LITERATURA CATALANA - Antologia 2 batx

Click here to load reader

  • date post

    22-Jan-2018
  • Category

    Education

  • view

    355
  • download

    16

Embed Size (px)

Transcript of LITERATURA CATALANA - Antologia 2 batx

  1. 1. EL MUTILAT * Jo s que no l'estimes. No ho diguis a ning. Tots tres, si tu ens ajudes, guardarem el secret. Que ning ms no vegi all que hem vist tu i jo. De la gent i les coses que us han estat amics, ell se n'amagar. No tornar al caf que s fet per a esperar-te. Vindran mesos amb erra: ser lluny de les taules de marbre, on us servien les ostres i el vi blanc. En els dies de pluja no mirar l'asfalt on us haveu vist quan no es trobaven taxis i haveu d'anar a peu. No obrir ms els llibres que li han parlat de tu: ignorar qu diuen quan no parlen de tu. I sobretot, hi pots comptar, ni a tu ni a mi no ens far saber on para. S'anira confinant dins de les terres llunyanes. Caminar per boscos foscos. No el sobtar l'atzagaia de llum de la nostra memria. I quan sigui tan lluny que mig el creguem mort, podrem recordar i dir que no te l'estimaves. No ens far cap angnia de veure com li manques. Ser com un espectre sense vida ni pena. Com la foto macabra d'una Gueule Cassee, que orna un aparador i no ens fa cap efecte. Per ara, no ho diguem: no trasbalsem la gent mostrant-los la ferida sagnant i purulenta. Donem-li temps i oblit. Callem, fins que ning, ni jo mateix, no el pugui confondre encara amb mi.
  2. 2. DNAM LA MA Dnam la m que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses noms en dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves rutes amb lesguard lent del copsador distret. Dnam la m i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ning. I les palmeres ens daran ombra. I les gavines sota un sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a lamor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besar ta galta; i la besada ens dur el joc damar. Dnam la m que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses noms en dir-nos que ens seguim amant. Joan Salvat-Papasseit
  3. 3. LES TEVES MANS * Embolcallen amb vels goig i tristesa. Sn sostre d'una xarxa de perfum, sn els ventalls, amor, del meu costum i serveixen d'espasa a la sorpresa. M'agraden quan alegen entre el fum o quan remouen brins de senzillesa; les teves mans sn alegria encesa i fulles d'un pomer al clar de la llum. Castellets de l'amor. Flames de ploma. Sn banderetes del teu parlar. Sn i toquen sense pes, clares d'un mn que tu modules des dels teus Bagdads. Respires per les mans, amor. Sn poma i estel saboner quan renten els plats. Joan Brossa
  4. 4. Oda a Pep Guardiola Salut, germ dels poltres de pella de tro! Per tu, la catifa de gespa arranada es torna un univers de planetes que giren al teu voltant. Tu t'alces i renilles i amb ulls punyents escrutes l'horitz bramador. Sacseges la crinera del teu dorsal, l'espinada s'arqueja, mous les cames esveltes i frgils i amb braos oberts debanes la madeixa invisible del joc. Salut, germ dels poltres de pella de tro! Salut, fill de la grcia i del vent! Aranya cerebral que controles els fils elctrics de la tarda. Teixeixes les jugades, del teixit en fas veles que s'inflen i en sostens l'entramat. La gespa es fa mar blava de somnis. Llavors, mentre llisca la quilla, tu vigiles de lluny i ets a prop. Arbre central, pal major i, alhora, el dof ensabonat que segueix el vaixell per les ones. Salut, fill de la grcia i del vent!
  5. 5. Salut, constructor de camins, gemetra carnal, arquitecte de torres de victria! Tu enderroques runes antigues, traces els fonaments de l'edifici nou. Excaves amb els ulls negres de voluntat un feix de rases frtils i, amb el comps del braos, amides, i estableixes el pilar poders d'on sorgiran els nervis de la mgia. I si el llapis d'un dit diu: "aqu", s aqu on la dansa comena, sota la volta esplndida que has bastit parallela del cel. Salut, constructor de camins, gemetra carnal, arquitecte!
  6. 6. Salut, smbol del goig mental de les cincies exactes! Salut, cadell suat, soldat enjogassat i subtil estrateg de les batalles! Tu, l'heroi del present, per ms que els segles passin, no passars amb ells. Romandrs, quan tu i jo siguem cendra, vivent en la llegenda de la fama i en aquesta corona modesta que ara treno, amb vers balbucejant, per no entorpir l'esclat meravells dels versos certs de les teves passades. Salut, smbol del goig mental de les cincies exactes! NARCS COMADIRA Salut, oh pags radical! Llaurador impenitent, arada, espiga, tany vigors que t'has alat i granes, feli, quadribarrat, a les tardes de glria. Tu que cobres la glria que has donat al company amb un pet a la galta! Dius: "aqu". I s aqu. I entre els pls de la cara neix una rosa mascle. I riuen entendrides les mares catalanes. Salut, fill etern, adoslesent perpetu de carona barbada!
  7. 7. EL VELL A la taverna del mar hi seu un vell amb el cap blanquins deixat anar t el diari al davant perqu ning no li fa companyia Sap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos sap que el temps ha passat sense cap goig que ja no pot donar l'antiga frescor d'aquella bellesa que tenia Es vell prou que ho sap es vell prou que ho veu es vell prou que ho nota cada instant que plora Es vell i t temps massa temps per a veure-ho I se'n recorda del seny el mentider com el seny li va fer aquest infern quan a cada desig li deia dem tindrs temps encara I fa memria del plaer que va frenar cada albada de goig que es va negar cada estona perduda que ara li fa escarni del cos llaurat pels anys. C.P.Kavafis
  8. 8. RES NO ES MESQU Res no s mesqu ni cap hora s isarda, ni s fosca la ventura de la nit. I la rosada s clara que el sol surt i s'ullprn i t delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no s mesqu, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern - Primavera d'istiu. I tot s Primavera: i tota fulla verda eternament. Res no s mesqu, perqu els dies no passen; i no arriba la mort ni si l'heu demanada. I si l'heu demanada us dissimula un clot perqu per tornar a nixer necessiteu morir. I no som mai un plor sin un somriure fi que es dispersa com grills de taronja. Res no s mesqu, perqu la can canta en cada bri de cosa. - Avui, dem i ahir s'esfullar una rosa: i a la verge ms jove li vindr llet al pit. Joan Salvat-Papasseit
  9. 9. . TACA Quan surts per fer el viatge cap a taca, has de pregar que el cam sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Els Lestrgons i els Cclops, l'arat Posid, no te n'esfereeixis: sn coses que en el teu cam no trobars, no, mai, si el pensament se't mant alt, si una emoci escollida et toca l'esperit i el cos alhora. Els Lestrgons i els Cclops, el fero Posid, mai no ser que els topis si no els portes amb tu dins la teva nima, si no s la teva nima que els drea davant teu. Has de pregar que el cam sigui llarg. Que siguin moltes les matinades d'estiu que, amb quina delectana, amb quina joia! entrars en un port que els teus ulls ignoraven; que et puguis aturar en mercats fenicis i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen, corals i nacres, marbres i banussos i delicats perfums de tota mena: tanta abundor com puguis de perfums delicats; que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes, per aprendre i aprendre dels que saben. Sempre tingues al cor la idea d'taca. Has d'arribar-hi, s el teu dest. Per no forcis gens la travessia. s preferible que duri molts anys i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa, ric de tot el que haurs guanyat fent el cam, sense esperar que t'hagi de dar riqueses taca. taca t'ha donat el bell viatge. Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. Res ms no t que et pugui ja donar. I si la trobes pobra, no s que taca t'hagi enganyat. Savi com b t'has fet, amb tanta experincia, ja haurs pogut comprendre qu volen dir les taques. C.P.Kavafis (Traducci de Carles Riba)
  10. 10. PLOU Totes les bruixes d'aquest mn perdut sn en el cel bret, que en desvaria; l'aigua bruny, delerosa, el punxegut capell dels cloquerets de Normandia. Pars regala deplorablement; es nega Nia d'aiguarells en doina. Milers d'esgarrifances d'un moment punyen Sena, Garona, Rin i Roine. L'aigua podreix els carrerons malalts; gargolen per cent becs les catedrals. La pluja a tot arreu, esbiaixant-se, veu solament alguna m que es mou fregant un vidre de finestra. Plou a totes les estacions de Frana. Josep Carner
  11. 11. ELS AMANTS La carn vol carn (Ausias March) No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres. Feroment ens amvem del mat a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraos i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacfic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor Lpez-Pic). Es desperta, de sobte, com un vell hurac, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i desprs el peo d'una orella. El nostre amor es un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorana amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Qu voleu que hi faa! Elemental, ja ho s. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bcquer. Desprs, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som brbars, i que aix no deu ser, que no estem en l'edat, i tot aix i all. No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en sn parits ben pocs.
  12. 12. ODA A ESPANYA Escolta, Espanya, - la veu d'un fill que et parla en llengua - no castellana; parlo en la llengua - que m'ha donat la terra aspra: en'questa llengua - pocs t'han parlat; en l'altra, massa. T'han parlat massa - dels saguntins i dels que per la ptria moren: les teves glries - i els teus records, records i glries - noms de morts: has viscut trista. Jo vui parlar-te - molt altrament. Per quE vessar la sang intil? Dins de les venes - vida s la sang, vida pels d'ara - i pels que vindran: vessada s morta. Massa pensaves - en ton honor i massa poc en el teu viure: trgica duies - a morts els fills, te satisfeies - d'honres mortals, i eren tes festes - els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos - marxar replens dels fills que duies - a que morissin: somrients marxaven - cap a l'atzar; i tu cantaves - vora del mar com una folla. On sn els barcos? - On sn els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava: tot ho perderes, - no tens ning. Espanya, Espanya, - retorna en tu, arrenca el plor de mare! Salva't, oh!, salva't - de tant de mal; que el pl et torni feconda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els nvols. On ets, Espanya? - no et veig enlloc, No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua - que et parla entre perills? Has desaprs d'entendre an els teus fills? Adu, Espanya!
  13. 13. Terra Natal Arrelar, com un arbre, dins la terra: no ser nvol endut d'un poc de vent. Sobre els camps coneguts de cada dia, veure un cel favorable i diferent. Mirau com cau, quotidi, el crepuscle, cada cop renovant-me el sentiment. Damunt la terra nostra i estimada, del cor neixen el pi, l'aire i l'ocell. El blanc record de la infantesa hi sura, i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells. Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba de molt antic als llavis de la gent. El meu amor, la ferma companyia, vull somiar-hi, entre la mar i el vent. Mari Villangmez
  14. 14. Balada de Mallorca A la vora-vora del mar on vigila Montg, els peus a l'aigua i als nvols lo front, omplia una verge son cnter d'argila, mirant-se en la font. Son peu de petxina rellisca en la molsa i a trossos lo cnter s'enfonsa rodolant; del plor que ella feia, la mar, que era dola, tornava amargant. Puix l'aigua pouada cristall n'era i perles, com gaires no en copsen los lliris d'olor; no s molt si sospira quan veu les esberles del canteret d'or! La mar de'n dolia; les pren en sa falda, i al maig, per plantar-hi, demana un roser; Valncia, a tes hortes verdor d'esmeralda, i a ton cel dosser. Per bre la conquilla de Venus los dna, gronxada pel Zfir de vespre i mat, i els testos, que una alba de roses corona, ja sn un jard. Amb flors de l'Arbia l'enrama i perfuma; i d'frica amb palmes, d'Europa amb aucells, alegra ses ribes, que es prenen d'escuma ms amples cinyells. Tres eren los testos, tres foren les illes; i, al veure-les ara volgudes pel sol, les crida a sos braos la terra per filles, i el mar se les vol. Jacint Verdaguer ( 1845 -1902)
  15. 15. MESTER D'AMOR Si en saps el pler no estalvis el bes que el goig d'amar no comporta mesura. Deixa't besar, i tu besa desprs que s sempre als llavis que l'amor perdura. No besis, no, com l'esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada. Deixa't besar -sacrifici fervent- com ms roent ms fidel la besada. Qu hauries fet si mories abans sense altre fruit que l'oreig en ta galta? Deixa't besar, i en el pit, a les mans, amant o amada -la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire el temor: besa en el coll, la ms bella contrada. Deixa't besar i si et quedava enyor besa de nou, que la vida s comptada. Joan Salvat-Papasseit
  16. 16. NOVA ORACI DEL PARENOSTRE Pare Nostre que esteu en el cel Sia augmentat sovint el nostre sou Vingui a nosaltres la jornada de set hores, Facis un xic la nostra voluntat Aix com la d'aquells que sempre manen. El nostre pa de cada dia, Doneu-nos-el ms fcil que no pas el d'avui, Perdoneu els nostres pecats Aix com nosaltres perdonem Els dels nostres encarregats I nos ens deixeu caure a les mans del director, Ans advertiu-nos si s'apropa. Amn. Miquel Mart i Pol
  17. 17. S QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR s quan plou que ballo sol Vestit d'algues, or i escata, Hi ha un pany de mar al revolt I un tros de cel escarlata, Un ocell fa un giravolt I treu branques una mata, El casalot del pirata s un ample gira-sol. Es quan plou que ballo sol Vestit d'algues, or i escata. s quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l'era, Em vesteixo d'home antic I empaito la masovera, I entre pineda i garric Planto la meva bandera; Amb una agulla saquera Mato el monstre que no dic. s quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l'era. s quan dormo que hi veig clar Foll d'una dola metzina, Amb perles a cada m Visc al cor d'una petxina, S la font del comellar I el ja de la salvatgina, -O la lluna que s'afina En morir carena enll. Es quan dormo que hi veig clar Foll d'una dola metzina. J.V. Foix
  18. 18. Per a una msica de Chopin Quantudeiesamor elsbrolladorsfloriendinslatarda. Quantudeiesamor unocells'enceniaacadabranca. Totalamars'alavadepuntetes sielteunomestremialadistncia. Te'nrecordesamor?,deiesamor il'herbadelafonts'enamorava. Quinaonadesilencis haescampatlespetxinesperlaplatja? Quinoratged'absncia commouaquestaangoixaprimfilada? Alllunylatevam-jaintilment- dibuixaunllargadualpitdelaire. j.m. Llompart
  19. 19. JOSEP CARNER * Enelmsaltimsfoscdelanit,novullsentir l'olordemaigquebrunzafora,ispetita lalmparaambquentincprouperferllum alespginestnuesdelllibre,lespoesiesdeCarner, quetuemvasdonarahir.Fadosanysiquatremesos quevaigdonaraquestllibreaunaaltranoia.Mots quehellegitpensantenella,iellavallegir permi,isndeltotnous,ara queelsllegeixopertu,pensantentu. Motsqueenshanparlatatotstres,ifan queensassemblem.Motsqueromanen, mentreensvarienelsdiesise'nsmudenelssentits, ofertsperquelstornemaentendre.Comunaptria. G.Ferrater
  20. 20. EL PI DE FORMENTOR Moncorestimaunarbre!Msvellquel'olivera, mspodersqueelroure,msverdqueeltaronger, conservadesesfullesl'eternaprimavera, illuitaamblesventadesqueatupenlaribera, comungegantguerrer. Noguaitapersesfulleslaflorenamorada, novalafontanellasesombresabesar; mesDuungd'aromasatestaconsagrada ilidonperterral'esquerpaserralada, perfontlaimmensamar. Quanlluny,damuntlesones,renaixlallumdivina, nocantapersesbranquesl'ocellqueencativam; elcritsublimescoltadel'guilamarina, odelvoltorquipujasentl'alagegantina remouresonfullam. Delllimd'aquestaterrasavidanosustenta; revinclaperlesroquessapoderosarel; tplugesirosadesiventsillumardenta; i,comunvellprofeta,repvidais'alimenta delesamorsdelcel. Arbresublim!Delgenin'selllavivaimatge: dominalesmuntanyesiaguaital'infinit; perelllaterraesdura,mesbesasonramatge elcelquel'enamora,itelllampil'oratge perglriaiperdelit. Oh,s,quequanallourebramulenlesventades isemblaentrel'escumaquetombielseupenyal, llavorsellriuicantamsfortquelesonades i,vencedor,espolsadamuntlesnuvolades sacabellerareal. Arbre,moncort'enveja.Sobrelaterraimpura, comapenyorasantadurjoelteurecord. Lluitarconstantivncer,regnarsobrel'altura ialimentar-seiviuredecelidellumpura... Ovida,onoblesort! Amunt,nimaforta!Traspassalaboirada iarreladinsl'alturacoml'arbredelspenyals. Veurscaureatesplanteslamardelmnirada, itescanonstranquil.les'niranperlaventada coml'audelstemporals. MiquelCostaiLlobera (Pollena,1854-Ciutatde Mallorca,1922)
  21. 21. Elsjoves,deHoracianes(fragment) "Siauquisou;mesnoatiantvellsodis deraa,niambemftiques declamacionslloanttotloquesvostre, finslesmateixeslceres... Siauquisou:mesnoustanqueu,ombrvols, dinsunallarhistrica senshoritzons.Volausobrelesterres enfora,amuntcoml'guila! Ellaamaelniudelesmaternesroques, perambgranvolarranca-s'hi i,travessantmilhoritzons,domina espaisdellumesplndida. Perplanes,mars,abismesimuntanyes, ambvistapotentssima, tantostafinadesitjadapresa, impetuosallana-s'hi delaregidelllamp.Mesnotrasmuda d'essncial'auindmita. Ansb,detotloquetrescantaferra, gustant-nefibresntimes, sen'assimilalapotncia,itorna capasonniumsguila. Miquel Costa i Llobera (1854-1922)
  22. 22. GuillemColom
  23. 23. RONDAAMBFANTASMES Lesfillesdelsilencipresentivigilant emportensemprelaperversallunyania sabenelmeuespant,elmeuinstantd'espant dissolament,melanconiaiagonia. Oh,ciutatdelsterrorsentrelesavingudes estrils,arbreslvidsdelatardor, viurl'horaimpuradelesaspresangniesmudes amblapordemorirtotsolenelcarrer. Terrorentrelessalesbuidesquanveigelllit ambelmortviuentreelsllengols iserenadesalaplaairemordeganivetsenfora msterriblepertantescosesendevinades durantlafugaperlesfosquesallonplora l'esqueletmossegatpelsgossosdelanit. BARTOMEUROSSELL-PRCEL