L'IKER, MOZART I EL VIOLI DELS NASSOS ( Per Marta Sola Sillero)

En un petit poble, d'una petita serralada, d'un petit país, vivia l'Iker, un nen de 6 anys. La seva il·lusió des de ben petit era la de tenir un violí.

Aquell nadal, va ser el millor de la seva vida. Els Reis Mags li van portar un violí. Un violí com el que ell sempre havia somiat. Era marró amb cordes negres, però el problema és que no tocava gaire bé, feia un soroll estrany: nyiqui, nyiqui, nyiqui...!!!

Tot el dia estava tocant i tot el petit poble d'aquella petita serralada, escoltant aquell terrible soroll: nyiqui, nyiqui, nyiqui...!!! Fins i tot els seus pares estaven farts d'escoltar l'Iker: "Aquest violí dels nassos!", deia el seu pare," li podrien haver portat els Reis un llibre, o qualsevol altre joguina que no fes tant de soroll !"

L' Iker tocava de dia i de nit, no parava, fins que un dia els seus pares van tenir una idea. Quan l'Iker es va quedar dormit, la seva mare li va agafar el violí i li va amagar a les golfes, dintre d'un bagul vell que era de l'àvia, allà també tenien guardades més joguines de quan l'Iker era petit, i com al nen li feia por pujar a aquelles golfes, sabien que no el trobaria mai.

Al dia següent, l'Iker es va desesperar molt al veure que no estava el seu violí. Plorava i plorava, tampoc volia menjar, ni beure, ni esmorzar, ni berenar, i quan anava al col·legi no parlava amb els seus companys ni professors.

Els pares, tristos de veure que l'Iker cada dia anava pitjor, es van sentir culpables i van tenir una altra idea: escriurien una carta a l'Iker, una carta que deia: "Iker, sóc en Mozart. Com deus saber, al cel tenim una gran orquestra i com que ens faltava un violí, he pensat que el teu que és tan maco, ens vindria de meravella. Espero que no et sàpiga greu, en compensació et deixo aquest bonic llibre sobre la meva música".

L'Iker s'anava trobant millor sabent que el seu violí estava en bones mans. Ja parlava, menjava i bevia i fins i tot jugava amb els seus amics. Anaven passant els dies i el nen no oblidava el seu estimat violí, per això va fer una carta al Mozart : "Gràcies Mozart per pensar en el meu violí per a la teva orquestra, espero que ja hagis acabat el concert i t'agrairia molt que me'l tornessis el més aviat possible. Un petó de l'Iker".

Quan ja tenia la carta feta, va pensar en com podria enviar-la fins al cel, i se li va ocórrer pujar al més alt de casa seva, fer un avió amb la carta i llençar-la a l'aire, ben amunt. Però es clar, per fer això, tindria que pujar a les golfes, aquell lloc al que ell tenia tanta por, aquell lloc al que mai havia pogut pujar. Tenia que

ser valent, i sense pensar-s'ho dues vegades, va pujar escales amunt amb el seu avió a la mà tremolosa i suada. Va arribar a dalt, va obrir la porta i amb els ulls tancats per la por, va intentar arribar fins la petita finestra que des del jardí, ell veia allà dalt, i va llençar l'avió.

Tornant poc a poc, va ensopegar amb alguna cosa gran i de sobte, va obrir els ulls. Era un bagul fascinant, com no havia vist mai, i es clar, ja que el tenia davant, el va obrir. "Oh!", va cridar, "és el meu violí. Jo sabia que en Mozart me'l tornaria, però no tant ràpid!". Junt amb al seu violí, va descobrir que es trobava la seva petita capsa de música que de ben petit la mare li obria per que es dormís amb aquella bonica peça d'en Mozart. Llavors va comprendre d'on li venia aquella afició per la música.

Tot content, acompanyant aquella melodia, va començar a tocar el seu violí. Va descobrir que ja ningú es queixava, inclús els seus veïns d'aquell petit poble, d'aquella petita serralada, es passejaven davant de casa seva meravellats pel canvi que havia fet l'Iker en la seva forma de tocar. Els seus pares estaven contents de que l'Iker ja no molestava, doncs la música d'aquella capsa era més potent que la del violí, i a més havia superat la por a les golfes, i això va ser un pas important pel nen. L'Iker era feliç tocant allà dalt, els pares estaven encantats i el poble ja no es queixava, tothom estava content i aquell violí dels nassos es va quedar amb l'Iker per sempre.

FI