Literatura Llatina

La literatura romana no abraa menys de 10 segles, la literatura llatina escrita en aquesta llengua-, per, pot arribar a ocupar ms de 25 segles (el papa encara escriu en llat i segueixen existint premis de poesia en llat).

Per a poder conixer i situar b els seus principals autors, cal ser coneixedor de la histria de Roma:

La fundaci de Roma s una data mitolgica, el 753 a.c. No s, per tant, un fet cientfic, per totes les ciutats necessiten dun mite fundacional per a constituir-se. En el cas de Roma el mite s el de Romul i Rem que es pot estudiar des de la literatura comparada per a veure connexions amb altres relats daquest caire: una verge vestal queda prenyada i, com en moltes altres cultures, trobem el tpic del crim com a element fundador; molts mites i fundacions de ciutat sorgeixen duna vulneraci del cosmos. Roma est rodejada daigues pantanoses que, fins el S.XIX van haver de fer obres de sanejament.

El primer sistema de govern rom fou la monarquia que arrib a durar 250 anys fins el 509 amb la seva expulsi de la ciutat. La mitologia ens parla que foren 7 reis (probablement una simple invenci donat el carcter cabalstic i mgic del nmero 7). Aix vol dir que, en els seus inicis, Roma esdev una ciutat-estat i es conquerida pels reis etruscs.

La monarquia s, per a Roma, un mal record brutal; a lltim rei lanomenen el superb perqu marxa amb Lucrecia. Des daquell moment la monarquia s odiosa pels romans i, per a evitar el retorn de la mateixa, fundaran la repblica: un sistema pensat per a qu una persona sola no torni a concentrar tot el poder. La figura del rei ser repudiada contnuament en la historia romana.

A la repblica manen dos consols que, un cop escollits per sorteig, un es quedar a Roma i laltre senviar amb lexercit (ja que lexercit tenia vetada lentrada a la ciutat). Els nobles o aristcrates eren aquells que composaven el senat que, segons lpoca, podia tenir de 100 a 300 senadors. El poble era representat per un sol magistrat: el trib dels plebs que noms tenia tres poders: el poder de la invulnerabilitat personal, el poder de convocar el senat quan fos i el dret de vet sobre qualsevol cosa del senat (tres poders importantssims). La histria de Roma sempre podr explicar-se com la lluita entre poble i noblesa.

Amb la conquesta dHispania, Roma esdev un estat imperialista per que encara no s un imperi. Tots els soldats romans eren ciutadans romans que noms lluitaven daquesta forma per la ptria. El servei militar durava 20 anys i durant aquest temps els soldats seguien essent ciutadans per amb suspensi de drets: no podia ni casar-se. Quan sacabava el servei militar, et donaven una terra per aquesta situaci va acabar per collapsar.

En arribar al sud dItlia, Roma es troba amb la cultura hellnica. Els romans, per, decideixen no unir-se a la cultura grega per no perdre el seu passat, la histria dels seus avantpassats (un concepte clau en limaginari rom). Tota la histria romana estar marcada per la influncia de la seducci que el mn grec exercir en ells. Ser el model grec, precisament, qui acabar amb la repblica romana ja que molts romans apostaran per una altra forma de govern que sassemblava a les tiranies greges.

Aquest sistema de govern republic anulla el jo. En aquest sentit noms cal mirar les esttues i busts de senadors romans que mai sabrem el seu nom i que son tots rgids i idntics. Aix s aix ja que quan un senadors es feia representant del poble rom li interessava representar la seva dignitat com a tal i no el seu jo individual. En canvi, en el mn grec, Alexandre Magne era representat despullat tal i com es representva als dus. Els romans veuran aix i ho voldran imitar i aleshores seran criticats i impactar molt.

En aquesta relaci Roma-Grcia, cal dir que Roma sempre es sentir superior a Grcia. I aix ser en el mn militar per inferior pel que fa a la seva cultura, el moment clau de la nostra cultura s que Roma absorbeixi a Grcia i ens traslladi el seu llegat.

Continua la histria: triumvirat, traj primer emperador no itlic.

August fixa les fronteres de limperi i crea una zona compacte grcies a les fronteres naturals de lAtles i el desert pel Sud i al nord el Riu Danubi. Ms tard Traj satreveix a trencar aquestes fronteres i conquereix lactual Romania.

La literatura romana sempre es construir com a interacci amb els models grecs. De fet, la primera obra de literatura llatina s una traducci de lOdissea. Un altre exemple daquesta relaci podria ser el fet de que Catul reprengui els versos de Safo i fins i tot la seva estrofa.

Teatre Rom: la Comdia

El teatre rom t un origen diferent del grec; neix per adopci i cpia dels mateixos gneres grecs. En base a fonts clssiques sha atribut la implantaci del teatre a roma cap al 240 a.c., una data certament arbitrria. Cal saber, que tot i que el teatre arriba principalment per fonts estrangeres (gregues i etrusques, precisament arriba a Roma desprs de les guerres pniques quan el mn llat ja ha tingut contacte, lgicament amb els etruscos, i tamb amb les colnies de la Magna Grcia). La influncia etrusca tindria relaci amb els ludi scaneci una mena de jocs on es ballava per calmar els deus desprs de les pestes que van arrasar Roma i que estarien protagonitzats per ludones provinents dEtruria. Ms tard els iuvenes romans haurien imitat els ludones, per introduint combats verbals i finalment aquests espectacles haurien estat protagonitzats pels histrions (actors professionals) que haurien dut a terme les saturas (barreja de cant i dansa acompanyat del so de la flauta). Hauria arribat un moment que, Livi Andrnic hauria introdut un argument i hauria passat, essent ell el primer actor de teatre, de la satura a la fabula. Tamb sembla ser que abans de larribada dels models grecs, podrem trobar representacions de mims homes i dones sense mscara donaven vida a un text en prosa-, i les anomenades farses atellanes en que apareixien quatre models de personatges: el geperut, el vell, el glot i el jove estpid (Maccus).

En tot cas, sembla ser que laportaci etrusca fou vital per lorganitzaci o el naixement social del teatre, per s evident que lorigen del teatre com a gnere literari veu clarament de les fonts gregues i no s un procs natural sin ms aviat mimtic del mn hellenstic: el mn grec importar la comdia palliata i ser clau en el desenvolupament de la tragdia praetexta i la comdia togata.

En poca romana, a ms, com en lAtenes de Pericles, per representar una obra era necessari guanyar prviament un concurs amb votaci popular i per tant els autors escrivien obres que poguessin agradar al pblic.

Ara b, el teatre roma i el grec no sn iguals. Aix s aix ja que la tragdia grega no s repetible. La societat no s la mateixa i els romans no experimentaran, en el seu nou context social, el fenomen de la catarsi. Eren, a ms, fora ms amants de la comdia que es va desenvolupar fortament en poca republicana.

Della, per, nicament conservem obres completes de dos autors: Plaute i Terenci, que sumen un total de 26. El seu estat de conservaci s per tant molt baix, ms si pensem que els dos autors foren cultivadors del gnere de la comdia palliata i que per tant no tenim mostres dels altres gneres cmics, que podrem arribar a xifrar en 5.

El primer dells, el que cultiven tan Plaute com Terenci, s la comdia palliata fortament hereva de la comdia nova grega-. Presenta personatges, context i argument grecs, carcter festiu i una primacia de la expressi literria per sobre del terreny fsic. En podem destacar, juntament amb els ja esmentats, Livi Andrnic.

Desprs ve la comdia togata, amb personatges ja itlics per similar a la palliata en els altres aspectes. Ms tard la Atellana que ja no t model grec i que presenta un argument molt simplificat i de caire bufonesc. nicament va durar una generaci i es pensa que donaria ms importncia a la expressi corporal que a la verbal. Finalment tindrem el mim, i la trabeata que nicament sabrem de la seva existncia per mitj duna anotaci de Suetoni.

Plaute: No sabem prcticament res de la seva vida amb certesa. De fet el seu nom no est gaire clar, primer apareix amb el nom de Plautus en el prleg de cinc comdies, desprs amb el de Maccus i finalment Macci Titi. Ms tard, ja en el S.XIX, es generalitzar ls del nom Tito Macio Plauto, tal i com es veuria en el palimpsest Ambrosi. Es probable que nasqus cap al 250 a.c. i moris el 186 a.c. Si que sabem que va arribar a ser el magister regis duna companyia (una mena de director, productor, actor protagonista i autor de les obres, tot a lhora). Sarrunar i posteriorment treballar i acabar fundant una altra companyia no sabem si aix s una invenci literria de Varrn-. El cnon de les seves obres conservades es xifra en 21 comdies, tot i que hauria escrit 25 i potser collaborat en 130. En podem destacar la comdia dels ases, Amftri, la comdia de la maleta, Mercader o Casina. Els noms no serien donats per Plaute sin que fan referncia a algun personatge de lobra o alguna situaci i sn posteriors.

En elles es barregen noms grecs amb lacis i els personatges vesteixen amb roba grega i, a ms, lacci solia situar-se a Grcia aquesta llunyania geogrfica pel que fa a lambientaci li dna perms per a presentar situacions comico-absurdes amb total llibertat.

Podem dir que la comdia de Plaute s imitaci de la de Menandre, no pas de la dAristfanes, probalement perqu era impossible la implantaci a Roma duna comdia crtica polticament parlant com les dAristfanes o potser perqu el senzill argument de les obres de Menandre o Filemn les feia ms universals i ms fcils dimportar. En tot cas, el concepte dimitatio era un concepte molt ms laxe que ara mateix. s lcit agafar dues obres i barrejar-les, el concepte de loriginalitat nostre s herncia romntica i no clssica.

Els prlegs de Plaute, a diferncia dels de Terenci, es limiten a exposar i explicar que passar en escena perqu el pblic conegui prviament la histria i evitar que es perdi en cap moment. En el cas concret de la comdia dels ases fa una explicaci don ha sortit el text.

Les seves obres sn obres sense moral ni un missatge concret, nicament pura discussi que sost la grcia i una abundncia important de jocs lingstics per a provocar la diversi allusions a la vida romana, burles del mn de provncies o bromes obscenes-. Largument sol assemblar-se i seguir un gui prototip: embolics amorosos que sempre acaben amb un esperat final feli. A ms, en la seva representaci el espectador ja estava acostumat al argument perqu lhauria vist en altres comdies de Plaute o perqu el mateix lanticipa en el prleg i explica all el final de lobra. Com en Terenci, els personatges estarien tipificats (es poden arribar a comptar 9 categories). Tenen tamb fora segments cantats.

Terenci: De Terenci si que coneixem la seva vida en profunditat grcies a Suetoni. Nascut al Nord dfrica, entrar com esclau en la famlia de Lucano on se li proporcionar una gran educaci (de base hellenstica) i finalment se li donar la llibertat. Un cop a Roma, entrar en contacte amb gran part de lalta societat del moment i hauria estat protegit per la famlia dels Escipions, grcies a aquesta relaci no shauria de preocupar de lxit de les seves comdies i podria fer obres ms cultes i que denotaven un amor per la cultura hellnica (per mitj de referncies) ms acusat que en les de Plaute. Segons Suetoni va fer un viatge a Grcia don mai va arribar a tornar. De les seves obres, de les que conservem 6, sabem que tenien msica (en el cas de Plaute no ho podem arribar a conixer). En podem destacar La noia dAndros, els Germans o la Sogre.

Plaute i Terenci presenten uns personatges similars, en el segon solem trobar uns tpics o estereotips molt determinats: el que senamora de la noia impossible (adulesquens), la noia que sol ser objecte de desig, el pare (normalment un vell verd), la mare i dos personatges fonamentals: el parsit i lesclau. Lesclau s el ajudant alter-ego del protagonista. El parsit no collabora en la societat i viu nicament dembolicar la troca i complicar les coses al protagonista desencadenant tota lacci. Com Plaute presenta personatges amb noms grecs, tot i que el nom ja diu com sn els mateixos personatges, sn noms parlants. A ms, trobem una major caracteritzaci dels personatges que en Plaute: sn ms profunds i no tan esquemtics i, a ms, experimenten una evoluci. La comdia del primer s ms espontnia, risible i lleugera i la de Terenci respon a una composici ms reflexiva i pausada.

A diferncia de Plaute, per, les seves obres tenen un motiu ideolgic i tot acaba amb una recomposici de lordre. s ms profund que Plaute des dun punt de vista psicolgic.

Terenci elimina el prleg expositiu (aquell que posa en situaci al pblic del que passar). Els prlegs de Terenci fan crtica literria: parla dels problemes que ha tingut per a fer les obres i les crtiques que ha vingut rebent, ja que Terenci fou acusat molts cops dapropiament de les obres, s per aix que far dels prlegs una apologia personal. Aix obliga a Terenci a administrar la informaci ja que al no haver prleg expositiu haur de suplir aquest problema per mitj de monlegs en qu els personatges narraran que ha passat abans de linici de lacci.

Tamb s habitual en Terenci la doble intriga (tot i que sovint no acaba de tancar molt b les dues trames o alguna queda penjada).

Tamb cal destacar la humanitas de Terenci, que demostra el seu inters per lhome. All que li interessa s lhome en tan que sser social i el concepte de ciutad que implica una voluntat i un comproms de lhome envers la ciutat. En aquest sentit, en les seves obres, s fonamental el concepte de Paideia que s refereix al procs daprenentatge i de formaci o educaci de lhome per a sser ciutad. Tot i aix, com que el pblic que freqentava a Terenci i a Plaute era el mateix, el primer mai va arribar a tenir el mateix xit que el segon ja que el pblic no comprenia les seves obres molt ms elaborades i lentes que les de Plaute, si que agrad, per, a una minoria culte com Cicer.

La poesia

Les primeres manifestacions de poesia romana sn textos pics anteriors a Virgili com els de Ennio, o els de Livi Andrnic. Eren escriptors que escrivien ms gneres que pica perqu eren completament conscients de qu la biblioteca de la literatura llatina estava buida de molts gneres i calia omplir-los.

Ennio feia pica sobre la famlia dels escipions i de les guerres pniques. En la seva pica, com en els altres textos del mateix gnere romans trobem el problema de ladopci del sistema mtric grec a la llengua llatina. Els romans van utilitzar lhexmetre dactlic dHomer tot i que la seva llengua no t tantes sllabes llargues com la grega i per tant estaven molt ms limitats pel que fa a la composici.

Aquestes primers mostres potiques, per, eren clarament impersonalistes (no tenien una expressi clara del jo). s per aix que podem parlar de laparici del jo en el S. II a.c. duna veu potica individual i prpia que trobarem en la figura de Gayo Lucilio, autor satric. Ms tard, Quintili far la seva institutio oratoria i dir que els romans sn imitadors de tots els gneres grecs menys la stira que es invenci totalment llatina. Lucilio s el gran inventor i precursor de la stira, un gnere potic escrit en vers molt difcil de definir donat el seu gran ventall temtic. Abarca atacs contra les dones, crtica social, ensenyaments filosfics, etc... s desconeix lorigen del terme, en tot cas la stira va servir per explicar coses referents a la societat. s difcil, en alguns casos, diferenciar la stira de lepigrama perqu sinfluencien mtuament, tot i que el segon normalment s ms curt.

Pel que ens interessa, per, cal dir que a les stires apareix per primer cop el jo en la presncia del esfragis que en grec vol dir segell. El segell de lautor, jo sc aquell que va fer...

Ms tard sorgeixen els anomenats poetes neoterics. Els poetes noterics viuen en un context diferent dels anteriors. Roma ja ha fet la seva plena expansi territorial i ja tenen com a model als poetes grecs dpoca alexandrina, especialment Callimac i tamb els elics Alceu i Safo, ja no pas a Homer, ni aquells que imitaven el seu estil en poca romana, com per exemple Ennio. Es podr dir que sn els renovadors de la lrica del moment amb composicions breus que rebutgen la grandesa prpia de lpica i es centren ms en el jo i en la quotidianitat, plenes de puresa esttica, amb gran preocupaci per lelegncia del poema i el seu treball mtric. En podem destacar Catul, Valerio Catn o Helvio Cina.

Aspiren a lepilion, poesies de reduda dimensi, petites epopeies, com poemes pics concentrats on, a ms, es fa una ostentaci de la cultura literria. En seria un bon exemple el dedicat a les bodes de Peleu i Tetis escrit per Catul, on trobem en poc ms de 400 hexmetres un gran domini del tema mitolgic, una gran carrega sensual o ertica i reflexions moralitzants. Es podria arribar a dir que la tradici de lepilion influenciar clarament en les Metamorfosis dOvidi.

Tamb cultivaven lepigrama. Solien ser personatges pertanyents a la noblesa que vivien un estil de vida bohemi i solien ser apoltics o b sinvolucraven activament en poltica per eren capaos de saltar entre bndols. La seva lrica es caracteritza per lelegancia i el refinament aix com per la gran crrega de referncies mitolgiques, i els jocs de paraules. El terme neotric, per, s pejoratiu i fou usat per Cicer que fou un neoteric arrepentit. Es van desenvolupar en el S. I a.c.

Catul: s el neotric ms important del que tenim constncia i conservem gran part de la seva obra grcies a un Codi trobat en el s.XIV a Verona, la seva ciutat natal, i que actualment est perdut. De la seva vida no sabem amb certesa la data del seu naixement ni de la seva mort, tot i que sembla que va nixer a Verona cap al 85 a.c en el si duna famlia influient. Amb vint anys, aproximadament, viatja a Roma on sintrodueix en els cercles dels poetes neotrics. Parla en poemes lrics duna amada (Lesbia) que inaugura la llista damades literries. Lesbia en realitat es deia Clodia i fou un personatge real, germana del consul Publio Clodio. En els seus poemes tamb s parla duna relaci amb un noi jove anomenat Juvencio.

De Catul conservem el Liber Catuli que sens dubte no s un llibre tal i com lhauria publicat el propi Catul si el va arribar a publicar. En total, ens ha arribat fins a nosaltres un corpus de 116 poemes. Que sovint es classifiquen de forma arbitraria o externa segons la seva llargada o el tema que tracten. Segurament, Catul, dhaver publicat els poemes, no ho hauria fet en un ordre tan irracional i probablement hauria seguit una lgica cronolgica.

Per la seva distribuci temtica, podem parlar de poemes de quatre classes: poemes de diatriba sn aquells en que Catul escriu als seus amics Furio i Aurelio, Juevencio, Cesar, etc-, poemes damor dedicats majorment a Lesbia, per tamb alguns a Juvencio-, poemes damistat o finalment els poemes de reflexi personal on Catul reflexiona sobre la solitud, la proximitat de la mort, lamor, lamistat, etc...

Segons la forma mtrica podem parlar de poemes ymbics i epigrames (de curta extensi, on parla dexperincies viscudes per ell mateix), i poemes narratius ms llargs que els primers on dna espai a les seves idees i pensaments.

En els poemes de Catul trobem resumits la majoria de temes que interessaven als neoterics: poesia ertico-amorosa, descripcions de la natura, stires poltiques i poemes dinfluncia mitolgica. En la seva poesia trobem dos elements que marquen notriament els seus textos: la infidelitat de Lesbia i la mort del seu germ.

Com en tots els neotrics, Catul est profundament influenciat per la poesia hellenstica tardia, en especial per Calimac, i rebutja escriure a la manera pica prpia dHomer. Tamb es fa evident la influncia de Safo de Lesbos: alguns versos de Catul sn herncia directa dels sfics com per exemple el de un fuego me recorre; i fins i tot adopta la mateixa estrofa sfica i anomena a la seva amant Lesbia. Fins i tot en la selecci del vocabulari, en la seva preocupaci mtrica i en el fet destar carregat de sentimentalisme o de lirisme s nota la influncia grega.

Catul comena parlant de les seves poesies com a nugae (bagatelles o jocs). Catul introdueix lamor com a sentiment carregat dintencionalitat revolucionaria i fins i tot antisistema a Roma, lamor era un sentiments prcticament inexistent. nicament existia el matrimoni i el sexe-. Catul ja es presenta amb la figura del boig perqu est fora de la societat establerta a causa dels amors que sent per Lesbia que a ms vol conquistar. s un jo potic malalt damor. Dit daltra forma escriu en una llengua culta i aristocrtica sobre certs temes que no sn propis del mn aristocrtic com era precisament lamor.

Tot i aix Catul insisteix en separar entre realitat i ficci i es defensa a si mateix: en la vida pblica sha de ser cast, ara b, en el terreny literari reivindica la llibertat a ser com ell vulgui ser, aix sinterpreta el poema de os voy a dar por el culo. Vol dir que una cosa s la urbanitas i laltra, molt diferent, la creaci literria.

Dell podem arribar a dir que s el gran inaugurador o influenciador de la elegia romana grcies al seu subjectivisme alhora de narrar tot el procs de la relaci amorosa amb Lesbia, aix com el gran renovador de la lrica romana en tant que membre destacat dels neoterics i per la proximitat dels seus versos al sermo, a la paraula parlada.

Lucreci

Situem a Lucreci en el S.I a.c., el moment de major efervescncia del pensament i la ideologia romans, coincidint amb el moment en qu la filosofia grega sintrodueix en el pensament rom, ja que, tot i que ja havia sigut traduda al llat amb anterioritat, s en aquest segle que es produeix la seva expansi. Un daquests personatges claus per a la transmissi del llegat grec fou Cicer que va traduir i publicar tractats de filosofia grecs i va exercir el paper de preceptor cultural. Tamb es creu que fou el editor del gran poema de Lucreci de Rerum Natura.

No coneixem gran cosa de Lucreci, San Geronim va escriure una biografia dhomes illustres i entre els pagans hi figurava Lucreci amb una breu menci de 4 linies: Va morir lany 55 a.c. a causa de lefecte dun filtre amors que portava temps tornant-lo boig, a les estones lucides escrivia el seu gran poema. s evident per que, donat la gran complexitat dun poema com el Rerum, no pot haver sorgit duna ment malalta; aix ms aviat fa penar en un ajustament de comptes entre Sant Geroni (crist) i Lucreci, pag extrem.

En de Rerum Natura, Lucreci propossa la translaci del pensament dEpicur al mn llat. Sabem que va tenir molt dexit i, a ms, un gran poder subversiu fet que va condicionar que les elits romanes, per por a ell, proposen tancar-li les portes. Tot i aix, el poema no noms planteja una filosofia moral o tica, sin que tamb cont una cosmovisi com a pas previ daquesta moral.

Lucreci, en el moment en qu escriu el poema, s conscient de qu esta important un pensament pel que la llengua llatina no est preparat per a expressar o comprendre. Per a fer-ho es servir dels hexmetres que en llat fins al moment- nicament shavien utilitzat pel gnere pic (sobretot en les figures dEnnio i Nevio). A ms, el llat tamb era una llengua pobre que no tenia la terminologia adequada, per aquest motiu, Lucreci, es veur obligat a crear termes nous.

En total la seva Rerum Natura est conformada per 6 llibres per no sabem del cert si fou completada o no, ja que el final de lobra s abrupte, acaba amb la descripci duna peste a Atenes, fet que no lliga amb el tema moralitzant del poema-. El poema sembla tenir com a objectiu alliberar a la societat de la por a la mort ja que aquesta els porta a actuar de forma irracional.

Lucreci, en la cosmovisi que presenta, parla dun univers format per toms que sn buits i immortals. Les combinacions dels toms per, si que sn mortals i s aqu on es pot produir la mort humana, per els toms sempre restaran immortals i daquesta forma mai sarriba a la mort. La mort s noms un accident del cosmos i, tot i aix lnima humana s material i no immortal. Els toms que presenta Lucreci sn indivisibles ja que pels grecs la extremitat dun tom s tan petita que escapa als sentits. Nega, tamb, el principi de generaci espontnia: res neix del no res. De la mateixa forma res torna al no res, s a dir, quan morim la natura no ens desintegra, simplement es trenca luni dtoms i tornem al estat inicial. Aqu radica lelement ms modern del seu pensament: lunivers ni es crea ni es destrueix sin que es transforma.

Loratria romana Cicer

Ls de la paraula en pblic per a agradar, seduir i convncer, el que podem conixer com a oratria, va tenir a Roma un s prolongat i fructfer grcies al sistema poltic de la Repblica que contemplava la consulta pblica. Amb la caiguda de la Repblica davant del Imperi, la oratria perdr importncia i es centrar nicament en ser un discurs bell o agradable, buidant-se de contingut, i daquesta forma evolucionar cap a la retrica. De la mateixa forma que en el mn grec, a Roma existia la oratria pblica pronunciada en el frum-, loratria forense en judicis o tribunals- i fins i tot en algunes manifestacions religioses Elegia fnebre-.

Desprs de les guerres pniques, amb lhellenitzaci de Roma, lOratria adquireix un paper clau en la vida pblica de la ciutat i lestudi dels elements que la componen acaba per originar la retrica. Grcies a la retrica, sestableixen les qualitats que ha de tenir un bon oradors i els seus discursos, aix es dictamina que aquest ha de ser perfectament versat en les diferents parts del procs de fer un bon discurs: inventio, dispositio, Elocutio, memoria i pronuntiatio. Tamb era necessari conixer i dominar els tres estils de discursos segons el seu nivell: genus grande, genus medio, genus tenue. s grcies a aix que loratoria i la retrica van ajudar sobremanera a millor i perfeccionar la prosa romana.

Tamb trobem en loratria romana reminiscncies clares de la grega, a destacar la seva divisi en tres escoles les mateixes que en el mn hellenstic-. Lescola neo-tica: que propugnava un discurs senzill similar a la parla i no gaire saturat dornatio, en podrem destacar Calvo. Lescola de lasianisme, caracteritzada per un alt nivell retric i per una gran preocupaci per lembelliment dels textos, en podrem destacar Hortensio. I finalment lescola rdica, a cam entre els dues anteriors, i en la que es va formar Cicer.

Cicer: Nosaltres som hereus de la forma retrica dexpressi ciceroniana. Cicer ha condicionat la nostra forma dexplicar-nos a nosaltres mateixos, darticular discursos i de relacionar-nos amb el mn que ens envolta. Dell podem conixer la seva vida i els seus posicionaments poltics amb gran detall grcies a la biografia que en va fer Plutarc i tamb grcies al seu propi corpus epistolar.

Cicer neix a lany 106 i mor al 43 en el si duna famlia de la baixa noblesa rural. El mn de Cicer s el de una Roma amb mxim espansi territorial per al mateix temps amb una gran crisi interna i marcada per una profunda guerra civil (conflicte entre noblesa i poble que sacaba perfilant en el partit senatorial i el partit popular). Cicer t una idea global dels problemes del seu temps i tracta destablir una soluci (tot i que infructuosa) Cicer tamb contribueix al forjament de la identitat romana. Va aconseguir arribar fins on ho va fer grcies al seu talent i a les seves dots lingstiques i no pas grcies a tenir una famlia rica. Va viatjar pel mn grec per a perfeccionar la seva elocutio i el seu art retric.

Cicer va voler unir el pensament poltic amb la praxis daquestes mateixes idees i fou precisament aix laposta que va fracassar. Cicer fou un home de famlia acomodada per no noble que amb origen humil va ocupar alts crrecs de poder i aix no era perdonable en la Roma del seu temps. Cicer va arribar a aquests crrecs amb el poder de la seva oratria; va comenar la seva carrera treballant dadvocat, aix li don gran fama ja que els judicis en el seu dia eren pblics. I comena la seva carrera defensant a Sexto Roscio un home acusat per lhome ms important de Roma daquell moment i que, per aix, ning volia defensar. Al cap de vint anys, Cicer ja t una important carrera en ladministraci pblica i ha sigut pretor i ara s consul. s en aquest moment quan sadona duna conspiraci en contra del poder i a favor dun cop destat, la conspiraci de Catilina. Ell sespera fins a lltim dia per a agafar-los in fraganti. Cicer es rebut com un heroi i rep el ttol de Pater Patriae, per aleshores sexcedeix i presenta lacusaci de lestat contra ells i demana la pena de mort, fet que fa girar a tota la alta societat romana en contra seva aquesta acusaci es pot veure perfectament en els seus quatre discursos de les calinaries. Sexiliar i posteriorment ser assassinat pel segon triumvirat.

Dell en conservem 58 discursos. Sn en la seva majoria discursos duna gran preparaci i que a ms es fonamenten sempre en la defensa i mai en latac, quan ataca alguna cosa com en les Catilinaires, sempre es per defensar alguna altra cosa (en aquest cas tot lEstat). Dues de les seves obres ms importants sn de oratori on es descriu lorador ideal, i de republica on es parla de lEstat Rom ideal. Tamb destaquen les filpiques en les que exigeix la salvaci de la Repblica i del Senat. Hi hagu un moment en qu Cicer va comandar Roma sense ostentar cap ttol de poder, per en formar-se el segon triumvirat, aquests lassassinen i Antoni exposa el seu cap en pblic.

Perfectament coneixedor de lart retric, es creia que Cicer tenia una memria prodigiosa. Era conscient tamb de la importncia de la pronuncia perqu un discurs agradi al pblic i per aix les parts finals dels seus discursos solen ser especialment emotives i enrgiques. Tot i aix dominava els tres estils ja que era conscient que en determinats afers privats, lexcs dafectaci i demotivitat podia resultar perjudicial i aleshores recorria a un nivell lxic i retric ms senzill. Sha anomenat a la prosa de Cicer com el punt culminant de la prosa artstica clssica; els recursos que utilitzava en el seu estil eren diversos metfores, menonmies, anfores...-, per destacava especialment la forma com construa les frases, elaborant perides oracionals simtrics. Cicer persegueix una paradoxa estilstica: lartificiosa naturalitat, i al llarg de la seva trajectria es produeix un procs de modernitzaci del llat grcies a leliminaci de paraules arcaiques ja totalment en dess. Els discursos de Cicer estan basats en el concepte de la continnitas (cantar de forma compassada, simtrica).

Entre els seus discursos podem comentar alguns: In Verrem, acusa a Verres, governador rom a Sicilia, resulta una bona font de coneixement per a investigar en ladministraci del mn rom. De lege agrariam on debat sobre reformes de la distrubici de les terres agrcoles. In Catilinam, un total de 4 discursos que ell va publicar ms tard per tal de defensar la seva gesti com a cnsol, no es t la certesa que tos ells fossin pronunciats, i no sabem si certament van ser els discursos originals o una reelaboraci del propi Cicer desprs del pas dels anys. Finalment les Flilipiques, un total de 14 discursos de lpoca madura de Cicer escrits al voltant dels anys 42 i 43 a.c. en que Cicer va passar de comandar Roma salvant el Senat a ser perseguit pel segon triumvirat.

Cicer participa del debat lingstic entre analogia o anomalia, entre asianisme i aticisme (Cicer era membre de lescola eclctica i reclama el poder alternar entre estils segons el caire del discurs i el pblic a qui vagi dirigit; segons sembla Cicer era un gran orador per no tenia el mateix coneixement de lleis i les parts de fonamentaci jurdica sovint no les escrivia ell), tamb en el debat entre grec i llat (ell defensa ls del llat per utilitza certes expressions gregues en les seves cartes; ja que va escriure, a part dels seus discursos, ms de 900 cartes de les quals ell tenia plena conscincia que anava a publicar i per tant estaven polides).

Tamb s evident que havia de prendre partit en la guerra civil que sestava produint i posicionar-se del costat del partit dels populars o dels optimats. Cicer dir que per a salvar a Roma fa falta la concrdia entre tots els homes (els nobles i els que shan guanyat aquest dret pels seus mrits, proposa unir una aristocrcia amb una meritocrcia). s el que ell anomen Concordia Omnium Bonorum,

Tamb establir el concepte de la humanitas com a clau del seu pensament poltic i ideolgic, relacionant humanitas amb el fet dsser un ciutad amb els seus drets i responsabilitats i, per tant, amb una gran implicaci social.

Alternar (sobretot en els seus ltims anys), els discursos amb tractats de retrica o filosofia entre daltres; ja que Cicer creia que qualsevol home culte havia de fonamentar la seva formaci en la filosofia.

Virgili

El gran poeta del mn rom, al S.IV desprs de la cristianitzaci, els creients consideraven a Virgili lnic pag que shavia de llegir; fins i tot estava considerat un sant (es creia que tot el que havia escrit era un text proftic sobre larribada de Crist) i els seus versos sutilitzaven com a forma dinterpretaci del futur.

Sabem que va nixer a prop de Mntua lany 70 a.c. Va estudiar a Mil i es trasllad a Roma abans de lany 50 a.c. All renuncia a la carrera forense i sintrodueix en els cercles literaris de la ciutat iniciant la composici de les Bucliques que el consagraran com a poeta i laseguren el mecenatge de Meces i August. Aleshores es trasllada a viure a Npols on escriu les Gergiques. Cap a lany 26 a.c. comena la redacci de lEneida, dedicada a August, per Virgili lany 19 a.c. decideix fer un viatge a Grcia per a veure els escenaris on transcorren els primers versos del poema i all caur en malaltia i morir essent enterrat a Npols. Virgili mor amb lEneida inacabada i el poeta dna lordre de qu es cremin, cosa que August no obeeix. Es per aix que es suposa que certs versos han patit una modificaci posterior, digual forma que els versos que obren lobra en moltes edicions no sn originals de Virgili.

Les Bucliques, o glogues, s la primera gran obra dOvidi. Es tracta de 10 poemes escrits en hexmetres dactlics i profundament influenciats per Tocrit i que, segons el propi Virgili admet, van ser compossats a causa de lincitaci de Gayo Asinio Polin qui el va ajudar a solucionar el problema de confiscament de les seves terres, tal i com volien fer el triumvirat per a pagar als soldats que es llicenciaven, (en les glogues manifesta la por que li feia perdre les terres per mitj del pastor Melibeo, que les ha perdut). Sn un gran exemple de poesia pastoril en qu pastors cultes experimenten amors elevats en una natura idllica. La natura que presenta Virgili sintepreta com una idealitzaci de la regi dArcadia a Grcia, i els pastors que per ella hi deambulen sn poetes i homes doctes en msica i mitologia que sovint es poden identificar com a personatges reals de la Roma del moment. Dins de les Bucliques, a ms, trobem la utilitzaci de recursos com el dileg entre pastors, el cant amebeu, o lepylion propi dels poetes neoterics i en ella es pot trobar, una clara reformulaci per contaminatio de composicions anteriors, especialment gregues i de Tecrit. Les glogues, a ms, estan estructurades per mitj duna disposici circular en qu la primera correspon a la 9, la 2 a la 8, etc... amb la 10 com a epleg i la 5 com a eix de simetria. De totes formes, encara que els pastors siguin massa cultes per el mn que Virgili descriu, aquest es percep com a autntic donat el seu coneixement del mn rural (ja sha dit que provenia de la burgesia campestre).

Desprs de lxit de les Bucliques, Virgili entre dins el cercle de Mecenes i escriu les Gergies sota la seva tutela. Les Georgies discorren altre cop al voltant del tema del camp i de lagricultura per ja no com un poema pastoril sin ms aviat amb una estructura similar i influenciada pels Treballs i els Dies dHesiode. A ms, saprecia la importncia de Mecenes ja que Virgili el lloa i lloa tamb a August que recentment havia guanyat en la batalla dAccio i que Virgili lidentifica com si fos un dels dus i patrons de lagricultura. Es tracta dun poema escrit tamb en hexmetres. Tamb en serien influncia Calimac, els neoterics o Lucreci.

Aquesta lloa dAugust que es troba en les Georgies ens prepara per la seva gran obra: lEneida. Per a comprendre millor lEneida primer cal entendre el context histric del moment:

Situaci poltica: Octavi fill adoptiu de Csar dominar Roma a la mort daquest, prviament havent format un exercit i derrotant a Marc Antoni a la batalla Accio. Octavi divinitzar al seu pare adoptiu aprofitant una llegenda popular que diu que desprs de la seva mort als Idus de mar, sorgeix del seu cos una estrella que va al cel. Octavi repetir en les monedes el rostre de Csar i lestrella. Aix inaugurar una tradici de divinitzaci post mortem dels emperadors. A laltra banda en certs casos es far la damnatio memoriae en la que es tractar de esborrar les restes daquests emperadors concrets.

August justificar el cop destat dient que nicament estava castigant els assassins del seu pare i aix naixer la imatge de Mart venjador. Tamb crear un for amb el temple de Mart venjador com a antesala del mateix i el rodejar desttues dels grans homes de roma i tamb dels personatges ms importants de la seva mitologia; donant lloc aix a lorgull de ser rom.

August diu, la res gestae, estar legitimat pel seu valor, clemncia, justcia i pietat que han sigut donats pel Senat. Construcci de lara pacis. s fonamental en August tamb el mos maiorum (retorn als costums dels grans, de la tradici). August a ms, a part de les monedes i les inscripcions, utilitza els poetes per a promocionar-se. Mecenes funda un cercle literari don sortir Horaci i Virgili ja que August necessita un poema pic que el justifiqui. Tamb es justificar amb Tcit.

LEneida constitueix per tant un poema escrit amb la finalitat de justificar i dotar duns orgens mtics la Roma dAugust, tot emparentant-lo amb Enees. Tot i aix no necessriament sha pensar que lEneida sorgeixi com si fos un encrrec; ms aviat s una combinaci de tres factors: levoluci esttica del propi Virgili, levoluci de la literatura romana del moment que partia de models senzills cap a composicions cada cop ms complexes, i finalment el context poltic i de grup que envoltava al seu autor: a destacar lamistat amb Mecenes i August i la victoria daquest sobre a Alexandria.

Per a fer-ho, Virgili va recrrer a lpica romana, especialment dEnnio i de Nevio que barrejaven o posaven els fets heroics al servei duna empresa nacional. Aix ho va barrejar amb lstica neoterica i amb les seves formes piques, concretament lepylion i sobretot amb el mxim referent amb pica de tota la histria: Homer. El poema de Virgili s mximament homric, ms que els dEnnio o Nevio. Virgili no noms adopta lhexametre dactlic sin que reprodueix detalls que es troben en les epopeies homriques com descripcions de combats, assembles de dus, etc... Virgili en certa manera va innovar amb respecte els neoterics incorporant un gran inters pel futur de la ciutat i de la vida pblica. Va innovar tamb amb el que sesperava dell ja que en lloc de fer un poema pic sobre la batalla dAccio, va convertir el passat en present i va situar el seu present en un futur proftic tal i com es veu en la baixada als inferns, i, finalment, va innovar amb la tradici pica romana dEnnio i de Nevio fent un text gaireb ntegrament homric.

Baixada als inferns amb el missatge de que vol dir sser rom: debat entre hellenisme i grec, ells seran millors en les arts i les cincies per tu governars limperi i imposars les lleis per la pau.

De les epopeies homrics agafa, lgicament inspiraci. De lOdissea Virgili agafa la idea del viatge de retorn a casa del protagonista, i linici de la narraci in medias res de molts episodies aix com alguns daquests mateixos episodis: el viatge als inferns, les sirenes o Ecila i Caribdis. El model homric de Dido s Calipso ja que Dido fa com la nimfa i soposa a al Penelope que espera a Eneas (la dna que li profetitzen en el infern).

De la Iliada beu pel que fa a la narraci dels combats. Sn per, uns combats invertits al model de la epopeia homrica: els grecs fan de troians i els romans fan de grecs. Tamb imita el triangle narratiu dels personatges Aquiles-Patrocle i Hector que en la Eneida serien Eneas-Palante i Turno.

La Eneida constitueix una imitaci a nivell intertextual de lOdissea i una continuaci argumental de la Iliada. Tot i aix hi ha una diferncia fonamental de plantejament entre lEneida i els poemes homrics. Els herois dHomer, especialment els de la Iliada, actuen per honor propi. Eneas actua i es sacrifica per un designi extern a ell, el de fundar una ciutat, per tant lluita i es sacrifica per Roma i no per ell mateix.

Horaci

Horaci nasqu al voltant del 65 a.c. a la ciutat de Venusia. Es coneix que fou fill dun esclau llibert que, grcies al sacrifici de la seva famlia, va poder rebre una gran educaci primer a Roma i ms tard a Grcia on va entrar en contacte amb la filosofia epicria. Va lluitar a Filipos en el grau de trib. Un cop perduda la batalla, Horaci retorna a Roma on comena a escriure els podes i les stires i entra en contacte amb el cercle de Mecenes amb qui mantindr una amistat durant tota la vida que sovint borejar ladulaci. Va dedicar-se a lactivitat literria tota la vida arribant a rebutjar el crrec de secretari general que el propi August li havia ofert, ja que no li feia falta tenint la protecci i el mecenatge del seu patr i amic. Donat a la bona vida, mai va casar-se i sempre va gaudir de festes i de vi en abundncia, va ser enterrat juntament amb Mecenes.

De la seva producci textual cal dir que va treballar una gran diversitat de gneres entre els que destaquen les stires, els sermons, les epstoles (en especial la seva ars potica o epstola als pisons) i una gran producci lrica de la que ara ens ocuparem i entre les que destaquen les odes i epodes.

Els epodes eren anomenats pel propi Horaci com a yambi per utilitzaci de lestrofa ymbica-. Foren escrits durant les guerres Filpiques i just abans de les odes. Es podria dir que sn unes composicions a cavall entre la poesia satrica i la lrica i amb els quals Horaci volia esdevenir lArquiloc rom (recordem que aquest poeta fou el gran mestre del vers ymbic grec). Sn un total de 17 poemes de caire violent en els que critica a enemics seus, aspectes de la vida pblica o dones que no li fan cas. Tamb hi ha de caire buclic on presenta el conegudisim tpic del Beatus Ille.

Les Odes per la seva part, van ser composades desprs dels epodes i es troben agrupades en 4 llibres. Estan escrites per mitja destrofes i gregues, majoritriament eliques. En elles recolza les intencions morals dAugust i toca una gran varietat temtica:

Temes poltics i nacionals: predica la vida serena i la aurea mediocritas (lelogi de la mediocritat entesa com el punt mig, allunyada dexcessos) com a mitj de fre per a les ambicions i ansia de novetats produdes per la fi de la guerra civil. Dedica poemes a August com a pacificador. August va acabar per encarregar-li el carmen saeculare, un himne dedicat als jocs seculars dedicats a commemorar la pau definitiva a Orient.

Temes religiosos: Horaci utilitza als dus com a artifici literari.

Temes tics i morals: saprecia la influncia de la filosofia epicria en Horaci. Horaci creu que sha de viure el present (carpe diem) per de forma sensata i sense caure en excessos i lansia de riquesa que segons ell foren les causes de la crisi i la caiguda de Roma en guerra civil.

Tamb toca alguns temes de carcter ertic o prof (lalegria dels banquets, la vida relaxada, amors, etc...)

El llibre IV de les odes s, per, una mica especial. En ella Horaci, ja en la seva maduresa es mostra sense amagar-se darrere de pseudnims com un home que, davant del temor a la mort prxima, es refugia en la poesia com un mtode per aconseguir la eternitat. De fet tota la poesia dHoraci pot considerar-se com una reflexi sobre la vida que cobra sentit en tant que hi ha una mort en el horitz que fa que aquesta vida sigui finita sense caure en pessimismes, per-.

Si passem a analitzar el estil de les seves odes es fa necessari parlar del seu nivell dobservaci. Horaci sens presenta com un personatge ser i agradable que observa atentament el seu pas i la gent que lenvolta. Si parla damor no ho fa implicant-se personalment com ho pot fer Catul o els elegacs, ans al contrari, davant de les passions exercita la fantasia i no els sentiments; les observa de forma tranquilla des de la distncia.

A ms, podem conixer la reflexi que el mateix Horaci feia al voltant del seu estil grcies a la seva ars potica o epstola als pisons. Podem resumir-ho en tres qualitats fonamentals:

Plasticitat: consisteix en donar forma i relleu a all que sest escrivint. En fer la paraula escrita cognoscible grcies als sentits. Horaci ho aconsegueix grcies a grans descripcions dels seus sentiments i de la natura i sovint personificant-les per mitj dallegories divines.

Sentit dequilibri: fer extensible a la poesia la seva idea daurea mediocritas epicuria.

Sentit de perfecci: Horaci treballa els versos fins a trobar el model exacte. La estructura de les seves composicions s harmnica i perfecta, encara que aix pugui fer-li perdre espontanetat algun cop.

A nivell dinfluncies cal dir que, si b els temes que tracta ja es troben en els poetes neoterics com Catul, Horaci busca les influncies en la lrica arcaica grega ja sha parlat darquloc-, i no tant en els poetes alexandrins com Catul.

La seva importncia per la poesia posterior i pel nostre imaginari collectiu ha sigut immensa deixant-nos infinitut de tpics lieraris com el de Aurea Mediocritas, Beatus Ille, Carpe Diem, Colligo Virgo Rosas...

La elegia romana

Lelegia romana s un gnere literari amb una vida molt breu que es desenvolupa de forma completa i mor en els 44 anys que viu August. En realitat quan parlem de lelegia ens referim fonamentalment a quatre grans elegacs que suposen un pes de gran importncia per la histria de la literatura pel que fa a la seva capacitat dinauguraci temtica. Tamb seran els gran precursors del Romanticisme literari i sense ells tampoc podrem entendre a Petrarca o fins i tot el Segle dOr espanyol.

El gran iniciador de la elegia; Corneli Gal, pertany a lpoca del naixement dAugust. Lltim correspon al perode de la seva mort; Ovidi (s lnic dels 4 que escriu ms que elegia). Els 4 grans elegacs sn Corneli Gal, Tibul, Properci i Ovidi

Entre els autors que tenim obres Tibul, Properci i Ovidi-, existeixen diferncies fonamentals, tot i aix, tots ells escriuen en dstics elegacs (suma de pentmetre i dhexametre) i tracten fonamentalment qestions damor en primera persona, tot i que a voltes sn capaos de fer poemes en qu hi ha una absncia delement amors i sn, per exemple, de tema patritic. En les elegies es barregen elements daltres gneres: epigrama, stira, epstoles...

s molt perills, en lestudi del gnere elegac, tractar de buscar referncies personals que identifiquin a la dona que samaga darrere dels poemes. El gnere elegac es considerava a Roma com a nugae i corresponia a un estil baix, ja partint daquesta concepci hem de pensar que no tenia importncia i que, per tant, els autors tenien ms llibertat ja que diguessin el que diguessin seria pres com un joc.

Corneli Gal: Segons fonts clssiques, fou el ms gran elegac rom, per tingu la mala sort de caigu en desgrcia davant dAugust. Al principi eren molt amics, fins i tot quan August guanya a Acci posa de preceptor dEgipte a Corneli Gal. Per la relaci es trencar i va ser obligat a sucidar-se i els seus escrits i qualsevol inscripci on figurs el seu nom va ser esborrada i condemnada a la damnatio memoriae. Fins els anys 60 nicament es conservava un vers grcies a la citaci dun gramtic del S.IV, per desprs es va descobrir un papir amb un poema que sabem que s un poema de Corneli ja que sens deia que tots els seus versos estaven dedicats a una tal Lycori.

En Corneli Gal ja trobem el tema fonamental de lelegia romana, referir-se a una dona amb el terme domina, tot emmarcant-se en el tpic del servitium amoris. s un tpic elegac que el poeta es mostri com un esclau del poeta en vers la dna. En Corneli Gal ho observem en el poema en que dna grcies a les muses per haver-lo ajudat a fer per fi un poema digne de la seva domina. Desprs Tibul reprendr aquest tpic de lesclavatge i Properci tamb per ja ser un esclau feli. Finalment Ovidi plantejar lamor com un servei militar. La dona per la seva part s sublimada fins al extrem que la seva bellesa es considerada similar a la de Venus. A ms, la dona sempre s docta, coneix perfectament lart del cant, de ballar i s intelligent.

Per a part de lamor com a esclavatge, per Ovidi i els tres elegacs anteriors, lamant, a ms dun soldat tamb s un malalt. Tibul diu que no t cap medicina i Properci diu que directament no la vol aquesta medicina. Tamb estem parlant, per tant, de lamor com a malaltia. Dos tpics que resultaran molt similars a certs preceptes del finamors medieval.

Lligats a aquests dos trobarem en la poesia elegaca altres llocs comuns com podrien ser el de lamant com a dement especialment vinculat al de lamor com a malaltia, per ms referit a laspecte mental, en aquest cas-, que ja troba la seva arrel en el joc de paraules cmic que realitz Terenci: amans/amens. O tamb s especialment rellevant el tpic de lamant que espera darrere una porta tancada (paraclausithyron,) o del amant rebutjat, amb lamant plorant davant de la porta.

En aquesta situaci de constant rebuig o la falta de fidelitat per part de la dona fan que el poeta reaccioni amb una actitud que es troba prop de la humiliaci fent tota mena de proves dures per a demostrar la seva fidelitat. A ms, molts cops vincularan la mort amb lamor ja que per al poeta la mort s la prova suprema damor. Els poetes elegacs tamb demostren un important rebuig a la guerra i a les riqueses ja que molts dels amants que semportaven a les domines eren militars o rics. Els elegacs diran en els seus poemes que ells fan lamor militia, s a dir la guerra amb els seus poemes damor.

La uni entre un home i una dona es fon en una foedus amoris, una uni entre home i dona sense substrat legal. Qui trenqui aquesta uni cau en la perfdia. Tot i aix els dus alguns cops permeten que els homes perfdes puguin demanar perdo i recuperar la relaci.

Tots aquests tpics, el del soldat (perqu no pot tenir propietats ni casar-se durant els 20 anys de milicia), el malalt, el malalt mental, lesclau... No sn tpics gratuts, responen a un mateix motiu; cap dells sn persones completes. El poeta elegac s com tots aquests: un sser marginal que viu al marge de la societat en un mn que t les seves prpies regles. s un dels principis de lart per lart (creen un mn perfecte regit per les seves prpies lleis artstiques). Hi ha alguna forma de saber la realitat que samaga darrere de tot aix? Darrere de per exemple Delia (amant de Tibul) o de Cintia (amants de Properci); no ho podem saber. Ovidi desterrat, suplica a les cartes tristes que li deixin tornar i all revelar que els seus poemes sn ficci.

El poeta, a ms, s un poeta docte (que parla de la seva prpia experincia) a destacar en aquest sentit lars amandi que es planteja com un poema didctic.

Tibul: Presenta elegies ms llargues que les de Properci i tenen una carrega molt menor delement mtic comparada amb les segon. Va estudiar a Roma com Properci i era molt ms clssic que el segon.

Properci: No se sap gaire de la vida de Properci. Segons sembla provenia duna famlia acomodada dorigen republic que va patir lexpropiaci de les terres per part del primer triumvirat. Va anar a Roma a estudiar per esdevenir advocat per rpidament va comenar a dedicar-se a la poesia. Les seves amants van sser i Cintia. La seva obra elegaca consta de 4 llibres. Els tres primers estan dedicats a Cintia i sabem que va tenir molt dexit ja que va atraure latenci de Mecenes i va entrar en el seu cercle. En el quart llibre, o b perqu va morir Cintia o perqu ja no era prou per seguir fent poemes, va comenar a practicar lelegia patritica. Era molt ms alexandr que Tibul, i tenia ms predilecci pel mn urb que ell. Tamb t molta ms crrega mitolgica.

Tibul i Properci s prcticament segur que arribessin a conixer-se, tot i que mai es citen lun a laltre.

Ovidi

Ovidi, com ja hem dit, s un poeta elegac per tamb s molt ms que aix; la seva importncia per a la literatura occidental i el seu gran domini dun important ventall temtic avantatja els seus contemporanis.

Ovidi neix al 43 i pertany ja, per tant, a la segona generaci desprs de la Pau dAugust.; ja no ha viscut la guerra civil interminable que fa desitjar en el mateix nivell que els altres la pau. Va nixer a Sulmo en el si duna important famlia. Fou educat en retrica i dret per va renunciar a la carrera com a advocat per a viatjar a Atenes on va aprendre grec i ms tard a Sicilia i Asia Menor. Va tenir amistat amb poetes del cercle de mecenes tot i que mai va arribar a formar-ne part. Va arribar a tenir tres matrimonis i en lltim, quan estava finalment feli i amb una situaci dxit, va ser desterrat a Temis per August lany 8 a.c. Lexili va ser trgic per a ell que va implorar en tot moment la ocasi de retornar a Roma, no ho va aconseguir ni desprs de la mort del propi August. Va morir a lexili a Tomis.

Literriament la vida dOvidi passa just desprs del punt culminant de la literatura llatina amb les figures de Cicer o Virgili. Ovidi escriu exactament all que li hauria agradat llegir i que no va trobar. Ovidi escriu per exemple el que no shavien escrit: cartes en vers (les epstoles potiques), tampoc un poema didctic de caire amors (lars amandi), un poema pic que trenqui amb lesquema del poema pic (les metamorfosis, trenca ja que t molts herois i moltes histries entrellaades fins a arribar al clmax o la conversi de Csar en du). Ovidi en moltes poques fou ms important que, per exemple, Virgili o Cicer i Homer (lpoca medieval sovint sha anomenat poca ovidiana ja que foren les Metamorfosis la font que els medievals van utiltizar per conixer el mn clssic).

Podem classificar a grans trets la seva poesia, sempre de gran perfecci formal i estilstica, en poesia amorosa la seva obra elegaca-, poesia didctica lars amandis-, finalment, la seva epopeia: les Metamorfosis. En la seva carrera es distribueixen de la segent forma: en una primera etapa de joventut trobem la composici de poemes ertics com els Amors o les Heroides, al temps que poemes didctics: Ars amandi o el Remedia Amoris. Uns anys ms tard trobem les que sovint sn considerades les seves obres mestres: Les Metamorfosis i els Fasti relaci de les festes, costums i tradicions del poble rom, dedicades a August-. Finalment, i ja des de lexili, trobem poemes didctics com lHalleutica o el Phaenomena, un poeme injuris escrit en dstics elegacs: el Tibis; i alguns poemes amorosos seguint la forma de la elegia com Tristia, juntament amb algunes epstoles.

Si analitzem la poesia de caire amors podem comentar primer els poemes de joventut: els amors, sn un conjunt de 5 elegies amoroses dedicades en gran part a una amant anomenada Corina i escrites en la lnia de Tibul o Properci. Ell admet que volia escriure un poema pic per que Cupido lha fet canviar dopini. A les heroides: trobem un seguit depistoles, lgicament fictcies, que Ovidi atribueix a herones mtiques i que suposadament envien als seus amants, entre elles: Penelope, Dido o Medea, solen estar carregades de sentiments que cristallitzen en una barreja damor, odi, gelosia, por, records, esperances... Cada poema presenta un to diferent segons la histria i daquesta manera es constitueix tot un mosaic democions humanes. Encara que Ovidi es declari com a creador daquest projecte, Properci ja havia inventat una epstola duna dona romana al seu marit. En les heroides no noms trobem poemes epistolars, tamb hi ha acci, ja que la dona sol comenar el relat in medias res, en un moment crtic per al personatge i dall remuntar-se als records; s com si barrejesin lrica, elegia, tragdia i epopeia fins a tal punt que alguns han arribat a anomenar-les novelles potiques.

Un cop ja en el exili, trobem Tristia: una compilaci de 12 llibres amb ms de 100 poemes en els que Ovidi presenta una srie de cartes potiques personals dedicades a persones reals per de qui no diu el nom per a no comprometre. En Tristia, trobem un inters especial per la seva autobiografia ja que Ovidi vol demanar perd per poder tornar a Roma, aix fa que els poemes estiguin carregats de pena i dun comportament rallant sovint a la auto humiliaci. Precisament s en una elegia del Tristia on sembla que Ovidi es refereixi al ars amandi com a causa del seu exili i es defensa dient que si b la seva poesia era lasciva, la seva nima i la seva vida era impecable; al temps que diu que els consells del poema no van destinats a joves de bona famlia sin a cortesanes. Entre les cartes cal destacar, tamb en el exili, lepistulae ex Ponto: On demana a la seva dona i a amics que lajudin a tornar intercedint per ell.

Parlant de lelegia dOvidi sha de parlar del concepte de poemari o de llibre de poesia. Ja Properci i Tibul publiquen els seus poemes en un poemari estructurat amb un poema dobertura o de presentaci amb tpics especials per aquest contingut (poema denviament com si es desitgs un bon viatge a un vaixell). El concepte de poemari s per tant inaugurat pels elegacs. De totes formes Ovidi, en els seus Amors, articula molt millor els poemes entre si, s que com si Properci shagues dedicat a treballar una srie de diferents temes amb resultat desigual i Ovidi els repregus dotant-los dun sentit de conjunt i de la seva prpia personalitat. Tot aix porta a pensar que, en Ovidi, totes les elegies responen ms a un desig literari que amors, un fet que saccentua amb el to divertit en qu tracta certs temes com podria ser la mort de Tibul i que porta a pensar en un distanciament entre lobra i lautor ni tan sols Apuleu sabia qui era Corina-.

Pel que fa a lars Amandi, hem de dir, dentrada, que potser s aquest el poema al que Ovidi es dirigeix des de lexili dient que fou la causa de la seva expulsi de Roma. Tot i aix, s difcil de creure ja que feia 10 anys que havia estat escrit i publicat. En ells, juntament amb el Remedia Amoris, Ovidi parla en to frvol i bromista de qu han de fer els homes i les dones per a moures en el difcil terreny de lamor, que fer per atraure a laltra, que fer per disfrutar un cop ja sha atret i que fer per no caure en el tedi t tres llibres el ars amandi, el primer dedicat a com poden i a on conquistar els homes a les dones, el segon a com mantenir lamor i el tercer el mateix per en aquest cas els consells sn donats a les dones-. En el Remedia Amoris, a ms, es parla de com despertar els sentiments damor en laltra i com calmar-los en un mateix concebent lamor com a plaer i no carga-. Daquesta forma sentn que aquest poema no agrads a la moral dAugust, per si fos la causa del seu exili, lexpulsi arriba 10 anys tard. En certa manera desenvolupa de forma didctica un dels tpics ms habituals de la lrica elegaca: el magisteri amoris; s com si algu que ha experimentat lamor en joventut, i ho hagus explicat en clau biogrfica en els amors i les heroides, ara, en la seva maduresa pot donar-ne consells.

En els dos poemes, com en gran part de la didctica romana, les referncies a la Natura sn constants i impregnen tot el poema, daquesta forma trobem metfores que utilitzen lagricultura o la caa com a vehicle. Tamb trobem parodies dels tractats de retrica (pel que fa a les parts del discurs), i tamb de lEneida. DIgual forma s evident que es tractar dun poema sense carrega sociopoltica i que, tot i estar impregnat de bromes, aquestes sn intelligents seguint lideal culte dOvidi. A ms, no estaran escrits en el vers tradicional de la didctica, el solemne hexmetre, sin en dstics elegacs, fet que planteja que sigui un poema a mig cam entre el gnere didctic i el elegac (ja que recull en forma de tractat molts dels tpics daquest segon gnere).

Dins de les que prviament hem anomenat les obres mestres, podem parlar primer dels Fasti: un cicle delegies de caire similar al Calimac, on Ovidi exposa les festes romanes que es troben distribudes pel seu calendari i les tradicions i llegendes que les envolten. Estan distribudes en 6 llibres i dedicades a August. No va poder arribar a sser acabat ja que Ovidi va ser desterrat abans i va deixar de tenir accs a les fonts necessries per a escriurel, entre elles el calendari Juli.

Finalment ens ocupem de la seva obra de caire mitolgic, Les Metamorfosis. En les Metamorfosis, escrites al voltant de lany 8 a.c., i distribudes en un total de 15 llibres, Ovidi presenta una barreja dhistria i mitologia per a explicar la histria del mn des de la seva creaci fins a la deficaci de Juli Cesar, lApoteosis decretada per August. Sn lltima obra escrita per Ovidi abans del seu exili.

Les Metamorfosis foren una obra dimportncia magna pel que fa al coneixement de la tradici clssica en les poques de ledat mitjana i el Renaixement. I molts artistes es van inspirar en elles pel que fa a la iconografia representada en les seves obres, per citar alguns: Rafael, Rubens o Tizi. Tot i aix sabem que Ovidi mai va restar content del resultat de les metamorfosis ja que va abandonar Roma abans de poder fer lltim poliment; es comenta que fins i tot hauria desitjat cremar-les.

Es tracta dun poema que aglomera ms de 250 narracions mitolgiques i que escrit en hexmetres dactlics, podrem situar a mig cam entre la didctica i lpica. Cal dir que, tot i el seu nom, no en tots aquests mites hi ha transformacions. Les ms rellevants sn: en el llibre 1 la transformaci del Caos en Cosmos, desprs va el mite de les 4 edats de lhome, desprs la transformaci del primer home i el diluvi i Lican; i finalment, lamor dApolo i Dafne. En el llibre 2 trobem el mite de Faetn i el del rapte dEuropa. En el 3 la recerca dEuropa i el mite de Narcis. El 4 i 5 aprofundeixen i expliquen, entre altres mites, les aventures de Perseu. En el 6 Filomela i en el 7 minos el minotaure, Dedalo i Icar. El 10 s el llibre de lamor amb la histria dOrfeu i el 11 la de Midas. Els 14 i 15 sn els ms itlics all veiem la eneida ovidiana i lapoteosis de Cesar acabant el llibre amb la glorificaci dAugust.

En total hi ha ms de 170 canvis de forma i metamorfosis, de les quals 9 sn apoteosis, a destacar la de Cesar, Hercules i Eneas. Sha vist com a tema recurrent en el text, a part dels lgics canvis de forma, la importncia del amor i la colera divina.

Podrem citar el poeta hellenstic Beo com a influncia del text igual que Nicandro de Colofn ja que els dos parlen de canvis de forma. A part, el tema de les metamorfosis tamb va interessar molt als poetes neotrics com Catul. Tamb s clara pel que fa a la seva vocaci de catleg mitlogic de la Teogonia dHesiode i el Aitia de Calmac, o les perdudes fundacions dApolini de Rodes, poemes en hexmetres sobre la fundaci de diferents ciutats i en els que tamb hi havia metamorfosis.

De totes formes s la barreja de diferents gneres literaris i dinfluncies el que fa especials les metamorfosis. De la pica extreu el carcter narratiu i el metre, aix com la inspiraci per certes escenes de batalla o smils. De la tragdia treu el treball de les passions i certs personatges com es nota en la influncia de les Bacants per descriure el personatge de Bacus i Penteo. De lelegia i la lrica treu el tracte de les relacions amoreses i, finalment de la prosa, la forma de parlar de certs personatges que est profundament influda per loratria.

Historiografia Romana

La historiografia romana, igual que la grega, busca representar de forma textual els fets ocorreguts a un poble. Ho fa, tamb, assumint que aquest relat ha de ser matria literria. Podem dir que el gnere, en la seva vessant llatina, neix a finals del S.III a.c. tot i que tindr un desenvolupament ms lent que els altres com la oratria o la pica. A ms, com tots els altres gneres, estaran profundament influt pels models grecs, almenys en la seva gnesi, i trigar en separar-se dels mateixos.

Cal a dir que, en el mn rom, sempre existir rivalitat entre la historiografia romana i la biografia. Guanyar la biografia (Suetoni) tot i que el nivell literari de la historiografia (Tcit) era molt ms elevat. Al pensar de la figura dels historiadors en lantiguitat s difcil pensar en la figura del historiador professional; lo habitual era que cultivessin aquest gnere persones que havien estat o estaven en primera fila poltica. Sha de llegir per tant entre lnies i observar quina motivaci i ideologia hi ha darrere dels textos. Tito Livio s lnic que tenim constncia que va dedicar-se nicament a escriure historiografia.

Si fem un recorregut histric al voltant del desenvolupament del gnere podem parlar duna primera poca que correspondria amb lauge de Roma desprs de les guerres pniques. Fins a aquest moment, la historiografia es limitava a la tasca del pontfex que mantenia un llibre danals amb els fets de la ciutat durant un any. La primera manifestaci literria que pot indicar el naixement de la histria sn els annals. Com per exemple els annals maximi. Amb els anys van anar adquirint una certa subjectivitat i van deixar de ser simples textos informatius. Els annals acaben per generar un subgnere de la historiografia: el cronolgic. Hi havia dos models de historiografia: el de la monografia o el de la cronologia.

Tot i aix, a partir de la segona meitat del S.II a.c., es produeix un canvi en el gnere al voltant del cercle dels Escipions on neixen un conjunt dintelectuals desquerres que critiquen el conservadorisme de Catn i proposen una narraci ms literria dels fets per sense separar-se del binomi historiador-poltic, propi del mn rom.

La Segona poca comena amb els grans historiadors romans de finals de la Repblica com Cesar o Salusti. All trobem una srie de monografies on es critica la decadncia del sistema pel relaxament en les costums i tamb la lloana dels xits militars. Aquest s el peride fonamental per a la consolidaci del gnere. Ja shan assimilat les influncies de lHelenisme i el nivell cultural de Roma va augmentant progressivament, creix linters per lart i augmenta lerudici; s lefecte de la Graeca Capta.

Tercera poca: ja durant el Imperi, amb les mateixes caracterstiques estilstiques que en la segona poca, apareixen dos vessants poltiques molt clares: Els partidares del rgim realitzen monografies de Cesar i el seu entorn, loposici lloava la repblica amb treballs crtics a Cesar.

Quarta poca i Cinquena poca: caiguda de Roma.

Juli Cesar: 100 a.c. 44 a.c., s un dels grans historiadors romans del seu temps, ja no noms per la seva gran personalitat sin per lexclusivitat del gnere que utilitza: els comentaris. Narrar la vida de Cesar, acaba supossant, per extensi, explicar la histria de la seva poca marcada per dos elements fonamentals: La caiguda de la repblica com a instituci i la lluita dindividualitats en el poder.

A part de historiador, s obvi que Cesar fou una de les personalitats poltiques ms importants de la histria de Roma, gran estratega militar i un dels principals causants que Roma passes duna repblica oligrquica a un imperi fonamentat en el poder personal. Cesar va nixer en una famlia rica i va desenvolupar una exitosa carrera poltica en la que va arribar a formar part del primer triumvirat, conquerir la Glia i guanyar a Poempeyo en la guerra civil. Va ser assassinat en els idus de Mar de lany 44 ja que senadors van conspirar contra la seva vida a causa del perill que suposava per al fi de la repblica.

El seu paper com a historiador, tal i com hem dit, es centra en els Comentaris en els que narra la Guerra de les Galies i la Guerra Civil. En els comentaris, i a causa de la situaci poltica de dubtes i incertesa que es vivia, Cesar realitza una lloa personal de la seva prpia gesti i de les seves conquestes militars. Podem dir que es tracta dun exemple de literatura al servei de la propaganda poltica. No poden ser considerats com a textos objectius, seguint els prismes de la historiografia actual, al contrari, Cesar no busca realitzar una crnica del que va passar, sin obtenir el poder per a influir en lopini pblica. En els seus textos no trobem una obertura en forma de reflexi sobre el propi fet historiogrfic com podem trobar en Tucidides o en Herodot.

Concretament, en el comentari sobre la guerra de les Galies, trobem 8 llibres que narren els anys que Cesar va estar al capdavant de la campanya militar entre lany 58 i el 51. Daquests llibres hi ha un, el 8, que no fou obra seva sin del seu general militar: Aulo Hircio. Cada llibre est dedicat a un any concret i podem dir que, desprs de realitzar una descripci geogrfica de la Glia, Cesar descriu les campanyes contra els diferents pobles que poblaven el territori: els belgues, els germans, els bretons i lintent daixecament dels pobles gals. No se sap si foren escrits any rere anys o tots al mateix moment, si que est clar que foren editats junts lany 51 a.c., quan Cesar tornava a optar al consulat.

Pel que fa als comentaris sobre la guerra civil hem de dir que es tracta de 3 llibres en els que exposa el seu enfrontament amb Pompeyo i desprs dexposar les causes de la guerra explica el seu desenvolupament: primer el pas del Rubicn per part de les seves tropes, desprs la fugida de Pompeyo cap a Orient, les batalles de Marsella i Hispania, i desprs la derrota de Pomepeyo a Farsalia i la fugida daquest cap a Egipte amb el seu posterior assassinat.

Pel que fa a lestil dels comentaris de Cesar, hem de dir que, en paraules de Cicer eren nudi et venusti, s a dir, simples i elegants. Utilitza un lxic redut i senzill i una gramtica i construccions oracionals clares. Tamb destaquen amb llum prpia, ls de la tercera persona, fins i tot per a designar-se a si mateix vol obtenir distanciament i aparena dobjectivitat-, i els seus discursos i monlegs (sovint en estil indirecte). s en la seva prosa on saprecia la seva qualitat literria a part del seu innegable valor histric.

Ara b, lobra de Cesar requereix duna segona lectura i aquesta s, com ja sha dit, la seva voluntat propagandstica que justifica tota la narraci. Aix es fa evident si observem les seves obres; saprecia com en els comentaris sobre la guerra de les Galies, Cesar, a part daportar una gran quantitat de dades objectives sobre el carcter i les tradicions dels pobles gals i la seva geografia, centra la seva narraci en exposar els seus xits militars, lexit de la seva poltica daliances i de la seva diplomcia per mitj dels quals pobles que antigament eren enemics passen a esdevenir servs seus. Tamb parla del coratge de les seves tropes que fins i tot en els pitjors moments sn capaos de lluitar amb fermesa grcies tamb als discursos i al poder de la paraula de Cesar-. De la mateixa forma idealitza els generals enemics per, daquesta forma com que ell en fou vencedor-, reala encara ms la seva prpia imatge. Finalment la lloana de la seva prpia figura com a garant de la virtut romana.

Cesar justifica les seves pretensions poltiques (totalment discutibles) i la seva figura personal en un temps en qu comenava a valorar-se lhome i no pas la instituci.

De la mateixa forma, en els comentaris sobre la Guerra Civil, Cesar es vol mostrar com a defensor del poble rom davant de la suprbia i arbitrarietat del Senat. Segons el text, no fou ell sin els seus enemics qui van desencadenar el conflicte. Es demostra a ms com un personatge ple de clementia que es capa de perdonar i tractar b als enemics venuts. Podem concloure, per tant, que els comentaris sn un meravells monument de propaganda poltica on no apareixen mentides per si veritats maquillades.

Salustio: Salustio Crispo (86-35 a.c.) provenia duna famlia plebeia per acomodada. Es va traslladar a Roma amb finalitat de fer carrera poltica per va fracassar ja que, tot i que va arribar a ser trib de la pleb, va ser expulsat per part del Senat lany 50 ja que era massa oposat a la classe aristocrtica. La seva amistat amb Cesar per, va fer que obtingues un crrec de governador a frica, on va aconseguir fortuna. Un cop mort Cesar decideix retirar-se de la vida pblica (comenava a tenir demandes econmiques per lorigen de la seva fortuna), i es dedic en exclusivitat a la redacci dels textos histrics. En aquests textos histrics, Salustio illustrar la crisi en la que es va veure immers el sistema Republic a causa duna combinaci de canvis socioeconmics, de problemes de govern i tensions i de la falta dun enemic exterior- i que va suposar la seva descomposici.

Salustio es converteix en lintrpret moral daquesta gran crisi de la repblica. Ell ens parla de la noblesa i el seu mn tancat, la falta de poder real de la plebe en el terreny poltic, la corrupci, la crisi de valors (famlia, patria, llibertat)... Tot aix queda condensat en les dos breus monografies que va escriure i en de Historiae. Les dues monografies sn: la que aborda la conjura de Catilina on explica les causes que la van propiciar i fa un retrat despietat de Catilina; i una dedicada a la guerra de Jugurta contra Roma. Per la seva part de Historiae s la seva obra ms ambiciosa i madura, sn 5 llibres que abarquen 12 anys desprs de la mort de Sila tot i que della nicament conservem alguns passatges i cartes i quatre discursos.

Sobre les seves caracterstiques temtiques i estilstiques cal destacar el gran inters per lsser hum que demostra. Molt ms accentuat que en el cas de Cesar que bviament s una histria ms militar. En ell es mostra de forma clara la influncia de Tucidides, tal i com es pot veure en el gran s de recursos com discursos, cartes, i digressions que sempre serveixen per a retratar un personatge i acabar amb un missatge tic. Sempre entra en els temes amb finalitat dogmtica. Tamb es veu aquesta influncia del historiador grec en la seva voluntat de demostrar les grans realitzacions dels homes per a que puguin actuar com a guia per a temps futurs.

Salustio idealitza el passat i el contraposa amb els temps que li ha tocat viure, que descriu com una poca de decadncia que ha perdut la virtut a causa de lavarcia collectiva.

Per aix, a tall de conclusi, podem dir que el pensament histric de Salusti es concreta en dos notes:

Concepci moralitzant de la histria Sentit dramtic de la histria: que demostra amb el seu especial inters per situacions i personatges conflictius, com podrien ser els dos a qui dedica les seves monografies: Jugurta i Catilina.

Es podria criticar com els comentaris que fa a tercers en els seus textos, mai van ser aplicats a la seva prpia vida que va ser, com la dels altres crrecs pblics de la Roma del moment, carregada de luxe.

A nivell estilstic cal elogiar la seva capacitat per a mantenir el inters fins al final, i el seu llenguatge impregnat de rudesa arcaica. Salustio busca reaccionar a la prosa de Cicer amb un llenguatge ple danttesis i desequilibris que trenca amb la harmonia i simetria prpia de Cicer.

Tito Livio: Tito Livio va nixer a la ciutat de Pdua lany 59 a.c. en el si duna famlia burgesa profundament religiosa i amant de les tradicions. Va arribar a Roma per estudiar on va entrar en contacte amb August i va comenar a defensar el seu programa patritic; August per la seva part respectava lascendncia republicana de Livi.

s, per primer cop, un personatge dedicat totalment a la histria i a lart literari (per primer cop en la historiografia romana no es dona el cas que un historiador hagi sigut primer poltic). Dedic aleshores tota la seva vida a la seva obra literria, els 142 llibres que conformen Ab Urbe Condita narra la historia de Roma des dels Origens fins al seu temps, realitza per tant una recuperaci integral del passat. Ja que per a Livi la recuperaci de les tradicions i de la histria del passat s lnica forma de superar la histria recent de revolucions, tensions i guerres civils. Daquesta forma Livi es converteix juntament amb Virgili, els grans abanderats del projecte poltic dAugust, que necessitava duna restauraci dels valors dsser rom, una restauraci que Livi realitza narrant i donant una histria a la que aferrar-se pel poble rom. Com diu Livi ser un honor evocar los hechos gloriosos del pueblo que est a la cabeza de todos los del universo.

Aquests 142 llibres no tracten tots els perodes amb el mateix grau de detall: els primers segles de la histria de la ciutat estan explicats molt breument i cada cop a mesura que passen els anys es va fent ms extensa. Lobra, donat el seu gran volum, es va publicar en volums de 10 llibres anomenats dcades. Sha perdut la gran part dels llibres, nicament sen conserven 3 dcades i mitja, 35 llibres, per per sort conservem periochae, resums de les altres dcades atributs a Fioro. Sabem que Livi va treballar en el projecte durant 40 anys i que va arribar a escriure 142 dels 150 llibres que tenia pensats, no el va acabar.

Si comentem el concepte de la histria que tenia Livi ja veurem que era diferent dels seus antecesors Cesar i Salustio. Livi no fa monografies ni comentaris sin que tracta dexplicar la historia completa de la naci amb els seus protagonistes principals: el senat i el poble rom. El seu propsit s tic i didctic, segueix els preceptes dIsocrates i creu que la histria t lobligaci de ser imparcial i dir la veritat. Creu tamb en la concepci moralitzant de Salustio: la histria serveix per a no repetir lo dolent i repetir lo bo. Tot i aix, Livi no sempre s imparcial i crtic, sobretot quan parla de les nacions estrangeres, aix si, a vegades intenta ser honest i exposa diferents fonts o punts de vista perqu el lector tregui les seves prpies conclusions.

Livi tracta de propugnar uns valors: la religiositat profunda, el respecte al mos maiorum, lamor a la ptria i la concrdia civil. Per a propugnar aquests valors, Livi mostra exemples a evitar i exemples a defugir. Livi digual forma propossa evitar els interessos personals o collectius de partit, per a ell lnic que importa s linters de la patria, propossa fugir de la histria recent per tal de servir als interessos del futur del pas buscant aquelles gestes ms glorioses del pas.

Livi justifica la dominaci romana dient que limperi rom seria com un govern dels millors. Per a ell, lhome rom t les dues caracterstiques necessries per governar per sobre dels altres pobles: la virtus i la pietas.

En la seva narraci Livi utilitza fonts mtiques i fabuloses i histries que ell pot considerar profitoses per la joventut. A part no sempre opera una crtica sobre les fonts i hem de considerar que no tenia experincia en temes militar i que sovint no tenia gaire documentaci en temes econmics. s per aix que tot i la seva importncia i qualitat, Tito Livi queda encara lluny del historiador perfecte.

Si entrem a comentar prpiament el seu estil, es fa necessari dir que escriu una prosa imbuda delements potics. Es nota tamb la influncia de Cicer en la seva prosa clara i ordenada i en el gran nombre de discursos.

Tcit: Tcit s el gran historiador del Segle I d.c., corresponent a limperi baix dels flavis. Tot i ser un dels ms grans literats llatins, tenim molt poca informaci biogrfica al voltant de Tcit, si que sabem que estudi retrica i filosofia i que fou altre cop un historiador-poltic ja que desenvolupa els crrecs de pretor i consul. Tamb va tenir, com Salustio, una primera etapa en qu va ocupar la vida pblica durant 40 anys i desprs es va retirar per escriure la seva obra literria.

La seva obra literria es pot classificar en tres monografies: el dileg dels oradors, la vida de Juli Agricola i el Origen i Territori dels Germans. Per sobretot les seves obres magnes sn les historiae i els annals.

Pel que fa a les historiae narren el perode que va des de la mort de Ner (68 d.c.) fins a lascens de Domici al poder. El terme historiae fa referncia a una obra de caire histrica que acabar desembocant en lpoca en qu viu lautor. Es creu que estaen conformats per 14 llibres dels que noms shan conservat 4 i mig. Lobra parteix amb el desig de llibertat i de restablir els drets desprs de la mort del fatdic emperador. Crtica lambici dalguns personatges pblics que es van servir de la nova situaci poltica per afavorir els seus propis interessos i tamb la crudesa de la guerra civil. Sempre intenta descobrir les causes que samaguen darrere dels fets, per exemple en lascens al poder de Vespasi desprs del terrible any dels 4 emperadors-, Tcit hi veu, no un gran amor a la patria, sin un desig de fama i de lucre personals.

En els annals, per la seva banda, Tcit reprn la narraci immediatament desprs de la mort dAugust i la fa extensible fins a la de Ner. Daquesta forma entronca els annals amb les historiae i fa, com va dir Sant Jeroni: narrar la vida dels cesars en 30 llibres dAugust a Domicia. Els annals tindrien, per tant, 16 llibres. Les historiae sn ms detallades que els annals ja que utilitzen 14 llibres per un perode de 27 anys mentre que els annals ho fan en 16 per casi 60 anys. Igual que les historiae, per, els conservem amb moltes llacunes. Els annals sestructuren per anys, com el seu propi nom indica, tot i que trascendeixen clarament el gnere annaltic.

Si parlem del concepte de la histria de Tcit cal dir que s un personatge que realitza un treball rigors de les fonts. Recull el treball dhistoriadors antics, memries de personatges com les dAgripa i tamb testimonis orals i les actes del poble rom. Tot i aix alhora de ser objectiu sempre acaba marcant el text amb els seus ideals que s, fonamentalment, la denuncia dels excessos comesos pels emperadors des de la mort dAugust i a vegades sembla desitjar de forma oculta lAntigua repblica.

Pel que fa al seu estil hem de dir que es molt cuidat i polit. Fuig de lestructura equilibrada i busca lasimetria que combinat amb ls de neologismes, doten el seu text de dificultat. El seu model s Salustio per fuguint de larcaisme daquest, al contrari, busca la modernitat. Li interessa crear un clima de dramatisme molt gran i per aix utilitza rumors que no demostra, o descripcions personals de certes accions individuals dels personatges.

La Biografia

Gnere millor considerat pels romans que la historiografia. Ha sigut el model per a tota la biografia posterior fins el S.XIX. En el mn rom casi ning escriu la biografia dun sol personatge; la biografia es presenta com un gnere literari de recopilaci, ex: vides paralleles, vides illustres, vides dels csars... Al principi es fan biografies de personatges poltics per ms tard tamb es comenaran a fer colleccions de biografies de poetes, filsofs, gramtics, etc...

La biografia es vincula amb el concepte de historias magistra (un personatge illustre ha de ser una guia per a la vida). Les biografies no estan narrades seguint un model estrictament cronolgic sin per fitxes: lloc naixement, gustos de petit, auguris, etc...

Nepote:

Plutarc: literatura romana escrita en llengua grega.

Suetoni: Va tenir dos crrecs en ladministraci imperial (segons la inscripci dHipona dedicada a ell): biblioteques (subdirector de biblioteques del estat) i secretari de les cartes de lemperador (les cartes del qual tenien carcter jurdic, com si fossin una llei, les seves cartes). Suetoni escriu la seva gran obre (abans havia escrit obres menors de biografia), quan es retira i deixa dsser un home pblic. s aleshores quan escriu la vida del 12 primers Cesars. Les seves biografies sn grans fonts de coneixement sobre lpoca imperial.

Segle IV d.c: vitae imperatorum: historia plural escrita per diversos autors. Tracta dentroncar amb les vides dels cesars de suetoni amb un espai buit de 2 emperadors. s la nica font llatina que tenim per a reconstruir la histria de roma de certs segles. Ms tard es demostra que no fou escrita per molts autors sin per un de sol que crea 6 heteronims i que no escrivia en poca augusta sin ms tard (395 i 400)

Tot sembla que lautor de la historia augusta s un personatge molt vinculat a famlies paganes prosenatorials que samaga darrere dheternims per a dotar-se duna certa objectivitat. El problema del text es distingir que es ficci i que s histric.