Literatura Infantil. Tema 1

7/23/2019 Literatura Infantil. Tema 1

http://slidepdf.com/reader/full/literatura-infantil-tema-1 1/33

Formació literària a l’aula

d’ensenyament infantil

Tema 1. Introducció als conceptes generals del’Educació literària



1.1. El fet literari i la lectura

• La nostra societat (i tal volta, qualsevol societat humana) és una

literària”: des dels seus orígens, la societat ha gaudit amb històries dmés o menys, versemblants:

• Epopeies: La Ilíada o l’Odissea de Homer. L’ Eneida de Virgili... Gilgamesh (o Gu

• Cantars de gesta o poemes èpics medievals: La Chanson de Roland , Cantar de M

Possiblement, també existiren èpica escrita en català.




• Però, hui en dia, el component lúdic és més aviat plurisensorial(especialment, gràfic) que no pas monosensorial (auditiu o gràfic): tecinema, etc., tenen un públic més ample que els llibres.

• ¿Està, doncs, en perill la lectura i, en conseqüència, la literatura? Depseua capacitat d’adaptar-se als nous temps.• Però com digué el poeta, sempre que hi haja primavera, hi haurà poesia.




• La literatura, com a fet social, es produeix i es rep d’un mode concre

cultura exerceix un filtre en aquestos processos.

• A la cultura !Kung, les instàncies administratives o els correus electrònics son textuals que no tenen sentit. No es produeixen, per tant.

• No existeix una pretesa literatura universal. Cada obra s’interpreta dins del seu

sociocultural: “Shakespeare en la selva” de Laura Bohannan.http

://www.antropologiasyc-106.com.ar/constructores/10cap2_boh.pdf .

http://www.antropologiasyc-106.com.ar/constructores/10cap2_boh.pdf







• Sent la literatura un fet social, el gaudiment per aquesta nomédesenvolupar en una societat “literària”, però no necessalfabetitzada: el gust per la literatura s’ha de transmetre generaciógeneració (per escrit o oralment).

• El paper del mestre és FONAMENTAL en aquest procés de translamentablement, de vegades, és el únic component que afavoreiprocés) = el model del lector adult és molt important!




• La lectura és vital per al nostre món civilitzat: correus electrònics, llcompra, anotacions personals...

• Sense l’escriptura-lectura, hauria sigut possible l’actual progrés tecno




• En la nostra societat, s’accepta convencionalment que tota obrasuposa un procés de lectura, però no tota lectura (v.gr.: recepta de literatura.

• Roland Barthes matitza tal distinció: el límit entre la literatura i la no s’ha de revisar. El text literari presenta desplaçament . ¿És cert?

• Ellis: és la societat (i no l’autor) la que determina què és literatura.




• La qüestió no és nímia per a nosaltres: allò que anomenLITERATURA té un prestigi social. I tot el que no és eixa LITERno té valor? ¿Ho acceptem?

• Vid. 1.3.



1.2. Objectius generals de l'ensenyament lit

La competència literària• Com docents, l’objectiu que hem de perseguir sempre és el desenvol

de la personalitat del nostre alumne, respectant les seues particuidiosincràsies.

• Com a docents ocupats i preocupats per l’ensenyament de la lite

nostra feina es guiar al alumne a desenvolupar eixe objectiu partinliteràries que s’adapten a les seues necessitats i les seus peculiaritats le




La competència literària• Al currículum oficial de la Comunitat Valenciana (publicat al D

37/2008 i 38/2008, de 28 de març i disponihttp://www.cece.gva.es/ocd/sedev/es/legal.htm#exe ), els contiobjectius plantejats referents a la lectura infantil són els següents:

http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/es/legal.htm#exe






La competència literària• Al primer cicle, els objectius i continguts, com no pot ser d’una altra manera, molt restringit

importants:

• III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

• En una societat bilingüe com la nostra, el fet més usual és que les dos llengües oficials s’aprengumés o menys equilibrada depenent de diversos factors com ara la llengua familiar, l’input linllengua minoritzada i la forma en què s’aprén: simultània (quan les dos llengües s’adquirixen al men l’entorn familiar i escolar) o consecutiva (quan la primera llengua s’adquirix dins de posteriorment, la segona llengua s’adquirix en l’entorn social o al centre educatiu). Per tanprimeres decisions que s’han d’adoptar ha de ser quina ha de ser la llengua o les llengües vehics’han d’impartir els elements educatius bàsics. Siga quina siga la decisió, cal tindre en compte i plgran sensibilitat el tractament lingüístic d’aquells alumnes que tenen com a llengua familiardiferent de la vehicular, especialment, quan provenen d’altres cultures.




La competència literària• Objectius del 1er Cicle d’Infantil:

• – Conéixer i experimentar les formes culturals i lingüístiques heretades en la cde la pròpia identitat, i al mateix temps, aprendre a viure en una societatcontinu canvi i evolució.

• – Descobrir obres artístiques senzilles com a mitjà per a desenrotllar les creatives i interpretatives.

• – Conéixer alguna obra d’art significativa




La competència literària• Contiguts

• Bloc 2. Aproximació a la llengua escrita

• – L’escolta de narracions i lectures de contes i històries escrites.

• – L’observació i manipulació de documents impresos i presa de codel llenguatge escrit.




La competència literària• Objectius del 2on Cicle d’Infantil

• 2. Conéixer els diferents llenguatges i aplicar tècniques perquè desenrotllen la imcreativitat.

• 3. Utilitzar les distintes formes de representació per a expressar i comunicar accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats.

• 5. Valorar i apreciar les produccions pròpies, les dels seus companys i algunes de obres artístiques del patrimoni conegudes per mitjà de TIC o in situ, i donar-los uque els aproxime a la comprensió del món cultural a què pertanyen.

• 7. Interpretar i produir imatges com una forma de comunicació i de gaudi, a fi deidentificar els elements bàsics de l’expressió artística.




La competència literària• Continguts:

• Bloc 2. Llenguatge verbal Els continguts que integren este bloc són:

• 2.1. Escoltar, parlar i conversar

• 2.2. Aproximació a la llengua escrita

• 2.3. Aproximació a la literatura (vid. pdf).




La competència literària• El currículum del DOGV persegueix desenvolupar la competència li

• Què és la competència literària?




La competència literària• El concepte de competència literària naix arran de l’aparici

competència lingüística de Chomsky (1965), la competència comuniHymes (1966) o la competència comunicativa de Canale y Swain (198altres.




La competència literària• <<La competència literària constitueix una capacitat humana espec

possibilita tant la producció d’estructures poètiques com la compreseus efectes. NO simbolitza cap capacitat innata, sinó que la deted’aquesta habilitat està condicionada per factors sociolingüístics, h

estètics, entre altres>>. (Ballester, 2015: 142).• Aquesta competència va més enllà de l’oració, per tant.



1.2. Objectius generals de l'ensenyament litLa competència literària

• Per a Fish (1989), la competència literària suposa un procés d’interinomés s’adquireix mitjançant l’experiència individual de cadascú.

• És un procés llarg que s’inicia a l’etapa infantil i acaba... ¿?

• Com a mestres, cal dotar als alumnes d’habilitats pràctiques i pe

crític per interpretar els textos, més enllà del significat explícimportant, en les etapes superiors de l’ensenyament, però que es potdes de ben prompte: crear expectatives, imaginar finals alterl’alumne també és portador del sentit del text.




• Per a Riffaterre (1983), la competència literària integra coneixements:

• Saber cultural-enciclopèdic, compost per codis culturals extensos (v.gr.: sím

etc.).

• Coneixements de les modalitats discursives i gèneres textuals.• Coneixements estratègics necessaris per a llegir diferents tipus de textos.




• Per a Medonza (1998), la competència literària presenta els components:

• Coneixements textuals i discursius.

• Sabers lingüístics per a la descodificació (fonologia, sintaxi, lèxic...).

• Sabers pragmàtics per reconstruir la situació enunciativa presentada al propòsits i intencions dels personatges).

• Sabers metatextuals.




• Com pot el mestre o el professor afavorir el desenvolupamecompetència literària?

• Per a Colomer (1994), cal tenir en compte els següents principis:

• 1) L’experimentació de la comunicació literària: ampla, diversa i cons

• 2) Utilització de textos adequats i convenients: què els agrada? Renocal?




• 3) Implicació i resposta dels lectors: han de gaudir de les lectures. Pes fa això exactament?

• 4) Interpretació compartida: posar en comú.

• 5) Progressió en lectures més complexes.




• 6) Conèixer “els coneixements previs”

• 7) Interrelació entre les activitats de recepció, reflexió i produccióFins i tot, amb alguna activitat extralitèraria.




• La fita última és aconseguir que l’aprenent aconseguisca la lequalsevol text (infantil, juvenil, canònics i clàssics... narratius, dramàtics; etc.) així com la valoració i reflexió crítica d’aquestos texto




• Segons diversos autors (Díaz Barriga, 2006, Mendoza, 2010, entre allegislació espanyola hi ha molts buits i ombres pel que fa al desenvolde la competència literària: ¿és bo o roí això?



1.3. La literatura per a xiquets: concepterelació amb la literatura general

• És un tòpic, lamentablement molt extens, (fins i tot entre algunacadèmics), l’afirmació que la literatura infantil i juvenil és cosa mliteratura de segon o tercer orde.

• De vegades, és titllada com a paraliteratura : etimològicament, allò qu

costat de la literatura, que s’hi apropa.




• En aquest curs, no utilitzarem aquest terme en aquest sentit.

• Utilitzarem el terme paraliteratura per referir-nos a la lectura de mcòmics, etc., sense pressuposar cap juí de valor.

• El concepte de paraliteratura naix en contrast al cànon literari:

• Què és un text clàssic?

• Ha de ser tancat o no? Estàtic o dinàmic?

• Qui determina el cànon? Menéndez Pidal? Francisco Rico? Els lectors?




• La literatura infantil i juvenil és important per dos motius:

• a) És el primer pas per arribar a la literatura canònica: cap xiquet coseu camí lector amb Tirant lo Blanch o amb El Quixot .

• Els ensenya que “eixe conjunt de paraules” poden produir plaer >> plaer lect

• Els ensenya que les històries tenen un esquema articulat i organitzat: totpresenta un personatge que té un problema per resoldre. A les històries primla història és plana, mentre que les històries posteriors poden presentar una complexa.




• Els apropa als diferents gèneres literaris (narració, lírica, drama) i, impaprenen les seues convencions i normes.

• Hi ha personatges, llocs, temps..., que es descriuen i valoren de forma semtòpics de la literatura): el personatge del vampir, del fantasma, de la bruixa, e

valoració de un prat verd i replet de flors i tranquil·litat.

•

Hi ha convencions socials que van aprenent en llegir textos infantils i juvend’alfabet (llatí), la disposició del text: a Occident, es llegeix d’esquerracomencen per la “primera pàgina”: els escrits en àrab s’escriuen de dreta a es

Japó, es comença la història “per la pàgina final”, des del punt de vist occidend’aquestes dues cultures s’utilitza l’alfabet llatí.




• b) La literatura infantil i juvenil té valor per se :

• El públic infantil és molt exigent: no perdona que no passe res. No esdivagacions, informació supèrflua o irrellevant, etc.

• El codi del textos infantils no és només el codi verbal: té un paper molt impo

codis: els visuals o altres com l’auditiu, l’olfactiu...• Les figures retòriques (anàfores, símils, hipèrboles....) i la rima també produïx

que s’ha de valorar.




• L’escriptor adult ha de ser capaç de comprendre la lògica infantil: suposaconsiderable front a l’escriptor de lectors adults. La imaginació no és una fmés: és primordial. Tot i això, no es pot interpretar que els textos infantils i jpuguen captar l’interès del lector adult: el barret i l’elefant d’ El petit príncep fode l’ideari cultural de l’adult.

Literatura Infantil. Tema 1

Documents

Transcript of Literatura Infantil. Tema 1