4t ESO FIL. LLENGUA CATALANA ACTIVITATS D’ESTIU

LLENGUA CATALANAActivitats d’estiuCurs ..................

4t ESO FIL

Per tal de recuperar la matèria, hauràs de fer el dossier durant els mesos de vacances i també hauràs de fer una prova de llengua el mes de setembre. Caldrà que presentis aquest dossier el mateix dia de l'examen.

Nom i cognoms:

1

4t ESO FIL. LLENGUA CATALANA ACTIVITATS D’ESTIU

2

4t ESO FIL. LLENGUA CATALANA ACTIVITATS D’ESTIU

Aquest estiu rellegiràs un dels llibres de lectura obligatòria de 4t d’ESO:El mètode Grönholm, de Jordi Galceran. Edicions Proa, 2008; col·lecció La butxaca teatre, ISBN 978-84-96863-73-6

1. Escriu la biografia de l’autor

2. Fes la llista dels 4 personatges que surten a la novel·la. Després fes una graella com la que et donem de mostra:

Personatge Físic Caràcter

Pensa quins adjectius poden ajudar-te a descriure aquests personatges. Segons si es tracta d’adjectius per descriure el seu aspecte físic o per descriure les seves actituds, anota’ls a la columna que correspongui. Omple la graella, imprimeix-la i adjunta-la al dossier.

3. Ara que ja tens la graella feta et serà més fàcil fer una descripció dels personatges ordenada i clara. Tria’n dos i escriu-ne una descripció que contingui, com a mínim, els adjectius que has triat.

Comença per l’aspecte físic i després descriu el caràcter de cadascú. Si hi ha qualsevol altra cosa que vulguis afegir, fes-ho al final. Rellegeix el que has escrit, corregeix i canvia el que calgui, imprimeix-ho i adjunta-ho al dossier.

4. Fes un resum d’unes 200 paraules de l’argument del llibre. Recorda que un resum ha de contenir la informació més important del text que has llegit i que ha de ser objectiu (no pots donar la teva opinió ni la teva valoració personal). Recorda, també, que abans d’escriure un text has de pensar i ordenar el que diràs. És recomanable que primer el planifiquis i facis en brut, que el rellegeixis i que, després, el passis a net. No t’oblidis de revisar les faltes d’ortografia!

5. Escriu un text expositiu (mínim 12 línies) explicant què cal tenir en compte per fer una bona entrevista de feina.

3

4t ESO FIL. LLENGUA CATALANA ACTIVITATS D’ESTIU

Activitats de síntesi: Competències BàsiquesModels d’examen

Tingues present que la prova de recuperació de setembre seguirà aquest mateix model. Has de tenir cura de la presentació i la lletra. Per saber si has fet bé les activitats, digues a algú que te les corregeixi.

Quan lliuris el dossier d’estiu, has d’adjuntar totes aquestes activitats completades i les activitats de la lectura en un mateix dossier.

4

4t ESO FIL. LLENGUA CATALANA ACTIVITATS D’ESTIU

COMPRENSIÓ LECTORA:

Text 1.ELS CASTELLS HUMANS

Els castells són les torres humanes que, des de fa més de dos-cents anys, es van co mençar a construir al Camp de Tarragona. Després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX, per tot Catalunya. Així, es va fundar la primera colla castellera de Barcelona l’any 1969, i deu anys més tard a Terrassa van començar a aixecar castells, fins a arribar al boom de colles castelleres dels anys 90. Els castells es van estendre fins a la Catalunya Nord i les Illes Balears, i també van sorgir colles més lluny, com per exemple els Castellers de Lo Prado de Xile.

Els castells consisteixen en la construcció de torres humanes que simbolitzen altes edificacions. Els participants castellers es van col·locant a sobre de les espatlles dels altres fins a una determinada alçada. Els castellers s’organitzen en colles. Hi sol haver una colla per població, tot i que, sovint, trobem molts pobles i ciutats amb més d’una agrupació. En aquests casos la rivalitat està servida. Les actuacions castelleres es fan en determinades dates, diades especials anuals de sants o festes majors de pobles. Tanmateix, es fan convocatòries extraordinàries com ara els concursos de Tarragona, que se celebren cada dos anys.

Les construccions castelleres o castells són molt variats i a cada exhibició se’n pot veure un repertori molt ampli. Hi intervenen desenes o centenars de persones amb l’objectiu d’aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, que són de diversa complexitat i que poden arribar a tenir fins a deu pisos d’alçada.

Cada castell consta d’unes parts ben diferenciades, i la seva denominació depèn sempre de la combinació dels mateixos criteris. La base o peu del castell és tot el conjunt de castellers del primer pis que el fonamenten. La segona part és la que es considera el tronc del castell. Les primeres posicions del tronc demanen gent robusta, amb molta força i, sobretot, amb una gran capacitat de patiment. La resta de pisos els van conformant, de manera progressiva, castellers menys robustos i més esvelts per treure pes a la construcció. La part més alta del castell és el pom de dalt, que està format per la canalla. La criatura que s’enfila a dalt de tot del castell és anomenada enxaneta.

El 16 de novembre de 2010, la UNESCO va declarar els castells Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Font: http://www.lawebdelscastellers.com/

5

4t ESO FIL. LLENGUA CATALANA ACTIVITATS D’ESTIU

1. On es van començar a aixecar els castells humans?

a. Al Penedès

b. A Barcelona

c. A Terrassa

d. Al Camp de Tarragona

2. A quin any es van començar a aixecar els castells a Terrassa?

a. 1959

b. 1969

c. 1979

d. 1990

3. Quina de les afirmacions següents resumeix millor el primer paràgraf?

a. Els castells als anys 90

b. Els castells arreu del món

c. Origen i expansió dels castells

d. Construcció i estructura dels castells

4. Al text, la frase la rivalitat està servida vol dir que…

a. una colla vol fer-ho més bé que les altres colles de la mateixa població.

b. les colles de diferents poblacions actuen el mateix dia.

c. els castells són construccions humanes molt creatives.

d. les colles de la mateixa població mai no competeixen.

5. Als castells hi intervenen desenes o centenars de persones amb l’objectiu d’aixecar diferents construccions humanes. Què vol dir ‘intervenen’? a. Preveuen

b. Promocionen

c. Intercedeixen

d. Participen

6. Les persones que formen el tronc d’un castell han de ser robustes i amb capacitat de patiment perquè…

a. no s’hi pot respirar bé.

b. són molt grasses i pesen molt.

c. estan estretes i tenen molta calor.

d. han d’aguantar el pes del castell.

6

4t ESO FIL. LLENGUA CATALANA ACTIVITATS D’ESTIU

7. Quina d’aquestes paraules NO podria substituir ‘canalla’ al text?

a. Nens

b. Infants

c. Malvats

d. Petits

8. La criatura que fa d’enxaneta ha de ser…

a. alta.

b. gran.

c. menuda.

d. robusta.

9. A continuació, tens unes frases que s’identifiquen amb unes lletres (A, B, C, D).Segons el text, quin és l’ordre correcte en què passen els fets?

A.Més tard arriben a la Catalunya Nord.

B.Després arriben molt més lluny.

C.Els castells s’estenen pel Penedès.

D.L’any 1969 arriben a Barcelona.

a. A – B -- C -- D

b. C -- D – A -- B

c. D – A – B -- C

d. A – D – C -- B

10. Aquest text…

a. explica els beneficis de ser casteller.

b. fa publicitat de les millors colles castelleres.

c. anima la gent a participar en una colla castellera.

d. dóna informació bàsica sobre els castells i les colles.

11. La fotografia que acompanya el text…

a. mostra un castell.

b. proporciona informació fonamental.

c. presenta diverses formes de castells.

d. ensenya com es comença a construir un castell.

7

4t ESO FIL. LLENGUA CATALANA ACTIVITATS D’ESTIU

12. Tria l’opció correcta per completar la frase:

Per ser un bon casteller es necessita constància, treball i esforç, ....................................confiança, solidaritat, compenetració i bona sort.

a. tot i que

b. però també

c. encara que

d. no obstant això

13. Marca la millor opció per continuar la frase següent:

Si els castellers no tinguessin una gran confiança els uns en els altres................…

a. aixecarien el castell tots junts.

b. aixecaran el castell tots junts.

c. no han aixecat el castell tots junts.

d. no podrien aixecar el castell tots junts.

EXPRESSIÓ ESCRITA :

Escriu un text (mínim 12 línies) explicant l’experiència de l’institut en el concurs de castells JoVerd.

8

4t ESO FIL. LLENGUA CATALANA ACTIVITATS D’ESTIU

Text 2.

A QUI PIQUEN ELS MOSQUITS?

L’olor corporal i el diòxid de carboni que emetem en respirar són claus per a la tria de víctimes

Que hi ha persones que atreuen més els mosquits que d’altres és una evidència contrastable durant un sopar de grup una nit d’estiu en qualsevol jardí o terrassa. Els motius d’aquesta simpatia, que alguns experts també matisen dient que hi ha persones que reaccionen més a les picades i d’altres que quasi no les noten, són motiu d’intensos debats de sobretaula. Ja fa anys que l’argumentació popular de la sang més dolça va quedar en evidència i que dos factors s’han erigit com a determinants. D’una banda, la quantitat de diòxid de carboni que expulsem quan respirem i que els mosquits utilitzen per detectar la presència de les seves víctimes. I, de l’altra, l’olor corporal que desprèn cadascú i que, en determinats casos, aconsegueix seduir de manera definitiva els mosquits. O més ben dit, les femelles de mosquit, que són les que necessiten sang per poder covar els ous.

Per al biòleg del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, Roger Eritja, més enllà de l’alè i dels compostos volàtils de la suor, no s’ha demostrat que hi hagi res més que faci que una persona estigui més exposada a les picades que una altra. Eritja assegura que els mosquits responen a estímuls visuals i químics, i que se senten atrets per temperatures més altes i per un determinat tipus d’olors que, actualment, s’estan estudiant per fer més eficients els productes repel·lents.

El professor de genètica de la Universitat de Barcelona, David Bueno, que ha estudiat el mosquit tigre, afegeix el gruix de la pell com a factor clau per explicar que, en igualtat de condicions, els mosquits triïn abans un turmell al descobert que un altre. Bueno assegura que l’olor corporal és fonamental per detectar les víctimes, però que les persones que tenen la pell més fina tenen més números de ser picades –sobretot si es combina aquest factor amb una olor que atregui els mosquits–, perquè “els seus capil·lars sanguinis estan més a prop de la superfície i s’ensumen més ràpid”. Per aquest motiu els mosquits també tendeixen a picar només en determinades parts del cos. Més a la part de darrere de la cama que a la de davant, més a la panxa que a l’esquena.

Per evitar les picades del mosquit tigre

Utilitzeu roba de màniga llarga, pantalons llargs (preferiblement de color clar) i també mitjons.

Si utilitzeu repel·lents, cal tenir en compte que són productes químics:

• Utilitzeu-los només a l’exterior i no ultrapasseu el nombre d’aplicacions diàries indicades. • No els apliqueu a nens menors de 2 anys i eviteu sempre el contacte amb les mans, ja que se

les poden ficar a la boca o als ulls. • No és recomanable que els apliqueu a la roba.

• Si presenteu qualsevol tipus de reacció a la pell, renteu-vos bé la zona afectada i consulteu el metge.

M. Ortega, Diari Ara, 14 d’agost de 2012 www.tarragona.cat (text adaptat

9

4t ESO FIL. LLENGUA CATALANA ACTIVITATS D’ESTIU

1. La paraula “contrastable” (subratllada al text) significa que…

a. no es pot contestar.

b. no presenta un gran contrast.

c. es pot confirmar a partir de l’observació de la realitat.

d. és un contratemps impossible de preveure.

2. La paraula “simpatia” (subratllada al text) té un sentit...

a. literal.

b. irònic.

c. equivocat.

d. imprecís.

3. La frase “l’argumentació popular de la sang més dolça va quedar en evidència” vol dir que...

a. es va imposar sobre les altres.

b. va ser la més acceptada.

c. va ser la més evident.

d. es va demostrar que era falsa.

4. La frase “dos factors s’han erigit com a determinants” vol dir que...

a. són els més concrets i determinats.

b. s’han convertit en els més decisius.

c. s’han aixecat igual que els determinats.

d. es comporten com a determinants de veritat.

5. Els mosquits que piquen són...

a. només les femelles.

b. els mascles per covar els ous de les femelles.

c. tant els mascles com les femelles.

d. més els mascles que les femelles.

6. Segons el biòleg Roger Eritja, què atreu els mosquits?

a. Els temperaments forts i certes olors.

b. Els estímuls visuals i les baixes temperatures.

c. Un determinat tipus d’olors i els productes repel·lents.

d. Determinades olors i les altes temperatures.

7. El professor David Bueno, a més dels factors assenyalats per Roger Eritja, considera que també atreu els mosquits...

a. la pell més fina.

10

4t ESO FIL. LLENGUA CATALANA ACTIVITATS D’ESTIU

b. la roba de color clar.

c. la pell més dura.

d. l’olor corporal.

8. “Perquè” (subratllat al text) equival a...

a. malgrat que.

b. doncs.

c. ja que.

d. així que.

9. NO han de fer servir repel·lent de mosquits...

a. els nens entre 2 i 4 anys.

b. aquells que poden ingerir-lo accidentalment.

c. les persones que pateixen malalties contagioses.

d. els que porten robes de teixits acrílics.

10. Indica amb una X si aquestes frases són verdaderes (V) o falses (F):

a. El diòxid de carboni repel·leix els mosquits.

b. Els mosquits tendeixen a picar més a l’esquena que a la panxa.

c. Els repel·lents de mosquit s’han d’aplicar a la pell, però no a la roba.

d. El repel·lent de mosquits només es pot fer servir a l’aire lliure.

11. Indica quina d’aquestes frases té les comes col·locades correctament.

a. Tots els mosquits, tant els mascles, com les femelles, s’alimenten de nèctar.

b. Tots els mosquits tant els mascles com les femelles, s’alimenten de nèctar.

c. Tots els mosquits, tant els mascles com les femelles, s’alimenten de nèctar.

d. Tots, els mosquits tant els mascles com les femelles, s’alimenten, de nèctar.

12. El text consta d’una primera part...

a. informativa i d’un requadre instructiu.

b. argumentativa i d’un requadre explicatiu.

c. descriptiva i d’un requadre predictiu.

d. narrativa i d’un requadre instructiu.

13. El text pretén…

a. demostrar l’expansió del mosquit tigre i donar consells per exterminar-lo.

b. denunciar la poca cura de les autoritats a l’hora de combatre els mosquits.

c. explicar les funcions del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat.

d. informar sobre el mosquit i donar consells per evitar-ne les picades.

11