d'habilitat ambgos d'atura. Ribes de Freser.Els gossos d'atura, guiats pels seuspastors, han de guiar les ovelles i portar-les al tancats destinats a les mateixes.Pels volts de l'11 de setembre.
Tria de mulats. Espinavell-Molló.Retorn del bestiar que ha pasturat totl'estiu a muntanya. Arribats a Espinavellhi ha la compra-venda de mulats, elconcurs de bestiar i el sorteig d'unapollina. 13 d'octubre.
Tallada de troncs.Vallfogona del Ripollès.Els llenyataires mostren durant aquestajornada les seves habilitats amb el xerracmecànic, el xerrac a mà i la destral. Primercap de setmana de juny.
Dansa de la Gala. Campdevànol.La Gala és la dansa que es balla durantla festa major. Es creu que fa referència
al dret a cuixa.La ballen 6 parelles i un capdanser vestitamb barret de copa i la morratxa a la mà.Tercer cap de setmana de setembre.
Ball dels Pabordes.Sant Joan de les Abadesses.De caràcter senyorívol i molt elegant.Quatre parelles executen, al so de la cobla,els passos de la dansa: la salutació, elventall, l'alfàbrega i la morratxa. Segondiumenge de setembre.
Processó dels Sants Misteris.Camprodon.Processons i actes de Setmana Santa;desfilada de “manaies”, Via Crucis,Processó dels Sants Misteris.Setmana Santa.
Fira de Santa Teresa i Fira catalanade l'ovella. Ripoll.Parades d'artesania i diferents activitatsrelacionades amb la ramaderia: Esmorzarpopular, mostra de bestiar, subhasta demarrans i tastets i degustacions deproductes del Ripollès.15 d'octubre.
CERDANYA
Festa del Trinxat de Puigcerdà.Aquesta és mostra gastronòmica dedicadaal plat cerdà per excel·lència, el Trinxat.Més d'un miler de persones degustenaquest plat típic a més d'altres productesde la cuina de Cerdanya. Febrer.
Via Crucis de les Torxes de Meranges.La petita localitat de Meranges acull undels actes més íntims però més màgicsde la comarca. El Via Crucis de les torxesés una processó pels carrerons del pobleon el foc n'és l'element essencial. SetmanaSanta.
Fira de Sant Llorenç de Bellver deCerdanya.En el marc incomparable del nucli anticde Bellver de Cerdanya es celebra cada10 d'agost una de les fires de productesartesanals de les nostres contrades. Enella hi trobareu formatges, melmelades,
embotits... A més hi trobem una mostrade música tradicional i el concurs dellonganisses de pagès. 10 d'agost.
Trobada d’Acordionistes de la Molina.L'acordió és l'instrument mésrepresentatiu dels Pirineus i cada any escelebra a La Molina una mostra on elsassistents gaudeixen d'aquest instrumenten la seva màxima esplendor. Agost.
Festival de Jazz de Bolvir.Els dimecres del mes d'agost el Jazz téuna cita inel·ludible amb Bolvir. A la PlaçaMajor podrem gaudir de la millor músicajazz del moment. Cada dimecres d'agost.
Festa de l'Estany de Puigcerdà.La festa gira al voltant de la llegenda de laVella de l'Estany. El poble s'engalana percelebrar la visita de la Vella que cada anysurt del fons de l'estany per veure a la gentdel poble i la comarca. L'acte més importantés la desfilada de carrosses. Agost.
Festival de Música de Llívia.Des de l'any 1982 Llívia ofereix les millorsvetllades musicals de la Cerdanya, en unmarc incomparable, l'església de NostraSenyora del Àngels, per on hi desfilen lesmillors orquestres nacionals iinternacionals. Agost i desembre.
Fira del Cavall de Puigcerdà.La fira del cavall de Puigcerdà és una deles més importants d'Europa. Durant totel cap de setmana trobem més de 1.000caps de la raça autòctona dels Pirineus.L'acte més important és el concursmorfològic on es presenten els millorsexemplars. A més la fira també comptaamb una important quantitat de paradetesde diversos productes. Novembre.
Mostra gastronòmica del Nap de Ger.El nap és un dels productes més apreciatsde la cuina catalana i el nap de Cerdanyaés el millor de tots. Aquest dia lesmestresses de casa de Ger cuinendiversos plats on el nap n'és el producteestrella. Novembre.
Fira del Pessebre de Prullans.En el poble de Prullans trobem aquestaentranyable fira dedicada al pessebre. Enella hi trobem diverses paradetes on hitrobarem tot el que es necessita per poderfer el nostre pessebre. També s'hirepresenta un fantàstic pessebre viventper tot el poble. Desembre (Pont de laPuríssima).
20 21
Puigcerdà
Solsona
Vall de Lord
Solsonès
Berguedà
Gòsol
Berga
Massís del Pedraforca
Massís del
Pedraforca
Bagà
Cercs
la Pobla de Lillet
Parc Fluvial
22 23
Berguedà i SolsonèsBerga - Solsona
Berguedà. Comarca amb capital a Berga formada per l’alta vall del riu Llobregat,
que fa d’enllaç entre les serres pirinenques i les de la depressió central. La seva
meitat septentrional té altituds mitjanes superiors als 2.000 metres, mentre que
la part meridional presenta relleus poc elevats.
Solsonès. Cap al cor de Catalunya, entre tranquils camps de secà, sorprenents
extensions de pinedes i encisadors indrets prepirinencs, descobreix la comarca
en què el silenci, el repòs i la contemplació han trobat un espai natural. En aquesta
comarca prepirinenca, que té com a capital Solsona, podem trobar des
d’esplèndides mostres d’art neolític fins a autèntiques joies d’art romànic. Aire
pur, aigües tranquil·les, terres silvestres, senders sinuosos, cims fantàstics, pistes
d’esquí ben equipades són els escenaris que ens ofereix el Solsonès per practicar
multitud d’esports en llibertat, en perfecta harmonia amb la naturalesa.
ETAPA 3
C-26
Distància Carretera RecomenadaRecorregut
De Berga a Solsona 40 Km
58 KmDe Puigcerdà a Berga C-16
98 KmTotal Etapa
BERGUEDÀ SOLSONÈSMassís del PedraforcaTel. (+34) 938 258 046www.saldes.diba.cat
BagàTel. (+34) 938 244 862 /(+34) 619 746 099www.viladebaga.org
Parc Natural Cadí-MoixeróTel. (+34) 938 244 151www.parcsdecatalunya.net
BergaTel. (+34) 938 211 384www.turismeberga.cat
BerguedàTel. (+34) 938 221 500www.elbergueda.cat
CercsTel. (+34) 938 247 890www.cercs.cat
La Pobla de LilletTel. (+34) 938 236 146 / (+34)687 998 541www.poblalillet.cat
GósolTel. (+34) 973 370 016http://gosol.ddl.net
Parc FluvialTel. (+34) 938 380 093www.parcfluvial.cat
www.elbergueda.cat
SolsonèsTel. (+34) 973 482 310www.turismesolsones.com
SolsonaTel. (+34) 973 481 009www.solsonaturisme.com
Vall de LordTel. (+34) 973 492 181www.valldelord.cat
www.turismesolsones.com
Oficines de Turisme dels Pirineus de Catalunya obertes tot l’any
El camí
dels Bons Homes
Ruta medieval pel Berguedà
El Berguedà conserva restes del seu passat medieval. Aquest itinerari segueix les ermitesromàniques més singulars de la comarca, des de Berga i Avià, passant per Obiols iacabant a Sant Quirze de Pedret.
Primer, visitarem Berga i els seusmonuments més representatius: l’església
de Sant Joan, la capella de la Pietat, la font del Lleó i el castell deSant Ferran. Per la carretera de Solsona (C-26) arribarem a Avià,coneguda pel seu popular concurs de pessebres en miniatura, ontambé podem visitar les esglésies de Sant Martí i de Santa Maria.
Després agafarem la carretera que porta a la Colònia Rosal (B-4135) i girarem per una sortida a mà dreta que va a l’estany deGraugés. A continuació cal arribar a la carretera C-16 i girar a ladreta, fins a trobar la sortida que ens porta al temple preromànicde Sant Vicenç d’Obiols.
La pròxima parada és Sant Quirze de Pedret, conegut per la sevabellesa arquitectònica i els conjunts pictòrics. Per arribar-hi, caltornar a agafar la C-16, girar a l’esquerra per l’entrada de Berga centre i, a la primera rotonda, agafar la desviacióa la dreta. S’arriba a l’església travessant un bell pont gòtic sobre el riu Llobregat, on es gaudeix del temple deTres Naus.
EN COTXE / DISTÀNCIA: 25 km / DURADA: 5 h
EN COTXE, EN BICICLETA I A PEU / DISTÀNCIA: 205 km / DURADA: 10 DIES (A PEU)
24 25
El Camí dels Bons Homes és un itinerariturístic entre el Santuari de Queralt,
a Berga, i el castell de Montseur a l'Arièja, França, que ofereix lapossibilitat de recórrer les rutes de migració que varen utilitzarels Càtars o Bons Homes durant els segles XII i XIV, quan fugiende la croada i la inquisició.
El camí es pot recórrer a peu, a cavall i, en la majoria de trams,en bicicleta de muntanya. Convertit en sender de gran recorregut(GR107), permet seguir les petjades del catarisme tot travessantels Pirineus.
En cotxe, a més, es poden visitar les comarques del Berguedà, laCerdanya, l'Alt Urgell, el Solsonès i l'Arièja i descobrir-hi els pobleson varen viure els bons homes i les bones dones.
Berga
Sant Quirze de Pedret
La ColòniaRosal
Obiols
Graugés
Sant Vicenç
Avià
Solso
na
Foix
Prades
Ax les Thermes
L’Hospitalet
Coborriude la Llosa
Josa
Gósol
Bonner
Berga
QueraltSaldes
Bagà
Bellver de Cerdanya
PortellaBlanca
Mérens
Orlú
Comus
Montsegur
Berguedà
El massís del Pedraforca, inclòs dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró, és un delspaisatges d’alta muntanya més emblemàtics i singulars de tota la geografia catalana.
L’itinerari ascendeix al seu punt més elevat, el Pollegó superior, des d’on es gaudeixend’extenses vistes de la contrada i les serres que l’envolten. Es poden veure molts isards en aquests paratges.
Per fer la ruta es requereix estar en bona forma física, tenir bonsentit de l’orientació i tenir una cura especial en el tram pelroquissar comprès entre el coll del Verdet i l’Enforcadura.
Per accedir al punt de partida cal sortir de Berga per la C-16(Eix del Llobregat) en direcció nord cap al Túnel del Cadí i, desprésdel desviament de Malanyeu, trencar a l’esquerra per la carreteraB-400 fins a Gósol, on s’aparca el cotxe.
Es parteix de la plaça Major (1.426 m) pel carrer Picasso, s’accedeixper l’esquerra a la plaça del Dr. Pere Pons i, pel carrer Cerdanya,se surt de la població en direcció a Bagà (pal indicador). Sesegueixen els senyals blancs i vermells del GR-150 i GR-107 iels blancs i grocs del PR C-123.
Es recomana informar-se bé abans d’iniciar el recorregut.
De Gòsol al Pedraforca
pel coll del Verdet A PEU: DIFICULTAT ALTA / DISTÀNCIA: 12,3 km / DURADA: 5 h 30 min
Àrea Font Negra Sant Jaume de Frontanyà
FontTerrers
Font dela Portella
Font dela Roca
Serra del VerdetPratGran
GòsolCastell de Gòsol
PedraforcaTartera
de Gòsol
Serra dela Muga
Berguedà
Per començar aquesta ruta recomanem sortir de Solsona per la LV-4241 direcció SantLlorenç de Morunys.
Pel camí, nombroses fonts ens oferiran aigua fresca, com la font de Lladurs (a 20 minutscaminant hi ha les restes del castell del mateix nom), la font del Teixói la font Fenerals, des d’on es contempla la fondalada de Vilamala.
Passant pel Coll de Jou, trobem l'àrea de descans de la Creu del Codói, a 10 minuts a peu, el mirador. Continuem cap a l'estació d'esquí dePort del Comte fins al Coll de Port, límit de la comarca de l'Alt Urgell.Baixant direcció la Coma, trobem les fonts del Cardener (on neix elriu), el poble de la Coma, l'església de la Pedra, la font Puda, i prop deSant Llorenç de Morunys l'església de Santa Creu d'Ollers i el pont deVall-llonga. D'obligada visita són el conjunt de l'església, el monestiri el nucli antic de Sant Llorenç de Morunys. Arribem fins al santuaride Lord, passant per la petita església romànica de Sant Serni deVilamantells i pugem al santuari a peu (uns 15 minuts) des d'on espoden contemplar les meravelloses vistes panoràmiques de l'embassament.Ens dirigim cap a Solsona, el nostre punt de partida, per la carreterade la Llosa del Cavall.
Es comença a caminar des de la plaça delmur on hi ha l'Oficina de Turisme de SantLlorenç i se segueix la direcció nord per la
carretera que creua el poble. Cal seguir la carretera de Solsona durans uns200m. Trobem la font dels enamorats. A partir d'aquest punt cal deixar lacarretera per un camí que marxa per l'esquerra. Està senyalitzat amb lesmarques del GR7. Seguir el camí fins abandonar la zona urbanitzada.
Tot seguit es continua per una petita carrerada, i per una pista forestal.Arribem a l'ermita de Sant Serni del Grau. Es comença a caminar i alspocs metres es deixa un camí a l'esquerra i més endavant, després decreuar una petita rasa, un altre a la dreta. Aquest tram de camí coincideixaltra vegada amb les marques del GR7.S'arriba a una esplanada. Un cop travessada es deixa a la dreta el senderdel GR. Cal seguir caminant per la pista apta per automòbils. Es passapel túnel que travessa el serrat. Se segueix la pista principal on es troba la font de Sant Isidre. Es continua per la pista ensentit sud. Final de la pista dels automòbils (1.080m).
En aquest punt comença el grau de Lord seguint les estacions del viacrucis. S'arriba a dalt del grau (1.190m). Hi ha unvell canó, en record d'antigues guerres que acabaren destruint el santuari, i la petita capella de Sant Pere. Vistes panoràmiquesde l'embassament de la Llosa del Cavall i les serres de Busa i de Bastets. S'arriba al santuari de Lord. Si l'edifici és tancates pot tocar el timbre del costat de la porta i demanar la visita. Tornar a Sant Llorenç pel mateix camí.
26 27
La vall de Lord EN COTXE / DISTÀNCIA: 88 km / DURADA: MIG DIA
De Sant Llorenç de Morunys
a la Vall de Lord A PEU: DIFICULTAT MITJANA / DISTÀNCIA: 10 km / DURADA: 3 h
Sant Llorençde Morunys
RocaForadada
Sant Pere Màrtir
Mare de Déu de Lord SantJaume
Sant Sernidel Grau
Coll de Jeu Tuixén
Tuixén
Fontde Teixó
Fontde Lladurs
Solsona
Fontdel Cardener
La ComaSanta Creu d’Olles iPont de Vall-llonga
Pantàde la Llosadel Cavall
Castellde Lladurs
Santuaride Lord
Coll de Port
Berga
Sant Llorençde MorunysColl de Jou
Solsonès
Aquesta ruta ens descobrirà una terra plena d’història. Sortim de Solsona en direccióa Torà per la C-451. Arribem a Peracamps (l’Hostal Nou), passem pel pont i continuemper l’antiga carretera de Torà (LV-3005).
Molt a prop d’allà i seguint els indicadors del monument megalític durant 10 minuts,arribem al dolmen de Llobera. Més endavant, caminant uns 30 minuts, trobem latorre de Vallferosa, una de les més benconservades. Continuant per la mateixa
carretera, veiem una cruïlla que ens porta a Ardèvol, on podempujar a la torre de defensa situada enmig del poble.
D’aquí ens desplaçarem al santuari de Pinós, on una rosa delsvents esculpida en pedra ens indica que som al centre geogràficde Catalunya. Seguint la carretera de Calaf, podem visitar la Molsosai el nucli de Prades. Tornem al santuari de Pinós, ens acostem alpoble de Su i continuem cap al santuari del Miracle, on podemadmirar l’església i el majestuós altar barroc del segle XVIII. Mésendavant, trobem la petita església de Torredenegó. Per tornar aSolsona, agafem la LV-3002.
El centre de Catalunya EN COTXE / DISTÀNCIA: 115 km / DURADA: TOT EL DIA
La vall d’Ora
En aquesta ruta es poden reviure els costums i la forma de vida d’altres èpoques,descobrint importants joies del romànic.
Sortim de Solsona per la C-55, dirigint-nos al pantà de Sant Ponçi a l’església de Santa Margarida de Navès. Més endavant, seguintel curs del riu Aigua d’Ora i al peu del Busa, trobem una àmpliavall en què descobrim el monument en record al comte Guifré,la serradora i el molí de Ca l’Ambròs, un pont romànic i l’antigaescola que acull un petit museu. Més endavant veiem l’esglésiade l’antic monestir de Sant Pere de Graudescales (segle X). Tornema Solsona per la C-26, sense deixar de visitar l’església romànicade Sant Esteve d’Olius i el cementiri modernista.
EN COTXE / DISTÀNCIA: 70 km / DURADA: MIG DIA
Pont RomànicEcomuseu
Sant Estevei cementiri
d’Olius
Pantà de Sant Ponç
Sant Pere de Graudescales
Riu Aiguad’Ora
MonumentComte Guifré
Solsona
Sant Lleïr
Santa Eulàliade la Vall
SantaMargarida
NavèsTo
rà
Tàrreg
a
Solsona
ArdèvolPinósPrades
El Miracle
TorredenegóSu
Dolmen de Llobera
Torre deVallferosa
La Molsosa
Perecamps
Solsonès
ESDEVENIMENTSBERGUEDÀ
La Patum. Berga.Té el seu origen en les celebracions delCorpus medieval. Diverses comparsesdansen amb la seva pròpia música i ball.L'any 2005 va ser declarada per la UnescoObra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterialde la Humanitat. Setmana de Corpus.
La Fia-faia. Bagà i Sant Julià deCerdanyola.Festa d'arrels molt antigues amb la cremad'unes torxes o faies per celebrar el solsticid'hivern. Capvespre del 24 de desembre.
Festa del Segar i el Batre. Avià.Homenatge a la pagesia amb l'esmorzartípic de pagès, la fira d'artesans, la trobadade puntaires, el ball rodó i el popular pastísdel segador. Segon diumenge de juliol.
Concurs Internacional de Gossosd'Atura. Castellar de N'Hug.El Prat del Castell es converteix enl'escenari on pastors i gossos d'aturademostren l'habilitat, la compenetració i,sobretot, l'esperit de la vida de muntanya.Últim diumenge d'agost.
Fira de la Puríssima. Gironella.Fira nadalenca amb activitats diverses:cercaviles de gegants i grallers, concursd'allioli de codony i el Gran Tast de blatde moro escairat. Desembre, dia 8.
Trobada d'acordionistes.Maçaners (Saldes).Activitats relacionades amb la música,l'acordió i ball tradicional i, al vespre,trobada d'acordionistes amb músicsd'arreu. Segon dissabte de juliol.
Setmana medieval. Bagà.S'hi celebra un mercat medieval, un soparmedieval, visites tematitzades il'escenificació, a la plaça porxada, de lallegenda del Rescat de les 100 donzelles.Segona setmana de juliol.
Festes i mercats del Bolet. Olvan,Guardiola de Berguedà, Vilada, Castellardel Riu, La Pobla de Lillet i Berga.Exposició, degustació, venda i activitatsamb els bolets com a protagonistes.De setembre a novembre, mercat diari aCal Rosal (Olvan) i Guardiola de Berguedà.Festes:La Pobla de Lillet. Darrer cap de setmanade setembre. Berga-Castellar del Riu. Primercap de setmana d'octubre.Vilada. 12 d'octubre.Cal Rosal. Quart diumenge d'octubre.
La Corrida. Puig-reig.Homenatge a l'antiga feina dels traginersamb un cercavila de cavalls i genets, unadegustació d'embotits i jocs d'habilitatsobre cavalcadures. Cap de setmanaposterior a Sant Antoni Abat (17 de gener).
Els Elois. Berga.En recordança de l'antic gremi delstraginers i basters de la ciutat. Incloucercaviles amb cavalcadures, la BodaTípica de l'Alt Berguedà i el tradicionalballet d'Adéu. Quart cap de setmana dejuliol.
SOLSONÈS
Festa Major de Solsona. Solsona.Declarada Festa Patrimonial d'InterèsNacional (2008). Festa en honor a lamarededéu del Claustre. Des de 1653que els gegants, els nans, els cavallets,l'àliga i el drac surten a lluir les sevesgales. Del 7 al 10 de setembre.
Carnaval de Solsona. Solsona.Declarada Festa d'Interès TurísticNacional, destaca per la seva originalitati pels diferents actes típics: els gegantsbojos ballen al so del Bufi (himne), lapenjada del ruc al campanar, el sermó,la baixada, el mercat i tota mena de burleslocals. Comença el dijous Gras i acaba eldimecres de Cendra.
Caramelles. Prades de la Molsosa.Els Caramellaires de Solsona canten idesfilen amb els trabucaires. A la restade municipis, tenen lloc Caramelles depagès, que recorren les diferentsparròquies i masies del municipi cantanti dansant.Diumenge i dilluns de Pasqua.
Fira de Sant Isidre.Fira tradicional multisectorial amb bestiarmostra de maquinària agrícola,d'artesania, exhibicions d'oficis antics,trobada de puntaires i exposicions d'art.
Fira del Trumfo i la Tòfona. Solsona.Exhibició i venda de trumfos (patates),tòfones, artesania i productes alimentarisdel Solsonès (formatges, dolços, pa iembotits, entre altres). Primer cap desetmana de març.
Fira de Productes Artesans.Santuari de Pinós.Mostra dels productes artesans i naturalsde la comarca i un punt de retrobamentamb les tradicions i la cordialitat en unentorn privilegiat: el centre geogràfic deCatalunya. Últim cap de setmana de maig.
Pessebres Vivents del Solsonès.Ardèvol (Pinós) i Vilandeny (Navès).Escenificació de diferents quadres delpessebre i d'antics oficis i tradicions depagès. En acabar el visitant és obsequiatamb torrades, botifarra i vi vora del foc.
Fira de Sant Ponç.Prades de la Molsosa.Diada cultural i lúdica amb parades deproductes artesanals, activitats musicals,artístiques i esportives i mostra d'anticsoficis. Primer diumenge de maig.
Festa del Corpus.A Solsona el bestiari popular dansa pelscarrers acompanyat dels trabucaires. ASant Llorenç de Morunys tenen lloc lesenramades dels portals i places del nucliantic. Festes de Corpus. Maig-juny.
Festes de Sant Antoni.Solsona i Sant Llorenç de Morunys.Festa dels tradicionals Tres Tombs icelebració de curses de cavalls. Cap desetmana següent al 17 de gener.
28 29
Estany de Sant Maurici
Pallars SobiràPallars Sobirà
Alt Urgell
Organyà
Sort
Llavorsí
TavascanEsterri d’Àneu
València d’Àneu
La Seu
d’Urgell
Tuixén
Solsona
Coll de Nargó
Espot
30 31
Alt Urgell i Pallars SobiràLa Seu d’Urgell - Sort
Alt Urgell. Enclavat enmig de l’Alt Pirineu i la serra del Cadí, a la vall del riu
Segre, trobem el Parc Natural del Cadí-Moixeró. També trobem en aquesta
comarca el Parc Natural de l’Alt Pirineu. Té com a capital la Seu d’Urgell, en què
s’obre una esplanada de muntanya en la qual conflueixen les principals vies de
penetració als Pirineus. És una comarca plena d’atractius en què la naturalesa i
la història conviuen en perfecta harmonia. Seguint la ruta podem admirar imposants
i irrepetibles obres de la naturalesa.
Pallars Sobirà. La comarca, envoltada de muntanyes nevades i de valls verdes,
acompanya el curs alt i ràpid de la Noguera Pallaresa. Al nord, està envoltada de
cims propers als 3.000 metres, com ara la Pica d’Estats, el més alt de Catalunya.
Aquest ventall natural de formes, colors, sons i sensacions de tota mena es revela
com un marc insòlit i com un variat testimoni cultural al llarg de la comarca. Ens
ofereix un paisatge que, per la seva bellesa i diversitat, resulta tot un privilegi; en
destaca el Parc Nacional d’Aigüestortes, l’estany de Sant Maurici i el Parc Natural
de l’Alt Pirineu. És aquesta mateixa riquesa natural la que durant tot l’any ens
ofereix la possibilitat de practicar un gran nombre d’esports d’aventura i en
destaca la nombrosa oferta en pistes d’esquí.
ETAPA 4
N-260
Distància Carretera RecomenadaRecorregut
De la Seu a Sort 52 Km
75 KmDe Solsona a la Seu C-26 / C-14
127 KmTotal Etapa
ALT URGELL PALLARS SOBIRÀTurisme Alt UrgellTel. (+34) 902 154 715 /(+34) 973 353 112www.alturgell.cat
La Seu d'UrgellTel. (+34) 973 351 511www.turismeseu.com
OrganyàTel. (+34) 973 382 002www.organya.cat
TuixentTel. (+34) 973 370 030http://tuixent.ddl.net
Coll de NargóTel. (+34) 973 383 048www.collnargo.com
www.alturgell.cat
Consell Comarcaldel Pallars SobiràTel. (+34) 973 621 002www.pallarssobira.info
Esterri d’ÀneuTel. (+34) 973 626 345www.esterrianeu.cat
TavascanTel. (+34) 973 623 079www.tavascan.info
Casa del Parc Natural del'Alt Pirineu - LlavorsíTel. (+34) 973 622 335
Casa del Parc Nacionald'Aigüestortes i Sant MauriciTel. (+34) 973 624 036
www.pallarssonira.info
Oficines de Turisme dels Pirineus de Catalunya obertes tot l’any
Ruta per Baridà EN COTXE / DURADA: 2 h 30 min
Ruta per la plana de la Seu
i la vall de Castellbò A PEU: DIFICULTAT ALTA / DISTÀNCIA: 10 km / DURADA: 2 h 30 min
32 33
Excursió per la vall del Quer fins al Querforadat, situat a la falda de la serra del Cadí.
Per arribar-hi cal agafar la carretera N-260 que uneix les poblacions de la Seu d’Urgellamb Puigcerdà. En el camí trobem els banys de Sant Vicenç (terme municipal delPont de Bar). Continuant per la carretera, arribem al Pont de Bar. Una mica més
endavant, trobem el trencall que ens porta als poblets de Bar i Toloriu (agregats al Pont de Bar) i al Querforadat(municipi de Cava). A la població de Bar podem visitar el castell il’església de Sant Esteve i, a Toloriu, la preciosa església de SantJaume.
Després de Toloriu, la carretera s’enfila per la muntanya, on elspaisatges són a cada pas més espectaculars. Finalment, arribem alQuerforadat, situat en els límits del Parc Natural del Cadí-Moixeró.Des del punt de vista artístic i arquitectònic, cal esmentar les típiquesbalconades de fusta i les cases d’aire rústic, que donen al pobleun encant molt especial. A més, allà la visió del Cadí és realmentúnica i impressionant.
La massa boscosa de Sant Joan de l’Erm era utilitzada antigament per construir bonapart de les embarcacions de la flota catalana. Actualment, el bosc està en procés de
regeneració, però, tot i així, presenta alguns exemplars d’avets realment impressionants.
L’itinerari discorre per l’interior del Parc Natural de l’Alt Pirineu.Comença en el refugi de la Basseta, pertanyent al terme municipalde Montferrer i Castellbò. S’hi arriba per la carretera local quesurt de Montferrer des de la N-260, a tres quilòmetres de la Seud’Urgell en direcció a Lleida, i passa per Castellbò.
Una vegada en el refugi, cal agafar una pista senyalitzada que esdirigeix a Sant Joan Vell per la dreta, deixant la nova ermita al’esquerra. El camí s’endinsa a la muntanya, enmig d’un boscmagnífic. S’entra per la zona dels Àrtics i es passa prop del torrentdels Riguerals.
L’ascensió culmina en un punt des d’on hi ha una fabulosapanoràmica de la vall de Romadriu, el coll de la Basseta, la serraladadel Cadí i el Salòria. Al cap de cinc quilòmetres s’arriba a les ruïnes del santuari de Sant Joan Vell.
Parc Naturaldel Cadí-Moixeró
La Seud’Urgell
Puigcerdà
CavaTossal
del Quer
El Querforadat
Barguja
Bar
Toloriu
Sant Joan de l’ErmSeix
Albet
CastellbóSant Andreude Castellbò
SantaCreu
La Seud’Urgell
Montferrer
Vilamitjana
Aravell
Sant Joan de l’Erm Vell
Alt Urgell
Ruta per les valls de Tuixén EN COTXE / DISTÀNCIA: 29 km / DURADA: 5 h
Les valls de Sant Joan, pertanyents al municipi de Valls de Valira, conformen lapart nord-oest de l’Alt Urgell, frontera amb Andorra i el Pallars Sobirà.
Iniciem el recorregut a la Seu d’Urgell prenent la carretera N-145, fins trobar-nos,al cap de 2 km, el poble d’Anserall, situat al marge del riu Valira. Tot seguit, pugemdes de la Seu i ens desviem a mà esquerra. Anserall destaca pel seu antic monestirromànic de Sant Serni de Tavèrnoles (consagrat l’any 1040).
Continuem per la carretera general fins arribar a un indicador amà esquerra que assenyala Civís. La mateixa carretera ens porta5 km més amunt a Argolell, on es pot contemplar l’esglésiaromànica de Santa Eugènia.
El recorregut que farem coincideix amb una de les principals ruteshistòriques del contraban. Una vegada visitat Argolell, tornempel mateix camí fins a la cruïlla des d’on surt la carretera de SantJoan Fumat, on podem visitar l’església.
Més endavant, a Asnurri, visitarem l’església romànica de Santa Eulàliai, finalment, arribarem a Civís, un dels pobles més atractius de lacomarca, ja que conserva les característiques pròpies de l’arquitecturade l’alta muntanya (teulades de pissarra i balcons de fusta).
Ruta de la vall de Sant Joan
Recorregut d’est a oest per les valls de Josa i la Vansa amb aturades en nombrosesi antigues esglésies romàniques, plenament integrades al paisatge d’aquestesmuntanyes. L’itinerari discorre per bellíssims i frondosos paratges de rius i boscos
del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
La ruta comença a Josa. Per arribar-hi des de la Seu d’Urgell, calagafar la LV-4008 (direcció sud) i, passat Cerc, prendre una carreterafins a Josa. Al nord del poble hi ha l’ermita romànica de SantaMaria de Josa.
Se segueix en direcció a Tuixén i, abans d’arribar-hi, es visita lacapella de Sant Jaume de Tuixén. Allí s’agafa el desviament dela dreta en direcció a Fórnols. Seguim per la pista forestal i, passatsMontargull i Sorribes, es pren la pista de l’esquerra que porta al’ermita de Sant Julià dels Garrics, on ressalten els arcs llombardsi l’absis cobert de lloses.
EN COTXE / DISTÀNCIA: 40 km / DURADA: 5 h
Santa María de Josa
Sant Juliàdels Granics
Josa
Sant Jaume de Tuixén
TuixénCornellana
Fórnols
Sant Jaumede Fórnols
SisquerSorribes
Barceloneta
San Fruitósde l’Espluga La
Seu
d’U
rgel
l
Sant Llorençde Morunys
La Seud’Urgell
Anserall
Sant JoanFumat
Ars
Asnurri
Civís
Argolell
RiuLa Valira
Alt Urgell
34 35
Ruta de les terres del sud EN COTXE
Reprenem el mateix camí fins a la cruïlla que ens porta a Ars. Allà no podem deixar de visitar l’església romànicade Sant Martí, que té un campanar cilíndric, un dels pocs que hi ha als Pirineus. Després d’Ars, la carreteracontinua sense asfaltar fins a Ras de Conques. Allà podem descobrir el Tarter dels Minairons, una gran massade roques que la llegenda atribueix als minairons, una mena d’éssers minúsculs de gran força que van dipositartotes les roques en aquesta zona. Es torna pel mateix camí que hem agafat per iniciar aquesta ruta tan interessant.
Aquest itinerari surt de la Seu, seguint l’eix del Segre (C-14) fins a l’extrem meridionalde la comarca. En direcció a Organyà, pocs quilòmetres abans d’arribar-hi, trobemels Pontarrons, unes restes de l’antic camí medieval. El conjunt està format per quatreponts, construïts per poder travessar esquerdes molt profundes obertes a la roca.
Organyà, a 22 km de la Seu d’Urgell, ésconeguda per les homilies que porten el nom de la vila. Van ser descobertesel 1905 i constitueixen un dels documents literaris més antics escritsen català. Des d’Organyà anem a Fígols (a 2 km), on admirarem l’esglésiaromànica de Sant Víctor.
Continuem el camí reprenent la carretera general que ens porta a Collde Nargó. Aquesta vila es pot considerar, juntament amb el Pont deClaverol (Noguera Pallaresa) la capital catalana del món raier. Avui,per recuperar la memòria col·lectiva de l’ofici de raier, s’organitza unabaixada de troncs anual de dos rais, el tercer diumenge d’agost. Tambépodem anar al Museu dels Raiers, la Sala Límit KT i visitar l’esglésiaromànica de Sant Climent, monument declarat d’interès històric i artísticpel seu campanar.
La ruta continua per Oliana, on trobarem moltes esglésies romàniques: Sant Andreu del Castell (Oliana), SantaLlúcia de Tragó (Peramola), Santa Maria de Castell-Llebre (Peramola) i Sant Serni de la Salsa (Bassella). Aquestaruta acaba a Mirambell, a l’extrem meridional de l’Alt Urgell, des d’on es contemplen unes vistes difícils d’oblidar.
Alt Urgell
Organyà
La Seu d’Urgell
Pantàd’Oliana
Pantàde Rialb Oliana
RomaninsFígols
BassellaMirambell
Coll deNargó
Riu Segre
Arsèguel. Alt Urgell. Organyà. Alt Urgell.
Ruta dels ponts medievals per la Vall
de Cardós (Hug Roger) A PEU: DIFICULTAT MITJANA / DISTÀNCIA: 8,8 km / DURADA: 5 h 15 min
Des d’Esterri d’Àneu s’agafa la carreteraque porta a la vall d’Isil, reconegudaper les falles que s’hi celebren la nit
de Sant Joan. Passem el segon poble que hi ha tot pujant, situata l’embassament del mateix nom. Els dos punts d’inici de la rutasón la plaça major de Borén i el pont romànic d’Àrreu, que és ala banda de la carretera en direcció a Isil, a uns 200 m de Borén.
La ruta és molt interessant per les seves vistes panoràmiques i lavisita al poble d’Àrreu. Durant l’itinerari es visita l’església deSant Martí de Borén, l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, restesdel castell d’Àrreu, les Bordes d’Àrreu i el pont medieval de Borén.Davant de l’ermita de la Mare de Déu de les Neus hi ha una bordaconstruïda al capdamunt d’un petit turó, on s’amaguen les restesdel castell d’Àrreu.
Ruta dels
enamorats A PEU: DIFICULTAT MITJANA / DISTÀNCIA: 3,7 km / DURADA: 1 h 30 min
Aquesta ruta, aconsellable tot l’any, és molt interessant per conèixer tant els valorsnaturals com culturals d’una bona part de la vall de Cardós. Cal tenir en compte
que aquest itinerari no comença i acaba en el mateix punt; pertant, s’ha de preveure com es farà el camí de tornada.
L’accés a la vall de Cardós es fa des de Llavorsí, agafant la carreteraL-504 que recorre tota la vall fins a Tavascan. Tots els municipisper on transcorre tenen accés per carretera.
Des d’Ainet de Cardós es pot fer una interessant excursió d’uns20 minuts de durada a les restes del despoblat castell fortificatde Pui, situat al capdamunt d’un turó que s’aixeca sobre el margedret de la vall, des d’on es contemplen unes magnífiques vistespanoràmiques. La resta del viatge serveix per contemplar els pontsmedievals, d’alt interès arquitectònic, juntament amb la tipologiadels pobles de muntanya. Aquesta ruta té una variant opcionalper visitar l’encisador poble d’Esterri de Cardós.
Molí de Lladorre
Lladorre
Mare de Déudel Pont
Ribera de Cardós
Esterride Cardós
Arròs de Cardós
Ainet de Cardós
Borda del Pubill
Llav
orsí
Isil
Bordes d’Àrreu
Est
erri
d’Àne
u
Mare de Déude les Neus
Borda de Joan
Borén
Pallars Sobirà
36 37
Aquesta ruta és la més popular de lacomarca, actualment coneguda pelllibre Tretze famílies i tres morts, de
Carlos Porta. Des de Llavorsí s’agafa la carretera local L-510 finsa Alins. A 1 km d’allà, a la mateixa carretera en direcció a Àreu,trobem el senyal de l’inici de la ruta. En aquest mateix punt podemdeixar el cotxe.
L’època aconsellable és tot l’any, a excepció dels períodes freds iprimaverals amb neu. Es recomana dedicar tot el dia a la realitzaciód’aquesta ruta completa a les persones poc avesades a caminar.La tornada es fa pel mateix camí de pujada. També es pot contractarun taxi a Alins per tornar. Fent la ruta a la inversa, el recorregutse suavitza per tal com el camí és més planer.
Hi ha uns trams entre Norís i Tor realment espectaculars, gràciesa uns passos aeris sobre el barranc que tallen l’alè. Explica la llegenda que un capellà que la va travessar muntantun cavall va prometre que si en sortia il·lès faria una inscripció per celebrar-ho. Curiosament en el camí hi hauna creu gravada a la roca que diu “Si d’aquesta escapo i no moro, mai més ni ossos ni toros”, fent referènciaals habitants d’Os, de Civís i de Tor.
La ruta té les millors vistes panoràmiques que es poden trobar als Pirineus, emmarcant la figura de les diferentstipologies constructives de pobles, camins de pastura i paisatges d’alta muntanya.
Ruta per Tor,
la muntanya maleïda A PEU: DIFICULTAT ALTA / DISTÀNCIA: 8 km / DURADA: 4 h
Diu la llegenda que el senyor d’Àrreu va fer construir una alta torre dins el castell per tancar-hi la seva filla,quan va assabentar-se que la noia s’havia enamorat d’un jove moro. El captiveri va acabar-se en la foscor d’unanit tancada, quan el jove va grimpar parets amunt per rescatar la seva estimada d’aquella presó familiar. El diasegüent, el pare emprengué el rescat de la seva filla abandonant totes les seves propietats. La llegenda no explica,però, si va reeixir en la seva recerca o si la parella va viure feliçment la resta dels seus dies, s’ha de fer la rutaper saber-ho.
La ruta és aconsellable en qualsevol època de l’any, llevat dels períodes hivernals, que tenen una importantpresència de neu.
Alins
Norís
Bordesdel Campo Tor
Llavor
sí
Borda Bartonico
Pallars Sobirà
A PEU: DIFICULTAT BAIXA / DISTÀNCIA: 3 km / DURADA: 50 min
Casa rural a Isil. Pallars Sobirà.Església de Son del Pi. Pallars Sobirà.
Des de Gerri de la Sal s’agafa la carretera local fins a Peramea. Aquest petit poblet ésuna antiga vila molt ben conservada, on trobarem l’església de Sant Cristòfol, la Rocadel Castell, una torre medieval, la Torre dels Colomers i l’arbre monumental de laplaça. Durant la temporada alta es pot visitar el Museu Era Ortega, on s’inclou unavisita a les estances de l’Era, l’església, la ferreria, la presó i els baixos d’una casa depagès (celler, graners, forn de pa...).
Entre Peramea i Balestui es travessa un alzinar humit i veurem com el camí conservainteressants mostres de l’empedrat original. Entre Balestui i la Borda de Cossant, elcamí ofereix una singular barreja de vegetació mediterrània i pirinenca amb espectaculars
vistes sobre el pla de Corts, al sud, i els pobles de Baro i Arcalís,al nord.
Accés amb vehicle: des de Gerri de la Sal s’agafa la carretera localfins a Peramea. També hi ha accés rodat per una pista des delCompte, situat al peu de la N-260, a 1 km de Gerri de la Sal endirecció nord.
La variant de la ruta és molt extensa i arriba fins a la Borda deCossant. Per arribar-hi, cal agafar una petita carretera que començaa Baro i va fins a Escós, des d’on es continua pujant per una pistaforestal.
Passejada pel
Bosc encantat
Bordade Cossant
PerameaMasiad’en Jaume
Balestiu
Mola de Montaner
Bretui
Gerride Sal
Pallars Sobirà
ESDEVENIMENTSALT URGELL
Calderada de Sant Antoni.La Seu d'Urgell.Es cuinen i reparteixen 5000 racionsd'escudella, brou típic català. 17 de gener.
Processó de Divendres Sant.La Seu d'Urgell.Una de les processons més antigues deCatalunya, amb més de 400 anysd'història que se celebra el vespre deldivendres Sant pel casc antic. DivendresSant.
Festa de les Trementiraires. Fira deles herbes remeieres i productesnaturals. Vall de La Vansa.Es realitzen tallers d'elaboració deproductes naturals relacionats amb lesherbes remeieres i sortides naturalistesper la vall. Últim cap de setmana de maig.
Mercat medieval dels Canonges.La Seu d'Urgell.El cas antic de la població recula a l'edatmitjana amb activitats i escenificacions.Primer cap de setmana de juny.
Mercat setmanal. La Seu d'Urgell.És una les activitats que porta més genta la Seu d'Urgell. Tradicionalment la gentde la comarca i d'Andorra es desplaça ala ciutat tots els dies de mercat. Dimartsi dissabte.
Trobada amb els acordionistes delPirineu. Arsèguel.El festival de música tradicional més anticde Catalunya. La màgia de l'acordiódiatònic omple els carrers d'aquesta petitavila, als peus del Cadí. Darrer cap desetmana de juliol.
Festival Joan Brudieu. La Seu d'Urgell.Cicle de concerts en el marc del patrimonimonumental de la Seu d'Urgell. Juliol iagost.
Retaule de Sant Ermengol.La Seu d'Urgell.Espectacle medieval de llum i so enl'incomparable marc dels claustresromànics de la catedral. Cada dia de laprimera quinzena d'agost.
Jornades dels refugis càtars a l'AltUrgell.Castelló, Vilamitjana i Josa del Cadí.Xerrades, música i teatre per recordar elpassat càtar d'aquestes contrades. AVilamitjana s'escenifica l'espectablemedieval “Cercamon” de Lluís Racionero.Segona i tercera setmanes d'agost.
Fira de Sant Ermengol. La Seu d'Urgell.Fira de formatges artesans de referènciaa tot el Pirineu; també hi participenformatgers d'arreu del món. Tercer capde setmana d'octubre.
PALLARS SOBIRÀ
L'Esbaiola't. Esterri d'Àneu.Festival de teatre al carrer ambespectacles de circ, contacontes, jocs,titelles, tallers i malabars. Últim cap desetmana de juliol.
Ral·li internacional de la NogueraPallaresa. Sort.Competició que ha seguit l'evolucióascendent dels esports d'aigües braves.El descens popular, el Rafting, el descensinfantil, l'esquimotatge, els partits dekayak polo i l'eslàlom en són els actesmés destacats. Juliol.
Concurs de gossos d'atura. Llavorsí.S'ha convertit en un referent en el mondel pasturatge i una de les activitats mésconsolidades de l'estiu.Tercer diumenge d'agost.
Fira de bestiar i mostra de l'ovellaxisqueta. Sort.Fira multisectorial on es troba des demaquinària agrícola i vehicles fins a unmercat artesanal i degustacionsgastronòmiques. S'hi celebra una singularmostra d'ovelles de la raça xisqueta.Primer cap de setmana de novembre.
Festival Internacional de músicaclàssica de la vila de Rialp. Rialp.Aquest festival s'ha perfilat com un delsprincipals motors culturals de la zona,donant a conèixer la música a nivellcomarcal, nacional i internacional.D'agost a desembre.
Falles d'Isil. Isil.Baixada de les falles des de la muntanyafins la plaça del poble. Declarada FestaTradicional d'interès Nacional. Juny. Nitde Sant Joan.
Cursa Cuita al Sol del Monteixo. Àreu.Reviu una antiga cursa que feien elssolters pallaresos. Es surt de la plaça del'església a la posta del sol i s'ha d'anarmés ràpid que l'ombra que puja per lamuntanya. Dissabte de la segona setmanade juny.
Ball de la Morisca. Gerri de la Sal.Representació de la llegenda que envoltaaquesta dansa típica de la població. Tercerdiumenge d'agost.
Trobada Franco-Catalana de pesca aMosca a l'Alt Pallars. Cotos de Bonabé,la Vall de Cardós i la Guingueta d'Aneu.Durant quatre dies es troben aficionatsfrancesos, catalans i espanyols perpracticar la pesca a mosca sense mort iparticipar en diversos actes i activitats.Primer cap de setmana de juliol.
Pujada popular anual al Port de Salau.Des d'Esterri d'Àneu fins al Port de Salaui per l'Ariège.Trobada popular reivindicativa,d'agermanament occitanocatalà, ambmúsica tradicional i un dinar.Primer diumenge d'agost.
38 39
SalardúVielha
Sort
Val d’Aran
UNHA. La Val d' Aran.
40 41
Val d’AranVielha
VAL D'ARAN, LA ESSÈNCIA DELS PIRINEUS. Enclavada a l'extrem occidental
dels Pirineus i sent l'única vall atlàntica dels Pirineus centrals, Val d'Aran és un
territori d'alta muntanya en el qual la màgia encara es troba en qualsevol racó.
En un magnífic entorn natural i durant tot l'any, trobarà totes les formes d'oci que
la muntanya pot oferir. Cuidades infraestructures amb els millors estàndards de
qualitat europeus i una societat moderna i cosmopolita, orgullosa del seu passat
i les seves arrels, alguna cosa que ha convertit a aquesta terra, en una destinació
turística de prestigi, única en el seu gènere.
La millor estació d'esquí dels Pirineus, Baqueira Beret, el Parc Nacional
d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici, i cims de més de 3.000 metres,
espectaculars llacs i salts d'aigua, senders senyalitzats per a tots els nivells,
recorreguts a peu o amb bicicleta i una gran oferta d'oci relacionat amb l'aigua,
permeten un ventall ampli i variat d'activitats.
Val d'Aran també ha sabut conservar el seu patrimoni lingüístic, artístic i cultural,
sent així un territori amb una identitat pròpia que es fa palesa a cada racó del
seu entorn.
ETAPA 5
Distància Carretera RecomenadaRecorregut
73 KmTotal Etapa
73 KmDe Sort a Vielha C-28
VAL D’ARANVielhaTel. (+34) 973 640 110www.visitvaldaran.com
SalardúTel. (+34) 973 645 197www.visitvaldaran.com
www.visitvaldaran.com
Oficines de Turisme dels Pirineus de Catalunya obertes tot l’any
El circ de Colomèrs és un massís muntanyós disposat en cercle, entre el qual destacala Creu de Colomèrs, el Tuc de Ratera, el Gran Tuc de Colomèrs, el Tuc de Sendroisa,etc., que, amb les seves parets verticals i els seus canals de fort pendent, li donenun aspecte espectacular. Des de qualsevol dels seus cims es pot gaudir d'una esplèndidapanoràmica, on la nostra vista es perdrà entre la infinitat de llacs que queden alsnostres peus.
L'excursió s'inicia, al poble de Salardú,on agafarem la pista asfaltada que
s'enfila cap a la vall d'Aiguamòg fins als Banhs de Tredòs (9,5km) i, a continuació, agafarem una pista sense asfaltar durant3,5 km (exclusiva per a vehicles 4x4), fins arribar al punt d'inicidel sender, que ens portarà al refugi de Colomèrs. A partir d´aquíja podrem seguir les indicacions per poder realitzar l´excursió.En aquest segon tram, entre juliol i setembre està restringida lacirculació de vehicles (hi ha servei de taxis).
Des del refugi de Colomèrs ja començarem a gaudir del llac Majorde Colomèrs i seguint les indicacions de color groc podrem realitzarla nostra Ruta.
Observació: També es pot fer una Ruta més llarga, (de 6 horesaprox.), que ens portarà a visitar tot el Circ de Colomèrs i peron es podria accedir al Parc Nacional d´Aigüestortes, però peraixò ja hauriem de seguir les indicacions vermelles.
Un passeig pels
llacs de Colomèrs
Aquesta ruta s’inicia a l’antic hospitalde Vielha, a l’entrada de la boca sud
del túnel i, després de 15,8 km, mostra al senderista alguns delspaisatges aranesos més desconeguts.
En el recorregut es poden contemplar impressionants i frondososboscos d’avets, roures i faigs. A més, es pot gaudir d’unes vistesespectaculars des del Pòrt de Vielha i descobrir perquè aquestasingular ruta es diu així.
L’aigua, que brolla de les muntanyes, ens acompanyarà durantbona part de l’itinerari. És recomanable fer-lo amb dos cotxes,l’un es quedarà a la boca sud i l’altre, al final de l’itinerari.
Ruta de l’aigua – Pòrt de Vielha A PEU / DISTÀNCIA: 15,8 km / DURADA: 5 h 40 min
42 43
A PEU: DIFICULTAT MITJANA-ALTA / DISTÀNCIA: 5,7 km / DURADA: 3 H
Salardú
Banhs de Tredòs
Pletiu deraMontanheta
Llac Majorde Colomèrs
Coth deth Pòdo
Refugide Colomers
Vielha
Betren
Tuc deMontanero
Espitau de Vielha
Bosc deSant Esteve
Vielha
Val d’Aran
De l’Artiga de Lin
al Còth deth Hòro A PEU: DIFICULTAT MOLT ALTA / DISTÀNCIA: 6 km / DURADA: 3 h 45 min
Rutes d’interès. Senderisme.Rutes d’interès. BTT.
Recorregut per la vall del riu Joèu, per un preciós entorn natural format per densosboscos i prats alpins en les seves parts més elevades. Es puja al Còth deth Hòro davantdel massís de la Maladeta i es gaudeix d’una àmplia perspectiva.
Per accedir al punt de sortida de l’excursió se surt de Vielha per la carretera N-230en direcció a França. En arribar a Les Bòrdes es pren un desviament de l’esquerra, estravessa el poble i se segueix per una pista que remunta fins a l’Artiga de Lin. Abansd’arribar-hi, es passa per la dreta delsantuari de la Mair de Diu dera Artiga.
S’accedeix a les cabanes i al refugi i s’estaciona el cotxe.
L’entorn és exuberant: avellaners, roures, avets... Abans de sortir,cal visitar els Uelhs deth Joèu, una espectacular caiguda d’aiguaque es proveeix de les glaceres del mont Aneto.
Sortint d’un sender que surt per la banda del refugi, direcció sud,i passades 2,15 h, ens trobem el fabulós estany Deth Hòro en unindret de gran bellesa natural. Tot seguit pugem fins al Còth dethHòro, situat sobre la vall de l’Escaleta. Des d’allí tindrem unesvistes realment espectaculars dels cims més elevats dels Pirineusi de la seva muntanya més gran i representativa, el mont Aneto(3.404 m). Per tornar, cal fer el mateix camí que hem agafat al’anada del recorregut.
Refugi de laArtiga de Lin
Nort de laVall de l’Artiga
Llac deCòth deth Hòro
Cabana del’Artiga de Lin
Es B
òrdes
Malh deth Melic
Val d’Aran
ESDEVENIMENTSVAL D’ARAN
Marxa Beret. Plan de Beret.La prova d'esquí de fons més importantdels Pirineus que reuneix més de milfondistes al Plan de Beret.Primer diumenge de febrer.
Degustació d'olla aranesa.Plan de Beret.Diferents restaurants preparen aquest plattípic de la gastronomia aranesa al'incomparable marc del Plan de Beret;un cop finalitzada la demostració de cuina,els presents la poden tastar. Primerdiumenge de març.
Jornades Gastronòmiques del Caviar.Val d´Aran.Mostra gastronòmica centrada en el caviari la carn d'esturió produït a Les, criats ala capçalera del Garona.
Festes del Foc. Arties i Les.Aquestes dues poblacions mantenen vivesles tradicionals festes del foc Pirinenques.23 de juny.
Processons de Setmana Santa.Bossòst.És la única processó del Divendres Santa tot el territori aranès. Tothom va vestitde color, a excepció de la Verge Negra,anomenada també “La Dolorosa”.Divendres i Diumenge de Setmana Santa.
Non Stop Pedals de Foc. Val d´Aran.Raid de BTT de quasi 230 Km. amb6.000m. de desnivell, que resulta tot undesafiament pels amants d'aquest esport.Últim dissabte de juny.
Sky Runner / Sky Runner Plus / SkyAran. Val d´Aran.Diferents proves de senderisme perl´incomparable marc del Parc Nacionald´Aigüestortes i Sant Maurici.Finals d´Agost.
Corsa des 15 Pobles. Val d'Aran.Caminada i cursa popular per alguns delspobles més autèntics del territori arenès.Finals d´Agost.
Mostra gastronòmica de la cuina detardor. Val d´Aran.Mostra gastronòmica centrada en l´àneccom a ingredient principal, en la queparticipen un total de 20 Restaurants.Setembre i Octubre.
Fires de Bestiar.Bossòst, Les, Salardú i Vielha.Es celebren a les principals poblacionsaraneses i rememoren la baixada delbestiar de la muntanya, abans d´anar ales Bòrdes. Octubre, dies 5, 6, 7 i 8.
44 45
Església de Sant Climent de Taüll
Alta
Ribagorça
Pont de Suert
Vielha
Vall Fosca
La Pobla de Segur
Tremp
Isona i
Conca Dellà
Barruera
Pallars Jussà
Erill la Vall
Boí
Senet
Alta Ribagorça i Pallars JussàEl Pont de Suert - Tremp
46 47
Alta Ribagorça. Amaga un dels llegats més importants del romànic català: el
conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarades Patrimoni de la
Humanitat. Serres nevades, valls verdes per on serpentegen rius cristal·lins i una
infinitat de paisatges, com la vall de Boí, de bellesa singular. Una oportunitat
molt temptadora per viure de prop la naturalesa i descobrir paisatges únics.
Comparteix, juntament amb el Pallars Sobirà, el Parc Nacional d’Aigüestortes
i Estany de Sant Maurici. També s’hi poden practicar tot tipus d’esports de
muntanya, aventura i esquí.
Pallars Jussà. Comarca a cavall entre els altíssims cims dels Pirineus i la
important serra del Montsec. La composició paisatgística del Pallars Jussà és
un prodigi de bellesa i color. Aigües braves, rius tranquils, estanys i llacs, cims
elevats i valls profundes fan del Pallars Jussà l’escenari perfecte per als esports
a l’aire lliure, des de l’aventura més emocionant fins a la més tranquil·la. A la vall
Fosca, un telefèric suspès a la muntanya us portarà des de la sinuositat de la vall
de l’estany Gento fins als llacs d’alta muntanya.
ETAPA 6
N-260/C-13
Distància Carretera RecomenadaRecorregut
De Pont de Suert a Tremp 52 Km
40 KmDe Vielha a Pont de Suert N-230
92 KmTotal Etapa
ALTA RIBAGORÇA PALLARS JUSSÀPatronat Vall de BoíTel. (+34) 973 694 000www.vallboi.com
Pont de SuertTel. (+34) 973 690 640www.elpontdesuert.com
Patronat Comarcal de Turismede l'Alta RibagorçaTel. (+34) 973 690 402 /(+34) 902 101 516www.turismealtaribagorca.cat
Centre del Romànicde la Vall de BoíTel. (+34) 973 696 715www.centreromanic.com
Casa del Parc Nacional de BoíTel. (+34) 973 696 189www.gencat.cat/parcs/aiguestortes
La Serradora de SenetTel. (+34) 973 698 232www.gencat.cat/parcs/aiguestortes
www.turismealtaribagorca.cat
Pobla de SegurTel. (+34) 973 680 257www.pobladesegur.cat
Isona i Conca DellàTel. (+34) 973 665 062www.parc-cretaci.com
TrempTel. (+34) 973 650 005www.ajuntamentdetremp.cat
Patronat Municipalde Turisme Vall FoscaTel. (+34) 973 663 001www.vallfosca.net
Espai d'Acollida TurísticaTel. (+34) 973 652 545
www.pallarjussa.net
Oficines de Turisme dels Pirineus de Catalunya obertes tot l’any
Aquesta ruta constitueix la porta d’entrada a la conca de la ribera de Caldes, unmagnífic punt de sortida de nombroses
excursions pels llacs i cims d’alta muntanya, que compta ambl’atractiu especial de visitar el meravellós llac Negre, un dels mésprofunds dels Pirineus.
La ruta s’inicia a l’aparcament de l’embassament de Cavallers icontinua pel marge dret de l’embassament, travessant el pla deRiumalo amb una dificultat moderada però amb algun tram ambforça pendent. Prop del llac Negre hi ha el refugi Ventosa i Calvell,amb servei d’allotjament i àpats.
A partir d’aquest llac, podem iniciar altres excursions cap a lavall de Colieto, cap als llacs que trobarem sota les Agulles deTravessani o bé arribar al cim del Montardo.
Ruta de la ribera de Caldes fins
a l’estany Negre A PEU: DIFICULTAT MITJANA-ALTA / DISTÀNCIA: 4,8 km / DURADA: 2 h 15 min
Gaudeix de la naturalesa practicant senderisme per les extraordinàries rutes que t’ofereixaquesta comarca dels Pirineus.Un dels eixos principals d’aquesta xarxa de camins és el Camí de l’aigua, que uneix a
peu els municipis del Pont de Suert i la Vall de Boí, des del monestir de Lavaix fins al balneari de Caldes de Boí.
Aquesta ruta té uns 26 km amb un desnivell entre el punt d’inici i el final de 650 m al llarg del seu recorregut.El Camí de l’aigua travessa un paisatge molt variat, de gran interès natural, com l’embassament d’Escales, els pratsde Dall, els boscos de mitja muntanya (roures i avellaners) i multitudd’ambients fluvials de vegetació exuberant, com el de Salencarde Lleps i el de Barruera, amb els seus propis elements botànics ide fauna que els fan molt atractius als visitants. Per tant, tractaun dels eixos principals de la xarxa de camins existents a lacomarca.
D’altra banda, el Camí de l’aigua també té un valor històric,arquitectònic i cultural d’un valor incalculable, que podem descobriren totes les poblacions que anem visitant, i molt especialment,cal visitar aquells indrets que fan referència a les construccionsd’estil romànic de la zona i la preciosa i peculiar arquitectura demuntanya.
Els camins de l’Alta Ribagorça –
El Camí de l’aigua
Refugi Ventosa i Calvell
Pic deComalespada
Embassamentde Cavallers
Caldes de Boí
Llac Negre
Punta Alta deComalesbienes
Planell deRiumalo
El Pont de Suert
La Vall de Boí
BarrueraVilaller
Caldes de Boí
La Pobla de Segur
A PEU: DIFICULTAT MITJANA / DISTÀNCIA: 26 km
Alta Ribagorça
48 49
A l'Alta Ribagorça hi ha un dels conjunts d'esglésies romàniques més importants d'arreudel món. El conjunt romànic de la Vall de Boí va ser reconegut Patrimoni Mundial dela Humanitat per la Unesco l'any 2000 i està format per vuit esglésies i una ermita:l'Assumpció de Cóll, Santa Maria de Cardet, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat deDurro, l'ermita de Sant Quirc Durro i les esglésies de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, SantJoan de Boí, Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll.
El Centre del Romànic de la Vall de Boí és l'entitat encarregada de la gestió de tot aquest conjunt romànic. L'oberturaal públic de les esglésies, durant tot l'any, el servei de visites guiades,la promoció del conjunt i l'atenció als visitants són les principalsfuncions del Centre.
Us recomanem el nostre servei de visites guiades amb guiesespecialistes en la interpretació del patrimoni. També podeu visitarles esglésies pel vostre compte.
La ruta s'inicia al Pont de Suert (direcció nord per la carretera N-230) i, al cap de 2 km, cal agafar la L-500 cap a la Vall de Boí.
La primera parada que fem és a Cóll, on es visita l'església del'Assumpció. Tornant per la via general i després d'haver agafatuna cruïlla a mà esquerra, anem cap al poble de Cardet, on hi hal'església de Santa Maria. Continuem el trajecte i arribem al km12, a Barruera. Allà visitem l'església de Sant Feliu. Des d'aquí ens hem de desviar a mà dreta, seguint una carreterasecundària de 3 km fins al poblet de Durro i la seva església de la Nativitat de la Mare de Déu. Més amunt de Durro(seguint una pista) arribem a l'ermita de Sant Quirc, molt recomanada pels seus paisatges espectaculars.
Per veure el majestuós campanar de l'església de Santa Eulàlia, hem de tornar a la via principal i arribar al km 15,5per agafar la bifurcació (a mà esquerra) fins al poble d'Erill la Vall, a continuació seguir per la L-500 fins al'encreuament de la L-501 i continuar fins a Boí per veure la preciosa església de Sant Joan, i seguir la ruta fins aTaüll. Aquest nucli compta amb els dos conjunts monumentals més coneguts de la vall: les esglésies de Santa Mariai Sant Climent.
Ruta del romànic
de la Vall de Boí EN COTXE / DISTÀNCIA: 75 km / DURADA: 3 h
Església Santa Maria de Taüll.Pantrocrator de Sant Climent de Taüll.
Coll
Cardet
Barruera
Erillla Vall
Boí Taüll
Durro
El Pont de Suert
Alta Ribagorça
EN COTXE / DISTÀNCIA: 47 km
De l’estret de Collegats al de Terradets,
vorejant els embassaments
Ruta excepcional que uneix esport, cultura i naturalesa, en què podrem gaudir delsembassaments de Sant Antoni iTerradets, el riu Noguera Pallaresa,
fonts, rieres, deltes, fauna, flora, ermites, castells, torres, fòssilsmarins, excavacions, coves... i, evidentment, activitats nàutiques.
La ruta, seguint el curs de l’aigua, es pot fer en cotxe, sortint dequalsevol població, de nord a sud o viceversa. També es pot feren tren, des de Cellers fins a la Pobla de Segur, parant a Guàrdia,Palau, Tremp i Salàs de Pallars; o en bicicleta, des de la Pobla deSegur fins a Cellers, pel marge oest de la ruta.
Tram nord: l’embassament de Sant Antoni és la superfície d’aiguadolça més gran de Catalunya, envoltada de petites platges ubicadesen una magnífica zona per practicar esports nàutics.
Des de Tremp (capital de comarca i principal enllaç, de fa segles,de la plana dels Pirineus) fins a la Pobla de Segur (congost de Collegats), segona població més important, situadaa la confluència dels rius Noguera Pallaresa i Flamisell, amb l’embassament de Sant Antoni, passant per Talarn.
L’embassament de Sant Antoni, Salàs de Pallars i Sant Joan de Vinyafrecal. Des del congost de Collegats en direccióa Tremp (pels municipis de Conca de Dalt i Conca Dellà) pel Pont de Claverol, Pessonada, Aramunt, la font de laO, el mirador dels Ensulciats i Montesquiu, vorejant l’embassament, per Nerets fins a Vilamitjana. Des de Montesquiupodem accedir al municipi d’Isona i Conca Dellà, on trobarem els castells de Llordà i d’Orcau i les imposants restesde dinosaures.
Tram centre: Noguera Pallaresa / Canal de Gavet. Eix sobre el qual gira la vida dels habitants del Pallars. Des deVilamitjana fins a Llimiana (embassament de Terradets) amb unes vistes inigualables de gran bellesa de tota lavall, de la conca de Tremp, el Montsec i la làmina d’aigua. Seguint el curs de la Noguera Pallaresa, riu avall, passantper Gavet de la Conca –pel Gavet (on es practica pesca intensiva i on hi ha una àrea amb font i barbacoa) i el riuGavet–, Fontsagrada i els Masos de Llimiana, lloc on la Noguera Pallaresa s’amplia desemboca formant la cua delsembassaments de Terradets. A la vall de Barcedana trobem el recinte fortificat del castell de Sant Gervàs.
Tram sud: embassament de Terradets. Situat al peu de la serra del Montsec, l’últim gran contrafort dels Pirineus,l’embassament de Terradets s’estén des de la conca de Tremp fins a l’interior del congost de Terradets.
Sortint des de Llimiana cap a l’embassament i passant per l’àrea de pícnic del barranc de Barcedana, per la pinedade Cellers, s’arriba a la presa de Terradets. Cal tornar travessant el pont, on agafarem la C-13 cap a Tremp, passantper Cellers, Guàrdia, Puigcercós i Palau de Noguera. Desviant-nos una mica, abans d’arribar a Tremp i a l’esquerra(direcció Fígols), trobem Claret, on gaudirem de les meravelloses vistes de la conca de Tremp i Conca Dellà. A més,prop d’aquesta ruta trobarem el castell de Mur, magnífica fortalesa militar i religiosa.
50 51
La Pobla de Segur
Tremp
Embassamentde Sant Antoni
AramuntTalam
Salasde Pallars
Pallars Jussà
El pantà de Terradets és un paratge ideal per practicar esports nàutics i recórrergran quantitat de rutes (a peu o en bicicleta) envoltats d’impressionants paisatges.
Damunt de Cellers es pot observar el castell de Mur. Prop del’embassament hi ha un dels indrets més interessants de Catalunyaper fer esport d’escalada, les parets de la muntanya de Terradets,amb l’espectacular Roca Regina. Més endavant, a mà dreta,travessem un pont que ens porta fins a Llimiana, el mirador mésespectacular de la conca de Tremp, que compta amb la joia mésautèntica del romànic català, l’església de la Mare de Déu de laCinta.
En direcció a la vall de Barcedana, passant per Sant Miquel dela Vall, trobem el complex de Sant Gervàs, que consta d’unaermita, un castell i un poblat del segle XII anomenat els Vilots iles restes d’una capella castral del segle IX.
Tornant cap enrere, i envoltats de camps de cereals, vinyes, oliveresi ametllers, passem per Masos de Llimiana, en direcció a Gavetde la Conca i Tremp.
Ruta cap al pantà
de Terradets A PEU: DIFICULTAT BAIXA / DISTÀNCIA: 9 km
Congost de Mont-Rebei
Pantà deTerradets
Llimiana
Els Masosde Llimona
Gavetde la Conca
Vilamitjana
Guardia de TremoCellers
Tremp
Pallars Jussà
52 53
La vall Fosca
La ruta de la vall Fosca és la part més septentrional de la comarca i amaga infinitatde muntanyes. Una vall plena de paisatges meravellosos, racons artístics i poblesmolt pintorescos. També s’hi poden fer moltíssimes excursions i tota mena d’activitatsa l’aire lliure.
Hi ha diverses rutes per passejar, gaudir de la natura en estat pur i descobrir unpatrimoni cultural únic, com l’església romànica de Sant Vicenç de Cabdella, edifici
que destaca per la seva situació dominant sobre tota la vall.
Podem trobar una àmplia diversitat de rius, barrancs, fonts, pratsverds i, al centre, situat entre impressionants muntanyes de 3.000m, el riu Flamisell.
La porta natural de la vall Fosca és Senterada (N-260) des de laPobla, direcció al Pont de Suert, on cal agafar la carretera L-503,en direcció a la Pobleta de Bellveí. Seguint la carretera que remuntael curs del Flamisell, arribem al peu del telefèric de Sallente. Aquesttelefèric ens porta a l’embassament de Gento, des d’on podemcontemplar tota la vall i els seus 22 fantàstics llacs difícils d’oblidar.Quan arribem a l’estació superior, podem fer molts itineraris pelsembassaments de Tort i de Gento.
Embassament de Sant Antoni. Salàs de Pallars. El Pallars Jussà.
EN COTXE / DISTÀNCIA: 20 KM
Congost del Riu Flamisell. Erinyà. El Pallars Jussà.
Embassament Tort EmbassamentGento
Riu Flamisell
Senterada
Cabdella
La Torre de Cabdella
La Pobleta de Bellveí
El Pont de Suert
La Pobla se Segur
Pallars Jussà
ESDEVENIMENTSALTA RIBAGORÇA
Baixada de falles a l'Alta Ribagorça.La festa del foc.Diversos pobles de la comarca.Els joves de tots els pobles encenen lesfalles en un indret elevat i comencen labaixada muntanya avall, guiats pel fadrío cap de colla. Primera quinzena de juny:DURRO i SENET. 23 de juny: BOÍ, CASÓS,EL PONT DE SUERT i VILALLER. Primeraquinzena de juliol: BARRUERA, ERILL LAVALL i TAÜLL. Segona quinzena de juliol:LLESP.
Festa de la confraria de SantSebastià. El Pont de Suert.Més de 500 confrares (homes caps defamília) es reuneixen en els àpats i actesreligiosos. Les menjades segueixen unatradició de més de cinc segles ambproductes autòctons com el corder i lagirella. Gener, dies 19, 20 i 21.
Via Crucis. Barruera.Els habitants del poble escenifiquen icanten les 14 estacions del Via Crucisrecuperant una antiga tradició.Nit de Dijous Sant.
Jornades gastronòmiques del bolet.Diversos pobles de la comarca.Els restaurants ofereixen el menú delsbolets, elaborat amb productes i espèciesautòctones. També es fan altres activitatscom sortides de camp, exposició de bolets,etc... Tots els caps de setmana d'octubre.
Fira de bestiar. Barruera.Punt de trobada de ramaders i artesansde la zona amb concurs de dalladors amà, degustació de plats típics, artesania,etc. Últim diumenge de setembre.
Fira de la girella. El Pont de Suert.Exposició d'oficis i tradicions ancestralsde la comarca, del comerç i turismeactuals i mostra i mercat ramader.Elaboració i degustació de girella. Tercerdiumenge d'octubre.
Fira de Tots Sants. Vilaller.Exposició de bestiar i maquinària agrícolai degustació de girella. Hi té lloc el concursde vaca bruna del Pirineu. 2 de novembre.
Dijous a la frescaBarruera, Boí, Durro, Erill la Vall i TaüllActuacions de música tradicional i popular.Tots els dijous d'agost.
Solistes a l'Alta Ribagorça.El Pont de Suert, Vilaller i Vall de Boí.Cicle de concerts en l'entorn de lesesglésies amb actuacions de jazz, blues,música celta, fado, gospel, etc, ambreconeguts intèrprets de prestigiinternacional.Tots els dissabtes d'agost.
Balls tradicionals.Malpàs, Taüll, Vilaller i Durro.Dances que perpetuen la tradició de seglesenrere: ball de Bastons de Malpàs; ballPla, de Sant Isidre i la Pila de Taüll; ballTatero de Vilaller i Ball pla de Durro.Festa Major de Sant Pere - MALPÀSSegon cap de setmana de juliol - ERILL LAVALLTercer cap de setmana de juliol - TAÜLLPrimer cap de setmana d'agost - EL PONTDE SUERT15 d'agost - VILALLERFesta Xica setembre - DURRO
PALLARS JUSSÀ
Diada dels Raiers. Al riu NogueraPallaresa, entre la Pobla de Segur i elPont de Claverol.Rememora l'ofici dels raiers, baixant ambrais pel riu en una festa que s'allarga tot elcap de setmana. Primer diumenge de juliol.
La brama del cèrvol. Reserva Nacionalde Caça del Boumort (Conca de Dalt).Durant l'època de reproducció, els cèrvolsmascles formen els seus harems defemelles. El seu crit, semblant a un udol,ressona al capvespre per les valls.De finals de setembre a mitjans octubre.
Fira de primavera. Tremp.Fira multisectorial on s'hi poden trobardes de productes agroalimentaris fins avehicles. Maig.
Fira d'Art. Salàs de Pallars.Fira d'art contemporani que recull obresde pintura, ceràmica i fotografia exposadesen antigues eres habilitades com a salesd'exposició. Pels volts del 15 d'agost.
Fira de peu redó. Salàs de Pallars.Fira que, amb petites escenificacions,rememora una fira de bestiar antiga i elstractes que s'hi feien. Pels volts del 16 denovembre.
Festival dels Castells de frontera.Castell de Mur, Gavet de la Conca i Isonai la Conca Dellà.Concerts de música clàssica que tenenlloc als castells medievals de Mur, Llordài Sant Gervàs. Juliol.
Fira de bestiar. La Pobleta de Bellveí(La Torre de Cabdella).Exposició i venda de bestiar, de productesrelacionats amb la ramaderia i artesanals.Hi tenen lloc altres actes, comdemostracions d'oficis antics. Octubre.
Fira del codony. Tremp.Fira de comerç i d'activitats relacionadesamb el codony: esmorzar popular amb
allioli de codony; Taller de cuina, concursd'allioli i mostra gastronòmica de diferentsproductes elaborats amb aquest producte.Octubre.
Fira Boletus i jornades micològiques.Isona i Conca Dellà.Dedicada als bolets i als seus productesderivats. Dins la fira hi ha diferentsactivitats complementàries com exposicióde bolets, mostra gastronòmica i concursBoletus. Octubre.
Aplec de Castell de Mur.Castell de Mur.Les diferents parròquies de la zona pugena Mur amb els seus estendards i retenaixí homenatge a les autoritatseclesiàstiques i civils de la zona. Primerdiumenge de maig.
www.visitpirineus.com
LLIBRE DE VIATGEDELS PIRINEUS DE CATALUNYA
www.visitpirineus.com Ed
ició
Ed
ició
: 2
01
1
Est
any
de
San
t M
auri
ci:
20
11
E
stan
y d
e S
ant
Mau
rici
Ed
ició
: 2
01
1
Est
any
de
San
t M
auri
ci
L’Agència Catalana de Turisme vol agrair la seva col·laboració en la cessió de fotografies.Fotografies: Ainara, Josep Ma. Fabregat, Maria Geli, Michael Helsing, Pep Iglesias, Rafael López Monné, Juli Pérez, Pilar Planaguma,Manuel Pueyo, Manel Puig Palmer, Oscar Rodbag, Arthur Selbach, Nelson Souto, Marisa Tartera, Francesc Tur, Joan Ureña, Manel Viladrich,ACT, Arxiu Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Arxiu d’Imatges del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Carros de Foc,Consell Comarcal del Gironès, Consell Comarcal del Ripollès, Consell Comarcal del Solsonès, Consorci Ripollès Desenvolupament,Ajuntament de Castelló d’Empúries, Ajuntament de Llívia, Turisme de la Seu, Patronat Vall de Boí, Patronat de Turisme de la Vall Fosca,Torisme Val d’Aran, Vall de Núria.
54 55
a Zaragoza,Bilbao,Madrid
a València
a Paris,Bordeaux
a Bayonne
a Montpeller,Lyon
C-55
Perpinyà(Perpignan)
Barcelona
Toulouse
Andorrala Vella
Lleida
Girona
Tarragona
La Bisbald’Empordà
El Pratde Llobregat
Sant Feliude Llobregat
Badalona
Vic
Ripoll
Santa Colomade Farners
Mataró
Granollers
Martorell
Reus
IgualadaTàrregaCervera
Manresa
El Vendrell
Vilafrancadel Penedès
Tarbes
Castres
Carcassonne
Narbonne
Béziers
TerrassaSabadell
Balaguer
Les BorgesBlanques
Vielha
La Poblade SegurTremp
La Seud’Urgell
LlíviaPuigcerdà
Berga
Figueres Roses
Port-VendresCéret
Banyoles
Olot
St. Girons Foix
PamiersLimouxLourdes
El Pontde Suert Sort
Elne
Blanes
Sant Feliude Guíxols
Palamós
Sant Celoni
Artesade Segre
Solsona
Súria
St. Gaudens
Tarascon-sur-Ariège
Cazères
MuretMazamet
Sigean
Prades
la Jonquera Portbou
A-2
C-58
C-32
N-I
I
C-65
C-66
N-260
N-260
C-13
N-230
N-2
60
CG
-1
CG-2
N-260
C-25C-25
A-2
AP
-2
N-II
AP-2
AP-7
AP-7
C-32
N-II
C-59
C-17
E-15
E-80
N-113N-20
N-20
N-116
N-9
E-15
N-112
E-80
C-26
C-16
C-14
C-14
N-260
N-240
N-152
AP
-7
C-17
B-20
N-230
C-1
3
C-14
N-9
N
0 30 kmM A RM E D I T E
RR
AN
I
C-37
Distàncies quilomètriques
En construcció
Ferrocarril. Cremallera
Tren de Gran Velocitat en construcció
Cap de comarca
Cap de municipi, altres entitats
Curs fluvial. Pantà. Pic
Límit estatal
Límit de comunitat autònoma
Autopista. Autovia
Via preferent. Xarxa bàsica
Xarxa comarcal. Xarxa local
Carretera desdoblada. Túnel
F R A N Ç A( F R A N C E )
AR
AG
Ó(
AR
AG
ÓN
)
N-14
5
97
142
103
163
112
195
143
109
147
102
172
164
311
117
97
139
71
177
58
40
73
40
113
171
197
224
86
31
114
111
173
218
272
167
227
120
149
68
52
40
64
47
98
99
141
173
85
83
137
198
235
75
52
94
125
110
94
181
42
73 91
42
243
46
278
154
75
165
157
216
235
313
243
46
212
105
76
144
128
177
193
396
201
106
172
175
132
103
117
82
162
Barcelona
Berga
Figueres
Girona
Lleida
Olot
el Pont de Suert
Puigcerdà
Ripoll
la Seu d'Urgell
Solsona
Sort
Tremp
Vielha
Barcelona
Girona
Olot
el Pont de Suert
Puigcerdà
Ripoll
la Seu d'Urgell
Solsona
Sort
Tremp
Vielha
Berga
Figueres
Lleida
www.visitpirineus.com
www.visitpirineus.com
LLIBRE DE VIATGEDELS PIRINEUS DE CATALUNYA
www.visitpirineus.com Ed
ició
Ed
ició
: 2
01
1
Est
any
de
San
t M
auri
ci:
20
11
E
stan
y d
e S
ant
Mau
rici
Ed
ició
: 2
01
1
Est
any
de
San
t M
auri
ci
L’Agència Catalana de Turisme vol agrair la seva col·laboració en la cessió de fotografies.Fotografies: Ainara, Josep Ma. Fabregat, Maria Geli, Michael Helsing, Pep Iglesias, Rafael López Monné, Juli Pérez, Pilar Planaguma,Manuel Pueyo, Manel Puig Palmer, Oscar Rodbag, Arthur Selbach, Nelson Souto, Marisa Tartera, Francesc Tur, Joan Ureña, Manel Viladrich,ACT, Arxiu Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Arxiu d’Imatges del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Carros de Foc,Consell Comarcal del Gironès, Consell Comarcal del Ripollès, Consell Comarcal del Solsonès, Consorci Ripollès Desenvolupament,Ajuntament de Castelló d’Empúries, Ajuntament de Llívia, Turisme de la Seu, Patronat Vall de Boí, Patronat de Turisme de la Vall Fosca,Torisme Val d’Aran, Vall de Núria.
