LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ – II · “la llengua pròpia” i considerar l’AVL com...

LLIBRE BLANCDE L’ÚS DEL VALENCIÀ – II

Iniciatives per al foment del valencià

XIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi

4 de maig del 2009Honorat Ros

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - II


Supervisió general: Secció de Foment de l’Ús del ValenciàCoordinador: Honorat Ros PardoDisseny i maquetació: EspireliusImpressió: Gràfiques Vimar


Competències“Vetlar per l’ús normal del valencià

i elaborar les observacions i propostes pertinents

en qualsevol de les seues manifestacions,les quals hauran d’elevar-se, principalment,

al Consell de la Generalitati a les Corts Valencianes”


Alacant. Novembre de 1983


“És un bon moment per a fer balanç

i una nova oportunitat per a insistir en l’aplicació

dels manaments de la LUEV”(Declaració del Ple de l’AVL)

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIObjectius

Avaluar des de perspectives diferents:

• el que s’ha aconseguit fins ara en larecuperació i promoció del valencià

• les mancances en relació amb les previsions• les mancances en relació amb les previsionsde la Llei d’Ús i Ensenyament

• les expectatives de futur del valencià en la

societat valenciana

Buscar noves iniciatives

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIInstruments imprescindibles

• una enquesta generalper a conéixer la competència lingüística delsvalencians, els àmbits i nivells d’ús, les actitudslingüístiques, les valoracions i les expectatives defutur.futur.

El LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ-I.

Enquesta sobre la situació social del valencià. 2004

va presentar els resultats quantitatius

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIInstruments imprescindibles

• una anàlisi qualitativaPropiciar una anàlisi qualitativa

que aporte elements pluralssobre l’estat del valencià sobre l’estat del valencià

en els diferents àmbits socials.

A este projecte respon

El LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ-II

Iniciatives per al foment de l’ús del valencià

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IICol·laboradors

Participació directa d’entitats cíviques

i de persones rellevants compromeses compromeses

amb la promoció del valencià, a fi de propiciar

noves iniciativesque milloren

l’estatus del valencià.


63 col�laboradors professors universitaris,

tècnics en política lingüística, representants d’entitats cíviques,

tècnics en Administració educativa, tècnics en Administració educativa, periodistes, escriptors, cantautors,

directius del món editorial, llibreters, teòlegs, cooperativistes,tècnics en immigració, periodistes,

actrius, autors teatrals, productors d’audiovisuals,

sociòlegs...


Des de la seua responsabilitati la plena llibertat d’expressió, presenten les seues anàlisis en relació amb el procés

que fa vint-i-cinc anys va iniciar la LUEV i aporten elements per a introduir

innovacions urgents.

• AGUILÓ LÚCIA, LLUÍS• ALABAJOS FERRER, PAU• ALCARAZ SANTONJA, ALBERT• ALCARAZ RAMOS, MANUEL• ASSOCIACIÓ DE CRONISTES• BELLVER TORLÀ, CARLES• BODOQUE ARRIBAS, ANS.

• DIE OLMOS, LUÍS• DUCH BALFAGÓ, JOSÉ• ESCOLANO LÓPEZ, ROBERT• FENOLLOSA TEN, FRANCESC• FORCADA ZUBIZARRETA, M.• FRECHINA ANDREU, J.V.• GARCIA PERALES, JOAN R.


• BODOQUE ARRIBAS, ANS.• BORRELL GARCÍA, JOAQUÍN• BUADES FUSTER, JOSEP• CASTELLANO MORENO, E.• CASTELLÓ COGOLLOS, RAFAEL• CERDÀ SANCHIS, IMMA• CHAUME VARELA, FREDERIC• COLOMER FERRÁNDIZ, AGUSTÍ• COMES BALLESTER, JOSEP A.• CONSELL DE CAMBRES

• GARCIA PERALES, JOAN R.• GARCIA PERALES, VICENT F.• GARCIA ROCA, JOAQUIM• GARÍ CLOFENT, JOAN• GÓMEZ GARCÍA, DIEGO• HERNÁNDEZ MARTÍ, GIL M.• JORDÁN GALDUF, JOSEP Ma• JUAN ESTEVE, REIS• LLORENS GADEA, ALFONS

• MARÍ MARTÍNEZ, ANNA• MARÍN GARCIA, JOSEP L.• MARTÍ CASANOVA, JOAN-C.• MAS CASTELLS, JOSEP ÀNGEL• MAS MIRALES, ANTONI• MINGUET TOMÀS, EMPAR• MOLINS CASAÑA, MANUEL

• QUEROL PUIG, ERNEST• ROMERO, MANEL J. M.• SANJUAN MERINO, X.• SARAGOSSÀ ALBA, ABELARD• SATORRES CALABUIG, V.• SEGURA SABATER, MATIES• SERRANO LLÀCER, ROSA


• MOLINS CASAÑA, MANUEL• MONTOYA ABAT, BRAULI• MORELLÓ IZQUIERDO, EMPAR• MORENO MONTAÑÉS, VICENT• MUÑOZ MARTÍNEZ, PACO• NANDO ROSALES, JULI• NINYOLES MONLLOR, R.• OCHOA MONZÓ, JOSEP• PARTAL MONTESINOS, VICENT• PASTOR MUÑOZ, ROSANA

• SERRANO LLÀCER, ROSA• SIMÓN DE LEÓN, IMMA• SIRERA TURÓ, JOSEP LLUÍS• SOLÀ I PALERM, ENRIC• SOLER MARCO, VICENT• SORIANO BESÓ, JOSEP M.• TORRENT CENTELLES,VICENT• TORRÓ FERRERO, TUDI• TRILLES FONT, JOAN JOSEP• VIVES MONJO, BALTASAR

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IISinopsi

I. QUATRE TEMES GENERALS :o Reptes actuals de la normalització

lingüísticao L’estatus jurídic del valenciào L’estatus jurídic del valenciào Etapes del procés de recuperació del

valencià:o1983-1995o1995-2007

o L’evolució social del valencià


II. CATORZE ESTUDIS PER ÀMBITS:“El valencià i ...”

la família, les administracions públiques, l’ensenyament, l’àmbit jurídic,

els mitjans de comunicació, el món del llibre, els mitjans de comunicació, el món del llibre, els espectacles, la cançó, la immigració,

el món associatiu, el món festiu, les confessions religioses,

el món econòmici les noves tecnologies.

En cada àmbit participen quatre col�laboradors:un d’ells fa un estudi generali els altres tres han escrit sobre aspectes parcials.


III. RECAPITULACIÓ D’INICIATIVESPER AL FOMENT DE L’ÚS DELVALENCIÀ:

La Secció de Foment de l’Ús del ValenciàLa Secció de Foment de l’Ús del Valenciàrecapitula algunes de propostes dels autorsi fa una proposició

1. Valoracions globals2. Valoracions i iniciatives per àmbits3. Continuar avançant

S’adjunten documents de referència

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIRecapitulació d’iniciatives

260 iniciatives

Hem volgut mostrar-les Hem volgut mostrar-les Conjuntament,

fent com un recull sintètic de valoracions i esperances

que plantegen la urgència de noves iniciatives

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIRecapitulació d’iniciatives

Des de la pluralitat ens aproximen a la realitat complexa de la situació sociolingüística

valenciana. Hi ha coincidències en les valoracions,

també camins discrepàncies,elogis i crítiques, elogis i crítiques,

molts somnis i il�lusions, esperances i urgències, denúncia de mancances

i propostes de futur.Les estimem valuoses i plurals.

Són paraules compromeses,des de diferents vessants,

amb el drets lingüístics valencians.

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIValoracions globals

1. El marc constitucional i estatutari2. Aprofundir en la LUEV3. El valencià, un valor d’identitat4. El valencià, llengua pròpia i compartida4. El valencià, llengua pròpia i compartida5. El protagonisme de la societat valenciana6. Plurilingüisme i foment del valencià7. El compromís de tots, la Generalitat al

capdavant8. Cap a un futur millor

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIEl marc constitucional i estatutari

La Constitució fixa el contingut essencial de l’oficialitatatribuïda al castellà: el deure de conéixer-lo i el dret d’usar-lo.

És predicable un contingut idèntic per a les altres llengües cooficials?

Una interpretació directa del precepte constitucional

que, a més, integre el principi d’igualtat davant de la llei el principi d’igualtat davant de la llei

i el de remoció dels obstacles que dificulten la plenitud de la igualtat,

ens permet concloure la possibilitat d’equiparar

la llengua pròpia amb el castellà, amb l’establiment

de l’obligació de conéixer-la i el dret d’usar-la.

(I.2., Alcaraz Ramos)

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIEl marc constitucional i estatutari

L’Estatut d’Autonomia del 2006 ha vingut a culminar este marc jurídic

en establir que el valencià és“la llengua pròpia”

i considerar l’AVL com unainstitució de la Generalitat.

(II.4.3, Aguiló)(II.4.3, Aguiló)

Situar el valencià com «la llengua pròpia» requerix equilibrar l’ús de les llengües oficials

en un espai bilingüe i, també, plantejar-nos

el fet plurilingüe de l’Estat espanyol, i el multilingüe del món globalitzat

com els nous paradigmes en què hem d’emmarcar la política lingüística del futur immediat.

(II.2.2, Moreno)

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIAprofundir en la LUEV

La LUEV significava la devolució històrica

de l’estatus juridicopolític del valencià. La commemoració dels 25 anys de vigència invita a reflexionar sobre un dels processos invita a reflexionar sobre un dels processos

de més transcendència i complexitat que la societat valenciana

ha experimentat al llarg de la seua història:l’empresa de rehabilitació social

de la llengua pròpia.(I.1, Ninyoles)

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIAprofundir en la LUEV

El fet que la LUEV no s’haja desenvolupat reglamentàriament prou

amb vocació de generalitat i complement és inassumible després de 25 anys.

Es necessita fer bona i visible la competència autonòmica de normalització lingüística.

Normalització que cal entendre com el fet de comptar amb un programa polític el fet de comptar amb un programa polític

que vincule a tots els poders públics, radicats a la comunitat autònoma.

(II.4.1, Ochoa)

La qüestió de la llengua ha estat conduïda amb pols dubitatiu per les diferents administracions.

Compten amb els pressupostos adequats? I el més important, s’ha renovat la voluntat

de fer possible el compliment de la lletra i l’esperit de la llei?

(II.7.3, Pastor)

Cal situar cada cosa en el seu lloc i exigir el que ens pertoca com a poble entre els pobles,

en el gran ecosistema de les varietats lingüístiques endèmiques, ja que sense varietat i pluralitat l’ésser humà

es perd en el malson tenebrós de les llengües úniques i els poders monopolístics i/o dictatorials.

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIEl valencià un valor d’identitat

i els poders monopolístics i/o dictatorials.

(II.7.4, Molins)

Quan en un poble comença a haver-hi un sector significatiu que

no s’identifica amb la seua societat, el resultat inevitable és

descohesionar progressivament eixa societat.Cal fer créixer la consciència de ser valencians

i incrementar la voluntat de compartir un projecte social de futur.

(II.1.3, Saragossà)


El valencià ha arribat al segle XXIgràcies als valors positius que li atorguen

els seus parlants. La utilitat real no pot quedar reduïda

als àmbits de la identitat més pròxima.als àmbits de la identitat més pròxima.Nosaltres apostem

perquè siga, efectivament,el dret i el símbol

de tots els valencians. (II.10, Mas)


La societat es vertebra i madura gràcies a l’adhesió

dels seus integrantsals trets identitaris que la defineixen, que la defineixen,

que la fan pròpia,diferent, que li atorguen entitat

de poble entre els pobles del món.I la llengua és

el tret més important.

(II.6.2,Serrano)


No podem limitar-nos a considerar el valencià únicament com un vehicle de comunicació.

És una cosa molt més profunda:un bé patrimonial un bé patrimonial

i, des d’eixe punt de vista, respectar i usar el valencià

és defendre el nostre patrimoni i la nostra història. Eixe missatge hauria d’arribar a tots els nostres pobles.

(II.10, Cronistes Oficials del Regne de València)

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIEl valencià llengua pròpia i compartida

Entenent per valencià una realitat lingüística més àmplia,

que s’estén més enllà de les terres pròpiament valencianes, i que també rep altres noms,

des d’un punt de vista estrictament tecnològic,allò que escrivim

a Castalla, Sabadell, Ordino, Perpinyà, a Castalla, Sabadell, Ordino, Perpinyà, Manacor, Mequinensa i l’Alguer

es pot tractar com una única llengua.(II.14.4, Forcada)

Si compartim problemes i parlem la mateixa llengua som dintre la xarxa comuna.

Així, vistes les coses, les diferències i suspicàcies amainen.

(II.10.4, Martí)


L’Acadèmia Valenciana de la Llenguaha de promoure la unificació de la llengua

superant les dicotomies quehan esquinçat el valencianisme escrit

durant les darreres dècades.(II.4.4, Borrell)(II.4.4, Borrell)

Cal que l’AVLconsensue amb altres intitucions normatives

del nostre domini lingüísticestàndars comuns i integradors

que servisquen per a tothom i en els quals es troben còmodes

totes les varietats dialectals.(II.13.1,Soler)


Esperem que algunes definicions avançades per l’AVL

com la de denominar la llenguacatalà/valencià

en determinants contextospuguen servir per a

progressar a poc a poc per la senda de la sensatesa.

(I.2, Alcaraz Ramos)

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIEl protagonisme de la societat valenciana

El paper estel�lar del redreçamentlingüístic i cultural valencià

l’ha de tenir la societat valenciana,l’ha de tenir la societat valenciana,des de totes les comarques,

sense renegarde cap aliança ni de cap somni

(II.10.4, Martí)

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIEl protagonisme de la societat valenciana

Les idees que impulsaren, des dels seus inicis, el procés de normalització,

són aquelles que han contribuït a portar endavant l’empresa:

una imatge prospectiva del valencià una imatge prospectiva del valencià lligada al progrés social, econòmic i cultural

i de transformació democràtica. És amb aquest ideal que,

comptant amb el suport social dels sectors més dinàmics,

s’ha pogut materialitzar el canvi.

(I.1, Ninyoles)

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIPlurilingüisme i foment del valencià

La política monolingüe ha sigut un element històric d’exclusió.

La nostra política lingüística ha de consistir a construir una societat inclusiva,

que reforce la identitat lingüística valenciana,amb un compromís més ferm en la promoció del valencià amb un compromís més ferm en la promoció del valencià

i, simultàniament, amb l’obertura i el reconeixement de la diversitat cultural.

Cal promoure, entre les persones immigrants, mesures explícites de foment del valencià,

orientades a l’acollida, a la promoció de la igualtat,

i a la incorporació activa a la societat.(II.9, Garcia /Die)


Caminem cap a societats multilingües i multiculturals.

Si volem garantir la integració i la participació de la població immigrant

se’ns plantegen nous reptes:educar en actituds favorables cap a la diversitat

i potenciar una política lingüística dirigida a fer del valencià el lligam.

(II.9.3, Morelló)


Un dels reptes més importants de la nostra societat

és l’arribada de persones de molts llocs del món. Si el valencià esdevé

llengua comuna d’interacció social, sense necessitat que ningú deixe arrere

la seua cultura i les seues tradicions, farem una societat valenciana més cohesionada.

(II.9.2, Simón)

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIEl compromís de tots, la Generalitat al capdavant

L’esforç continuat de moltes persones i col�lectius ha fet que la LUEV siga un projecte viu

pel qual hem de seguir apostant i treballant amb il�lusió,

amb un compromís ferm. amb un compromís ferm. (II.3.2, Marí)

Una llengua no pot sobreviure i desenvolupar-se si només es caracteritza per ser

«asimètricament oficial » i «parcialment escolar».És imprescindible

que l’Administració valenciana es prenga ben seriosament la legislació vigent.

(II.3.1, Torró)

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIEl compromís de tots, la Generalitat al capdavant

La normalització de l’ús del valencià no és una tasca exclusiva de l’Administració pública,

però ha de ser-ne el motor !

(II.2.2, Moreno)

Perquè avance l’ús del valencià Perquè avance l’ús del valencià cal la participació de l’Administració pública valenciana

d’una manera clara i decidida.

(II.4.1, Ochoa)

És hora de demanar un gest polític, un gest decidit en defensa de la llengua.

En este punt, el nostre Govern no pot tornar a perdre el pas.

(II.7.3, Pastor)

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIlniciatives per àmbits

Les expectatives de futurdel valencià dependran que siguen superats amb

l’ajuda d’una política lingüística decidida que, ara com ara, no es veu per enlloc:

la baixa proporció de línies en valencià, la baixa proporció de línies en valencià, el contingent reduït de valencianoparlants

de primera llengua i el seu agreujament

als nuclis urbans valencians més importants.

(II.1.1, Montoya):


El nostre objectiu és generar una xarxa de professionals de l’àmbit local

que continue creant materials de promoció del valencià

(II.2.3, Cerdà)

És el moment propici per a què la comunitat educativa valenciana

òbriga un procés de debat i diàleg per tal de corregir les mancances i els desequilibris que ara es presenten

i dissenyar el futur que volem per a l’escola pública, popular i

valenciana. (II.3.4, Gómez).


Aspirem a una administració i una judicatura, un notariat i uns registres

funcionant en una sola llengua, la nostra. Mentre això arriba, una batalla, llarga i incruenta,

s’està lliurant en molts fronts. (II.4.2, Solà).

La Llei Valenciana de l’audiovisual ha de contenir també

els fonaments de la reforma de la RTVV, la creació del Consell Audiovisual Valencià (CAV)

i la definició de les seues competències en el procésde concessió i renovació de llicències.

(II.5.1, Castellano).


Vint-i-cinc de la promulgació de la LUEV,el nostre país té una nòmina brillant d’escriptors

que es moririen perfectament de ganasi no comptaren amb el recurs poderosíssim

del mercat de Catalunya. (II.6.4, Garí)

Les institucions públiquesLes institucions públiqueshauran d’ajudar a

incrementar la visibilitat del teatre en valencià mitjançant campanyes als media,

molt en especial a la RTVV, que s’ha d’implicar en la promoció

no sols de forma directa sinó també indirecta

(II.7.1, Sirera).


Caldria establir una quota mínima que assegurara la presència de la música en valencià

als mitjans de comunicació públics i privats. Ràdio Televisió Valenciana hauria d’exercir

el lideratge que li atorga la seua llei de fundació.el lideratge que li atorga la seua llei de fundació.(II.8.1, Frechina)

No és suficient permetre l’ús del valencià,sinó promoure entre les persones immigrants,

mesures explicites de foment, orientades a l’acollida, a la promoció de la igualtat,

a la incorporació activa a la societat. (II.9.1, Garcia / Die):


Militem en la utopia perquè som associacionistes al voltant d’una llengua

menyspreada pels qui fan polítiques i diuen fer tot el contrari.

(II.10.4, Martí)(II.10.4, Martí)

Molta de la literatura festiva que s’inclou en llibrets, revistes

i programes de festes es realitza en valencià. Tanmateix, encara resta camí

per a poder constatar l’existència d’un escenari de plena normalitat.

(II.11.3, Alcaraz Santonja)


Sabem que l’AVL té preparat el Missal Romà en valencià. Que el publique ja amb la mateixa llibertat i

responsabilitat davant la jerarquia eclesiàstica amb què capellans i seglars catòlics

hem actuat durant molt anys.hem actuat durant molt anys.(II.12.4, Comes)

Cal col�laborar amb les empreses, comerços i indústries,

que tenen la seua activitat en la CV, perquè siguen part activa

de la normalització de l’ús social del valencià.(II.13.4, Cambres de Comerç)


Internet ha estat un èxit per a la llengua, segurament el més clar i indiscutible en l’àmbit de les noves tecnologies.

I la participació valenciana en aquest èxit ha estat molt de destacar.

(II.14.1, Partal)(II.14.1, Partal)

Podem dir que el valencià està en una posició

excel�lent quant a l’existència de tecnologies de traducció automàtica,

i que este potencial no s’està

usant encara completament.(II.14.4, Forcada)

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IICap un futur millor

Si es vol fer camí en la promoció de l’ús de la llenguacal anar més enllà en política i planificació lingüística.

Arribats a aquest punt, no avançar és recular!(II.2.4, Minguet)

Ara és un bon moment per a valorar Ara és un bon moment per a valorar el que té de positiu la tasca feta en els últims 25 anys.

I el Consell de la Generalitat i la resta de nivells de govern

haurien de fer un esforç per a garantir plenament

la igualtat lingüística i els drets lingüístics dels valencians.

(II.2.1, Bodoque)

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIContinuar avançant

El Llibre blanc de l’ús del valencià–II. Iniciatives per al foment del valencià

reitera la necessitat de

continuar avançant, persistix

en les conclusions i propostes en les conclusions i propostes del Llibre blanc–I,

ara més explicades, fonamentades, estudiades i eampliades

des de la diversitat plural enriquidora dels autors-col�laboradors.

(Secció de Foment de l’Ús del Valencià)


Són documents fonamentalsper a continuar avançant:

El Dictamen del Consell Valencià de Cultura sobre les qüestions lingüístiques (1998)

i el Pacte pel Valencià dels grups majoritaris de les Corts Valencianes (2001), convergents en la necessitat

d’actuacions urgents. Les mesures globals en ells plantejades,

tenen plena vigència.


Les aportacions dels colaboradors són valuoses i plurals.

Són paraules compromeses amb el foment del valencià. A partir d’estes aportacions, A partir d’estes aportacions, es preveu que l’AVL elabore

propostes davant de les Corts i del Govern, amb la confiança que

noves polítiques reincidiran, amb més força,

en el foment del valencià.


Totes les administracions públiques haurien de prendre en consideració

que encara no s’han aplicat que encara no s’han aplicat satisfactòriament

algunes disposicions de la LUEV i que és imprescindible

concretar, desplegar i actualitzar els seus manaments.


Són urgents actuacions unitàries

de les nostres institucions de les nostres institucions dirigides a potenciar

l’estima de la societat valenciana per ella mateixa

i per la seua llengua pròpia.

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ - IIObjectiu final

És urgent queles administracions valencianes,

les organitzacions polítiques, les organitzacions polítiques, sindicals i ciutadanes

i com més millor, assolisquen

un nou pacte cívicpel foment del valencià.


Continuem avançant!Continuem avançant!


Avant i avant!Avant i avant!

LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ – II · “la llengua pròpia” i considerar l’AVL com...

Documents

Transcript of LLIBRE BLANC DE L’ÚS DEL VALENCIÀ – II · “la llengua pròpia” i considerar l’AVL com...