CB Mollerusa: una fita a les terres de Lleida

Les Seleccions CatalanesCadets i Infantils als campionatsd’Espanya

març 2008 · Xa temporada · Difusió gratuïta per als federats

Planeta Bàsquet i el Torneig Molinet

Lali Vila, una vida al CB Olesa

CB Roser, 75è aniversari

Francesc Marin: San Miguel, eufòria pel bàsquet

36

�

No fa pas massa temps – el 2007 – la Fundació del Bàsquet Català, va editar un opuscle rememorant el primer partit de la selecció catalana absoluta que va disputar amb el Club Hindú de Buenos Aires, l’any 1926, amb motiu de la tournée d’aquest equip pel vell continent. Va ser el primer partit i, per cert, és prou conegut que va provocar una forta revolució en la inci-pient trajectòria del bàsquet català, tot just nat des de feia tan sols cinc anys (Pare Millán – Esc. Pia Sant Anton- 1922).

Als promotors d’aquella gesta hem d’agrair-los-hi dos fets transcendents que varen significar un pas important pel nostre esport: d’una banda, podríem considerar-lo com la primera empremta de catalanitat que implicaria l’esport de la cistella en el seu entorn – reixint, si m’ho permeteu, la vella llegenda de les quatre barres impreses a la cua dels peixos que, segles a, poblaren la Mediterrània – i l’altre fet transcendent va ser el de modernitzar i estructurar el futur del nou esport emergent.

A partir d’aquell moment i fins ara, les seleccions catalanes absolutes hauran jugat 131 partits, els nois, i 34, les noies.

Aquests dos successos tan remarcables, acompanyarien ja per sempre el camí ascendent que, el bàsquet, ha imprimit tant en la seva trajectòria esportiva, com de catalanitat en el seu col·lectiu.

Al llarg del temps, el bàsquet, tot l’esport en general i glo-balment, la societat, han canviat de manera ostensible. La recerca de l’excel·lència ha exigit professionalisme i aquest ha significat un constant increment dels cost esportiu. I això, al marge d’honroses excepcions, ha fet perdre certs valors que abans eren prioritaris, o quasi.

Actualitzant aquesta situació, hem de contemplar-la, ine-vitablement, des de diferents perspectives. Les seleccions catalanes absolutes actuals – nois i noies – farien un paper molt digne en qualsevol de les tres competicions més importants: Europeu, Mundial i Jocs Olímpics (estem d’acord ?). L’últim Catalunya – Croàcia va posar el llistó català molt alt. Però jo em pregunto: hi ha dates per entrenar ? N’hi ha per jugar, tan sols, un partit ? Tots els clubs, els agents, els tècnics, el propi jugador, .... els familiars, estan disposats a propiciar que el jugador participi en un partit

amistós d’aquest tipus ? Tot això sense contemplar altres vessants en les que, determinats jugadors, o en el seu entorn, es viu a favor o no del fet en sí. Tampoc podem ometre, un cert grau de fariseisme en persones més o menys implicades que, públicament manifesten adhesió i en el moment decisiu, no col·laboren tant com el que s’espera d’ells.

Però no acaba aquí la qüestió. Paral·lelament a anar eliminant incògnites dels plantejaments anteriors, ja de per sí prou com-plicats, sabem que has d’anar comprometent un marc adequat a la qualitat de l’esdeveniment. Un Sant Jordi, o l’Olímpic de Badalona, per exemple, poden ubicar 13.000 persones o més, en relació a una selecció absoluta ideal. Però no serà així si no disposes de totes les figures mediàtiques del moment. I sigui dit, això, amb el màxim respecte per tothom.

I la selecció, o equip oponent ? S’ha de cercar amb temps su-ficient i de qualitat equivalent a la selecció que creus tindràs. L’afeccionat sap molt bé que, en general, en el nostre esport el millor acostuma a guanyar i si la diferència és gran ..... Però tot això no ho saps fins els últims moments i trobar una selecció, o club equivalent, lliure i que no tingui jugadors im-plicats en idèntics esdeveniments europeus o mundials abans esmentats, no és fàcil.

Nosaltres tenim molt clar que, amb la complicitat i col·laboració dels nostres clubs, hem de seguir treballant for-mant jugadors/res novells i que aquestes seleccions catalanes més joves cada dia ho facin millor. És una tasca en la que hi tenim competència i una gran vocació.

En quan a les seleccions absolutes, seguim lluitant i expec-tants per aprofitar qualsevol oportunitat, per mínima que sigui. Creiem que les coses no es deuen fer perquè sí. S’han de fer amb un objectiu positiu i bé. O almenys pensem que aquest és i serà el nostre estil. Fer, és una cosa. Fer-ho bé, o almenys intentar-ho, n’és una altra. I amb això estem.

Ah ! i curiosament, us haig de dir que, fins aquest moment, amb qui no tenim cap problema sobre aquest tema és amb la Federació Espanyola. Probablement, perquè ja en tenim prou amb els altres esmentats. No us sembla ?

Text: Enric PiquetPresident FCBQ

8 segons. Notícies d’actualitat i d’interès per a tots. Preseleccions Mini masculina i femenina, Torneig Inter-nacional Cadet a Cerdanyola, els 50 anys del SE Sant Joan de Mata i els 25 anys de bàsquet a l’Escola Pia de Sabadell, etc, etc.

Cercle Central. El Saló de la Infància de Barce-lona, ha acollit aquest any un sol esport, el bàsquet. La FCBQ va muntar un gran aparador de 2000 m2, el “Planeta bàsquet”.

Triple. Les notícies i esdeveniments més destacats de les Representacions Territorials de la Federació Catalana a Girona, Tarragona i Lleida.

Clubs 2. El CP Roser celebra el seu 75è ani-versari, amb vint-i-un equips. La seva història, la identitat, la comunió amb el barri i les il·lusions de futur.

Especial. Febrer va er mes de Copes. Per al DKV Joventut i l’Akasvayu CB Vic va anar d’allò més bé: Campions de la Copa del Rei ACB i de la Copa LEB Argent, respectiva-ment.

Primer temps. Entrevista amb Francesc Marin, responsable de l’Àrea de Patrocini i Events de San Miguel, que ens explica l’aposta de la seva empresa pel bàsquet, i pel bàsquet català.

40 minuts. Campionats d’Espanya de Seleccions Autonòmiques Cadet i Infantil, masculines i femenines. Catalun-ya ha assolit un campionat, un sots-campionat, un tercer i un novè lloc. És una collita pròpia del planter del bàsquet català?

Edita:Federació Catalana de Basquetbol.Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona.Tel. 93 396 66 00 Fax: 93 323 77 60www.basquetcatala.comConsell Editorial: Enric Piquet, Joan Guiu i Laura Ramos.Director: Joan Guiu.Consell de redacció: Joan Guiu, Laura Ramos, Carlos García i Juan C. Cebrián.Col·laboradors: RRTT de Lleida, Girona i Tarragona, Fundació del Bàsquet Català.

STAFF: Bàsquet Català Agraïments: Francesc Marin (San Miguel), Carles Sanz (CP Roser), CB Mollerusa, Lali Vila, Ferran Márquez, Julián Jordan, David Vargas.Disseny i maquetació: Estudi Virgili.Fotografia: Miguel Ángel Chazo, Ricard Rovira, Joan Castells, FCBQ, FBC.Fotomecànica i impressió: Enclave Gráfico S.L.Distribució: SPMD.L.: B-44976-98

La FCBQ no es fa responsable dels textos i opinions que no siguin de membres de la pròpia FCBQ

16.

22.

32.

24.

34.

06.

09.

Vestidor. 45a edició del Torneig Molinet, el més antic d’Europa, que ha acollit més de 100 equips Mini mascu-lins i femenins.

Mitja part. Col·laboració de “Regeneracom”, que exposa la indispensable possessió d’una bona salut per realitzar una pràctica esportiva amb seguretat i excel·lència.

Segon temps. Entrevista amb Lali Vila, una jugadora històrica del CB Olesa que ens explica com ha arribat a l’elit del bàsquet femení.

Personatge. Martí Ramoneda: Un dirigent atípic i alhora un clàssic, un enamorat del bàsquet i de la seva població, Esparreguera.

Fundació. Cloenda de Castellar del Vallès “Ciu-tat del Bàsquet Català 2007” amb el relleu a Sitges pel 2008. Veredicte del concurs d’art “BQ.ART.07”, amb fotografies de les obres presentades.

24 segons i la pissarra. El concurs, amb noves preguntes de diferents aspectes de bàsquet i la Pissarra, la historieta, on el dibuixant Julián Jordan ha creat una nova peripècia d’en “Rucqie”.

Clubs 1. CB Mollerusa, des de les terres de la Catalunya Nova. Les vivències dels homes i dones d’una enti-tat que té el ferm propòsit de convertir-se en un referent.

Pròrroga. L’article d’una reconeguda signatura del bàsquet català: Ferran Márquez.

18.

28.

38.

29.

40.

46.45.

20.

�

presents en les principals competicions esportives, com a les Lligues Nacionals Catalanes, partits de les seleccions absolutes catalanes, l’ACB, la Copa del Rei o l’Eurobasket; i donar suport a la selecció espanyola en el seu objectiu de convertir-se en una de les millors del món.

Què mou a una empresa com la seva a pensar que el bàsquet és un bon vehi-cle publicitari?San Miguel i el bàsquet coincideixen en una gran quantitat d’aspectes: en primer lloc, compartim una sèrie de valors com el treball en equip o l’afany de superació; en segon, la internacio-nalitat que uneix al bàsquet, com un dels esports amb més presència en tot el món, i San Miguel, la cervesa d’aquí més internacional, amb presència en més de 35 mercats de tot el món.

L’empresa cervesera, a més de patro-cinar entitats i esdeveniments de bàs-quet, ha posat en marxa iniciatives que miren d’apropar el nostre esport a la gent del carrer. San Miguel presumeix de que la seva Especial s’adapta al paladar de tothom; creuen que el bàs-quet és també un esport per tothom?Considero que part de l’èxit del bàsquet es basa precisament en aquesta uni-versalitat. Nosaltres hem volgut també participar d’això i apropar encara més el bàsquet a tots els ciutadans amb la iniciativa San Miguel 0,0% Basket 3D. Treiem el bàsquet al carrer per a què participin els afeccionats i, després de varis anys promovent-ho, hem de dir que és tot un èxit de participació.

A l’actualitat San Miguel aposta pel bàsquet de formes molt diverses: des de pistes fins a adaptacions del joc espe-cials, passant per les noves tecnologies (web, jocs virtuals i carpa “sensacions”). Quins són els propers passos o vies de suport que pensa obrir la marca?Continuarem reafirmant el nostre compromís i recolzamernt al bàsquet mitjançant patrocinis com els que ja hem comentat abans, però. a més, en paral·lel, continuarem desenvolupant en diferents ciutats el San Miguel 0,0% Basket 3D.

En la seva experiència a nivell es-panyol, desprès de recòrrer moltes i diferents ciutats, quines són aquelles capitals en les que han obtingut una major i millor receptivitat a la vostra activitat en relació al bàsquet?Crec que por la globalitat d’aquest esport, que hem comentat en les preguntes anteriors, la seva acollida és excel·lent a tot arreu. A Barcelona, Lleida, Girona, Badalona, però també a Vitòria, Màlaga, Madrid, València …

Francesc, San Miguel recolza des del principi el bàsquet d’elit, professional, de màxima categoria. Es fa estrany que no aparegui enlloc el bàsquet base, el de promoció. Hi heu pensat, en alguna ocasió, en treballar amb ell? Per què?Entenem que la millor manera de donar recolzament al bàsquet de base és a tra-vés de la nostra actual col·laboració amb les diferents Federacions, que són les que tenen encomenada aquesta misió per part del Consejo Superior de Deportes.

San Miguel és una de les empreses de referència en el seu sector, però, a més, és la primera que va treure una cervesa “sense” amb una graduació de 0,0% d’alcohol i ocupa, també, el primer lloc a l’hora de creure i invertir en el món de la cistella.

San Miguel va començar a patrocinar el bàsquet ara fa sis anys i actualment és patrocinadora de l’ACB, de la FEB i de la nostra pròpia Federació, a més de donar suport als esdeveniments més relle-vants d’aquest esport en les competicio-ns de màxim nivell, tant espanyoles com catalanes: Copa del Rei, Showtime San Miguel 0,0%, Supercopa d’Espanya, San Miguel 0,0% BASKET 3D i les nostres San Miguel 0,0% Lligues Catalanes.

Francesc Marin, Responsable de Patro-cinis de San Miguel, ens va rebre al seu despatx de les oficines del c/ Urgell, 240, de Barcelona, per explicar-nos la relació entre San Miguel, l’eufòria i el bàsquet.

Com va introduir-se San Miguel en el món del bàsquet?San Miguel sempre ha estat conscient de la importància que té el bàsquet en la nostra societat, per això, des de fa anys ve apostant per aquest esport. En aquests anys va sorgir l’oportunitat de recolzar el bàsquet de forma global fomentant el seu desenvolupament i pràctica. Amb aquest objectiu en ment, comencem un important pla que incloïa tant accions a nivell local, com nacional i internacional, que ens ha permès ajudar a pràcticament tots els equips rellevants de Catalunya; estar

Text: Laura Ramos Fotos: Miguel Ángel Chazo

Es fa difícil pensar en una San Miguel i no fer-ho, automàticament, en bàsquet. I és que aquesta empresa catalana de cerve-ses (“Fábrica de cerveza y malta”, com bé descriu el base line de l’entitat) porta una mica més d’un lustre apostant pel nostre esport, en diferents àmbits i competicions. Francesc Marín, responsable de Patrocinis, ens ho explica.

�

8

Ens consta, en primera persona, la bona relació que l’empresa té amb la FCBQ i també amb la FEB. En aquesta línia de col·laboració, heu previst una extensió a d’altres federacions autonò-miques?De moment volem continuar amb el nostre suport a la FCBQ i a la FEB.

El vostre 0,0 és clarament identificatiu amb l’esport de la cistella i la pilota. Teniu alguna altra línia de productes a la qual es pugui fer extensible aquesta vinculació?

Si, de fet, tant San Miguel com San Miguel 0,0% estan presents en dife-rents esdeveniments relacionats amb el bàsquet.

Què li diu la paraula “eufòria”.Eufòria és emoció, bàsquet, afecció... Amb aquesta paraula, distinguim totes les accions que realitzem en relació amb el bàsquet, donat que creiem que s’adapta, si em permets l’expresió, com un guant al conjunt de sensacions que es poden sentir en un partit de bàsquet.

Com a empresa catalana, San Miguel dóna suport al Bàsquet Català i a la FCBQ, tant en les San Miguel 0,0% Lligues Nacionals Catalanes com en la Trobada del Bàsquet Català que té lloc cada any a finals de temporada. Quina és la seva visió de la salut del nostre esport, aquí, a casa?Catalunya és un dels bressols amb més tradició basquetbolística. Comptem amb grans equips i campionats que enganxen als afeccionats i permeten esperar un gran futur pel bàsquet a Catalunya.

I ja per acabar, Francesc, i parlant del present i del futur, quin és el que augu-ren en el seu sector i sota la seva visió empresarial, i també en el bàsquet, professional i de base?Els recents èxits dels nostres equips a nivell internacional han elevat el bàs-quet a quotes de popularitat impres-sionants. El bàsquet té molta força i si continuem amb aquesta línia crec que arribarem molt lluny.

Com no podia ser d’una altra manera, la conversa va transcòrrer amb total cordialitat I afectuositat. Els anys de col·laboració i la relació estreta exis-tent, tant a nivell professional com per-sonal, van fer possible aquesta entre-vista tan amigable. Ens acompanyaven els records, les bones sensacions, les novetats, i, és clar, unes San Miguel… això sí, 0,0%!Gràcies, Francesc, per la teva dedicació i amabilitat.

“Nosaltres hem volgut apropar, encara més, el bàsquet a tots els ciutadans”

�

Amb aquest bagatge retornen les Seleccions Catalanes dels Campionats d’Espanya Cadet i Infantil de Càceres, disputats del 3 al 8 de gener

Text: Carlos GarcíaImatges: FCBQ

Rebudes per Enric Piquet, president de la FCBQ, tres de les quatre Seleccio-ns Catalanes van aterrar a l’aeroport del Prat amb una medalla al coll dels Campionats d’Espanya Cadet i Infantil, celebrats de 3 al 8 de gener a Càceres. D’or per a la Infantil femenina, campio-na per segon any seguit; d’argent; per a la Infantil masculina; i de bronze per a la Cadet femenina. La Cadet masculina va ser la única que no lluïa metall, en concloure-hi en novè lloc.Sota les ordres novament de Lluís Vergés, la Selecció Catalana Infantil fe-menina va reeditar, amb ple de victòries -sis-, el títol de campiona d’Espanya

assolit la temporada passada a Cadis, en superar Madrid de cinc punts (65-60) en la final. A les portes del títol s’hi va quedar la Infantil masculina, que va cau-re per 46-69 contra Madrid en la final, acabant així el Campionat en segona posició. Tercera va finalitzar la Cadet femenina, després d’imposar-se per 47-54 a Aragó en un trepidant partit pel tercer i quart lloc que el va rescabalar de la derrota contra Euskadi en semifi-nals (68-56). Per la seva banda, la Cadet masculina va acabar el Campionat en novena posició, després de superar Eus-kadi per 47-98 en el partit per la novena i desena plaça. El combinat dirigit Xavier

Isern es va quedar fora de les primers places en tancar el seu grup de fases, després de perdre contra Castella i Lleó (69-75) i la victòria de la Comunitat Valenciana davant Madrid en la darrera jornada. Després d’anar vencent de vuit al des-cans (40-32) i d’uns minuts finals molt intensos i anivellats, la Infantil femenina de Lluís Vergés es va acabar emportant el títol, amb Marlés Balart com a juga-dora catalana més resolutiva (19 punts i 23 rebots). “Il·lusió i treball, sense estructures de joc molt marcades, és el que ens va donar el títol. Vam fer un gran final de Campionat, després d’un

inici una mica fluix”, remarca Vergés. Sobre l’argent assolit per la Infantil masculina, Jordi Estany, seleccionador d’aquest combinat, extreu les següents conclusions: “Vam fer un Campionat molt digne i complet en tots els sentits. L’equip va treballar a un gran nivell, tant en la preparació com a la fase final. Ma-drid va ser un finalista molt fort contra el qual només vam poder competir al primer temps. Als segons vint minuts, ens vam encallar i bloquejar”. El bronze i el paper general realitzat per la Cadet femenina és valorat per Lluís Fontanals, el seu seleccionador, així: “Les jugadores van treballar molt i bé. Ens va mancar la sort necessària per arribar a la final. La valoració és molt bona”. Pel que fa a la novena posició de la Cadet masculina, Xavi Isern, el seu tècnic, explica: “Va ser un Campionat molt estrany, en part motivat pel calen-dari, el qual no ens va permetre anar creixent com desitjàvem”. I afegeix: “La carambola que ens va deixar fora de les primeres posicions ens va fer molt de

mal, però vam saber refer-nos a temps per oferir una imatge com pertoca a Catalunya”. Madrid, en Infantil masculí; Andalusia, en Cadet masculí; i Canàries, en Cadet femení van ser els altres campions jun-tament amb la Selecció Catalana Infantil femenina. Cap selecció, per tant, va aconseguir més d’un títol a Càceres.La propera cita de les Seleccions Cata-lanes és el Campionat Mini d’Espanya, que tindrà lloc del 15 al 19 de març a San Fernando (Cadis).

10

Tots els marcadors de Catalunya

Cadet masculina•1erafase(grup2) Madrid85–Catalunya76 ComunitatValenciana54–Catalunya91 Catalunya69–CastellaiLleó75•9-12lloc Catalunya91–Galícia59•9i10lloc Euskadi47–Catalunya98

11

Cadet femenina• 1era fase (grup 2) Catalunya 91 - Madrid 68 Galícia 58 - Catalunya 68 Catalunya 70 - Canàries 74• 1/4 final Catalunya 90 – Comunitat Valenciana 55• Semifinals Euskadi 68 – Catalunya 56• 3er i 4at lloc Aragó 47 – Catalunya 54

Infantil masculina• 1era fase (grup 2) Andalusia 44 – Catalunya 50 Galícia 58 – Catalunya 63 Catalunya 63 – Múrcia 13• 1/4 final Catalunya 63 – Euskadi 56• Semifinals Catalunya 50 – Galícia 36• Final Catalunya 46 – Madrid 69

Infantil femenina• 1era fase (grup 1) Aragó 52 – Catalunya 59 Andalusia 59 – Catalunya 62 Catalunya 78 – Castella i Lleó 48• 1/4 final Catalunya 60 – Comunitat Valenciana 55• Semifinals Catalunya 53 – Canàries 40• Final Catalunya 65 – Madrid 60

12

Com valores l’actuació general de les Seleccions Catalanes a Càceres?Tinc un sentiment agredolç. Havíem planificat una preparació per arribar a Càceres amb les màximes possibilitats, igual que en els anteriors Campionats. I hem constatat que les altres Seleccions milloren els seus resultats fruit de la seva preparació, degut a què els seus calendaris de competició són menys comprimits i poden dedicar més temps per preparar-se. L’exemple més clar és el de Castella i Lleó (prop de 120 sessio-ns, mentre que nosaltres n’hem realitzat al voltant de 20, i en algunes d’elles, sense disposar de tots els seleccionats). Amb quin moment et quedaries dels sis dies de competició?Dels partits vistos, amb quedo amb el del tercer i quart lloc de la Cadet feme-nina, que em va recordar el joc que ha caracteritzat sempre el bàsquet català: intens i sacrificat en defensa, amb relleus continus al llarg de tota la pista, i resoldre amb determinació en atac. Una paraula o frase per definir cadas-cuna de les Seleccions...Infantil Femenina: Ens ha donat la satisfacció d’haver quedat campiona, guanyant rivals molt complicats. El treball i les rotacions ens han donat el premi del títol.Infantil Masculina: Després d’un gran esforç a ‘semis’ i a la fase classificatòria, va tenir el premi de jugar la final contra Madrid, a la qual va arribar just de forces per competir contra una Selecció més potent físicament.

Cadet Femenina: Els seus partits van estar marcats per la irregularitat. Després de perdre contra Euskadi en semifinals, un contrincant d’alt nivell, l’equip va refer-se en el partit pel tercer i quart lloc oferint l’esperit de lluita que desitgem veure en els combinats que defensen la nostra samarreta.Cadet Masculina: Ha estat la part més negativa del Campionat, no per manca de talent dels seus jugadors, i sí, potser, per una manca d’estímuls, al contrari dels rivals als quals es va enfrontar. Les Seleccions Catalanes Minis ja estan preparant els seus Campionats (15-1� de març a San Fernando). Quins objec-tius s’hi marca la FCBQ?Personalment, entenc que hem d’anar a participar fent un treball seriós i no deixant per darrera hora les improvi-sacions. Si és possible, optar a alguna medalla, sense oblidar que l’objectiu principal és la formació.

Com valores l’actuació general de les Seleccions Catalanes a Càceres?Desgraciadament molta gent s’ha fixat en el novè lloc de la Selecció Cadet, que ha estat per sota de les expectatives que segurament teníem tots, i s’ha oblidat dels resultats de la resta de seleccions. Però el que està clar és que les tres me-dalles aconseguides per la resta de les tres seleccions les podem valorar com a excel·lents, tenint en compte el nivell de competència, cada dia més alt, que existeix en totes les categories. Amb quin moment et quedaries dels sis dies de competició?És difícil extreure un únic moment en un Campionat de sis dies on participen quatre seleccions. De fet, potser em quedaria amb l’excel·lent grup humà que hem tingut.

Francesc Navarro (president del Comitè Tècnic de la FCBQ)

Xavi Rodríguez (director tècnic de la FCBQ)

1�

Una paraula o frase per definir cadas-cuna de les Seleccions...Infantil Femenina: Un Campionat per-fecte. Després d’un inici amb dubtes, un magnífic treball porta una progressió en el joc per aconseguir el títol de forma brillant.Infantil Masculina: Un gran treball en general i una defensa molt sòlida els porta invictes a la final, i els deixa a les portes de la glòria davant una selecció molt superior físicament -Madrid-.Cadet Femenina: Tot i aconseguir una meritòria medalla de bronze, pot ser es un premi un xic insuficient per el gran treball realitzat per tot el grup.Cadet Masculina: Els propis errors, se-gurament fruit de l’excés de confiança, i el format del calendari porta a l’equip a no optar a les medalles. Després de la fase de grups, l’equip té una gran solvència davant de Galícia i Euskadi. Les Seleccions Catalanes Minis ja estan preparant els seus Campionats (15-1� de març a San Fernando). Quins objec-tius s’hi marca la FCBQ?Com sempre i molt més a nivell Mini, nens i nenes que encara no han com-petit mai de forma oficial, el nostre objectiu principal és que les Seleccions puguin competir al millor nivell possible. A més a més, volem transmetre la idea que els Campionats són per gaudir-los i no pas per patir-los. Així doncs, volem que nois i noies gaudeixin del Campio-nat mentre competeixin al màxim nivell.

Com valores l’actuació general de les Seleccions Catalanes a Càceres?Bona. De les quatre seleccions, vam jugar tres semifinals i vam aconseguir un primer, segon i tercer lloc. Evident-ment el novè lloc de la Cadet Masculina ha estat la gran decepció. Ara hem de treballar per intentar que les Seleccions Catalanes tornin a ser una referència dins del bàsquet estatal. Amb quin moment et quedaries dels sis dies de competició?És difícil en un campionat de tant dies i fent el seguiment de quatre Seleccions escollir un moment, però si que em que-daria amb els partits de quarts, semifi-nals i les finals: partits molts igualats i plens d’emoció. Una paraula o frase per definir cadas-cuna de les Seleccions...Infantil Femenina: Campiona.Infantil Masculina: Competitiva.Cadet Femenina: Alegre.Cadet Masculina: Decepció. Les Seleccions Catalanes Minis ja estan preparant els seus Campionats (15-1� de març a San Fernando). Quins objec-tius s’hi marca la FCBQ?Ara l’objectiu és realitzar la preparació i definir els 12 jugadors/es que aniran al Campionat. Una vegada allà, ser competitius i intentar que els jugador/es gaudeixin de tot el que significa poder jugar un Campionat defensant la sama-rreta de Catalunya.

Quina valoració fas del paper realitzat per la teva Selecció?A nivell esportiu estem lluny dels objectius desitjats. A nivell formatiu, difícilment podem trobar una experièn-cia millor per a jugadors que poden tenir un llarg itinerari esportiu. Ben segur que els serà de profit en els moments difícils. Amb quin partit o moment viscut et quedes?El partit davant la Comunitat Valenciana i la mentalitat i el valor afegit que va demostrar el grup per sobreposar-se i afrontar la segona fase. Agraïments: Agrair a la Federació, al President Enric Piquet, Francesc Na-varro, Xavier Rodríguez i Ricard Daura la confiança donada a l’equip de treball en els bons moments i en els no tant bons. Especialment en Jaume Planes, en Marcel Roca i a la Míriam per la feina ben feta i als col·laboradors infatigables: la Núria, l’Ester, en Toni , l’Àngel i en Miquel. Felicitar també als clubs amb els que any rere any treballem plegats per la millora contínua dels jugadors. Gràcies a tots.

Ricard Daura (sotsdirector de l’Àrea de Seleccions i PDP de la FCBQ)

Xavier Isern (seleccionador Cadet masculí)

14

Quina valoració fas del paper realitzat per la teva Selecció?Estic molt orgullós i satisfet per l’esforç i treball realitzat per tot l’equip -juga-dores, ‘fisios’ i tècnics-, encara que no estic content pel resultat final, perquè no és el que desitjàvem. En tot cas, la valoració és molt positiva perquè el grup ha donat tot el que tenia. Amb quin partit o moment viscut et quedes?Hi ha hagut molts moments, tant a la pista com fora d’ella. Hem viscut la preparació i el propi Campionat de una manera molt intensa i hem aconseguit fer un equip, tant a nivell de joc com de convivència. Per a mi això és el que veritablement ens queda. Agraïments: Gràcies al Rafa Gutiérrez i a l’Anna Martínez perquè han fet una feina d’equip excel·lent, s’han implicat al màxim. Estic molt content d’haver pogut treballar amb ells. També vull agrair la feina i la implicació de la Míriam, que com a ‘fisio’ ha donat suport en tot moment a l’equip. Finalment, a tots els companys i companyes de les altres Seleccions i a tots els col·laboradors.

Quina valoració fas del paper realitzat per la teva Selecció?La valoració és molt positiva. Només va faltar guanyar la final, però aquesta era una tasca bastant complicada. Global-ment, la participació de la Selecció va ser molt bona. L’equip va treballar molt fort durant els entrenaments de la pre-paració i en els partits del campionat. Les victòries van ser molt treballades. Ningú ens va regalar res, com demos-tra la igualtat dels resultats. Crec que l’equip va rendir per sobre de les seves possibilitats reals. Al final, tant d’esforç i l’espectacular treball dels jugadors es va veure recompensat amb el premi de la final de tot un Campionat d’Espanya. Amb quin partit o moment viscut et quedes?Sens dubte, amb el primer partit jugat contra Andalusia. La resposta de l’equip després del torneig de Castellar del Vallès -vam perdre amb una selecció que ha quedat tretzena al Campionat -Comunitat Valenciana-) va ser espec-tacular. L’equip es va sobreposar i va mantenir una confiança en les seves possibilitats que va fer que, després d’una pròrroga, es pogués derrotar l’actual campió d’aquesta generació.

Lluís Fontanals (seleccionador Cadet femení)

Jordi Estany (seleccionador Infantil masculí)

Aquest partit va marcar la línea de l’equip durant tot el Campionat. Agraïments: Primer de tot, vull agrair als responsables de la Federació que van confiar en mi per portar aques-ta Selecció. Em refereixo al Francesc Navarro, com a directiu responsable, al Xavi Rodriguez i al Ricard Daura. Espero no haver-los defraudat. Tot seguit, agrair en Pep Campaña i Ferran Peña les seves tasques d’ajudants. Crec que vam formar un equip tècnic molt unit i compenetrat. També a tots els jugadors que han passat per aquest equip; els dotze que van viatjar i els que finalment es van quedar fora. Un trosset d’aquesta medalla els hi pertany a ells. A la Laura (fisioterapeuta) pel seu treball i sim-patia; als entrenadors del Campus de Seleccions a Puigcerdà (Cristina, Enric i Isaac) -aquí es va començar a construir aquest equip-; als pares dels jugadors pel seu suport, paciència i col·laboració. I finalment, a tota la gent que amb els seus missatges de suport a l’equip van fer que el treball es portés amb la màxi-ma il·lusió i confiança.

15

Quina valoració fas del paper realitzat per la teva Selecció?La valoració que fem els tècnics de la Selecció Infantil femenina no pot ser altra que molt positiva. D’una banda, òbviament, pel fet d’haver aconseguit la primera posició, i per l’altra, i no menys important -de fet abans de marxar a Càceres ja ho esmentàvem com a im-portantíssim-, per haver aconseguit que les noies hagin gaudit de tots i cadascun dels moments del Campionat, tot acon-seguint que juguessin com a infantils que són. Aquest fet és el que sense cap mena de dubtes ens va obrir les portes a guanyar el campionat. Amb quin partit o moment viscut et quedes?Quant als partits, el de Castella i Lleó i la final, on vam poder jugar a un bon nivell, amb un bàsquet molt agressiu al darrere, corrent i jugant en atac com a nenes infantils. Pel que fa als moments de convivència, tots, que no són pocs. Vam poder compartir moments, mira-des, il·lusions i somnis amb les dotze nenes que van viatjar a Càceres. Una vegada més, el treball, l’esforç, la il·lusió i la dedicació han donat el seus fruits.

Lluís Vergés (seleccionador Infantil femení)

Agraïments: Voldria aprofitar per felicitar a les jugadores per haver sabut treure profit de totes i cadascuna de les experiències i moments viscuts; evident-ment agrair a la Eli i al Josep tota la feina que van fer abans i durant el Cam-pionat; a la Laura Planas per la seva dedicació al grup; a l’Ester i a la Núria pel temps dedicat; als entrenadors que a l’estiu van treballar dur al Campus Seleccions de Puigcerdà; i a tots aquells que han estat al nostre costat durant el campionat a Càceres o des de Catalun-ya. Tanmateix, m’agradaria agrair als clubs, entrenadors i directors tècnics dels clubs de les nenes que han estat a la Selecció. Tots ens han facilitat la feina en tot moment. I també a aquells que han mostrat discrepàncies, perquè ens han plantejat dubtes fins trobar la que s’ha demostrat que ha estat la millor se-lecció possible. Per últim, agrair la con-fiança que un any més han dipositat en mi, des del Comitè Tècnic de la FCBQ, en Ricard Daura i en Xavi Rodríguez per tirar endavant aquesta Selecció.

1�

En la primera convocatòria de jugadors i jugadores catalans/es en categoria Mini per els Campionats d’Espanya que se celebraran del 15 al 19 de març a San Fernando (Cadis), s’han pre-selec-cionat 21 nens i 21 nenes. Finalment seran 12 per cada selecció qui jugaran els Campionats. Ambdues Seleccions van començar la seva preparació el diumenge 13 de gener, al Poliesportiu Municipal Bac de Roda de Barcelona. En la primera fase del XXI Campionat d’Espanya de Minibàsquet McDonald’s ambdós combinats han quedat enqua-drats dins del grup A. La selecció mas-culina, actual campiona rivalitzarà amb Canàries, Castella i Lleó, Comunitat Va-lenciana i Castella la Manxa, mentre que la femenina, quarta classificada l’any passat, s’enfrontarà a Aragó, Comunitat Valenciana, Astúries i Galícia. La Selecció Mini masculina, és entrena-da per Josep Maria Planas, amb Joan Cortés i Joel Seira com a ajudants. En primera convocatòria han estat cri-dats: Sergi Costa (AE Minguella), Jordi Barberà (Cantaires Sagrada Família), Pere Gómez (Club Delfos EBCB Corne-llà), Xavier Moreno (Club Delfos EBCB Cornellà), Oriol Rubies (Club Delfos EBCB Cornellà), Arnau Triginer (Club Delfos EBCB Cornellà), Víctor Lobato

(CB Gavà), Antonio Espinosa (Sant Josep Girona), Sergi Garcia (CB Sant Josep), Francesc Iturria (Valldemia), Aarón Herrero (CN Sabadell), Xabier Gómez (Joventut Badalona), Marc Gras (Joven-tut Badalona), Pau Gros (Joventut Bada-lona), Albert Verdes (Joventut Badalona), Pau Camí (Paidos Sant Fruitós), Marc Garcia (Paidos Sant Fruitós), Aleix Pu-jadas (Paidos Sant Fruitós), Nil Sabata (Paidos Sant Fruitós), Adrià Martínez (FC Barcelona) i Erik Tamayo (JAC Sants). Pel que fa la Selecció Mini femenina, dirigida per Enric González, amb Jordi Llinàs i Blanca Romeu com a aju-dants, s’han convocat: Judith Mayal (AE L’Hospitalet), Laia Flores (UE Mataró), Judit Rovira (Joventut BBC), Irene Guijarro (Femení Sant Adrià), Helena López (Femení Sant Adrià), Mariona Martín (Femení Sant Adrià), Marina Olivé (Femení Sant Adrià), Laia Rubio (Femení Sant Adrià), Marina Subirats (Femení Sant Adrià), Laura Torrent (Femení Sant Adrià), Laura Escayola (CB Olesa), Ma-rina Gibert (SR Lima Horta), Elena Ca-pella (CE Molins de Rei), Anna Palacios (Bàsquet Samà), Laura Martínez (Escola Joviat), Carla Romeu (Escola Joviat), Joana Camarasa (Sagrada Familia Cla-ror), Alba Serrano (Lluïsos de Gràcia), Judit Ariza (SESE), Xènia Salinas (SESE) i Clara Tapia (SESE).

El CB La Unió de Cerdanyola organitza la tercera edició del Torneig Internacio-nal Cadet-Accent XXI, d’equips mascu-lins, els propers 20, 21, 22 i 23 de març. Es començarà el dijous 20 a les 16:00 hores i s’acabarà el diumenge 23 amb la final a les 11:00 hores i el lliurament de premis a la 13:00 hores. El dissabte 22 hi haurà concurs de triples, “two ball” i les semifinals. Dividits en dos grups, hi participaran vuit equips. Al grup A: CB Opalo Cerdanyola “A”, CAI Zarago-za, DKV Joventut i la Selecció Nacional d’Andorra, i al grup B: CB Opalo Cer-danyola “B”, Akasvayu Girona, AXA FC Barcelona i USOL Basket de Vaugneray (França).

Convocats per les Seleccions Catalanes Minis per als Campionats d’Espanya

IIIa edició del Torneig Internacio-nal Cadet-Accent XXI del CB La Unió de Cerdanyola

El 28 de gener i 18 de febrer, el Comitè Tècnic de la FCBQ va organitzar dos clínics-sopar amb entrenadors ACB a la FCBQ. Trifón Poch va realitzar la primera xerrada sota el títol “Cons-trucció d’un entrenament”, mentre que Alfred Julbe va ser el protagonista de la segona, tot parlant d’“Idees per a la construcció d’un atac per concep-tes”. La seu de la FCBQ a Barcelona va acollir els dos clíncs. El sopar es va portar a terme al Restaurant del CEM Bac de Roda, que es troba al costat de les instal·lacions de la mateixa FCBQ. Ambdós clínics formen part del programa del pràcticum de primer i segon nivell.

Clínics-sopar a la FCBQ

1�

Ja pots llegir i descarregar-te en Pdf des de la pàgina web de la FCBQ (www.basquetcatala.com), el primer número d’”Interval”, la nova revista digital editada pel Comitè i de l’Escola d’Àrbitres de la FCBQ. En ella s’hi exposen tota una varietat de temes al voltant de la estament arbitral, amb l’objectiu d’entendre, reflexio-nar i potenciar les seves tasques. Els articulistes són els propis àrbitres o persones vinculades al món de l’arbitratge. En un principi, la periodi-citat d’”Interval” és trimestral.

Primer número de la revista “Interval”

El Comitè Tècnic de la FCBQ ha iniciat les trobades quinzenals de les Escoles de Bàsquet inscrites a la Federació. El passat mes de gener es va realitzar la reunió de presentació del programa per aquest any 2008, ampliant-se el termini d’inscripció al mes de febrer. El programa de trobades s’inicia el mes de febrer i es desenvoluparà durant els mesos de març, abril i maig. Per qualsevol informació, podeu contactar amb el Comitè Tècnic de la Federació (93, 396 66 45)

Inici de les Trobades d’Escoles de Bàsquet

La Secció Esportiva Sant Joan de Mata celebra 50 anys de bàsquet en el present 2008. Al llarg de molts anys la tasca voluntarista de molt homes i dones de l’entitat ha tingut com a testimoni de la seva activitat la històrica Pista Poliesportiva del carrer Lanzarote, construïda pel club amb el suport de la Parròquia de Sant Joan de Mata. Actualment el gruix de l’activitat es desenvolupa al Pavelló Municipal Ignasi Iglesias. Avui, al cap de 50 anys, el club presenta un estol d’equips en totes les categories, de Mini a Sènior, tant de nois com de noies.El programa d’actes contempla des d’exposicions retrospectives -fins al 29 de febrer al Centre Cívic Sant Andreu (c/ Gran de Sant Andreu 111)-, la celebració del 1r Trofeu Pare Grau, una trobada de la gent del club de totes les èpoques, la presentació d’un llibre commemoratiu: “El Sant Joan. 1958-2008, i altres activitats esportives i socials.

50 anys de bàsquet a la SE Sant Joan de Mata

El Club Esportiu Escola Pia Sabadell commemora en aquest any 2008 el seu 25è aniversari. Entre els actes progra-mats figuren, en col·laboració amb el Comitè Tècnic de la FCBQ, la celebra-ció de dos clínics per a entrenadors. Celebrats el dilluns 4 de febrer, Miquel López Abril, entrenador de l’Imaje Sabadell Gapsa de la lliga LEB Argent, va parlar sobre “Fonaments ofensiu de base (Passada i tir)”. Després, va ser el torn de Josep Maria Izquierdo, tècnic del CB L’Hospitalet de la lliga LEB Or, qui va tractar sobre “Fonaments defen-sius de base”.

CE Escola Pia Sabadell, 25è aniversari

18Text: Carlos García i Juan Carlos Cebrián

Fotos: Ricard Rovira

Femení Sant Adrià i Paidos Sant Fruitós, campions. Més de 100 equips al pavelló núm. 2 del Saló de la Infància de Barcelona

El Femení Sant Adrià “A”, en noies, i el Paidos Sant Fruitós, en nois, es van proclamar campions del 45è Trofeu Molinet de Minibàsquet, que va comptar amb més de 100 equips participants, en vèncer el SESE “A” per 43-28 i el JAC Sants “A” per 48-84, respectivament. EBCB Cornellà Samc “A”, en femení, i CB Sant Josep “A”, en masculí, van acabar al tercer lloc, per davant de l’AE L’Hospitalet i l’Opalo Cerdanyola.Els finalistes van tenir camins diferents per arribar a l’últim partit, tot i que els quatre van demostrar la seva superio-

ritat en les eliminatòries prèvies. En noies, el segon classificat, el SESE, va deixar pel camí el CB Cardedeu als setzens de final, per després desfer-se del Gràfiques Rey EBCB Cornellà als vuitens, del CB Gavà als quarts i de l’AE L’Hospitalet a semifinals.D’altra banda, el Femení Sant Adrià també es va desfer consecutivament del CB Llavaneres, de l’AE Collblanc La Torrassa, de l’EBCB Cornellà SAMC i del mateix SESE a la final.A categoria masculina, el finalista, el JAC Sants, va eliminar a les elimina-

tòries el BC Tecla Sala, el SESE, el CET 10 La Palmera i el CB Opalo Cerdanyola.El Paidos Sant Fruitós, finalment cam-pió, es va imposar a l’EBCB Cornellà SAMC 97, a l’UBSA 3, al Club Delfos EBCB Cornellà, al CB Sant Josep “B”, al CB Sant Josep “A” i al JAC Sants al darrer encontre.El Femení Sant Adrià relleva l’EBCB Cornellà en el palmarès femení, mentre que el Paidos Sant Fruitós deixa el JAC Sants, campió masculí l’any passat, sense la reedició del títol.

1�1�

Si repassem el palmarès dels últims anys del Trofeu Molinet de Minibàsquet, observarem que a masculí, des de la temporada 2000-2001, un equip sempre havia repetit dos títols consecutius. CB Sant Josep, Joventut i EBCB Cornellà ho van fer, i molt a prop es va quedar el JAC Sants d’aconseguir-ho, tot i que va caure a la final contra el Paidos Sant Fruitós.

En femení, EBCB Cornellà, Femení Sant Adrià i SESE han ocupat durant les últimes temporades tots els llocs de finalistes del Molinet, amb l’única excep-ció del CB Montpedrós a la temporada 2000-2001. Als darrers vuit anys, EBCB Cornellà ha sumat sis títols; Femení Sant Adrià dos i quatre llocs de finalista més; i el SESE, tres sotscampionats.

Categoria femenina2007-2008: Femení Sant Adrià (campió) i SESE (sotscampió)2006-2007: Gràfiques Rey EBCB Cornellà (campió) i Femení Sant Adrià (sotscampió)2005-2006: Anagest EBCB Cornellà (campió) i Femení Sant Adrià (sotscam-pió)2004-2005: WK Thomas EBCB Cornellà (campió) i SESE (sotscampió)2003-2004: Femení Sant Adrià (campió) i SESE (sotscampió)2002-2003: EBCB Cornellà (campió) i Femení Sant Adrià (sotscampió)2001-2002: EBCB Cornellà (campió) i Femení Sant Adrià (sotscampió)2000-2001: EBCB Cornellà (campió) i CB Montpedrós (sotscampió)

Categoria masculina2007-2008: Paidos Sant Fruitós (campió) i JAC Sants (sotscampió)2006-2007: JAC Sants (campió) i EBCB Cornellà (sotscampió)2005-2006: Omi Mai-Kin EBCB Cornellà (campió) i CB Mollet (sotscampió)2004-2005: Club Delfos EBCB Cornellà (campió) i CB Sant Josep (sotscampió)2003-2004: Joventut Badalona (campió) i CB Sant Josep (sotscampió)2002-2003: Joventut Badalona (campió) i EBCB Cornellà (sotscampió)2001-2002: CB Sant Josep (campió) i IPSI (sotscampió)2000-2001: CB Sant Josep (campió) i IPSI (sotscampió)

Els últims campions i sotscampions del Molinet

20Text: Juan Carlos Cebrián i CB Mollerussa

Imatges: CB Mollerussa

Tornant a fer créixer el bàsquet a Mollerussa

Tot i que el Club Bàsquet Mollerussa té 25 anys d’història, l’actual CB Mollerus-sa que coneixem va tornar amb força fa només 7 anys, tot aprofitant que en aquell moment Lleida tenia un equip a ACB i Mollerussa es va convertir en el seu vinculat a Lliga EBA. Molt han canviat les coses des que ara fa 25 tem-porades, un equip femení de Mollerussa comencés a jugar a un camp esportiu municipal descobert, en el que va ser el

13 equips, amb dos sèniorsEl Club Bàsquet Mollerussa té aquesta temporada 2007-2008 13 equips, des de minis fins a dos equips sèniors, passant per les categories infantils, cadets i júniors, amb el que l’entitat ha acon-seguit completar tota l’evolució dels jugadors/es.La novetat d’enguany ha estat la incorpora-ció d’un equip premini i un júnior femení.

El club centra els seus esforços i il·lusions en els més petits

naixement del club.Actualment, el club treballa amb ima-ginació per construir i donar-li conti-nuïtat a un projecte tant en categoria masculina i com femenina, basat en la possibilitat que l’entitat sigui un referent de formació i promoció, tant en l’àmbit esportiu com en el dels valors. Per assolir aquest objectiu, s’ha fet una aposta ferma per la dinàmica social del municipi i comarques.

Un dels referents del club és la seva Escola de Bàsquet, amb participació en diferents trobades provincials, organi-tzades per la Territorial de Lleida, i en la qual hi ha ja 50 nens i nenes, que fan que el CB Mollerussa tingui ja quatre equips minis.A més, el club organitza un campus d’estiu, que compta amb l’assistència de figures com Jaume Comas, Tamames o els germans Grimau.

A més, des del club també es treballa en l’entorn del bàsquet, en formació de jutges de taula, formació d’entrenadors i monitors, i formació de delegats, amb la voluntat ferma de cobrir en un futur totes les necessitats imprescindibles per a la pràctica del bàsquet.

Sènior masculí Sènior femení

21

La importància de Natural ÒpticsDes de fa cinc anys, a més, el nom dels equips del club ha estat Natural Òptics Mollerussa, una esponsorització que cal destacar per la importància que té que una empresa s’impliqui en un projecte de bàsquet com aquest. D’altra banda, cal destacar també que el CB Mollerussa va posar en marxa la seva pàgina web (www.cbmollerussa.com) i que en l’aspecte social, el club reuneix uns 200 socis que assisteixen puntualment al sopar anual del club, amb una junta directiva inclosa de set membres, com són Ramon Graus, Enric Gracia, Xavier Balcells, Antonio Bala-guer, Jordi Tos, Jordi Montoliu, Pilar Monte i Jordi Pérez (president), que con-tinuen lluitant per fer créixer el bàsquet a les Terres de Ponent.

Entrevista amb Jordi Pérez (president del CB Mollerussa)Jordi Pérez, el president del club, va fer un resum del passat, present i futur del CB Mollerussa al món del bàsquet català.

Com valores l’evolució del bàsquet a Mollerussa?Molt positivament. De tenir un sol equip, actualment tenim 13 més l’escola de básquet, que té uns 60 participants aproximadament. A més, cal destacar el recolzament social que rebem. En masculí, des d’escola fins a sènior, i en femení amb tres equips, infantil, júnior i sènior. Cada temporada augmentarà la participació de més jugadors i jugado-res.

Com arriba Jordi Pérez a la presidència del club?A proposta d’un col·lectiu d’amics,antics jugadors la majoria, amb sensibilitats socials i ganes de treballar per al poble i la comarca en l’àmbit esportiu de base.

Tots som persones que tenim en comú la nostra passió pel bàsquet.

Quin ha de ser el futur del CB Mollerussa?Un club referent per la província de Llei-da en els seus objectius esportius.

Quins objectius es planteja el club a nivell de sèniors?És prematur donar aquesta resposta ara. Els objectius a dia d’avui passen per fer créixer el club en totes les seves vessants, esportiva, social, etc…

I a nivell de planter?Crear una base sòlida per tenir un futur de sèniors amb jugadors/es de la pedrera.

Serà possible tornar a viure un CB Mo-llerussa a Lliga EBA en un futur?Si el club ho demana, rotundament sí.

El millor moment del club?Sempre serà el actual. El futur està per venir i el passat és història.

I el pitjor?Amb il·lusió i coratge no hi ha moments dolents. Són situacions per resoldre.

Un somni…Tenir un equip sènior amb jugadors/es de la pedrera el més amunt possible.

Escola de bàsquet

Pre-Infantil femení Mini “A” masculí

2222Text: Carlos GarcíaImatges: Joventut de Badalona i Akasvayu CB Vic

La Penya va aconseguir el seu vuitè títol de Copa del Rei, en superar per 80-82 el TAU Ceràmica, l’amfitrió, en la final, després d’haver eliminat el Pamesa Va-lencia en quarts (84-59) i el Real Madrid en semifinals (76-81). Rudy Fernández, a més, va ser anomenat l’MVP de la fase final a vuit, per convertir-se així en el primer jugador en la història que signa aquesta distinció en dues ocasions a la Copa del Rei.Si el Joventut de Badalona no oblidarà mai el Fernando Buesa Arena de Vitòria, l’Akasvayu CB Vic sempre recordarà el pavelló Marta Domínguez de Palència. Si el 4 de juliol de 2005 el CB Vic va acon-seguir l’ascens a la LEB 2 en derrotar l’amfitrió, l’aleshores Ciudad de Palencia, per un taquicàrdic 78-76, amb pròrroga inclosa (7-5), en les semifinals de la fase final a vuit, el 2 de febrer, dissabte, de 2008 va coronar-se campió de la VIII Copa LEB Argent, en superar també de dos punts, 64-66 (15-23 al darrer quart), el CB Illescas Urban CLM en la final.

El DKV Joventut guanya la Copa del Rei i l’Akasvayu Vic, la Copa LEB Argent

L’ala-pivot dominicà Eulis Báez, a més, va ser designat MVP de la final a quatre. En semifinals, el Vic es va imposar per 78-69 al Calefacciones Farho Gijón. Així, el CB Vic és el segon equip català en vèncer la Copa LEB Argent. El primer va ser el CB Tarragona a la temporada 2000/01 a Algesires.

Per la seva banda, el CB Olesa Espanyol va saldar la seva primera participació a la Copa de la Reina amb un 74-54 en contra davant el Perfumerías als quarts de final de l’edició d’enguany celebrada a Sevilla del 15 al 17 de Febrer. El Ciu-dad Ros Casares Valencia s’hi va erigir en el campió, en derrotar per 68-66 el CB San José de Lleó en la final.

I primera participació del CB Olesa Espanyol a la Copa de la Reina

2�

24

El Saló de la Infància celebrat durant el passat Nadal, més ple de bàsquet que mai

Des del 2� de desembre de 200� fins al 4 de gener de 2008, es va desenvolupar al pavelló número 2 del Saló de la Infància el Planeta Bàsquet: 2000m2 ple de cistelles, en un espai organitzat per la Federació Catalana de Basquetbol. Tota una sèrie d’activitats, des del “Rei del Bàsquet” fins a la 45a edició del Torneig Molinet de Minibàsquet, que van fer que el Saló de la Infància d’enguany, celebrat a Barcelona, tingués més sabor a bàsquet que mai.

Text: Carlos Garcia i Juan Carlos CebriánFotos: Miguel Ángel Chazo i Ricard Rovira

25

Jordi Hereu, un dels protagonistes de la inauguració

El Planeta Bàsquet va començar el 27 de desembre, amb la inauguració oficial del Saló de la Infància 07-08. Així, entre d’altres personalitats, Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, va visitar “Pla-neta Bàsquet” en la jornada inaugural del recinte. Igualment, els jugadors del Ricoh Manresa, el capità Rafa Martínez i Alfons Alzamora, i les jugadores Núria Martínez, Laia Palau, Sandra Gallego, Elsa Donaire i Marina Ferragut també hi

La batucada del bàsquet, un dels espectacles del Saló de la InfànciaLa segona jornada de “Planeta Bàs-quet” va tornar a ser una nova festa del bàsquet, en especial per als menuts. S’hi van continuar jugant partits de l’històric Trofeu Molinet de Minibàsquet i els més petits van fruir de nou amb les diferents activitats lúdiques. Les pistes “Petit Bàsquet” i “3x3 Bàsquet” van estar plenes de gom a gom durant tota la jornada, com també tota la zona de videojocs i els tallers de pintura i dibuix. Al tram final de la mateixa, Roger Es-teller, exjugador del TDK Manresa i del FC Barcelona, entre d’altres equips, s’hi va apuntar a la festa participant de les activitats amb la canalla. Igualment, el “Rei del Bàsquet” va seguir recollint i fo-tografiant-se amb tots els nens i nenes que li lliuraven la carta de reis, plena de desitjos i somnis. La “batucada del bàsquet”, protagonitzada per “animalets especials”, va ser un altre dels atractius. Un dia després, tots van continuar gau-dint de la diferents activitats, juntament amb la presència de Manel Bosch, exjugador de l’extingit IFA Español, FC Barcelona i del Caprabo Lleida, entre d’altres conjunts.A més, “NBA Total”, programa de la Televisió de Catalunya sobre la NBA, va gravar part del seu programa a Planeta Bàsquet amb la presència de Jordi Robi-rosa. Nacho Solozabal, exjugador del FC Barcelona i comentarista de TV3, hi va col·laborar també.

van acudir i van formar part de la foto de família al costat d’alguns dels partici-pants al 45è Trofeu Molinet de Minibàs-quet, que va viure els primers encontres d’una edició que també podeu analitzar en aquest número de Bàsquet Català. Enric Piquet, president de la FCBQ, va estar acompanyat de diversos direc-tius en aquesta mateixa inauguració i va donar una càlida rebuda a tots els assistents. Abans de la foto de família,

els set jugadors i jugadores d’elit van fer jocs de tir i partits amb els més petits, que van gaudir de totes les activitats disponibles, en especial de les diverses pistes de joc i la zona de videojocs. Per la tarda, nombrosos nens i nenes van començar a lliurar les seves cartes al “Rei del Bàsquet”, que tenia una gran semblança amb l’històric exjugador ACB i actual membre de la plantilla de l’UE Barberà, Marvin Alexander.

2�

Roberto Dueñas també va passar pel Planeta BàsquetPlaneta Bàsquet va encetar el 2008 amb més i noves activitats i sorpreses, adreçades sobretot als més petits. Una d’elles va ser la presència de Rober-to Dueñas, exjugador internacional i actualment a l’estructura tècnica del FC Barcelona. A més, ja arribaven les eliminatòries decisives i les finals del Molinet, concursos de tir a la pista “3x3 Bàsquet”, sortejos, “Batucades del Bàs-quet” amb la indispensable participació dels “animalets especials” i molts atrac-tius més, com la possibilitat de seguir lliurant la carta als Reis Mags d’Orient, al patge del Rei Baltasar a l’stand del “Rei del Bàsquet”, que va combinar de nou l’esperit del bàsquet amb el nada-lenc en dies tan especials, sobretot per als menuts.

Ricky i Marc Rubio i les finals del Molinet posen el punt i finalA la penúltima jornada, Rafa Jofresa, exjugador català i inter-nacional de basquetbol, va ser l’esportista assistent. Com a colofó de Planeta Bàsquet, pel matí, durant les semis del Moli-net, la cara coneguda del bàsquet convidada va ser Sílvia Font, actual entrenadora del júnior del Segle XXI i extècnica, les darreres temporades, del desaparegut UB Barça. Per la tarda, amb Ricky i Marc Rubio jugant i gaudint del bàsquet amb

els més petits i presenciant la final femenina del 45è Trofeu Molinet de Minibàsquet. Planeta Bàsquet va tancar les seves portes deixant enrere nou dies intensos i replets d’activitats en torn a l’esport de la cistella. I així es va encetar el nou any 2008, que per molts girarà al voltant també de la pilota gran, fins arribar de nou a un Saló de la Infància 08-09 que de ben segur tornarà a tenir el bàsquet com a gran protagonista.

2�

Com va ser el Planeta Bàsquet 07-08“Bàsquet web”: Tresordinadors,dosd’ellsambconnexióaInternetapàginesdebàsquet,il’altreambunjocdebàsquetdesenvolupatperlaFCBQ

Pistes de joc: Untotaldequatre.Dues,l’AilaB,destinadesalTrofeuMolinetdeMinibàsquet.Lesaltres,unadebàsquet“3x3”,onvantenirllocspartits,jocsdetirialtresactivitats,iel“PetitBàsquet”,pelsméspetits.

“Bàsquet Play” i “Bàsquet Wii” (Bàsquet Virtual): TresPlayStationiduesWiiperajugaral’NBALive2008.

“El Rei del Bàsquet”: EspaionelsnensinenesvanpoderlliurarlescartesaunReiMagmoltsemblantal’exjugadorACBMarvinAlexander,queactualmentjugaal’UEBarberàdeCopaCatalunyamasculina.

“Bàsquet Colors” i “Bàsquet Graffiti”: Zonaonesvapoderdibuixarlavinyeta“Rucqie”delBàsquetCatalà,peruncostat,ipenjardibuixosiescriureenunmuralgegant,perl’altre.

“Bàsquet TV”: Projecciód’imatgesdepartitsdelsclubsijugadorscatalansmésrepresentatius.

28

En l’anterior article es va introduir el concepte de capacitat d’adaptació (capacitat de suportar estímuls estres-sors sense que això minvi l’eficàcia de l’acció) relacionada amb el metabolisme energètic.

Els alts nivells d’àcid làctic en sang no només impliquen una major tendència a lesions musculars, sinó també un augment de neuromissatgers excitato-ris (estrés) en les zones neurològiques encarregades del control motor entre altres. És a dir, és evident que no hi ha la mateixa eficàcia a l’hora d’executar un gest tècnic durant l’estrés de la competició que en un entrenament.La capacitat que tenen certs jugadors/es per suportar l’estrés en els moments claus d’un partit, té una relació directa amb els nivells de neuromissatgers excitatoris en el cervell, i aquests estan directament relacionats amb la produc-ció d’àcid làctic.Per millorar doncs el nostre rendiment, haurem d’estudiar com es desenvo-lupa el metabolisme de l’àcid làctic, que estarà influit per diferents factors: genètica, preparació física, nutrició o psicologia.

David Vargas

Si voleu tenir més informació al voltant de la preparació física a Regenera podeu enviar un mail a info@regeneracom.com

Màster en Psiconeuroimmunologia per la UdGdavid@regenerapni.com

Dels quatre, en aquest article farem es-pecial incidència en la nutrició. Aquesta ha de ser rica en vitamines, minerals, carbohidrats complexes, proteïnes i àcids grassos. Això significa que no pot faltar en l’alimentació d’un esportista fruita, verdures, amanides, llegums, carn de qualitat, peix, ous ecològics, fruits secs i aigua. És a dir una ali-mentació rica en productes naturals i baixa en productes refinats, envasats i industrials. Una alimentació adequada influirà en el ph de la sang i per tant en la producció d’àcid làctic. D’aquesta manera, acon-seguirem major rendiment muscular i també major capacitat d’adaptació a l’estrés de la competició. Així doncs, és evident que si volem lluitar contra la presència d’estrés en els moments claus, i que els percentat-ges d’encert siguin més alts en aquells precisos moments, serà imprescindible tenir en compte la nostra alimentació.

2�Text: Carlos García i Juan Carlos CebriánImatges: Ricard Rovira / Eulàlia Vila / El Punt / Revista “Nuevo Basket”

La tenacitat, el sacrifici i sobretot la “constància” l’han portada a esdevenir tota una heroïna i referent del bàsquet femení. Filla d’Olesa de Montserrat, enguany ha tornat a jugar a la màxima categoria amb el seu CB Olesa. Eulàlia Vila (1�-�-1���) encara té corda per estona. La seva estima i dedicació cap al nostre esport no té límit.

Què queda d’aquella Lali Vila que co-mençava a jugar a bàsquet la tempora-da 1��8-�� a categoria ESBOL amb el CB Olesa?Molt. Sobretot la base del que és i significa per a mi el bàsquet, aprendre a competir i el record de molta gent que m’ha marcat.

Tant ha canviat el bàsquet des de llavors?Sí. Abans hi havia més tècnica i més habilitats. Ara la part física es considera més rellevant per poder triomfar.

I en el teu cas, com has evolucionat com a jugadora?En els meus inicis a l’Olesa era la juga-dora més alta i dominadora. Quan vaig marxar de l’Olesa mantenia l’alçada, la tècnica i la qualitat, però aquestes condicions no em servien per poder rendir al màxim. El nivell de les rivals era molt alt, la presència de jugadores nord-americanes... Estava una mica encasellada com a pivot, pivot. Vaig veure que havia de perfeccionar el meu joc. Per això vaig canviar el tir fins a tres vegades i vaig entrenar l’agilitat i la velo-citat. Cap entrenador en concret va estar al darrera d’això. Inconscientment vaig provocar aquest canvi. No volia quedar-me en el camí.

Quin és el secret d’haver estat tants anys a l’elit?La constància acompanyada de la il·lusió pel bàsquet. Aquest esport és una part molt important de la meva vida. Sempre he procurat estar al màxim i m’he cuidat molt. No puc deixar de fer esport.

Quina faceta del joc has entrenat i dedi-cat més atenció en la teva carrera?El moviment de peus i el joc d’esquena a l’anella. Els vaig treballar molt sobretot durant cinc o sis estius a les selecciones espanyoles de formació. Va ser un no parar. Després els vaig completar amb el tir.

Per cert, la festa d’aniversari que et van fer el passat estiu no te l’esperaves pas…Va ser una gran sorpresa preparada per la meva germana. Aquest tipus de

festes sempre suposen una gran il·lusió. A banda de la gent que tinc més a prop, vaig retrobar-me amb les primeres persones amb qui vaig compartir el bàsquet, tant fora com dins d’Olesa. Al final, vam jugar un partidet de bàsquet tots plegats.

Com recordes els teus inicis? Cap situació entranyable?Hi ha vàries. Quan entrenava amb el ‘Mingo’ Domènech a la “pista del par-que”, la qual ja no hi és. Ell ens comen-tava, a les jugadores del poble, d’anar-hi i jo sempre m’oferia. Hi vaig aprendre molta tècnica individual. També me’n recordo dels 1x1 que ens feia en Lluís

Lali Vila defensada per Semenova, una de les millors jugadores de la história

Lali Vila, amb la samarreta del Mecalux CB L’Hospitalet la temporada 1984-85

,

�0

Checa, llavors jugador de l’Olesa. La meva alçada també cridava l’atenció. Amb 12-13 anys ja feia 1’86, com ara. I és clar, destacava a un poble tan petit com Olesa.

Qui t’ha ajudat més en la teva trajec-tòria? Quin paper hi ha jugat els pares i la família?Els pares, al final, sempre m’han acabat donant suport. També la meva parella. Malgrat que en algunes ocasions s’hi han oposat, han entès finalment que necessito el bàsquet per sentir-me bé. És més, les meves dues filles estan “obligades” a fer bàsquet (entre rialles).

Què miraràs d’inculcar del bàsquet a les teves filles -Jana i Iona-?Aspectes genèrics, molt bàsics. No les vull cremar ni molt menys. No vull ficar-les pressió ni cridar-les des de la grada com fan moltes mares. Com estàs afrontant el teu retorn a la màxima divisió femenina, tot alternant-lo amb el sènior B de Primera Catala-na? La veritat és que no ho estic gaudint gaire, bàsicament perquè físicament no estic preparada. Hem porto molt bé amb totes les companyes, però sen-to que el meu equip és el de Primera Catalana, del qual no em sento cap líder ni m’agrada fer aquest paper, sóc una

més del grup. Quan m’han cridat per jugar a LF he sentit una gran il·lusió. Només jugo a Olesa, ja que vam decidir, sobretot per motius de feina i familiars, que no viatgés amb el primer equip. Em sento molt feliç de poder jugar amb l’equip del meu poble.

I a més, l’equip s’ha classificat per a la Copa de la Reina. Et perdràs la cita de Sevilla (15-1� de febrer)?En aquest cas sí que viatjaré (somriu). La gent no s’ho acaba de creure, les sensacions són molt especials i la il·lusió és molt gran, tot i que som realistes. Malgrat les limitacions econòmiques, els fitxatges i la bona feina feta ens ha portat cap a Sevilla. M’encantaria, seria molt feliç si guanyé-ssim la Copa. És una mica surrealista, però m’ho puc imaginar.

Amb què combines el bàsquet?Actualment tinc una excedència de l’Ajuntament d’Olesa i sóc mestra. A l’Ajuntament vaig treballar deu anys a Esports i més tard a la Via Pública.

La retirada, queda a prop o encara està lluny?Ja em vaig retirar dos cops per l’embaràs de les meves filles. Quan vegi que el meu cos no doni per més, serà el final. O també quan l’estat anímic sobre-passi el físic. De fet, molta gent al poble

ja m’ha retirat, perquè molts cops em pregunten: “Encara jugues?”. El que és segur que la temporada vinent seguiré jugant, malgrat que tinc malament els genolls i fa un any i mig em vaig haver d’operar.

Penses donar el salt a les banquetes en el futur? És una possibilitat, però sense estar tants anys com els que he estat com a jugadora (rialles). Tinc la llicència d’entrenadora des de l’agost del 1988. Me la vaig treure amb uns cursos inten-sos que vaig compaginar amb entrena-ments. Ja vaig entrenar des del 1992 fins al 94 i després he portat i col·laborat amb equips de categories inferiors. Això sí, no m’agradaria entrenar a les meves filles.

Com t’agradaria que et recordessin com a jugadora?Tant em fa. Com a bona persona és suficient.

Un partit: Qualsevol dels primers amb l’OlesaUn equip: Valvi AdepafPunt fort a la pista: TirI dèbil: Força físicaMoment més dolç com a jugadora: Dels 16 als 21, 22 anysI el més amarg: L’any passat. Vaig ope-rar-me del genoll, degut a un principi d’artrosis, i vaig estar en blanc quasi tota la temporadaQuintet ideal femení: Anna Junyer, Mónica Messa, Sandra Gallego, Wonny Greuer i Rosa CastilloMillor entrenador: Hi ha hagut molts. Diré en Joan Maria GavaldàEl millor consell que t’han donat al bàsquet? “A la pista no hi ha amics”, de Josep Maria BrevaUn desig: Trobar-me bé físicament per poder continuar jugant a bàsquet molts anys més

�1

Nom i cognom: Eulàlia Vila SunyerData i lloc de naixement: Olesa de Montserrat, 16-6-1967Posició: PivotAlçada: 1’86 m.

Trajectòria esportiva1978-80 ESBOL CB Olesa1980-81 Pre-Infantil CB Olesa1981-82 Infantil CB Olesa1982-86 Júnior / Sènior Cibes i CB L’Hospitalet1986-89 CB Adepaf1989-90 Caixa Tarragona1990-92 Pryca Manresa1992-95 CB Universitari1995-2008 CB Olesa

Títols i distincions· 4 campionats de Catalunya Júnior (82-83 / 83-84 / 84-85 / 85-86)· 4 vegades campiona d’Espanya (93-94 / 94-95 / 95-96 / 96-97)· 3 vegades campiona de Catalunya (94-95 / 95-96 / 96-97)· 1 Lliga Catalana de Lliga Femenina 2 (2004-05)· 36 vegades internacional amb la selecció espanyola sènior

Eulàlia Vila per...Domènech Ollé (Directiu CB Olesa)

“Jo la vaig tenir de molt petita, en mini i infantil. Durant els 25 anys que he fet d’entrenador, és la millor jugadora que he entrenat. Tot i ser tant jove, ja es veia que tenia maneres. Era molt discipli-nada. De fet, li vaig comentar si volia entrenar un hora a part de l’equip, i va treballar aquesta hora extra durant els 3-4 anys que va estar a Olesa, i després va arribar a ser internacional en totes les categories.A més, va tornar a casa a l’equip del poble, i el va pujar també a la màxima categoria. Des de 1a Catalana a Lliga Femenina. I això és un fet que no hi ha gaires jugadores que ho puguin dir en tot l’estat.Potser una frase que la pot definir és que “ha estat una jugadora que ha estat en el moment adequat en el lloc oportú”. No és una frase meva, però sí que ho ha dit més d’un entrenador que ha tingut”.

Lucas Mondelo (entrenador CB Olesa Espanyol)

“Per començar, digués el que digués, lloant les seves virtuts com a jugadora, em quedaria curt. Per tant, no ho faré, doncs el seu currículum ho farà per mi. El que sí faré serà explicar les meves sensacions respecte a ella, doncs el que més m’agrada de Lali és la il·lusió que té encara per jugar, per entrenar, pel dia a dia, per superar-se. Virtuts que no són freqüents entre esportistes més joves i que, en canvi, ella té en gran quantitat. Diria d’ella, també, que és una de les poques pioneres que queden en fer d’això del bàsquet no un mitjà de vida, sinó una forma de vida, d’entendre la seva vida… Crec que Lali i el bàsquet van units per sempre, sigui amb ella a la pista com a jugadora, potser com a entrenadora o en la seva propera gene-ració (té dues filles que ja estan jugant a l’ESBOL). Per la meva part, sento un orgull especial de ser, segurament, el seu últim entrenador seu a l’elit i poder gaudir del que ella transmet: bàsquet en la seva més pura essència”.

Helena Boada (capitana CB Olesa Espanyol)

“Per a mi, la Lali Vila és una jugado-ra molt lluitadora, amb un esperit de bàsquet increïble, i mentalment molt jove. És, sens dubte, una persona que s’ha de tenir com a referent en el món del bàsquet. La diferència d’edat, un cop comences a entrenar, no es nota. El que sí que es nota és en situació de partits, on potser la veterania és el que pot fer guanyar un encontre o no, i en això la Lali ens ajuda molt. Personalment, no em veig jugant a bàs-quet tants anys. Crec que em retiraré una mica abans dels 40 (somriu).Està sent una temporada realment sor-prenent, perquè ningú s’esperava entrar en la Copa de la Reina. Però ara mateix, després del que hem fet, crec que estem preparades per assolir altres reptes”.

�2

Aquesta secció és una finestra oberta a les Representacions Territorials de la Federació Catalana a Girona, Tarragona i Lleida. Les seves activitats i notícies s’exposen, un cop més, en aquestes pàgines sota el nom de “Triple”.

Representació Territorial de Girona

El divendres 21 de desembre, a la Sala Roberto Bolaños de la Biblioteca Comarcal de Blanes, es va celebrar la presentació oficial del programa d’actes del 50è aniversari del CB Blanes. Josep Planella, representant de la Comissió Organitzadora i 15 anys president de l’entitat, i Josep Pérez Miralpeix, actual president del club, van conduir l’acte. S’hi va presentar l’ampli programa d’activitats que es realitzarà al llarg del 2008, destacant la festa inaugural el 21 de març, el Gran Sopar de Germanor el 5 d’abril, l’exposició a Can Saladrigas, el llibre del 50 anys, el torneig 3x3, i diver-ses jornades de bàsquet, el dia ACELL-SPECIAL OLYMPICS Blanes 2008, clínics per a entrenadors, bàsquet en cadira de rodes, inauguració de l’escultura “Trajectòria”, etc. L’any acabarà amb el nomenament oficial de Blanes com a “Ciutat del Bàsquet Català 2009”, designació ja concedida per la Fundació

CB Blanes 50è aniversari

del Bàsquet Català i que tindrà el tret de sortida en l’acte de relleu a Sitges, pels vols del mes de novembre. La presentació va acabar amb el passi d’un audiovisual amb imatges històri-ques dels equips i actes del club que va resultar molt emotiu pels assistents. També es va fer una crida als excompo-nents de diferents èpoques de l’entitat per contactar amb la mateixa i poder participar i col·laborar en els actes de celebració.

Per mantenir-se informat de les activitats del cinquentenari es pot consultar la web: http://50anys.cbblanes.cat o al telèfon 972 35 56 80.

Homenatge a Mercè Guix a Campdevànol El 2 de març, diumenge, Campdevànol va rendir un merescut i sentit homenat-ge a Mercè Guix, la màxima exponent del bàsquet en aquesta localitat gironina i distingida com a “Històrica del Bàsquet Català” per la Fundació del Bàsquet Català. Tota un vida destinada al nostre esport que Campdevànol va saber reconèixer amb una diada organitzada pel seu Ajuntament en què la Mercè va ser, com no, la principal i gran protago-nista. Enmig d’un ambient distès i ple de tendresa, el punt àlgid de l’homenatge va arribar quan es va descobrir el cartell “Pavelló Municipal d’Esports Mercè Guix”, que deixa constància de la nova denominació del Pavelló de Campdevà-nol en honor a la feina realitzada per la Mercè. Partits de bàsquet entre equips del CB Campdevànol, de petits i vete-rans van ser altres dels actes. Els àpats tampoc hi van faltar: dinar, coca i vi dolç arrodonit amb ball.

��

Pel primer semestre de l’any s’han preparat diferents clínics per a en-trenadors. Per Setmana Santa (del 17 al 23 de març) a Sant Carles de la Ràpita amb Rai Santana, entrenador del CB Vinaròs de LF-2, a Tortosa amb Sílvia Font i a Valls s’està preparant la celebració de quatre clínics durant la setmana. Tanmateix, està en prepa-ració un a Tarragona amb els tècnics del CBT, i està previst fer el tradicio-nal i anual amb l’Associació Catalana d’Entrenadors i el també clàssic de la diada territorial.

Representació Territorial de Tarragona

Incorporades al programa general de trobades d’Escoles de Bàsquet de la Federació Catalana, la Representació Territorial a Tarragona de la FCBQ, amb el suport de la Diputació Pro-vincial de Tarragona, ha preparat les següents trobades: el 27 de gener a La Selva del Camp, el 17 de febrer a Segur de Calafell, el 30 de març a Amposta i el 20 d’abril a Sant Carles de la Ràpita.

Així mateix s’està treballant per organitzar altres Trobades, durant els mesos de març i abril, a Reus i al Col·legi Sagrat Cor de Tarragona.

Des de fa dues temporades, i gràcies a un conveni amb el Departament d’Educació, l’Escola d’Àrbitres de la Representació Territorial de Lleida de la FCBQ disposa d’un espai tancat on poder realitzar el treball de preparació tècnica dels joves àrbitres que en un futur no molt llunyà s’incorporaran al Comitè d’Àrbitres de la FCBQ.La RT de Lleida és sensible a la rea-litat arbitral, i al paper que l’Escola d’Àrbitres ha de jugar en la difusió del bàsquet a les Terres de Lleida, i no escatimarà esforços i recursos per continuar amb aquesta tasca, i consta, positivament, que aquesta sensibilitat és plenament compartida per clubs, entrenadors, jugadors i afeccionats.

Representació Territorial de Lleida

Trobades d’Escoles de Bàsquet

Treball de prepara-ció tècnica per als joves àrbitres

Clínics

��

El 23 de febrer, dissabte, pel matí, Sílvia Font, entrenadora superior, va realitzar una jornada tècnica al pavelló Municipal Camps Elisis de Lleida. El tema de la xerrada va ser “Conceptes bàsics del joc 3x3”. Aquesta activitat va ser gratuïta per a tots els entrenadors amb llicència federativa de la Repre-sentació Territorial de Basquetbol de Lleida la present temporada. L’ACEB i la Representació Territorial de Lleida de la FCBQ van ser els orga-nitzadors d’aquesta jornada tècnica, juntament amb la col·laboració de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Lleida i el CB Lleida. La xerrada de Sílvia Font convalida com a clínic del Pràcticum per a aquells qui tenen la part teòrica aprovada del curs d’Entrenador de Primer Nivell (de for-mació) i també pels qui tenen aprovada la part teòrica del curs de Segon Nivell de Basquetbol (en categoria sènior), d’acord amb la normativa de la FCBQ.

Jornada tècnica de formació de Sílvia Font a Lleida

�4Text: Carles Sanz i Carlos García

Imatges: CP Roser

Aquest històric club de bàsquet, al barri del Fort Pienc de Barcelona, va néixer el 2 de juny de l’any 1��� a la parròquia de la Mare de Déu del Roser inicialment amb el nom de Conquesta. Aquest va ser el nom amb el qual el grup parroquial va fer la inscripció a la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC), coneguts llavors com els fejocistes.

La pista de terra encara estava en fase de construcció i faltava aplanar el terreny, però l’equip aquell mateix any va començar a jugar partits amistosos, el primer d’ells va ser al camp del Sant Martí del Clot. També va jugar alguns torneigs, com el triangular anomenat “Perfeccionament” al camp del Santa Madrona.

A l’any 1��4, el Roser juga la seva pri-mera lliga al Campionat de Catalunya organitzat pels fejocistes. Ho fa a prime-ra categoria juntament amb els equips Santa Madrona, Esportiva Mataró, Bada-

lona, Saba Nova i New Catalonia. Al final del campionat va ocupar un meritori tercer lloc a la classificació.

Les següents temporades i fins a l’esclat de la Guerra Civil, al juliol de 1936, l’equip va continuar competint dintre de la mateixa categoria. El fun-dador i ànima va ser Manel Pagés, que juntament amb els germans Xicoy, en Cabrera, Casañas i Nieto són la primera saga de jugadors que durant molts anys van passejar el nom del Roser per quasi totes les pistes de bàsquet de la provín-cia de Barcelona.

Després de la guerra, tot i que la pista del Roser havia estat malmesa, l’equip torna a juntar-se el mateix 1939. Al fe-brer del 1940, es constitueix a la parrò-quia les “Juventudes de Acción Católica Española” (JACE). A partir d’aquell mo-ment l’equip s’anomenarà durant molts anys Jace Rosario. La situació política imposada pels vencedors de la guerra obliga fins i tot a castellanitzar el noms dels equips. Fins a iniciar les compe-ticions, l’equip participa en torneigs llampecs amb altres equips similars de les parròquies.

El primer campionat diocesà comença a finals del 1940. El Roser participa novament a la primera categoria jun-tament amb equips com el Collblanc, Horta, Santa Maria de Sans, etc. Així, juga cada any la “Gran Copa Jace”, torneig molt important i representatiu de les competicions diocesanes i on el Roser va participar durant molts anys. Però el club tenia en aquell moment un gran equip i el 20 d’octubre del 1943 va

donar-se d’alta a la Federació Catalana de Bàsquet.

Va començar a jugar la lliga federati-va a la tercera categoria, però aquella mateixa temporada aconsegueix pujar a la segona juntament amb equips com l’Horta, JAC Sants, BAM, Gaudi, etc. De totes maneres, l’equip dels aspirants del Roser va restar durant un quants anys més a la lliga diocesana, que a partir de l’any 1949 passa a anomenar-se OAR (Obra Atlético Recreativa).

El Roser, com molts altres equips pa-rroquials, va desenvolupar a la dècada dels cinquanta i seixanta una gran ac-tivitat social que anava molt més enllà de l’esport. Va tenir seccions de teatre, cine-club, excursionisme, tenis de taula, escacs, dansa i també altres esports com van ser el hoquei, en dos períodes (1963-1970 i 1973-1986) i un equip de futbol-sala.

Arrel del deteriorament de les relacions entre la Federació i el JACE, el Roser té un enfrontament amb la Federació i l’equip és donat de baixa el 22 d’octubre de l’any 1952. Seran sis anys competint novament a la lliga OAR fins que a la temporada 1958-1959 es torna a la Fe-deració oblidant els enfrontaments del passat. En aquells sis anys es produeix un nou cicle, els jugadors fundadors de l’equip es retiren i donen pas a nous jugadors que van conquerir molts títols al campionat de l’OAR. És el temps dels Cemeli, Cantos, Del Baño, Vallés, Febrer, Ferrer, Castellano, Cardona, els germans Puig i Manuel Fernandez “Lito”, un jugador que va competir al

Primer equip l’any 1933

�5

Roser durant quasi trenta anys. Com a entrenador ja hi trobem en aquells anys a en Carles Cuadern.

El 2� de maig del 1�54 fa la seva pre-sentació, per primera vegada, l’equip femení del Roser. Portava el nom de J.F.A.C. Rosario (Juventudes Femeni-nas de Acción Católica). S’hi van poder formar dos equips i la seva trajectòria va ser molt curta. Quan al 1958 es torna a la Federació, l’equip perd al seu jugador més valuós (Del Baño) que és fitxat pel Barça. També marxen Cemeli i Cantos, que ho fan a l’Espanyol. Tots tres torna-ran anys més tard al Roser.

A l’any 1��1, la pista del Roser deixa la terra per passar al ciment. En aques-ta dècada dels seixanta es produeixen canvis en el món del bàsquet. Uns equips opten per la professionalitat i l’espectacle, mentre que altres aposten per ser amateurs i competir només a l’àmbit català. És el cas del Roser, que a més a més porta a terme activitats socials al barri, això sí, cada vegada més deslligades de la parròquia. Clubs modests com el Roser pateixen anys de crisis fins al punt que, per temes econòmics, el club es dona de baixa de la Federació a l’any 1966.

Una vegada més es torna a les competi-cions de l’OAR, més modestes però que permeten fer front a les despeses. En aquells anys, l’equip juvenil dóna triomfs al club, com ara el títol de campió de Cata-lunya a la temporada 1967-1968. Però no hi havia cantera i quan l’equip es desfà deixa al club sense equip masculí des del 1971 al 1973. Per sort, l’equip femení continua competint a la Primera Categoria de l’OAR i guanyant títols. Aquell equip estava format per l’emblemàtica Teresa Balart, que va ser també entrenadora durant molts anys, i les jugadores Gloria Latre, Olga Pérez i Mª Jesús Pérez, entre d’altres.

En aquests anys tan difícils, en Carles Cuadern va agafar el club i amb la seva experiència el va projectar poc a poc cap endavant. Més tard seria president del club entre el 1987 i el 1996, any en què la Federació Catalana de Bàsquet li va retre un gran homenatge per la seva tasca de quasi cinquanta anys dedicats al bàsquet. A la temporada 1976-1977, el Roser torna novament a la Federació, que ja no ha deixat fins al dia d’avui. A principis dels vuitanta, amb un gran esforç econòmic, és reformada novament la pista. Anys més tard, al 1986, es posa en marxa uns dels objectius que des de sempre s’havia proposat el club: l’escola de bàsquet. Amb el vist-i-plau de la Federació, nens i nenes entre els 7 i els 14 anys, procedents en la seva majoria del barri i de les escoles properes, inicien la seva formació com a jugadors però també com a esportistes de futur, amb l’idea de superar-se i sobretot sentir-se orgullosos de formar part d’un club com el Roser. S’havia començat a fer cantera i aquesta formació de jugadors donaria els seus fruits anys més tard.

Primer equip femenì 1954 Equip del 1955, en l’etapa del JACE. La “R” de la samarreta corresponia a “Rosario” i no pas a “Roser”

Mazda Viacar Roser 2003-04, campió de la Copa Catalunya i ascens a lliga EBA

��

Ignasi Cuadern (president CP Roser des del 2001)Quins records guardes del teu oncle Carles Cuadern, a qui vas rellevar com a president de l’entitat?Totselsdelmón,perquèvadedicar-hitotalavidaalbàsquetialRoser,queeracomcasaseva.Dejovenetjugavaalasecciód’hoqueiivaigconviureambellalclubquasicadadia.LanostrafamíliasemprehatingutunarelaciómoltestretaambelRoser.Elsmeusgermanshivanjugarabàsquetielmeuparehiestavavinculatalajuntadirecti-vacomavicepresident.

Quin futur contemples per al CP Roser?Allargtermini,continuarlalíneaactual:créixerennombred’equipsid’esportistes,totfomentantelbàsquetpertalqueelRosersiguiencaramésreferènciaalbarridelFortpiencdeBar-celona.Iacurttermini,podertenirunainstal·laciópròpiaperoferirunmillorservei.Actualmenttenim24equipsiuns260esportistesaproximadament.

La dècada dels noranta és la de pro-jecció del Roser. Els equips femenins ascendeixen a Primera Catalana a la temporada 1991-1992 i més tard a la Segona Divisió B. Els equips masculins, per la seva part, no ho faran fins a finals del noranta, de la mà del seu entrena-dor Josep Maria Puyal, que havia estat jugador del club des de l’any 1986. A la temporada 1999/2000 pugen a Copa Catalunya, on es mantindran durant cinc anys i a la 2003-2004 es guanya el cam-pionat i pugen a la lliga EBA, fita molt important per un club modest i amb el mitjans que compta. La planificació i el treball de molt anys de directius i entre-nadors havia donat els seus fruits.

Tot i que un dels problemes que ha patit des de sempre el Roser ha estat el no

tenir un pavelló i una pista coberta, tema per cert que està en vies de solucionar-se properament, la gran capacitat de la gent que desinteressadament el dirigeix, encapçalat pel seu president Ignasi Cuadern, per aglutinar un grup humà de dimensions considerables, ha fet possi-ble que actualment hi hagi en competi-ció 24 equips: 9 de noies (mini, premini, preinfantil, tres cadets, un sot21 i dos sèniors) i 15 de nois (mini, pre-mini, dos preinfantils, infantil, quatre cadets, tres juniors i tres sèniors). El Roser sí que és més que un club. És un grup de amics i amigues disposats a fer esport i gaudir-ne del bàsquet, tot creant un bon ambient. Aquest és el principal esperit i gran objectiu de un club de barri amb setanta cinc anys d’existència en el món del bàsquet.

Sènior masculì Mazda Viacar Roser 2007/08 (Primera Catalana)

Sènior femenì Mazda Viacar Roser 2007/08 (Segona Catalana)

��

�8Text: Joan Guiu

Fotos: Martí Ramoneda

Un dirigent atípic i alhora un clàssic, un enamorat del bàsquet i de la seva població, Esparreguera.

Va néixer Esparreguera l’any 1941. La infantessa, com molts altres nens de la postguerra a Catalunya la recorda amb clarobscurs, però el que no oblida mai és la seva il·lusió, als 9-10, anys per anar a veure els partits de bàsquet que es celebraven al camp de la parròquia de Sant Eulàlia. Eren els inicis del bàsquet a la població, i que en quallar va portar als pioners a constituir oficial-ment un club, el CB Santa Eulàlia. Era l’any 1952.

El bàsquet va anar creixent i el nostre personatge amb ell. Als seus 16-17 anys, quan a casa el van deixar “volar” una mica sol, ja havia viscut un munt d’hores de bàsquet i curiosament, sense jugar-hi. No es veia en condicions, però això no va fer minvar pas la seva dèria, ans el contrari li va permetre pensar i dedicar temps a gaudir del joc i a col·laborar en el que fos, en tot.

A casa, per tradició familiar, l’avi i l pare es dedicaven al transport de mercaderies, els coneguts “recaders”, castellanisme avui quasi desaparegut. Fou obvi, doncs, que en Marí comen-cés a ajudar la família, i amb el temps aquesta feina ha estat la seva dedicació i el seu negoci. La dedicació d’anar i venir arreu fou també un estímul i un

complement positiu per la seva afició al bàsquet, car li va permetre saber, visitar i fer coneixença de llocs i persones afins al bàsquet. Avui, any 2008, recorda amb un somriure i brillantor als ulls com amb la seva colla d’amics cerca-ven els partits dels millors equips i els millors jugadors d’arreu d Catalunya , i no tenien cap mandra ni recança en traslladar-se, amb els mitjans que fos-sin, des d’Esparreguera a on fos, però bàsicament els seus desplaçaments eren a Badalona i el Maresme, sobretot

Mataró i Montgat, on trobaven extraordi-naris jugadors com Joan Dalmau, Josep Lluís, en Nino Buscató, l’Alfonso, l’Enric Margall, més tard l’Aito, el doctor Jorgue Guillén, etc. No cal dir que eren temps difícils, i el transport gens fàcil, per això era sorprenent la presència d’aquella colla de il·lusionats jovenets, que,

setmana rere setmana, animaven els ju-gadors i el propi joc en diferents camps de bàsquet. Tal era el seu entusiasme i tan manifesta la seva presència que els més destacats jugadors del moment els coneixien de veure’ls arreu, i així van néixer diferents coneixences i bones amistats d’en Martí, com les que encara manté amb en Josep Lluís, el Nino Bus-cató o l’Aito Garcia Reneses.

Entre tant bàsquet, però, també hi havia la feina, i aquesta ja sabem que

el portava amunt i avall d’Esparreguera a altres poblacions, i a Barcelona força sovint. I aquí hi va trobar una noia, Maria Rosa, que treballava en una botiga, Can Rosich, del centre històric de la Ciutat Comtal, on a més l’encarregat era d’Esparreguera. Ni fet a mida. Al 1966 es van casar. La Maria Rosa es va

��

casar amb el Martí i el bàsquet, perquè al marge els tràfecs per veure partits d’elit, calia ajudar els de casa. Com és habitual, en Martí va començar en tas-ques de delegat, d’obrir i tancar la pista, d’ajudar en les mil i una feines que un club modest precisa. Mica en mica les seves dedicacions augmenten i creixen, conforme ell posa també anys i expe-riència, i per tant la seva aportació al dia a dia del club no passa desapercebuda pels seus dirigents. I aquí es dona la seva segona curiositat atípica. Si la primera és que no va jugar mai a bàsquet, la segona és que tampoc va formar part de la Junta del club, fins que li van proposar, directa-ment, ser-ne President.

Anem a pams, però. Entre l’empresa familiar i la devoció pel bàsquet i el club, el matrimoni entre en Martí i la Maria Rosa va tenir dos fills, en Josep Martí i en Jaume. Només aquest últim es va interessar pel bàsquet, jugant des de ben petit als equips dels ja llavors CB Esparreguera, car el pioner CB Santa Eulàlia havia canviat el nom, aprovat en l’Assemblea del club de 1976. En Jau-me, va ser molt bon jugador, arribant a formar part de la Selecció Catalana Infantil i aconseguint un campionat d’Espanya. Una satisfacció íntima per en Martí.

Des de la seva fundació al 1952, l’entitat va ser regida per en Carles Magrans, fins el 1964, any en que es va fer càrrec

de la presidència un altre històric de la casa, en Ramon Martí, persona que Martí Ramoneda recorda de forma entranyable car al cap de 25 anys en el càrrec, amb consecucions molt impor-tants pel club (cimentació del primitiu camp de terra i després construcció del Pavelló cobert), li va demanar que agafes les regnes del club. I així, en Martí e va trobar al capdavant d l’entitat. Era home de club, l’home que sempre hi era, i ja se sap, aquesta és la gent que ha fet possible la supervivència de molts i mots clubs de bàsquet d’arreu d Cata-lunya.. No s’ho pensa gaire. La il·lusió és infinita i l’entusiasme empeny. Feina ben feta durant tretze anys, de 1989 al 2002, amb consecucions destacades i un ensurt de salut que li obliga a baixar el ritme d’activitat i deixar-ho.

La seva primera tasca va ser enfortir el bàsquet de base, els equips de promo-ció, a fi que mica en mica es formessin jugadors pel sènior. Es dedica obsessi-vament a implicar els pares i mares en les tasques dels equips petits, a fer feina i fe pinya, a promocionar el club entre la població i fer difusió dels valors del bàs-quet, de forma que aconseguirà passar de 12 equips en iniciar el seu mandat a 24 quan va deixar la presidència. Entre tots aquests anys, un somni, l’ascens a 2a divisió estatal, l’any1995, després de iniciar un exitós camí d’ascensos des de 2a catalana, l’any 1991. Varen ser un seguit de consecucions en que no hi ha

dubte hi va tenir molt a veure la filosofia implantada per en Martí. Gent de casa, suport de la població, formació d’equips de base, integració de les famílies, res-pecte els adversaris i els àrbitres, etc. I això va donar un resultat indubtable del que se sent molt content.

Ara, ja jubilat, segueix els partits, col·labora amb entitats cíviques i cultu-rals de la població i veu molt bé el futur del club. Està en contacte amb la Junta actual amb qui xerra de tant en tant i recorda la importància dels pares, de la promoció i l’actitud dels afeccionats. La trajectòria del club segueix sent la que ell va marcar al seu dia i creu que s’hi han posat molt fort per mantenir el prestigi i la bona marxa de l’entitat. Home del club, aquest l’estima i li ha retut més d’un homenatge. Està en possessió de la Medalla d’Argent de la Federació Catalana i l’any passat va ser distingit com a “Històric del Bàsquet Català” per la Fundació de la Basquet Català. En definitiva una trajectòria de les que han fet possible que el bàsquet català hagi arribat a disposar de la vitalitat i la història que gaudeix avui, en el segle XXI. Gràcies Martí.

Un dels “bojos” del bàsquet al nostre país, al qual ha ajudat a créixer

Sènior masculí, ascens a 2ona divisió espanyola l’any 1995

40Text: FBCFotos: Joan Castells (Castellar) i CB Sitges

Magnífica cloenda de Castellar del Vallès i relleu a Sitges per l’any 2008.El divendres �0 de novembre es va celebrar la festa de cloenda de Castellar del Vàlles, amb un sopar on es van aplegar prop de 150 persones i presidit per Ignasi Giménez , l’alcalde de Castellar, acompanyat per Jordi Mumbrú, delegat Territorial de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat; Enric Piquet, president de la Fundació del Bàsquet Català; Montserrat Gatell, ex alcaldessa i regidora de l’Ajuntament; Salvador Soley, president de la Caixa Sabadell, principal espónsor de les activitats de l’any; Lluís Brunet, ex-president de Caixa Sabadell; Ramon Parcerisa, president del CB Castellar; i Lluís Vial, president de la Comissió Organitzadora de Castellar del Vallès 200�.

Al sopar van assistir diversos patrons de la Fundació i directius de la Fede-ració, així com nombrosos basquet-bolistes casterallencs. Tots van viure una acollidora trobada en un ambient de gran cordialitat i coneixences. Es va acomiadar un any ple d’actes i activitats

que han constatat i reafirmat quelcom ja sabut: l’extraordinària passió i dedicació pel bàsquet dels castellarencs. Però no només la pròpia gent del bàsquet, del CB Castellar o de la Comissió Orga-nitzadora, sinó que tant les autoritats municipals com la població s’han lliurat

amb entusiasme a les manifestacions celebrades (no poden deixar de recor-dar la diada del 21 d’octubre amb la inauguració del monòlit i de la sardana “50 anys del CB Castellar”, del mes-tre Galvany interpretada per la Cobla Montgrins).

41

SITGES inaugura el seu any 2008Des de la nit de la cloenda de Castellar del Vallès, Sitges va deixar anar l’aire contingut en els mesos de preparació del seu programa com a “Ciutat del Bàsquet Català” per l’any 2008 i ja el 10 de desembre va convocar els mitjans de comunicació en una roda de premsa en què l’alcalde de la població, Jordi Baiget, acompanyat dels regidors d’Esport i Cultura i dels responsables de la Comissió Organitzadora, van presentar el programa preparat. Finalment, el diumenge 20 de gener, es va cele-brar al saló de plens de l’Ajuntament l’acte inaugural. Primer, amb gran participació popular, una munió de nens i nenes van omplir els carrers de la població baixant fins la plaça de l’Ajuntament botant una pilota. Allà els esperaven l’alcalde Jordi Baiget i Enric Piquet, president de la Fundació; Pere Vilanova, president de la Comissió Organitzadora, juntament amb membres del consistori, de la Comissió, patrons de la Fundació i directius de la FCBQ. L’alcalde i el president van haver d’encistellar dues pilotes en una cistella reglamentària preparada per a l’ocasió. Posteriorment, al saló de plens, amb els parlaments usuals de les autoritats dedicats a l’efemèrides, es va donar per inaugurat un any que promet intensos i emotius moments de bàsquet, d’actes culturals i socials, i de retrobament de moltes persones de la història del bàsquet a Sitges i a la comarca del Garraf.

En la cloenda, el Grup Pessebrista Capella de Montserrat va presentar el diorama que han realitzat expressament per la ocasió, amb motius de bàsquet a les figuretes, i que van oferir la Fun-dació del Bàsquet Català. El diorama, obra dels artistes Joan Garsot, Fran-cesc Ferrer i Jaume Muntada, amb la col·laboració d’Albert Antonell i Ramon Faja, ha estat exposat a Castellar i després serà cedit a la Fundació. Al final del sopar es van lliurar guardons de la Comissió Organitzadora a persones que han treballat intensament per fer rea-litat l’any de “Castellar, Ciutat del Bàs-quet Català 2007” i també van sorpren-dre el seu president, Lluís Vial, a qui van obsequiar amb una petita reproducció del monòlit commemoratiu instal·lat als jardins del Palau Tolrà. Així mateix, el president de la Fundació, Enric Piquet, va lliurar dos guardons especials de la Fundació a l’Ajuntament de Castellar i a la Comissió Organitzadora i a continua-ció es va procedir al relleu de la “Ciutat del Bàsquet Català 2008” a Sitges. Aquest relleu el va efectuar l’alcalde de Castellar, Ignasi Giménez, acompanyat per Enric Piquet i Lluís Vial (president de la Comissió Organitzadora de Castellar), lliurant el cartell que acredita a Sitges a l’alcalde d’aquesta població, Jordi Bai-get, qui juntament amb membres de la Comissió Organitzadora de Sitges 2008, va assistir a l’acte.

Finalment, Enric Piquet, en nom de la Fundació, va distingir com a “Històrics del Bàsquet Català”, a Antoni Parcerisa, Joan M. Castells, Josep Oller, Antoni Masip i Lluís Bacardit, que es van em-portar una gran sorpresa.

Detall del pessebre cedit a la Fundació Enric Piquet amb l’alcade de Sitges i Castellar

42

El dimecres 23 de gener, amb nombrós públic assistent i amb la presència d’Enric Piquet, president de la Fundació i de la FCBQ, Antoni Mas i Pere Sust, vicepresidents de la FBC; Josep Lluís Vi-laseca, exsecretari General de l’Esport; i Mario Pasqualotto, comissari de la mos-tra, es va procedir al lliurament de pre-mis de la segona edició del concurs “BQ.ART.07” creat per la Fundació del Bàs-quet Català. Amb la voluntat d’apropar l’art contemporani i el bàsquet a partir d’un element relacionat amb l’esport de la cistella, enguany les sabatilles esportives -en l’edició del 2006, l’objecte escollit va ser la pilota-. La mostra és una oportunitat de contemplar la capa-citat creativa de dotze joves artistes que han presentat obres de diferents estils, des de la pintura, l’escultura conceptual entesa com a reflexió social i crítica, la fotografia, el vídeo, el dibuix i la custo-mització de l’objecte, la visió post-po-vera o visions lúdiques i iròniques. En definitiva, un conjunt d’obres que són un ris c i un repte de creació personal que no deixaran indiferents els visitants.

El jurat sota la coordinació del Comissa-ri del concurs, Mario Pasqualotto, va decidir el següent veredicte:

· Primer premi a “Concentració”, d’Ignasi Villares, quadre fet amb pa d’or damunt de fusta entelada, de 150x150x5 cm. · Segon premi a “Globetrotter”, de Toni Moranta, composició amb un globus terraqüi de PVC, cerà mica, acer i les sabatilles esporti ves, de 117x30x30 cm.· Accèssit a “Fes-ho”, de Jon Ill, vídeo de 3minuts i 34 segons de durada.· Accèssit a “Homenatge”, de Francisco Rodríguez Ayuso, fotografía digital damunt dibond, de 65x100 cm.

Ignasi Villares · Primer premiConcentracióPa d’or, acrílic damunt fusta entelada 150 x 150 x 5 cm

Toni Moranta · Segón premiGlobetrotterGlobos terraqüi PVC, ceràmica, acer, sabtilles esportives 117 x 30 x 30 cm

4�

Albert AznarSense títolFotografia i sabatilles / instal·lació 250 x 150 cm

Joan Ill · Primer accèsitFes-hoVídeo 2’34’’

Francisco Rodríguez Ayuso · Segón accèsit HomenatgeFotografía digital, damunt dibond 65 x 100 cm

Lluís CeraLlibertatMarbre, acer, sabatilles pintades 50 x 25 x 24 cm

Lluís VilàSabatilla de pàSabatilla customitzada 32 x 15 x 15 cm

Jaume MoratóBásquet I BallTela, corretjes, sabatilles / instal·lació 35 x 25 x 110 cm

44

Antonio JiménezLa glòria i l’oblidSabatilles customitzades / pintades 33x 25 x 20 cm

Toni PernaMés enllà de la victòriaOli damunt tela 149 x 149 x 18 cm

Antoni MarquèsSense títolobjecte / sabatilla / escultura 40 x 35 x 15 cm

Núria FusterRunnerFusta, emmatxat-collage i veta adhessiva

Premiats del “BQ.ART.07”

45

1. Quin extraordinari jugador català és conegut amb el sobrenom de “Nino”? a.JoanCreus.b.FrancescBuscató.c.IgnasiSolozábal.d.QuimetCosta.

2. Tothom sap que el Joventut de Badalona és conegut com “La Penya” a causa del seu nom fundacional. Sabeu quin va ser?a.PenyaCoratge.b.Penya“SpiritofBadalona”.c.PenyaBadalonesa.d.PenyaIntrèpits.

3. Qui va crear el Minibàsquet?a. Jay Archer.b. Lou Carnasecca.c. John Wooden.d. Ed Jucker.

4. Quin va ser el primer equip feme-ní de la història del bàsquet català i espanyol?a.UniversitarideBarcelona.b.ClubFemeníid’Esports.c.CBFarners.d.GrupCottet-INDO.

5. La primera “Liga Española de Ba-loncesto” es va celebrar al 1956 amb sis equips. Sabeu quina era la seva procedència?a.3equipscatalansi3castellans.b.3equipscatalans,2castellans i1basc.c.2equipscatalansi4castellans.d.4equipscatalansi2castellans.

6. Aito Garcia Reneses, conegut entre-nador madrileny, va jugar en dos clubs de la “Liga Nacional” de la FEB. Sabeu quins eren?a.MadridiJoventut.b.EstudiantesiOrilloVerde.c.CanoeiAismalibar.d.EstudiantesiBarcelona.

7. Per qui va ser introduït a Catalunya, i des d’aquí a Espanya, el Minibàsquet?a.LaRevista“Rebote”.b.LaFederacióCatalana.c.ElpareEusebioMillán.d.ElCol·legiCatalàd’Entrenadors.

8. El 25 de març de 1927, la Selecció Catalana masculina va jugar el seu primer partit. Recordeu qui va ser l’adversari?a.SelecciódeMadrid.b.AmbrosianadeMilà.c.HindúClubdeBuenosAires.d.SelecciódeCastella.

Respostesdelconcurs24”.1.b–2.b–3.a–4.b–5.d–6.d–7.a–8.c

4�

Per diferents raons, en els darrers mesos he restablert molta de la meva vinculació amb el bàsquet de forma-ció a Catalunya. He recuperat, a alta velocitat, el tren del bàsquet pur. Aquell que parla d’il·lusions, passions, devo-cions i dedicacions que, en la majoria dels casos, són altruistes i per tant modèliques.

En aquest espai de temps he tingut ocasió de recuperar, tristament de forma massa breu, el debat apassionat amb el Toti Mumbrú que ara ja no és entrenador i fa País des de les més altes instàncies polítiques esportives. He seguit els resultats de les nostres seleccions nacionals als Campionats d’Espanya Cadets i Infantils, mascu-lins i femenins, que s’han disputat a Càceres. He col·laborat activament en l’organització del Torneig Júnior de l’Hospitalet, veient-lo créixer de forma exponencial, i observant com alguns tics del bàsquet professional es repe-teixen erròniament en el formatiu.

I tot plegat m’ha fet reflexionar molt. I potser no he arribat a gaires conclusio-

ns però sí que he identificat un possible objectiu a assolir entre tots i que fa referència a no errar en la definició dels objectius que el bàsquet formatiu ha de perseguir. Primerament per la importància que el bàsquet sempre ha tingut, i que ha de mantindre i reforçar, en l’educació integral dels seus dife-rents col·lectius. Tot seguit perquè, no ens enganyem ni ens deixem engan-yar, la feina que fan els nostres clubs formatius és la base essencial en la que se sustenta el bàsquet professional a Catalunya i les connotacions socials, educatives i les que ens són pròpies per llengua i cultura també hi tenen obligatòria cabuda. Aquesta necessària reflexió, que ini-cialment serveix per definir una posició filosòfica però que desprès ajuda a decidir com actuar pràcticament en el dia a dia, ja fa uns quants anys que la van començar a fer les empreses més importants del món. Es coneix com la MVV i són les inicials de Missió, Visió i Valors. La missió és la raó de ser, la vi-sió és el que és pretén aconseguir i els valors són els diferents comportaments

que han de servir-nos per assolir la visió dins dels àmbit de la missió.

Anant a la pràctica: estructurar un discurs definit d’aquests tres seg-ments ens ha de permetre gestionar el nostre club de forma coherent i així facilitar les respectives tasques i les interrelacions entre jugadors, mares, entrenadors, pares, àrbitres, directius, federacions, clubs i altres col·lectius involucrats en la formació.

Per pròpia experiència, puc garantir-vos que tenir la possibilitat de recolzar qualsevol decisió o actuació en un con-cepte de club definit, conegut i que ens fa sentir orgullosos de formar-hi part és la millor manera d’evitar interpreta-cions negatives i problemes. Les noves realitats socials, que s’estan produint al nostre entorn proper, encara accentuen més la necessitat d’actualitzar la nos-tra raó de ser per seguint abanderant, com fins ara, una manera de fer bàs-quet i esport que ha de seguir aspirant a l’excel·lència.

Text: Ferran Márquez