qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq

wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw

ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwer

tyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui

opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop

asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas

dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf

ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh

jklzxcqwertyuiopasdfghjklzxcvb

nmqweruiopasdfghjklzxcvbnmq

wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw

ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwer

tyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui

opasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdf

ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh

RELATS DE VIDA

LINGÜÍSTICA

IES MANUEL DE CABANYES

17/03/2014

Al 28/03/2014

EDUARD MATA

Grup:

Data:

QUÈ EN SABEM I QUÈ EN PENSEM!

1-Els de Vilanova i la Geltrú, parlem un català més correcte que els de Lleida o València.

A/ D

2-Hi ha llengües millors que altres (des del punt de vista lingüístic). A / D

3-Totes les llengües poden expressar les idees científiques, polítiques i artístiques de la

humanitat. A / D.

4-Les llengües pròpies o territorials d’un país han de ser de coneixement obligat per a tots

els ciutadans i ciutadanes d’aquell territori. A / D.

5-Les llengües de grups de persones nouvingudes haurien de poder formar part del

currículum optatiu d’aprenentatge (per exemple, estar entre les matèries optatives

avaluables en l’ESO i al BAT). A / D

6 - És important aprendre dues llengües internacionals (o dominants) de l’entorn geogràfic.

A / D

7 - Tot ciutadà o ciutadana establert en qualsevol dels territoris que tenen com a llengua

pròpia o territorial la llengua catalana ha de tenir l’obligació de conèixer-la i el dret a

usar-la A / D

8 - Tot ciutadà o ciutadana establert en qualsevol dels territoris de l’estat espanyol que

tenen com a llengua pròpia o territorial la llengua catalana ha de tenir l’obligació de

conèixer i el dret a usar la llengua castellana com a llengua oficial de l’estat. A / D

9 - Cada persona hauria d’escollir la llengua en què vol expressar-se. A / D.

10 -. Les llengües dominants són llengües amb estructures lingüístiques més complexes que

permeten expressar major nombre d’idees A / D

LES ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES PREDOMINANTS DE LA MEVA CLASSE

COM ENS HO FEM!

1- Quan haig de preguntar-li alguna cosa a un noi de l’institut que no conec, ho faig en

a. Català b. Castellà c. En la llengua que intueixo que parla aquella persona (català o castellà)

2- Quan obro una conversa al facebook amb un noi o una noia desconegut per causes no

confessables, li parlo en:

a. Català b. Castellà c. En la llengua que intueixo que parla (català o castellà)

3- Si vaig en el tren o en l’autobús, i una persona se’m dirigeix en anglès o en francès, li

responc:

a. En l’ idioma que em parla b. En català c. En castellà d. M’excuso amb una frase feta (Sorry, I

don’t speak English/ Excuse moi, je ne parle pas français)

4- A un/a company/a d’origen sudamericà habitualment li parlo:

a. Català b. Castellà c. A vegades en català d. A vegades en castellà

e. En funció de la composició del grup de col·legues

5- Quan entro en una botiga de roba, habitualment em dirigeixo a la dependenta en:

a. Català b. Castellà c. En la llengua que intueixo que parla el/la dependent/a (català o castellà

6 – Quan entro en un restaurant xinès, em dirigeixo en

a. Català b. Castellà c. En la llengua que intueixo que parla el/la cambrer/a (català o castellà)

7 – Quan em dirigeixo per primera vegada a una persona de raça no blanca ho faig en:

a. Català b. Castellà c. Francès d. Anglès

8 -. Dins de la classe, parlo en català amb

a. Tots els companys/es b. Amb alguns companys/es c. Amb cap

9-. A l’hora del pati parlo en català amb

a. Tots els companys/es b. Amb alguns companys/es c. Amb cap

10 -. En la visita mèdica, em dirigeixo al/la metge/essa en

a. Català b. Castellà c. En funció de la llengua del doctor/a

11 -. Si li pregunto alguna cosa al/la policia municipal ho faig en

a. Català b. Castellà c. Canvio de llengua en funció de la que faci servir ell/a

12 -. Quan viatjo a un país europeu, asiàtic o africà faig servir com a llengua franca:

a. Anglès b. Francès c. Castellà d. Altres

INTRODUCCIÓ

1-PER COMENÇAR, OBSERVA AQUESTS QUATRE VÍDEOS I CONTESTA

LES PREGUNTES.

Després de veure el curt Pipas, dirigit per Manuela Moreno, contesta la següent

pregunta:

Creus que la ignorància pot portar-nos a

raonaments equivocats? Per què?

Després d’analitzar l’anunci institucional de TV3 sobre el canvi climàtic, respon:

Creus que la ignorància pot portar a l’ésser

humà a la desertització terrestre?

I, un cop coneixem les causes i conseqüències del

canvi climàtic, creus que les persones tenim

algun tipus d’obligació ètica i moral en relació

amb el tema?

A continuació, observa l’enregistrament dels successos que van tenir lloc a Ceuta el

passat més de febrer i contesta les preguntes:

la “immigració il·legal” és un tema latent avui en dia i, des del coneixement de la

situació, les persones tenen diferents opinions respecte el tema. Així doncs, una

gran part de la població defensa que la llei d’immigració hauria de ser més flexible i

permetre que les persones poguessin instal·lar-se al país d’acollida amb més

facilitats. D’altra banda, moltes persones defensen que les lleis s’haurien d’enfortir

per tal que ningú pogués travessar les fronteres sense papers.

Creus que algun posicionament pot advocar per

deixar morir 14 persones a les costes de Ceuta?

Per què?

Efectivament, a la Declaració Universal dels Drets Humans trobem com un dels

Drets més fonamentals el Dret a la vida:

*** RECORDA QUE…

La DUDH va ser proclamada com l'ideal comú a assolir per a tots els

pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució,

inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin,

mitjançant l'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i

llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i

internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius,

tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris

sota llur jurisdicció.

Per últim, observa un fragment d’aquest reportatge titulat “llengues en extinció” i

contesta les preguntes:

Per què creus que s’extingeix una llengua cada

dues setmanes? Quin creus que hauria de ser el

paper de la societat respecte a aquest tema? I

el de les institucions?

*** RECORDA QUE…

La DUDL és aquell text, redactat, esmenat, aprovat i proclamat a

nivell no governamental que vol esdevenir un esperó, una crida als

estats perquè, en la dinàmica oberta per la Declaració dels Drets

Humans de 1948, reconeguin els drets lingüístics de les persones i de

les seves comunitats.

2. Escriu en un paper autoadhesiu tres afirmacions que girin en torn el teu dia a

dia lingüístic (contextos en el que parles una llengua o un altre, sentiments que et

provoquen les llengües, injustícies lingüístiques, etc.) i completa aquestes tres

afirmacions:

M’agrada...

No m’agrada...

M’agradaria...

3. Llegeix atentament aquest conte.

Conta una antiga llegenda que, temps era temps, hi havia un rei que va sentir dir

que al seu país vivia un savi autèntic. Tan savi, deien els rumors, que parlava tots

els llenguatges del món. Sabia escoltar el cant dels ocells i els entenia com si fos

un d’ells. Sabia llegir la forma dels núvols i comprendre immediatament el seu

sentit. Qualsevol llengua que sentís, responia sense vacil·lar. Fins i tot llegia el

pensament dels homes i les dones, vinguessin d’on vinguessin. El rei, impressionat

per tants mèrits com se li atribuïen, va fer cridar aquell home savi al seu palau. I

el savi hi va fer cap.

En tenir-lo al davant, el rei s’afanyà a preguntar-li:

–És cert, bon home, que sabeu totes les llengües del món?

–Sí, Majestat –va ser la resposta.

–És cert que escolteu els ocells i n’enteneu el cant?

–Sí, Majestat.

–Que sabeu llegir la forma dels núvols?

–Sí, Majestat.

–I, tal com m’han dit, és cert que fins i tot llegiu el pensament de les persones?

–Sí, Majestat.

El rei encara tenia una última pregunta...

–A les meves mans, que tinc ara amagades a l’esquena, hi tinc un ocell, home savi.

Respon-me: és viu o és mort?

Aquell savi, de forma inesperada, va tenir por. Sabia prou bé que, fos quina fos la

seva resposta, el rei podia matar l’ocell. Va mirar el rei i s’estigué en silenci una

llarga estona. Al capdavall, amb veu molt serena, va dir:

–La resposta, Majestat, és a les vostres mans.

La resposta és a les nostres mans.

TEMPS DE DIARI

Acaba les següents afirmacions:

- Si hagués de resumir el que he après avui, diria que....

- De tot el que hem fet avui, crec que el més interessant ha estat..

- En canvi, crec que no ha sigut gaire interessant...

- Si jo fos el professor, hagués...

SEGONA I TERCERA SESSIÓ

A continuació es projectarà un reportatge titulat veus i mirades del català. Tal i

com ja has fet en ocasions anteriors, pren nota de tota aquella informació que pugui

ser rellevant per tal d’analitzar el document i poder-lo debatre a l’aula.

FRAGME

NT

APUNTS

Introducció

-1,42’’

Orígens

1,43’’-

6,59’’

Descoberta

7,00’’-

12,29’’

Fent xarxa

12,30’’-

17,42’’

La meva

veu, la

meva

mirada

17,43’’-

24,27’’

Quadre del professor

FRAGME

NT

APUNTS

Introducció

-1,42’

Aspectes generals

Orígens

1,43’’-

6,59’’

- Estereotips (culturals,geogràfics, lingüístics, etc..)

- Funcionalitat llengües internacionals (anglès)

- Materials simbòlics (motxilla, llibre, etc.)

- Adaptar-se al país d’acollida / mantenir la llengua i les

tradicions autòctones...

- “Discriminació lingüística"

- Semblances/diferències amb la situació sociolingüística

pròpia.

- - A Catalunya es parlen moltes llengües.

Descoberta

7,00’’-

12,29’’

- Idees lingüístiques prèvies.

- Quina llengua és la més útil per poder viure a

catalunya?

-

- MOTIVACIONS PER PARLAR EL CATALÀ (treball, escola,

oposicions)

Ascendir al treball

Melany: “perquè és bonic”

- ÚS DEL CATALÀ

Amalia: a l’escola

Arsala: amics, universitat; “quan estic fora o al mercat,

necessito l’espanyol”.

Melany: al treball

Fent xarxa

12,30’’-

17,42’’

- “tot ha sigut guanyar”

- Importància de la cuina

- Paper de la traducció

- Plataforma per la llengua

- Feina>contacte>català

- M’agrada poder entendre

- Immigrant = castellà (català= sorpresa)

La meva

veu, la

meva

mirada

17,43’’-

24,27’’

- Multiculturalitat (no és el mateix que interculturalitat)

- Festes i tradicions

- Radouan: “el català és el fil que ens uneix com a immigrants”

(català com a factor integrador”)

- Esteban: “m’obligaven a parlar català sense dir-me per què.

- Laura: “tenir el català és obrir les portes a uns drets que la

resta de catalans autòctons tenen”.

- Radouan “laboralment, el contacte que tenim, és amb el

castellà”.

A continuació, poseu-vos en grups de 5 o 6 persones. Tot seguit escoltareu unes

afirmaci0ons i, com a grup, haureu de decidir si us posicioneu a favor o en contra i,

com sempre, haureu de justificar la vostra resposta.

- A Catalunya tothom és lliure de parlar amb la llengua que vulgui.

Falsa igualtat

- Els de Vilanova i la Geltrú, parlem un català més correcte que els de Lleida

o València.

- El català és l’idioma més útil per trobar feina aquí a Catalunya.

- “Tenir el català és compartir un espai més del món”

- Quan arriba una persona nouvinguda, la nostra obligació es parlar-li en

castellà fins que s’acomodi.

- Les millors cançons són les que estan en anglès.

TEMPS DE DIARI

- Si hagués de resumir el que he après avui, diria que....

A continuació, escriu una cosa que t’hagi agradat molt, poc i gens (digues el

perquè).

- Si jo hagués sigut el professor, hauria...

QUARTA SESSIÓ

Un cop hem repassat alguns aspectes de l’entrevista i hem vist quines diferències

existeixen entre les entrevistes formals i les informals, és l’hora d’elaborar les

preguntes que conformaran l’entrevista. Per això, col·loqueu-vos primerament en

parelles i elaboreu 5 preguntes.

Pregunta

Pregunta 1

Pregunta 2

Pregunta 3

Pregunta 4

Pregunta 5

Un cop elaborades les 5 primeres preguntes, ajunteu-vos en grups de 6 persones i

d’entre totes les preguntes elaborades, trieu-ne només 5. Justifiqueu la vostra

elecció.

Pregunta

Pregunta 1

Justificació:

Pregunta 2

Justificació:

Pregunta 3

Justificació:

Pregunta 4

Justificació:

Pregunta 5

Justificació:

Per últim, d’entre les 5 preguntes que cada grup a escollit, trieu-ne un total de 12

preguntes que conformaran l’entrevista final.

Pregunta

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

TEMPS DE DIARI

Acaba les següents afirmacions:

- Si hagués de resumir el que he après avui, diria que....

- De tot el que hem fet avui, crec que el més interessant ha estat..

- En canvi, crec que no ha sigut gaire interessant...

- Si jo fos el professor, hagués...

QUINTA SESSIÓ

Un cop elaborada l’entrevista, col·loqueu-vos per parelles i entrevisteu a un

company. Al acabar aquesta primera entrevista, busqueu un altre company o

companya tenint en compte que l’entrevistat ara passarà a ser entrevistador i,

l’entrevistador, entrevistat.

TEMPS DE DIARI

- Si hagués de resumir el que he après avui, diria que....

A continuació, escriu una cosa que t’hagi agradat molt, poc i gens (digues el

perquè).

- Si jo hagués sigut el professor, hauria...

SEXTA SESSIÓ

En aquesta sessió analitzarem a partir de dinàmiques com la del baròmetre o la

tècnica DAFO, algunes situacions recollides a les entrevistes. A més, repassarem

alguns conceptes sociolingüístics bàsics i parlarem del principi d’alteritat.

TEMPS DE DIARI

Acaba les següents afirmacions:

- Si hagués de resumir el que he après avui, diria que....

- De tot el que hem fet avui, crec que el més interessant ha estat..

- En canvi, crec que no ha sigut gaire interessant...

- Si jo fos el professor, hagués...

Sessió 7

Després d’analitzar les entrevistes en profunditat, és hora que ens centrem en la

tasca que ens ocupa: el relat de vida lingüística.

Primerament, contesteu a les següents preguntes:

referència a una narració de caire autobiogràfica que tracta d’explicar, d’una banda, la

manera com es crea el bagatge lingüístic propi i, de l’altra, l’experiència de cadascú com a

parlants de diverses llengües.

- Quina és la funció d’un relat de vida lingüística?

“Les narracions mostren com l’individu configura, al llarg del temps, un conjunt d’identitats

personals a través de recursos narratius específics conformats i estructurats per una

percepció social més àmplia que l’individu té a la seva disposició”.

“Una de les virtuts dels relats de vida és que, encara que la creació que en fem és

sincrònica –en un moment donat–, posseeixen una naturalesa diacrònica que permet seguir

la trajectòria de les persones, conèixer si certes idees s’han modificat amb el pas del temps i

els motius i els contextos que han propiciat aquesta evolució”.

- Què és un relat? I un relat de vida? I un relat de vida lingüística?

El relat és un gènere discursiu narratiu, en general breu, on no hi ha d’haver un argument.

L'essència del relat consisteix a explicar una història sense reflectir-ne tota la seva extensió,

compactant-la i posant l'èmfasi en determinats moments, que solen ser decisius per al

desenvolupament de la mateixa, deixant a la imaginació del lector la tasca de compondre els

detalls que podrien ser considerats superflus i que, al costat dels fets narrats en el relat,

compondrien un quadre gran.

El relat de vida és un relat autobiogràfic des del qual, en un moment determinat,

reconstrueixes la teva experiència personal des de la perspectiva actual.

El relat de vida lingüística es centra específicament en la relació entre tu i les llengües.

Així doncs, en un RVL l’important es narrar aquella part biogràfica que té a veure amb tota

la part lingüística que t’envolta: llengües que coneixes o que t’agradaria conèixer,

aprenentatge – adquisició-apropiació de les diferents llengües, actituds lingüístiques, àmbits

d’ús, prejudicis lingüístics, etc.

EXEMPLES DE RELATS DE VIDA LINGÜÍSTICA

Palou, J. Fons, M: Metacognició i relats de vida lingüísticaen els processos de formació del professorat.

Anàlisi del relat d’una alumna. Grup PLURAL, Universitat de Barcelona.

Exemple 1: relat d’un alumne de primària

Exemple 2: relat d’un alumne de secundària

Al món hi ha centenars de llengües diferents, jo a casa meva sempre n’he parlat dues. Des

de petita, els meus pares em van ensenyar el català i el castellà. Jo parlo català amb el

meu germà, el meu pare i tota la seva família, perquè són de Lleida. En canvi, amb la

meva mare i la família que tinc de part seva, parlo en castellà, perquè són de Galícia. De

part de la meva mare, també tinc família al Canadà, i per comunicar-me amb ells he

d’utilitzar l’anglés, perquè encara que sàpiguen una mica de castellà no hi estàn

acostumats. Per això a les escoles s’estudia també l’anglés, i des dels set anys porto

estudiant-lo a l’escola.

Amb els meus pares, sempre ens en sortim quan anem de vacances, perquè saben

bastants idiomes que no crec que pugui arribar a aprendre’ls tots. L’any passat, a segon,

teniem Alemany com a optativa a l’escola. Jo la vaig agafar per veure que tal se’m donava.

La veritat es que no se’m donava gaire bé, però vaig aprendre l’essencial. Després vam

estar deu dies d’intercanvi amb els nois i noies alemanys aquí i després vam marxar

nosaltres cap al seu país.

Jo tinc amics amb els que parlo en castellà, amb els que parlo català i amb els que parlo

totes dues llengües. Em sento còmode parlant les dues, però potser més el català perquè

és el que més es parla on visc.

Paula D.

Exemple 3: Relat d’un professor de secundària

EL MEU RELAT DE VIDA LINGÜÍSTICA

Em dic Eduard i el començament del meu relat de vida lingüística

és remunta 23 anys en el temps i es situa en un poble del Garraf

anomenat Ribes. Allà és on vaig néixer i allà és on vaig

pronunciar les meves primeres paraules.

Les meves primeres paraules van ser en castellà, doncs és la llengua

que sempre s’ha parlat a casa i, més concretament, una varietat del

castellà pseudo-andalusa, ja que, tant el meu pare com la meva

mare tenen pares provinents de diferents províncies d’Andalusia

(la meva mare te arrels a Estepa –Sevilla- i el meu pare a la ciutat

de Jaén). Ara bé, si dic pseudo-andalusa és perquè, tot i que

mantenen un gran número de fenòmens provinents d’aquesta

varietat (les formes de plural de l’andalús o la aspiració de j) ja

han incorporat, tot i no haver parlar gairebé mai el català, molts

aspectes sintàctics i lèxics d’aquesta llengua (els meus pares comen

magranas, van a hacer cafés i em diuen EL Edu.

Així doncs, la meva aproximació formal amb el català no va

arribar fins al començament de l’escola on, tant les mestres com

gran part dels amics que allà hi vaig fer (amics dels quals encara

hi conservo una gran part), em parlaven únicament en català.

Aviat doncs, el vaig començar a parlar i, ja amb pocs anys vaig

associar el català com a llengua de l’escola i de les relacions

socials que allà hi feia, a excepció d’alguns amics com en Ruben o

en Joan, amb els que, des del moment en que els vaig conèixer, he

parlat castellà.

Aquesta situació lingüística es va mantenir durant tota la

primària, tot i que a 3r vaig introduir-hi una altra llengua,

l’anglès. Crec que, encara que no tingui un gran record de com

ensenyaven anglès a l’escola, sempre he tingut una gran motivació

per a aprendre idiomes. Recordo, per exemple, que amb 8 o 9 anys

ja sentia la irresistible temptació de parar l’orella en totes aquelles

converses que podia escoltar en anglès (ja fos a l’autobús o a la

cua del supermercat), malgrat que, quan algú es dirigia a mi en

aquesta llengua, només era capaç de pronunciar un macarrònic

“zenqiu veri max” o un “ aim sorri” que ningú mai m’havia

ensenyat a pronunciar.

De la secundària, els records que tinc en quan a l’aprenentatge de

llengües, no són gaire agradables. Les meves classes de llengua es

basaven en llegir el llibre de text dia si i dia també i fer exercicis

repetitius com els de sintaxi, que no vaig tornar a fer des del

moment que vaig acabar la ESO. Dir, no obstant, que vaig tenir

una gran professora d’anglès amb la que vaig aprendre molt, tot

fent diferents activitats que tenien a veure amb situacions reals (el

que més tard vaig adonar-me que es deia competència

comunicativa).

Ara bé, si hagués de dir una experiència important a la vida

respecte a mi i les llengües, diria sense cap dubte, que aquesta va

ser a un camp de treball internacional al que vaig assistir-hi com

a voluntari quan tenia 17 anys. Allà, vaig conèixer més de 20

voluntaris de totes les parts del món: Xina, Israel, Itàlia, Polònia,

EEUU, Rússia, etc. Allà vaig aprendre que encara que cada cultura

te les seves diferències, les coses que ens uneixen són més que les que

ens separen, que la riquesa cultural és quelcom que ens enriqueix a

tots com a ciutadans i, sobretot, que, per comunicar-se el més

important és la voluntat de entendre i de fer-se entendre.

Us enganyaria si us digues que això és l’única cosa que vaig

aprendre, doncs, em faltaria dir que, l’amor es un gran estímul per

interessar-te per les llengües. La Laura, una noia parisenca que

allà vaig conèixer, em va despertar una curiositat pel francès com

mai n’havia tinguda cap. Recordo que vam començar, sense gaire

sentit aparent, a parlar anglès quan ella era francesa i jo català.

Per sort, vam aconseguir canviar aquesta situació i, aviat, ella va

començar a ensenyar-me francès i jo castellà (i introduint-li, com

qui no vol la cosa, el català). La veritat és que el francès que vaig

aprendre no deixava de ser un francès de “supervivència”, però jo

n’estava orgullós!.

La meva curiositat lingüística va anar creixent amb el temps i,

l’any passat, vaig tenir la oportunitat d’anar a viure a Vigo a

estudiar teatre. Allà vaig aprendre el gallec i la importància i la

responsabilitat que tenim les persones en fer possible que les persones

tinguin la possibilitat d’utilitzar la seva llengua pròpia, doncs

allà, per desgràcia, el gallec només és una llengua d’us domèstic o

rural, i a la ciutat, parlar gallec està, en general, molt mal vist.

A dia d’avui, em sento orgullós de parlar les llengües que parlo:

català, castellà, gallec i anglès, i poder-me defensar en francès i

portuguès i, tot i que mai podré saciar tota la curiositat lingüística

que porto dintre, estic segur que parlar llengües t’ajuda a molt més

que a tenir més oportunitats de feina.

- Què ha de tenir el nostre relat de vida lingüística?

1. Escriu un relat adequat al context comunicatiu, cohesionat,

coherent i tingues cura de la ortografia.

2. Segueix un eix cronològic

3. Exposa quan vas anar introduint les diferents llengües que

coneixes.

4. Parla del grau de dificultat en l’adquisició/aprenentatge de les

diferents llengües.

5. Parla sobre el contacte amb llengües internacionals.

6. Parla sobre altres llengües territorials no internacionals.

7. introdueix conceptes lingüístics i/o sociolingüístics. (dialecte,

estàndard, llengua pròpia, territorial, internacional...)

8. mostra coneixements històrics sobre l’escola catalana en

contraposició amb altres models d’escola (escola franquista, escola

republicana...).

9. inclou algun posicionament ètics i morals respecte a les llengües

(emparats, per exemple, en la Declaració Universal dels Drets

Humans o en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics).

Nom:

Grup:

RELATA’T!

Ara és el moment d’escriure el teu relat de vida lingüística!

ASPECTES A INTRODUIR PUNTUACIÓ

Escriu un relat adequat al context comunicatiu, cohesionat, coherent i

tingues cura de la ortografia.

0.5p

Segueix un eix cronològic 1p

Exposa quan vas anar introduint les diferents llengües que coneixes 1p

Parla del grau de dificultat en l’adquisició/aprenentatge de les diferents

llengües

1p

Parla sobre el contacte amb llengües internacionals 1p

Parla sobre alguna llengua territorial no internacional 0.5p

introdueix conceptes lingüístics i/o sociolingüístics. (dialecte, estàndard,

llengua pròpia, territorial, internacional...)

1p

Mostra coneixements històrics sobre l’escola catalana en contraposició amb

altres models d’escola (escola franquista, escola republicana..).

0.5p

inclou algun posicionament ètics i morals respecte a les llengües (emparats,

per exemple, en la Declaració Universal dels Drets Humans o en la

Declaració Universal dels Drets Lingüístics)

0.5p

Extensió mínima 200 mots

A continuació, escriu el relat de vida lingüística que t’agradaria poder narrar d’aquí

a 40 anys. Com que es tracta d’un hipotètic futur idíl·lic, aquest hauria de poder

garantir tots els drets lingüístics de la comunitat lingüística en qüestió, tant pel

que fa a la llengua pròpia del territori, com a les altres possibles llengües

patrimonials, tot seguint la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.

Recorda: “La resposta és a les nostres mans”.

Extensió mínima: 100 mots (3p)