Les empreses i la web 2 0

1
LES XARXES SOCIALS APLICADES A LES EMPRESES 2.0 Des de fa temps estem vivint una au- tèntica revolució pel que fa als usos que fem d’Internet. Hem passat en pocs anys d’un model en el que eren les em- preses i organitzacions les productores de continguts a un altre en el que són els internautes els protagonistes. Són elles (nosaltres) qui de fet pengen fo- tografies a llocs com Flickr, vídeos a Youtube o tenen un blog a serveis com Blogger o Wordpress. Tal és la evolució que ara mateix la gran majoria de con- tinguts que podem trobar a la xarxa es- tan elaborats per els propis internautes: prosumidors; productors i consumidors de la informació alhora. Com a exemple valgui la Wikipèdia on són els ciutadans els qui preparen, modifiquen i verifi- quen els continguts que s’hi publiquen. Hi ha estudis que confirmen que, com a mínim, és tant acurada o més que la reconeguda, i privada, Enciclopèdia Bri- tànica. Actualment existeixen més de 200 milions de blogs en el món: tantes hores de vídeo a youtube que neces- sitaríem més d’una vida per veure’ls tots, més comptes oberts a Facebook que habitants té un país com els Estats Units. El propi Facebook de fet ha arri- bat a superar en tràfic setmanal al ge- gant Google, un altre gran protagonista d’això que s’etiqueta com a Web 2.0. Ja no és tant important doncs tenir i cus- todiar la informació com tenir habilitat per localitzar-la en el moment que es necessiti. Els internautes ja no vindran a les nostre planes web a veure les fotos dels productes i la fàbrica, volen comu- nicar-se i relacionar-se amb nosaltres de la mateixa forma que ho fan a la xar- xa. Què vol dir dir tot plegat? Doncs ni més ni menys que estem a la Internet de les persones. Elles són les que con- versen, es relacionen i en donen un ús novedós i diferent al que vam conèi- xer als anys noranta. Ara està a l’abast de qualsevol amb accés a Internet una quantitat d’informació i eines descomu- nal i a més hi pot accedir des de pràcti- cament qualsevol punt amb un telèfon mòbil intel·ligent. I quina rellevància té per una empresa, gran o petita? Doncs és evident. Estem davant, ja ho hem dit, de la Internet de les persones. I les per- sones no formen part de l’empresa, ni en són un actiu amortitzable; SÓN l’em- presa. Per tant si volem relacionar-nos amb els nostres grups d’interès (interns o externs) en clau 2.0 més val que ens comencem a posar les piles. Perquè la conversa a la xarxa ja s’ha iniciat. Algú en aquest moment està parlant, co- mentant, criticant o reforçant els nos- tres productes, serveis, polítiques de recursos humans o de màrquetin, amb independència de la nostra presència o no a la xarxa. De poc serviran doncs caríssimes campanyes de publicitat estàtica si per un altre costat tenim un deficient Call Center que en qualsevol moment pot ser posat en evidència da- vant de tothom. O si ens gastem milers d’euros en una nova plana web per par- lar en nom de com som de fantàstics si no obrim nous canals de comunicació amb aquells interessats en nosaltres. I tampoc funcionarà si obrim un procés de selecció i alhora a la xarxa són co- neguts els deficients estils de lideratge i de gestió de persones. Cal doncs fer un exercici de reflexió sobre quins són els nostres grups d’interès, quin perfil tenen, i que és el que ens interessa de nosaltres com a organització, quins són els continguts de la nostra activitat que els poden aportat valor. Després ja vin- dran les estratègies, els plans, les eines i les tecnologies a adoptar. Això serà el darrer pas. I òbviament no hem de mi- nusvalorar l’enorme canvi actitudinal i, per tant, cultural al que ens enfrontem. Res tornarà a ser igual. Agustí López Tau Consulting Vel: Ad : Vulputate: Juliol 2010

description

Article publicat a l'Observatori Empresarial de Cepta al juliol 2010

Transcript of Les empreses i la web 2 0

Page 1: Les empreses i la web 2 0

LES XARXES SOCIALS APLICADES A LES EMPRESES 2.0

Des de fa temps estem vivint una au-tèntica revolució pel que fa als usos que fem d’Internet. Hem passat en pocs anys d’un model en el que eren les em-preses i organitzacions les productores de continguts a un altre en el que són els internautes els protagonistes. Són elles (nosaltres) qui de fet pengen fo-togra� es a llocs com Flickr, vídeos a Youtube o tenen un blog a serveis com Blogger o Wordpress. Tal és la evolució que ara mateix la gran majoria de con-tinguts que podem trobar a la xarxa es-tan elaborats per els propis internautes: prosumidors; productors i consumidors de la informació alhora. Com a exemple valgui la Wikipèdia on són els ciutadans els qui preparen, modi� quen i veri� -quen els continguts que s’hi publiquen. Hi ha estudis que con� rmen que, com a mínim, és tant acurada o més que la reconeguda, i privada, Enciclopèdia Bri-tànica. Actualment existeixen més de 200 milions de blogs en el món: tantes hores de vídeo a youtube que neces-sitaríem més d’una vida per veure’ls tots, més comptes oberts a Facebook que habitants té un país com els Estats

Units. El propi Facebook de fet ha arri-bat a superar en trà� c setmanal al ge-gant Google, un altre gran protagonista d’això que s’etiqueta com a Web 2.0. Ja no és tant important doncs tenir i cus-todiar la informació com tenir habilitat per localitzar-la en el moment que es necessiti. Els internautes ja no vindran a les nostre planes web a veure les fotos dels productes i la fàbrica, volen comu-nicar-se i relacionar-se amb nosaltres de la mateixa forma que ho fan a la xar-xa. Què vol dir dir tot plegat? Doncs ni més ni menys que estem a la Internet de les persones. Elles són les que con-versen, es relacionen i en donen un ús novedós i diferent al que vam conèi-xer als anys noranta. Ara està a l’abast de qualsevol amb accés a Internet una quantitat d’informació i eines descomu-nal i a més hi pot accedir des de pràcti-cament qualsevol punt amb un telèfon mòbil intel·ligent. I quina rellevància té per una empresa, gran o petita? Doncs és evident. Estem davant, ja ho hem dit, de la Internet de les persones. I les per-sones no formen part de l’empresa, ni en són un actiu amortitzable; SÓN l’em-

presa. Per tant si volem relacionar-nos amb els nostres grups d’interès (interns o externs) en clau 2.0 més val que ens comencem a posar les piles. Perquè la conversa a la xarxa ja s’ha iniciat. Algú en aquest moment està parlant, co-mentant, criticant o reforçant els nos-tres productes, serveis, polítiques de recursos humans o de màrquetin, amb independència de la nostra presència o no a la xarxa. De poc serviran doncs caríssimes campanyes de publicitat estàtica si per un altre costat tenim un de� cient Call Center que en qualsevol moment pot ser posat en evidència da-vant de tothom. O si ens gastem milers d’euros en una nova plana web per par-lar en nom de com som de fantàstics si no obrim nous canals de comunicació amb aquells interessats en nosaltres. I tampoc funcionarà si obrim un procés de selecció i alhora a la xarxa són co-neguts els de� cients estils de lideratge i de gestió de persones. Cal doncs fer un exercici de re� exió sobre quins són els nostres grups d’interès, quin per� l tenen, i que és el que ens interessa de nosaltres com a organització, quins són els continguts de la nostra activitat que els poden aportat valor. Després ja vin-dran les estratègies, els plans, les eines i les tecnologies a adoptar. Això serà el darrer pas. I òbviament no hem de mi-nusvalorar l’enorme canvi actitudinal i, per tant, cultural al que ens enfrontem. Res tornarà a ser igual.

Agustí LópezTau Consulting

Vel:

Ad :

Vulputate:Juliol 2010