Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

15

description

Literatura Catalana i Literatura 1 (literatura)

Transcript of Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

Page 1: Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)
Page 2: Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

FITXA TÈCNICA: Info K, Super 3 (23-04-10)TIPOLOGIA ORAL: Text explicatiu.SITUACIÓ COMUNICATIVA: La Laura Bernis és una jove de 16 anys del’institut Ronda de Lleida que explica la seva experiència com a es-criptora.

COMUNICACIÓ ORAL [ESCOLTAR-PARLAR]

ACTIVITATS

La Laura Bernis va sortir en un programa informatiuperquè destacava... Per què destaca?

Respon les preguntes:a Quin curs fa, la Laura?b Quants llibres ha publicat?c A quina edat va començar a escriure la història de

Labepra?d Per quinmotiu va començar a escriure una història?e Quants anys va trigar a acabar-la?f Se sent satisfeta del que ha fet?

Al llarg del vídeo parlen dues persones: quines? Estracta d’una entrevista?

En el reportatge apareixen cinc «llocs» diferents. In-dica quin són.

L’última part té lloc en un dia que per a la Laura,diuen, és «gens normal». A jutjar pel que ha fet laLaura durant el dia, de quin dia creus que es tracta?

Per parelles prepareu una breu entrevista en què un devosaltres pregunta a l’altre sobre alguna cosa de la qualse senti orgullós o content (haver superat un examen,un concert, un ball...; haver guanyat un partit d’algunesport; haver fet alguna excursió o viatge interessant...).

1

2

3

4

5

6

Benvinguda, Laura BernisLITERATURADIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

[272]

Comunicació oralEscoltar: Reportatge.Parlar: L’entrevista.

Literatura: narrativaExplicar una història: el text narratiu. Característiquesdel gènere narratiu: el narrador; l’ordre dels fets en lanarració; l’espai i el temps narratius; els personatges.Els gèneres narratius: el conte, la novel·la i la poesiaèpica. Narracions orals: el mite, la llegenda i el contetradicional. Tipus de narració. Trets lingüístics del textnarratiu.Literatura i música: La llegenda i la música: el comteArnau.Literatura i cinema: La llegenda de Robin Hood.

Lectura d’una obra: El misteri del carrer de les Glicines, deNúria Pradas.

Autoavaluació

Taller de lectura: El comentari de text.

Taller d’escriptura: De professió, escriptor de novel·les.

Competències a punt!

Autonomia i iniciativa personalSeguretat, autoestima i valoració crítica per adoptar el rold’escriptor.

Coneixement i interacció amb el món físicUbicació de l’obra de Jack London en el context històricdels Estats Units de principis del segle XIX.

Competència lingüísticaComunicació d’emocions i sentiments al taller d’escriptura.

2

Lite_eso_02:lengu_lite:eso 8/12/10 06:57 Página 272

Page 3: Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

LITERATURA [NARRATIVA]

1. Explicar una història: el text narratiuUn text narratiu explica una història protagonitzada per uns personatges enun temps i un lloc determinats.

Quan a més d’explicar una història hi ha una intenció estètica, és a dir, quan l’au-tor del text narratiu dóna molta importància no només a allò que explica sinótambé a com ho explica, parlem d’un text narratiu literari.

Són textos narratius literaris la novel·la, la novel·la curta, el conte i el conte tra-dicional, la poesia èpica, la rondalla i la llegenda. Són tots textos escrits en prosa,excepte la poesia èpica.

2. Característiques del gènere narratiu2.1 El narrador

És la veu que explica la història, és qui parla al text narratiu. És un ésser de ficció ino s’ha de confondre amb l’autor o autora del text: el narrador no és l’autor. Hemde saber diferenciar quina persona gramatical narra els fets (punt de vista del na-rrador) i quina connexió manté el narrador amb la història (veu del narrador).

Aquí tens un mateix text escrit amb diferents tipus de narradors:

[273]

Sempre estem explicant coses

El text narratiu és, de totes les tipo-logies textuals, la més utilitzada a lanostra vida quotidiana: quan expli-quem un acudit, o una anècdota, oquan relatem com ens ha anat eldia estem elaborant un text de tipusnarratiu.

això és bàsic!

La tria del narrador

La tria del narrador que fa l’autor ésfonamental en l’elaboració del seutext narratiu, ja que suposa escollirel punt de vista des del qual s’ofe-reix la història al lector. Així, alconte Redacció de Quim Monzóse’ns explica l’assassinat d’una donaa mans d’un home, però coneixemel fet a través del treball escolar queel fill de la parella (un narrador tes-timoni) ha elaborat. Vista d’aquestamanera, la història causa en el lec-tor una profunda impressió.

això és bàsic!Narrador en 1a personaÉs un dels personatges de la història. Ex-plica el que veu i pensa, i per tant ofe-reix al lector una visió parcial de lahistòria: no podem saber tot el que suc-ceeix o ha succeït, i no tenim accés alpensament dels altres personatges.

Punt de vista del narrador

Em vaig acostar a la Raquelcaminant molt a poc apoc… No volia espantar-la.Què podia pensar ella? Des-prés de tant de temps… Emsentia bastant cohibit.

Narrador en 1a persona:protagonista

Els conec de fa molt detemps. Estic tan content depoder presenciar aquest re-trobament... Vaig veurecom el Joan se li acostava apoc a poc. Potser no voliaespantar-la. I ella, què faria?

Narrador en 1a persona:testimoni

El Joan se li va acostar ambmolta cura. No volia espan-tar-la: feia massa temps queno es veien. Ell, però, nosabia que la Raquel feia anysque estava preparada perafrontar aquest moment.

Narrador en 3a persona:omniscient

El Joan es va acostar a la Ra-quel caminant a poc a poc.Llavors ella es va girar i el vamirar.

Narrador en 3a persona:objectiu

• Narrador protagonista: qui narraés el personatge que fa el paper fo-namental en l’acció.

• Narrador testimoni: qui narra téescassa o nul·la participació en lahistòria.

Narrador en 3a personaEl narrador no intervé en la històriaque està explicant. És extern a latrama narrativa.

• Narrador omniscient: sap i explicatot el que passa en la narració i ho saptot sobre els personatges (les motiva-cions dels seus actes, el que pensen isenten, etc.). A més, dóna la seva opi-nió sobre tot el que narra.

• Narrador objectiu: es limita a expli-car el que veu i sent, i mai dóna laseva opinió sobre els fets narrats.

Veu del narrador

Lite_eso_02:lengu_lite:eso 8/12/10 06:57 Página 273

Page 4: Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

[274]

LITERATURA [NARRATIVA]

Llegeix aquest text i respon les preguntes que trobaràs a continuació:1

Digues el tipus de narrador d’aquests fragments:2

ACTIVITATS

2

Estava dintre una ampolla deCoca-Cola que vaig trobar ala platja. En destapar-la va sortir. Duia cua. Passat això dela cua, feia gràcia: era una noia benmaca. I anava vestidacom una odalisca: tot transparent. Deia que era màgica ique estava a les meves ordres, però ca. Li vaig demanarqueem toqués la rifa, quem’augmentessin el sou, quenotinguésmaimésmal dequeixal, que jo tinguésallò queendiuen glamour… Re. Ni un plat de vedella estofada ambmurgues, va saber fer-me.Moltmoure la cua,moltes pa-raules estranyes, moltes posturetes i re més. Es deviahaver esbravat lamàgia desprésde tants anysd’estar tan-cada dintre l’ampolla. O potser se li havia passat. Vés asaber. A la fi em va confessar que s’havia enamorat demii que quan s’enamoren, les gènies, perden la màgia peldallonses, pel forat de l’alegria, oi?, entesos! Ho vammirar d’arreglar però no, no vam arreglar re. Va quedarprenyada. Jo no sabia què fer. Al cap de nou mesos vaparir una ampolla de Coca-Cola de propaganda. I es vaescapar ambunmarxant de vetes i fils que tenia unmos-tatxo així de gros. Només enyoro la cua. Però em va que-dar l’ampolleta deCoca-Cola. La tinc damunt la calaixera.

Pep Albanell, La gènia.

2.2 L’ordre dels fets en la narració

Les parts que pot tenir una història són les següents:• Plantejament. Es presenten els personatges, se situen en un lloc i un temps de-

terminats i comença el conflicte (situació inicial) que abastarà tot el text.• Nus. La situació inicial es va complicant i els personatges intenten solucionar-la.• Desenllaç. Es resol el conflicte i finalitzen l’acció i l’obra.

a Què li demana el protagonista a la gènia? Què n’obté?Per què?

b Explica què succeeix finalment.c Indica quin tipus de narrador hi ha en aquest text i jus-

tifica la teva resposta.d Assenyala el plantejament, el nus i el desenllaç d’a-

quest conte.e Creus que aquest conte podria estar situat en una època

actual? Raona la teva resposta.f Explica què signifiquen aquestes paraules. Si no les co-

neixes, pots consultar el diccionari: odalisca, vetes i fils.g Fes un resum de quatre línies explicant la situació que

es presenta al conte.h Et recorda, aquest conte, un personatge d’animació

molt conegut? Si és així, indica’n el nom.i Imagina’t que trobes un geni o una gènia. Què li dema-

naries?

Vaig néixer l’any 1632 a la ciutat de York, d’una bona fa-mília, encara que no d’aquell país, essent el meu pareun estranger de Brema, que de primer s’havia establerta Hull. Guanyà un bon patrimoni en el comerç, i deixantcórrer el seu tràfec, visqué després a York, d’on vinguéque es casés amb la meva mare, la família de la qualduia el nomdeRobinson,molt bon llinatge d’aquell país.

Daniel Defoe, Robinson Crusoe.

A

Els atacants, que ja es pensaven que els assetjats ja esmen-javen les ungles de tan afamats com estarien, es van quedaramb un pam de nas. No sabien que hi havia un túnel secretque comunicava el castell amb el riu de la Bonaigua.

Josep Coll, El castell de València.

B

No va poder dir res més. Bruscament va esclatar en san-glots. Ja s’havia fet de nit. Jo havia deixat les eines. Tant mefeien elmartell, el cargol, la set i lamort. En una estrella, enun planeta, el meu, la Terra, hi havia un petit príncep quecalia consolar! El vaig abraçar. El vaig bressolar.

Antoine de Saint-Exupéry, El petit príncep.

C

Lite_eso_02:lengu_lite:eso 8/12/10 06:57 Página 274

Page 5: Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

2.3 L’espai i el temps narratius

L’espai narratiu és el lloc on transcorre l’acció. Aquest espai pot ser més o menysimaginari: un text narratiu es pot situar en espais molt diferents: una ciutat actual,un bosc encantat, etc.

D’altra banda, l’escriptor pot decidir situar l’acció que narra en diferents momentstemporals, i és per això que podem trobar obres ambientades en èpoques molt an-teriors, en el nostre present immediat o bé en un futur llunyà.

2.4 Els personatges

Són éssers que viuen i protagonitzen els fets i les accions que s’expliquen al text nar-ratiu. Cal tenir en compte que els personatges no són persones, sinó una invencióliterària de la ment de l’escriptor. Són de ficció. Podem dir que hi ha diferents tipusde personatges, segons la importància que tenen en la narració:

Caracterització dels personatgesL’autor caracteritza els personatges al llarg de la narració, és a dir, ens els presenta,ens n’ofereix un determinat grau d’informació. De cada personatge podem saberel nom, l’edat, com és físicament, com pensa, etc. De vegades, l’autor evita expli-car algun d’aquests aspectes, i el lector se’ls ha d’imaginar. Trobem tres tècniquesbàsiques de caracterització:

[275]

LITERATURA [NARRATIVA]

PrincipalsSón els personatges més importants de la història.

ProtagonistaÉs el personatge centralde la història, i qui du aterme la major part deles accions.

AntagonistaS’oposa al protago-nista i intenta que nopugui acomplir elsseus objectius.

SecundarisSón la resta de personat-ges, no tan importants comels principals. No tots sónigual de rellevants: algunsacompanyen els protago-nistes o destorben els seusobjectius; altres només fande comparsa: formen partdel decorat de l’obra.

2

ACTIVITATS

Llegeix aquest text i respon lespreguntes que trobaràs a conti-nuació:

a Quin tipus de narrador potstrobar en aquest text?

b Quina tècnica de caracteritza-ció es fa servir? Justifica lateva resposta.

c Fes una llista dels adjectiusque es fan servir per explicarcom és la Clàudia.

3

Solc dir, en parlar de la Clàudia,que la conec de tota la vida. Tam-poc no sabria dir-vos en quinmo-ment va deixar de ser una nenaper convertir-se en una noia tos-suda, forta, prima i dominadora, iquan va deixar de ser tot això i es-devenir Clàudia, no pas bonica,però més que bonica, atractivacom una llum o unmoviment. Noés cert que jo n’estigui ni n’hagiestatmai enamorat.No és el tipusde dona que m’agrada. Sol tenirsempre una contesta a punt, unsomriure a punt. I la sevamanerad’anar vestida, amb una certa se-veritat, el seu costum de no pin-tar-se, sembla anar dient,mentreella parla amablement –perquèsempre parla amablement–: Nom’interesses gens ni mica.

Maria Aurèlia Capmany,Quasi a les fosques.

Descripciófísicadel personatge.

Tots dos eren molt prims, feia diesque no s’afaitaven i tenien els ca-bells molt negres, abundants i grei-xosos. (A. Martín i J. Ribera, Nodemanis llobarro fora de temporada)

Prosopografia

Descripciópsicològicadel personatge.

Era un home estrany que tothomrespectava i que havia envellit totd’una, tancat a casa, amb unamanta damunt dels genolls. (MercèRodoreda, Aloma)

Etopeia

Descripciófísicai psicològicadel personatge.

L’arxivera és alta, guapa, amb tretsfacials grans i vius. És intel·ligent, di-vertida i té allò que la gent en diucaràcter. (Quim Monzó, L’amor)

Retrat

Lite_eso_02:lengu_lite:eso 8/12/10 06:57 Página 275

Page 6: Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

Llegeix aquest text i fes les activitats que trobaràs a continuació:

a Quin tipus de narrador trobem en aquest conte?b Qui és el protagonista? I l’antagonista?c Resumeix breument la situació que es planteja. Què és el que resulta

sorprenent d’aquesta situació?

4

[276]

LITERATURA [NARRATIVA]

La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell lidigué que no li havia donat hora.–És que l’hora la dono jo –va respondre-li la mort.–No sempre, no sempre... –replicà ell–. Ara, perexemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ve d’undia. Però a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, aquarts de cinc, i quedarem per una data.–És irregular, no puc fer-ho. Va contra els regla-ments –digué la gran senyora.–Apa, bah! –es defensà ell, tot empenyent-lasuaument cap a la porta–. Amb la feinada queteniu no em direu pas que depeneu d’un difuntpuntual. En canvi, jo tinc compromisos inajorna-bles.I la mort se’n va anar amb la calavera entre lescames, sense saber-se’n avenir. No li havia pas-sat mai.

Pere Calders, L’hora en punt.

2

3. Els gèneres narratius:conte, novel·la i poesia èpica• El conte és un text narratiu literari breu en què, precisament per la seva brevetat,

els personatges estan en general poc perfilats i l’acció es presenta, es desenvo-lupa i finalitza d’una manera ràpida.

• En canvi, la novel·la és un text narratiu literari d’extensió llarga. Els personatgesofereixen més matisos, els espais en què té lloc l’acció solen ser descrits amb mésdetall que al conte, i fins i tot l’acció pot ocórrer en diferents moments temporalso en èpoques històriques diverses. A més, la història es desenvolupa d’una maneramés complexa. Per tant, la principal diferència entre el conte i la novel·la és la llar-gària de la segona per comparació amb el primer. Aquesta llargària propicia quela novel·la constitueixi un univers narratiu més complex que el que conforma elconte.

La novel·la curta és un terme mig entre novel·la i conte, tant pel que fa a l’extensiócom pel que fa al grau d’elaboració de la trama i de la resta dels elements narra-tius.

• La poesia èpica és el relat en vers de les aventures d’un heroi. Recorda que jan’hem parlat a la unitat 1, quan hem definit la poesia narrativa, i al vídeo del co-mençament de la unitat.

ACTIVITATS

El còmic combina la narració amb la il·lustració. Con-siderat sempre un gènere menor i dedicat a infants ijoves, darrerament gaudeix d’una situació immillora-ble gràcies als darrers èxits editorials i a l’expansió a unpúblic més adult. Són especialment coneguts els cò-mics d’origen japonès, anomenats manga, però entrobem en molts i diversos idiomes.

Web 1: En aquesta pàgina web podràs veure Una màde contes, un programa de televisió en què al mateixtemps que sentim un conte, veiem com un artista esva imaginant i traçant les imatges que l’il·lustren.

Web 2: Què llegeixes? és una pàgina on podràs com-partir amb altres nois i noies de la teva mateixa edatles lectures que has fet i donar-ne la teva opinió.

Lite_eso_02:lengu_lite:eso 8/12/10 06:58 Página 276

Page 7: Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

a Quin problema té la pelegrina?Com es resol?

b Escriu un possible títol per aaquesta llegenda.

c Enumera els elements merave-llosos o fantàstics que conté eltext.

d Explica el significat d’aquestesparaules: pelegrina, ultratge, sen-tència.

En aquesta web podràs tro-bar una breu història delconte i llegir-ne algun.

Literatura imúsica:El comteArnau.

Literatura i cinema: La lle-genda de Robin Hood.

[277]

LITERATURA [NARRATIVA]2

4. Narracions orals: mite, llegenda i conte tradicionalEls textos narratius poden presentar també característiques pròpies de la literatura oral: autor anònim, transmissió de viva veui de generació en generació, variació en els textos conservats. Si és així, parlem de mites, llegendes i contes tradicionals.

mite

Explica les aventures extraordinàriesde déus i herois en èpoques anti-gues. Sovint va ser elaborat per ex-plicar l’origen del món o delsfenòmens naturals.

Exemple: La mitologia grega explicaque el tro és provocat per l’acció deldéu Zeus. A la mitologia germànica,és el déu Thor. Tots dos tenien la ca-pacitat de provocar el tro a voluntat.

llegenda

Es basa en fets i personatges que vanexistir realment; s’hi incorporen,però, fets meravellosos que fan que,en conjunt, la narració sigui fictícia.

Exemple: La lluita de Sant Jordi ambun drac per salvar una princesa ésuna de les llegendes més conegudesa Catalunya. El 23 d’abril, dia del lli-bre, es regala una rosa en recordd’aquesta narració.

conte tradicional

El conte tradicional o rondalla és unanarració de tipus fantàstic que acos-tuma a portar associat algun tipusd’ensenyament moral.

Exemple: Són contes tradicionals elsdels germans Grimm (Hansel i Gre-tel, La bella dorment del bosc, etc.) iels de Perrault (La Ventafocs, La Ca-putxeta Vermella, etc.).

Aquesta és una llegenda tradicional de Galícia. Fes les activitats que et proposem després de llegir-la amb atenció:5

ACTIVITATS

Entre els pelegrins que sense descans es dirigien cap a Santiago, hi havia en unacerta ocasió una dona bellíssima i de gran virtut. Pel camí es va trobar un comteque estava acostumat a seduir donzelles i a no atorgar gaire importància als fetsd’amor. La llegenda no detalla quins enganys va fer servir el cavaller, però el certés que la pelegrina va ser deshonrada per ell. Dolguda per l’ultratge, va decidirdemanar justícia al rei, i el va anar a buscar, escortada per un vell soldat, fidel i bon-dadós.Quan va arribar a palau, va exposar al rei el que havia succeït, i ell, trobant justesles queixes de la dona, va fer cridar el comte i li va donar a escollir entre casar-seamb la pelegrina o morir a la forca.El comte, orgullós, va afirmar que preferia mil vegades morir degollat abans quecasar-se amb aquella dona, a qui ara odiava per l’actitud delatora que havia tingut.El rei estava a punt d’acceptar la decisió del comte, quan el soldat que havia acom-panyat la pelegrina va intervenir per protestar contra la sentència. Va dir que elveritablement just seria que el comte es casés primer amb la dona i pagués des-prés amb sang la seva ofensa.Va quedar tan convençut el rei amb aquestes paraules, que va ordenar que s’or-ganitzés el casament i a continuació es preparés la forca. El soldat, que no era sinóun àngel aparegut per fer justícia, es va convertir en mossèn per beneir el matri-moni. Un cop celebrat el casament, el comte es va disposar a acatar la sentència,però quan es dirigia cap al patíbul va caure mort a terra. Així va ser com va rebreel càstig sense deshonor.

Lite_eso_02:lengu_lite:eso 8/12/10 06:58 Página 277

Page 8: Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

LITERATURA [NARRATIVA]2

[278]

5. Tipus de narracióSegons els fets que explica el text, podem parlar de diferents tipus de narracions:

Tipus de narració

Històrica

Fantàstica

De ciència-ficció

Policíaca

D’aventures

Elements narratius principals Exemple

L’amic retrobat, de Fred Ulhman, explica l’amistatentre un noi jueu i un altre de família nazi. Està am-bientada en l’Alemanya de la II Guerra Mundial.

L’argument s’ambienta en un con-text històric (una època i un lloc)concret.

El senyor dels anells, de J. R. Tolkien. Frodo, un jovehobbit, ha de custodiar un anell que conté un ter-rible poder fins que el pugui destruir.

Abunden els elements meravellosos iirreals; de fet, el món en què s’am-bienta no respecta les normes prò-pies del món real.

Jo, robot, d’saac Asimov. Un robot desenvolupa sen-timents propis dels éssers humans, fins que demanaque se’l consideri com un d’ells.

La trama es basa en fets que podrienocórrer en un futur, provocats percanvis en la ciència i en la tecnolo-gia.

El gos dels Baskerville, d’Arthur Conan Doyle. Elfamós detectiu Sherlock Holmes ha de descobrir unperillós assassí. L’ajuda el seu amic, el doctor Wat-son.

L’argument es basa en una trama(un assassinat, un robatori, etc.) queun policia o detectiu ha de resoldre.

Tom Sawyer, de Mark Twain. El protagonista és unnen, Tom, que viu en un petit poble a la riba delriu Mississipí, i que protagonitza diverses i diverti-des entremaliadures.

La narració se centra en accions,aventures poc freqüents en el mónreal però possibles, que protagonit-zen els personatges.

Encercla els verbs d’aquest text i subratlla’n els adjectius. Indica desprésquines parts són descriptives i quines són narratives.

6

ACTIVITATS

Els quaderns, els llibres de col·legi i el plomer saltironaven i claquetejaven dinsde la cartera al ritme de les seves gambades. Va sentir punxades al costat, peròcontinuà corrent. [...] I, de sobte, se li acudí l’indret adequat, l’únic lloc –si mésno, de moment– on no el cercarien ni el trobarien.Les golfes eren grans i fosques. Hi feia olor de pols i de boles de naftalina. Nos’hi sentia cap fressa llevat del tamborineig de la pluja sobre les planxes decoure de l’enorme taulat.

Michael Ende, La història interminable.

Trets lingüístics de la narració

• La descripció, en què l’autor in-

forma al lector a través del nar-

rador de com és el lloc en què es

desenvolupa l’acció, en quina

època històrica ens trobem o

com són els personatges que

apareixen a la història. La cate-

goria gramatical pròpia de la

descripció és l’adjectiu. Recordaque en parlar dels personatges

havíem dit que per caracterit-

zar-los, és a dir, per descriure’ls,

l’autor podia crear una prosopo-

grafia, una etopeia o un retrat.

• Els verbs, per explicar els esde-veniments o les accions.

• El diàleg, per transcriure el quediuen els personatges entre ells.

El distingim per l’ús de guionets

i els salts de línia.

!

Lite_eso_02:lengu_lite:eso 8/12/10 06:58 Página 278

Page 9: Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

[279]

El misteri del carrer de les Glicines, de Núria Pradas

4 A les últimes pàgines del llibre pots trobar una presentacióque l’autora fa d’ella mateixa. Llegeix-la amb atenció i fesun resum dels seus trets biogràfics.

CONTINGUTArgument5 A la novel·la hi ha molts elements i personatges misterio-

sos, com ara la noia morena darrere la qual es perden elDamià Serra i el Marc. Quins altres hi pots trobar?

6 Fes un resum del capítol que més t’hagi agradat o que mést’hagi cridat l’atenció.

Tema7 Al final del llibre sabem que el Marc havia desaparegut per-

què l’havia raptat una secta. Què en saps, de les sectes?Busca informació a la xarxa o en una enciclopèdia i explicabreument què són i quins perills amaguen.

8 El Marc se salva gràcies a la insistència del seu germà i dela seva xicota, a més de la Dèlia, és clar. Per tant, la novel·latracta també del valor de l’amistat i l’amor, de la impor-tància dels sentiments. Què n’opines tu?

NARRADOR9 Quin tipus de narrador trobem? Transcriu un petit frag-

ment del llibre per justificar la teva resposta.

ESTRUCTURA INTERNA I ACCIÓ10 La novel·la presenta dues històries paral·leles, la del Damià

Serra i la del Marc i els seus amics.a Quins capítols ocupa cada història?b En què s’assemblen els fets que s’hi expliquen?c A més dels capítols inicials, en quins moments de la

resta del llibre es torna a parlar del Damià Serra? Quèse n’explica?

11 La part de la novel·la que correspon a la desaparició delMarc, és a dir, la història principal, es pot dividir en tresparts: plantejament, nus i desenllaç. Indica quins capítolscorresponen a cada part.

ANÀLISI DEL TEMPS I DE L’ESPAI12 Busca el fragment en què es fa la descripció de la casa del

carrer de les Glicines (pàg. 39). Explica com és la casa. Fes-ne el dibuix.

13 Indica quin itinerari va fer el Marc el dia que va desaparèi-xer.

14 En quins dos moments temporals se situa l’acció? Quinselements a la novel·la t’ho indiquen?

15 Quant de temps passa entre la desaparició del Marc i la re-solució de l’enigma?

ANÀLISI DELS PERSONATGES16 Fes una llista de tots els personatges que intervenen a la

narració, i classifica’ls entre principals i secundaris. Delsprincipals, digues quins creus que serien els protagonis-tes.

17 Es fan diverses descripcions de cadascun dels personatges.Explica de quin tipus és la caracterització que es fa de laDèlia i del Guillem (prosopografia, etopeia, retrat). Raonala resposta.

18 Quines són les relacions que s’estableixen entre els dife-rents personatges?

19 La Dèlia és una noia que vol ser escriptora. Indica què diual capítol 5 sobre l’ofici d’escriure.

20 Els companys de la sotsinspectora Rovira li diuen la «barbipolicia». Per què li posen aquest apel·latiu? El fet de posar-li aquest nom, què denota de l’actitud dels seus companysenvers ella? Què n’opines?

21 El Joan Martí és un personatge sinistre. Quins detalls de laseva caracterització i de les seves actuacions així ens ho fancreure? Es podria dir que és un personatge antagonista?Per què?

ESTIL22 Indica en la novel·la un fragment dialogat, un altre des-

criptiu i un altre narratiu.

VALORACIÓ DE L’OBRA23 Recomanaries aquesta lectura a un amic/ga o a un com-

pany/a de l’institut? Per què?24 Quin és el capítol que t’ha agradat més o que t’ha cridat

més l’atenció? Explica per què i, a continuació, escriu-neun resum de 10 línies.

UNAMICA MÉS25 Moltes novel·les han estat adaptades al cinema. Altres ho

han estat també al còmic. Fes un còmic de dues pàginesamb el més essencial dels fets que es narren a El misteri delcarrer de les Glicines.

PRESENTACIÓTítol1 Al títol apareix la paraula

misteri. De quin tipus denovel·la creus que es tracta?

2 Què són les glicines? Escriualtres paraules de la mateixafamília lèxica.

3 Quants capítols té la no-vel·la? Tenen títol? Comestan numerats?

LECTURA D’UNA OBRA2

Lite_eso_02:lengu_lite:eso 8/12/10 06:58 Página 279

Page 10: Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICACOMPETÈNCIES A PUNT!2

[280]

Digues si aquestes afirmacions són certes o falses. Després esmena les que siguin incorrectes.

C Fa El narrador protagonista és un personatge qualsevol de la narració.b Les parts de la narració són tres: plantejament, nus i desenllaç.c El narrador omniscient és aquell que ho sap tot de la vida dels personatges, de les seves

accions i dels seus pensaments.d L’antagonista és el personatge que ajuda el protagonista.e Els personatges d’una narració són éssers de ficció: només existeixen en l’univers narratiu.f La prosopografia és la descripció física i psicològica del personatge.

Després de llegir aquest text, fes les activitats que trobaràs a continuació.

a A quina part de la novel·la creus que pertany aquest fragment? Justifica la teva resposta. b Explica el significat de l’expressió fa vuit mesos que em vaig fer la barba d’or.c Al text trobem una descripció. De quin tipus creus que es tracta? Per què?

Busca informació sobre aquests llibres. Després de llegir-ne l’argument, a quin tipus de narració (històrica, fantàs-tica, de ciència-ficció, policíaca, d’aventures)creus que pertanyen? Raona la resposta.

a Rafael Tasis, La Bíblia valencianab Jules Verne, La volta al món en vuitanta diesc Robert Louis Stevenson, La fletxa negrad Bram Stoker, Dràcula

Digues quin narrador hi ha en aquest fragment i justifica la teva resposta: 4

3

2

1

És curiós que a la meva edat (ja no tornaré a tenir seixanta anys!) em trobi agafant una ploma perintentar escriure una història. Em pregunto quina mena d’història serà quan l’hagi acabada, si ésque mai arribo al final del viatge! He fet moltes coses durant la meva vida, que em sembla forçallarga, potser a causa d’haver començat a treballar de tan jovenet. A una edat en què els altresnois encara van a l’escola, jo ja em guanyava la vida a l’antiga Colònia i a Natal. Des d’aleshoreshe fet de comerciant, de caçador, de combatent i d’explorador. I amb tot, no va ser fins ara fa vuitmesos que em vaig fer la barba d’or. [...] Però és que sóc un home tímid, i no m’agrada la vio-lència, i d’altra banda estic tip d’aventures. Em pregunto per què em disposo a escriure aquestllibre; no s’adiu amb mi. No sóc home de lletres, encara que sigui força assidu alNou Testamenti a les Llegendes del rei Artur. Deixeu que intenti establir-ne els motius, només per veure si en tincalgun.

Henry Rider Haggard, Les mines del rei Salomó.

Quan en Daniel sortí de la cel·la d’arrest –o més ben dit, quan l’en van treure,encara més feble, tot i que només hi havia passat quatre dies, estava temptatde maleir l’impuls que l’havia fet romandre viu i a l’infern.

Maria Àngels Anglada, El violí d’Auschwitz.

Les mines del rei Salomó (1950),de Compton Bennett.

Lite_eso_02:lengu_lite:eso 8/12/10 06:58 Página 280

Page 11: Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

[281]

A continuació llegiràs un fragment d’un conte d’Edgard Allan Poe. Després fes les activitats.5

El narrador es troba de viatge amb el seu criat Pedro. Malferit,passa la nit en un castell abandonat, ple de tenebres i grandesa,on observa, a l’habitació en què dorm, un quadre que li crida l’a-tenció per l’extraordinària sensació de vitalitat de la dona que hiha representada. En un llibre abandonat sobre del llit on hauràde dormir llegeix aquesta història.

Era una donzella d’una bellesa extremament rara, i tan xa-mosa com plena d’alegria. Maleïda l’hora en què conegué,estimà i maridà el pintor. Ell, apassionat, aplicat, auster, jahavia trobat en l’Art una núvia; ella, una donzella d’una be-llesa extremament rara, i tan xamosa com plena d’alegria;tota llum i somriures, i juganera com una daina; tot ho esti-mava i de tot en gaudia; avorria només l’Art, que li era rival;tenia por únicament de la paleta, els pinzells i els altres ins-truments que la privaven de la presència del seu enamorat.

Fou, doncs, cosa terrible que aquesta dama sentís parlarl’artista del seu desig de retratar la seva jove esposa. Car ellaera humil i obedient i segué tímidament setmana rere set-mana en la cambra fosca de la torratxa on només es filtravaper dalt un filet de llum que queia sobre la tela. Però el pin-tor tenia la seva obra a glòria, i hi treballava d’hora en hora,dia a dia. I essent un home apassionat, esquerp, llunàtic, quees perdia fantasiejant, no s’adonà que la llum que tan escas-sament entrava a la torratxa solitària musteïa la salut i l’ànimde la seva esposa, que s’esllanguia a ulls de tothom menysd’ell. Però ella somreia i somreia, sense queixar-se mai, puixque veia que el pintor, que tenia molta anomenada, dedicavaun fervor i un plaer ardents a la tasca, i s’abandonava dia init a pintar la que tant l’estimava, però que cada dia es debi-litava i es pansia més. I, en veritat, alguns que contemplarenel retrat parlaren de la seva semblança tot xiuxiuejant, comsi fos una gran meravella, i una prova tant de l’habilitat del’artista com de l’amor profund envers aquella a qui pintavatan extraordinàriament bé. Però amb el temps, a mesura quel’obra s’acostava a la seva fi, no va deixar entrar ningú més ala torre: el pintor, embogit per la passió de l’obra, gairebé noapartava els ulls de la tela, ni per mirar la fesomia de la sevamuler. I ni s’adonava que els colors que escampava sobre la

tela fugien de les galtes de la que seia al costat seu. Quan jas’havien escolat moltes setmanes i restava ben poc per fer,tret d’una pinzellada damunt dels llavis o una ombra damuntd’un ull, l’esperit de la dama tornà a vacil·lar com la flamadins el bec del llum d’oli. I llavors el pintor donà la pinzellada,aplicà l’ombra i, durant un moment, restà captivat davant l’o-bra que havia creat; però, seguidament, mentre la contem-plava encara, començà a tremolar i a empal·lidir, i esgarrifat,començà a cridar: «Això és, sens dubte, la Vida mateixa!, estombà de sobte per mirar la seva aimada: era morta».

Edgar Allan Poe, El retrat oval.

a Qui són els dos personatges protagonistes de la història?b Indica quin tipus de narrador trobem en aquest conte. c Resumeix en quatre línies l’argument del text. d Digues a quin tipus de narració pertany aquest conte. e Localitza els adjectius amb què es descriu el pintor i la seva dona. Explica quin tipus

de caracterització es fa servir per crear els dos personatges.

f Busca aquestes paraules al diccionari: xamosa, torratxa, fesomia.

el pintor la seva dona

Lite_eso_02:lengu_lite:eso 8/12/10 06:58 Página 281

Page 12: Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

TALLER DE LECTURA2

[282]

Pautes per al comentari de textContinuem amb les pautes del comentari de text que van començar a la unitat anterior.

3. Tema i subtemes

El tema és la idea principal del text, el que l’autor vol ex-pressar. No sempre és fàcil trobar-lo, ja que pot estar al plan-tejament, al nus o al desenllaç.

És útil subratllar les paraules més importants del text per-què ajuden a veure les idees que l’escriptor vol fer arribar allector. Aquestes idees són els subtemes. D’entre aquests caldesprés seleccionar el més important, que serà el tema.

A més cal tenir en compte que tema i argument no són elmateix. L’argument és el conjunt de fets que explica el text,i el tema és la idea que, mitjançant aquests fets, l’autor voltransmetre.

Ja coneixes Jack London perquè vam treballar un textseu en començar a parlar del comentari de text. Ara fesles activitats següents:

a Busca al diccionari: eloqüent, plàcida, fondària, fo-llia.

b Indica el plantejament, el nus i el desenllaç del frag-ment.

c Selecciona l’opció que resumeixi millor l’argumentdel text:

Uns buscadors d’or descansen en un indret mun-tanyós. Un d’ells, per presumir davant dels altresde la fidelitat del seu gos, li ordena que salti a l’a-bisme. L’animal ho fa i l’home el salva, avergonyitdel seu gest i alhora orgullós del seu gos.Un gos salta a un abisme perquè li ho ordena elseu amo. Se salva perquè entre tots l’agafen il’amo se sent avergonyit pel seu comportament:decideix no tornar-ho a fer.

d Subratlla els verbs que trobis en el text. En quina per-sona gramatical (1a, 2a, 3a) i en quin nombre (singu-lar, plural) estan?

e Quin tipus de narrador trobem en aquest fragment?

1

ACTIVITATS

Un dia, havent abandonat el camp per a remuntar les fontsdel Tanana, els tres cercadors d’or s’havien deturat sobre lacresta d’un penyal abrupte que domina el riu en una alçada detres-cents peus. Buck reposava com de costum al costat delseu amo, vigilant-lo de cua, esperant una ordre o un senyal,convertit en imatge eloqüent de la fidelitat canina. Els ulls del’home es fixaren en ell tendrament, però de sobte una ideaimpulsiva, com una necessitat de fer-se veure, com un desigd’admirar els seus companys, s’apoderà de l’ànima habitual-ment plàcida i reservada de Thornton. –Ara veureu una cosa… Salta, Buck –exclamà, estenent elbraç sobre la fondària formidable. Amb prou feines havia acabat de dir aquestes paraules dar-reres quan, sense vacil·lar gens ni mica, sense retard, el goses llançà a l’abisme, mentre l’home, adonant-se sobtadamentde la seva follia, saltà per a donar-li socors, amb perill dematar-se. Els altres dos companys es precipitaren també iprou feina tingueren per a salvar-los tots dos de la mort.–No convé repetir aquesta broma cada dia –observà Hans. –No –digué lacònicament Thornton, que compartia els seussentiments, entre la vergonya d’haver cedit a un impuls de tancruel vanitat, i l’orgull legítim que li inspirava la conducta delgos.

Jack London, La crida del bosc.

4. Narrador

En aquesta unitat has après a diferenciar entre el punt devista del narrador i la veu del narrador.

Per descobrir el punt de vista del narrador, t’has de fixaren els verbs del text i observar en quina persona gramati-cal es troben, per saber si el narrador s’expressa en 1a o en3a persona.

Per descobrir la veu del narrador, és a dir, si el narradorestà o no implicat en els fets, has d’analitzar des de quinaperspectiva s’ofereixen els fets de la narració: des de la delprotagonista, des de la d’un personatge secundari, o bé desde fora de l’univers narratiu.

f Indica el tema del text: Els gossos no són animals fidels.Els homes no tracten bé els animals. Entre animals i homes es poden establir relacionsespecials.

Lite_eso_02:lengu_lite:eso 8/12/10 06:58 Página 282

Page 13: Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

[283]

5. L’espai

De vegades l’autor dóna indicacions explícites sobre el llocon es desenvolupa l’acció, és a dir, l’espai. Quan no siguiaixí, pots buscar indicis en el text que t’ajudin a descobrir-ho. També has d’explicar si l’espai és real o inventat; enaquest últim cas, pot ser realista o fantasiós.

6. El temps

El temps extern és el moment històric en què se situa l’ac-ció del relat o novel·la. Com en el cas de l’espai, no sempretrobem indicacions sobre el temps al text. Una lecturaatenta te’n donarà moltes pistes: objectes de la vida quoti-diana, vestits, costums... són informacions valuoses persaber en quin temps s’ambienta l’acció.

El temps intern és el que transcorre entre el moment enquè comencen els fets del relat i el moment en què finalit-zen. Poden ser anys o només uns quants minuts. Al relat tro-baràs els indicis necessaris per esbrinar-ho.

7. Els personatges

Per analitzar els personatges, primer de tot els has de clas-sificar en principals i secundaris, i els principals, al seutorn, en protagonistes i antagonistes.

Després t’has de fixar en la caracterització que n’ha fet l’au-tor i justificar si es tracta d’un retrat, d’una prosopografia od’una etopeia. Finalment, de cada personatge n’has d’es-criure dues o tres línies explicant com és.

8. L’estil

Per estil entenem la forma que l’autor ha donat al text. És di-fícil de precisar, sobretot perquè cada escriptor té el seupropi estil. En qualsevol cas, cal analitzar l’ús que es fa de lallengua: quines són les categories gramaticals més abun-dants, si hi ha més o menys presència de descripció, de na-rració o de diàleg, quin registre es fa servir.

9. Opinió personal

Fins aquí, en el comentari, has explicat d’una manera objec-tiva com estava construït el text i què volia expressar l’autor. Ara és el moment de fer-ne una valoració subjectiva: enaquest apartat pots indicar què t’ha semblat el text, què t’haaportat, quins aspectes de tots els que has assenyalat finsara (els personatges, l’espai, el tema...) t’han cridat més l’a-tenció, etc. Sempre ho has de fer raonant la teva opinió.

Torna a llegir el text de London i fes aquestes activitats.

a Anota els noms dels personatges que intervenen enl’acció i escriu els adjectius que els defineixin.

b Classifica els personatges en principals i secundaris.c Indica en quin espai es desenvolupa l’acció.d Al text es parla dels buscadors d’or. En quin moment

històric (temps extern) ens trobem? Quin és el tempsintern del fragment?

e Selecciona els adjectius que defineixen l’estil de JackLondon: dinàmic / realista / culte / descriptiu / lent.

f Fes el comentari complet d’un dels textos que hasllegit de Jack London seguint les pautes que t’hemdonat.

2

ACTIVITATS

Jack London (1876-1916) va néixer als Estats Units, en un moment en què el paísexperimentava una expansió demogràfia, econòmica i industrial important.

Buscadors d’or. Quan a finals del segle XIX es va descobrir or a Alaska, London par-ticipà en la recerca. Va conèixer aquell ambient de primera mà. Aquelles terres iaquella gent van ser font d’inspiració per a la seva obra.

Lite_eso_02:lengu_lite:eso 8/12/10 06:58 Página 283

Page 14: Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

[284]

De professió, escriptor de novel·lesEn aquesta unitat hem vist dos dels tipus de novel·les que tenen més èxit entretots els públics: la novel·la d’aventures i la novel·la fantàstica.

En les primeres, el més important són les aventures, les accions d’uns personat-ges que es troben en continu moviment. Les segones es caracteritzen perquè ladimensió meravellosa i irreal forma part de tot el que s’hi explica: dels perso-natges, de les accions i dels espais en què aquestes es desenvolupen.

Hem citat com a exemple Tom Sawyer, de Mark Twain, i El senyor dels anells, deJ. R. Tolkien. Segur que en coneixes més: L’illa del tresor, de Robert Louis Steven-son; Moby Dick, de Herman Melville; Harry Potter, de J.K.Rowling, etc.

T’atreveixes a escriure un relat d’aventures amb tocs de fantasia? I si fos, amés, original? Et proposem convertir-te en escriptor i fer, alhora, que els teuslectors siguin també autors del teu relat. Així, entre tota la classe, acabareuconstruint una història pròpia de fantasia i aventura.

Però, com que no és fàcil vèncer la por que fa el full en blanc, et donem un pos-sible principi de la història al text de l’esquerra.

Qui és la protagonista de la història? Què ens en diu aquest fragment?

On se situa l’acció d’aquest text?

Com se sent l’Alícia quan comença el fragment? Per què?

Quins elements fantàstics hi trobem?

Quin tipus de narrador trobem en aquest text?5

4

3

2

1

ACTIVITATS

L’Alícia començava a estar cansada deseure al costat de la seva germana, almarge d’un riu, i de no tenir res a fer;una o dues vegades havia donat uncop d’ull al llibre que llegia la sevagermana; però no hi havia dibuixos nidiàlegs. «¿I de què serveix un llibre»,va pensar l’Alícia, «sense dibuixos nidiàlegs?»

Així, doncs, es va posar a considerar(tan bé com va poder, perquè la calordel dia la deixava endormiscada i en-sopida) si el plaer de fer una garlandade margarides la compensaria de lamolèstia d’alçar-se i collir-les, quan,de cop i volta, un Conill Blanc d’ullsrosats li va passar corrent pel costat.

No hi havia res de gaire extraordinarien aquest fet; i l’Alícia tampoc no vatrobar gaire estrany que el Conill di-gués a mitja veu: «Òndia, òndia, arri-baré massa tard!» (Més tard, quan hiva tornar a pensar, se li va acudir quese n’hauria d’haver meravellat; peròde moment, tot li va semblar bastantnatural.) Ara bé, quan el Conill, perestrany que sembli, es va treure unrellotge de la butxaca de l’armilla, se’lva mirar i després va continuar cor-rent, l’Alícia es va alçar d’un bot [...].

Lewis Carroll, Alícia al país de les meravelles.

TALLER D’ESCRIPTURA2

Lite_eso_02:lengu_lite:eso 8/12/10 06:58 Página 284

Page 15: Llengua Catalana i Literatura 1 (literatura)

[285]

Si ja has llegit atentament el text, ja tens els elements narratius principals per alteu relat: tens un personatge protagonista, una localització i almenys un com-ponent de fantasia. Només et falta l’acció, i això és el que tu has d’imaginar.

1. El plantejament: Què creus que farà l’Alícia?

2. El nus

Has d’escollir una d’aquestes opcions i escriure un text d’u-nes 20 línies explicant la continuació del fragment que tensa la pàgina anterior. La protagonista ha de ser la mateixa, ihas de conservar també el tipus de narrador. Pots crear,però, altres personatges, que ajudin l’Alícia o que li posin di-ficultats. També pots canviar l’escenari en què es desenvo-lupa el conte o conservar el mateix. I no t’oblidis del Conill,que és l’element fantasiós fonamental que ha aparegut enel text anterior... Què passa amb aquest conill? Potser al teurelat li anirien bé altres ingredients fantàstics.

Però compte, només pots narrar el que fa l’Alícia en el mo-ment del conte que et toqui a tu. Si hi dónes un final, s’a-caba el joc... Fixa’t que al text que has llegit, l’Alícia es queixaque el llibre de la seva germana no té ni imatges ni diàlegs.Serà igual el teu conte? Pots afegir textos en què els perso-natges parlin entre ells i fer els teus propis dibuixos peril·lustrar l’acció.

3. El desenllaç

Pensa en el final del teu fragment de la història. Quan hagisescrit les 20 línies, has d’imaginar-te tres opcions, tres ma-neres diferents de continuar el conte, i escriure-les al finaldel teu redactat, tal com has trobat més amunt.

Llavors, passa el teu relat a un company, perquè ell deci-deixi com continuar. Ell t’haurà de donar el seu, també ambtres opcions diferents, de manera que hauràs d’escollir-neuna i escriure la continuació del seu conte. Després altrescompanys et donaran els seus contes perquè els continuïs.

Quantes històries haureu completat? Quines decisions haspres? Quins fets meravellosos, quines aventures haurà viscutl’Alícia?

Llegiu en veu alta els vostres contes i comenteu els diferentsfinals de l’aventura fantàstica de l’Alícia al país de les mera-velles.

C:De sobte, el Conill s’atura i pre-gunta a l’Alícia...

B: Segueix el Conill i s’allunya delriu...

A:Torna a seure amb la seva ger-mana i llavors el Conill...

Lite_eso_02:lengu_lite:eso 8/12/10 06:58 Página 285