Les Inversions de la UE a Catalunya

Exposició

PROJECTE

EUROPA

Les inversionsde la UE aCatalunya

Fons Europeude Desenvolupament RegionalUna manera de fer Europa

Unió Europea

març-juny 2010

La Unió Europea és un projectepolític de llarg abast i representauns valors comuns de democràcia,pau i prosperitat. Però la UE tambéés una realitat concreta i tangible,que afecta el dia a dia dels seusciutadans. I a Catalunya ens hembeneficiat d'aquesta realitat desque vàrem entrar a la UE, ara fa 24anys.

Com? Amb quins exemples? Quinshan estat els resultats de la políticaeuropea als nostres poblesi a les nostres ciutats?

L'exposició PROJECTE EUROPAvol contribuir a respondre aquestespreguntes presentant exemplesde projectes cofinançats amb fonseuropeus a Catalunya, mésconcretament els projectesd'inversió del Fons Europeude Desenvolupament Regional(FEDER) i del Fons de Cohesió.Són només una mostra dels milersd'actuacions impulsades arreudel territori gràcies a la políticad'ajuts de la Unió Europeaen àmbits tan diversos com arala millora de les infraestructuresde transport, el medi ambient,la recerca i el desenvolupamentlocal i urbà. Els projectes queapareixen en aquesta exposiciós'han seleccionat per oferir unventall representatiu dels àmbitsd'actuació, els importssubvencionats i el territori ones desenvolupen.

La solidaritat, al cor del projecteeuropeuLa solidaritat és l'essència delprojecte europeu. En el seu llibrePer Europa, Robert Schuman,un dels pares de la UE, afirmavala necessitat de canviar les actitudsque en el passat van enfrontarels europeus per la idea de lasolidaritat. I definia aquestasolidaritat com “el convencimentque el veritable interès de cadascúconsisteix en reconèixer i acceptar,a la pràctica, la interdependènciade tots”.

La política que fa possible lasolidaritatLa política regional i de cohesióde la UE és la que millorha representat, al llarg dels anys,aquesta idea de solidaritat quees troba en els fonamentsde la Unió. L'objectiu d'aquestapolítica és reduir les desigualtatseconòmiques i socials entreles regions d'Europa i aconseguirque els ciutadans de la UEgaudeixin de millors serveisi oportunitats, visquin on visquin.

Els fons europeusLa Unió Europea destina un terçdel seu pressupost anual a finançarprojectes destinats a reduir lesdesigualtats, a generar riquesaa les regions, a promoure

la innovació empresariali el desenvolupament urbà,la creació de feina i la formacióde treballadors. El finançamentd'aquests projectes es fa a travésde la política regional i de cohesiói, concretament, a partir d'un seguitd'instruments creats per a aquestobjectiu com ara el Fons deCohesió, el Fons Europeude Desenvolupament Regional,el Fons Social Europeu i els fonsdestinats a la cooperació territorial.

ELS FONS EUROPEUS ACATALUNYALa política de cohesió de la UnióEuropea té com a objectiu reduirles diferències socioeconòmiquesentre les regions de la UE totfomentant el creixement econòmici l'ocupació. La política d'ajutsde la Unió Europea a Catalunyas'inicia poc després de laincorporació d'Espanya, l'any 1986.

El que s'ha fet fins araDes de l'any 1989 fins al 2006Catalunya ha rebut ajuts per importde 8.640 milions d'euros,provinents del Fons Europeude Desenvolupament Regional(FEDER), del Fons de Cohesiói del Fons Social Europeu.

Les principals inversions que s'hancofinançat amb ajuts de la políticaestructural i de cohesió de laUnió Europea han estat en

transport ferroviari, construccióde carreteres, restauraciói rehabilitació de nuclis urbans,sanejament d'aigües, abastamentd'aigua a la població, tractamentde residus i projectes de recercai desenvolupament.

El futurEn els programes actualmentvigents, del 2007 al 2013, hi haconsignats 1.372 milions d'euros,que corresponen a 763 milionsal FEDER (objectiu competitivitati ocupació) i la resta al Fons SocialEuropeu (FSE), a l'objectiude cooperació territorial europeai a les aportacions del Fonsde Cohesió.

El programa operatiu vigent,FEDER 2007-2013, que agrupala major part de la inversió,s'estructura en quatre àmbits:

INNOVACIÓ, RECERCAI DESENVOLUPAMENT

INFRAESTRUCTURESDEL TRANSPORT I XARXESDE COMUNICACIONS

MEDI AMBIENT

DESENVOLUPAMENTLOCAL I URBÀ

PROJECTE EUROPA

Les inversions de la UE a Catalunya

*La xifra del cost dels projectes presentats en aquesta exposició fa referència al cost elegible, és a dir, a les despeses que són subvencionables per la UE segons els criteris establertsals reglaments dels fons europeus.

Fons Europeude Desenvolupament Regional

Una manera de fer Europa

Unió Europea

Innovació,

recerca

i desenvolupament

Infraestructures

del transport

i xarxes

de comunicacions

Desenvolupament

local i urbà

Medi

ambient

SUBVENCIÓ GLOBALGestionada per ACC1ÓAquesta subvenció, que gestional'agència de suport a la competitivitatACC1Ó (CIDEM), permet destinar mésde 100 milions d'euros a projectesd'innovació empresarial a Catalunyafins el 2013. L'objectiu és la promocióde la competitivitat i de la capacitatinnovadora de les empreses, tant através de projectes propis com reforçantles xarxes d'institucions dedicadesa impulsar la recerca i la transferènciatecnològica entre els centresd'investigació i les empreses.

FINANÇAMENT A LES EMPRESESIniciativa JEREMIE gestionada perl'Institut Català de FinancesJEREMIE és un instrument d'enginyeriafinancera creat per la Comissió Europeai el Banc Europeu d'Inversions quepretén afavorir, via crèdit, l'accés de lesmicroempreses i pimes al finançamentdestinat a innovació. Gràcies a aquestinstrument es pot millorar l'efectemultiplicador i allargar la vida delfinançament. A Catalunya la iniciativaJEREMIE té una dotació de 50 milionsd'euros i es vertebra a través de cinclínies creditícies: microcrèdits,co-inversió, garanties, capital-risci capital en societats de garantiarecíproca.

Innovació, recerca i desenvolupament

Impuls a l'activitat empresarial

Cost: 150 milions d’eurosFinançament de la UE: 50% Estat: En execució

La creació del nou recinte de Gran Via-Fira 2 s'emmarca en el projecte generald'ampliació de Fira de Barcelona.Les obres han consistit en laconstrucció de sis nous pavellons,que s'afegeixen als dos que ja existienanteriorment. La nova infraestructuraha fet possible potenciar el calendaride fires i actes de promoció comerciala Catalunya i evitar el risc dedeslocalització firal.

El projecte global d'ampliació de Firade Barcelona permet disposar d'unasuperfície construïda de 243.000 m2

d'exposició coberta i de més de 5.000places d'aparcament, uns equipamentsque la situen com a un dels recintesfirals de referència a Europa.

El nou recinte firal ha estat projectatpel reconegut arquitecte japonès ToyoIto. El disseny arquitectònic es basaen formes orgàniques i disposa d'unaacurada il·luminació amb llum naturaldels espais interiors.


Ampliació de la Fira de Barcelona

Nou recinte Gran Via - Fira 2

Cost: 269,3 milions d’eurosFinançament de la UE: 35% Estat: Executat

L'Institut de Ciències Fotòniques(ICFO) és un centre de recercade referència que treballa en el campde l'òptica i la tecnologia de la llum.El projecte ha consistit en la construcciói equipament de la seu del centre,ubicada al Parc Mediterrani de laTecnologia, a Castelldefels. És un edificide 9.000 m2 amb 45 laboratorisde recerca específica i diversoslaboratoris generals. L'ICFO, creatper la Generalitat i la UPC, estaràa ple rendiment el 2013,amb 300 investigadors.

La fotònica és la disciplina científicadedicada a la generació, transmissió,detecció, control i manipulació defotons, les partícules elementalsde la llum. Està considerada unade les tecnologies clau del segle XXIi és aplicable a gran varietat d`àrees,des de la informació i les comunica-cions a les nanotecnologies, l'energiai el medi ambient, la seguretati la biomedicina.

D'altres actuacions:En el període 2000-2013 s'han aprovat 41projectes per 206,8 M€, entre els qualsel Parc de Recerca Biomèdicade Barcelona, l'Institut Catalàd'Investigació Química de Tarragona,el Parc Científic de la UB, el Centrede Biomedicina de la UdLi la plataforma aqüícola de l'IRTAde Sant Carles de la Ràpita.


Institut de Ciències Fotòniques - ICFO

Cost: 15,8 milions d’eurosFinançament de la UE: 50% Estat: En execució

©IC

FO/L

.Mon

tesd

eoca

©IC

FO/L

.Mon

tesd

eoca

©IC

FO/L

.Mon

tesd

eoca

© Totes les imatges:Parc UPC

Construcció del Centre d'Investigacióde Sistemes Avançats basats en lesTecnologies de la Informaciói la Comunicació (CISA-TIC), de laUniversitat Politècnica de Catalunya.El centre, en funcionament des de2009, està dedicat al desenvolupamentde projectes d'investigació integratsque combinin el coneixement delsdiversos grups d'investigació en l'àmbitde les TIC que ja existeixen a la UPC.

El projecte forma part de la iniciativaK2M (Knowledge To Market),que aposta per la transferènciade coneixement de la universitata la societat. Així, un dels objectiusés que els projectes del CISA-TICpermetin el desenvolupamentde sistemes centífico-tecnològicsavançats que puguin ser industrialitzatsposteriorment.

D’altres actuacionsLa construcció del CISA-TIC és un delsprojectes amb finançament europeugestionats per l’Estat a Catalunya.En el període 2007-2013 hi ha consignats86,88 M€ en ajuts per a projectesd’investigació i 126,49 M€ en projectesde construcció i equipament científicgestionats per l’Administració Generalde l’Estat.


Centre d'Investigació de Sistemes Avançats

basats en les TIC - Edifici K2M de la UPC


© Totes les imatges:Port de Barcelona/Òscar Ferrer

Construcció dels dics de recersud i est del port de Barcelona, pecescentrals del gran projecte d'ampliaciód'aquesta infraestructura. Les obreshan permès doblar la superfícied'aigües abrigades, que ha passatde 374 a 793 hectàrees, i ampliarla superfície terrestre per acollir-hi nousmolls i terminals. L'extensió guanyadaal mar equival, per fer-ne unacomparació gràfica, a la superfícieque ocupen 380 illes de casesde l'Eixample.

El dic sud fa 4,8km de longitudi s'enfonsa fins a 22 metres sota el mar,mentre que la prolongació del dic estfa 2km i té un calat de 25 metres.Aquestes obres s'han completat ambun seguit d'actuacions de milloraal delta del Llobregat, com ara la novaplatja de la riba sud.

Amb aquesta ampliació, el nou portpot comptar amb 29.709 metres linealsde molls, una capacitat que li permetacollir noves línies marítimes, oferirmés serveis i consolidar-se com a portad'entrada al sud d'Europa de lesmercaderies d'extrem Orienti com a nucli de la plataforma logísticadel delta del Llobregat, un delsprincipals centres neuràlgics de la xarxade comunicacions europea.

Infraestructures del transport i xarxes de comunicacions

Ampliació del port de Barcelona

Cost: 523 milions d’eurosFinançament de la UE: 53% Estat: Executat

La línia ferroviària d'alta velocitat ésun dels projectes d'infraestructuresdel transport més importants que s'hanengegat els darrers anys a Catalunya.Actualment les obres es concentren enel tram entre Barcelona i la fronterafrancesa. El tram entre Madrid, Lleida,Tarragona, Barcelona ja està operatiu.

L'entrada en servei de la línia d'altavelocitat entre Barcelona i Madrid,el febrer del 2008, ha permès reduira la meitat el temps del trajecte.L'any 2009 han fet servir aquesta línia5,8 milions de viatgers, quasi setvegades més que els que utilitzavenel ferrocarril convencional. Pel que faals trajectes dins de Catalunya,els viatges entre Barcelona i l'estaciódel Camp de Tarragona, i entre aquestai Lleida, es fan en poc més de trentaminuts.

Les obres que ara s'estan executantfins a la frontera francesa permetranenllaçar la línia amb la futura xarxatranseuropea d'alta velocitat.

La longitud total de la línia previstaen aquest projecte d'alta velocitatés de 804 quilòmetres de doble viaadaptada per al transport de viatgersi també per a mercaderies.


Línia d'alta velocitat

Madrid-Barcelona-Frontera francesa

Cost: 4.724,5 milions d’eurosFinançament de la UE: 72% Estat: En execució

El projecte Radiocom consisteixen la construcció d'infrastructuresque permetin oferir serveis de teleco-municacions (internet de banda ampla,telefonia mòbil i televisió digitalterrestre) a les zones on no arribenels operadors privats, principalmenten l'entorn rural. El projecte s'emmarcaen el pla Catalunya Connecta impulsatper la Generalitat, que té l'objectiude dotar d'aquests serveis decomunicacions tots els nuclisde població de com a mínim mésde cinquanta habitants i els polígonsindustrials de Catalunya d’aquí a finalsde 2010.

En concret, el projecte Radiocomfinança la construcció de torresde comunicacions en les zonesdel territori on hi ha mancances decobertura i on no és possible resoldreaquestes mancances amb l'adequacióde les infrastructures existents.


Internet, TDT i telefonia al món rural

Projecte Radiocom


La construcció de les plantesdessalinitzadores del Prat de Llobregati del riu Tordera són dues de les gransactuacions engegades els darrers anysa Catalunya per garantir el sub-ministrament d'aigua i promoure'nuna gestió eficient.

La dessalinitzadora del Prat és la mésgran d'Europa per abastament urbà,amb capacitat per produir 60 hm3/any(200 milions de litres al dia) i cobrirles necessitats del 20% de l'àreametropolitana. La nova planta permetsubministrar aigua de més bon gusti qualitat a les comarques del Penedès,Baix Llobregat, Anoia, Garraf,Barcelonès, els dos Vallesosi el Maresme.

La planta de la Tordera, que té unacapacitat de 10 hm3/any, va serconstruïda l'any 2002 amb l'objectiude resoldre el problema de sobre-explotació de l'aqüífer de la BaixaTordera. Actualment s'estan fentles obres d'ampliació i millora de ladessalinitzadora, una actuació quepermetrà doblar-ne la capacitat. L'aiguaes destinarà a cobrir les demandesde les potabilitzadores de l'AltMaresme, Tossa-Lloreti Blanes.

Medi ambient

Dessalinitzadores de l'àrea metropolitana

de Barcelona i del riu Tordera


L'objectiu d'aquestes dues plantesés retornar al medi ambient l'aiguaresidual i pluvial en les millorscondicions possibles per tal de garantirel subministrament de l'àreametropolitana de Barcelona.

Ubicada sota la plaça del Fòrumde Barcelona, la planta del Besòsés una de les depuradores cobertesintegrades al teixit urbà més gransdel món i la de més capacitat deprocessament de Catalunya. Aquestaplanta saneja les aigües residualsde Badalona, Santa Coloma deGramenet, Sant Adrià, Montgat, Tianai el 65% de les generades a Barcelona.

D'altra banda, el projecte d'ampliacióde la planta depuradora del BaixLlobregat ha convertit aquestainstal·lació en una de les plantesde sanejament d'aigües residualsmés grans i modernes d'Europa.Pot tractar 420 milions de litres d'aiguaal dia, equivalents a l'ús d'aigua de dosmilions de persones i les activitatseconòmiques associades.

Medi ambient

Construcció de la planta depuradora del Besòs

i ampliació de la planta del Baix Llobregat


El projecte de l'Hospital Transfrontererde la Cerdanya és pioner a Europa jaque és el primer cop que es construeixun centre que atendrà la poblaciód'ambdues bandes de la frontera.L'hospital donarà servei a la partcatalana i francesa de la comarcade la Cerdanya i al Capcir (França).

El nou centre millorarà significa-tivament l'atenció sanitària d'aquestazona fronterera, que per la seva situaciómuntanyosa resulta de difícil accés.L'hospital haurà de donar serveia una població permanent de 30.000habitants i a puntes de més de 100.000residents estacionals. Fins ara,els habitants de la Cerdanya i del Capcirno tenien cap possibilitat de passarbreus estades a l'hospital ni de rebreatenció quirúrgica sense desplaçar-sedel seu territori. Tampoc comptavenamb consultes d'obstetrícia. Unesmancances que es resoldran ambl'entrada en servei del centre, previstaper al 2012. L'hospital disposaràde 68 llits i tindrà capacitat per atendre35.000 persones l'any.

Desenvolupament local i urbà

Hospital de la Cerdanya - Cooperació transfronterera

Cost: 31 milions d’eurosFinançament de la UE: 60% Estat: En Execució

Programa global de rehabilitaciói transformació social i urbana del barride la Mina de Sant Adrià de Besòs.El projecte ha permès actuar de maneraintegral en els diversos àmbits(habitatge, urbanisme, serveis, teixitsocial i econòmic) que configuren lavida del barri, d'uns 13.000 habitants.

Les intervencions van des de latransformació urbanística de la façanalitoral a la recuperació dels margesdel Besòs, la creació d'infraestructuresi serveis, la construcció de nousequipaments com ara la zona esportiva,el CAP o l'espai cultural Font de laMina; i el desenvolupament deprogrames d'inserció social i laboral.

El projecte s'ha desenvolupat gràciesa la iniciativa URBAN II, destinadaa la regeneració econòmica i socialde zones urbanes en crisi a la UnióEuropea.

D'altres actuacions:En el període 2007-2013 s'han aprovatprojectes URBAN per 61 M€. Hi haactuacions previstes a Barcelona (TrinitatNova: 16,2 M€), Cerdanyola del Vallès(5 actuacions: 16,2 M€), l'Hospitaletde Llobregat (El Gornal: 14 M€)i Santa Coloma de Gramenet(5 actuacions: 14,6 M€).


Rehabilitació del barri de la Mina

de Sant Adrià de Besòs - Iniciativa Urban II


La remodelació de l'Hospitalde Sant Pau, declarat Patrimonide la Humanitat per la Unesco,representa una de les intervencionspatrimonials més importantsque es faran a Barcelona elspropers anys.

El projecte contempla la rehabilitació,restauració i adequació del conjuntdels pavellons de l'antic hospital perconvertir-los en un espai que acolliràles seus d'organismes internacionalsi xarxes que treballen en l'àmbitde la Mediterrània i en temàtiquesrelacionades amb la saluti l'alimentació, la cooperació,la cultura i l'educació, el medi ambienti l'economia.

La primera fase d'aquest gran projecte,cofinançat amb els fons europeusdel FEDER, correspon a la rehabilitacióde dos pavellons, el d'administraciói el de Sant Jordi i a la creació d’unaxarxa de serveis avançats.


Rehabilitació de l'Hospital de Sant Pau

Cost: 22,54 milions d’eurosFinançament de la UE: 50% Estat: En Execució

© Totes les imatges:Robert Ramos i Pere Virgili

El Parc de Recerca Biomèdicade Barcelona (PRBB) és una graninfraestructura científica que aplegasis centres públics de recerca quees dediquen a diferents aspectesde la biomedicina i estan estretamentcoordinats i en connexió física ambl'Hospital del Mar de Barcelona.Un dels seus principals objectiusés la generació de nou coneixementen l'àmbit de les ciències de la saluti de la vida, a més de la transferènciade tecnologia i coneixement al mónde l'empresa.

El projecte cofinançat pels fonseuropeus ha consistit en l’adequaciód’espais i l’adquisició de partde l’equipament, que li permetràcompetir amb els millors centreseuropeus. Un dels serveis méscomplexos que ofereix el PRBBés l'animalari, un espai de 4.000 m2en total que inclou instal·lacionsespecífiques i lliures de gèrmenspatògens per a la investigació ambratolins i d'altres espècies d'animals.

Gràcies a aquest equipament científicpunter i al seu personal investigadord'alt nivell, el PRBB s'ha convertiten un campus de producció intensivade coneixement en l'àmbit de labiomedicina i de les ciències de la saluti en un dels nuclis més grans de recercabiomèdica del sud d'Europa.


Impuls a l'activitat empresarial


© Ferran Mateo (PRBB)

© Raimon Solà(BioRegió/PRBB)

© Ferran Mateo(PRBB)

© Ferran Mateo(PRBB)

El projecte preveu la construcciód'un carril bus-VAO (vehicles d'altaocupació) a l'accés a Barcelona perl'autopista C-58, entre Ripolleti l'avinguda Meridiana. L'objectiués millorar la mobilitat entre Barcelonai el Vallès, augmentar la fluïdesa deltrànsit i promoure el transport públic.

El carril, amb una longitud total de6,8 quilòmetres, tindrà dues viesreversibles que es destinaranexclusivament als autobusosi als vehicles d'alta ocupació. El carrilanirà al centre de la calçada de la C-58.Per fer-lo possible, es construiràun tram elevat, damunt de la mitjana.En un segon tram, però, el carril aniràa nivell de terra i s'eixamplarà l'autopistapels laterals.


Carril per a autobusos i vehicles

d'alta ocupació (BUS-VAO) a l'autopista C-58


© TabasaFotomuntatge

© Tabasa

L'Ecoparc 3 del Besòs és una plantade selecció i biotractament de residusque tracta les deixalles dels municipisde Badalona, Sant Adrià de Besòs,Santa Coloma de Gramenet i Barcelona.

La planta tracta la secció de rebuigde les deixalles (les que no s'han recollitselectivament) i permet recuperar-nela part de matèria orgànica (entre un30% i un 40%), que es fa servir perproduir biogàs. La meitat de l'energiaresultant es destina a l'autoconsumi la resta s'exporta a la xarxa elèctrica.Alhora, el procés de biotractamenttambé permet recuperar -i reciclarposteriorment- altres productescom ara paper, cartró, plàstics i brics.L'Ecoparc té capacitat per tractar400.000 tones de residus l'any.

Medi ambient

Planta de selecció i tractament de residus

Ecoparc 3 del Besòs


© Totes les imatges:Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Renovació urbana i econòmica de la zona 22@ de Barcelona

Cost: 18,13 milions d’eurosFinançament de la UE: 50%

Estat: període 2000-2006: executatperíode 2007-2013: en execució

Desenvolupament local i urbà I Demarcació de BarcelonaNombre de projectes: 70 I Cost: 54,7 milions d’euros I Finançament de la UE: 50%

Desenvolupament d'un nou pla d'infraestructures al districte 22@,que inclou la reurbanització de carrers i la instal·lació de serveisi infraestructures avançades per dotar el sector de modernesxarxes d'energia, telecomunicacions, climatització i recollidapneumàtica de residus.

Mercat Municipal de Manlleu

Cost: 1,82 milions d’eurosFinançament de la UE: 50% Estat: en execució

El projecte de remodelació del Mercat Municipal de Manlleu i delseu entorn preveu actuacions tant des del punt de vista arquitectòniccom comercial. El nou mercat comptarà amb dues plantes, queencabiran unes 25 parades, restaurants i una aula d'activitatsvinculades a la gastronomia.

Centre de Congressos i Reunions Mataró-Maresme


El Centre de Congressos serà un edifici de tres plantes i 3.550 metres2ubicat al parc tecnològic TecnoCampus, ara en construcció. Disposaràd'un espai de congressos i reunions, amb una sala d'actes per a 350persones; d'un espai firal i de zones polivalents.

Centre d'Interpretació Paleontològica d'Hostalets de Pierola


Rehabilitació de les naus dels antics cellers de Can Roviraltaper convertir-les en un espai públic de descoberta del Miocèi de les restes del Pau (Pierolapitecus catalaunicus) i d'altres primats.Aquest centre ha d'esdevenir un punt de referència del turismepaleontològic de Catalunya.

Estat: en execució

L'Institut Català de Recerca de l'Aigua(ICRA), creat l'any 2006, té coma principals objectius el desenvolu-pament de projectes de recerca,la transferència del coneixementi la innovació en tots els aspectesrelacionats amb el cicle integralde l'aigua i la seva gestió, i la formaciód'investigadors i tècnics altamentespecialitzats en l'àmbit de l'aigua.

El projecte cofinançat amb els fonscomunitaris contempla la dotaciód'equipament de laboratorii instrumental científic necessariper la posada en marxa del centre.Concretament, les actuacions previstesinclouen la construcció d'unaplataforma d'assaig de novestecnologies i experimentacionsde l'aigua (PLANTEA), l'equipamentde laboratoris de recerca i transferènciai l'adquisició d'instrumental científic.


Equipament científic per a l'Institut Català

de la Recerca de l'Aigua de Girona


© Totes les imatges:Anna Cornella (ICRA)

Estat: En execució

La Central Integrada de Mercaderies(CIM) La Selva és una plataformaper a activitats logístiques(transport, paqueteria, distribuciói emmagatzematge) de 22,5 hectàreessituada entre els municipis de Vilobíd'Onyar i Riudellots de La Selva,al costat de l'aeroport de Girona.

Al CIM la Selva es desenvolupaun Parc Aeroportuari i Logístic,que acollirà serveis de restauraciói hoteleria, a més de 6.000 metresquadrats d'oficines, una zona comerciali un aparcament. El parc, ara enconstrucció, implantarà un nou modelde ciutat aeroportuària en els aeroportsregionals amb l'objectiu de crear novesàrees d'activitat. Es preveu que un copestigui a ple rendiment, el ParcAeroportuari i Logístic generarà400 nous llocs de treball.


CIM La Selva - Parc aeroportuari i logístic de Girona


El projecte inclou un conjuntd'actuacions coordinades per totel territori de la comarca de la Garrotxaper prevenir riscos naturals,especialment inundacions (netejade lleres) i incendis forestals (elaboraciódel pla comarcal de prevenciód'incendis, arranjament de camins,construcció de basses i controlde combustibles vegetals).

L'objectiu d'aquest projecte gestionatpel Consell Comarcal de la Garrotxaés potenciar la prevenció, una de lesprioritats de la UE per tal de pal·liar,disminuir o evitar els danys produïtscom a conseqüència dels riscosnaturals més comuns: nevades,inundacions i incendis forestals.

Cal tenir en compte que la comarcade la Garrotxa és eminentment forestal(el 81% de la superfície és de bosc),amb una alta diversitat d'espècies.Això fa que més de la meitat del sòlno urbanitzable es trobi sota alguntipus de figura de protecció,com és el cas del Parc Naturalde la Zona Volcànica de la Garrotxa,la Reserva Natural de Fauna Salvatgede l'Illa del Fluvià o el Pla d'Espaisd'Interès Natural de Catalunya (PEIN),que afecten una superfíciede 38.060,96 hectàrees.

Medi ambient

Prevenció de riscos naturals a la comarca de la Garrotxa


Castellfollit de la Roca, porta d'entrada

al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa


Desenvolupament local i urbà I Demarcació de GironaNombre de projectes: 51 I Cost: 34,5 milions d’euros I Finançament de la UE: 50%

Obres de rehabilitació i millora urbana en un dels principalspunts d’entrada de visitants al Parc Natural. El projecte, dinsdel programa 'Viure al poble', preveu la urbanització de la plaçade Sant Roc, la rehabilitació de voreres i mobiliari urbài el condicionament d'espais a l’Ajuntament i a l’Església Vella.

Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries - Fase III


Tercera fase del projecte de museïtzació d'aquesta antiga fàbricade farina que mostra el procés de producció industrial del segle XIX.El projecte preveu obres de consolidació i reforma de la zonad'exposicions, el pati de maniobres i l'aula taller, per dotar el museud'espais pedagògics.

Museu del Suro de Palafrugell - Fase V


El Museu del Suro de Palafrugell enceta una nova etapaamb la rehabilitació de la fàbrica modernista de Can Mario perconvertir-la en la seva nova seu. El projecte inclou la urbanitzacióde l'entorn, la finalització de les instal·lacions i l'adequacióde la sala d'exposicions temporals i de l'auditori.

Museu Etnogràfic de Ripoll


Rehabilitació i adequació arquitectònica de l'edifici de Can Budallésper ubicar-hi el nou Museu Etnogràfic de Ripoll, un centre pera la conservació, interpretació i difusió del patrimoni històrici cultural de la vila de Ripoll, de la comarca del Ripollèsi dels Pirineus gironins.

Estat: en execució

Estat: en execució

El projecte ha consistit en la construcciói equipament d'un centre R+Dper a la indústria agroalimentàriaa la ciutat de Lleida. És un centreconsorciat per la Universitat de Lleida(UdL) i l'Institut de Recerca i TecnologiaAgroalimentàries (IRTA) i formapart de la xarxa de centres de treballque l'IRTA té arreu de Catalunyaen col·laboració amb universitatsi d'altres organismes públics i privats.

L'objectiu de l'IRTA és contribuira la modernització, la competitivitati el desenvolupament sostenible delssectors agrari, alimentari, agroforestal,aqüícola i pesquer, com tambéde la resta de sectors relacionatsamb el proveïment d'aliments sansi de qualitat. En aquest context, el centreR+D de Lleida dedica la seva recercaa cinc gran àrees: la millora de cereals,la tecnologia del reg, la protecció delsconreus, la genètica i millora animali l'àrea de postcollita.

D'altres actuacions:Per al període 2007-2013 s'han aprovatdues actuacions més en l'àmbit d'I+Da les comarques de Lleida per 2,3M€

d'euros: l'edifici del Parc Científici Tecnològic Agroalimentarii una xarxa d'empreses innovadoresa les Borges Blanques.


Centre R+D per a la indústria agroalimentària a Lleida


La construcció i posada en serveidel tram de l'A-2 entre Cerverai Santa Maria del Camí va suposarla culminació d'aquesta autovia,que uneix Lleida i Barcelona.

Es tracta d'un tram de 21 kmde doble calçada de dos carrils(amb un tercer carril per a vehiclespesants en algunes parts del traçat),que discorre paral·lel a l'antigaN-II, ara destinada al trànsit local.L'obra, executada pel Ministeride Foment, es va inaugurar el julioldel 2004. Amb l'obertura d'aquestdarrer tram també es va completarla primera via ràpida lliure de pagamententre Barcelona i Madrid.

Actualment, aquesta via té una densitatmitjana de més de 30.000 vehiclesdiaris.


Autovia A-2. Tram Cervera - Santa Maria del Camí


Finques de la Devesa

(Segrià) i Bon Repòs (Pallars Jussà)

El projecte, gestionat per la Diputacióde Lleida, preveu actuacions deprevenció dels riscos d'incendi forestal(neteja de boscos, tractament de labiomassa, condicionament de camins,etc.) i de protecció de la biodiversitata les finques de la Devesa, als termesmunicipals de Maials i Llardecans(Segrià), i de Bon Repòs, a Gavetde la Conca (Pallars Jussà), totes duespropietat de la Diputació. El projecteinclou alhora la creació, en cadascunade les finques, d'un centre d'informaciói sensibilització ambiental dedicata la gestió forestal sostenible i a laprevenció dels riscos naturals.

Medi ambient

Prevenció d'incendis i creació de centres

de sensibilització ambiental


Museu del Camp “Cal Trepat” de Tàrrega - Fase I


Desenvolupament local i urbà I Demarcació de LleidaNombre de projectes: 50 I Cost: 30 milions d’euros I Finançament de la UE: 50%

Transformació de l'antiga fàbrica de maquinària agrícolaCal Trepat de Tàrrega en un museu sobre la mecanització del camp.La primera fase contempla la museïtzació de sis naus, que mostraranel procés de producció que seguia la factoria quan estava en actiu.

Rehabilitació del patrimoni arquitectònic d'Albesa


Actuacions integrals al nucli antic d’Albesa per valoritzar-neel patrimoni històric, cultural i natural, dins el programa'Viure al poble'. Rehabilitació de la vil·la romana de Romerai de la Torre Sula i condicionament del turó del Castell dels Morosi del Tossal de cal Montblanc.

Espai Ermengol a la Seu d'Urgell


El projecte preveu la creació d'un centre de coneixement, difusiói informació de la Seu d'Urgell. L'Espai Ermengol s'estructuraràentorn de tres exposicions permanents dedicades a la ciutat,la figura del bisbe Ermengol i el món del formatge.

Castell i casc antic de l'Albi


Rehabilitació i adequació del Castell de l’Albi perquè esdevinguiun equipament sociocultural i un centre d’interpretaciói divulgació arqueològica. El projecte, del programa 'Viure al poble',inclou també obres de millora al nucli històric per tal de dinamitzaraquesta zona.

Estat: en execució

©Lluís Marí i Sala

Estat: en execució

El projecte ha consistit en la construcciói l'equipament científic de l'edificide l'Institut Català d'InvestigacióQuímica (ICIQ), que té l'objectiude convertir-se en un centre dereferència en la recerca en ciènciesquímiques dins de l'Espai Europeud'Investigació.

L'ICIQ treballa en tres àrees:la catàlisi del procés químic, que permetdesenvolupar processos i productesque contemplin un ús més eficientdels recursos i una minimitzaciódels residus, la química supramoleculari les energies renovables. En aquestesàrees, l'ICIQ ha iniciat diferents líniesde recerca que poden donar lloca aplicacions pràctiques, com arael disseny de sondes i sensorsper a la detecció de molècules objectiu,inhibidors o estabilitzadors demolècules objectiu rellevantsper a la salut i vectors per al transportde fàrmacs a través de membranescel·lulars.

Actualment s'està fent l'ampliaciódel centre, una actuació que tambécompta amb finançament europeui que permetrà potenciar el programade joves investigadors i augmentarla proactivitat i la capacitat de respostaals reptes que planteja el sector.


Institut Català d'Investigació Química de Tarragona


Ampliació del tram navegable del riuEbre, entre Ascó i Móra d'Ebre.El projecte ha permès obrira la navegabilitat 15 quilòmetresmés de riu, que ara són practicablesper a embarcacions turístiques.

L'objectiu del projecte és promoureel turisme fluvial de l'Ebre augmentantl'oferta de navegabilitat. Alhora,es vol recuperar la importància del riucom a eix vertebrador del territorii com a espai d'interès natural i cultural.

Les obres per obrir la nova vianavegable han consistit en l'anàlisidel llit i dels cabals del riu i en elposterior drenat en els trams necessarisper tal d'aconseguir un mínimd'1,5 metres de profunditati 20 metres d'amplada.

També s'ha millorat l'entorn i la qualitatde les aigües del riu per potenciarl'atractiu turístic de la zona.


Recuperació d'una via navegable a l'Ebre


Un dels riscos naturals que més afectenel municipi de Torredembarra són lesavingudes d'aigua provocades perpluges torrencials. Unes pluges que éshabitual que es produeixin entre dosi tres cops l'any i que fan quedeterminades zones del municipiquedin completament inundadesi aïllades, especialment el Barri Marítimi el seu accés.

El projecte que ha aconseguitfinançament de la UE permetràpreveure les avingudes i garantirla seguretat i la mobilitat al BarriMarítim de Torredembarra en casosde pluges torrencials. Les obresconsistiran en la construcciód'un dipòsit de recollida d'aigüespluvials d'una capacitat de 2.000metres cúbics, amb una separacióinterior de 500 metres cúbics.A més de la prevenció d'avingudes,aquest doble dipòsit farà possiblela reutilització de les aigües pluvialsper al reg.

Medi ambient

Prevenció d'avingudes a Torredembarra


Epicentre Gaudí de Riudoms

Adequació de l'auditori del Casal Riudomenc


Desenvolupament local i urbà I Demarcació de TarragonaNombre de projectes: 42 I Cost: 23,4 milions d’euros I Finançament de la UE: 50%

Adequació de l'edifici del Casal Riudomenc, recentment adquiritpel Consistori, per convertir-lo en un auditori que serviràd'espai complementari a l'Epicentre Gaudí, un equipamentcultural dedicat a la difusió i interpretació de l'obrai la figura d'Antoni Gaudí.

Convent dels Josepets d'Alcanar


Rehabilitació de l'edifici del Convent dels Josepets de lesCases d'Alcanar. La finca, d'estil noucentista, es convertiràen alberg municipal i en hotel d'entitats, a més de comptaramb espais polivalents per a diferents usos socials i culturals.

Rehabilitació de la Casa - Museu Àngel Guimerà del Vendrell


Rehabilitació de la Casa-Museu Àngel Guimerà, situada a Cal Ximet,la casa pairal dels Guimerà. La reforma corregirà els problemesde conservació i accessibilitat de l'edifici i permetrà la renovaciói ampliació del museu per convertir-lo en el principal centred'estudi i projecció del dramaturg.

Renovació del centre comercial de Deltebre


Renovació de carrers i millores en la urbanització i accessibilitatal centre del municipi, una zona on es concentren un centenarde comerços i el mercat municipal. L'objectiu és dinamitzarel centre comercial i crear un pol d'atracció de visitants a Deltebre.

Estat: en execució

Estat: en execució

Exposició organitzada per la Representació de la Comissió Europea a Barcelonai el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. © imatges: Representació de la Comissió Europea a Barcelona/ Marc Llibre;ICFO/L.Montesdeoca; Hospital de Sant Pau/Robert Ramos i Pere Virgili;Parc UPC; Port de Barcelona/Òscar Ferrer;Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metroplitana de Barcelona;PRBB/Ferran Mateo; BioRegió/Raimon Solà; Tabasa;Lluís Marí i Sala (Albesa).

Dipòsit legal: B. 12.094-2010

Disseny gràfic: [email protected]

Imprès per: NOVATESA

Barcelona, febrer 2010 http://ec.europa.eu/spain/barcelonahttp://www.gencat.cat/economia/ambits/politica/europa/

Les Inversions de la UE a Catalunya

Government & Nonprofit

Transcript of Les Inversions de la UE a Catalunya