Llengua i societat L’origen de les llengües: entre el mite i la realitat. Diversitat lingüística a Europa. Famílies lingüístiques europees. Llengües romàniques o neollatines. Plurilingüisme a Espanya. Català: evolució i influències. Breu història de la llengua. Primers textos. Evolució i ús de la llengua en la literatura. Marc jurídic actual. Conceptes clau de sociolingüística.

Llengua i societat

L’origen de les llengües:

entre el mite i la realitat

Diversitat lingüística a Europa

INDOEUROPEU

LENGÜESINDOEUROPEES

FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUESEUROPEES

Famílies lingüístiques europees

Llengües romàniques o neollatines

Origen comú: llatí Exemple:

Etimologia: σχολή (gr.) schola (lat.)

SCUOLA: istituzione organizzata sistematicamente a scopo di istruzione ed educazione. Dizionario Italiano On-line.

ȘCOÁLĂ, școli. Instituție de învățământ public, unde se predau elementele de bază ale principalelor discipline. Dex on-line.

ÉCOLE: établissement dans lequel on donne un enseignement collectif .Lexicologos. ESCOLA: Casa ou estabelecimento onde se ensina. Dicc. Básico da Língua

Portuguesa. ESCOLA: Establiment on es dóna ensenyament. Dicc. Actual de la Lleng. Catalana. ESCUELA: Establecimiento público donde se da cualquier tipo de instrucción. RAE.

L’escola d’Atenes, Rafael

Llengües romàniques o neollatines

Plurilingüisme a Espanya

Origen: Llengües preromanes (celta, iber…) Romanització (finals s. III aeC).

Llatí culte o literari → es mantindrà en el culte religiós i l’escriptura

Llatí vulgar → derivarà en llengües romanç Fragmentació del llatí (a partir del s. V eC) →

caiguda Imperi Romà d’Occident. Influència dels pobles visigot i musulmà.

Romanços peninsulars (consolidats en s. X aprox.)

Català: evolució i influències

Influències de

substrat

Celta, iber i altres llengües

preromanesInfluències

de superstra

t

Germànic, àrab.

Influències d’adstrat –veïnatge-

Castellà, francés, anglés,

portugués...

Història de la llenguaBreu recorregut per la història de la llenguaDel llatí al català

Prové del llatí vulgar parlat a Cat. Des del s. I aC. Primers textos

Expansió Dialectes constitutius i consecutius.Conquestes peninsulars i mediterrànies Corona d’Aragó Cancelleria Reial.

Decadència Unió corones castellana i catalana (1469) Dinastia borbònica decrets Nova Planta (1716)

Renaixença Recuperació consciència lingüísticaModernització Intent de normativització i normalitzacióDictadura i recuperació Prohibicions.

Estatuts d’Autonomia (1982). Llei d’ús i ensenyament del valencià (1983)

Primers textos literaris en català

S. VIII Concili de Tours

Predicació en llengua romana rústica.

S. XII Liber Iudiciuorum

Traducció del codi de lleis visigòtic. Homilies d’Organyà

Fragment sermonari predicació evangeli.

S. XIII Ramon Llull

Dues còpies medievals del Forum Iudicum

Fragment Homilies d’Organyà

Evolució de l’ús de la llengua en la literatura

Períodes MovimentsÈpoca medieval

Primers textosRamon LlullGrans CròniquesSegle d’Or

Període de decadència(diglòssia)

Literatura culta en castellà i popular en valencià

Movimentsde recuperació(diglòssia)

RenaixençaModernismeNoucentisme

Actualitat(prohibició i diglòssia)

Dictadura franquista → prohibicióFi del règim → represa

Marc jurídic actual Constitució 1978:

Llengua oficial: espanyol. Llengües cooficials en els

territoris bilingües:

Català (Catalunya; Balears i Comunitat Valenciana)

Estatuts d’autonomia (2006).

Llei d’ús i ensenyament del valencià (1983)

Gallec (Galícia) Èuscar (País Basc i

Navarra)

Article 31. El castellà és la llengua espanyola oficial de I'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

Conceptes clau de sociolingüística

GLOTOFÀGIAAUTOODI

FIDELITAT

LINGÜÍSTICA

DIGLÒSSIABILINGÜISME

LLENGÜES MINORITÀRIES

LLENGÜES MINORITZADES