LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna...

25
Josep Rosell Lluís Homs Ignasi Llompart LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA

Transcript of LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna...

Page 1: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Josep RosellLluís Homs

Ignasi Llompart

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

11rr BBAATTXXIILLLLEERRAATT

Matèria

comuna

Matèria

comunaLLENGUA CATALANA

I LITERATURA

Page 2: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Durant molt de temps els teòrics de la cultura pensaven –alguns ho pensen enca-ra– que els primers signes, els més humils signes que feien pensar en una civilit-zació, eren els objectes manufacturats. En aquesta perspectiva definien l’homecom a Homo faber, fabricant d’estris, i aquest tret era el més característic de lacultura. El tret que permetia donar el salt de la naturalesa a la cultura. Avui s’hacanviat d’opinió i creiem que la línia de demarcació entre la cultura i la natura-lesa no són els estris, els atuells, sinó el llenguatge articulat. Penso que el llindarde la humanitat és el llenguatge. Amb el llenguatge es produeix realment el salt.

Sebastià Serrano: Signes, llengua i cultura. Edicions 62.

Unitat 1Unitat 1

ContingutLectura>Les paraules

primeres

Ús de la llengua>Comunicació

i llenguatge

Page 3: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Unitat 1

11

5

10

15

20

25

30

LecturaSi el salt de la naturalesa a la cultura es produí gràcies al llenguatge, quines condicionsfísiques permeteren a l’Homo sapiens assolir aquesta facultat?; quins avantatges tenenles paraules perquè el nostre avantpassat fes aquesta opció en el moment que cercavauna comunicació eficaç? Aquestes preguntes troben resposta en el text que llegireu, undels vint-i-dos assaigs que, en forma de relats breus, componen el llibre Històries natu-rals de la paraula. Amb aquesta obra i d’altres del mateix estil, el professor Jesús Tusons’ha proposat divulgar entre el gran públic qüestions relatives als fenòmens del llenguat-ge, i hi ha reeixit plenament, sobretot gràcies a la forma tan amena i entenedora ambquè s’adreça al lector. Els seus arguments s’entenen i, precisament per això, convencen.

Les paraules primeresTotes aquestes històries de les paraules, totes les històries possibles i imaginables,passades, presents i futures, van començar ara fa aproximadament cent cinquantamil anys. I van començar de la manera següent.

A l’Àfrica oriental, en algun lloc de la llarguíssima depressió coneguda amb elnom de Rift Valley, un grup de gent fa poc que ha arribat a la condició d’Homo sa-piens. Disposen d’un gran cervell, d’uns mil quatre-cents centímetres cúbics de mit-jana, i a més tenen unes cordes vocals molt lleugeres, situades ja a l’alçada de la noudel coll. Els seus avantpassats van fer un camí molt llarg: primer es van posar dem-peus, van alliberar les extremitats superiors de la servitud locomotiva i van començara fabricar instruments de pedra, una mica barroers*, tot s’ha de dir, però molt útilsper escorxar els animals morts. És per aquesta i per altres raons que els anomenemHomo habilis. Després va aparèixer l’Homo erectus, amb vocació d’emigrant, que desd’Àfrica es va escampar per Europa i Àsia. D’altres avantpassats del sapiens, en líniadirecta o per branques col·laterals* (ergaster, heidelberguensis, neanderthalensis), tam-bé van tenir ànsies viatgeres; però tots van acabar per extingir-se, ai las!*, tant elsemigrants com els qui van restar en el seu lloc d’origen, a l’Àfrica.

Així doncs, aquests sapiens que ara tenen el cervell tan gros i les cordes tan bai-xes i fines estan ja en condicions de fer una proesa espectacular perquè el seu cer-vell pot simplificar i organitzar tot un munt de sensacions i percepcions que, senseaquesta màquina potentíssima, tindrien una configuració força caòtica. A més, lescordes d’aquesta gent són prou sensibles per vibrar sota la pressió de l’aire pulmonar,cosa que els permet fer tot de melodies extraordinàriament matisades: les músiquesdel cant i de la parla. Cervell i cordes: vet aquí les dues eines essencials d’una co-municació verbal que ara ja s’anuncia molt i molt rica; una comunicació prefigura-da*, sens dubte, pels seus avantpassats, al llarg d’un camí evolutiu llarg i pacient.L’Homo sapiens parla.

I, en realitat, aquesta gent ha fet una tria encertadíssima; i l’ha feta sense deci-dir-ho expressament, sense cap assemblea prèvia al mig de la sabana. Han optat pelso com a base del seu sistema comunicatiu; pel so i no pas pels gestos, i aquesta op-ció els ha donat tot d’avantatges en la seva adaptació al món: tants avantatges queels seus descendents encara belluguen. Els sapiens són molt treballadors: fan eines i tot d’estris variats, van de cacera, pesquen, recullen els fruits de la natura, i a mésomplen de pintures les parets de les coves; tenen, doncs, les mans ocupades tot el

*VocabulariBarroer -a. Es diud’una persona que tre-balla malament, queno és gens delicada nis’hi mira gaire a l’horade fer una cosa, ma-tussera.Col·lateral. Situat la-teralment, que està alcostat.Ai las! Interjecció ques’usa per expressar elplany, el lament.Prefigurat -ada. Esdiu d’una cosa quepren la figura o la for-ma amb anterioritat.

Page 4: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

dia, i si s’haguessin comunicat mitjançant un sistema de gestos manuals haurien ha-gut de fer vaga constantment, o només haurien pogut parlar en les estones d’esbar-jo*. En canvi, aquestes persones mengen de tant en tant i sense fer excessos; a més,poden alterar el ritme de la respiració (agafen molt d’aire de cop i l’expel·leixen* apoc a poc), i això els permet produir sons variats en qualsevol moment del dia, per-què la seva boca està lliure la major part de la jornada.

Hi ha una altra raó que els ha guiat en la tria vocal. Els sapiens encara trigaranmolt de temps a descobrir els avantatges i les aplicacions de l’electricitat (creuenque els llamps i els trons són senyal de les ires divines), i és per això que les sevesnits són llargues, fosques com la gola del llop. La comunicació amb gestos demana-va la percepció visual i, doncs, a la nit haurien d’haver emmudit fins que la claror del’albada hagués tornat a fer possible l’intercanvi de gestos i mirades. La veu, però,traspassava la foscor i il·luminava amb les seves vibracions l’espai de la nit convertit,també i per sempre, en àmbit de comunicació.

Encara més, els gestos exigien la visió directa, unidireccional, dels parlants. Peròaquests sapiens no semblaven disposats a mirar-se cara a cara quan del que es trac-tava era d’observar els moviments de l’animal amb què havien de treure el ventre depena. Ni podien deixar la seva posició, un a cada costat d’una roca o d’un arbre, perfer els senyals d’una comunicació urgent. En canvi, la veu tenia l’avantatge decisiuque s’escampava en totes les direccions. La veu, doncs, no tan sols il·luminava lafoscor; a més, omplia l’espai, feia totes les giragonses* imaginables, s’introduïa arreufins als racons més amagats.

L’última gràcia de l’invent era que els gestos no haurien pogut ser percebuts acent o dos-cents metres lluny. La distància, és clar, hauria empetitit els movimentsde les mans fins a reduir-los al no-res; la veu, però, ara convertida en crit, anul·laval’obstacle de la llunyania i apropava els parlants fins a fer-los l’un al costat de l’altre.La veu, les ones sonores generades per les vibracions de la veu, com a forma verita-ble de tacte: un impacte físic.

L’Homo habilis va iniciar una cursa que, de moment, s’ha clos amb l’Homo sa-piens. Aquest va ser sapiens de debò, i va demostrar la seva saviesa fent una tria co-municativa del tot revolucionària: la més econòmica i rendible de totes les eleccionsimaginables. Es mereix un altre nom, si més no*, des del punt de vista lingüístic:Homo loquens, l’humà que parla. I tot va començar, ara fa més de cent mil anys, enalgun lloc ignot, a l’Àfrica oriental, el bressol* de la humanitat.

JESÚS TUSON: Històries naturals de la paraula. Empúries.

35

40

45

50

55

60

65

Lectura

12

*VocabulariEsbarjo. Entreteni-ment, distracció; esto-na en què no es tre-balla. Expel·lir. Llançar fora. Giragonsa. Sinuosi-tat, serpenteig, revolt.Si més no. Almenys.Bressol. Lloc de nai-xença.

Jesús Tuson va néixer a València el 1939. És professor de lingüísticaa la Universitat de Barcelona. Ha publicat un bon nombre de llibressobre qüestions lingüístiques, alguns dels quals tenen una clara inten-ció divulgadora amb l’objectiu de defensar les llengües minoritàries,lluitar contra els prejudicis lingüístics o desfer els tòpics creats a l’en-torn del llenguatge. Entre els seus llibres que han obtingut més èxitdestaquen El luxe del llenguatge, Mal de llengües, Històries natu-rals de la paraula, ¿Com és que ens entenem? i Una imatge no valmés que mil paraules.

Page 5: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Unitat 1

13

1.1. El tema és la proposició que indica l’assumptede què tracta un text. El tema s’expressa per mitjàd’un enunciat breu i precís, ja que sintetitza en po-ques paraules el contingut informatiu del text.

Digues quin dels enunciats següents expressamillor el tema del text de la lectura:a) L’evolució dels avantpassats de l’Homo sapiens.b) Les condicions físiques de l’Homo sapiens.c) Les possibilitats comunicatives de l’Homo sapiens.d) Els avantatges de la comunicació verbal.

1.2. Els textos se solen organitzar en paràgrafs. Elparàgraf és una unitat composta per una successiód’oracions que desenvolupa, amb proves i sovint ambexemples, un aspecte o subtema del tema general.

Numera els paràgrafs de la lectura i digues quinsd’aquests subtemes desenvolupa cada paràgraf: a) propietats físiques de l’Homo sapiens i procés evo-

lutiu dels seus avantpassats; b) marc temporal i anunci del contingut; c) l’opció del so com a base del sistema comunicatiu

de l’Homo sapiens i la raó bàsica d’aquesta tria; d) la relació de les propietats físiques de l’Homo sa-

piens amb la comunicació verbal; e) l’avantatge de la veu sobre els gestos amb relació

a la percepció en la distància; f) l’avantatge de la veu sobre els gestos en cas de

manca de percepció visual; g) la valoració dels avantatges de l’opció comunicati-

va realitzada per l’Homo sapiens;h) l’avantatge de la veu sobre els gestos amb relació

a la difusió en l’espai.

1.3. En el text de la lectura apareixen diversos fragments propis d’un discurs argumentatiu. Els ele-ments bàsics que configuren el discurs argumenta-tiu són la tesi (la idea o l’opinió que es vol demostraro refutar), els arguments (les raons o els exemplesque proven la validesa de la tesi) i la cloenda (conclu-sió o valoració finals).a) Cita la proposició de la tesi, enunciada en el

quart paràgraf del text. b) Formula tres de les raons donades que demostren

els avantatges del sistema comunicatiu verbal res-pecte d’un altre basat en la gesticulació.

c) Cita amb quins termes valoratius l’autor qualifica ala cloenda l’opció comunicativa de l’Homo sapiens.

1.4. Els connectors textuals palesen les relacionssignificatives entre les unitats del text (conjunts d’ora-cions dins un mateix paràgraf o paràgrafs sencers).

En el text de la lectura apareixen tres paràgrafsencapçalats per connectors textuals. Indica quinsparàgrafs són, identifica-hi els connectors i digues aquina d’aquestes classes pertany cadascun:a) connector consecutiu (SIN: per tant);b) connector d’èmfasi o d’intensificació (SIN: a més);c) connector de continuïtat (SIN: doncs bé, així), se-

guit d’un altre connector que expressa contraposi-ció (SIN: de fet, ben mirat).

1.5. Per a cada una de les paraules següents, propo-sa un sinònim o una locució sinonímica que s’adiguiamb el seu ús en el text de la lectura: servitud (lín. 9),caòtica (lín. 20), generades (lín. 60), ignot (lín. 67).

Comprensió i anàlisi

Expressió i valoració crítica

COMENTARI SOBRE EL TEXT

1.6. Proposta escrita. Desenvolupa en 150 pa-raules un d’aquests dos temes:a) El llenguatge verbal no serveix únicament per ex-

pressar les nostres idees.b) Els humans també ens comuniquem a través del

llenguatge no verbal.

1.7. Proposta oral. Opina amb arguments sobrela qüestió següent: Si els humans tenim una capa-citat innata per desenvolupar el llenguatge, com ex-plicaries que la majoria dels intents adreçats a feraprendre una llengua als infants criats en un entornsalvatge han fracassat?

Page 6: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Lectura

14

1.8. Digues les classes de mots (o categories lexi-cals) que formen l’oració següent: Aquesta opció els ha donat avantatges en la seva adap-tació al món.

1.9. Assenyala cadascun dels constituents sintàc-tics de l’oració anterior que tenen les funcions se-güents:a) subjecteb) complement directec) complement indirected) complement circumstancial

1.10. Subratlla els dígrafs dels mots que hi ha acontinuació i encercla’n les síl·labes que continguinun diftong. Després, separa’n les síl·labes amb unguionet. llarguíssima, barroers, expel·leixen, qualsevol, arreu,creuen, senyals, màquina, belluguen

1.11. Explica les raons per les quals cadascun d’a-quests mots porta accent gràfic.caòtica perquè àmbithistòries és Àsiaaparèixer són però

Reflexió lingüística

1.12. Copia les frases següents i completa-les cor-rectament fent ús de les paraules definides ante-riorment.a) Els seus avantpassats van … les extremitats supe-

riors de la servitud locomotiva.b) La policia ha … els delinqüents a la justícia.c) El … dels premis tindrà lloc avui. El jurat ha vo-

tat …d) Ja s’han … els diners que demanaven els segres-

tadors com a condició per … els ostatges. S’espe-ra que el seu … es produeixi ben aviat.

1.13. Copia les frases que tens a continuació icompleta-les correctament amb les paraules defini-des anteriorment.a) És per aquesta raó que (nosaltres) els … Homo

habilis.b) Ha estat … consellera del Departament de Sani-

tat. El … dels càrrecs del nou govern apareix pu-blicat al DOG.

c) Tingues cura de no …-lo amb el malnom ambquè molts l’…

1.14. Utilitza les expressions anteriors en contextoscomunicatius que permetin copsar-ne el sentit.

L’ús correcte

Alliberar té el mateix significat que deslliurar,això és, ‘fer que algú sigui lliure’; ‘salvar algú o al-guna cosa de dependències, mals, perills, etc.’(els substantius respectius són alliberament i des-lliurament). No és aquest el significat de lliurar,que vol dir ‘donar una cosa a algú, entregar’ (elsubstantiu corresponent és lliurament, que no s’ha de confondre amb l’adverbi lliurement, ‘demanera lliure’).

Anomenar significa ‘dir el nom’. No és correcte*nombrar, i no podem confondre-ho amb nome-nar, que vol dir ‘designar algú per a un càrrec ouna funció’ (el substantiu corresponent és nome-nament).

Frases fetes i locucionsTreure el ventre de pena. Sadollar la fam. SIN:omplir el pap.Parlar pels descosits. Parlar amb excés. SIN:parlar per les butxaques.Fer petar la xerrada. Enraonar una estona decoses de poca importància. SIN: fer-la petar, ferpetar la claca.Dir-hi la seva. Intervenir en un afer, en unaconversa, opinar, manifestar-se. SIN: ficar-hi cu-llerada (o la cullerada).Moll de boca (o de llengua). Que diu fàcil-ment allò que caldria callar, que tot ho xerra. SIN:bocamoll, bocafluix.

Page 7: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Unitat 1

15

Ús de la llengua

Comunicació i llenguatgeLa comunicació consisteix en el pas d’informació d’un emissor a un receptor através d’un senyal. La comunicació no és exclusiva de la societat humana: també esdóna entre animals (dansa de l’abella amb què indica a l’eixam la qualitat, la distànciai la direcció del nèctar obtingut); entre màquines (impulsos elèctrics que envia unacèl·lula fotoelèctrica a un dispositiu que fa que una porta s’obri automàticament), oentre màquines i persones (la boia del dipòsit de benzina que fa encendre un llumetvermell amb què s’avisa el conductor que hi ha poc carburant). Tanmateix, la capaci-tat de crear sistemes de comunicació sí que és específica de l’espècie humana, iaquesta facultat és la que designem amb el nom genèric de llenguatge.

Factors que intervenen en la comunicació Qualsevol acte de comunicació lingüística pressuposa aquests factors:a) L’emissor. És la persona que transmet a una altra persona una informació a través

d’un codi compartit (la llengua comuna). L’emissor codifica la informació (és a dir,la converteix en signes lingüístics) i l’emet oralment o per escrit al receptor.

b) El receptor. És la persona que rep la informació transmesa per una altra a travésd’un codi compartit. El receptor escolta o llegeix el missatge i el descodifica (inter-preta els signes) per tal de copsar-ne el significat.

c) El codi. És el sistema convencional de signes i de regles de comunicació, comú alsparlants d’una mateixa llengua, que permet produir i interpretar els missatges.

d) El missatge. És una seqüència de signes lingüístics combinada segons unes reglesdeterminades, que l’emissor transmet al receptor a través del canal oral o escrit.

e) El canal. És el medi a través del qual es transmet un missatge. Si el missatge estransmet a través d’ones acústiques, el canal és oral; en canvi, si es transmet a tra-vés de signes gràfics, el canal és escrit.

f) El referent. És la realitat (persones, objectes, fets, etc.) a la qual fa referència elmissatge, és a dir, allò de què es parla.

g) El context situacional. Comprèn les circumstàncies extralingüístiques (espacials,temporals, ambientals, socials, jeràrquiques, professionals, etc.) que condicionenles opcions lingüístiques de l’emissor i que són necessàries perquè el receptor puguiinterpretar correctament el missatge, ja que poden modificar-ne el significat.

Circumstàncies en què s’emet el missatgeContext situacional

Allò de què es parlaReferent

InformacióMissatgeCanal

Ones acústiques

CanalOnes

acústiques

Sistema de signesCodi

Codificador Emissor

DescodificadorReceptor

4El context situa-cional és objected’estudi de lapragmàtica, labranca de la lingüís-tica que s’ocupa dela incidència delselements extralin-güístics en la codifi-cació i la descodifica-ció dels missatges.

4El llenguatge és elmètode exclusiva-ment humà de comunicar idees,emocions i desigsmitjançant un sis-tema de signes (lallengua) que utilitzauna determinada co-munitat de persones.Aquests signes són,en primer lloc, orals iauditius (són pro-duïts pels anomenats«òrgans de la parla» i transmesos per lesones acústiques), i,en segon lloc, visuals(es poden represen-tar pels signes gràficsde l’escriptura).

Page 8: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Ús de la llengua

16

Les funcions lingüístiquesA l’hora de produir un missatge, el parlant persegueix una finalitat o un objectiu con-cret (informar, ordenar, convèncer, establir contacte, produir un efecte estètic, etc.) i estructura el seu missatge d’acord amb la finalitat o la intenció comunicativa que esproposa. Cadascuna d’aquestes intencions comunicatives equival a una de les sisfuncions bàsiques del llenguatge:

Funció Factor comunicatiu emfasitzat

Intenció comunicativa

Comunicacionscaracterístiques

Formes lingüístiques específiques

Exemples

Emotiva(o expressiva)

Posa en relleu l’ac-titud de l’emissorrespecte d’allò quees parla.

Pretén manifestarels estats d’ànimi les opinions del’emissor.

– llenguatge familiar ocol·loquial (converses,cartes)

– llenguatge periodístic(articles d’opinió, en-trevistes)

– interjeccions– oracions exclama-

tives– pronoms i formes

verbals de prime-ra persona

– mode subjuntiu

Oh, que n’és de bo-nic!Quin mal de cap quetinc!Jo no crec que ensdigui res que no sa-piguem.

Referencial (informativa o denotativa)

Centra l’interès enel referent del mis-satge.

Pretén transmetreinformacions objec-tives sobre algun as-pecte de la realitat.

– llenguatge cientifico-tècnic (textos explica-tius)

– llenguatge periodístic(notícies, cròniques, re-portatges)

– oracions assevera-tives

– pronoms i formesverbals de tercerapersona

– mode indicatiu– lèxic denotatiu

El sol es pon per l’oest.L’ozó es produeix lliu-rement a l’atmosferaper associació de mo-lècules d’oxigen.

Conativa(apel·lativa,persuasiva o d’incitació)

S’orienta cap al re-ceptor a fi i efected’implicar-lo en elmissatge.

Té com a objectiumodificar la con-ducta o l’opinió delreceptor.

– llenguatge col·loquialo familiar (converses)

– llenguatge publicitarii propagandístic

– vocatius– pronoms i formes

verbals de segonapersona

– oracions interroga-tives, exclamativesi imperatives

Albert, estigues quiet!¿Vols fer el favor d’es-tar-te quiet?No begueu d’aquestaaigua.Vine amb metro.

Fàtica(o de contacte)

Posa en relleu el ca-nal a través del quales transmet el mis-satge.

Pretén iniciar, man-tenir o donar peracabat el contacteentre els parlants icomprovar el bonfuncionament delcanal.

– llengua oral (conversesbreus, converses tele-fòniques)

– llengua escrita (recur-sos tipogràfics: lletressubratllades, en cursi-va, en negreta)

– fórmules de cor-tesia (salutacions,comiats, disculpes,agraïments, etc.)

– falques i interjec-cions de contacte

Ei!; hola!; com vaaixò?; adéu!; a reveu-re!; perdó.Sí… sí… et sento.Vols dir?; de debò?(És) clar (que sí)!Entesos?; eh?

Poètica(retòrica o estètica)

Centra l’interès enla forma del mis-satge.

Pretén crear un efec-te estètic, tot utilit-zant els recursospropis de la llengualiterària.

– refranys i frases fetesdel llenguatge col·lo-quial o familiar

– llenguatge literari– llenguatge publicitari

– lèxic connotatiu– adjectivació abun-

dant– recursos retòrics

(jocs de paraules,frases fetes, em-barbussaments,metàfores)

Lleva’t i cull la pallavella que es mulla.

CérvolCom un arbre ra-bent, / arrelat dins elvent…

PERE QUART

Metalingüís-tica

Centra l’interès enel codi.

Té com a objectiuaclarir o explicarelements del codi(els únics codis quepoden referir-se aells mateixos o a al-tres codis són lesllengües).

– definicions, explicacionsi normes sobre el codi

– diccionaris, gramàtiquesi estudis lingüístics

– oracions assevera-tives

– incisos explicatius– tecnicismes lingüís-

tics

Aquest senyal signi-fica ‘cediu el pas’.Taula de fusta és unsintagma, és a dir, ungrup de mots que for-men una unitat.S’ha de dir les anàli-sis; no pas *els anà-lisis.

Page 9: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Unitat 1

17

Classes de signesTot sistema de comunicació requereix l’existència d’un codi comú entre els mem-bres d’una societat determinada. Un codi es compon d’un conjunt de signes que escombinen i s’oposen entre si, i a través dels quals el missatge adquireix un significat.

El signe és un tipus de senyal que pren un valor significatiu gràcies al codi delqual forma part. El procés de significació es produeix quan un senyal representa unaaltra cosa. Així, s’adscriuen a la categoria de signe tant els senyals comunicatius no in-tencionats que rebem de l’ambient: els signes naturals (per exemple: els núvols ne-gres indiquen tempesta, el fum indica foc, etc.); com els senyals intencionats produïtsper les persones: els signes artificials (com les paraules, els signes gràfics, etc.).

Segons la relació entre el signe i el referent, distingim diferents signes naturals: a) Els símptomes, que tenen contigüitat* física i relació de causa-efecte amb el refe-

rent (la febre és símptoma d’una infecció; les taques a la pell, d’una al·lèrgia). b) Els índexs, que poden ser empremtes (per exemple: les petjades a la sorra indiquen

la causa del referent: els peus) o bé indicis (per exemple: la classe d’explosiu empraten un atemptat pot assenyalar, per contigüitat, un grup terrorista determinat). Pel que fa als signes artificials, distingim:

a) Les icones, que tenen una relació de semblança amb el referent (com la mà queimita el gest de disparar una pistola, el dibuix d’un objecte, etc.).

b) Els símbols, que són arbitraris (no estableixen cap relació de semblança amb allòque representen) i convencionals (s’estableixen per acord exprés o tàcit* entre elsmembres d’una comunitat), com els signes lingüístics, les banderes, els himnes, etc.La varietat de signes artificials que la societat humana pot utilitzar és molt àmplia

i dóna lloc a sistemes de comunicació diversos. N’hi ha que es realitzen mitjançantcodis no verbals (aquells que no utilitzen paraules): els codis visuals (com els senyalsde trànsit, les icones d’un programa d’ordinador, etc.); els codis gestuals (com el llenguat-ge dels sordmuts); els codis tàctils (com el sistema de lectura Braille per a cecs), o els co-dis acústics (com els tocs de campana, l’alfabet Morse, etc.); d’altres es realitzen mit-jançant codis verbals (aquells que utilitzen paraules), com ara les llengües naturals.

El signe lingüísticEl signe lingüístic és una unitat de caràcter simbòlic que és producte de l’associaciód’un significant (aspecte material, perceptible) i un significat (concepte o imatgemental), amb la qual representem una part de la realitat (el referent). Si prenem, coma exemple, el signe lingüístic papallona, tenim:

El fet que un mateix concepte o imatge mental s’expressi amb diferents signifi-cants segons la llengua (mariposa, en castellà; papillon, en francès; butterfly, en anglès;etc.) demostra el caràcter arbitrari i convencional del signe lingüístic.

4L’escriptura és uncodi de comunicacióvisual creat per re-presentar la llenguaparlada (oral) permitjà de signes grà-fics (lletres). El siste-ma d’escriptura mésestès és l’alfabètic,que és de base fonè-tica: disposa de dife-rents símbols gràficsper transcriure tantels sons consonànticscom els sons vocàlicsproduïts pels òrgansde la parla.

4La semiologia (o se-miòtica) és la ciènciaque estudia la natura-lesa dels signes i elssistemes de comuni-cació socials. La lin-güística és una de lesbranques d’aquestaciència general.

*VocabulariContigüitat -a. Qua-litat de contigu, ditd’una cosa en contacteamb una altra.Tàcit -a. Que es deixaendevinar sense serexpressat formalment.

REFERENTSIGNIFICATimatge mental ( )‘insecte d’ales grosses i de colors’

SIGNIFICANTconjunt de sons [pEpE¥ónE]

o lletres papallona

Page 10: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Ús de la llengua

18

1.15. Identifica els factors que intervenen enaquesta situació comunicativa (emissor, receptor,codi, missatge, canal, referent):

Un dels supervivents d’un naufragi albira dins la nitels llums d’una embarcació i, des del seu bot salvavi-des, llança un SOS utilitzant els signes de l’alfabetMorse mitjançant els senyals lluminosos d’una llanter-na portàtil.

1.16. A l’hora d’interpretar plenament el sentit d’unmissatge, cal saber descobrir la intenció amb la qualaquest missatge ha estat emès (què vol dir quanhom diu allò).

D’acord amb el context situacional donat, expli-ca quina és la intenció comunicativa que es pot in-ferir dels missatges següents:

a) Algú arriba a casa a l’hora de dinar i es troba unanota que diu: «Hi ha macarrons i enciam a la ne-vera».

b) Algú està guaitant per la finestra i sent: «Fa moltcorrent d’aire».

c) A l’interior d’un gran centre comercial, una nenaque va amb la seva mare diu: «Quina oloreta decrispetes!».

d) Un alumne treu un bolígraf de l’estoig i un com-pany de classe comenta: «Ves per on!, jo ahir vaigperdre un bolígraf idèntic».

1.17. Cerca les dues paraules homònimes (és adir, paraules diferents però coincidents en la forma)que es corresponguin a les definicions següents. Des-prés construeix una frase que il·lustri el context enquè s’usa cadascuna.

a) Embarcació.Salt brusc.

b) Artefacte explosiu.Màquina.

c) Mamífer rosegador.Obrer que no secunda una vaga.

d) Diminutiu de flor.Paraula afalagadora.

e) Medul·la òssia.Obra construïda per a un embarcament.

f) Peça metàl·lica.Part tova del pa. Partícula del pa.

g) Ocell de presa nocturn.Furóncol o inflamació que surt a la vora de laparpella.

h) Vellut o pelfa.Avaria del motor d’una màquina.

i) Petit d’una au.Insecte paràsit.

j) Disposició regular de les coses.Manament, prescripció que cal complir.

1.18. En els actes de comunicació, els missatgessolen expressar dues o més funcions lingüístiquesalhora. Tot i això, podem identificar una d’aquestesfuncions com la dominant (la que predomina en laintenció de l’emissor i la que es reflecteix més clara-ment en la forma del missatge) i les altres, com a se-cundàries.

Indica quina és la funció lingüística predomi-nant dels missatges que tens a continuació i raona laresposta:

a) IGNASI: Ei!, què et passa, Maria? Estàs badant?M’escoltes?MARIA: Perdó. Sí, sí.

b) LLIBRE AMIC. Fulls plegats (ales d’ocell) pigallatsd’esquitxos de paraula impresa. Bugada d’idees d’untendal de somnis.

LOLA CASAS: 40 anys d’històries. La Galera.

c) Em costa d’escriure perquè la feina del camp no lli-ga amb el paper i la ploma, però el que em passa hoporto tan a dins i em fa tornar tan boja que perforça podré explicar-me amb lletres.

MERCÈ RODOREDA: «Una carta».Dins La meva Cristina i altres contes. Edicions 62.

d) Podem dir que el significat bàsic de les interjeccionspot equiparar-se amb les diferents funcions comu-nicatives diferenciades per Jakobson (1960) –ex-cepte la poètica.

Gramàtica del català contemporani.Empúries.

Activitats

Page 11: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Unitat 1

19

e) Encaixada de mansNo us entesteu a estrènyer la mà del vostre amic finsque a aquest li saltin les llàgrimes dels ulls. Tampocno deixeu que la vostra mà sigui flàccida i tova, imireu de no retenir en excés la mà de l’altre. El mi-llor serà ser breu i moderadament efusiu pel que faa la pressió muscular. Recordeu que hi ha senyoresque no admeten que se’ls doni la mà (haureu d’en-devinar-ho per la manera com es mostrin).

ÀNGEL AMABLE: Diccionari de les bones maneres del senyor amable. Ediciones Versal. (Text adaptat.)

f) Els grans rius de l’oceàLes onades no són l’únic moviment que experimen-ten les aigües dels oceans. Hi ha també grans cor-rents superficials, anomenats corrents marins ooceànics, que es desplacen, com si fossin grans rius,i que posen en moviment grans masses d’aigua a ve-locitats moderades.

Nova enciclopèdia catalana de l’estudiant.L’Univers i la Terra. Ediciones Primera Plana.

1.19. Classifica els signes següents en un quadrecom el que hi ha a la columna següent i justifica’n laclassificació:a) El mal intermitent d’un queixal. b) La bandera blanca en un combat. c) Les marques de ferradures en un camí. d) L’aparició d’una colònia de llúdries en la part alta

d’un riu en procés de sanejament.e) La sensació de rodament de cap en llocs alts.f) La caricatura gràfica d’un personatge. g) Els signes monetaris (dòlar, lliura esterlina, euro).

h) L’excitació d’un gos llebrer a la vora del cau d’unanimal.

i) Les ombres xineses. j) Els senyals de pneumàtic deixats sobre l’asfalt.

1.20. D’acord amb la informació donada en la uni-tat, respon aquestes preguntes:a) ¿La comunicació és exclusiva de la societat hu-

mana? b) En què es distingeixen les persones dels animals

en l’àmbit comunicatiu?c) Què s’entén quan afirmem que els símbols són

arbitraris i convencionals?d) ¿El signe lingüístic és una unitat de caràcter

simbòlic? Per què? Demostra-ho amb algun exem-ple que se t’acudeixi.

1.21. Hi ha diverses branques de la lingüística queestudien, des de diferents perspectives, el signe lin-güístic i el seu funcionament dins el sistema comu-nicatiu.

Relaciona cadascuna de les matèries següentsamb la definició corresponent: fonètica, ortografia,morfologia, sintaxi, semàntica, pragmàtica.a) Branca de la lingüística que estableix l’escriptura

correcta de les paraules d’una llengua.b) Branca de la lingüística que estudia les caracte-

rístiques articulatòries i acústiques dels sons delllenguatge.

c) Branca de la lingüística que estudia el significatdels morfemes, les paraules i les frases.

d) Branca de la lingüística que estudia la forma ol’estructura de les paraules, és a dir, els morfemesque les formen.

e) Branca de la lingüística que estudia les paraulesamb relació al seu ús, als usuaris i a la situaciócomunicativa.

f) Branca de la lingüística que estudia les relacionsque s’estableixen entre les paraules i la funcióque fan dins l’oració.

Activitats

Signes naturals Signes artificials

Símpto-mes

ÍndexsIcones Símbols

Empremtes Indicis

Page 12: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

70

Contingut1. Definició

de literatura2. Característi-

ques del text literari

3. Els gèneres literaris

4. La poesia5. L’element

formal de lapoesia: el vers

6. Les estrofes7. Gèneres

poètics de tradició culta

8. Gèneres poètics de tradició popular

9. Noves formesde poesia

1. Definició de literaturaLa paraula literatura no sempre ha estat definida de la mateixa manera. En l’època an-tiga, per literatura s’entenia l’art d’escriure i de llegir. Aquest és el sentit originari de laparaula llatina litteratura (traducció de l’expressió grega grammatike tekhne). I en l’an-tiguitat clàssica, el significat de la paraula art anava més lligat al concepte de tècnica ohabilitat que no pas al de bellesa. Per als antics romans, la literatura formava part d’u-na matèria anomenada retòrica, que era l’estudi dels recursos expressius, de les nor-mes gramaticals, de l’eloqüència* i de la lectura. Així doncs, la literatura estava rela-cionada principalment amb els conceptes de saber (de manera especial saber de lletra)i de cultura; i aquest és el sentit que mantingué fins al segle XIX.

A partir del segle XIX, el terme literatura es comença a usar amb un sentit més res-tringit: ara entenem, per literatura, l’art d’escriure amb un objectiu estètic*. Per

Unitat 1Unitat 1

*VocabulariEloqüència. Art deparlar correctamenti d’una manera quedelecti i persuadeixi.Estètic -a. Relatiu ala bellesa, que pot serpercebuda pels sen-tits. Estètica. Conjuntd’ensenyaments queestudien la bellesai n’estableixen els cà-nons o mesures ideals.

[ Els gèneres literaris. La poesia ]

Introducció a la literatura

La tomba del poeta, dePedro Saenz.

Page 13: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Unitat 1

71

tant, el sentit modern del terme literatura fa que haguem de diferenciar els textos lite-raris dels textos utilitaris, científics o històrics (considerats no literaris si no presentenuna qualitat artística).

Un poema, una novel·la o una obra de teatre són diferents formes literàries: el seuobjectiu és fer que la comunicació (el contingut) provoqui, en el receptor, una emocióestètica. Atès que totes les formes literàries tenen com a mitjà d’expressió la paraula,podem definir el registre literari com la utilització del llenguatge humà per crearmissatges amb finalitat artística: l’autor literari, doncs, cerca l’expressió de la be-llesa i l’obtenció del plaer estètic mitjançant la paraula.

1.1. Literatura i escripturaMalgrat que la paraula literatura es relaciona amb la idea de llengua escrita (etimològi-cament, del llatí littera, ‘lletra’), l’expressió literària, entesa com a comunicació artísti-ca, ja existia abans que s’inventés l’escriptura. De fet, les mostres literàries més anti-gues provenen de determinades manifestacions orals que es feien amb motiu de festesreligioses o civils. Durant molt de temps, el cant i la recitació eren les úniques vies perles quals la majoria de la societat podia accedir a la creació literària, ja que tan solsuna minoria sabia llegir i escriure. A l’antigor, llegir volia dir escoltar col·lectivamentuns intèrprets (aedes, rapsodes, joglars, actors...), els quals transmetien oralment, can-tant, recitant o representant, les composicions literàries que guardaven en la memòria.Aquest fet permetia introduir en el text literari les transformacions convenients per tald’adaptar-lo a l’auditori, a l’ocasió, al gust personal, a l’evolució de la llengua, etc. Unapart d’aquesta literatura oral es va fixar definitivament per escrit en una fase posterior.

El caràcter oral de l’obra literària és un dels trets més característics que defineix laliteratura popular tradicional. Mentre que la literatura culta s’ha transmès per es-crit, pel fet que va adreçada a un públic lector, generalment il·lustrat, la literaturapopular ens ha arribat per via oral, ja que les capes socials que l’han mantingut vivaha estat la gent senzilla, que no sabia de lletra.

Cal dir també que l’oralitat conduïa inevitablement a la desaparició de moltesobres literàries pel fet que s’oblidaven quan deixaven d’interessar els oients, i no enquedava cap constància si mai no s’havien transcrit. De fet, les obres que s’han con-servat d’èpoques passades són tan sols una petita mostra de la literatura oral que real-ment va existir.

4En l’actualitat, la literatura és una matèria in-dependent que té com a objectiu l’estudi delconjunt de produccions literàries. Aquest estu-di es pot realitzar des de diverses perspectives:es poden agrupar les obres per corrents o movi-ments (literatura romàntica, literatura realis-ta...); per èpoques o períodes (literatura antiga,literatura medieval...); per llengües o comuni-tats lingüístiques (literatura catalana, literaturaitaliana...); per destinataris (literatura juvenil,literatura d’adults...); per característiques d’ori-gen (literatura popular, literatura culta...), etc.

Page 14: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Literatura

72

2. Característiques del text literariActualment, es considera que un text és literari quan, per mitjà d’una sèrie de recur-sos, és capaç de crear una realitat imaginària, una visió nova i personal del món real.El text literari, doncs, té un caràcter subjectiu: l’autor crea un món de ficció per mitjàde la seva obra, fruit de la seva visió particular de les coses.

Un altre factor que permet de diferenciar-lo de la resta de textos és el caràcter delllenguatge. Mentre que el llenguatge informatiu dels textos científics, periodístics,acadèmics, etc. és denotatiu o objectiu, ja que pretén referir-se a la realitat de mane-ra unívoca (el missatge és susceptible de ser entès o interpretat només d’una manera),el llenguatge literari és connotatiu, ja que pretén suggerir múltiples significats (elmissatge és ambigu, susceptible de ser interpretat de diverses maneres). Per atènyeraquest objectiu, l’autor fa una recreació personal del llenguatge, que és un delstrets fonamentals del text literari. Observeu-ho en els dos fragments següents:

coet m 1 PIR Artifici de pólvora que, enésser encès, llança un doll de partículesen ignició que generalment al final deto-nen.

Gran Enciclopèdia Catalana

Com podem observar en els exemples anteriors, les formes d’expressió del text li-terari es distancien del llenguatge comú; es desvien de la norma i per això resulten sor-prenents i originals. Així:a) Es repeteixen els mateixos sons o de semblants per tal d’obtenir un efecte fònic que

doni suport al contingut del missatge (al·literació). Amb l’acumulació de sons frica-tius (esbojarres / lasciu / saltes / cent / sagetes / eixordant-nos / les orelles) s’imita elxiulet del coet; i amb la repetició del so vocàlic i el so oclusiu de la rima (atac / drac /buirac), l’esclat final.

b) Es compara un objecte (el coet) amb un ésser animat imaginari (un drac) per tal deremarcar les qualitats extraordinàries de l’objecte (símil): la força, l’ímpetu, l’agres-sivitat o el foc.El conjunt de formes expressives mitjançant les quals el llenguatge literari acon-

segueix la bellesa formal, es coneix amb el nom de figures literàries o amb el defigures retòriques, ja que la retòrica de l’antiguitat clàssica s’ocupava de l’estudidels recursos expressius de la llengua oral i escrita. A l’apèndix s’estudien les figu-res més habituals (pàgina 369).

Coet de nits vermelles que t’esbojarres com lasciu* atac, d’un drac, saltes, com cent sagetes d’un buirac*,i acabes eixordant-nos les orelles.

JOSEP CARNER: «Coets».

*VocabulariLasciu -iva. Inclinatals delits carnals, luxu-riós.Buirac. Caixa o beinaper portar-hi les flet-xes, carcaix.

4Els recursos expres-sius també apareixenen el llenguatge noestrictament literari,com el de la publici-tat (anuncis, espots),l’humorístic (acudits,gags) o el lúdic (em-barbussaments, en-devinalles). A més,les figures són habi-tuals en la llengua co-muna, com els sentitsfigurats o metafòricsde les locucions i lesfrases fetes.

Page 15: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Unitat 1

73

3. Els gèneres literaris Tot i que les manifestacions literàries presenten una gran diversitat de temes i de for-mes al llarg de la història, és possible agrupar-les en uns models estructurals que s’a-nomenen gèneres literaris. Els principis ordenadors que permeten classificar les obresliteràries en gèneres es basen en l’estructura, la temàtica i la intencionalitat de l’autor.

Segons la teoria tradicional, que sorgeix en l’antiguitat clàssica, els gèneres literarisestan constituïts per tres grans grups: l’èpica, la lírica i la dramàtica.

Modernament, malgrat que els gèneres literaris han evolucionat i s’han diversificatnotablement, la classificació genèrica actual prové en bona part de la teoria clàssica: lanarrativa, que correspon a l’èpica; la poesia, a la lírica, i el teatre, a la dramàtica.

A més d’aquests gèneres, n’hi ha uns altres que s’anomenen didacticoassagístics.Estan constituïts per obres que es basen en l’exposició de pensaments, opinions críti-ques, reflexions, records o anàlisis de la realitat, històrica i present. Tot i que el llenguat-ge manté el caràcter literari i l’autor hi mostra una certa intenció estètica, no és estricta-ment literatura de creació, en el sentit de ficció, sinó més aviat literatura d’idees.

Gènere literari L’autor i el missatge L’autor i la funció comunicativa predominant

La temàtica El codi o la forma d’expressió

L’èpica.Del grec epo~(epos) ‘narració’.

L’autor assumeix altrespersonalitats: parla com anarrador i a través delspersonatges, i descriu ac-cions i fets externs a ellmateix.

L’autor fa ús de la funcióreferencial i adopta unto objectiu i distant.

Heroica. Hi participenpersonatges de la reialesai la noblesa. Sovint hi in-tervenen elements sobre-naturals.

És la forma narrativa, enprosa o en vers. L’estruc-tura clàssica és planteja-ment, nus i desenllaç.

La lírica.Del grec lurh(lyre) ‘lira’.

Només parla l’autor enprimera persona (es mos-tra com a jo líric o poètic)i expressa el seu món inte-rior.

L’autor fa ús de la funcióexpressiva i adopta un tosubjectiu i afectiu.

Sentimental. El poeta ex-pressa els seus estats d’à-nim (sentiments, emo-cions, reflexions...).

És la forma poètica. Elmitjà expressiu habitualés el vers. El llenguatgeés sotmès a diverses for-mes de figuració.

La dramàtica.Del grec drama(drama) ‘acció’.

L’autor crea una realitatexterna a ell mateix a fi deser representada per ac-tors i actrius que realitzenles accions davant els es-pectadors.

L’autor fa ús de la funcióapel·lativa i adopta un togreu, seriós o humorísticsegons la temàtica.

Tràgica (el protagonista esveu abocat a la catàstrofe);dramàtica (el protagonistas’enfronta a un conflictecommovedor), o còmica(el protagonista viu una si-tuació divertida amb un fi-nal feliç).

És la forma teatral, enprosa o en vers. El modede presentació és l’estildirecte: el diàleg i, enmenor grau, el monòleg.

4Qualsevol text literari no tan sols es construeix seguint els patrons del gènere al quals’adscriu, sinó que també es realitza segons uns models d’un corrent o moviment artísticconcret (poesia trobadoresca, barroca, romàntica, simbolista, etc.), els quals s’originen d’acordamb els ideals estètics de cada època. En un moment determinat es pot valorar més la imi-tació perfeccionista, en un altre l’artifici, en un altre l’originalitat, en un altre la intuïció, etc.Els continguts de les obres també varien segons les creences, les formes de vida o les rela-cions socials de cada època. Tots aquests factors condicionen l’obra literària i són matèriad’estudi de la història de la literatura.

Page 16: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Literatura

74

Aquesta mena d’obres s’agrupen en quatre gèneres bàsics:

4. La poesiaLa poesia, considerada com l’expressió més elevada de l’art literari, mai no s’ha pogutdefinir de manera del tot satisfactòria. L’etimologia de la paraula ja ens dóna una in-terpretació del fet poètic: per als grecs, poiesis significava ‘creació’. El poeta, que pri-merament es va anomenar aede (‘el qui canta’), era considerat el creador, l’artista perexcel·lència, ja que inventava un llenguatge complex i elaborat. En efecte, el poetaconduïa el llenguatge habitual cap a l’ambigüitat i els sentits figurats, alhora queel sotmetia a unes disposicions rítmiques regulars. Així, el llenguatge es convertiaen l’objecte de la poesia i quedava configurat en l’arquitectura del poema. Conse-qüentment, a la noció de poesia es va unir la de versificació, de prosòdia*, confirmantaixí el seu origen comú amb la música.

Amb el pas del temps, la paraula poesia ha anat adquirint un significat més limitat:se’l circumscriu a la creació artística en vers i se l’associa a la lírica, el gènere literariper mitjà del qual s’expressen els sentiments, les experiències emocionals, tot allò ques’origina en el món personal i íntim de l’autor o l’autora.

Ésser poeta: bastirsempre en el buit, sense fi,paraula per paraula una obraque es perd endins l’espai;[...]

La poesia també es manifesta en el gènere èpic (narra fets ogestes de personatges heroics, històrics o llegendaris vinculats auna comunitat) i en el dramàtic, fet que ens obliga a considerarque hi ha quelcom més que simples aspectes formals en el nu-cli de la poesia.

Gèneres didacticoassagístics L’autor i el missatge Subgèneres principals

La didàctica. Del grec didaktikov~ (di-daktikós) ‘apte per ensenyar’.

L’autor pretén de transmetre les seves idees iopinions sobre diferents temes o bé unensenyament moral, religiós, filosòfic o rela-cionat amb qualsevol altre camp del saber.

– l’assaig– l’apòleg– la faula– el diàleg

La història. Del grec istoriva (istoría) ‘re-cerca, indagació’.

L’autor presenta fets i esdeveniments reals engeneral o bé la vida d’un personatge amb unavaloració personal i subjectiva.

– la crònica– el llibre de viatges– les memòries– la biografia

L’oratòria. Del llatí oratoria ‘art d’expres-sar-se, de parlar en públic’.

L’autor, que pot ser el mateix orador, pretén deconvèncer o persuadir el públic mitjançant laparaula i els recursos de la retòrica.

– la conferència acadèmica– el discurs forense*– el discurs polític

El periodisme. Del grec periodikov~ (pe-riodikós) ‘pertanyent a un període detemps determinat per l’ocurrència d’algunfenomen’.

L’autor informa, opina o transmet les sevesidees sobre fets, esdeveniments o personatgesd’actualitat en els mitjans de comunicació(premsa, ràdio i televisió) per cobrir la neces-sitat d’informació de la societat.

– l’article d’opinió– el reportatge– la crònica– l’entrevista– la ressenya crítica

*VocabulariForense. Relatiu opertanyent al fòrum, al’administració de jus-tícia. Discurs forense:discurs d’advocats ifiscals.Prosòdia. En música,és l’aplicació d’un texta determinada música.Es basa en el fet queel compàs està formatde temps febles itemps forts, que es re-peteixen amb periodi-citat regular.

És d’edifici tan altque mirar-lo em fa vertigen;té en el meu nucli l’origen;qui, però, en sap el final?

JOAN VINYOLI: «Manobre».

4Són poemes èpics les epopeies clàssiques (laIlíada i l’Odissea, d’Homer); les cançons degesta medievals (la Chanson de Roland i Elcantar del Mío Cid), o els poemes heroicsromàntics (L’Atlàntida i Canigó, de J. Verda-guer). D’altra banda, la poesia dramàtica hatingut una presència destacada en moltesobres de teatre, com en les antigues tragèdiesgregues, en les obres de W. Shakespeare o enels poemes dramàtics de J. M. de Sagarra.

Page 17: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Unitat 1

75

5. L’element formal de la poesia: el vers

La poesia es distingeix de la prosa pel fet que utilitza el llenguatge combinant i repe-tint harmònicament sons i ritmes, semblantment al cant. El vers és la unitat bàsicadistintiva del llenguatge poètic i la mètrica estudia les diverses tècniques de compon-dre versos.

Per a bona part de la poesia escrita en català, el vers està format per una successióde mots que s’escriuen en una sola ratlla i es disposen d’acord amb el metre (nombrede síl·labes), la rima (repetició de sons) i el ritme (distribució regular dels accents).

5.1. El metreEn català, el nombre de síl·labes d’un vers és determinat per l’últim accent prosòdic,de manera que el recompte sil·làbic d’un vers s’acaba en l’última síl·laba tònica.

És quan plou que ba llo sol 7 síl·labes1 2 3 4 5 6 7Ves tit d’al gues or i es ca ta 7 síl·labes1 2 3 4 5 6 7

J. V. FOIX

A l’hora de mesurar els versos, cal tenir en compte els fenò-mens de contacte vocàlic que es produeixen entre paraulescontigües:a) L’elisió: supressió fonètica d’una de les vocals en contacte. Es

produeix quan una de les vocals es pronuncia neutra o bé quanles dues vocals àtones es pronuncien igual (per ex. d’i-ra es-tà-foll).

b) La sinalefa: fusió en una sola síl·laba rítmica de dues vocalsen contacte. Es dóna quan una i o una u àtones formen diftongamb la vocal contigua (per ex. i es-ca-ta).

c) El hiat: concurrència de dues vocals sense formació d’un dif-tong: es pronuncien en síl·labes diferents (per ex. a-hir, nu-a).

I també cal tenir present que, en els versos llargs (de més denou síl·labes), hi solem trobar una pausa mètrica interior que divi-deix el vers en dues parts. Aquesta pausa s’anomena cesura i lesparts, hemistiquis. El recompte de cada hemistiqui acaba en l’últi-ma síl·laba tònica, de manera que no es tenen en compte les àtonesque vénen després, com en el recompte d’un vers sense cesura.

Jo só l’es queix d’un ar bre // es po ne rós a hir1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6

JOAN ALCOVER

Page 18: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Literatura

76

Segons el nombre de síl·labes, els versos es classifiquen en versos curts i en ver-sos llargs.a) Els versos que tenen menys de nou síl·labes són versos curts (s’identifiquen amb

lletres minúscules) i no porten cesura. Els més habituals són el tetrasíl·lab (4 s.), elpentasíl·lab (5 s.), l’hexasíl·lab (6 s.), l’heptasíl·lab (7 s.) –el vers més característicde la poesia popular catalana– i l’octosíl·lab (8 s.) –molt usat pels clàssics i de vega-des cesurat.

b) Els versos que tenen més de vuit síl·labes són versos llargs (s’identifiquen amb lle-tres majúscules) i generalment porten cesura. Els més utilitzats són el decasíl·labi l’alexandrí. El decasíl·lab (10 s.) és el vers per excel·lència de la poesia catalanaculta, del qual hi ha quatre formes: el decasíl·lab clàssic (4+6), molt conreat perAusiàs March; el decasíl·lab èpic (6+4), usat per Verdaguer; el decasíl·lab amb ce-sura a la cinquena (5+5), i el decasíl·lab italià, sense cesura.

vaig sobre neu, // descalç, amb nua testa, Lo comte Guifre encara // d’ira està foll1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4

AUSIÀS MARCH JACINT VERDAGUER

L’alexandrí (12 s.) té una llarga tradició en la poesia catalana des de Ramon Llulli la seva forma bàsica és 6+6.

mes branques una a una // va rompre la tempesta1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6

JOAN ALCOVER

5.2. La rimaEl terme rima designa la repetició de sons i de ritmes en dos o més versos a partir de ladarrera vocal tònica. És rima consonant o perfecta quan es repeteixen tots els sons,tant els de les vocals com els de les consonants, des de la darrera vocal tònica fins a lapausa versal. És rima assonant o imperfecta en el cas que únicament es repeteixinels sons vocàlics. Des del punt de vista prosòdic o rítmic, serà rima masculina si elsversos que rimen acaben en mots aguts i rima femenina si acaben en mots plans oesdrúixols. Observeu:

La rima interna és la que es dóna entre dues paraules d’un mateix vers o de dosversos consecutius (fixeu-vos en l’estrofa del poema «Pluja brodada»), sobretot ambcesura.

Balla damunt la terra 6aI s’afina, la fina 6besgarrifada. Brilla 6brenovellada, neta 6a

B. ROSSELLÓ-PÒRCEL:«Pluja brodada».

Vinyes verdes vora el mar, 7aara que el vent no remuga, 7bus feu més verdes i encar 7ateniu la fulla poruga, 7bvinyes verdes vora el mar. 7a

JOSEP M. DE SAGARRA:«Vinyes verdes vora el mar…».

Page 19: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Unitat 1

77

Versos sense rima

Els versos que no rimen amb cap altre, però que estan sotmesos a una regularitat mètri-ca (ritme o nombre de síl·labes), reben el nom de versos blancs. En la poesia clàssicacatalana els versos blancs femenins i decasíl·labs s’anomenaven estramps. Moderna-ment, són molt freqüents els versos lliures, que no segueixen els patrons mètrics tradi-cionals: la rima i el nombre regular de síl·labes, però, estableixen un ordre intern propi.

5.3. El ritmeA més del metre i la rima, el ritme d’un vers també està marcat per la repetició regularde determinades unitats rítmiques (anomenades clàusules rítmiques o peus mètrics),que s’obtenen amb la distribució ordenada de síl·labes àtones (A = ∪) i tòniques (T = –). Ara bé, com que tot vers, a nivell rítmic, es distribueix en accents primaris isecundaris, pot haver-hi síl·labes amb accent sintàctic feble que esdevenen àtones i síl·labes, lèxicament àtones, que poden agafar un accent de suport, en favor del patrórítmic escollit. Observeu:

∪ – / ∪ – / ∪ ∪ – /∪ ∪ –Si en saps el pler // no estalvi ïs el bes 10A

A T / A T / A A T / A A T

∪ – / ∪ – / ∪ ∪ –/∪ ∪ –Que el goig d’amar // no comporta mesura. 10B

A T / A T / A A T /A A T

JOAN SALVAT-PAPASSEIT: «Mester d’amor».

4Clàusules rítmiques (o peus mètrics):

Iambe: AT (∪ –)

Troqueu: TA (– ∪)

Dàctil: TAA (– ∪ ∪)

Anapest: AAT (∪ ∪ –)

Amfíbrac: ATA (∪ – ∪)

El bes, de FrançoisAuguste Rodin.

Page 20: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Literatura

78

6. Les estrofesL’estrofa és qualsevol de les parts de què consten molts poemes. És una unitat mètri-ca formada per un nombre fix de versos, resultat de la combinació de rimes, metresi ritmes. Les estrofes poden tenir versos amb el mateix nombre de síl·labes (isosil·là-bics) o bé amb un nombre variable de síl·labes (anisosil·làbics).

Les estrofes reben diversos noms segons el nombre i la mesura dels versos que lesformen. a) L’apariat és l’estrofa de dos versos curts o dos versos llargs amb rima consonant. És

la forma de composicions populars com els refranys, els rodolins o les auques (qua-ranta-vuit dibuixos amb els rodolins respectius), imitades també per autors cultes,com Josep Carner.

Si els apariats apareixen en una tirada de nombre indeterminat de versos for-men les noves rimades, versos isosil·làbics (sovint octosíl·labs) i amb rima conso-nant, o les codolades, versos anisosil·làbics, que alternen curts i llargs. Observeu:

b)El tercet és la combinació de tres versos curts o versos llargs que rimen.c) La quarteta i el quartet són estrofes de quatre versos curts i quatre versos llargs,

respectivament. La rima sempre és consonant i pot ser creuada (abab / ABAB) o en-cadenada (abba / ABBA).

d) El quintet és la combinació mètrica de cinc versos curts o cinc versos llargs, ambdues rimes consonants diferents.

e) La sexteta i el sextet són estrofes de sis versos curts i sis versos llargs, respectiva-ment, enllaçats amb dues o tres rimes consonants.

f) L’octava és l’estrofa de vuit versos llargs amb rima consonant creuada o encadena-da. L’octava clàssica catalana, formada per decasíl·labs amb cesura (4+6), va sermolt usada a l’època medieval (per exemple, per Ausiàs March) i rebia el nom decobla.

g) La dècima és l’estrofa de deu versos, generalment curts. Fou molt usada durant elbarroc seguint models castellans.

Tothom n’ha sentides a dir 7ad’aquest gran senyor Gaudí, 7a

que cada hora –no s’hi val!– 7bfa una cosa genial. 7b

JOSEP CARNER:Auques i ventalls.

Sols s’oí un crit 4aen les entranyes de la nit 8a

amb la tronada 4bque, d’encontrada en encontrada, 8b

tot rodolant 4csembrà la mort més que l’espant. 8c

JACINT VERDAGUER: Canigó.

Page 21: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Unitat 1

79

h) El sonet, d’origen italià, és la composició culta per excel·lència de la lírica occiden-tal. Habitualment consta de catorze versos decasíl·labs (versificació clàssica) o ale-xandrins (versificació romàntica) agrupats en dos quartets i dos tercets. El con-tingut del sonet sovint s’organitza seguint aquest esquema: exposició del tema(primer quartet), complementació i matisació del tema (segon quartet), ordenació iinterpretació dels conceptes exposats (primer tercet) i conclusió (segon tercet). Ob-serveu-ho en aquest poema:

i) El romanç és una composició, més o menys llarga, d’origen popular i de caràcternarratiu (explica un episodi de gran intensitat dramàtica). Consta d’un nombre in-determinat de versos de la mateixa mesura, generalment heptasíl·labs (7 s.), peròtambé n’hi ha de pentasíl·labs (5 s.) i hexasíl·labs (6 s.). Els versos parells mante-nen una mateixa rima assonant al llarg del poema; en canvi, els versos senars norimen, són blancs. De vegades es presenta en forma de versos llargs formant dos he-mistiquis (7+7, o bé 6+6).

7. Gèneres poètics de tradició culta

a) L’himne és una composició poeticomusical de to solemne, destinada a ser cantada,que expressa sentiments i ideals elevats (religiosos, patriòtics, heroics), i celebra es-deveniments importants.

b) L’oda és un poema també de to elevat i solemne, i destinat a ser recitat en actespúblics, però és més personal que l’himne, cosa que permet tractar gran varietat detemes: l’amistat, la virtut, l’amor...

c) L’elegia expressa la tristesa i el dolor per una desgràcia personal o col·lectiva. Lapoesia trobadoresca de l’Edat Mitjana anomenava plany el poema d’aquestes carac-terístiques.

Jo só l’esqueix* d’un arbre, esponerós ahir,que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;mes branques una a una va rompre la tempesta,i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades* fulles coronen el bocí*obert i sense entranyes, que de la soca resta;cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,i sent brostar* les fulles i sent pujar la saba,i m’aida* a esperar l’hora de caure un sol conhort*.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;jo visc sols per a plànyer* lo que de mi s’és mort.

JOAN ALCOVER: «Desolació». Dins Antologia poètica de la poesia catalana. Barcanova.

El poeta es compara a un arbre; en un altretemps, ufanós, ple de vida. Fins que la tem-pesta, la dissort, el migparteix.

Se sent tocat de mort per la desgràcia tant fí-sicament com espiritualment (ha vist morirla seva dona, primer, i després els seus fills).

Malgrat tot, encara s’aferra a la vida i aguan-ta tots els embats gràcies a un sol consol:

viure per expressar i fer patent el seu dolor.

*VocabulariEsqueix. Fragmentesqueixat, partit.Migrat -ada. Escàs.Bocí. Tros.Brostar. Llucar, bro-tar.Aidar. Ajudar.Conhort. Consol.Plànyer. Compadir,tenir pietat.

Page 22: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Literatura

80

d) La cançó culta és una composició que en la tradició antiga anava unida al cant. Lalírica trobadoresca fixà la forma i la temàtica de la cançó, que va esdevenir el vehi-cle de l’expressió amorosa. A partir de l’Edat Mitjana, el terme cançó passa a ano-menar-se de maneres diferents segons el tema que tractava: la balada (romanç, es-pecialment de tema amorós), l’ègloga (poesia que inclou diàlegs de tema amorósentre pastors en un ambient bucòlic) i la pastorel·la (composició que narra comun cavaller troba una pastora i la requereix d’amors).

e) La sàtira és la composició que critica d’una manera burlesca els vicis i els defectesde les persones o de la societat en general. Una variant és l’epigrama (poema moltbreu que expressa un pensament de caràcter enginyós i satíric).

8. Gèneres poètics de tradició popular

La poesia en forma de cançó ha estat adoptada per les capes populars per expressarliteràriament els seus sentiments, per celebrar les festes, per commemorar diades im-portants, per alleugerir la duresa del treball o per acompanyar-los en la vida quotidiana.

Es tracta de composicions de llenguatge planer i de versificació i música senzillesperquè puguin ser enteses i memoritzades fàcilment. Les més difoses són les nadales(cançons de les festes nadalenques que tracten temes relacionats amb el naixementde Jesús); els goigs (cançons religioses que exalcen els sants i les verges locals); lescorrandes (cançons curtes i improvisades de caire festiu que poden servir per al ball);les cançons de pandero (cançons acompanyades amb la percussió d’un pandero percelebrar actes religiosos o civils) i les cançons de bandolers i lladres de camí ral.

9. Noves formes de poesia

L’estètica moderna considera que la versificació no és in-dispensable per a la creació poètica. Fruit d’aquesta novaconcepció de la poesia, s’han originat altres formes expres-sives.a) La prosa poètica o el poema en prosa són composi-

cions escrites en prosa que utilitzen els recursos del llen-guatge poètic.

b) El cal·ligrama és la composició poètica que juga amb latipografia de les lletres i la disposició de les paraules perdibuixar sobre el paper una imatge que suggereix el con-tingut temàtic del poema.

c) La poesia visual es caracteritza per la substitució delselements tradicionals de la poesia per elements visuals(tipografies, dibuixos, gravats, fotografies o objectes), con-fiant en el poder poètic de la composició de la imatge. Les formigues, cal·ligrama de Joan Salvat-Papasseit.

Page 23: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

Activitats Unitat 1

81

Fets i conceptesQuè s’entén modernament per literatura?

a) L’art d’escriure amb una finalitat estètica.b) L’art d’escriure i de llegir.

Quin és l’origen de les mostres literàries mésantigues? Quin és el fenomen que ho justifica? Co-menta aquesta afirmació: «A l’antigor, llegir volia direscoltar».

Tria els termes adequats que defineixen lescaracterístiques del text literari: objectiu / subjectiu;connotatiu / denotatiu; l’ús comú del llenguatge / la recre-ació del llenguatge; l’ús de figures retòriques / l’ús de locu-cions i frases fetes. A continuació, explica breument ca-dascun dels termes que caracteritzen el text literari.

Identifica les figures destacades en negretaen els textos següents (consulteu l’apèndix del finaldel llibre):a) Figures fonètiques (al·literació, onomatopeia o pa-

ronomàsia):

I roda com un carro el tro de guerra.

JACINT VERDAGUER

Llavi, llavi, llavi blancull quiet i mà colltortabenamada Marta mortacom pots viure sense sang?

PERE QUART

El xiulet de la màquina.Trap que trap, trap, trap,Trap... El tren corre.

JOAN BROSSA

b) Figures sintàctiques (anàfora, hipèrbaton o paral·le-lisme):

Em plau d’un brot de sàlvia, litúrgic, el perfum,conjur suau dels morts.

GUERAU DE LIOST

Tant a les clares com a les fosques,res de basardes, res de perills:tots els migdies zumzeigs de mosques,tots els capvespres, desmai de grills.

J. M. DE SAGARRA

Mon cor estima un arbre: més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger.

MIQUEL COSTA I LLOBERA

c) Figures semàntiques (antítesi, hipèrbole o metàfora):

[...] lo segon vers que cantense posen a plorar.Lo mestre de la coblalos conhorta en va, les fonts ja són rieres, i les rieres mar.

JACINT VERDAGUER

[...]ara m’acontento amb allò que em fa tristesai ara considero més lleugers els grillonsque en el passat les belles robes brodades.

JORDI DE SANT JORDI (versió actualitzada).

Segons la teoria tradicional, per quins tresgrans grups estan constituïts els gèneres literaris? Di-gues a quin gènere correspon la definició de l’esquemasegüent:

– L’autor i el missatge: l’escriptor parla com anarrador i descriu fets externs a ell mateix.

– L’autor i la funció comunicativa predomi-nant: l’autor fa ús de la funció referencial delllenguatge i adopta un to objectiu.

– La temàtica: heroica.– La forma d’expressió i el codi: és la forma

d’expressió de la narrativa, ja sigui en vers o enprosa.

Fes una definició esquemàtica semblant per als al-tres dos grans grups genèrics restants.

1.5.

1.4.

1.3.

1.2.

1.1.

Volen peixossota la mar entre núvolsde cristall.

PERE QUART

Page 24: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

ActivitatsLiteratura

82

Quins gèneres pertanyen a la «literatura d’i-dees»? En què es basen les obres d’aquests gèneres?

A quins gèneres pertanyen l’assaig i l’apòleg; lacrònica i les memòries; la conferència i el discurs polí-tic; l’article d’opinió i la ressenya crítica?

Analitza la mètrica d’aquestes estrofes: indicaa) el nombre de síl·labes de cada vers; b) els fenòmensde contacte vocàlic; c) la cesura, si n’hi ha; d) el tipus derima; e) l’esquema mètric resultant. En acabat, diguesquin nom rep cadascuna d’aquestes estrofes.

Bella ciutat d’Ivori feta de marbre i or: tes cúpules s’irisen en la blavor que es mor,

i, reflectint-se, netes, en la blavor turgent, serpegen de les ones pel tors adolescent.

GUERAU DE LIOST

La primavera se’n va. Amb les parpelles ben closes,pensem en roses i roses:fem veure que durarà.

JOSEP CARNER

BouAh, si fos poeta! Cada solc ensemsvers esdevindria i cada llaurada poema bucòlic de tàvecs i femsi gestes heroiques de gent embanyada:vides fatigoses, coratges extremsi drames d’estable de banya doblada.

PERE QUART

Oh vós, mesquins qui sots terra jaeudel colp d’amor ab lo cos sangonente tots aquells qui ab cor molt ardent han bé amat, prec-vos no us oblideu!Veniu plorant, ab cabells escampats,uberts los pits per mostrar vostre corcom fon plagat ab la sageta d’orab que amor plaga els enamorats!

AUSIÀS MARCH

Analitza el metre i la rima d’aquestes tiradesde nombre indeterminat de versos i indica quines es-tan compostes per noves rimades, quines per codo-lades i quines formen part d’un romanç.

Ai, tirolí, que és bo aquest vi!

Omple’m el got,que, fet un bot,

vull fer el camí!...Que et rius de mi?

R. NOGUERAS OLLER

Quan la gesta és acabada,gira de full el joglar,canta les guerres del Comte,canta sa lluita amb lo dracquan, al sortir de la cova, li rompé un roure pel cap,i atravessant-lo amb la llança, com passerell amb lo dard,s’enarbola per los airesamb lo monstre abraonat.

JACINT VERDAGUER

La goja, encesa,diu: «De l’aiguat vull ser jo presa,o aquesta nittindran l’estany per cobrellitclaustre i capelles, i el rusc, la mel i les abelles, al despertar,rodolaran cap a la mar».

JACINT VERDAGUER

Representa les clàusules rítmiques que carac-teritzen els versos alexandrins següents (cada versconsta de quatre anapests; pàgina 77). Tingues encompte que una síl·laba tònica o àtona d’una paraulapot deixar de ser-ho en favor de la unitat rítmica delvers.

Si un estel es morís, qui en tindria fidel, 6+6 Arecordança en el món, tan llunyà i adormit? 6+6 BQui mirés al seu lloc hi veuria la nit. 6+6 BEn el cel, qui sap mai on ha mort un estel? 6+6 A

JOSEP CARNER

1.10.

1.9.

1.8.

1.7.

1.6.

VermellTerra viva, ruborde roses o banderad’una guerra d’amor.

PERE QUART

Page 25: LLENGUA CATALANA Matèria I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT Matèria comuna Matèria comuna LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Durant molt de temps els teòrics

www

Activitats Unitat 1

83

Comprensió lectoraCompara la noció de poesia que Jacint Verda-

guer expressa en aquests versos amb la que expressaJoan Vinyoli en els versos de la pàgina 74.

La poesia és un aucell del celque fa sovint volades a la terra,per vessar una gota de consolen lo cor trist dels desterrats fills d’Eva.

JACINT VERDAGUER

Ara determina quins d’aquests termes defineixencadascuna de les dues nocions: origen diví / origenhumà; fruit de l’ofici i la dedicació / fruit de la inspiració;s’eleva cap a l’espai / davalla de l’espai; s’expandeix cap almón exterior del poeta / es concentra en el món interiorde les persones.

Comentari de textRedacta un comentari del poema «Desolació»

de Joan Alcover (pàgina 79) seguint aquest esquema:1. Gènere literari

1.1. Definició (principals característiques del gènere)1.2 Els elements formals de la poesia1.3. L’elegia (gènere poètic de tradició culta)

2. Contingut del poema2.1. La relació del tema amb el títol2.2. L’argument i l’estructura de la composició

3. Recursos literaris més destacats3.1. El paral·lelisme metafòric (arbre - família): al·le-

goria3.2. L’expressió de la tensió i el dramatisme (hipèr-

baton i encavallament)3.3. L’efecte emfasitzador de l’anàfora i el paral·le-

lisme i l’efecte alentidor del polisíndeton (ter-cera estrofa)

3.4. L’efecte de la hipèrbole per expressar els senti-ments del poeta

4. Resum-conclusió i valoració personal4.1. Aspectes de contingut i de forma més relle-

vants4.2. La poesia com a mitjà idoni d’expressió de sen-

timents4.3. Valoració de l’estil del poeta

Ampliació i recercaCerca informació sobre la classificació i la

definició dels gèneres i els termes literaris. En el webwww.espaibarcanova.cat trobaràs alguns enllaços queet resultaran útils per resoldre aquesta activitat.

Defineix les modalitats dels gèneres didacti-coassagístics (pàgina 74) servint-te de les pàgines webanteriors o d’un diccionari enciclopèdic.

Llegeix el llibre ¿Què és poesia? (Empúries,2000) –en particular el capítol II, de la pàgina 43 a lapàgina 46– i explica breument què entén el poeta Mi-quel Martí i Pol per poesia.

Compara la seva noció amb la de Jacint Verdagueren el poema «Què és la poesia» i amb la de Joan Vi-nyoli en el poema «Manobre» (pàgina 74), i comenta’ntant les afinitats com les divergències.

1.15.

1.14.

1.13.

1.12.1.11.

Eva, de LucasCranach.