«EL GRECO». '— L'Anunciació de Maria. — Museu Balaguer de Vilanova i Geltrú.(Fol. Mas.)

GASETA ÐE LES ARTS15 A G O S T 1 9 24 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH 1 TORRES Ån`• I.—Niúu. 7

Les obres de «El Gre-co» (que lit han a Ca-taluiiya

.Complint el nostre propòsit dedonar a conèixer al nostre públicles riqueses artístiques que es con-serven a Catalunya, iniciem avui lapublicació de les obres de «El Greco»,que hi han en el nostre país, bé encc,Heccions públiques o privades,bé en esglésies o altres indrets.

La rehabilitació de l'obra formi-dable del pintor Dominico Teoto-

copuli, dit «El Greco», és obra deles darreries del segle xix, i en ellahi tingueren els artistes catalansuna part iniportantíssima. El granartista que omplí les esglésies deToledo i les dels seus voltants, de lesobres genials del seu pinzell, si envida fou combatut pels uns i elogiatpels altres, després de mort fou gai

-rebé oblidat per complet. L'acade-misme el reduí a la categoria d'unartista més sorprenent per les sevesextravagàncies que pel seu mèrit;però en iniciar-se a la segona meitatdel segle xix el moviment revolu-cionari de la pintura, amb la plèiadegloriosa dels impressionistes fran-cesos i en transcendir els efectesd'aquesta revolució a una naturalrevisió de valors de les coses anti-gues i modernes, «El Greco» fou tretde l'oblit i considerat com un pre-cursor, no ja dels realismes deVelázquez, sinó de moltes de lesdescobertes i veritats que l'impres-sionisme modern acabava de desco-brir de bell nou.

Teòfil Gautier a França i ManuelB. Cossio a Espanya podem dir queforen els iniciadors de la rehabili-tació del gran pintor toledà. Elsdarrers Voigages en Espagne de Gau-tier, en 1878, i els primers treballsde Cossio, en 1886, inicien la biblio-grafia rehabilitadora d'aquell genigrec arrelat a Espanya no sabemperquè, després del seu pas perVenècia i Roma i del seu aprenen

-tatge prop del Tizià i del seu veïnatgeamb Tintoretto, amb el qual ofereixdeterminats punts de contacte.

Paral •lelament, però, un grup d'ar-tistes catalans a París, coincidia enl'entusiasta admiració pel mestreoblidat. En aquelles memorables«Impresiones de Arte» que pels voltsd'aquella data publicava en San-tiago Rusiñol a La Vanguardia escri-vint-les de París estant i a través1'Itèlia, el nostre artista, aleshoresun jove «modernista revolucionari »,ens mostrava com la colla dels seus,entre els cluals hi cal comptar enMiquel Utrillo, en Casas, en Clarassó.en Zuloaga i 1'Uranga, afirmaren laseva admiració pel pintor de 1'«En-tierro del Conde de Orgaz », que ésuna de les pintures més profondesde tota la història de l'art. En Zu-loaga i en Rusiííol feien aleshoresles primeres adquisicions d'obresde «El Greco», que el cenacle admi-rava i comentava, i aquell jovenívolentusiasme tingué ben aviat unamanifestació de record durador, ambl'erecció a Sitges, on en . Rusiïioltenia el seu «Cau Ferrat », d'un mo-nument a «El Greco» en ocasió d'ésserportades en aquell Museu rusi>►olesc,les obres que el pintor català teniaadquirides del gran mestre de To-ledo. Avui el monument de «El Gre-

co» a Sitges, és encara el primer il'únic d'Espanya, i el que cal ferconstar, és que fou erigit en època(1898) en que moltes de les obresole «El Greco» eren guardades a lesgolfes del Museu del ;Prado, i enVíctor Balaguer, en fundar-se elMuseu de Vilanova i Geltrú i essentministre, havia pogut, sense dificul-tats, portar al dit Museu dues obresde «El Greco», com dipòsit de 1'Es-tat i de les quals una fou retiradaposteriorment.

A Sanpere i Miquel, historiadorde la nestra pintura, devem encarael més complet estudi que de l'obrade «El Greco» i de la seva vidas'havia fet abans de la publicaciódel magnífic estudi d'en Cossio (queés actualment, el treball bi>sic, i

potser definitiu en quan a concepte).L'obra d'ea Cossio El Grcc fou pu-blicada a Madria l'any 1908, i fouprecedida per tant per l'estudi d'enSanpere de vuit anys, ja que eraen 1900 que aparexia aquest en laRevista de la «Societat Artístico-Arqueològica Barcelonesa». El propiCossio classifica aquest treball comel més complet en aquell moment.Encara anterior al llibre de Cossio,bé que no als estudis solts d'aques.autor, és també l'estudi d'en MiquelUtrillo publicat en la revista de ParísL'Art el les Arlisles.

No és dones una rauxa barroerade la moda d'antiguitats la que hadut a Catalunya les obres de «ElGreco» que hi han ara. Al revés: caldir que a determinades col•leccions

barcelonines hi són de molt abansde la rehabilitació i de la nioda de«El Greco». En altres, com en el casd'alguna església catalana, hi sónde temps immemorial, i en les darre-res «El Greco» hi ha entrat amb pleconeixement del col-leccionista, idesprés d'una tria ben feta entreels molts «Greco-minore» que se lihavien ofert.

Els que avui publiquem són: eldel Museu de Vilanova, que és lapeça de major tamany; dos de laCol • lecció d'en Rusiñol al «CanFerrat» de Sitges, i el de la Col . lec-ció Plandiura, que és, al costat delsindicats, una de les millors obresde «El Greco>. En altres númerosdonarem a conèixer les obres res-tants que de «El Greco» hi han aCatalunya, i preguem als col-Ieccio-nistes que en posseeixin alguna oals amaleurs que sàpiguen on sen'escau una altra, ens ho comuni-quin a fi de tenir-les totes conegudes.

Bé que la personalitat deGEl Greco»és prou coneguda i la seva vida di-vulgada, creiem interessant, en ini-ciar la publicació d'aquestes obres,cl donar-ne una breu notícia.

Havia nascut a l'illa grega deCreta i en algun lloc se'l declara na-tural de la ciutat de Candia, queestava amb la illa sota el dominiveneci^l. El seu nom, que ens dónaen gree en algunes signatures d'obresseves, és el de Domenicos Theoto-copoulos, les transformà a Itàlia enDomenico Theotocopuli i a Espanyaen Dominico, essent anomenat pelsseus contemporanis espanyols Do-minico Greco o simplement «ElGriego ».

Se'l suposa nascut en 1553. En1572 arribà a Roma, i presentat perClovio al Cardenal Farnesi, en lalletra de presentació l'anomena«joyo candiota», deixeble del Tizià.

L'obra signada i datada més an-tiga que se li coneix a Espanya ésdel 1577, de manera que la seva es-tada a Itàlia seria breu. Aquestaobra és l' «Ascensió» de l'esglésiade Santo Domingo el Antiguo deToledo. Va morir a Toledo, en lescases que ocupaven el solar on hiha avui la «Casa de El Greco», l'any1614. La seva partida de defunciódiu: «Dominico greco. En siete delfalescio domenico greco no hizotestamento. Recibio los sacramentos.enterrose en Sto. Domingo el anti-guo. dio belas.>i

El seu fill fou autoritzat per ellper a fertestament, i en aquest pre-cios document es descriu la sevacasa, el seu taller i el número dequadres existents, els llibres de laseva biblioteca, etc., donant ideade l'ambient que en vida voltà lafigura del gran artista.

D'un estudi dels comentaris delsseus contemporanis a qui extrae-tem, se'n treu l'impressió de que eraun home extraordinari i original.Comprès i admirat de pocs, elspoetes Góngora i Paravicino sem-blen ésser els seus dos admiradorsi amics. Pacheco diu d'ell: «En todofué singular como en la pintura.Martínez hi afegeix que era «de ex-travagante condición» i que «ganómuchos ducados, mas los gastabaen demasiada ostentación de sucasa, hasta tener músicos asalaria-

IP

=Ei Giti.co — Les llàgrimes de Sant Pere. — Col • leeció Rusiñol. — Cau-Feirat.

Sitges.

«EL GRECO». — `faria Magdalena. — Col • lecció Rusiñol. — Cau-Ferrat. Sitges.(Fol. Mas.)

GASETA DE LES ARTS N.°7

dos para cuando comia gozar detoda delicia». El propi autor diu queen morir deixà més de 200 quadrescomençats, i en l'inventari dels seusbéns n'hi consten 143. Martínez ex-plica que «El Greco» li mostrà l'any1611 una sèrie de models de fangmodelats per ell i dels quals esservia per ais seus quadres. Afe-geix que de tot el que Havia pintaten sa vida, en tenia original o còpiaen tamany més petit.

Les obres de la seva jovenesa aItàlia, eren poques i havien sigutatribuïdes a altres autors. La rehabi-litació i el coneixement dels orígensde «El Greco», ha modificat aquestesatribucions, i ha determinat classifi-cacions certes. Les influències quepredominen en les seves obres, mésque les del Tizià, tot i ésser-nedeixeble, són, com ja hem dit, les delTintoretto i els Bassano. Quelcomporta el pintor de purament autòc-ton i sembla que darrerament algu-nes pintures de l'escola dita deCreta, ofereixen germandat ambalguns dels caràcters més distintiusde les seves produccions.

L'obra principal del seu pinzell és«El entierro del Conde de Orgaz », aToledo, que és verament la pinturamés humanament impressionant quehem vista. És una barreja ele natu-ralisme i idealisme, sols comparableals més grans místics poetes espa-nyols.

Cossio ha dividit la seva obra entres estils o tres èpoques ben mar-cades. La primera és correcta deforma i té per exemples culminants«El Espolio» de la Catedral de To-ledo i el «Entierro del Conde de

• Orgaz ». En la segona s'exalta el seumisticisme i es lirifica, afinant lesseves figures i divinitzant els celat-ges que s'obren en esqueixos dellum sobtada, que modela vivamentles figures abarrocades. Un ritmegeneral se n'endú les composicions

A fïns del passat juliol lia tingutlloc a Toulouse la reunió de la secciófrancesa de l'Institut Internacionald'Antropologia, baix la presidènciadel Comte Bégouen, professor de Pre-història a la Facultat de Lletres deToulouse, en la càtedra de ]a qualsuccei a l'inoblidable Cartailhac. Aaquesta reunió hi assistiren nom-brosos antropòlegs i prehistoriadorsfrancesos; però també hi havien sigutconvidats altres de ].'estranger, entreels que cal esmentar al professorPittard, de Ginebra; a Sir BasilThompson; el Dr. Tricot-Royer,d'Anvers; i de la península ibéricaals professors Mendes Correa (queno pogué assistir-hi) i Barros eCunha, d'Oporto i Coimbra respec-

cap una fuga contínua. empalmant- tivament; Hernández-Pacheco, de

se termes i grups en una unitat Madrid, i Bosch Gimpera, de Bar-exaltada que es concentra en punts celona, que hi assistí amb el profes-

de culminant interès espiritual. Una sor Auxiliar d'aquesta Universitat

tercera època, finalment, en que això senyor Serra Ràfols. Entre els assis-

s'accentua i arriba a un paroxismede contorsions i de llums. La matèrias'afina i s'aprima i pot-ser es dilueix.El pinzell escampa el color fins ales-hores cenyit, i els precedents a al-guns . dels mestres impressionisteses fan visibles.

Les obres que avui reproduïm,pertanyen totes a la segona èpocaque va del 1584 al 1594. La mésimportant per ses mides és la delMuseu de Vilanova, que reproduïma la primera pàgina, representantl'«Anunciació de la Verge ». La formade la representació no té precedentsi és d'una sorprenent i intensa ori

-ginalitat. Al centre de la tela, elSant Esperit, dins un esqueix dellum, obert entre núvols de glòria.Dalt, els músics cèlics toquen ins-truments, formant grups d'una ex-tensa harmonia de verticals apun-tades per les ales inquietes dels per-sonatges. Voltant la Coloma de l'Es-perit Diví els núvols es metamor-fosen en mil testes de querubinsamuntegats com un graneig sagratentre els núvols flamejants. I.,aVerge a un costat, rebent plenad'unció i de sorpresa el missatgede l'Angel, que és la figura més bellai més robusta de tota la composició.

L'obra és firmada i té parions aToledo i a Madrid. Mesura 3'20 x1'86 i és la més gran de les que esconserven a Catalunya. Entre l'An-gel i la Verge es veu la cistella ambles robes on cosia Maria. En un plecde la roba, la signatura.

En la segona pna reproduïmdues de les obres de «El Greco» deles que en Rusiñol adquirí per alseu Museu del Cau Ferrat de Sitges.La de dalt, ens dóna la imatge deSant Pere, -en la fórmula tant sovint

nació verda, profunda i suavíssima,és, des del punt de vista de l'ento-nació, tant atractiva i avellutadacona «El Espolio» de Toledo. Repre-senta Sant Pere i Sant Pau. SantPau enèrgic i afinat, amb l'espasaa ]a mà esquerra, descansa la sevadestra damunt l'avantbraç de SantPere, més suau i pensívol que el peucompany. Pictòricament és p ina obrade les de tot primer ordre dins laproducció d'<»El Greco». La matè-ria arriba a n'aquells grans momentsd'intensitat que han fet d'<»EI Greco»el mestre de Velázquez i que Veláz-quez no igualà mai en emoció.

FLAMA.

tents francesos cal esmentar alssenyors Peyronny, Reygasse, Va-bis, Octobon, Mengaud, VescomteMax Bégouen, Barons Louis i Jac

-ques Bégouen, Weisgerber, Deffon-taines, Héléna, Pasquier, etc., etc.

A Toulouse es celebraren les ses-sions per a llegir les comunicacionspresentades, celebrant -se una recep-ció en honor dels Congressistes a laSala dels IF • lustres del Capitoli, essentobsequiats per l'Alcalde de ToulouseMr. Feuga. A més es visitaren elsMuseus, particularment la secció dePrehistòria i Antropologia del Museud'Història Natural, que dirigeix elComte Bégouen i que conté riquís-simes col'leccions, entre altres coses,del paleolític i neolític del migdiade França, esquelets complets d'ósde les cavernes, un facsímil delscèlebres bisonts d'argila de la grutadel Tuc d'Audoubert, etc. Es celebràtambé una exposició de les còpies

repetida per «El Greco» de SantPere amb els ulls humits pel plor,dita «Les llàgrimes de Sant Pere ».Es d'una exquisida entonació ocrei d'una força pictòrica sorprenent.Té parells, entre altres, a la Col. lec-ció Bosch, avui al Prado de Madrid.Mideix 1`10x0`88 metres. En lapart baixa de la pàgina, reproduïmla «Santa Magdalena» del Cau Ferrat,que ens dóna una de les santes re-presentacions femenines on l'art de«El Greco» es complagué. D'exquisitdibuix, una serenor poc comú la ca-racteritza. Mideix 1`05 x0'03 metres.

Finalment per a avui, relx'oduïinla magnífica tela de «El Greco» ala Col • lecció Plandiura. D'una ento-

L'Institut Internacional d'AntropologiaLes coges amb ari paleolític del Piriiien francès

«EL Gasco. — Sant Pere i Sant l'au. — Col • lecciú Plandiura. Barcelona(Fol. Serra.)

N.°7 GASETA DE LES ARTS

dels gravats de la <,Caverna desTrois Frères», sobre la qual donàuna notabilíssima conferencia elComte Bégouen.

Entre els temes discutits pelsCongressistes figuren la qüestió dela cartografia prehistòrica, el pro-blema geològic de les terrasses delGarona, les noves indústries africa-nes del eesbaiquià» i del <«aterià»descobertes per INIr. Reygasse a Ar-gèlia i de les quals prop de Madridels Srs. Obermaier i Pérez de Barra-das n'han trobat també estacionsrecentment, i molts altres de pre-història i d'antropologia física. ElCongrés tenia també una secció d'an-tropologia criminal i una altra deFolk-loro, en la qual el Dr. Tricot-Royer féu una comunicació inte-ressant sobre la curació de la rubiaper mitjà de St. -Hubert.

Alguns dels professors estrangersforen convidats a fer conferènciespúbliques. Sir Basil Thomson parlàde coses d'etnografia de les illesTonga, c n havia sigut primer minis

-tre; el professor Pittard, de la his-tòria dels descobriments als palafitsde Suïssa; el Sr. Hernández Pacheco,de l'art rupestre de la penínsulaibèrica, i el professor Bosch Gim-pera donà compte . dels treballs fetsper l'escola prehistòrica catalana,particularment pels Srs. Serra Rà-fols i Pericot juntament amb ell pera obtenir una sistematització delneolític i eneolític del S. de Françaen relació amb els resultats ob-tinguts pels territoris pirenencs aEspanya, dels quals les excavacionsdels Srs. Aranzadi i altres al paísbase i del Servei d'Investigacionsarqueològiques de l'Institut d'Es-tudis Catalans, així com de MossènSerra i Vilaró i dels Srs. Gudicl aCatalunya han fet conèixer la cul

-tura i l'extensió vers al S. Els re-sultats exposats pel Sr. 13osch enla seva conferència foren que mentreal SW. de França hi ha un grupautònom de la cultura pirenenca,format. probablemen t sobre el terrenypels. pobles indígenes, restes, com elsdel Pireneu occidental base, de lesgents• del paleolític, al SE. de França,com a la major part de• Catalunya,existeix primer una civilització ano-menada «de les coves », semblant ala central de la península, productede la barreja d'elements indígenesamb els capsians que a 1'epipaleo-1 tie des d'Espanya invadiren Fran-ça;. a- n'aquesta cultura de les covesn'hi superposa a 1'eneolític la culturapirenenca que- avença des de lesvalls interiors del W. de Catalunyai _ des de la Cerdanya, assolint pelS. el Vallès, - mentre pel N. ocupael SE. de França arribant fas atocar els Alps.

El Congrés acabà les sessions aToulouse amb una moció que founiolt ben acollida pel Degà de laFacultat de Lletres de Toulouse queassistia a l'acte.; peu' a que a Toulouse,on existeixen tants elements ja peral seu estudi, es desenrotllin mésencara els estudis antropològics.També s'anuncià que la Municipa-litat de Toulouse empendrà obresper a eixamplar el Museu i poder:posar en valor els rics materials queconté i que actualment no ressaltenprou fallits de lloc.

L'última part de la setmana foudedicada a excursions als més cèle-bres santuaris de l'art rupestre pire-nene, visitant-se també la gruta deTarté on Sir Basil Thomson lii faexcavacions actualment. Les covesdecorades que es visitaren foren lesde Niaux, Marsoulas, el Tuc d'Au

-doubert, els Trois Frères i la covadel . Mas, Fu les poblacions

on es detingueren els Congressistesforen obsequiats per les autoritatsi les corporacions locals, essent d'es-mentar la recepció que a Foix orga--nitzà la Societat de Lletres i Artsde l'Ari.ège, presidida per Mr. Pas

-quier, investigador notable de lahistòria del Comtat de Foix i de lesseves relacions anib Catalunya.

La visita de les cavernes ornadesfcu un dels atractius més grossos dela Setmana Antropològica de Tou

-louse i que deixarà un record ines-borrable en els que hi participaren.Sobretot les cavernes de Niaux, delsTrois Frères i del Tuc d'Auclotibert,

a més de tenir .les 11urs obres d'artimmillorablement conservades, tenenl'encant de ço que conserva encaratct el seu ambient originari. Lestres grutes esmentades d'una pro-funditat immensa, que a voltesarriba a prop de dos quilòmetres,tenen els principals monuments d'artquaternari en la part més .fonda iinaccessible, a la que sols s'arribadesprés d'atravessar sales¡ més s. les,a voltes essent precís passar por llocsdifícils i fins perillosos; que. solsmercès a les obres practicades pelComte Bégouen, posant escales iagafadors als llocs més difícils, podenésser franquejats amb relativa co-moditat. Al Tuc d'Audoubert, abansd'arribar a la cambra dels bisonts,es té que passar rampant per unforat de llargària réspectable ano-menat <da chattiére» i per un altre,el <daminoir», que quan es descobríla caverna era poc menys què im-practicable i que ha sigut .precíseixamplar-lo .per a que. eis •visitants1'atravessin. • Taitt en la gruta dels«Trois Frères» com al «Tuc d'Audou-bert» es troben, en nombrosos in-drets, restes dels - animals quater-

naris morts dintre les cavernes, conal'ursus speleus, que - sembla que lesvisità fent-ne la seva mansió abansquè l'liotne i que deixà, en l'argilatoba, que després s'ha recobert peruna capa estalagmitica, emprem-tes de potes, unglades i fins el con-torn del seu cos impr¿s en els llocsque utilitzava com a ja. També del'home paleolític s'han trobat nom-broses empremtes de petis i demans recobertes per la capa estalac-tit.ica que'ls dóna una garantia indis-cutible d'autenticitat.

Aitals grutes sols han pogut con-servar intacte el llur encant per

haver caigut en mans de personescom el Comte Bégottcn i els seus fillsque n'han fet l'objecte d'una vene-ració i un respecte sens mida i perno visitar-se (els Trois Frères i elTuc), sinó en companyia dels deseo-bridors, que curen de que la visitaes faci amb totes les precaucionsnecessàries per a no destruir cap deles relíquies del passat allí exis-tents, dones és molt fàcil inadverti-dament trepitjar alguna de les em-

-premtes i trencar la capa estalag-mítica que les protegeix.

Però malgrat tota la visita deles coves estigui plena d'un fortinterès, quan s'arriba per fi a lacambra en que's troben les obresd'art principals, l'emoció és vera-ment imponderable. Es allavors quanhom comprén moltes coses que enllegir-les en els Tractats de Prehis-tòria o en les notícies dels descobri-ders semblen imaginacions d'eru-dits o entusiasmes de fantasiesexaltades. Cal haver passat les im-menses galeries, haver franquejatels passos difícils i trobar-se de sobtedavant de frescos com el de Niaux odels bisonts en argila del Tuc d'Au-

doubert per- a sentir que l'objectiud:aquells artistes quaternaris no erael produir obres belles sense mésobjectiu que la delectació 'contem

-plativa, .sinó quelcom ben diferent:acomplir rites màgics per als que- lesprofunditats quasi bé inaccessibles,apartados de tota profanació erenmeravellosament apropiades. -

Sobre tot al Tuc d'Audoubert ésaixò ben clar; els dos bisonts en- ar-gila es troben al. bell mig d'una cam-bra posats curosament sobre. d'unstrossos de roca i amb pedres que elssostenen per darrera, por a que Par-gua, encara toba avui, no es desfaci.En un recó quelcom apartat d'unacambra veïna hi han innumerablesempremtes de peus en totes çlirec-cions. El Comte Bégouen i els seusfills pensen en un lloc destinat acerimònies d'iniciació. Allí - en elsen propi aml,ienit hom .. s'imaginaa l'home paleolitic vivint de la caçai depenent dels animals salvatgessense els que, no coneixent la domes-ticació ni _l'agricultura,. per altrapart difícil, donat el clima extremós(le l'època, - no, hauria - pogut viurei acudint a tota nena de mitjanssobrenaturals per a iiil luir • e^i:- lareproducció i en la aprehensiód'aquells animals. I els mitjans . denus jor eficàcia, segons la .psicologiaprimitiva (que per altra - par', .noha desaparegut del tot en certsestats dels pobles civilitzats moderns)eren precisament el posseir imatgesdels 01111110 is desitjats - i fer al . Ilnrentorn danses -imitatives o -pronwt-ciar conjurs misteriosos,, que sols elsiniciats coneixien i el secret dels qualsera a voltes lluu condició essencial.En aitals llocs els esperits maligneso enemics de la tribu no podientorbar l'efecte poderós de la mugiai així la tribu tenia assegurat elsustentameii 1. G.

UiBibliografia

P. Boscx GIMPERA: Els problemesarqueològics ele la província de Cas-telló. — Societat Castellonense deCultura. — Castellón de la Plana,1924.

El Dr. Bosch Gimpera, invitatper la Societat de Cultura de Cas

-telló, investigà i reuní els materialsdescoberts de la Prehistòria de laregió castellonesa, exposant els re-sultats del seu treball en unes confe-rències donades en aquell Centrei que ara es publiquen degudamentil'lustrades.

Estudía en un primer grup elpaleolític, que comporta les pinturesrupestres de les valls castelloneses,especialment les de Valltorta i lesde Morella la Vella. Segueix la sevainvestigació els períodes intermitjosdel Paleolític i la fi del Neolític, iles cultures del Neolític final i delEneolític, acabant amb l'estudi dela cultura d'Almeria a la provinciade Castelló, i finalitza el seu treballamb un assaig complet dels pro-blemes etnològics i culturals delterritori en el período Eneolític.

Passa a seguit a l'estudi de lesedats del metall, situant dintre elquadre de les generalitats penin

-sulars, el cas de Castelló, donant enconjunt una noció dels problemesarqueològics d'aquella comarca, queacaba amb un recull dels texteshistòrics primitius sobre la mateixa.

Com en tots els treballs del doctorBosch Gimpera, és característica laseva concisió i 1'endreçadesa metò-dica que sovint traspua, en formade quadrícula, sobre el seu text.

Fragment del fris de les oques, en iaia decoració sepulcral de 2\Ieduun. — Egipte.Vell Imperi. (FIG. 2.)

lr GASETA DE LES ARTS N.°7

Les grans lliçons de la Història ¿le l'ArtLa pintura de l'antic Egipte

Anlecedenls. — Encara, els pin-tors del vell Egipte meravellen elmón modern amb les seves creacionsportentoses, com ho han fet els seusarquitectes i els seus escultors millorconeguts. El pou inexhaurible de lacultura- egipcia dóna en matèriaartística els precedents de moltsesforços i de molts intents. Delstanteigs primerencs, com dels refi-naments de les decadències, ensen posa els exemples davant delsulls, i així de tota una evolució his-tòrica; car la civilització de les ribe-res del Nil acomplí el més extensprograma que la història d'un pobleens pugui oferir, i encara les anellesd'aquesta evolució es van comple-tant a mesura que les exploracionscientífiques, desenterrant ei seu pas-sat, permeten precisar els seus aspec-tes i matisos fins a tenir-la gairebécompleta.

L'art de la pintura a l'Egipte, comen molts indrets del Mediterrani, téles seves primeres manifestacions enel període neolític i principalmenten la decoració dels vasos ceràmicsdels quals n'han arribat fins a nos-altres alguns bells exemplars. Aques-ta pintura, però, és lluny dels natu-ralismes de les nostres decoracionsrupestres i de les del magdeleniàdel S. de França. Més aviat s'avéamb l'art abstracte d'alguns grupsde pintures darrerament descober-ies en la nostra Península. L'artd'aquests vasos interpreta la figurahumana d'una manera bàrbara. Lallora no és pas millor executada. AKem-el-Alunar, una decoració neurald'aquest període, representant untema de barquers, ofereix, al costatd'unes figures humanes ben primà-ries, un grup de cabres corrent, onencanta l'exactitud dels moviments.

Dins el període arcaic de la històriad'Egipte en què sembla que el paísdel Nil és envaït per una raça assia-tica, no hi trobem exemples de pin-

^+,^^ gis, ^• • , ^ ^,

[ j)TT9

•

Dibuix mural de la decoració d'unatomba inacabada de l'època del NouImperi. Egipte.—Thebas. — (Fio. 1.)

tures. Fins als inicis del períodeMemphític no en tindrem cap i en-cara seran reduidíssims, car enaquesta època les decoracions mu-rals foren tothora fetes en relleuescultòric.

L'Art a Egipte respon ci una neces-silat. — Aquest sol fet de que enl'antic Imperi hi hagi escassesa depintura, perquè les decoracions mu-rals són en relleu, demostra clara-ment que l'art a Egipte respon auna necessitat espiritual o materialque li és anterior i exterior. No espinta per pintar ni s'esculpeix peresculpir. L'empleu d'una o altrad'aquestes tècniques respon a lesconveniències de lloc. Així, en el.temps de l'antic Imperi en que elsmonuments sepulcrals sén cons

-truïts i els murs són fets de pedraapta al treball del cisell (correspo-nents a la necessitat de perpetuïtatque ha motivat l'arquitectura), .es-culpeixen. Quan en el Nou imperi,traslladada la capital a l'Alt Egipte,els sepulcres s'obren a la sina de lamuntanya, com que la pedra dela muntanya líbica no és apta altreball del cisell, arrebossen els mursi pinten. La voga de la pintura,dones, respon purament a n'aquestfet d'ordre material.

Les representacions dels decoratsmurals, responen a les idees religioses.— Talment passa amb les represen-tacions dels decorats murals, queobeexen a un rite, o, almenys, a unaconcepció determinada de la vidad'ultratomba. Segons aquesta, enmorir l'home. resta viu un elementessencial d'ell, que és el <,Ka». Ma-riette traduí aquest nom pel del«Doble». El «Doble» és una segonapersonalitat del difunt, en una matè-ria menys densa, impalpable i invi-sible. Aquest «Doble» segueix vivintvora el cadàver dins la tomba, espe-rant l'hora de la seva reintegraciódefinitiva al cos. Cal, per a que aques-ta reintegració pugui acomplir-se enson dia, la conservació del cos i deel «Doble», procurant-se l'una, perl'embalsamatge i la dificultat d'accésa la cambra sepulcral, i l'altra, perla repetició d'imatges representati-ves d'aquest «Doble» invisible, lesquals, per una convenció religiosa,tenen el mateix valor que ell.

Per a subsistir en la seva existèn-cia tombal i satisfer totes les pruïgesde la condició humana d'aquest«Doble», hi ha el rite de les ofrenes,que si en un principi foren reals ialimentícies i donaven lloc a la cele-bració dels banquets funeraris, méstard devingueren convencionals i

representades per la escultura o lapintura.

D'aquesta fórmula representativa,deriva tDt el sistema de la iconografiafunerària amb el viatge del mort,enllà dins la Sagrada Barca, i el seucamí cap el reialme misteriós d'Os

-siris. Després .vénen totes les repre-sentacions de les ofrenes, on esveuen els devots i els esclaus por-tant al «Doble» els fruits de la terrai del treball, que asseguren la sevanodrició. Després vénen tots els trà-fecs que han precedit a la collita delsfruits oferts: les labors del camp, lacacera i la pesca, les indústries tex-tils, etc., etc. Tot un món aqueferatde servents treballa en les finquesideals del difunt, que ell vigila, talcom ho feia en la seva existènciaterrenal, desenrotllant-se en llarguestirades que omplen els murs de dalta baix en frisos superposats, tota lavida del vell Egipte, que s'ofereixavui cona un espectacle palpitant deveritat als nostres ulls.

Carciclers que per aquesta condicióele naixença pren l'art representatiuci Egipte. — La pintura, com l'es-cultura en relleu a Egipte, prend'aquesta condició de la seva nai-xença, uns caràcters determinats.D'una banda, hi ha una part ritualque respon a tipus iconogràfics se-nyalats en el Llibre dels Marts.D'altra banda, fora de l'art monàr-quie que ofereix iguals temes arreu,en la varietat de la condició delsmorts i de les neves ocupacionsusuals en la terra, l'artista hi trobala font d'una observació de la vidaque l'inclina al més pur naturalismei. el desenrtlla. D'aquesta obligadaobservació de lo real, l'art egipcien reb el millor d'ell que és la pro-funditat. El ver és posat en ella pera aconseguir una major eficàcia.Arriben per aquest camí a tendresesi a batees de vida insuperats, i resmés incert que la dita de que l'artd'Egipte és un art hieràtic i inva-riable a través dels segles.

Importància del dibuix. — Del baixrelleu escultòric policromat que de-cora els murs de les sepultures del'Antic Imperi a les decoracions mu-rals pictòriques de l'Imperi Nou,no hi ha en principi grans diferèn-cies. Aquest relleu, baix el just pera determinar ]'essencial dels volums,és tot ell policromat i en certa manera la policromia el completa. Pre-cedeix el seu medelat, un dibuix,mostres del qual s'han trobat enalgunes tombes i monuments ina-cabats (fig. adjunta). La pintura és,almenys en tot el període anterior a

les darreries del Nou Imperi, unclibuix policromat, de manera quela feina important de l'artista en uni altre cas, és el dibuix, que l'unahora segueix el cisell i l'altra elpinzell.

La Tècnica. — El mur, que had'anar pintat, es recobreix d'tuirevestiment fet a base de guix blancmolt fi i d'una cola trasparent, for-mar:t una mena d'estuc. L'entonaciódel fons és dones, blanca, tal compot apreciar-se en els indrets on elcolor no hi ha passat. Els colorsusats son vegetals i minerals, i elstons usats han sigut set: groc, roig,blau, verd, bistre, negre i blanc.D'entre els vegetals es pot esmentarl'índigo, i d'entre els minerals un blaufet a base de sorra, llimalla (le courei sots-clorat de sosa. El número detons correspon al número de reci-pients que mostren les paletes depintor, trobades en gran número dinsles sepulture.,. Aquestes paletes, enforma rectangular, són de fusta,d'alabastre i devegades de ceràmica.Junt amb les paletes s'han trobatpinzells, fets, els més petits, d'untrono vegetal que en mullar-se esdescompon en libres finíssimes. Pera omplir les grans superficies, fouusat el pinzell de pèl. Els colors sónen terròs i les troballes arqueològi-ques ens han donat els morters pera moldrel's.

La condició seca i sorrosa del terri-tori de l'Egipte, i Testar aquestes

pintures retretes a la llum, ha fetque arribessin fins a nosaltres unapart d'elles intactes i amb tot l'esclatde les llurs primitives coloracions.

Pinlun •es de l'Aplic Iniperi. — Lamostra més antiga que tenim depintura del Vell Imperi, és una grandecoració mural descoberta a Me-dum. D'ella donem (fig. 2) el frag-ment interessantíssim de les oques,on es veuen les bèsties caminantparsimonioses sobre un terreny ambmotes d'herba. Aquest fragment de-mostra aquelles qualitats d'obser-vació de la natura, que donavencona a un dels caràcters principalsde la pintura egipcia.

Dins aquest temps, però, l'èpocamés floreixent de l'art del pintor,és a les darreries del període, dinsel regnat de la xviir, dinastia. L'èpo-ca inicià el seu gust per les cosesgracioses de la natura, omplint lesescenes d'un saborós anecdotlslne.Són comunes les escenes de la co-llita del blat. Es veuen els homesportant- la càrrega d'espigues deblat dins un paner de jonc. Duesnoies es barallen. Dos homes sóndessota un arbre, d'on per:ja uncanti d'aigua. L'un toca la flauta

El mariner fermant la barca.—D'unatomba del Nou Imperi. — Egipte.Tbebas. (Fin. 3.)

Les dues princeses. — D'una tomba thebana. — Egipto. — \uu Imperi. (Fiu.

r

L'Acròbata. — D'una tomba thebana del Nou Imperi. — Egipte. (FIG. 5.)

T.° 7G, SETA DE LES- ARTS

La barca del difunt. — D'una tombathebana del Nou Imperi. — Egipte.

(FIG. 4.)

i l'altre sembla dormir. Al dessota,una noia mostra un peu a l'altra,i un home treu el gra d'un ma-nat d'espigues, batent-lo contra unsedàs posat en terra. En altrees veuen . dos homes amb un panerpie d'espigues. L'un té una corda alsdits per a lligar-les i l'altra porta unsamaler pera traginar-lo. A l'esquer

-ra es veu una dona i a la dreta unaesclava amb un recipient a terra.

La vida batega en aquest art piede natura i de simplicitat. Apuntaper ci per lla un anecdotisme fresci graciós. Encara el dibuix no téaquella facilitat i el preciosisme deles obres de les darreries del NouImperi; però s'hi sent el camí quel'art emprèn cap a la conquesta dela veritat natural.

El Nou Imperi. — Dels primerstemps del Non Imperi és el fragmentde decoració mural de la fig. 4, re-presentant una escena de navegació.Vora la riba, e]s ccells de bell plo-matge sobre les ondes de l'aigua, ones veuen créixer les flors de lotus.Dalt de la barca, la figura del difunti darrera d'ell la seva divinita t pro-tectiva. A la popa del vaixell unadona portant un ramell de lotus iuns ocells a la mà. Al centre de laharca, agenollada, una esclava culide l'aigua una flor. Les línies sónexquisidament traçades i el conjuntés d'una elegància sòbria i imposant,no exempta de tendresa.

Les figures 5 i 6 ofereixen duesobres culminants de la pintura egíp-cia del gran temps. (Fi del Non Im-peri.) La fig. 5, ens representa una(lona acròbata, traçada amb unaextraordinària elegància, una vigo-ria i una coneixença de la formasorprenents. Qualques manifesta-cions de l'art modern, ens recordenaquesta imatge on la nostra sensibi-litat es complau. La fig. 6 ens ofereixel quadre de les dues Princeses enuna confidència. El dibuix és exqui-sit i preciós, reflexant l'afinament dela civilització del Nil en aquest mo-ment de la seva història.

Conclusió. --- Heu's aquí una ideadel que fou l'art de la pintura enl'Egipte antic. La història de l'artensenya, en les seves grans lliçons,que els nostres refinaments d'avuii les nostres inquietuds, foren sen-tides milers d'anys abans que nos-altres. L'art no avança, sinó que encada cas recomença el seu procés derecerca de la veritat, diversa, dinsla relativitat humana, a cada época,dins de cada moment i dins de cadaesperit. Un fet, però, és manté, i és elque, el contacte amb la natura, és ladistintiva ele tots els grans momentsartístics (le la història. .J. F. T.

Els discursos de Rey_nolds sobre l'ensenya-Iuent de l'art .

(Conhinuació.)

No obstant, un modern qui esproposa com a model, és sospitósd'ignorar la veritable finalitat, ifins direm la noció de l'objectiu del'art que professa. L'estudiant quesegueixi un tal guia, no solaments'exposa a atrassar, sinó a perdre.

»¿A qui s'entregarà, dones, i quili mostrarà el bon camí? La respostaés fàcil. Ningú més que els gransmestres que han seguit la vera rutade l'art pot guiar-lo. Ningú mésque els qui el temps ens ha demos-trat que van segurs, pot fer de guia.Aquells les obres dels quals han sos

-tingut la prova dels segles, són elsúnics que tenen dret a aquest res-pecte i a aquesta veneració, a laqual cap dels moderns pot preten-dre. La durada i la solidesa de laseva reputació són suficients per aprovar-nos que ella no és pas fun-dada damunt la fragilitat de lamoda i del caprici, sinó que cadafibra del cor humà n'ha fet el fona-ment indestructible.

»iVlai estudiarem prou la produc-ció d'aquests grans homes; però elque té aquí importància és la ma-nera cem convé estudiar-los.

»Molts que no han mai elevat elseu esperit al coneixement de lavera grandesa de l'art i que estimenque la vera excel • lència de les obresartístiques està en proporció de 1'ex-cel . lència del seu mecanisme, pen-sen que la teoria només serveix pera fer raonar sobre l'art i no per afer millor l'execució. Confinats enla práctica, no tenen cura d'altracosa que de la feina servil de copiar,i creuen fer progressos ràpids quanarriben a copiar fidelment els méspetits detalls del quadre preferit.

»Aquest mètode ens sembla undels més enutjosos, i ens cal afegirque el cree un dels més inútils.No hi ha pas gran composició, in-closes les que són més dignes d'ésseradmirades, de les que. hom no puguidir que una gran part d'elles ésfeta de «llocs comuns». Aquests,prenent molt temps si hom els copiai procuren poc avenç. Copiar qua-dres tots sencers és, al nieu enten-dre, el més enganyador dels exer-cicis. L'artista jove es queda con-

del model que hom té davant delsulls. Una delicadesa raonada de-l'ull nostre sols pot formar-se obser-vant els quadres ben colorits ambatenció; és per una recerca i per unexamen minuciós que arribarem adescobrir la manera de posar elscolors, els artificis del contrast, elsglacis i els altres mitjans dels qualsels bons coloristes s'han valgut pera composar la preciositat de les tin-tes i lograr la veritat de les harmo-nies que dóna la natura.

»I, en aquest punt, bé cal que usadverteixi que els quadres anticsjustament célebres pel seu coloritsón molt sovint canviats per lesgrasses i els vernissos. L'artistaexperimentat, i que té el judici ma-durat per llargues observacions, mésaviat que copiar-lo, considera ço queel quadre ha sigut. L'exacta imitaciód'aquestes obres risca, per conse-güent, d'omplir l'esperit de l'alumnede falses opinions, de fer-ne un colo-rista fals, no menys allunyat de lesidees de la natura que de les reglesdel 'art, i tan allunyat de la prác-tica dels grans mestres, com del'aspecte real que ofereixen els ob-jectes del món exterior.'

Seguint aquestes regles i usantaquestes precaucions, quan havemaprès, en què consisteix el bon colo-rit, el millor que podreu fer ésanar a la natura, que teniu sempreal davant i trobareu que en com

-parança amb ella els millors qua-dres perden el seu esclat i són pàl-lids i febles.

»No obstant, com que l'ús delcopiar no és pas absolutament asuprimir, ja que una part de lamecánica de l'ofici s'hi pot apendre,limiteu-vos almenys a les parts derobra que són culminants i han feten conseqüència la celebritat del'obra. Si sa bellesa consisteix enl'efecte del conjunt, serà bo de ferlleugers apunts de la composició irepartició general. Aquests apunts,deuen ésser conservats com a docu-ments d'estudi. En lloc de copiarles maneres d'aquests grans mes-tres, el que cal és entendre les sevesconcepcions. Treballeu per a conèi-xer la seva forma d'imaginar através dels principis generals quees desprenen de les seves obres;posseïu-vos del seu esperit; conside-reu com Miquel Angel o Rafaelhaurien tractat el vostre tenia,i figureu-vos que la vostra obra,un cop acabada, ha d'ésser sot-mesa al seu judici. El sol fetd'assajar el figurar-vos això, aug-mentarà les vostres forces.

(Seguirü. )

tent de l'aparièneia d'haver fetalguna cosa; cau en la perillosahabitud de copiar sense escollir i detreballar sense finalitat. Com queaixò no demana cap esforç d'esperit,s'adorin damunt la seva còpia i lesfacultats d'invenció i de composi-ció, que convindria justament esti-mular en ell, llangueixen en l'enso-piment, i, mancades d'exercici, per-den l'energia.

»Es un fet ben conegut de totsels qui són instruïts de les coses delnostre art, que els pintors qui hanempleat molt temps a fer còpiescompletes, són extremadament in-capaços de produir qualque cosa depropi.

»Suposar que l'enriquiment delstalents i la varietat de les idees ne

-cessàries a un pintor que vulguiavençar en el seu art, puguin ad-quirir-se per la freda contemplacióde qualques models, és una absur-ditat semblant a la de fer creurea qui volgués ésser poeta, que eltraduir una tragèdia és suficientper a apendre els aspectes de lanatura, els efectes de les passions iels esdeveniments de la vida.

»El sol fruit que es pugui treured'una llarga habitud de copiar, si ésque ella té alguna utilitat, semblariaésser la ciència del colorit; tampocel colorit no será mai perfectamentensenyat a base d'una còpia servil

Et de méme que le double déambu-latoire de la cathédrale espagnolerappelle par delà Vézelay le chevetde Saint-Denis qui avait servi demodéle à la partie gothique de l'ab-hatiale bourguignonne, de mémeson porche devait reproduire cer-tains caractères de celui qui s'éle-vait au xlle siècle devant le PortailRoyal de la cathédrale de Chartres,autre oeuvre importante de la mémeécole.

On voit combien sont complexesles analogies que la cathédrale d'Avi

-la présente avec les églises de laBourgogne. Les divers architectesqui ont travaillé à sa constructionont certainement connu au moinspar des dessins et des plans les im-port.ants monumelits qui embellis-saient cette partie de la France ondont on y entreprenait 1'édificationaux environs de 1160; et ce sontsurtout les diverse,• parties de labasilique de Vezelay qui cnt inspirécertaines dispositions da chevet etde la nef d'Avila. Les resselnblancessont certaines; et cependant il fauten méme temps constater combienl'église castillane rappelle peu sesmodèles bourguignons daus sa sil-houette générale comme dans lesdétails. L'analyse-arrive seule à dis-tinguer des imitations préci;es; 1'im-pression d'ensemble n'en reste pasmoins celle d'une construction ex-trac:rdinaire et puissamment ori

-ginale.ELIE LAMBERT.

Prof. ag. (le 1'Uninersilé.

Sobre la concurrenciaa l'Exposició de lesArts Decoratives aParís

Hem rebut la segiieut lletra delSr. President del Foment de lesArts Decoratives, i, pregats de pu-blicar-la, ho fem gustosament, sen-tint molt que les gestions fetes perla concurrència a l'Exposició deParís no hagin reeixit:

Sr. Director de la Gasela (le les Arts:

-Molt senyor meu:En els números 3 i 6 de la Gasela

fèieu al • lusió a la intervenció queel Foment de les Arts Decoratives»podria tenir en la projectada Ex-posició d'Arts Decoratives que per1'anv 1925 es prepara a París.

(*) En el nostre núm. 2 donàvem comptede la missió a Espanya del professor Lam-bert, dedicada a l'estudi de la nostra arqui

-tectura gòtica primitiva. El professor Lam-bert ha ofert als lectors ele la GASETA DELES ARTS tui dels fruits d'aquesta missióamb el present restan del seu estudi sobrela Catedral d'Àvila.

La Catetlral d'Avila. — Interior.(Fel. E. Lamber(.)

La Catedral d'Avila. — Exterior. (Fot. F. Lamberl.)

I GASETA DE LES ARTS N°7

La catllédrale d'Avila est un desmonuments les plus extraordinairesdu Moyen Age en Espagne. Danscette ville déjà si émouvante, elleproduit une impression puissantemelée d'un peu de stupeur. Cetteéglise construite comme une forte-resse fait partie intégrante de 1'éton-nante ceinture de remparts qui en-tóure la vieille cité; et son abside,dont la double rangée de vieneauxavance en tour massive dans lamuraille entre les portes de San Vi-cente et de l'Alcázar, est une visionvraimenl. unique. On entre dansl'église : et cette impression se con-firme: cn se sent dans une citadellepresque autant que dans un sane-tuaire; l'austérité de l'édifice et lapénombre diffuse qui le rend plusaustère encore angcissent 1'áme plu-tót qu'elles ne la portent à la médi-tation ou à la réverie. Nulle part iln'existe un monument comparable

• à cette cathédrale, encore toute ro- par un maitre d'ceuvres venu demane - par sa foIce trapue et par 1'Ile de France oú il connaissait lal'obscurité qui y règne; nulle part basilique élevée à Saint-Denis • paro.l ne se sent plus loin des élégantes 1'abbé Suger et les églises déjà cons-et lumineuses églises ugivales que truites de la-méme- école. Ce chevetconstruisaient alors les architectes de Vézelay présente des caractèresde l'Ile de France ou de la Bour- propres qui ne se retrouvent Bansgogne. aucune autre église française, car ce:Et pourtant, quand on en analyse sont de véritables erreurs de prin=la structure, il est évident que cette cipo dans l'application des nouveauxconstruction, si origi.nale en appa- procédés d'architecture; et commerenco, ne peut se cemprendre et s'ex- ces mémes particularités sont pré-pliquer que par l'iniluence de l'art cisément reprocluites à la catllé-franco-bourguignon. Elle se com- drale 'd'Avila, il est impossible depose de deux parties bien distinctes, ne pas conclure que le-maitre d'ceu-le chevet entouré d'un deambula- vres qui a élévé le chevet de celle-eitoire à chapelles rayonnantes, et s'est inspiré des plans du clloeur. de:la nef flanquée de bas-cótés; ces deux Vézela.parties, gauchement raccordées par La vcúte d'ogives sexpartite, ou'1'intermédiaire d'un transept lui- à 6 nervures, est en effet employéeméme fat composite, sent tres diffè- dans le sanctuaire d'Avila d'une:rentes lime de l'autre; mais toutes façon spéciale qui se trouve à Véze-deux attestent chez les architectes lay et ne se retrouve nulle part-qui les ont conçues la connaissance ailleurs. On sait que ce genre dede l'art bourguignon, et elles repro- voútes fut d'abord employé en fai-duisent en particulier certains carac- sant alterner les supports: à l'en=tères de la grande abbatiale de Véze- droit du Inur oü • s'exerçait entre^deuxlay. Celle-ci. comprend elle alissi, com- travées la: poussée plus forte de 1'are:me on sait, deux parties tout-à-fait doubleau et des deux ares diagonaux.différentes: la nef et le porche, qui on plaçait . une pile . forte, tandisforme à .lui seul une véritable pré- qu'à 1'endroit oú la nervure médianeéglise, datent encore de la pérlode faisait seule sentir sa poussée on seromane: au contraire le chevet est contentait de placer une pile faiblè-en i;iérement ogival et a été elevé ou méme de faire retomber la ner-

vure sur. un support -eri encorbelle-•ment; puis 1'alternance des pilierstendit a dispara itre et on disposa despiles toutes semblables à la retom-bée de tous les arcs; enfin la vofitesexpartite finit par disparaftre elle-méme pour étre remplacée partoutpar la vofite barlongue à 4 nervures.A Avila comme à Vézelay la voútesexpartite est employée avec alter-nance des supports; mais, par uncontresens extraordinaire, les pilesfortes y correspondent à la poussé--des nervures uniques, tandis que lespoussées beaucoup plus fortes clui.s'exercent à la rencontre des tra-vées sont recues par des supportsen encorbellement. La seule diffé-rence est que l'architecte d'Avila alaissé subsister jusqu'au bout cevice primordial de construction sansse préoccuper de ses conséquences,alors que celui de Vézelay s'estaperçu de son erreur en cours a'exé-cution et a tenté d'y remédier pardes dispositions Bans le détail des-quelles il serait trop long d'entrerici.

Pour compléter la ressemblanceentre les deux églises, dans l'une etdans l'antre ces voútes mal concuessont étayées à 1'extérieur par unprocédé absolument contraire au

La cathédraled'Avil a '* I

principe méme de la vofite d'ogives.Comme celle-ci reporte plus quetoute autre les poussées sur despoints déterminés des murs exté-rieurs, les -architectes gothiques con-servèrent d'abord le systéme romandes contreforts qui renforcent lemur en ces mémes points; puis ilsimaginèrent le -système plus dyna-mique des arcs-boutants, qui pas

-sent par dessus les collatéraux etviennent s'appuyer aux murs enéquilibrant les poussées par despoussées inverses. A Avila commeà Vézelay, les maitres d'ceuvres nese rendirent pas compte que l'em-ploi de la voúte d'ogives exigeaitun de ces deux systèmes, et ils éta-yèrent les vofites' hautes par uiidemi-berceau continu comme dansles églises romanes de l'Auvergneet du Languedoc. Bientót du resteles conséquences de cette erreurse manifestèrent, et il fallut ajouteraprès coup des arcs-boutants.

La nef d'Avila fut conçue suivantun plan qui n'a pas été entièrementexécuté, ,ma.is, qu'il- est aisé de re-constituer gráce aux parties bassesqui subsistent de l'ceuvro ancienne.Les dispositions devaient en étrefort différentes de celles du sanc-tuaire et du déanibulatoire; mais ellen'en rappelle pas moins elle aussi leséglises'botirguignomies. Comme dansun granel nombre de celles-ci, la nefproprement elite devait étre à Avilavoútée d'ogives, tandis que des voi-•tes d'arétes étaient prévue., pourcouvrir les bas-cótés. Les piles sontdisposées comme celles de la nefromane de Vézelay et des nombreu-ses églises qui cnt subí son influence.Enfin les murs du vaisseau centraldevaient étre dépourvus de trifo-rium et porter des vcútes sexparti-tes dont les nervures médianes se-raient retombées en encorbellementau sommet des grandes arcades. Siles dispositions primitivament pré-vues avaient été réalisées intégra-iement, la nef de la cathédrale cas

-tillane aurait done été un des exem-plaires les plus rernarquables d'untype d'église purement bourguignonqui fut adopté par les Cisterciens etrépandu par eux jusgn'au Allemagneet en Italie.

Comine à Vézelay et dans un granelnombre d'égliscs clunisiennes, la nefd'Avila devait étre précédée d'urporche encadré de deux tours, seni-blable à celui qui a éxé élevé enavant de la basilique romane de SanVicente. Ces porches d'Avila résu-ment en quelque sorte la vasto pré-église qui précède la nef de -Vézelay.

ien ^ó .1 5

^JJdV

La Catedral d'Avila. — Interior.(Fol. E. Lamberl.). ,

J. PIQUÉ. — Retrat en bronze de D. n Josefa Batlle, Vda. de Cainbó

Ne 7 GASETA DE LES A1{TS 7

El Sindicat de Metges de Cata-lunya organitza un concurs entretots els artistes per premiar el millordibuix per a un cartell de propa-ganda de la «Mutual Mèdica», sotales següents condicions:

Primera. Es concedirà un primeri íaiic premi de 750 pessetes i unaccèssit. de 250 pessetes als dos tre-balls que es presentin i que al criteridel Jurat en siguin mereixedors. :

Segona. L'assumpte ha d'expres-sar el fi de la <,Mutual Mèdica»(Montepio de socolS entre elsmetges de Catalunya en cas d'inva--lidesa i mort).

Tercera. • El tamany del cartell had'ésser de 38 centínietr°es d'alçadaper 28 d'amplada com a mínimum,guardant sempre la proporció en casde tenir maj:ars dimensions.

Quarta. Les composicions hand'ésser en colors, sense limitar lltn•nombre, i deixant els autors en com

-pleta llibertat quant a procediment.Cinquena. El cartell ha de portar

cn lletres ben llegibles la següentllegenda: «Mutual Médica de Cata-lunya».

Sisena. Els treballs hauran depresentar-se per tot el dia 15 d'oc-tubre proper, . a les Oficines delSindicat de Metges de Catalunya».(carrer de Santa Anna, 28), assenya-

lats anib un lema, i acompanyatsd'un plec clos on consti claramentel nom i adreça del concursant.

Setena. Es lliurarà rebut de totsels treballs que es presentin.Vuitena. Les obres premiades

quedaran de propietat de] Sindicatde Metges de Catalunya. Els treballsno premiats podran ésser recollitsmitjançant presentació del rebutcorresponent.

Novena. El Jurat el composaràla Junta Directiva del •Sindicat,junt amb els senyors Marian Fuster,

Grau Carbonell i Josep ibiaria Xiró,designats pel Reial Circo! Artísticde Barcelona i es farà públic elveredicte per mitjà de la premsa.Totes les obres presentades seranexposades en el local que oportuna-ment s'indicarà. Fins que es doniper closa aquesta exposició no esretornaran els treballs presentats.

Desena. El Jurat es reserva eldret de declarar desert el primerpremi si, al seu criteri, cap de lesobres presentades reunís les condi-cions necessàries per al fi que esdestina aquest cartell. En aquestcas l'import del premi es partirà endues parts que s'adjudicaran als dostreballs que a criteri del Jurat siguinmés mereixedors.

Per la Junta Directiva del Sindi-cat: El President, H. Puig i Sais.--El Secretari,- T. Busquets.

Bis nous «Goigs de Sant Joan Evan-gelista, patró dels impressors

El publicista i poeta meritíssimn'Artur Masriera, home d'extensaactivitat literària i d'ampla cultura,ha dictat uns nous Goigs a SantJoan Evangelista, patró dels im-pressors, que ara ha estampat laimpremta Oliva de Vilanova. ElsGoigs van dedicats al mestre im-pressor en Joan Oliva.

L'Artur Masriera ha retrobat enla nova redacció dels Goigs el sabor

de la cosa vella nostrada, espurne-jant a través de la descripció delmartiri del Sant d'Efeso, clarorsorientals d'aquelles que tanta Llumdonaren a la nostra petita Catalu-nya deis temps antics. D'altra ban

-da, els versos corren plens de bellasaya popular...

«Enfront la Porta Llatinalii ha una tomba e un xiprer,e un butxí hi posa una tinad'oli verge e un braser;vos despullen a la vistade tot lo poble esglayat...»

L'Oliva de Vilanova ha fet untiratge digne del nom de les sevespremses, sobre el millor paper de111 i decorat de boixos antics.

Els col • leccionistes de «Goigs» te-nen a recollir un bell exemplar.

Dihuixos antics d'escenes de sportal Louvre

El Museu del Louvre ha organit-zat una exposició de dibuixos d'es-cenes de sport, sel • lecció d'entre lesobres de les seves grans col•leccions,limitant-se l'exhibició als segles xvi xvi, d'Escola francesa, italiana iflamenca.

Hi són representats l'equitació, lacaça i el torneig, principalment,amb dibuixos de Pisanello, Bouliery,Bernard Van-Orley i Stradau. Alvoltant de l'obra del Pisanello hifiguren els mestres anònims de lesEscoles lombarda i bolonyesa. Lasèrie del Pisanello és extraordinària

-ment important. Hi figuren demés,Mantegna i algún altre mestremenys nomenat. La sèrie de Stra-dan, dibuixant flamenc que passà lavida a Itàlia, ens revela un dibuixminuciós i acurat a través del quales reconeix clarament l'ofici d'a-quest mestre que es dedicà, en elsegle xvi i, al dibuix de cartrons pera l'execució de tapisseries.

L'obra de Jeroni Baulllery s'hidóna a conèixer pels dibuixos deltorneig de Sandricourt, i la de Ber-nat Van-Orley per la sèrie de caceresde Maximilià.

En Josep Aragay y la capella bap-tismal de Brv,da

En Josep Aragay s'ocupa actual-ment de la preparació del decoratneural de la capella baptismal al'església parroquial de Breda, sojornestival del nostre artista.

Parlarem d'aquesta obra als nostresllegidors en son dia.

Saló Cleries

El dia 15, amb motiu de la FestaMajor de Gràcia, queclà inauguradal'exposició del Saló Cleries, MenéndezPelayo, 136, poguent-se adiiiirar lésobres d'en .Joan Llimona, en pintures

dibuixos; Josep M. Camps en lesseves escultures religioses; FrancescCarulla amb un projecte de font;.Josep Guardiola en una ceràmica deSant Jordi; Josep Camins en untríptic de pintura; varis ferros for-jats de Magí Sans i alguns modelsnous de joicria de n'Antoni Cleries.

Rectificació que fem anil) gust

En el nostre n.e 2 publicàvem uncomentari sobre l'Exposició d'al-gunes obres de Fortuny celebrada ales Galeries Laietanes, i en ell par-làvem del moviment de rehabilitacióde la memòria i l'obra del gran pintor,que s'havia realitzat a Barcelona.

Oblidàrem de citar el nom d'unescriptor d'art al qui es deu aquestarehabilitació, i un diari de la nit ensen feia retret, en un to un . xic des-acordat amb el que corresponia a unoblit involuntari, car no podem pasnegar ni regatejar a en JoaquiulCiervo, la part primordial que hapres en aquesta meritíssima tasca,organitzant l'obra del monument aFortuny que és un deute que tenimamb el gran mestre, i publicant labiografia crítica del gran artistaque el malaguanyat editor senyorBayos va editar.

L'amistat nostra d'altra part ambel senyor Ciervo, al qui hem sol . lici-tat la col • laboració a la nostra GA-SETA DE-LES ARTS, i de qui l'esperem,ens fa plaenta la rectificació de , laomissió mvoluntària, segurs de queel senyor Ciervo veurà en ella unaprova de la nostra amistat i compa-nyerisme.

No hem estat indiferents a 1'auuncide la gran manifestació que prepa-ren nostres veïns i amics. Per lanostra part, volíem quedar-nos totun pavelló deis que s'aixecaran entreel gran Palaís i el riu Sena: així hesol • licitàrem, i hem fet innombrablesgestions per conseguir l'aportaciócol lectiva i fer un paper digne alcostat de l'aportació estrangera;però després de fer-nos passar ambraons al • legant que l'Estat espanyolhavia sigut invitat oficialment, peròque no contestava, a la fi hem rebutuna carta en la qual se'ns diu hemde posar-nos d'acord amh el Comis-sari regi, que el Govern seguramentha d'anomenar.

Així les coses, perdem tota espe-rança , de que noguera anar a París,a complir el deure de reciprocitatcreat amb motiu de l'Exposició delMoble, celebrada amb tan succésel setembre de l'any passat.

Jo vos prego fen la mercè depublicar aquesta carta perquè essàpiga que per part nostra bem fettot el possible en bé de nostresarts.

Es de vostè afm. s. s. SanfíagoMarco, President del «Foment deles Arts Decoratives ».

NOTICIARIti» Retrat (le l'escultor J. Piqué

Heni vist exposat a les GaleriesLaietanes un bell bronze de l'escultor.J. Piqué, ietrat de la Sra. D. Jo-sefa Batlle, Vda. de Cambó, marede l'eminent home públic i amicnostre estimat D. Francesc Cambó.

L'obra ha sigut encomanada al'escultor Piqué per un íntim de lafamília Cambó, i com a present a1'il-lustre polític català. L'escultorha recollit bellament, com en unretrat hel • lenístic, els caràcters fiso-nòmics de la venerable dama, fent-neuna obra d'art d'un realisme viu isaborós.

El felicitem per aquesta obra.

Concurs (le cartells

!JIO7AW lii 11J1T

Casa fundada l'any 1840

MOBLES ARTÏSTICSDECORACIÓ

OBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatxi Tallers:

Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A = Barcelon

Pel" J. P 1.) 0 q N (segona edició)AQUESTA OBRA, QUE ES POT DIR LA MILLOR I MÉS COMPLETA DINTRE DELSEU ESTIL, INCLOU TOTS ELS DESCOBRIMENTS MODERNS EN HISTÓRIA,ARQUEOLOL.uIA I CRÍTICA. TÉ TRES VOLUMS, QUE TRACTEN, RESPECTIVA-MENT, DELS POBLES PRIMITIUS, DE L'EDAT MITJANA, DEL RENAIXEMENT

I FINS A L'ART MODERN. ÉS UNA OBRA MOLT PROFITOSA PER A TOTSAQUELLS QUE DESITGIN AMPLIAR SA CULTURA ARTÍSTICA.

SALVAT EDITORES, S. A. 41, Carrer de Plallorca, 49BARCELONA

8 GASETA DE LES ARTS \. 7G

ACADEMIABAIXASENSENYANSA

I DIBUIXy

INTURAPFrR

1B-DOS -S ERES

RIP d. l 'i-n'^

LLf^RES D'RRTPER LES ARTS DECORATIVES

ARQUITECTURA. PINTURA

ESCULTURA • MOBLES

FERROS, ETC., ETC.

Llibreria FABRERambla Catalunya, 52 Barcelona

QALERIES DALt' AUPASSEIG DE GRÀCIA, 62 - TEL. t r; G.I ",I.L••u^Il:IIiII;IIIn:II IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUV..:. I :.., L .,., IL..,,',.

BELLES ARTSEXPOSICIOP{5

SECCIONS DE: MATERIAL PER ARTISTESMARCS, MOTLLURESOBJECTES D'ART.LLIBRERIAANTIGUITATS

A. BadrinasBARCELONA (G.) Taller: Neptú, 2DR. RIZAL, 34, 1 36 ( ROP- LA DIAGONAL)

"' I:'; I; I r. I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I{IjIB I [I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I

Mobles moderns Marqueteries d'art

Fusteria fina

Decoració d'interiors Arts industrials

ANTIGUITI ATS

D'ART

Cal!

28 PRAL.

CARRER FERNANDO

uRUn,n„I,,,

¡CARRER

ST. JAUME)

BARCELONA

Enric

6.

â E1 íkRTFw¿os

assegureu contra incendisEI.S VOSTRES MOBI LIARIS QUE AMB ELSOBJECTES D'ART, ANTICS I MODERNS,

QUE FORMEN PART DEL MATEIX,ESTAN EN CONTINU PERILL.

D'ÉSSER DESTRUÏTSIIIIiIGIR-SE PER ESCRIT O PER TELLI'ON A LA

Oficina Tècnica d'Assegurances

CAMIL GRAU

RONDA UNIVERSITAT, 6, ler, 2°TELÈFON 4443 A.BARCELONA

CONSULTES I DADES EXCLUSIVAMENTA L'ESTATGE DEL SOL'LICITAN

REVESTIMENTS

DECORATIUS

DEK®R

Novïssima aplicació

de la URALITA a les

Arts Decoratives

REPRODUCCIÓ EN RESPATLLERSI

ARTESONATS DE LES TALLES ANTIGUESDE FUSTA EN LLURS TONS NATURAL

URALITA, S. A.

BARCELONA. PL. ANTONI LóPEZ, T;

7EL) FJNS 1644 A. - S4. i A

LLOC D'EXPOSICIÓ 1 VENDA:

PASSEIA DE GRÀCIA, 90 — SUCURSAL

TELÉFJN 53 G

TALLERS MECÀNICS DE FUSTERI

JoanRuiz

Successor de J. Calonja

FAçANES TENDES • ALTARSDESPATXES • MAGATZEMS, ETC., ETC

FUSTERIA P E RA EDIFICIS-PARQUETS

Roger de Flor, 141 - Passatge Tasso, 13

Telèfon: 785 S. P. BARCELON

EXPOSICIO

Compra i Venda d'Antiguifats

J. V ^tlel2cin2o

Corribia, 7, pral. (Cant. PL Nova)

BARBE LONA

Eseultura Decoratius i Gran 1ecoració

Joaquim CampagàPROJECTES I MOBLESANTICS I MODERNSTREBALLS EN GUIXMODELS PERA BRONZE

vvv

(aIRercdNÀPOÑS, K°.? BABCELOt1 (G.)

ilihreria antiga i moderna

Conuda, 45, Barcelonr

Pròxima aparició d"EI1S TRESGENTISTES"

de( Rol, mc. 3. GUDIO

TALLERS DE FUNDICIÓ

ELABORACIÓ . I RESTAURACIÓ DEMETALL

Octavi Dolièriecl

45 (DAVANT JOVELLANOS)• TELÈFON 2705 A

BARCELON

RAMON SUNYE1

JOIER

TEL. 8i3-s. r. GRANMA, 643

BARCELONA

CASA FUNDADA L'ANY I835

c^^p® 4^4ge cQl1A

EEEsxa"olm 5 Il^CC^fl 10®`

JS7JLfC1lAdC6V A

ANTIGA CASA A. OLIVAr.. w.nnn c" Icor

T. Príu Maríné

Taller de daurats • Altars • ImatgesDecoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauració

de retaules antics

Consell de Cent,368 Barcelona(entre Bruch i Girona)

^ A 4C,, REGISTRA°r

LONES, LONETES, LLANETESI ALTRES TEIXITS

TOLDOS, VELAM, BANDERESI SIMILARS

TENDES DE CAMPANYADE DIFERENTS MODELS

CONFECCIÓ DE TOTA CLASSEDE TREBALLS DEL RAM

G. ESTAPÉ

PASSEIG DE SANT JOAN, 8

TELÈFON 203-S. P.

BARCELONA

5592 . —ARTS GRÁFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'RENRICII 1 C.— BARCELONA

x'222