7/29/2019 Llat 4Eso

1/5

DEURES DESTIU. LLAT 4 ESO

Analitza i tradueix els textos segents.

Com veureu, els grecs i els romans tamb dedicaven temps al resps i a lesactivitats de lleure, desprs de treballar tot lany, i a lestiu, quan la calores feia insuportable, els agradava refrescar-se banyant-se en els rius...NIHIL NOVI SUB SOLE!

TEXT 1 s estiu, fa calor, el general Alexandre Magne no para de suar... idecideix banyar-se en un riu per refrescar-se, per... ull viu!, no us passi elque li va passar al pobre Alexandre!

Cydnus amnis Mediam interfluit, et tunc aestas erat. Liquor fluminis regem

puluere simul ac sudore perfusum inuitat. Itaque Alexander Magnus uestem

deponit et descendet in fluuium. Ipso facto artus rigunt, et uitalis calor

Alexandrum linquit. (Extret de Q. CURCI, Histria dAlexandre Magne 3,5)

aestat- (f.): estiu.Alexandro- Magno- (m.): Alexandre Magne (general macedoni del s. IV aC).amni- (m.): riu.artu- (m.): membre del cos, articulaci.calor- (m.): calor. En el text, uitalis calor: calor vital. Lexpressi uitaliscalor linquit Alexandrum vol dir la calor de la vida abandona Alexandre,s adir que perd el coneixement, es desmaia .Cydno-: Cidne (riu del Prxim Orient).depon- (verb, 3, tr.): treures (la roba).descend- (3, intr.): entrar.erat (3 per.sg. del pretrit imperfet del verb ser): era.et (conjunci copulativa): i.flumin- (n.): FLUMINIS cal traduir-lo per DEL RIU. Es refereix a liquor.

fluuio- (n.): riu.in (prep. dacus.): dins de.interflu- (verb, 4, tr.): creuar.inuita- (verb, 1, tr.): atreure, cast. atraer.itaque (conjunci illativa): aix, doncs.linqu- (verb, 3, tr.): abandonar.liquor- (m.): transparncia.Media- (f.): Mdia (pas dels medes o perses, a Orient).perfuso-: amarat, xop.

puluer-: pols.reg- (m.): rei. Es refereix a Alexandre Magne.

7/29/2019 Llat 4Eso

2/5

rige- (verb, 2, intr.): quedar-se encarcarat, rgid.simul ac (conjunci copulativa): i tamb.sudor-: suor.tunc (adverbi de temps): aleshores.uesti- ( f.): roba, vestit.uitali- (adj.): vital.

TEXT 2. Els vells amics nostres Corneli Escipi i Juli Csar tamb dedicaventemps a descansar i a relaxar-se, cadascun, per, a la seva manera.

Duces Romani non solum pugnas gerebant, sed etiam se laxabant. Porcius

Cato animum curis fatigatum uino laxabat et Cornelius Scipio se mouebat ad

numeros. Cum puerulis Iulius Caesar ludebat. Labor sine fine efficit

hebetationem in corporibus, quoque inter magnos uiros. Somnus requiesque

semper necessarii sunt. (Extret de SNECA, La tranquillitat de lesperit, 17,4-6.)

LXIC (per ordre alfabtic)

ad numeros (expressi): al comps de la msica (literalment, cap a lamsica, en la direcci de la msica).animo- (m.): nim, esperit.Cornelio- Scipion- (m.): Corneli Escipi (gran general de la histria de Roma,

el vencedor dAnnbal a les Guerres Pniques).corpor- (n.): cos.cum (prep. dabl.): amb.cura- (f.): preocupaci.duc- (m.):general.effici- (3, tr.): causa, produir.fatigato- (adj., m.): fatigat, cansat. Recordeu que ladjectiu va en el mateixcas, gnere i nombre que el nom a qu es refereix. Cal tenir en compte tambque com que s un adjectiu darrel verbal pot completar el seu significat amb

un Complement Circumstancial.fini- (m.): fin. Sine fine sin parar.ger- (verb,3, tr.): dirigir.hebetation- (f.): afebliment.inter (prep. dacus.): entre.Iulio- Caesar- (m.): Juli Csar (el conqueridor de les Gllies).labor- (m.): treball.laxa- (verb, 1, tr.): relaxar.lude- (verb, 2, intr.): jugar.magno- (adjectiu, m.): gran, important.

moue- (verb, 2): en el text reflexiu, se mouebat es movia.

7/29/2019 Llat 4Eso

3/5

necessario- (adjectiu, m.): necessari.non solum..., sed etiam... (indeclinable):no noms,..., sin que tamb...Porcio- Caton- (m.): Porci Cat (gran general de la histria de Roma).puerulo- (m.): nenet, nen petit.pugna- (f.): batalla.quoque (adverbi, indeclinable): tamb.requiet- (f.): reps.se (pronom reflexiu): es.semper (adverbi, indeclinable): sempre.sine (prep. dabl.): sense.somno- (m.): son.uino- (n.): vi.uiro- (m.): home.ipso facto (expressi amb sentit adverbial): immediatament.

TEXT 3. Per a refrescar-se. Descripci del naixement duna font daigespures i cristallines prop de la ciutat dHispel.

In Umbria prope Hispellum modicus collis adsurgit nemorosus et opacus. Sub

collem exit fons facitque gurgitem. Aqua e flumine Clitumno uenit. Aqua est

pura et uitrea et rigor certat niuibus. Aquaeductus e flumine usque ad

balineum aquam ducit. Hispellates fortunati sunt! (Extret de PLINI , Lletres,

8, 8, 2-6).

LXIC (per ordre alfabtic)

adsurg- (3, intr.): elevar-se.aqua- (f.): aigua.aquaeductu- (m.): aqeducte.balineo- : establiment de banys.certa- (verb, 1, intr.): rivalitzar. Regeix ablatiu: rivalitzar amb (+ablatiu).

Clitumno (m.): Clitumne (nom del riu).colli- (m.): tur.duc- (verb, 3, intr.): conduir.e = ex (prep. dabl.): de, des de (sentit de procedncia).est (3 per.sg. del verb SER): s.et (conjunci copulativa): i.exit (3 per.sg. del verb irregular exire): brolla.faci- (verb, 3, tr.): fer.flumin- (n.): riu.font- (f.): font.

fortunato- (adj., m.): afortunat.

7/29/2019 Llat 4Eso

4/5

gurgit- (m.): toll daigua.Hispellat- (m.): habitant dHispel.Hispello- (m.): Hispel (localitat de lmbria).in (prep. dabl.): a.memoroso- (adj., m.): ple de boscos.modico-: petit.niui- (f.): neu.opaco- (m.): ombrvol, obac.prope (prep. dacus.): prop de.pura- (adj., f.): pura.-que (conjunci copulativa posposada): i.rigor- (m.): fredor. Es refereix a la fredor de laigua.sub (prep. dacus.): al peu de.sunt (3per.pl. del verb SER): sn.

ueni- (4, intr.): provenir.uitrea- (adj., f.): critallina.Umbria (f.): mbria (regi de la Itlia antiga).usque ad (prep.dacus.): fins a.

EXERCICIS SOBRE ELS TEXTOS TRADUTS

1. Desprs de traduir els textos, busca informaci sobre els generals queshi esmenten: Alexandre Magne, Publi Corneli Escipi lAfric i Gai JuliCsar, i contesta de cadascun dells:

a. Quan va viure?b. Per quines gestes militars s conegut? Fes-ne un resum i situa-les

en un mapa del Mediterrani antic.c. Com es relaxava cadascun dells, segons els textos?

2. Sobre el text 1: com es diu el que li va passar al pobre Alexandre Magnequan es va banyar al riu en plena cancula destiu?

3. Busca el significat de la locuci NIHIL NOVI SUB SOLE. Qu significa?

7/29/2019 Llat 4Eso

5/5

DERIVACI DEL LLAT AL CATAL

Aqu tens algunes paraules dels textos que ens poden recordar lestiu i lacalor. Quines paraules actuals (patrimonials i/o cultismes) han donat aquestesparaules?

aestat-

sudor-

fluuio-

puluer-

LLATINISMES

En les nostres converses o en els nostres escrits encara usem sovintexpressions llatines sense traduir. Tot seguit us en donem unes quantes, ambla seva traducci, per tal que les introduu adequadament en les diferentsfrases que hi ha a continuaci.

1. sub iudice: sota judici2. maremgnum (mar grossa): gran confusi.3. casus belli ('ocasi de guerra'): motiu per declarar la guerra (en sentit estricte

o metafric).4. Qurum (dels quals): nombre mnim de participants (en una assemblea, en

una votaci) perqu es pugui fer.5. Lapsus (relliscada): error (que es comet sense voler). A lexpressi lapsuslinguae (relliscada de llengua), quan diem una paraula per un altra.

6. Accssit (sha afegit): premi de segona categoria en un concurs, que esdna desprs dels premis oficials.

sub iudice; maremgnum; casus belli; qurum; lapsus linguae; accssit

1. La reuni daccionistes es va ajornar fins dilluns vinent, per qu el dillunspassat no hi hagu prou __________________ .

2. El poeta no va obtenir el primer premi, per el jurat li va atorgar un__________________ per la qualitat de la seva obra.3. El president del partit no ha volgut manifestar -se, argumentant que el casest ______________ .4. Lhabitaci de lAlba s un ________________ . Per trobar -hi una cosathi has de passar una bona estona, per qu no hi ha res al seu lloc.5. El locutor va tenir un __________________ : en comptes de dir almamater va dir alma water .6. La intervenci que va fer en Pere va posar sobre la taula un tema que haesdevingut un _______________ . A partir dara ser molt difcil posar -sedacord.