Situaci GeogrficaL'hinduisme, una de les religions ms antigues que hi ha, va nixer i desenvolupar-se a l'ndia. En aquell temps, Pakistan, Bangla Desh, Bhutan i Nepal en formaven part i en separar-se, en van mantenir l'hinduisme.

Situaci GeogrficaPoblaci hinduista

ndia Nepal Bangla Desh Indonesia Sri Lanka Pakistan M alasia USA M yanm ar Sud frica

HistriaLa religi ms antiga coneguda a l'ndia es remunta al 4000aC i el seu coneixement es deu al descobriment de dues ciutats a la vall del riu Indus. Els seus habitants s'anomenaven drvides.

HistriaEra un poble de l'ndia que pertany al tronc mediterrani i es caracteritza per un color de pell molt fosc. Se saben poques coses sobre la religi, adoraven a la representaci de la deessa mare i divinitats animals.

HistriaAquesta civilitzaci va entrar en crisis a l'any 1700aC per un canvi climtic que provocava repetides inundacions a la vall. A l'any 1500aC els aris (un poble indoeuropeu que habitava sia central, de pell blanca, constituci forta i guerrers) van conquerir els drvides.

HistriaLa introducci dels aris va comportar:

Llengua snscrit.

ria:

el

Religi vdica. Tradicions ries.

HistriaEl poble ari s'organitza en tribus i cada tribu t un cap. Hi ha una jerarquia, que s'organitza segons el treball que duus a terme. La societat queda dividida en grups o classes provocada per una reestructuraci social: Homes blancs. Homes foscos que eren esclaus. Aparici de les castes.

HistriaEls aris tenien les seves prpies tradicions i ritus, per van comenar a adoptar noves tradicions i divinitats del poble dravdic.

HistriaAl 100aC la cultura ria havia esdevingut dominant al nord de l'ndia. I s'escriuen els himnes vdics, que podem considerar com els llibres sagrats de l'hinduisme.

DoctrinaLhinduisme no t dogmes, parteix de lexistncia duna fora creadora que ha creat lUnievrs (Brahman), que s lnima del mn. nima que es troba en cada una de les nimes individuals de tot animal, persona.. (atman)

DoctrinaEl dest de cada atman (nima indivudual) consisteix a arribar al gran tot (Brahman), per mitj de diversos camins. Aquests camins sn:

Doctrina

El cam de la devoci (bhakti): Cam de la bondat i ladoraci dun du personal. El cam de lacci (kharma): s fer el b desinteressadament i lacompliment dels deures propis de cada casta.

Doctrina

El cam del coneixement (jnana): Aquesta seria lltima trajectria per recrrer. Noms hi tenen accs els bramans, per arribar al descobriment de lAbsolut.

DoctrinaSaccepta un altre cam, el ioga, una tcnica que ajuda a frenar lactivitat mental i a calmar lesperit per fondre's en el brahman.

DoctrinaPer arribar al desitjat Brahman sha de trencar la cadena de naixements i renaixements que es succeeixen vida rere vida (samsara).

DoctrinaEls hinduistes sn del temps cclic, que vol dir que tot torna a comenar, per tant, creuen que quan moren, tornen a nixer en forma diferent a la anterior. Daix sen diu reencarnaci. Si la reencarnaci s bona o dolenta depn de les accions fetes en la vida anterior.

DoctrinaEl karma s el balan dels actes bons i dolents. Es tenen en compte els actes de laltre vida per la segent. Lobjectiu final de lhinduisme es la moksa, que s lalliberament del cicle de les reencarnacions.

DivinitatsLhinduisme s una religi politeiesta per tots els dus (330 milions) sn una versi dun nic du : Brahma. Tot i aix hi ha tres divinitats principals anomenades Trimurti.

DivinitatsTrimurti: Brahma: s el du creador, el representen amb quatre cares (castes, vedes, estacions), un rosari, un llibre i una gerra daigua.

DivinitatsVixnu: s el du conservador. Que controla el dest hum. Es pot representar de deu formes d'animals diferents.

DivinitatsShiva: El qui destrueix i el qui genera. Altres deus sn Ganesa, Hanuman, Kama

CastesUna de les caracteristiques ms importants de la religi hind sn les castes (castes significa grup). Tot i aix casta vol dir color, aquesta paraula es remonta a l'poca vdica. Els aris tenien els sacerdots, els guerrers i els comerciants. Hi van afegir els sudras, l'ltima casta (gent de pell fosca).

CatsesLes castes no es prenien com a una cosa sria fins que en el Rig-veda es justifica les castes en quatre varnes (color) d'acord amb la part de Brahman amb la qual van nixer:

CastesBramans: nascuts de la boca, sn la varna sacerdotal i els pensadors de la societat. Ksatriyas: neixen dels braos, sn els guerrers i representen la fora de la societat.

CastesVaisyas: nascuts dels malucs. Comerciants, artesans, agricultors, etc.. sn el suport de la societat. Sudras: provenen dels peus i sn els servidors de les altres castes.

CastesQuan ms amunt ests en una casta, ms pur ets en l'apecte religis. S'eviten feines que estiguin en contacte amb coses impures ( pell, sang animal, escombraires, etc...)

Llibres sagratsEls textos sagrats de lhinduisme sn molt variats, tant pel que fa contingut com a lestil. Van ser transmesos oralment i transcrits en snscrit (llenguatge sagrat) El contingut pot donar referncia al culte, altres comentaris sobre rituals i celebracions, prescripcions per a cerimnies

Llibres sagratsEls llibres es poden classificar en dues seccions: Sruti: llibres revelats pels dus als savis El sruti estan dividits en quatre colleccions que formen el que sanomena els quatre Vedes i sn:

Llibres sagratsRig-veda: El veda de les estrofes Yajur-veda: El veda de les frmules Sama-veda: El veda dels cants Atharva-veda: El veda dels rituals

Llibres sagratsAltres llibres que complementen el Sruti sn el Brahmana (interpretacions sobre Brahman) i el Upanishad (llima part dels veda. Explica el significat profund de les accions rituals)

Llibres sagratsSmriti: llibres de tradici Dins daquests llibres es pot trobar: El Mahabarata: poema pic de 200.000 versos que tracta sobre el conflicte que oposen 5 germans als seus cosins, que els havien usurpat el tron injustament.

Llibres sagrats-El cam de la devoci -El cam de lacci -El cam del coneixement El Ramayana: s lexplicaci de la vida del rei Rama, la personificaci de la justcia

ESPAIS SAGRATSSn llocs naturals amb signes sagrats. La gent s'acosta i es troba amb les divinitats en aquests llocs. La majoria sn rius, llacs i les ciutats que els hinds han construt al seu voltant.

ESPAIS SAGRATSCiutats santes: estan situades prop dels rius sagrats.Pushkar: hi trobem l'nic temple dedicat a Brahma. Allahabad: ciutat sagrada que es troba en el punt on s'ajunten el Ganges i el Yamuna. Benars: Ciutat sagrada per excellncia. En hindi es diu Varanasi, en honor al du de les aiges Varuna, que s'hi va manifestar i viure. La gent creu que morir a Benars i ser incinerat i llenat al Ganges trenca el cicle de reencarnacions.

Espais sagratsUns altres espais sagrats sn els temples: les persones religioses hi poden realitzar actes personals de culte.

Espais sagratsLa imatge de la divinitat es guarda al garbhagriha (al cor del temple). Al nord de l'ndia, a sobre hi trobem el sijara (terrat que significa el vol de l'esperit).

Espais sagratsEls temples imiten les formes de la muntanya i tenen altars i ofrenes al seu interior.

Altres BranquesEls Sikhs La religi sikh origina al s. XV, s una barreja d'elements hinduistes i islams i sorgeix com una alternativa d'aquestes.

Altres BranquesEl seu fundador va ser el guru Nanak (14691539). Creia que noms existia un Du, i que les persones noms si podien acostar mitjanant la meditaci, el seu misatge dna un valor fonamental als tres punts segents:

Altres Branques

La meditaci El treball honrat El lliurament d'almoines

s pot considerar una religi tnica, ja que barreja nacionalitat i religi: la comunitat i la religi estn estretament relacionades.

Altres BranquesLa poblaci sikh adora a un nic Du omnipresent i no creuen en imatges ni escultures. Els seus temples veneren el llibre sagrat, que s considerat com l'equivalent dels gurus, ja que cont els seus ensenyaments.

CrditsAleix Bou Axel Lancieri ric Pla Nil Brugulat Michael Snchez