1. Llibre blancBarcelona,capitaldun nouestat

2. Llibre blancBarcelona,capitaldun nouestat 3. EditaAjuntament de BarcelonaConsell dEdicions i Publicacionsde lAjuntament de BarcelonaJaume Ciurana i LlevadotMarc Puig i GurdiaJordi Mart i GalbisJordi Joly i LenaVicent Guallart i Furingels Miret i SerraMarta Clari i PadrsMiquel Guiot i RocamoraAlbert Ortas SerranoJosep Llus Alay i RodrguezJos Prez i FreijoPilar Roca i ViolaDirecciMiquel Guiot i RocamoraDirector editorialJos Prez FreijoCoordinaciOriol GuiuFrancesc SotoProducciMaribel BaosCorrecciCarme BrecoJoan FerraronsFrancesc SotoLinkguaTau TraduccionsLApstrof, SCCLDisseny grficCarlos Ortega i Jaume PalauEdici i producciImatge i Serveis Editorialswww.bcn.cat/barcelonallibresLAjuntament de Barcelona no es fa responsablede les informacions i opinions manifestadespels autors dels textos i illustracions. 4. Llibre blancBarcelona,capitaldun nouestat 5. Sumari PresentaciXavier TriasAlcalde de Barcelona13IntroducciMoltes respostesa una pregunta15Estat de la ciutatGabinet Tcnicde Programaci.Ajuntament de Barcelona18GovernanaJosep Vicent BoiraBarcelona: espais i polticaal segle xxi. El repte de lareterritorialitzaci duna capital286Nria Bosch i Marta EspasaGrau de descentralitzaci iorganitzaci territorial dunaCatalunya independent.El paper de la ciutat deBarcelona60Francesc Canosa FarranBarcelunyes: la relaciBarcelona-Catalunya70ngel CastieiraLa capitalitat de Barcelona:els valors78Joan Costa i FontBarcelona: la capital europeadun estat propi84Joan B. Culla i ClarDesprs de suplir un estat,encapalar-lo90Joan DelortDe la seguretat pblicaa la seguretat de lestat:un nou model92Alfons Durn-PichRecuperar la capitalitat100Mart Estruch AxmacherBarcelona: de capital europeaa capital de pas102Ramon FolchLa mitjana gran capitaldun petit gran territori108Ramon GomisBarcelona, capitalduna Catalunya ciutat110Marc GuinjoanBarcelona i la macrocefliaurbana: Reptes i amenacesde la nova capital112 6. Miquel Guiot i RocamoraUna capital amb unagovernana del coneixemental servei del pas124Alfred Lacasa TribEl rgim jurdic de la ciutat deBarcelona en el nou Estat catal134Flix MartDiplomcia culta, extravertidai lleugera142Montserrat Mas VilellaBarcelona capital dun nou estat,lder esportiu144Miquel Puig RaposoCatalunya, capital Manresa152Josep RamonedaBarcelona, sempre capital160Josep Maria Rosanas i MartCapitalitat i govern: algunscondicionants des del puntde vista organitzatiu162Mnica SabataBarcelona: futura capitalde la Catalunya estat170Antoni Segura i MasBarcelona cap i casal176Francesc SersLa Catalunya ciutat i laBarcelona naci. Notes sobreinterseccions i divergnciesculturals186Andreu UliedLimperatiu cosmopolita194Santiago Vidal MarsalBarcelona: capital de la justciadel nou Estat catal822Enric VilaBarcelona i la decadnciadOccident204UrbsDaniel Albalate del SolSituaci i reptes del transportferroviari a la RegiMetropolitana de Barcelona214Germ BelInfrastructures i mobilitaten una capital europea delsegle xxi222Mart BoadaBarcelona, capital de Catalunya.Reflexions a lentorn de la ciutat,la biodiversitat, els boscos i lasostenibilitat232Oriol BohigasNoves possibilitats per aBarcelona284Josep Vicent BoiraBarcelona: espais i polticaal segle xxi. El repte de lareterritorialitzaci duna capital286Eduard BruBarcelona: Passat i futurdels tres espais de poderi de representaci294Adam CasalsImpacte de la capitalitat dunnou estat en levoluci delmercat immobiliari a la ciutatde Barcelona i la seva reametropolitana306Toni Comn i OliverasLa representaci simblicade la capitalitat en lerade la postmodernitat poltica316Xavier FagedaLaeroport de Barcelonaen el context de Catalunyacom a estat independent334Marta Gonzalez-AregallEl port de Barcelona:perspectives i reptes dins unaCatalunya independent342Vicente GuallartBarcelona capital dun estatmetropolit350Joan-Llus LlusQuan Barcelona inquieta360Ramon Massaguer i MelndezLa plataforma econmicadel Delta del Llobregat. Realitati futur. Potencial estratgici de capitalitat de Barcelona.362Ferran Armengol Ferrer iJosep Pags MassBarcelona capital metropolitana:ciutat-regi o ciutat-land370Vicent PartalBarcelona, la capital de laCatalunya global380Isabel SucunzaEs fa capital caminant386Mateu TurrEls efectes de capitalitatde Barcelona sobre lesinfraestructures i el seufinanament394Antoni Vilanova i OmedasBarcelona es reconeix a travsde lurbanisme, larquitectura iel patrimoni398Frederic XimenoCapital de leconomia verda delsud dEuropa i la Mediterrnia540EconomiaDaniel Albalate del SolSituaci i reptes del transportferroviari a la RegiMetropolitana de Barcelona214Oriol AmatLa inversi estrangera aBarcelona404Joan Angulo i ArreseBarcelona, capital referentde la inversi publicitria412Ignasi Armengol VillLa Barcelona que funciona.I dem encara ms416Miquel Barcel RocaBarcelona, capital deleconomia del coneixement422Germ BelInfrastructures i mobilitaten una capital europea delsegle xxi222Nria Bosch i Marta EspasaLes finances de lAjuntament deBarcelona com a capital dunnou Estat224Llus Cabrera i SnchezBarcelona, ciutat refernciaen cultura i art430Adam CasalsImpacte de la capitalitat dunnou estat en levoluci delmercat immobiliari a la ciutatde Barcelona i la seva reametropolitana306Montserrat Casanovas RamonBarcelona, plaa financera438Albert Castellanos MaduellBarcelona, competitivitat icapitalitat448Albert CastellnSer capital s capital456Antoni CastellsBarcelona464Bonaventura Clotet, ManelBalcells, Antoni Bays deLuna, Pere-Joan Cardona,Manel Esteller i RogerParedesProposta per a una recercadexcellncia a Catalunya618Marcel Coderch i CollellBarcelona, capital dun estatemprenedor i sostenible466Xavier Cuadras MoratFactors de competitivitatde Barcelona: una visicomparativa a escalainternacional468 7. Francesc EscribanoEl sector audiovisual davantla perspectiva dun pas nou476Xavier FagedaLaeroport de Barcelona en elcontext de Catalunya com a estatindependent334Joan FontBarcelona, capital empresarial488Juan Antonio GinerBarcelona pot i ha de ser unaglobal multi-media city654Pere Gins, Marta Aymerich,Antoni Bays-Gens, AntonioDvalos, David Garcia-Dorado, Josep Maria Griny,Jaume Kulisevsky i JoanMontanerLa retenci i captaci de talentcientfic a Catalunya. Reflexionsi propostes per al futur660Marta Gonzalez-AregallEl port de Barcelona:perspectives i reptes dins unaCatalunya independent342Modest GuinjoanEstimaci dels canvis en lofertaen una Barcelona capital destat490Joan HortalLa borsa a Barcelona500Jordi Joly i LenaBarcelona, motor decompetitivitat. Gesti i financespbliques al servei dun modelde futur502Guillem Lpez i CasasnovasBarcelona al capdavant512Gregorio LuriLa meva utopia escolar raonable774Ramon Massaguer i MelndezLa plataforma econmica delDelta del Llobregat. Realitat ifutur. Potencial estratgic i decapitalitat de Barcelona362Fabin MohedanoBarcelona, capital de la reformahorria792Ramon J. Moles PlazaLa intelligncia econmica icompetitiva s capital514Jordi NadalBarcelona, empori mediterrani,atlntic, asitic (?), successivament520Elisenda PaluzieLa globalitzaci, laindependncia de Catalunyai la ciutat de Barcelona524Manel Sanromi Jordi Lpez BenasatDe BCN.CAT aBARCELONA.CT:Les Tecnologies de la Informacien un nou Estat dEuropa686Antoni TrillaBarcelona, capital sanitria deCatalunya820Antonio Turiel MartnezBarcelona i el repte de lenergia530Mateu TurrEls efectes de capitalitatde Barcelona sobre lesinfraestructures i el seufinanament394Joan Vallv i RiberaEls collectius de professionals:els collegis professionals.Representaci538Frederic XimenoCapital de leconomia verda delsud dEuropa i la Mediterrnia540ConeixementToni Aira FoixUna nova (i millor) comunicaciinstitucional per a una Barcelonacapital destat550Xavier AntichBarcelona: els dos reptesde la capitalitat cultural558Ignasi AragayPensar i explicar Europa i elmn des de Barcelona560Carles Armengol SiscaresBarcelona, capital dun estatcomproms amb leducaci722Jaume Ayats, JoaquimGarrigosa i Joan OllerBarcelona, els reptes dunacapital de la msica562Antoni Bassas OnievaUna capital per a la prximamutaci del hipster568Miquel Bassols PuigBarcelona, una Altra per a ellamateixa570Laura Borrs CastanyerLa Barcelona del futur: capitalliterria, capital de cultura574Joaquim Borrs GmezBarcelona del coneixementi la cultura. LArxiu de la Ciutat,una pea clau582Jordi CabrCultura i identitat a la capitalduna naci estat588Esther CasademontBarcelona, la capital del talent598Jaume CasalsBarcelona i lavenir de launiversitat600Sergi Casanelles AbellaReptes i oportunitats per alsector musical en una capitaldestat dun mn globalitzat604Marta ClariBarcelona, capital cultural612Bonaventura Clotet, ManelBalcells, Antoni Bays deLuna, Pere-Joan Cardona,Manel Esteller i Roger ParedesProposta per a una recercadexcellncia a Catalunya618Vctor CurtoLa publicitat institucionalde Barcelona com a eina i actiude pas: xits i reptes626Francesc de Dalmases i ThiBarcelona, una capitaleuropea de referncia per a lacooperaci i leducaci per aldesenvolupament732Gabriel Ferrat i PascualBarcelona, capital delconeixement630Joan Fontser i PujolLesport dalt nivell i els gransesdeveniments: punta de llanade Barcelona com a capital delesport748Enric Fossas ColetLa universitat ms enll de lesfronteres632Patrcia GabanchoCultura: leclosi delcosmopolitisme arrelat638Miquel Gimnez GmezLa ciutat de les idees646Juan Antonio GinerBarcelona pot i ha de ser unaglobal multi-media city654Pere Gins, Marta Aymerich,Antoni Bays-Gens, AntonioDvalos, David Garcia-Dorado, Josep Maria Griny,Jaume Kulisevsky i JoanMontanerLa retenci i captaci de talentcientfic a Catalunya. Reflexionsi propostes per al futur660Miquel Guiot i RocamoraUna capital amb una governanadel coneixement al servei delpas124Gregorio LuriLa meva utopia escolar raonable774Isona PassolaQuatre aportacions del mnde la cultura al Llibre blancde Barcelona668 8. Eva Peruga SalesModernitat s una paraulafemenina670Josep A. PlanellBarcelona672Dami PonsBarcelona, impulsora de lacultura catalana de tot elterritori lingstic674Josep Oriol Pujol i HumetEducaci, el foment del futur ide les persones804Albert PujolBarcelona, capital dun pas,aparador de la literaturacatalana676Ddac Ramrez SarriBarcelona sense universitat682Mart SalesUna gran oportunitat684Manel Sanromi Jordi Lpez BenasatDe BCN.CAT aBARCELONA.CT:Les Tecnologies de la Informacien un nou Estat dEuropa686Xavi SarriBarcelona: llengua i cultura enel context dels Pasos Catalans694Quim TorraBarcelona, capital de la culturai la memria696Francesc TorralbaCapital del pensament i deldileg interreligis700Montserrat Vendrelli Adela FarrUn pas amb el coneixementcom a motor de canvi706Vicen VillatoroBarcelona: capital de pas,capital de cultura, capital al mn708EquitatFrancina Alsina i Canudasi Eullia Mas i CondeEl voluntariat a Barcelona718Salvador AlsiusTorna la pana?720Carles Armengol SiscaresBarcelona, capital dun estatcomproms amb leducaci722Enric CanetQu farem per lequitat?730Jaume CasalsBarcelona i lavenirde la universitat600Francesc de Dalmases i ThiBarcelona, una capitaleuropea de referncia per a lacooperaci i leducaci per aldesenvolupament732Manuel DelgadoUna ciutat dimmigrants.El paper de les avingudesmigratries en el passat, elpresent i el futur de Barcelona740Joan FontserLesport dalt nivell i els gransesdeveniments: punta de llanade Barcelona com a capital delesport748Enric Fossas ColetLa universitat ms enll de lesfronteres632Pere Gins, Marta Aymerich,Antoni Bays-Gens, AntonioDvalos, David Garcia-Dorado, Josep Maria Griny,Jaume Kulisevsky i JoanMontanerLa retenci i captaci de talentcientfic a Catalunya. Reflexionsi propostes per al futur660ngels Guiteras i MestresBarcelona i el nou benestarsocial754Josep Maria LlopAposta compromesa al serveide lautonomia personali de la inclusi756Jordi Lpez CampsBarcelona, capital per a tothom766Gregorio LuriLa meva utopia escolar raonable774lex MasllorensLa capital de la igualtatdoportunitats778ngel Miret i SerraBarcelona, capital social782Fabin MohedanoBarcelona, capital de la reformahorria792M. Victria MolinsLa Barcelona capital dun nouestat, la qual somio800Montserrat Oliveras i BagusBarcelona, ciutat orientadora802Josep A. PlanellBarcelona672Josep Oriol Pujol i HumetEducaci, el foment del futuri de les persones804Llus RabellUna capital mediterrnia816Ddac Ramrez SarriBarcelona sense universitat682Antoni TrillaBarcelona, capital sanitriade Catalunya820Suso de ToroCapital duna ciutadaniasomiadora818Antonio Turiel MartnezBarcelona i el repte de lenergia530Santiago Vidal MarsalBarcelona: capital de la justciadel nou Estat catal822IllustracionsAntoni Arola486Toni Batllori548Leonard Beard4Jordi Calvs Burgus212Jaume Capdevila (Kap)402Jordi Dur832Ferreres58Javier Jan838Joan Antoni Poch314Javier Royo (Javirroyo)16Juanjo Sez716ndex onomsticdautors835 9. PresentaciCom a alcalde em plau molt presentar-vos aquesta publicaci en forma de Llibre blanc, queinclou un conjunt dopinions i propostes per ajudar-nos a reflexionar sobre qu pot repre-sentarper a Barcelona el fet desdevenir la capital dun nou estat.Barcelona encarna un smbol de catalanitat i de llibertat que la transcendeix. Un smbol desolidaritat, acolliment, benestar i qualitat de vida que irradia una gran fora, ms enll de lamateixa ciutat i de lentorn metropolit. La fora de Barcelona ha estat sempre determinant icontinua essent-ho per vertebrar i definir el futur poltic de Catalunya.En el procs poltic en qu es troba Catalunya, la seva capital vol contribuir decisivament a ferrealitat les aspiracions legtimes dels catalans i de les catalanes de viure en un futur millor. Coma metge, sempre he defensat fermament el dret dels pacients a prendre decisions informades.Com a poltic, tamb ho faig. El dret a decidir va indissolublement vinculat al dret a conixer,i per aix s indispensable disposar de la mxima informaci sobre els possibles escenaris defutur.Amb aquesta voluntat de coneixement i prospectiva, vam demanar a persones representa-tivesdmbits molt diversos i perspectives molt diferents que ens ajudessin a identificar quinseren aquests escenaris. La seva participaci en aquest llibre contribuir, sens dubte, al debat i ala reflexi sobre el procs tan extraordinari que estem vivint. Cadascuna delles ens ofereix unaaportaci molt personal al voltant dun tema que ha triat i que defineix els reptes i oportunitatsde futur que sofereixen a Barcelona.Dels seus textos es desprn que Barcelona s una ciutat admirada i estimada arreu del mn.Una ciutat que s capital de Catalunya i de la catalanitat, capital econmica del sud dEuropa icapital europea de la Mediterrnia. I una ciutat que es troba a lavantguarda de les urbs mundialsen termes de cultura, coneixement, creativitat, innovaci i benestar.Des daqu vull agrair totes les aportacions i convidar-vos a fer que aquesta reflexi no saturiaqu. Aquest s un llibre obert, que convida a iniciar un dileg al voltant de molts temes sobreels quals caldr parlar. En aquests temps complexos, per tamb dillusi i desperana, aquestllibre vol ajudar a construir un projecte de futur perqu Catalunya, amb Barcelona al capdavant,sigui un pas ms just, ms lliure, i on la gent visqui millor.Xavier TriasAlcalde de Barcelona 10. Moltes respostes a una preguntaFormat i classificaci dels documentsEl Llibre blanc recull les reflexions de tcnics, experts, referents cvics i professionals, als qualssha demanat que analitzin i aportin la seva opini sobre qu pot representar per a Barcelona elfet desdevenir la capital dun nou estat en un aspecte concret que considerin rellevant i del qualsiguin coneixedors i experts.Sha proposat a tots els autors encapalar el seu text amb un ttol que ajudi a singularitzar-lorespecte al tema que tracta.Els textos llargs tamb incorporen al comenament una Introducci breu que presenta allector el tema que sanalitza a larticle, i finalitzen amb un apartat de Conclusions, que sinte-titzaels punts principals o les idees amb ms fora que lautor considera rellevants com a resumdels aspectes tractats al text.El Llibre blanc inclou un captol anomenat Estat de la ciutat, elaborat pel Gabinet dEstudisdel mateix Ajuntament, en el qual es recull la fitxa tcnica de la ciutat de Barcelona.El lector disposa dun ndex onomstic dautors, que recull tots els autors per ordre alfab-tica partir del primer cognom amb el ttol del seu text.Per facilitar laproximaci del lector al contingut del Llibre blanc, tamb hi ha sis ndexs tem-ticson apareixen els autors i el ttol del seu text, el contingut del qual desenvolupa algun aspectedaquests sis conceptes.El Llibre blanc, a ms darticles, tamb ha convidat a participar professionals que expressenles seves opinions per mitj del dibuix, la imatge o el disseny grfic.Hi ha sis ndexs temtics: Governana Urbs Economia Coneixement Equitat Illustracionsbviament, cada text expressa lopini del seu autor i pot o no haver-hi coincidncies entreels respectius punts de vista.Agraint a tots els autors la seva participaci, us convidem a gaudir dels textos amb el desigque contribueixin a enriquir el debat en el procs extraordinari que vivim, el qual pot fer queBarcelona esdevingui la capital dun estat independent. 11. Estatde la ciutatGabinet Tcnic de ProgramaciAjuntament de BarcelonaBarcelona s una gran urbs, on tot s molt dimensionat. Per poder posar el focus de maneraencertada sobre cadascun dels temes, ens ha semblat dutilitat la inclusi en aquest llibredun seguit de dades que puguin facilitar al lector la intellecci i quantificaci dels principalsaspectes de la vida de la ciutat. Les dades que sinclouen sn les disponibles a lAjuntament en elmoment de tancar ledici del llibre, i corresponen majoritriament a lany 2013.Lany 2013 ha estat un any marcat per una situaci de crisi econmica generalitzada perque sha atenuat a partir del darrer trimestre, cosa que ha fet que les previsions de cara al 2014siguin ms optimistes pel que fa a recuperar taxes de creixement positives. De fet, els principalsindicadors de conjuntura econmica estan registrant una evoluci positiva durant els primersmesos del 2014.Per als ciutadans de Barcelona, les principals preocupacions durant el 2013 han estat relacionadesamb latur i les condicions econmiques, per al darrer barmetre municipal de juny de2014 un 42 % dels ciutadans pensa que la situaci econmica de la seva famlia millorar, enfrontdel 38 % del juny de 2013. Tot i aquest context, la satisfacci de viure a Barcelona continua essentmolt positiva, un 7,7 sobre 10 (dues dcimes ms que el 2012).18 LLIBRE BLANC 12. PoblaciBarcelona s la capital de Catalunya.Amb una superfcie de 100 km2 i 1,6 milions dhabitants, s una de les ciutats ms densesdEuropa.Barcelona representa el 0,3 % del territori de Catalunya per concentra el 21 % de la poblacicatalana.Any 2013 Poblaci Superfcie (km2) Densitat (hab/km2)Barcelona 1.611.822 102 15.777AMB 3.228.569 636 5.076Catalunya 7.553.650 32.108 235Espanya 47.129.783 505.968 93Font: INEBarcelona s el nucli central de la regi metropolitana de Barcelona, una regi entre les deu pri-meresaglomeracions urbanes europees en termes de poblaci i ocupaci.Segons les xifres oficials publicades per lINE, la poblaci de Barcelona a data d1 de generde 2013 era de 1,6 milions dhabitants, fet que mostrava una tendncia a lestabilitzaci durantels ltims anys. No obstant aix, durant aquest ltim decenni, la poblaci ha experimentat uncreixement del 7,7 %, i aix ha trencat la tendncia histrica anterior de reducci de la poblaci.Poblaci total: xifres oficials a 1 de gener2000 2004 2008 2009 2010 2011 2012 2013% variaci2000-13% variaci2012-131.496.266 1.578.546 1.615.908 1.621.537 1.619.337 1.615.448 1.620.943 1.611.822 7,7 % 0,6 %Aquest canvi de tendncia en el creixement poblacional sexplica fonamentalment per laugmentsignificatiu de la immigraci, en especial durant els primers anys del perode, quan les entradesvan ser molt intenses. La lectura del padr continu a 1 de gener de 2014 dna un total de 267.578residents estrangers a la ciutat, que representa un 16,7 % del total de la poblaci, xifra que shaquintuplicat des de lany 2000. Respecte a lany anterior, el nombre total destrangers ha dismi-nutun 4,5 %.Poblaci estrangera: explotaci del padr continu a data 1 de gener2000* 2004 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014% Var14/00% Var14/13Poblaci 53.428 202.489 280.817 294.918 284.632 278.320 282.178 280.047 267.578 400,8 % 4,5 %% s/total 3,5 % 12,8 % 17,3 % 18,1 % 17,6 % 17,3 % 17,4 % 17,4 % 16,7 %* Per a lany 2000, dades a 1 de marBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 19 13. Increment anual de la poblaci estrangera a Barcelona en %60%50%40%30%20%10%0%-10%-0,8% -4,5%1,4%-3,5% -2,2%5,0%12,0%-3,6%14,1% 12,6%24,2%43,3%53,8%38,5%2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014La distribuci de la poblaci estrangera no s homognia a tota la ciutat. Ciutat Vella, lEixample,Sants-Montjuc i Sant Mart concentren el 60 % del total destrangers residents. Amb excepci deSant Mart, aquests districtes mantenen percentatges de poblaci estrangera superiors a la mit-janade la ciutat, mentre que Sarri - Sant Gervasi i les Corts mantenen un pes al voltant de l11 %.Poblaci estrangera per districtes. Gener de 20142014 % s/total estrangers % s/total poblaciCiutat Vella 42.492 15,9 % 42,4 %Eixample 47.981 17,9 % 18,2 %Sants-Montjuc 34.036 12,7 % 18,9 %Les Corts 8.829 3,3 % 10,9 %Sarri - Sant Gervasi 16.180 6,0 % 11,1 %Grcia 17.963 6,7 % 15,0 %Horta-Guinard 19.929 7,4 % 12,0 %Nou Barris 24.602 9,2 % 15,0 %Sant Andreu 16.936 6,3 % 11,6 %Sant Mart 35.263 13,2 % 15,2 %No consta 3.367 1,3 %El creixement demogrfic dels darrers anys ha suposat un rejoveniment de la poblaci de laciutat, que ha tingut dues conseqncies destacades: la reducci del pes de la poblaci gran entermes relatius i laugment de la poblaci infantil en la franja de 0-14 anys i de la poblaci adulta.La poblaci de ms de 65 anys ha passat del 22,1 % lany 2000 al 21,1 % el 2013; aix no obstant,en termes absoluts el nombre de persones grans s lleugerament ms alt que el 2000.20 LLIBRE BLANC 14. Evoluci de la poblaci per edats: xifres oficials a 1 de generPes sobre la poblaci2000 2013 % 2000-13 2000 20130-14 170.874 199.278 16,6 % 11,4 % 12,4 %15-24 181.359 142.025 21,7 % 12,1 % 8,8 %25-64 813.296 929.800 14,3 % 54,4 % 57,7 %65 i ms 330.737 340.719 3,0 % 22,1 % 21,1 %Envelliment i solitud de la gent gran 2000-2013BCNCiutatVellaEixampleSants-MontjucLes CortsSarri - SantGervasiGrciaHorta-GuinardNouBarrisSantAndreuSant Mart2000Esperana de vida en nixer 79,1 75,7 80,6 78,8 79,9 80,9 79,9 79,4 78,8 80,2 79,1ndex denvelliment 176,0 231,3 211,7 171,1 141,2 142,8 207,7 174,9 183,8 152,2 155,4ndex de sobreenvelliment 46,2 50,4 51,7 44,7 45,1 49,6 50,7 42,6 39,3 43,5 43,2ndex de solitud + 65 anys 23,8 32,0 26,4 25,2 20,7 22,5 26,2 20,8 20,4 21,7 21,6ndex de solitud + 75 anys 30,6 39,1 32,6 33,4 26,3 28,6 32,1 27,2 28,3 28,0 28,22013Esperana de vida en nixer* 83,3 80,6 83,7 82,8 85,6 84,6 83,9 83,2 82,7 83,7 83,6ndex denvelliment 160,3 128,8 190,6 159,7 187,0 127,3 173,3 181,5 170,3 147,7 140,7ndex de sobreenvelliment 54,8 57,6 57,1 55,0 50,5 54,9 55,5 54,2 54,9 52,6 54,1ndex de solitud + 65 anys 25,7 32,5 28,0 26,3 23,0 24,6 28,2 23,8 24,6 24,3 24,3ndex de solitud + 75 anys 31,4 37,7 33,0 32,2 28,8 29,0 33,4 29,5 30,8 31,2 30,2ndex denvelliment = (Poblaci de 65 i ms anys / poblaci de 0-15 anys) x 100ndex de sobreenvelliment = (Poblaci de 75 i ms anys / poblaci de 65 i ms anys) x 100ndex de solitud 65 i ms anys = (Poblaci de 65 i ms anys que viu sola / poblaci total de 65 i ms anys) x 100ndex de solitud 75 i ms anys = (Poblaci de 75 i ms anys que viu sola / poblaci total de 75 i ms anys) x 100* ltima dada disponible 2011Lesperana de vida ha passat de 79,1 lany 2000 a 83,3 anys el 2011, i tamb per laugment delsndex de solitud.Activitat econmica. Economia diversificadaBarcelona genera el 30 % del PIB de Catalunya i ocupa el 34 % dels treballadors.El PIB de la ciutat s un 39 % superior a la mitjana de Catalunya, mentre que en termes derenda per capita s un 14 % superior.BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 21 15. Barcelona Catalunya %BCN/CATPIB (milions ) 61.915 205.315 30PIB per capita 38.500 27.700 139Renda (milions ) 31.038 125.141 25Renda per cpta 19.300 16.900 114Renda = renda familiar bruta disponible. Dades de 2010Ocupats* 970.021 2.862.396 34 %* treballadors afiliats a la Seguretat Social Font: INSS. Desembre 2013Com altres grans nuclis urbans, la ciutat central mant una elevada especialitzaci en el sectorserveis, que representa el 88 % dels ocupats. La indstria suposa el 8 % de locupaci mentre quela construcci el 3 %. La resta de lmbit metropolit ha anat evolucionant cap a una major terci-aritzacide leconomia al llarg de la darrera dcada tot i que mant un pes del sector industrialms elevat.100%80%60%40%20%100%80%60%BCN AMB AMB-BCN CAT BCN AMB AMB-BCN CAT88,085,077,977,579,172,961,065,1Any 2013 Any 20000%88,03,28,00,085,04,310,70,177,96,415,60,177,55,715,61,279,15,715,00,272,97,219,70,261,010,128,70,265,19,624,60,7Any 2013 Any 2000ServeisConstrucciIndstriaAgriculturaDins del sector serveis, destaca el pes que tenen els sectors relacionats amb les activitats admi-nistrativesi serveis auxiliars, el subsector sanitari i de serveis socials, aix com les activitatsprofessionals i tcniques.22 LLIBRE BLANC 16. Distribuci de locupaci 2013 Serveis de valor afegit (%) 2013Resta de sectors55,9%Serveisde valor afegit44,1%Activitats financeresi assegurances 9,7%Informacii comunicaci 11,7%Educaci 15,2%Activitats professionalsi tcniques 20,9%Activitats sanitriesi serveis socials 20,4%Activitats administrativesi serveis auxiliars 22,1%La ciutat promou el desenvolupament de sectors estratgics com les TIC, la logstica, el comer iel turisme i els nous sectors punters com el biomdic i el vehicle elctric.Els sectors estratgics a leconomia de BarcelonaPes dels sectors estratgics a leconomia de Barcellona. 4t trimestre 2012 (en % s/total)TIC13,1 %2,6 %Sector logstic24,9 %3,6 %Agroalimentari3 1,5 %1,7 %Comer414,4 %21,7 %Hostaleria57,5 %10,1 %Treballadors* Empreses*** Afiliats a la Seguretat Social (Rgim General + Autnoms) **Centres de cotitzaci a la Seguretat Social1. Manufactures i serveis, incls comer a lengrs TIC2. Sinclou tot el grup de transports i emmagatzematge3. Indstria alimentria i comer a lengrs agroalimentari4. Excepte comer a lengrs agroalimentari i TICFont: Departament dEstadstica. Ajuntament de Barcelona a partir de dades de lINSS.Barcelona, capital mundial del mbil, contribueix a associar la ciutat amb un sector tan potentcom el de les noves tecnologies mbils, amb fites destacades com: la celebraci del Mobile WorldBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 23 17. Congress, amb 72.000 visitants el 2013, un 8 % ms que lany anterior; la inauguraci del MobileWorld Center i la installaci de la Fundaci Mobile World Capital a ledifici Media-TIC.En aquest marc shan desenvolupat projectes de foment sectorial, com per exemple el centrede competncia en salut, aix com accions de network per promoure la incorporaci de la tec-nologiaa sectors estratgics com turisme, educaci, comer, aeroespacial, logstica o mobilitat,i tamb pilots tecnolgics com per exemple el Barcelona Contactless Tour, en el marc de la NFCExperience del GSMA i sota el paraigua del Mobile World Congress.Barcelona es consolida com a capital de congressos relacionats amb les cincies de la salut:ms del 30 % dels congressos i jornades que es fan a la ciutat hi estan relacionats. Igualment,a Barcelona la salut t un pes especfic molt important dins de la Mobile. Lequip de la MobileWorld Capital Barcelona treballa en dos projectes enquadrats en lmbit mHealth: el PersonalHealth Folder i una plataforma de control per a malalts cardacs, entre altres projectes.En el marc de la promoci de la mobilitat sostenible, al novembre de 2013 es va celebrar lEx-poelctricFrmula-e, aix com lElectric Vehicle Symposium (EVS27). LExpoelctric Frmula-eva aplegar ms de trenta-cinc expositors entre els quals es comptem importants fabricants comNissan, Renault, Wolkswagen, Green Go i BMW. Tamb shi va presentar el primer taxi elc-tric,produt a la planta de Nissan de Barcelona. Sen fabricaran 20.000 unitats anuals a la ZonaFranca, cosa que suposa una inversi de 100 milions deuros i la creaci duns set-cents llocs detreball. LEVS27 s lesdeveniment itinerant ms important a escala mundial del sector del vehi-cleelctric que aquest any ha acollit Barcelona, coorganitzat per Fira de Barcelona, WEVA, ambel suport de lAjuntament.Pel que fa al teixit empresarial, dacord amb les darreres dades del Directori Central dEm-preses(DIRCE) de lINE, a Barcelona hi havia 169.777 empreses el 2013, un 1,2 % menys que el2012. El teixit empresarial sn majoritriament empreses sense treballadors o amb menys de deutreballadors, una estructura molt semblant a la del conjunt de Catalunya.Dimensi de les empreses. Any 2013De 10 a 49 treballadors 4,0%De 50 a 199 treballadors 0,8%200 i ms treballadors 0,3%D1 a 9 treballadors 38,4% Sense assalariats 56,5%El 19 % de les empreses pertanyen al sector del comer i reparacions, i un altre 19 % al dactivitatsprofessionals, cientfiques i tcniques.24 LLIBRE BLANC 18. Empreses per sectors dactivitat (%) 2013Altres serveisActivitats artstiques i recreativesActivitats sanitries i serveis socialsEducaciActivitats administratives i serveis auxiliarsActivitats professionals, cientfiques i tcniquesActivitats immobiliriesActivitats financeres i assegurancesInformtica i comunicacionsHostaleriaTransport i emmagatzematgeComer i reparacionsConstrucciIndstria4,32,77,33,07,318,97,02,43,56,35,019,59,03,70,0 5,0 10,0 15,0 20,0Al desembre del 2013, el nombre de societats mercantils creades ha estat un 5 % superior al delany anterior, i sha situat en ms de 7.000 noves societats. El nombre de societats mercantilscreades sha anat recuperant des del 2010.Societats mercantils constitudes i taxa de variaci interanual10.0008.0006.0004.0002.0000%10,05,00,0-5,0-10,0-15,0-20,02007 2008 2009 2010 2011 2012 2013Durant el perode gener-juliol de 2014, el dinamisme empresarial sha mantingut a un nivellsemblant al dun any enrere, amb ms de 4.500 noves societats creades (0,3 % interanual).BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 25 19. Societats mercantils constitudes7506505504503502012febrer mar abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembregener2013 2014Per la demarcaci de Barcelona mostra una activitat emprenedora per sota de la mitjana dela UE.Activitat emprenedora a la UE 20120,0% 3,0% 6,0% 9,0% 12,0% 15,0%EstniaLituniaPasos BaixosEslovquiaustriaPolniaRomaniaHongriaCrociaCatalunyaBsnia i HercegovinaPortugalMitjana europeaMacedniaNoruegaBarcelonaGrciaSuciaIrlandaTaxa demprenedoria: % poblaci entre 18-64 anys involucrada en la posada en marxa dun negoci.14,3%13,4%10,8%10,2%9,6%9,4%9,2%9,2%8,3%7,9%7,6%7,7%7,6%7,0%7,0%6,5%6,5%6,4%6,2%Activitat emprenedora a la UE 201226 LLIBRE BLANCEstniaLituniaPasos Baixos14,3%13,4%10,8% 20. Lenquesta de clima empresarial del segon trimestre del 2014 reflecteix una confiana ms ele-vadaen la millora de la situaci econmica els propers mesos, i tal com sobserva en el grfic, perprimer cop des de linici de la srie el saldo entre respostes positives i negatives sobre la marxadels negocis s positiu.Clima empresarial. Situaci de la marxa dels negocis a lrea metropolitana0-10-20-30-40-50-60II/2009I/2009III/2009I/2010IV/2009III/2010II/2010I/2011IV/2010III/2011II/2011I/2012IV/2011III/2012II/2012IV/2012II/2013I/2013II/2014I/2014III/2013IV/2013Barcelona registra unes taxes dactivitat i docupaci superiors a la mitjana catalana i espanyola,tot i que la crisi ha tingut un gran impacte en el mercat de treball.La taxa datur (EPA) del segon trimestre de 2014 ha estat del 17,2 %, un punt menys que ladun any enrere. Aquesta taxa segueix essent fora inferior a la daltres mbits: un 20,4 % a Cata-lunyai un 24,6 % a Espanya. La taxa docupaci ha estat del 65,9 %, ms alta que el conjunt catali espanyol.Taxa dactivitat Taxa docupaci Taxa daturBarcelona 79,7 % 65,9 % 17,2 %Catalunya 79,1 % 63,0 % 20,4 %Espanya 75,3 % 56,8 % 24,6 %El nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social va disminuir entre els anys 2007 i 2012,per el 2013 va tancar ja amb un lleuger creixement del 0,2 % en relaci amb lany anterior, i mal-gratla lleu reducci dels darrers mesos destiu, enfilem el darrer ter de 2014 amb 15.580 llocs detreball ms que a lagost de 2013 (augment de l1,6 % interanual).BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 27 21. Treballadors afiliats a la seguretat social1.150.0001.100.0001.050.0001.000.000950.000900.0001.097.9361.062.4281.021.0731.014.109-131.774991.356968.243970.021 966.1622007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 ag. 2014Al llarg dels primers mesos del 2013 la crisi va continuar impactant fortament en el mercat detreball, per a partir del mes de maig, el nombre daturats registrats va comenar a disminuir iaquesta trajectria descendent sha mantingut al llarg dels darrers setze mesos, de manera queles 102.096 persones aturades a lagost de 2014 suposen un 6 % menys que un any enrere. Lacontractaci, que va finalitzar lany 2013 amb un modest creixement positiu (0,8 %), presenta unaevoluci durant el perode gener-agost de 2014 encara ms favorable, amb un increment del 8,9 %que respon a limpuls dels contractes de carcter temporal (7,5 %), per tamb dels indefinits(20 %), que representen el 12 % del total.Atur registrat (desembre de cada any)2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 ag. 2014120.000100.00080.00060.00040.00020.0000102.096107.67760.949 -10.09651.24374.304101.069100.868108.624112.19228 LLIBRE BLANC 22. En termes de salaris i costos laborals, Barcelona s una ciutat competitiva en el contextinternacional.Segons The Economist IntelligenceUnit, Barcelonase situa en el lloc 29 en nivellde qualitat del capital humde 120 ciutats del mnDins del rnquing de nivellsalarial en 72 ciutats del mnelaborat per la banca UBS,Barcelonase situa en la posici 29Disposa de capital hum qualificat i duna oferta universitria, escoles de negocis i mstersdexcellncia reconeguts internacionalment: cinc universitats pbliques, tres de privades i205.000 alumnes universitaris.Millors escolesde negocis europees:3a Esade6a IESESegons Financial TimesUB: entre les75 millors universitatsdel mn en cinciesde la salutUniversitat Jiao Tong de XangaiUB, UAB, entre les200 millors universitatsdel mn. UPF entre les 300millors. UPC entre les 350millorsQS World University RankingObertura i projecci exteriorBarcelona representa el 20 % de les exportacions espanyoles i el 25 % de les exportacions de con-tinguttecnolgic alt i mitj-alt.Prop del 60 % sexporta a pasos de la UE: Frana, Alemanya, Itlia, Portugal i Regne Unit,majoritriament, i un 10 % addicional als pasos europeus no comunitaris.Exportacions provncia de Barcelona2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013Milions deuros50.00045.00040.00035.00030.00025.000Desprs de tancar el 2013 amb un cert estancament (un 0,4 % interanual), lacumulat de gener ajuliol de 2014 presenta un increment del 3,6 % per limpuls del comer amb la UE.BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 29 23. ExportacionsMilions deuros5.0004.5004.0003.5003.0002.5002.0002012febrer mar abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembregener2013 2014Barcelona s una de les principals destinacions de turisme urb a Europa i un focus datraccide visitants per motius de negocis, amb 7,6 milions de visitants i 16,5 milions de pernoctacionsen hotels el 2013. El turisme ha estat un sector amb una tnica positiva al llarg de tot lany pas-sat,amb un augment en relaci amb el 2012 de l1,8 % i el 3,5 %, respectivament. Laugment deturistes i pernoctacions durant els cinc primers mesos de 2014, superior al 5 % en ambds casos,perllonga la trajectria ascendent del 2013.Visitants i pernoctacions2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013Milers18.00016.00014.00012.00010.0008.0006.0004.0002.0000302520151050-5-10-15Pernoctacions en hotels Visitants % pernoctacions % visitantsVariacianual (%)30 LLIBRE BLANC 24. El 80 % dels turistes sn estrangers.Espanya 20%UE 43,7%Resta del mn 8,6%Procedncia dels turistesPasos africans 1,2%Jap 2,2%Amrica 14,9%Resta dEuropa 9,4%La ciutat s la quarta del mn pel que fa a lorganitzaci de reunions internacionals.Reunions celebrades i delegats assistents2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013Assistents800.000700.000600.000500.000400.000300.000200.000100.00003.0002.5002.0001.5001.0005000Assistents NombreReunionsA la ciutat han tingut lloc grans esdeveniments esportius descala internacional durant el 2013,com: la celebraci del Campionat del Mn dHandbol; els X Games Barcelona o els 15ns FINA -Campionats del Mn de Nataci.Laeroport del Prat s el des aeroport europeu en nombre de passatgers. El 2013 va assolir unnou rcord superant el 35,2 milions de passatgers (un 0,2 % ms que la xifra del 2012, una taxasuperior a lassolida per Barajas i el conjunt daeroports espanyols).BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 31 25. Passatgers de laeroport2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013MilersTotal passatgers Internacionals40.00035.00030.00025.00020.00015.00010.0005.0000La intensificaci de la trajectria alcista al llarg del perode gener-agost de 2014, amb un aug-mentdel 6,8 % interanual, salimenta pel trnsit amb la UE i lintercontinental.Passatgers per laeroport4,5 milions4,03,5Passatgers de laeroport20122000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 20133,0MilersTotal passatgers Internacionals40.0002,52,035.00030.00025.00020.00015.00010.0005.00001,5febrer mar abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembregener2013 2014Laeroport de Barcelona disposa des del 2013 de: Vuit noves rutes aries intecontinentals, que uneixen Barcelona amb Istanbul i tamb ambChicago, Fes (Ryanair i Vueling), Montevideo, Toronto, Banjul (Gmbia) i Beirut. Lincrement net de vint-i-set freqncies o capacitats dels vols respecte al 2012; la incorpora-cide lAirbus A380 a la ruta Dubai-Barcelona dEmirates Airline; tres freqncies setmanals32 LLIBRE BLANC 26. ms en el vol a Doha de Qatar Airways; lestabliment dun vol diari amb Buenos Aires dAe-rolineasArgentinas i lampliaci de la temporada del vol amb Filadlfia tot lany.Amb 2,6 milions de passatgers en creuers, el port s la primera destinaci en passatgers decreuers als ports mediterranis.Passatgers i creueristes al port2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013milersTotal de passatgers Passatgers de creuers4.0003.5003.0002.5002.0001.5001.0005000Per al llarg del 2014 les xifres de creueristes han anat a la baixa per una reducci de les placesper part de les navilieres, i el balan de gener a lagost s una reducci del 9,7 %.Passatgers de creuers400 milersPassatgers i creueristes al port20122000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013300milersTotal de passatgers Passatgers de creuers4.0002003.5001003.0002.5002.0001.5001.00050000febrer mar abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembregener2013 2014Barcelona figura cada vegada en ms rnquings internacionals.BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 33 27. 6a millor ciutat europea per als negocis2a ciutat europea que millor es promou1a en qualitat de vidaCushman & WakefieldNo est entre les 50 ciutats del mnms caresMercer Human Resource ConsultingMillors escoles de negocis europees:3a ESADE, 6a IESEFinancial TimesCiutat del mn ms admirada pel seu modelde desenvolupament urbErnst & YoungLnica ciutat del mn amb 9 edificisdeclarats Patrimoni de la HumanitatUnescoUB: entre les 100 millors universitatsdel mn en cincies de la salutUniversitat Jiao Tong de Xangai4a ciutat del mn on se celebrenms reunions internacionalsInternational Congress and Convention AssociationSegons el Global Investment Monitor KPMG, Barcelona ocupa la desena posici entre les princi-palsrees urbanes del mn en recepci de projectes dinversi estrangera greenfield (sense socislocals o en nous emplaaments).Nombre de projectes dinversi estrangera, 2009-20132.0001.5001.0005000Nova Sydney Pequn BarcelonaYorkSo Moscou ParsPauloHongKongLondres XangaiFont: Global Cities Investment Monitor 2014, KPMG.550 518602647753 7218231.1421.3401.70534 LLIBRE BLANC 28. Consolats a Barcelona: Barcelona s una de les ciutats amb ms consolats (98).Cohesi socialLestimaci de la renda familiar disponible1 (RFD) per capita a Barcelona per a lany 2012 reflec-teixigualment el to contractor generalitzat que han patit les rendes familiars per la feblesa de lasituaci econmica general, que ha impactat en les rendes salarials, els beneficis empresarials oles prestacions socials. En conjunt, sestima que la renda per capita ha disminut un 1,1 % intera-nualen termes nominals, una taxa semblant a la del conjunt del pas.La distribuci de la renda per districtes dins de Barcelona mostra una fotografia similar ala danys anteriors, amb una marcada estabilitat de nivells i posicions: Sarri - Sant Gervasi i lesCorts a la part alta, i Nou Barris i Sant Andreu a la baixa. El 2012 sha frenat el procs daugmentde les desigualtats dels darrers anys: la distncia entre els barris de lextrem superior (Pedralbes)1. La renda familiar disponible s el conjunt dingressos de qu disposen els habitants dun territori per des-tinar-los a consum o estalvi. Lindicador de renda familiar disponible per capita de Barcelona s un indi-cadorteric que es construeix a partir de diverses variables (atur, nivell destudis, evoluci i potncia delparc de turismes i preus al mercat immobiliari) que sactualitzen peridicament. Permet conixer la posicirelativa de cadascun dels barris en relaci amb la mitjana de la ciutat, fixada en un valor igual a cent.BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 35 29. i linferior (Ciutat Meridiana) sha redut lleugerament. En comparaci amb el 2007, la distribu-cide la renda s menys equitativa.Com en anys anteriors, sobserva una gran concentraci de barris que tenen una renda alvoltant de la mitjana o a prop, per sempre per sota, mentre que els valors que ms sallunyendaquesta mitjana corresponen a barris amb renda molt alta.Un any ms, es consolida la millora de Ciutat Vella, un districte que ha registrat un llargi intens procs de renovaci urbanstica i de transformaci econmica i cultural. No passa elmateix amb Nou Barris, que torna a retrocedir, mentre que Grcia continua essent el barri msproper a la mitjana.En termes generals, les rendes mitjanes mantenen la seva hegemonia per estan perdent cadaany una petita part del terreny que ocupen, ja que la dinmica econmica dels darrers anys haportat a un desplaament en cadena duna part de la poblaci des de les rendes mitjanes-altesfins als estrats immediatament inferiors de renda. Daquest procs de desplaament a la baixaque no ha estat generalitzat per s continu ha quedat excls el segment de renda ms alt.Renda familiar disponible per capita 2012PoblaciresidentRFD/capita(/any)ndex RFD BCN=100Districtes 2012 2012 2007 2011 20121. Ciutat Vella 105.220 14.481 73,5 76,4 76,62. Eixample 265.592 20.914 115,8 111,8 110,63. Sants-Montjuc 183.700 14.430 82,5 76,3 76,34. Les Corts 82.238 26.412 138,6 139,0 139,75. Sarri - Sant Gervasi 145.413 33.469 178,7 176,1 177,06. Grcia 121.550 19.647 104,6 104,9 103,97. Horta-Guinard 168.525 15.128 86,5 79,1 80,08. Nou Barris 167.175 10.799 70,8 59,4 57,19. Sant Andreu 146.963 13.790 84,3 73,0 72,910. Sant Mart 233.463 15.057 87,7 80,7 79,6Barcelona 1.619.839 18.912 100,0 100,0 100,0Nota: El clcul dels ndexs de lany 2012 incorpora novetats metodolgiques en disposar de noves dades per barris. A fi depermetre una comparaci homognia, shan recalculat els valors de 2011 aplicant els nous criteris. Per a exercicis anteriors,aquestes noves variables no estan disponibles i, per tant, la comparativa pot no ser suficientment acurada.36 LLIBRE BLANC 30. Renda familiar disponible per capita. Any 2012. Barris de Barcelona12 4534679 8102116 15111213141718192022232425262728293031323335423637383940414347 48444546495051525453555657585960616263646566676872697071733Les Corts19 les Corts20 la Maternitat i San Ramon21 PedralbesSarri - Sant Gervasi22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes23 Sarri24 les Tres Torres25 Sant Gervasi - la Bonanova26 Sant Gervasi - Galvany27 el Putxet i el FarrGrcia28 Vallcarca i Penitents29 el Coll30 la Salut31 Vila de Grcia32 el Camp den Grassot i Grcia NovaHorta-Guinard33 el Baix Guinard34 Can Bar35 el Guinard36 la Font den Fargues37 el Carmel38 la Teixonera39 Sant Gens dels Agudells40 Montbau41 la Vall dHebron42 la Clota43 HortaNou Barris44 Vilapicina i la Torre Llobeta45 Porta46 el Tur de la Peira47 Can Peguera48 la Guineueta49 Canyelles50 les Roquetes51 Verdum52 la Prosperitat53 la Trinitat Nova54 Torre Bar55 Ciutat Meridiana56 VallbonaSant Andreu57 la Trinitat Vella58 Bar de Viver59 el Bon Pastor60 Sant Andreu de Palomar61 la Sagrera62 el Congrs i els Indians63 NavasSant Mart64 el Camp de lArpa del Clot65 el Clot66 el Parc i la Llacuna del Poblenou67 la Vila Olmpica del Poblenou68 el Poblenou69 Diagonal Mar i el Front Martimdel Bess70 el Bess i el Maresme71 Provenals del Poblenou72 Sant Mart de Provenals73 la Verneda i la PauCiutat Vella01 el Raval02 el Barri Gtic03 la Barceloneta04 Sant Pere, Santa Caterina i la RiberaEixample05 el Fort Pienc06 la Sagrada Famlia07 la Dreta de lEixample08 lAntiga Esquerra de lEixample09 la Nova Esquerra de lEixample10 Sant AntoniSants-Montjuc11 el Poble-Sec12 la Marina del Prat Vermell13 la Marina de Port14 la Font de la Guatlla15 Hostafrancs16 la Bordeta17 Sants-Badal18 SantsRenda familiar disponible per capitaAny 2012 (nmeros ndex. Base Barcelona = 100)Molt alta (ms de159)Alta (de 126 a 159)Mitjana-alta (de 100 a 126)Mitjana-baixa (de 79 a 100)Baixa (de 63 a 79)Molt baixa (menys de 63)BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 37 31. Evoluci de la poblaci de Barcelona per grans grups dRFDMolt altaAltaMitjana-altaMitjana-baixaBaixa100%80%60%40%0% Molt baixa2007 2008 2009 2010 2011 201220%% de poblaciEducaci no universitriaEl nombre dalumnes densenyaments de rgim general en el curs 2013-14 sinici amb 229.849,la qual cosa significa un increment de 1.298 alumnes en relaci amb el curs anterior, laugmentms important entre lalumnat densenyaments postobligatoris, especialment en els cicles deformaci professional, que suposen la meitat daquest increment.Alumnes densenyament de rgim general en centres pblics, concertats i privatsCurs2013-2014Curs2012-2013Variaciabsoluta Variaci %Educaci infantil (3-6 anys) 41.460 41.693 233 0,6 %Eduaci primria (6-12 anys) 80.628 79.985 643 0,8 %Educaci secundria obligatria 53.282 53.214 68 0,1 %Total ensenyaments bsics (3-16 anys) 175.370 174.892 478 0,3 %Batxillerat 21.973 21.864 109 0,5 %Formaci professional de grau mitj 11.616 11.344 272 2,4 %Total ensenyaments secundaris (16-18 anys) 33.589 33.208 381 1,1 %Formaci professional de grau superior 18.657 18.292 365 2,0 %Educaci especial 2.333 2.159 74 3,4 %Total Barcelona 229.849 228.551 1.298 0,6 %Pel que fa a les escoles bressol, el curs 2013-14 es va iniciar amb un total de 7.940 alumnes matri-culatsa les noranta-cinc escoles bressol municipals. Aquesta oferta permet cobrir el 59 % de lessollicituds de plaa presentades (el 60 % al curs 2012-13 i el 52 % al curs 2011-12). El total dalum-38 LLIBRE BLANC 32. nes matriculats a les escoles bressol i llars dinfants de la ciutat ha estat de 17.941, un 0,8 % msque el curs anterior.Evoluci places / escoles bressol10090807060504030201008.000 Escoles7.0006.0005.0004.0003.0002.0001.00004963729295 952.7904.2604.9356.8067.926 7.940Places2002-2003 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014Pel que fa als indicadors dxit escolar, cal destacar la millora de la taxa de graduats de lESO ala ciutat durant els darrers anys.2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-201390%85%80%75%70%83,5%85,2%84,3%85,4%87,72%89,08%79,8%81,9% 81,8% 82,3%84,9%86,5%Barcelona CatalunyaBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 39 33. CulturaLa ciutat compta amb ms de cinquanta museus i grans centres dexposicions, una xarxa detrenta-nou biblioteques, cinquanta-un centres cvics, ms de cinquanta sales de teatre i tresgrans auditoris.Museus i centres dexposicions 2010 2011 2012 2013 2013/2012Equipaments 37 41 46 48 4,3 %Visitants (milers) 11.520 12.443 12.537 12.713 1,4 %Museus i centres municipals i consorciats 5.288 5.471 5.397 6.077 12,6 %Altres museus i centres pblics 983 1.015 1.082 928 14,2 %Museus i centres privats 5.248 5,958 6.059 5.707 5,8 %Visites a les exposicions (milers) 14.847 15.718 15.113 15.136 0,2 %Usuaris (milers) 16.554 17.380 16.948 16.735 1,3 %Espais dinters arquitectnic 2010 2011 2012 2013 2013/2012Equipaments 8 8 8 9 12,5 %Visitants (milers) 6.021,0 7.135,6 7.051,9 8.224,8 16,6 %Font: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.*Els equipaments que es relacionen sn aquells que han facilitat dades que tenen ms de 5.000 visitants lany.*Lincrement del 16,6 % en els espais dinters arquitectnic obeeix a qu per primer cop shan incls les dades del PobleEspanyol.El total de visitants als equipaments musestics, centres dexposicions i espais dinters arqui-tectnicde la ciutat ha arribat el 2013 als 20,9 milions de persones, que suposa un 6,9 % ms queun any enrere.En concordana amb la conjuntura, es detecta un cert estancament en lassistncia als museusi centres privats (5,8 %), per en el cas dels museus i centres dexposicions municipals i consorci-ats,i grcies a lobertura del Born Centre Cultural i a noves propostes com ara el conjunt dacci-onsengegades al MNAC per facilitar laccs al centre o les de La Virreina Centre de la Imatge, el2013 hi ha hagut un important creixement de visitants: el 12,6 % en relaci amb lany anterior. Elprimer semestre de 2014, les dades dassistncia als museus municipals i consorciats segueixenessent molt positives, amb un total de 3,9 milions de visitants (dades provisionals) i un incrementde ms del 40 % interanual.No sn tan favorables les dades del 2013 en lmbit de la msica.Si b el nombre despectadors de les sales de msica en viu es mant estable el 2013, el demacroconcerts (ms de 5.000 espectadors) es redueix un 16 % i el dels grans auditoris musicalspresenta un descens global de l11 %, ms acusat al Liceu que al Palau i lAuditori.Tot i aix, els percentatges docupaci dels tres grans equipaments musicals no han variat demanera significativa el darrer any i, per tant, la reducci despectadors respon a una oferta msbaixa, que sha adaptat a la disminuci de la demanda possiblement per lincrement de lIVA apli-cata partir del setembre de 2012 (del 8 % al 21 %). De fet, lAnuari de la Msica 2014, elaborat perEnderrock i lAssociaci Professional de Representants, Promotors i Mnagers de Catalunya (ARC),recull que limpacte de la pujada de lIVA en el sector de la msica en viu ha suposat una reduccidingressos de lordre del 13,7 % durant lany 2013, una prdua de ms de 10 milions deuros.40 LLIBRE BLANC 34. Msica 2010 2011 2012 2013 2013/2012EspectadorsGrans auditoris 1.081.481 1.152.500 987.598 876.025 11 %- LAuditori 431.409 426.154 354.226 330.102 7 %% ocupaci 77 76 74 73 1*- Palau de la Msica Catalana 403.572 421.726 350.646 311.927 11 %% ocupaci 67 64 59 60 1*- Gran Teatre del Liceu 246.500 304.620 282.726 233.996 17 %% ocupaci 86 81 80 82 2*Macroconcerts 239.913 214.130 283.920 238.569 16 %Sales de msica en viu 1.024.637 902.816 1.067.340 1.069.371 0 %Espais 20 22 23 25 8,7 %* variaci en punts percentuals.Daltra banda, al primer quadrimestre de 2014 ja sobserva una certa recuperaci del nombredespectadors i els 400.000 assistents als espectacles dels tres grans auditoris musicals suposenun increment del 5,3 % en relaci amb el mateix perode de 2013.Arts escniques 2010 2011 2012 2013 2013/2012Nombre de sales1 49 58 58 57 1,7 %Espectadors (milers) 2.538,9 2.816,3 2.609,0 2.318,6 11,1 %% docupaci 54 54 53 52 1*(1) Inclosos espais singulars. | * variaci en punts percentuals.Dins lmbit musical, tamb destaquen els festivals San Miguel Primavera Sound, amb 171.000assistents, un dels esdeveniments musicals amb ms ress internacional de Barcelona i que nopara de crixer, i el Snar, amb ms de 121.000 assistents.En el cas de les arts escniques, mbit que tamb sha vist afectat per lincrement de lIVA,el nombre despectadors (2,3 milions el 2013) ha disminut un 11,1 %, de forma equivalent alnombre de representacions (10,3 %), que han estat en total 11.338 al llarg de lany, mentre que elpercentatge docupaci de les sales tampoc presenta una reducci significativa i sha mantingutper sobre el 50 %. Al primer semestre de 2014 tamb sobserva ja una certa recuperaci del nom-bredespectadors (1,4 %).Seguint la lnia dels darrers anys a tot lEstat, el cinema de circuit comercial ha continuatperdent pblic, i les 203 sales i 757 pellcules exhibides han comptat amb un total de 5,1 milionsdespectadors lany 2013, un 21 % menys que lany anterior.La ciutat s any rere any lescenari escollit per dur-hi a terme un bon nombre de rodatgesaudiovisuals. El 2013 nhan arribat prop de 2.500, un 16,5 % ms que el 2012, dels quals desta-quenels llargmetratges (50 produccions) i curtmetratges (324), els programes dentretenimenttelevisiu (433) i els espots publicitaris (1.203). Els espais ms sollicitats de la ciutat es localitzenals districtes de Ciutat Vella (680 permisos), Sant Mart (594), Sants-Montjuc (371), i lEixample(343). El parc de la Ciutadella es mant com el principal parc triat per a les filmacions, seguit delBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 41 35. Laberint dHorta. Un 81 % de les produccions realitzades sn catalanes o amb participaci cata-lana,un 4 % sn de la resta de lEstat i el 15 % restant sn dorigen internacional, entre les qualsdetaquen les procedents del Jap i del Regne Unit.Entre els festivals multidisciplinaris cal destacar el Grec, amb 66.585 espectadors a lestiu de2013, un 5,1 % ms que un any enrere. A lestiu de 2014 shan venut 67.600 entrades, 12.000 msque el 2013, locupaci mitjana ha estat superior al 50 % i la meitat dels espectacles han superatel 70 %.Quant a les biblioteques, el nombre de visites presenta el 2013 un cert estancament a causadel tancament per reformes durant uns quants mesos de la Biblioteca Esquerra de lEixample- Agust Centelles. Per el nombre de carnets no ha deixat de crixer any rere any, i el 2013 vaarribar als 905.000 titulars, un 12 % ms que tres anys abans. Durant el primer semestre de 2014les visites, un total de 3,6 milions, ja tornen a crixer (5,1 %).Biblioteques de Barcelona 2010 2011 2012 2013 2013/2012Equipaments 36 37 38 39 2,6 %Visites (milers) 5.982.936 6.178.297 6.439.112 6.343.803 1,5 %Punts de lectura i servei 5.688 5.960 6.274 6.544 4,3 %Carnets (milers) 810.431 837.392 880.434 905.060 2,8 %Documents prestats (milers) 4.439.460 4.467.274 4.639.242 4.229.213 8,8 %Daltra banda, la ciutat continua destacant com a espai urb de forta capacitat creativa, i a len-questaSurvey on the Barcelona City Brand, impulsada per Barcelona Centre de Disseny, esposiciona com a quarta gran ciutat ms creativa del mn, desprs de San Francisco, Londres iNova York.EsportsLa ciutat es consolida com a escenari desdeveniments esportius, amb un total de noranta-dosactes durant lany 2013, que han aplegat ms de 296.000 participants. Lxit dels Mundials deNataci ha tingut un important impacte econmic i meditic, i un estudi recent situa Barcelonaen segon lloc en el rnquing mundial de ciutats esportives, noms desprs de Londres.Esports 2009 2010 2011 2012 2013Abonats a installacions esportives municipals 182.367 187.719 194.656 178.880 176.744Nombre despais esportius pblics 1.671 1.809 1.776 1.796 1.796(Les dades despais esportius pblics del 2013 corresponen al 2012)Lany sha tancat amb una lleugera disminuci en relaci amb el 2012 pel que fa al nombre dabo-natsa les installacions esportives municipals (1,2 %), amb 176.744 persones, que representengaireb l11 % de la poblaci de Barcelona.Shan organitzat per primer cop la Cursa DiR - Gurdia Urbana i la cursa nocturna Barce-lonaDesigual Night Run. La 35a Cursa dEl Corte Ingls va aplegar ms de 72.000 corredors ila Marat de Barcelona, 18.389, la qual es consolida com la quarta marat europea. El total departicipants en curses de lany 2013 supera les 220.860 persones inscrites.42 LLIBRE BLANC 36. Seguretat ciutadanaSegons la darrera enquesta de victimitzaci de 2014, lndex de victimitzaci disminueix en rela-ciamb els anys anteriors. Lndex se situa en valors semblants als dels anys 2007-2008. Lndexdisminueix a tots els districtes excepte a Sant Andreu, tot i que aquest districte se situa per sotade la mitjana de la ciutat (20,8 %). Ciutat Vella s el districte amb el nivell ms alt (26,3 %), mentreque Horta-Guinard s el districte amb menor ndex de victimitzaci (16,6 %). En relaci amblndex de denncia, es registra un augment de denncies dels entrevistats (el 46,4 % en relaciamb el 35,6 % de lany anterior).Evoluci de lindex de victimitzaci20,3 20,12007 2008 2009 2010 2011 2012 201330,025,020,015,010,05,00,0% poblaci vctima dun o ms fetsFont: Enquesta de victimitzaci. Ajuntament de Barcelona.25,6 24,8 24,225,320,8Qualitat ambientalLespai verd a la ciutat ha anat creixent de manera sostinguda i tamb el metre quadrat de verdurb per habitant, i sha situat a lagost de 2014 en 29,1 milions de metres quadrats, que repre-senta1.808 m2 per 100 habitants. El nombre dhectrees de parcs urbans a la ciutat s de 577,4.Verd urb Unitat 2008 2009 2010 2011 2012 2013Zona verda Superfcie m2 28.707.181 28.721.312 28.766.563 28.931.127 28.971.419 29.107.514Per habitant m2/100 hab. 1.776,5 1.771,3 1.776,5 1.790,9 1.784,9 1.805,9Barcelona s una ciutat conscient de limpacte ambiental de les ciutats en el territori i les sevesrepercussions socials, i aplica des de fa anys els principis i valors de la cultura de la sostenibilitaten la seva poltica ambiental. Aquest comproms amb el medi ambient lha dut a terme no sola-mentel Govern de la ciutat, sin que shi ha implicat la ciutadania. Limpuls per part de lAjun-tamentde lAgenda 21 Local, laprovaci del Comproms Ciutad per la Sostenibilitat lany 2002BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 43 37. i la signatura el 2012 del Comproms Ciutad per la Sostenibilitat 2012-2022 sn exemples de laparticipaci ciutadana en activitats orientades a millorar la qualitat ambiental. El nombre den-titatssignants de lAgenda 21 ha passat de 431 lany 2005 a prop de 787 lagost de 2014. La meitatdaquestes entitats corresponen a centres educatius, i estenen aix la preocupaci ambiental a lesnoves generacions amb una perspectiva de futur.La preocupaci i implicaci ciutadana en la sostenibilitat mediambiental i, en especial, enlestalvi dels recursos naturals escassos com laigua, es posa de manifest en levoluci dels indi-cadorsde consum daigua a la ciutat. El consum daigua total per habitant ha registrat el 2013valors que representen un 5 % menys que el consum registrat el 2008. Lesfor en lestalvi en elconsum daigua ha anat acompanyat duna millora en la gesti de laigua, en especial pel que faa la utilitzaci daigua fretica, que sha incrementat en un 30,2 % respecte als valors del 2008. Lautilitzaci de laigua fretica pels serveis municipals ha passat del 18,5 % el 2008 al 19,9 % el 2013.Consum daigua Unitat 2008 2009 2010 2011 2012 2013Total per habitant Litres/habitant i dia 169,9 164,9 164,8 165,3 163,2 160,9Consum domstic Litres/habitant i dia 112,9 110,1 109,8 109,5 108,2 108,4Consum daigua fretica mil m3 943 946 1.100 1.033 1.260 1.228Consum daigua fretica% 18,5 16,9 16,6 16,6 19,2 19,9per serveis municipalsUn dels factors que ms impacten en la qualitat mediambiental duna ciutat provenen dels efec-tesderivats del transport i la mobilitat. Per tal de minimitzar aquest impacte sha ampliat laxarxa de metro i el servei dautobusos, shan incorporat autobusos hbrids menys contaminants,es fomenta activament la utilitzaci dels vehicles elctrics i ls de la bicicleta, amb laugmentde les places daparcament per a bicicletes, de les quals actualment nhi ha 22.350 en superfcie i1.187 en els aparcaments soterranis municipals i els de lempresa SABA.Nivellls mitjans de NO2. Mitjana anual de les dades validades50 4947 4844402008 2009 2010 2011 2012 201350403020100ug/m3Llindar OMS i UELes actuacions en lmbit del transport pblic i la mobilitat a la ciutat, el foment de lestalvienergtic i la utilitzaci de fonts denergia renovables han contribut a la reducci de les emissi-onsde gasos defecte hivernacle i a la lluita contra el canvi climtic, i a una millora en el nivell44 LLIBRE BLANC 38. de qualitat de laire, com ho posa de manifest levoluci dels principals indicadors de qualitat delaire, que presenten tots una evoluci positiva en relaci amb els nivells de lany 2008. A lagostde 2014, els indicadors de qualitat de laire shan mantingut en els nivells registrats el 2013.ndexs de qualitat de laire Unitat 2008 2009 2010 2011 2012 2013Dixid de nitrogen micrograms / m3 50 49 47 48 44 40Monxid de carboni milligrams / m3 0,4 0,4 0,4 0,5 0,5 0,4Partcules PM10 micrograms / m3 36 37 29 32 31 24Nivells mitjans de PM10. Nivells mitjans de totes les dades validades40302010Font: Agncia de Salut Pblica de BarcelonaLlindar UE Llindar OMS2008 2009 2010 2011 2012 20130ug/m336 372932 3134Pel que fa a la recollida de residus urbans, els indicadors mostren una evoluci positiva durantels darrers cinc anys. Es poden destacar la contenci en el volum de generaci de residus urbans,amb una disminuci sostinguda des de lany 2008 i que sha mantingut el 2014, i tamb laug-mentde quatre punts en el percentatge de recollida selectiva, que passa del 32,4 % el 2008 al36,2 % el 2013, i arriba al 36,4 % el 31 de juliol de 2014.Recollida de residus Unitat 2008 2009 2010 2011 2012 2013Slids urbans tones 894.738 864.758 844.140 806.368 753.737 730.286Generaci de residus slids Kg / habitant dia 1,5 1,5 1,4 1,4 1,3 1,2Recollida selectiva sobre total % 32,4 32,3 39,5 38,0 37,1 36,2Vidre tones/any 31.285 31.674 32.845 32.894 32.543 32.592Paper tones/any 97.803 87.536 86.756 67.302 58.107 48.639Envasos tones/any 18.462 18.749 20.812 20.560 19.735 18.990Matria orgnica tones/any 85.431 84.552 140.427 133.217 122.508 117.477BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 45 39. TICLa presncia de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) en tots els mbits de lasocietat s un fet consumat i representa una part essencial de les vides de la gran majoria de lespersones. La innovaci tecnolgica s cada cop ms present i es produeix de forma ms acce-lerada.Barcelona disposa duna extraordinria xarxa dinternet dalta velocitat, amb ms de460.000 lnies de banda ampla lany 2012, un 52,6 % del total de lnies de la ciutat.Enquesta TIC en les llars. (% s/llars de 16 a 74 anys)%90807060504030201002007 2008 2009 2010 2011 2012 2013Llars amb ordinador Llars amb accs a internet66,573,8 76,1 75,779,0 78,7 78,554,963,265,972,475,7 75,0 78,1La concessi a Barcelona de la condici de Mobile World Capital (MWC) per part de la GSMAper al perode 2012-2018 s una oportunitat per a Barcelona i Catalunya. Ms enll de consolidarla presncia anual a la ciutat del Mobile World Congress que porta a la ciutat desenes de milersde professionals que generen grans moviments doportunitats de negocis i aporten centenars demilions deuros a leconomia local, la MWC ofereix una oportunitat de convertir Barcelona enun referent mundial de la indstria de la gesti de la ciutat i la mobilitat, que va ms enll de latelefonia mbil.Punts de connexi Barcelona Wi-FiPunts de connexi del servei Barcelona Wi-Fi337431 442 4492010 2011 2012 2013600400200046 LLIBRE BLANC 40. HabitatgeLes dades de 2013 permeten constatar algun canvi positiu en el llarg procs de caiguda de laconstrucci residencial, si ms no pel que fa al nombre dhabitatges iniciats, desprs de tocarfons a Barcelona el 2012. A diferncia de la resta de lmbit metropolit i de Catalunya, on latrajectria el 2013 segueix essent contractiva, el nombre dhabitatges iniciats a la ciutat sha acos-tata les 700 unitats, fet que suposa un augment del 41 % en relaci amb els mnims registres del2012, quan no es va superar el llindar de 500 habitatges. No obstant aix, altres indicadors deconstrucci com ara els habitatges de nova planta previstos a les llicncies dobres aprovades hantornat a reduir-se sensiblement el 2013 i els habitatges acabats de nou han marcat mnims i hanfet que loferta nova disponible sigui escassa i fins i tot inexistent a molts barris de la ciutat.Construcci dhabitatges a Barcelona2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013Habitatges iniciats Habitatges acabats6.0005.0004.0003.0002.0001.00004.4043.3963.591 3.6754.6414.0114.9103.1541.6721.8391.0776662.7294.7045.841 5.8035.0905.4154.8861.3091.9131.073 493697Daltra banda, i com passa a altres grans urbs, a Barcelona hi ha una demanda latent de pri-merhabitatge que fa que lestoc dobra nova per vendre, a ms de ser relativament petit, es vagireduint: els 1.183 habitatges en oferta que restaven a la venda durant el segon semestre de 2013representaven el 18,2 % del total de les noves promocions, sis punts percentuals menys que unany enrere.El baix nivell de transmissions dhabitatges nous per compra-venda, un total de 1.393 el 2013(un 11,8 % menys que de lany anterior), s conseqncia daquesta manca doferta, aix comtamb del seu elevat preu, sobretot en relaci amb el segment de segona m, molt ms abundant.El total de transmissions per compra-venda el 2013 va ser de 8.839 habitatges a la ciutat, amb uncreixement del 21 % en relaci amb els minsos valors de 2012, per laugment que van experimen-tarles operacions al segment de segona m (30 %), que van superar les 7.400 unitats.Els preus unitaris de lhabitatge (euros/m2) han continuat baixant el 2013. En el cas dels dobranova, el preu/m2 construt sha situat durant el segon semestre de lany en els 4.066 euros, ambuna reducci del 6,8 % en relaci amb el 2012 i de ms del 30 % en termes nominals en relaciamb els valors mxims assolits el bienni 2007-2008. No obstant aix, laugment lany 2013 deBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 47 41. la superfcie mitjana construda fins als 108,4 m2 ha fet que el preu mitj de venda dun habi-tatgenou shagi tornat a incrementar lleugerament durant el darrer any (1,8 %), situant-se en els453.200 euros, un nivell semblant al de 2004.Evoluci del preu dels habitatges (euros/m2)2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013Nou Segona m7.0006.0005.0004.0003.0002.0001.00005.9524.0662n s. 20133.1834r. t. 20134.865Pel que fa a la segona m, el retrocs dels preus el 2013 no ha estat tan intens com el danys anteri-orsi els preus fins i tot poden haver tocat fons durant el primer semestre de 2013, ja que sobservauna certa recuperaci a la segona meitat de lany, de manera que el quart trimestre tanca ambnivells propers als 3.200 euros/m2 de mitjana, tan sols un 1,1 % inferiors als de 2012. Amb tot, desdels mxims assolits als inicis de 2007, el retrocs ha estat de lordre del 35 % en termes nominals,i els preus han tornat a situar-se als nivells del 2003.En el mercat de lloguer, les fluctuacions de preus han estat ms modestes que al mercat decompra-venda, i des dels mxims assolits el 2008, els preus shan redut de mitjana un 16 %. Elspreus mitjans unitaris shan situat el 2013 en els 10,3 euros/m2/mes, un 5,1 % per sota de lanyanterior, en qu el lloguer mitj mensual era de 681,6 euros (5,3 %). Les dificultats econmiquesde les llars en els darrers anys i les restriccions financeres i creditcies shan tradut en un creixe-mentmolt significatiu dels nous contractes de lloguer. Durant el 2013 shan assolit de nou valorsmxims en formalitzar-se ms de 44.800 nous contractes, un 9,2 % ms que un any enrere.La crisi econmica tamb ha impactat de forma important sobre la despesa pblica, i leslimitacions pressupostries de les administracions han ocasionat una davallada de la proteccioficial quan ms demanda hi ha daquest tipus dhabitatge. Barcelona tamb ha patit aquestamancana de recursos i crdit, que ha portat a nivells mnims la construcci dhabitatges prote-gitsel 2013, amb noms 225 unitats amb visat inicial i 172 amb certificat final.Daltra banda, un total de 28.585 unitats de convivncia eren vigents el 31 de desembre de2013 al registre de sollicitants dhabitatge protegit de Barcelona. Actualment, Barcelona comptaamb 10.311 habitatges protegits de lloguer, dels quals ms de 2.000 formen el parc de lloguersocial per a gent gran, emergncies i collectius vulnerables.48 LLIBRE BLANC 42. Transport pblic i mobilitatLes pautes de mobilitat de la Regi Metropolitana de Barcelona (RMB) i de la ciutat shan vistafectades per la crisi econmica. Entre el 2007 i el 2013, la poblaci ha tendit a crixer lleuge-ramentfins al 2012 (4,6 % a la RMB i 1,6 % a Barcelona) per passar a decrixer el 2013 (0,2 %i 0,6 %, respectivament). La taxa de motoritzaci ha disminut un 6,7 % i fins al 2013 no hi hahagut indicis de recuperaci en les matriculacions de vehicles, confirmada al llarg del primersemestre del 2014.Les dades de lenquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF)2 indiquen que del 2007 al 2011 elsdesplaaments diaris de la RMB van augmentar intensament per decrixer un 3 % (480.000 des-plaaments)els darrers dos anys. Lany 2013 sestimen en 15,89 milions. Si el 2007 el 40,5 % erenper motius ocupacionals (feina, estudi) i la resta personals (compres, lleure, gestions prpies,etc.), el 2013 tan sols el 28 % correspon a mobilitat obligada.El mitj de transport ms utilitzat s el no motoritzat, que sha incrementat (del 42 % al 49 %),seguit del transport pblic (del 19 % al 21 %), en detriment del transport privat (del 39 % al 30 %).En aquest perode, els desplaaments interns han augmentat del 83 % al 85 % i shan redut elsdesplaaments entre corones (de 15 % a 13 %). Els desplaaments amb lexterior shan mantingutconstants.Desplaaments diaris a la RMB 2007-2013Majors de 16 anys i sense comptar professionals del transport2007 2013 inc. 2013/07Desplaaments diaris (milions) 14,687 15,895 8,2 %Motius Ocupacional 40,5 % 28,4 % 12 puntsPersonal 59,5 % 71,6 % 12 puntsMitjans No motoritzat 41,8 % 49,0 % 7,2 puntsTransport pblic 19,5 % 21,2 % 1,7 puntsTransport privat 38,7 % 29,9 % 8,8 puntsFluxos Interns 83,5 % 85,4 % 1,9 puntsConnexi de corones 14,8 % 13,1 % 1,7 puntsExterns a RMB 1,8 % 1,5 % 0,3 puntsFont: EMEF 2007-2013Relacionats amb la ciutat de Barcelona, es calcula que el 2013 es fan 6,7 milions de desplaamentsdiaris. Com que un desplaament pot constar de diferents etapes en funci dels mitjans de trans-portnecessaris, sestima que les etapes de desplaament el 2013 han estat 7,7 milions, el mnimdel perode 2007-2013 (3,3 %). Igual que a lmbit metropolit, el descens s especialment intensels dos darrers anys.Els desplaaments interns a la ciutat han augmentat un 0,2 % (sn el 64 % del total) mentreque els de connexi shan redut un 9 %. La preponderncia de trajectes ms locals afavoreix ls2. LEMEF quantifica com es mouen les persones al territori, preguntant als residents de lrea metropoli-tanaquins han estat els seus desplaaments, en quines etapes i quin mitj de transport han utilitzat.BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 49 43. de mitjans no motoritzats (augmenten un 6,4 %) en detriment del transport privat (12 %) i enmenor mesura del transport pblic (4,3 %). Tanmateix, el transport pblic s el mitj prepon-derant(el 39 % dels desplaaments) i ha guanyat pes en els desplaaments de connexi, en qu el50 % dels trajectes es fan amb aquest mitj. Dins de Barcelona, el transport pblic mant la quotadel 39 % dels desplaaments i guanyen pes els mitjans no motoritzats.Nombre d'etapes de desplaaments diaris a Barcelona 2007-2013Totals 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Distr. 2013 2013/07T. pblic 3.149 3.146 3.076 3.099 3.127 3.011 3.012 39 % 4,3 %T. privat 2.308 2.228 2.153 2.147 2.088 2.057 2.028 26 % 12,1 %No motoritzat 2.465 2.477 2.500 2.554 2.618 2.642 2.622 34 % 6,4 %Total 7.922 7.851 7.729 7.799 7.833 7.710 7.662 100 % 3,3 %Interns 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013T. pblic 1.736 1.712 1.680 1.691 1.700 1.628 1.629 33 % 6,2 %T. privat 948 931 907 907 888 882 867 18 % 8,6 %No motoritzat 2.211 2.226 2.246 2.346 2.412 2.434 2.411 49 % 9.0 %Total 4.896 4.869 4.833 4.944 4.999 4.944 4.907 100 % 0,2 %Connexi 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013T. pblic 1.412 1.434 1.396 1.408 1.427 1.383 1.383 50 % 2,1 %T. privat 1.360 1.297 1.246 1.240 1.200 1.174 1.161 42 % 14,6 %No motoritzat 254 251 254 207 207 208 211 8 % 16,9 %Total 3.026 2.982 2.896 2.855 2.834 2.765 2.755 100 % 9,0 %Les estadstiques de validacions dels diferents mitjans pblics de transport collectiu confirmenuna disminuci del 3,7 % entre 2007 i 2013, que es produeix essencialment durant els dos darrersanys. Els mitjans de transport pblic ms afectats en aquest perode han estat el bus TMB (13 %),Rodalies RENFE (10 %) i FGC (4,5 %). La resta de mitjans pblics shan mantingut i han gua-nyatquota. Tanmateix, els dos darrers anys els mitjans ferroviaris han patit una davallada depassatge significativa.El 2013 el mitj ms utilitzat va ser el metro (40 %), seguit dels autobusos (un 20 % correspo-nenta TMB i un 16 % a daltres) i Rodalies RENFE (12 %).El primer semestre de 2014 no shan produt variacions significatives i el transport pblic collectiu estaria augmentant en conjunt un 0,8 %, amb un augment superior al 2 % del tramvia i elsautobusos no TMB i una disminuci de Rodalies RENFE de l1,4 %.A excepci de lextensi del carril bus, la resta de mitjans de transport pblics no han tingutvariacions en les condicions doferta en el darrer any.50 LLIBRE BLANC 44. Transport pblic de Barcelona. Validacions21141117793662314511481376241431108036224144104803812414710681389241421067537424143105763702007 2008 2009 2010 2011 2012 2013Tramvia Altres busos Rodalies FGC MetroBusMilions de passatgers/any1.0009008007006005004003002001000211195196189188180183Els mitjans de transport no motoritzats sn els que ms han augmentat des del 2007 segonslEMEF (6,4 %). Els desplaaments a peu creixen un 4 %, impulsats per laugment de la mobilitatinterna a la ciutat, a excepci del 2013. I els efectuats en bicicleta incrementen un 46,4 %, en qucal destacar la introducci del Bicing i laugment de carrils bici.Desplaaments no motoritzats2007 2012 2013 inc.13/07A peu 2.400.266 2.517.702 2.495.843 4,0 %En bici 86.406 124.333 126.502 46,4 %Total 2.486.672 2.642.035 2.622.345 5,5 %Bicing 2.007 2012 2013 inc.13/07Abonats 101.575 113.787 98.786 2,7 %Viatges 3.781.855 16.165.000 14.211.750 275,8 %Estacions 194 420 420 116,5 %Nre.bicicletes 3.000 6.000 6.000 100,0 %Km carril bici 129,8 186,7 s.d.Km carril bici (en un sol sentit) 97,0 104,9Pel que fa al Bicing, el servei es va consolidar rpidament des de linici i va assolir el seu mximel 2012, amb 16 milions de viatges i 113.000 abonats. El 2013 els abonats van baixar a 98.000 i elsviatges a 14 milions, i el primer semestre de 2014 es mant el nombre dabonats per els viatgesshan redut un 5 % ms.El transport privat ha estat el mitj de transport ms afectat aquests anys de crisi. La reduccide la mobilitat amb aquests mitjans ha estat contnua, de lordre del 12 % en sis anys. CoincideixBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 51 45. amb la davallada del parc de vehicles de Barcelona, el seu envelliment i la gran caiguda de lesmatriculacions.El parc de vehicles ha disminut un 2,3 %, especialment les furgonetes i els camions, i enmenys mesura els ciclomotors (11,8 %) i els turismes (5,2 %). En canvi, les motos han crescutun 15,7 %.Composici del parc de vehicles de Barcelona2007 2012 inc.12/07 distrib. 2012Turismes 617.022 584.848 5,2 % 60,4 %Motos 184.888 213.875 15,7 % 22,1 %Ciclomotors 93.783 82.743 11,8 % 8,5 %Furgonetes 42.234 29.810 29,4 % 3,1 %Camions 31.257 25.094 19,7 % 2,6 %Altres vehicles 21.967 31.962 45,5 % 3,3 %Total 991.151 968.332 2,3 % 100,0 %Matriculaci de vehicles 2007-20132007 2008 2009 2010 2011 2012 2013Turismes MotosTotal parc80.00070.00060.00050.00040.00030.00020.00010.0000La compra de vehicles ha disminut un 59 % entre 2007 i 2013, cosa que ha afectat totes les tipo-logies.La de turismes sha redut un 56 % i les motos i ciclomotors un 45 %. El parc de vehicles estroba cada vegada ms envellit: tenen ms de deu anys el 43 % dels turismes, el 54 % dels camionsi el 46 % de les furgonetes.Tanmateix, el 2013 sha produt per primera vegada un repunt positiu del 3,2 % en lesmatriculacions, que sha vist confirmat els primers sis mesos de 2014 amb un augment de l11,9 %,en qu destaca lincrement dels turismes (13,5 %) i de les furgonetes ( 53 %).52 LLIBRE BLANC 46. Les dades de gesti de trnsit illustren com des del 2007 shan redut les intensitats mitjanesdiries (IMD) tant dels accessos a la ciutat (mobilitat de connexi) com a les principals vies de latrama urbana de la ciutat, i en menor mesura a les rondes.IMD vehicles/dia2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013Accessos Vies principals Rondes2.500.0002.000.0001.500.0001.000.000500.0000Velocitat comercial km/h2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013Accessos Ciutat Rondes7060504030201053,322,920,856,322,921,359,325,823,557,024,821,854,724,020,659,923,620,959,523,521,0A ms, en els darrers anys els elements de gesti de trnsit tamb han continuat millorant: cen-tralsde regulaci, metaforitzaci, cmeres, panells informatius, etc. Com a resultat de tot plegat,les velocitats respecte al 2007 han augmentat als accessos, rondes i ciutat. Per, en general, el2009 es van assolir els millors registres de velocitat i des daleshores sha iniciat una disminuci,a excepci de les rondes.Una altra vessant de la gesti del trnsit s la poltica destacionament. Des del 2007 shanperdut unes 48.500 places de turisme en calada, compensades en part per les 40.700 noves placesfora de calada.En calada sha potenciat lrea verda preferent i les places reservades, a costa de sacrificarlestacionament lliure (61.600 places) i en menor mesura la resta de categories, inclosa la crrega/descrrega. A finals de 2013, de les 141.700 places en calada per turismes el 53 % sn places lliu-res,un 8 % sn per crrega i descrrega i la resta sn un 28 % drea verda, un 7 % drea blavai un 4 % daltres rees reservades (incloent-hi lestacionament per a discapacitats). Cal destacarque lespai per a motos ha augmentat un 57 % i ara compta amb 60.000 places.Quant a laparcament fora de calada, laugment correspon a laparcament reservat (hospi-tals,oficines, hotels...) i a places per a vens.BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 53 47. Estacionament en calada2007 2013 inc. 2013/07 distrib. 2013A. blava 10.322 9.280 10,1 % 6,5 %A. verda preferent 25.184 36.527 45,0 % 25,8 %A. verda residencial 4.976 3.461 30,4 % 2,4 %C/D 12.730 11.252 11,6 % 7,9 %No regulat 137.119 75.446 45,0 % 53,2 %Reservats 5.781 4,1 %Total 190.331 141.747 25,5 % 100,0 %Motos 38.040 59.723 57,0 %Font: Ajuntament de Barcelona, dades bsiques de mobilitat 2007- 2013Pel que fa a laccidentalitat, sha redut un 14 % com shauria desperar dels elements anteriors.Cal distingir la reducci daccidents en la circulaci dins la ciutat (15,8 %) de laugment dac-cidentsa les rondes (14,8 %), i assenyalar el repunt daccidents durant els dos darrers anys i elsprimers vuit mesos del 2014.De la mateixa manera, els ferits per accident han disminut en proporcions similars a lacci-dentalitat.En canvi, cal destacar la reducci contnua de morts en accidents, que ha disminutun 48,8 % i assoleix mnims el 2013 (vint-i-dues defuncions).En el 80 % dels accidents, els implicats sn turismes (un 44 % dels accidents, ms del 60 % delparc de vehicles dels residents a Barcelona), motos (un 29 % dels accidents i un 22 % del parc) iciclomotors (un 7 % daccidents i un 8,5 % del parc)3.Nombre daccidents per tipus de vehicle24.00020.00016.00012.0008.0004.0000turismemoto ciclomotor furgoneta taxi bici altres2008 2009 2010 2011 2012 20131.4654428251.4472.9324.5759.38420079904928041.2522.4674.5688.0841.2135138711.2582.0694.6837.9191.0694148571.2061.6884.6537.4991.1205238711.1241.3974.6007.1857866911.0631.1431.3114.9287.8188606289701.1591.1775.2528.0323. Percentatges daccidents referits al 2013 i del parc de vehicles referits al 2012 (darreres dades disponibles).54 LLIBRE BLANC 48. Des de 2007 ha baixat laccidentalitat de ciclomotors (60 %), furgonetes (20 %) i turismes(14 %), i ha augmentat la de bicicletes (42 %), taxis (18 %) i motos (15 %). Els principals motiusdirectes de laccidentalitat el 2013 sn la distracci del conductor, els girs indeguts, no respectarles distncies i desobeir els semfors.Recursos de lAjuntament de BarcelonaEn relaci amb lestat de les finances municipals, pel que fa a lAjuntament, desprs dassolirel 2012 un resultat de capacitat de finanament supervit en termes del Sistema Europeu deComptes (SEC) de 60,1 milions deuros, el 2013 sha realitzat un altre important resultat posi-tiu,concretament de 139,3 milions deuros. Aquests resultats evidencien el retorn cap a lestabi-litatpressupostria i permeten corregir els desequilibris financers acumulats durant el perode2009-2011 el 2013 el resultat acumulat (incorporant-hi resultats danys anteriors i doperacionsfinanceres i prenent com a base lexercici 2000) torna a prendre valors positius (23,5 milionsdeuros).Daquesta forma, el 2012 i el 2013 es compleix amb la normativa actual destabilitat pressu-postriai sassoleixen els objectius financers propis de lAjuntament:4003002001000-100-200-300-400-500139,360,1-198,5-398,3275,3-300,2125,1-83,3227,672,2321,6209,2252,0152,0177,0125,0119,020,0 109,0-26,080,0-47,092,0145,023,5-63,015,017,02000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013CNF (milions deuros) Excs/(Defecte) cobertura CNF (Acumulat base = 2000) Sostenibilitat: el deute no pot superar el 60 % dels ingressos corrents sha obtingut un valordel 46,7 % en lexercici 2013. Estabilitat: lAjuntament de Barcelona no pot incrrer en dficit en el pressupost 2013 shaobtingut finalment un resultat (supervit) de 139,3 milions deuros. Capacitat dinversi: el pressupost ha de preveure un estalvi corrent anual dalmenys el 15 %dels ingressos corrents per finanar una poltica prpia dinversions el 2013 sha assolit unvalor del 19,8 %.BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 55 49. Liquiditat: lAjuntament de Barcelona ha de pagar els seus provedors en un termini mximde trenta dies el valor mitj anual acumulat del 2013 ha estat dun termini de 29,2 dies.1.4001.2001.000800600400200070%60%50%40%30%20%10%0%7006005004003002001000PL-ajustat2009PL-ajustat2010PL-ajustat2011PL-ajustat2011PL-ajustat201228,5%PL 200822,5%PL 200913,1%PL 20105,1%PL 201119,1% 19,8%PL 2012PL 201357,9%52,1%46,7%58,8%33,6%750 1.200 1.090 1.165 1.101 650 502 267 96 427 467Endeutament (M) % Deute s/ingressos corrents Estalvi brut % ingressosObjectiu E-F 15% Tendncia (estalvi brut)Perode promig de pagament de lAjuntament a provedors54,338,730,529,22010 2011 2012 2013El volum dendeutament de lAjuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2013 se situa en1.101,4 Perode milions promig deuros, de pagament un 5,5 de % lAjuntament inferior a lendeutament a provedorsa 31 de desembre de 2012. Aix mateix,el cost mitj del deute (interessos, etc.) es redueix lleugerament envers el 2012 (del 2,85 % del 2012al 2,77 % del 2013).Manteniment de la qualificaci creditcia de lAjuntament (al mateix nivell que la de lEstat)per les tres principals agncies de qualificaci. Standard & Poors (BBB-), Fitch (BBB) i Moodys(Baa3). Totes tres agncies han millorat la perspectiva del rting (outlook) de negatiu a estable.S&P mant lICL de Barcelona en aa.Cal destacar que en lexercici 2013 no es va aprovar de forma definitiva cap pressupost (toti que el Govern va presentar un projecte de pressupostos per al 2013), havent-se prorrogat, pertant, les previsions i crdits de lexercici 2012. Tanmateix, al llarg de lexercici es van aprovar aplenari dues importants modificacions pressupostries (26 abril i 31 de maig), les quals van per-2010 2011 2012 20136050403020100Dies6050403020100Dies54,338,730,529,256 LLIBRE BLANC 50. metre finalment poder posar gran part de la capacitat financera de lAjuntament al servei delsseus ciutadans.Les dades pressupostries mostren una execuci dels ingressos (drets liquidats) de lAjunta-mentdun total de 2.500,2 milions deuros, dels quals 2.430,5 milions corresponen a les operacionscorrents (impostos, taxes, preus, transferncies corrents, ingressos patrimonials,..), 28,4 milionsa les operacions de capital i 41,2 a les operacions financeres (principalment endeutament).Parallelament a les despeses, les dades dexecuci de lexercici 2013 mostren un reconeixe-mentdobligacions per valor total de 2.285,3 milions deuros, dels quals 1.838,4 milions cor-responena operacions corrents (despeses de personal, compra de bns i serveis, interessos deldeute i transferncies corrents), 334,1 milions deuros a operacions de capital (inversions) i 112,8milions deuros a operacions financeres (retorn del deute, principalment).Tot i els efectes de la prrroga pressupostria, shan aconseguit executar en un molt alt graules despeses relatives a lexercici 2013. Concretament, shan executat el 97,6 % dels crdits defi-nitius,especialment lexecuci de les operacions de capital (94,4 %), la qual, tot i els efectes de laprrroga, han assolit una magnitud dexecuci fins i tot superior a la de perodes anteriors.ms informaci a:http://www.observatoribarcelona.orghttp://barcelonaeconomia.bcn.cat/sites/default/files/02-Evoluci %C3 %B3 %20de %20l %27economia %20de %20Barcelona %202013.pdfhttp://barcelonaeconomia.bcn.cat/ca/renda-familiar/renda-familiar/distribucio-territorial-de-la-renda-familiar-disponible-capitahttp://barcelonaeconomia.bcn.cathttp://www.bcn.cat/estadisticahttps://dl.dropboxusercontent.com/u/21198626/Barcelona %20Creixement %20- %20catal %C3 %A0/Barcelo-naEnXifres_cat.pdfBARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 57 51. Grau dedescentralitzacii organitzaciterritorial dunaCatalunyaindependentEl paper de la ciutatde BarcelonaNria BoschMarta EspasaInstitut dEconomia de BarcelonaUniversitat de Barcelona60 LLIBRE BLANC 52. IntroducciUn aspecte important de lorganitzaci de lAdministraci pblica duna Catalunya inde-pendents com aquesta sorganitza territorialment: quants nivells de govern tindr i quinser el seu grau de descentralitzaci.La cincia econmica t diverses teories que donen suport a la descentralitzaci del poderde govern i fiscal. El com denominador de totes s que la descentralitzaci comporta guanysdeficincia. Daltra banda, els pasos europeus que Catalunya pot prendre com a model per simi-litudsen la grandria i economia sn tots descentralitzats. Per tant, lobjectiu daquest article sproporcionar les principals caracterstiques que hauria de tenir lorganitzaci territorial dunaCatalunya independent i el seu grau de descentralitzaci, aix com el paper de la ciutat de Barce-lonaen aquesta organitzaci.Larticle consta de cinc apartats: el primer s aquesta introducci; el segon fa una breu refe-rnciaals arguments que des dun punt de vista econmic sutilitzen per justificar la descen-tralitzacipoltica i fiscal; en el tercer apartat sexamina lorganitzaci territorial i el grau dedescentralitzaci dels pasos que es prenen com a referncia: ustria, Blgica, Dinamarca, Suciai Sussa; el quart exposa com es podria aconseguir una Catalunya descentralitzada i el paper quehi hauria de tenir la ciutat de Barcelona, i finalment, el cinqu s de conclusions i explica comshauria de tractar la conurbaci i ciutat de Barcelona.Arguments econmics a favor de la descentralitzaciDes dun punt de vista econmic, la descentralitzaci del poder poltic i del sector pblic dunpas es pot argumentar sobre la base de diversos aspectes. Seguidament, sofereixen els principalsduna manera resumida: 1 Els governs locals estan ms prxims als ciutadans que el central i, per tant, poden tenirun coneixement millor de les seves demandes de serveis pblics i de les funcions de costosdaquests serveis. El Govern central tamb podria informar-se, per mitjanant un cost moltms elevat, la qual cosa fa que no estigui interessat en aquest coneixement. El Govern central, per restriccions poltiques, no pot variar el nivell dels serveis pblics entreterritoris i la seva provisi s uniforme. En canvi, els governs locals poden oferir diferentsnivells doutput i, daquesta manera, donar satisfacci a les demandes diferenciades que hi haentre els diferents territoris. Els individus tenen diversos governs locals que subministren nivells diferents de serveispblics. Per tant, els ciutadans poden escollir on localitzar-se basant-se en les seves prefern-cies,la qual cosa porta a una assignaci millor dels recursos. La descentralitzaci permet una millor rendici de comptes dels poltics cap als ciutadans(accountability), ja que la proximitat a la ciutadania comporta que aquesta pugui tenir unainformaci ms mplia i un major control sobre els poltics. Fins i tot, es poden trobar estudisemprics que demostren que en un context descentralitzat tots aquests factors condueixen auna menor corrupci.1. Per a una visi ms extensa daquestes teories, vegeu Bosch (2013).BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 61 53. La descentralitzaci implica una major fragmentaci de lAdministraci pblica, fet que potportar competncia entre les diferents unitats administratives, i la competncia genera efici-ncia.Hi ha alguns estudis que constaten que aquests factors eviten increments de la despesapblica ineficients. Cal dir, per, que tamb hi ha estudis que constaten que la descentralitza-ciincrementa la despesa per lexistncia de ms burocrcia o de problemes dillusi fiscal.Aquesta pot generar-se quan es financen els governs subcentrals mitjanant transferncies derecursos del Govern central, ja que els ciutadans subestimen el cost dels serveis pblics i enfan una demanda ms gran.Pasos de referncia 2La independncia de Catalunya vol dir que hi haur la necessitat de construir un estat. Per tant,s obvi que hom es pregunti a quins pasos haurem daspirar a assemblar-nos dins de lespaieuropeu. Per les seves dimensions i caracterstiques socioeconmiques, shan triat cinc pasoseuropeus: ustria, Blgica, Dinamarca, Sucia i Sussa. Catalunya t potencialitats per poderarribar a assemblar-se a aquests pasos pel que fa al nivell econmic i de benestar.Aspectes socioeconmicsEl quadre 1 mostra algunes dades socioeconmiques daquests pasos. Pel que fa a la poblaci,Catalunya s ms gran que Dinamarca i sem