NPQ 450 • març-abril 2010 5

col·laboracions

Claudi Mans i TeixidóDepartament d’Enginyeria Química

Facultat de Química · Universitat de Barcelona

LES ECOBOLES

I LA SOPA DE PEDRES

1 El lector deu haver llegit la comunicacióAnálisis de las alegaciones publicitariasy de la eficacia de las bolas de lavado,presentada per l’autor a les 40 Jornadasdel Comité Español de la Detergencia(Mans, 2010). Es publica aquí, molt mo-dificada d’estil, amb autorització.

2 El Dr. Juan José García Domínguez(Aroche, Huelva 1940 - Barcelona 1984)era llicenciat en Química per la Univer-sitat de Sevilla i doctor per la Universitatde Barcelona. Desenvolupà la tesi sotala direcció del Dr. Pere Miró a l’Institutode Tecnología Química y Textil de Bar-celona, del CSIC. Hi treballà des de 1962fins a la seva defunció, quan n’era pro-fessor d’investigació. Fou secretari ge-neral del CED (Comité Español de laDetergencia) i director d’investigació del’AID (Asociación de Investigación de laIndustria Española de Detergentes, Ten-sioactivos y Afines).

—Aquest article l’escriuré jo.

Lector, no et sembla que hauri-es de demanar-me permís primer?

—D’acord. Amb el teu permís,puc escriure l’article jo, aquesta ve-gada?

M’hauries de donar una raó và-lida.

—Doncs que he fet experimentspel meu compte, i vull explicar-los.

Molt bé. I sobre què has fet ex-periments?

—Doncs que m’he comprat unesecoboles, i voldria explicar com fun-ciona, com són per dintre, i tot això.M’he documentat 1.

Doncs bé, ja pots començar.Però jo aniré intervenint sempre quevulgui, naturalment.

—Guai. Com jo faig en els arti-cles normals.

LES ECOBOLES

—La neteja corporal, de la roba ide la llar són necessitats higièni-ques, funcionals, sanitàries i estèti-ques presents en totes les cultures.

Els procediments per satisfer-lesdepenen dels valors culturals i de latecnologia disponible en cada mo-ment històric. Al seu torn, l’evoluciósocial, tecnològica i cultural provo-quen canvis en les demandes soci-als, també en el camp de la neteja,canvis que es reflecteixen en elsproductes, la tecnologia i els hàbitssocials aplicats. En pots trobar unbon resum històric al text del Dr.García Domínguez (1986 i 2009).

Molt bé. Un començament bri-llant. Ja que el cites, et diré que jovaig conèixer el Dr. Garcia Domín-guez, mort prematurament el 1985 2.Ara uns col·laboradors seus li handedicat un web, que t’invito a con-sultar: www.juanjosegarciadominguez.com.

I, pel que fa al teu text, tot éscorrecte, però cal dir que no tot enla higiene i el rentat és tecnologia.A vegades hi ha tabús, tradicionsinjustificades, mals hàbits o prejudi-cis. Per exemple, quan recomana-ven que les dones no es banyessindurant la menstruació. Segueix, se-gueix.

—A les societats occidentalsavançades la solució típica per amolts problemes domèstics o sani-taris és disposar d’un producte ques’apliqui al problema i el resolgui: un

medicament, un cosmètic, un sabó,un detergent, un adhesiu. Pots cons-tatar-ho: n’hi ha prou amb quecomptis quants potets tens a la cam-bra de bany.

Més de quaranta. I ara noméssom dos a casa... Tens raó.

—Els productes per rentar laroba han evolucionat molt, des deque van sortir els primers detergentssintètics. Actualment coexisteixendos tipus de productes. Els produc-tes d’ampli espectre per a qualse-vol tipus de rentat van ser els pri-

6 NPQ 450 • març-abril 2010

col·laboracions

mers a sortir al mercat, cap als anysseixanta del segle XX. Eren polsblanques de baixa densitat: Omo,Persil (el primer Persil, que desprésen va sortir el segon), Colón, etc.Molt després van sortir pols concen-trades, líquids, gels, pastilles... I arala tendència és a fer detergents cadacop més específics, per a roba deli-cada, per a roba de color, per aju-dar a treure les taques abans derentar, o per a llana. Però la modifi-cació dels productes no ha fet quecanviés el concepte bàsic: usar unproducte consumible per rentar.

Les crisis energètica i de prime-res matèries, juntament amb la con-taminació del planeta, hauria deportar a sistemes que prescindissintotalment de consumir un productecada vegada que s’ha de rentar laroba. Per sort, això ja s’ha inventat.Són les ecoboles. També hi ha al-tres sistemes alternatius molt este-sos, com les nous de rentar. Són lesclosques de les llavors d’un arbre

denominat Sapindus mukorosa quees troba a regions temperades i tro-picals del planeta. Aquestes clos-ques contenen saponines, molècu-les que tenen capacitat detergent.

Tot això que dius està bé, peròt’hi falta afegir que també els deter-gents i les rentadores evolucionen.Les crisis econòmiques i les regu-lacions mediambientals, cada diamés complexes, han generat can-vis en el tipus de productes i en lesmàquines de rentar (Böcker, 2000;Osset, 1997; Smulders, 1998). Lesrentadores són més sofisticades,malgrat que els usuaris solen ferservir només dos programes. S’hamillorat clarament en tots els sen-tits: ara les rentadores gastennomés 12 litres d’aigua per cadaquilo de roba rentada, quan fa pocsanys en gastaven 40. Ara es gas-ten només uns 75 g de detergentper quilo de roba, i abans 220. Iabans es gastaven 0,7 kWh perquilo de roba, i ara només 0,3. S’es-

talvia aigua, detergent i energia.Anem bé, no?

—No, no anem prou bé. Es se-gueixen usant detergents i altresproductes contaminants. Amb lesecoboles el problema desapareixe-ria. Des dels anys 80 que es venenals Estats Units i a Europa certsutensilis per reduir o eliminar l’úsdels detergents. Són normalmentanelles ceràmiques, boles, discos operles ceràmiques. Ara a Espanyahan entrat amb força les ecoboles.Primer es venien a herbolaris i a ten-des de productes ecològics, peròara ja es venen a hipermercats, abotigues d’electrodomèstics i perInternet. He vist les marques Irisa-na, Ecogénie, Wellos, Öko-ball, Eco-perls, Biowashball, Interfibra, Zeo-Wash, Ecozone... Hi ha molts websque expliquen en què es basa el seufuncionament, i uns quants trucs permillorar-ne l’eficàcia, si et cal. Ja t’hoaniré explicant.

Molt bé. Però abans deixa’m quematisi que als Estats Units algunade les marques de les ecoboles haestat sotmesa a judici perquè el queafirmava en la publicitat era fals(Adams, 1997).

—Sí, a vegades hi ha empresa-ris poc escrupolosos, com en totsels sectors. El que m’agradaria queveiessis és que estem canviant elmodel de societat, i estem passantd’una situació amb una gran depre-dació de primeres matèries, malba-ratament d’energia i en mans demultinacionals, per anar cap a unasocietat alternativa poc contaminant,respectuosa amb el medi, descen-tralitzada, i amb una escala méshumana i més justa.

Com a discurs està bé, i els va-lors que destil·la són encomiables.Però ja en parlarem de si és possi-ble tot plegat. Explica’m com sónaquestes ecoboles, va.

—Què tal em queda per ara l’ar-ticle?

Figura 1. Envasos de les tresboles de rentat. S’han ocul-tat les marques.

Figura 2. Les boles de rentat.

NPQ 450 • març-abril 2010 7

col·laboracions

Bé. En la redacció molt bé. Enel que dius, doncs una mica discu-tible...

COM SÓN LES ECOBOLES

—Per fer un bon estudi m’hecomprat tres ecoboles diferents.M’han costat 29, 24 i 15 euros. Nodiré marques, per evitar-ne fer pu-blicitat. N’hi diré A, B i C. A la figu-ra 1 hi ha els envasos externs, i a la2 una foto de les boles tal coms’usen a la rentadora. Són aproxi-madament esfèriques, de plàstic rí-gid (A i B) i de cautxú flexible (C),de color verd la A i blau les altres.Tenen uns diàmetres aproximats de8,5, 10 i 10 cm, i pesen 163, 224 i184 g. Estan perforades perquè aixíhi pugui entrar i sortir l’aigua, i lasuperfície és rugosa per afavorirl’agitació. Com més remenada l’ai-gua i la roba millor, ja se sap.

He obert les tres boles per tal deveure què hi ha dins, amb certa difi-cultat i trencant-les, perquè no estàprevist que l’usuari les obri. La bolaA conté tres bossetes de tela, duesamb un total de 30 g de boles cerà-miques marrons, i una amb una bar-reja de 9 g de boles blanques peti-tes de ceràmica i 6,0 g de sorra grisi negra. Fora de les bosses hi ha amés 26,1 g de boles blanques gransde ceràmica. També porta dosimants petits cilíndrics de neodimi de2 cm de diàmetre i 3 mm d’alçada.

Aquests imants de neodimi sónmolt potents. Molt més que elsimants corrents de ferro. Per què elshi deuen posar?

—T’ho comento després. La bolaB és una mica diferent. Té 3,4 gd’esferes petites ceràmiques en dospetits recipients als extrems de labola, on també hi ha quatre petitsimants, dos a cada costat. Dins dela bola hi ha uns separadors perfo-rats, i a un dels hemisferis bossetesde tela amb 26 g de boles grans deceràmica fosca i 18 g de boles peti-

tes de ceràmica clara. A l’altre he-misferi una bosseta amb 57,3 g deboles mitjanes blanques. La bola Cés més simple: només té una bar-reja de 25 g de boles marrons i 88 gde boles blanques petites, i no téimants. Pots veure com són per dinsles boles i les boletes de ceràmicaa les figures 3 i 4.

Molt bé, veig que has treballat,estripant boles i pesant boletes.Però, ¿com és que unes boles te-nen imants i l’altra no?

—Es veu que no deuen ser im-prescindibles. Potser són un com-plement que deu ajudar a rentar. Aracomentaré el que diu la informacióde les ecoboles, a veure si els teusdubtes s’aclareixen.

Molt bé. Jo t’aniré donant lameva opinió...

LA PUBLICITAT DE LESBOLES DE RENTAT

—D’entrada, aspectes d’ecolo-gia. Les boles A i B són de poli-propilè ecològic, hipoalergènic i nocontaminant. Són fetes de materi-als naturals inofensius per al mediambient. I no produeixen residuscontaminants. I, a més, estalvienaigua i energia.

Home, d’entrada sorprèn que lapublicitat consideri que el polipropi-lè es totalment ecològic, quan és unpolímer derivat del petroli o del pro-pà, que són recursos fòssils. Jo no

Figura 3. Interior de dues de les boles de rentat. La bola B ubica les boletes ceràmi-ques sota de les pantalles de plàstic, en saquets de tela, com la bola A. La bola C téles esferes en contacte directe amb el recipient.

Figura 4. Les boletes ceràmiques de l’interior de les boles A i B

8 NPQ 450 • març-abril 2010

col·laboracions

hi tinc res en contra, evidentment 3,però, ¿no era el moviment ecologis-ta qui afirmava que s’havia d’evitarl’ús d’aquests recursos no renova-bles? I no vull entrar a discutir la fra-se de que tot són components na-turals, perquè ja saps que és unade les meves manies. Naturalmentque tot és natural, perquè tot ha vin-gut, en un moment o un altre, de lanaturalesa. D’on, si no? Però a lanaturalesa no hi ha polipropilè, nicautxú, ni neodimi com a tals. És adir, són artificials...

—No vull entrar a discutir les te-ves capcioses afirmacions de sem-pre. Són plàstics artificials, però elmés naturals possible.

Ja veus que això no té cap sen-tit. A més, i pel que fa a l’estalvi d’ai-gua i d’energia, la bola s’usa ambels mateixos programes de rentatque amb un detergent convencional.Per tant, no s’estalvia res.

—En això tens raó. Deu referir-se a que s’estalvia perquè no cal fa-bricar detergent. Perquè la bola ser-veix fins a 1500 vegades, o cincanys, sense detergent.

D’acord, és una interpretaciópossible. Però, ja que agafes aquestargument, per què no es pot usarper a tres mil rentats, o per a deuanys o més? És que es gasta algu-na cosa de la bola? I a més, ¿totaixò que dius val per a les boles ba-rates i per a les cares, amb imantso sense? No ho acabo d’entendre.

—Em fas preguntes que no sé.Jo la tinc fa pocs dies i encara no hihe rentat. Jo et dic el que la publi-citat i els webs diuen. La bola nonomés neteja, sinó que suavitza,desinfecta, elimina el clor i tambéelimina els bacteris patògens.

Ui, ui, ui. Jo, d’això de l’elimina-ció dels patògens no me’n fiaria.Probablement la roba no tingui bac-teris patògens. Però, si hi arriben,el clor residual de l’aigua de rentat

pot ser suficient per aturar-ne la pro-liferació, que per això hi han posatexcés de clor a la potabilitzadora.Jo no crec que una ceràmica siguibactericida, vaja. Si les ceràmiquessón de zeolita, com he llegit algunavegada, sí que pot estovar l’aigua,és a dir, pot adsorbir ions de calci imagnesi de l’aigua, i fins i tot adsor-bir part del clor com si fos un filtredomèstic d’aigua. Però, per què vo-lem eliminar el clor de l’aigua de ren-tat? Encara si fos per beure...

—L’estalvi usant les ecoboles ésconsiderable. Estalvia uns 1300 eu-ros en quatre anys, si fas un rentatdiari normal, amb tres dosis de de-tergent en pols.

Res a dir. El càlcul és raonable-ment ben fet, em sembla. Segueixosense entendre per què la bola perdles seves propietats al cap de tres oquatre anys. A veure si ens ho ex-pliquen després.

—Aquí diu que les esferes sónfetes de bioceràmiques. La bola Cdiu que conté Na, Ca, Ba, Fe, Al2O3,SiO2, K, Mg, TiO2... Et diu res això?

Bé, els materials bioceràmics,segons la definició científica, són elsconstituïts per òxids metàl·lics quesón biocompatibles. Aquest concep-te inclou des de les ceràmiquesclàssiques inerts fins a certes subs-tàncies reabsorbibles pel cos, i ques’usen en cirurgia i implants. Jo pen-so que en la publicitat de lesecoboles es refereixen a la primeraaccepció. Com si fossin la ceràmi-ca sanitària de la pica de la cambrade bany, vaja... És a dir, res de par-ticular. I pel que fa a la composicióqualitativa indicada per la bola C, hiha diversos errors d’expressió, comdir que hi ha els metalls Na, Ca, Ba,etc. El que pot ser que hi hagi sóncompostos dels seus òxids: silicatde sodi, de bari o de calci. Si éscerta la composició que indiquen,podria tractar-se realment de zeoli-tes, que són materials molt habitualsen els detergents convencionals. La

diferència és que en els detergentses llencen per l’eixidiu, i en canviaquí queden dins de la bola, i estornen a usar en un altre rentat.

—Això està bé, no? Així s’estal-vien productes.

Això està bé, evidentment, peròel que està clar és que les zeolites,quan actuen, van saturant-se a midaque passa el temps, i al cap d’unesquantes rentades ja no tindrien ac-tivitat, si és que en tenien al comen-çament.

—La publicitat diu que es rege-neren posant-les al sol.

Al sol el que faran és assecar-se, però si hi ha calç dins, a dins esquedarà. Aquesta afirmació publici-tària no té cap sentit. Per cert, onfabriquen les ecoboles?

—Les que jo he comprat, a Co-rea i a Xina. Hauràs pogut veureque la publicitat va dirigida a gentinteressada en el medi ambient,conscienciada pels problemes delplaneta, per l’estalvi d’energia, perl’esgotament de les primeres matè-ries. Són –som– gent que descon-fia de les grans marques, de les mul-tinacionals, que busquem la salut ila dels nostres fills, que volem es-talviar a casa perquè sabem queaquest estalvi ajuda a salvar el nos-tre entorn.

No puc estar més d’acord ambels objectius i els desigs d’aquestaposició. Però no en sóc militant afer-rissat. Hi ha estudis que caracterit-zen els diferents tipus de consumi-dor atenent a les seves pràctiquesde consum, les opinions envers elmedi ambient, i la correlació entreopinions i pràctica. Tu formaries partd’un perfil que Asensio (2007) defi-neix com a alternatiu, i que corres-

3 He explicat durant catorze anys l’assig-natura Processos petroquímics als alum-nes d’enginyeria química de la UB...

NPQ 450 • març-abril 2010 9

col·laboracions

pon aproximadament a un 7 % dela població.

—Tan poca gent? Estic conven-çut que hi ha més gent pensant així.

Jo també crec que hi ha mésgent que pensa això. Però una cosaés pensar i una altra és canviar elshàbits de consum i de treball domès-tic per adequar-los a una nova ma-nera de veure el món. Això darrerés molt més difícil.

PER QUÉ DIUEN QUEFUNCIONEN LES BOLES DERENTAT

—Ara aniré posant argumentsdel per què diuen que funcionenles ecoboles, i tu els comentes.D’acord?

D’acord. Però ja saps que sóc iseré crític...

—De les boles que tinc, l’únicaque diu com funciona és la B. Tra-dueixo, perquè tot ve en castellà.«Els raigs infrarojos que emeten lesboles separen les molècules d’ai-gua. Les molècules, que així s’hanactivat, penetren millor a la roba iaugmenta la potència de rentatge».

Ui ui ui... que la cosa es compli-ca. A veure, la primera afirmació noté cap sentit físic. Tots els cossosemeten radiació infraroja cap a al-tres cossos. El cabal de radiacióemesa depèn de la diferència detemperatura entre ambdós cossos ino de la composició. Les boles sóna temperatura ambient i, per tant,emetran un cabal de radiació infra-roja cap a l’aigua freda totalmentmenyspreable. També la roba potemetre radiació cap a la bola. I detot plegat no val la pena de parlar-ne perquè no té cap importància.La manera més senzilla de com-provar-ho és veient si les bolesestan a temperatura ambient o no.I, evidentment, hi estan. Per tant,no en parlem més.

—Però els comandaments a dis-tància de la tele o del DVD van ambradiació infraroja i no estan calents.

Tens raó en part. Hi ha una pilaque activa un petit emissor queemet una radiació infraroja d’inten-sitat mínima, suficient perquè lacapti el sensor de l’aparell, però tanbaixa que no es nota que s’escalfiel comandament. Però en les eco-boles no estem parlant d’activar unsensor, sinó d’actuar sobre dotzequilos d’aigua i quatre de roba coma mínim... Pel que fa a si les molè-cules d’aigua es poden activar, cal-dria concretar què vol dir activar.Quan s’escalfen les molècules vi-bren, giren i es mouen a més velo-citat que abans. Però això ho fanperquè la rentadora les escalfa, noperquè la bola hi faci res. La con-seqüència d’aquesta activació ésque la tensió superficial de l’aiguaes redueix, i l’aigua mulla més i témenys viscositat. Tots dos factorsfan que l’aigua renti millor com mésalta sigui la temperatura. A partd’això, una temperatura elevada faque els greixos de la brutícia de laroba es fonguin i puguin dispersar-se millor en l’aigua. I en tot això lesboles no hi intervenen: és simple-ment la temperatura de l’aigua es-calfada per la resistència de la ren-tadora.

Per altra banda, això de que lesmolècules de l’aigua penetren millora la roba és cert, pel que t’he dit:reducció de la tensió superficial i dela viscositat. Però no facis cas delsdibuixos que posen per representar-ho, com el de la figura 5. Allà esveuen moleculetes d’aigua anantcap a fibres de roba on hi ha taquesde greix. I en la realitat les molècu-les d’aigua són bilions de vegadesmés petites que les fibres, i cente-nars de vegades més petites que lesmolècules dels greixos que embru-ten. Els dibuixos són totalment des-orientadors.

—Doncs jo he vist publicitat delsdetergents en què es veu el mateix.

I també ho critico. A la publicitatdels detergents posen en lletra moltpetita i que passa volant que es trac-ta de ficció publicitària.

Què més?

—Escolta, si de cada cosa quedic no n’has de deixar títere con ca-beza, plego i no cal que seguim.

No t’enfadis. Em limito a donaropinions, com ja t’he dit que faria.Jo penso que és millor dir les co-ses, no? Ja saps d’on ve això delno dejar títere con cabeza? És delQuixot, del capítol 26 de la segonapart, on, per fer justícia, ataca unespectacle de titelles... Jo encara not’ataco amb cuchilladas, mandobles,tajos y reveses, com feia ell. Em li-mito a les paraules. És tot el quetinc. Va, seguim.

—Bé, la publicitat segueix dientque la bola desprèn ions negatiusque redueixen el nivell d’adherèn-cia a la superfície. A més, la bolamanté el pH de l’aigua al mateix ni-vell que un detergent químic. Tam-bé et semblarà erroni, oi?

La veritat és que sí. Els ions–positius o negatius– tenen massa.És a dir, si les boletes tinguessin uningredient que s’ionitzés –per exem-ple una sal– es dissoldria en part ianiria a parar a l’aigua. Però aixòseria contradictori amb l’afirmació deque la bola pot usar-se durant més

Figura 5. Fragment de vídeo publicitarion es mostren fibres de roba, taques degreix (negre) i molècules d’aigua (des-tacades en el dibuix) com si fossin dedimensions comparables.

10 NPQ 450 • març-abril 2010

col·laboracions

de 1000 rentats –a no ser que esdissolguessin quantitats inaprecia-bles de matèria– i amb el fet de queafirmen que no desprèn productesal medi. I, pel que fa al pH, l’únicamanera de comprovar-ho és expe-rimentalment. Però tingues encompte que això voldria dir tambéque aniria disminuint el seu pes alllarg del temps. Per què no ho pro-ves? Hauries de tenir una balançade cuina que apreciés les dècimesde gram. La tens?

—Sí. Arriba a 100 g. La feia ser-vir per pesar petites quantitats demenjar, quan li van diagnosticar ladiabetis a un parent.

Bé, servirà perfectament. Com etsembla que has d’operar per vali-dar si són certes o no les afirmaci-ons anteriors?

—Pel que fa al pH, posaré lesboles en aigua i mesuraré el pH,amb aquelles tiretes de mesurar pH,perquè no tinc pH-metre a casa. Ipel que fa a comprovar si les bole-tes perden pes o no, doncs pesant-les al cap d’un temps de tenir-lesen aigua.

Molt bé. Tingues en compte no-més que quan pesis les boletes hau-ran d’estar molt seques. El millorprocediment és pesar-les en diver-sos moments fins que el pes siguiconstant. Va, fes-ho i digues-me elsresultats.

(...)

—Bé, he posat cada grup de bo-letes en un got amb 250 mL d’aiguade l’aixeta. El fet és que el pH quem’ha donat és el mateix que el del’aigua en tots els casos: 7,5 aproxi-madament. Menys en un cas. Lesboletes de la bola B, que pesaven57,3 g en aigua, li elevaven el pHfins a uns 8 o 8,5, una mica mésalcalí.

No arriba al pH dels detergentstípics en pols, que és més alcalí.

—Pel que fa a la pesada, les bo-letes no havien canviat de pes uncop seques. Excepte, novament, lesboletes que donaven alcalí, que ha-vien baixat de pes uns 0,5 g. Perassegurar-me’n, ho he repetit duesvegades amb aquestes boletes,amb més aigua. I el seu pes ja nobaixava, i el pH de l’aigua era ja elde l’aigua de l’aixeta.

Què et diu tot plegat?

—Bé, sembla com si d’aquestesboles s’hagués dissolt una mica dematerial en la primera prova, peròque després ja no es solubilitzés res.

Això és el que a mi em semblatambé. En resum, en termes gene-rals les boles no canvien el seupes. I què en dedueixes més, detot plegat?

—No sé...

Que difícilment l’aigua s’ionitzaaixí. L’aigua s’ionitza quan hi posesun àcid, o una sal. Però aquí, si nocanvia el pes, no li estàs posant res.També podries ionitzar l’aigua si lisubministressis molta energia: elec-trolitzant-la, o posant-la a molta tem-peratura. Però aquí no estem fentres d’això, i, per tant, no crec quel’aigua s’ionitzi.

—Ara ja em fa por posar una al-tra de les afirmacions de la publici-tat, perquè també te la carregaràs.Diu que la pressió de l’aigua projec-tada a través de la bola augmentala força del rentat.

Bé, un mecanisme així probable-ment deu tenir lloc en certa mesu-ra, no és més que una componentde l’agitació general provocada perla rentadora. És ben sabut que l’agi-tació mecànica contribueix de formaimportant a rentar la roba. Encararecordo la meva àvia remenant laroba i donant-li cops de pala al sa-fareig. Les boles pertorben el gir dela roba dins de la rentadora, i aixòajuda a remenar la roba, cosa que

és bona, però dubto que l’afirmacióde la pressió de l’aigua sigui com-provable i que tingui alguna magni-tud important en tot plegat.

Deixa’m comentar-te una afirma-ció que he vist en un vídeo d’unaecobola que passen a l’hipermercatque visito. Afirmen que les bolesvarien l’estructura molecular de l’ai-gua. Aquesta afirmació no s’explicade cap manera. No queda clar si voldir que cada molècula d’aigua variala seva estructura o si el que canviaés l’estructura dels grups de molè-cules. La primera suposició no téfonament: amb el baix nivell d’ener-gia en que ens estem movent, lesmolècules d’aigua no es modifiquende cap manera. Si el que es vol dirés que les estructures de l’aigua lí-quida es modifiquen per la presèn-cia de les ecoboles, tampoc. Si hihaguessin tensioactius, aquests síque modifiquen l’energia superficialde l’aigua, creen micel·les al seu in-terior, solvaten i ionitzen molèculesd’aigua... Però ens estan afirmantque no hi ha detergents.

I no té sentit pensar que elsimants modifiquen l’estructura mo-lecular de l’aigua. L’aigua és unamica diamagnètica, efectivament.Però malgrat les múltiples especu-lacions que s’han fet sobre aquesttema, malgrat les dotzenes d’imantsque s’han dissenyat per al tracta-ment d’aigües, els resultats són tos-suts. No hi ha proves experimentalsde que els camps magnètics delsimants habituals modifiquin l’estruc-tura molecular de l’aigua, ni tinguincap eficàcia.

Jo penso, en resum, que gaire-bé totes les afirmacions publicitàri-es són especulatives, o absurdes.Jo penso que l’únic objecte que te-nen és el de donar una aparençacientífica als fabricants de les bolesde rentat. El llenguatge pseudocien-tífic de la publicitat de les boles derentat és, per a un profà, indistingi-ble de la publicitat d’una marca dedetergent.

NPQ 450 • març-abril 2010 11

col·laboracions

—I la publicitat dels detergentsno fa el mateix?

Doncs et pot semblar a primeravista que sí. L’objectiu bàsic de lapublicitat és la creació de confian-ça en un producte o un servei. Hiha activitats quotidianes en les queles afirmacions científiques es con-sideren no fiables o no convincentsper una part del públic. És el casde les antenes de telèfons mòbils,de la radiació dels forns de micro-ones –i de les radiacions en gene-ral–, o de la seguretat de les va-cunes, per posar exemples decamps molt diferents. En canvi, hiha altres camps en que les afirma-cions fetes en llenguatge científicsón un aval apreciable i donen con-fiança a l’usuari. Per exemple, enla detergència, la cosmètica, la fo-tografia, l’automòbil i els alimentsfuncionals. En aquests darrersexemples, en moltes ocasions enla publicitat visual intervé un expert,metge, científic, tècnic o habitantdel futur que destaca les virtuts delproducte i garanteix la veracitat deles afirmacions que s’hi fan. Lesboles de rentat usen aquesta es-tratègia publicitària, en estricta ana-logia amb el que fan els detergentsconvencionals. Però hi ha una di-ferència fonamental: les empresesde detergents convencionals tenenun sistema d’autoregulació de lapublicitat, de manera que per aqualsevol afirmació que facin hande tenir experiments que demostrinque no són especulacions. I si unaempresa de la competència pensaque una marca s’està excedint enles seves afirmacions publicitàries,pot recórrer al tribunal corresponenti aclarir-ho. I això les ecoboles noho tenen. Afirmen i afirmen, senserèplica.

RENTEN LES BOLES?

—Tot això que dius sona molt béi molt convincent. Però les boles fun-cionen, està comprovat. Si tan ma-lament anessin la gent no en com-

praria. Les boles, renten o no? Hohas provat? Hi ha dades experimen-tals del funcionament de les boles?Jo encara no les he provat, perquèles tres que tinc les he destrossatper veure com són per dintre. I non’he comprat de noves.

Estic segur que les grans em-preses fabricants de detergentstenen anàlisis, fetes a les sevesinstal·lacions, sobre l’eficàcia detota mena de dispositius alternatiusal detergent: ecoboles, nous de ren-tat, microones, ultrasons, etc. Peròno ho publicaran, lògicament. Totel que et puc dir és el que ha arri-bat a les meves mans. Hi ha unsresultats recents –no publicats (Eu-rofins, 2009)– d’una anàlisi compa-rativa que va fer un laboratori fran-cès certificat independent: l’EurofinsATS, d’Aix-en-Provence. Compara-va l’eficàcia d’una bola de rentat,unes nous de rentat, dues formula-cions detergents –en pastilla i enpols–, i l’aigua. Van seguir els pro-cediments normalitzats del testAFISE, amb sis assaigs d’elimina-ció de taques i de manteniment dela blancor de la roba. Tot això estàben descrit en la normativa: comha de ser la rentadora, a quina tem-peratura, quant temps, quina dure-sa ha de tenir l’aigua...

—I de quines taques parlem?

Doncs n’hi ha de restes d’ali-ments, taques de maquillatge, olide motor, herba, vi, sang i greixd’hamburguesa... La prova es faamb tires de teixit tacat, que esrenten barrejades amb 3 kg deroba neta prèviament rentada tresvegades a 95 oC, per tal d’homo-geneïtzar el to que donen els blan-quejants òptics. El grau de blances mesura després de sis rentatsde mostres de teixit de cotó, poli-ester-cotó i poliester sol normalit-zats. Es mesuren els resultats deblanc amb un espectrofotòmetre,que és com un mesurador d’inten-sitat de la llum que reflecteix uncos quan és il·luminat.

—I què va resultar? Malament,no? M’ho temo...

Doncs les conclusions són queels detergents tenen una eficàciamolt superior a les nous de rentati a les boles. L’informe ho diu d’unamanera dràstica: «(Per a les ta-ques) la bola de rentat i les nousde rentat es diferencien molt pocde l’aigua, a la que aconsegueixensuperar lleugerament en algunestaques de greix. (Pel que fa a labrillantor del blanc) obtenen resul-tats mediocres que globalment sónequivalents als resultats de l’ai-gua».

L’Organización de Consumido-res y Usuarios (OCU, 2009), en unade les seves anàlisis, va comparar23 detergents líquids per a tot ti-pus de roba, i per a roba de color.Per a completar l’anàlisi van usartambé una bola de rentat, la mésvenuda a Espanya, que no és capde les que has fet servir. La con-clusió és similar a la d’abans: «labola va rentar igual que l’aigua sola(...). Si la bola neteja una mica éspel moviment de la rentadora i perla temperatura de l’aigua (40 oC enla prova)». Citen resultats anàlegsd’una altra bola de rentat analitza-da per una associació de consumi-dors italiana, amb els mateixos re-sultats.

—O sigui que...

Les conclusions les has de treu-re tu. Això són dades experimentals,de les que jo em refio.

LES BOLES DE RENTAT ENLA PERCEPCIÓ DELSCONSUMIDORS

—No puc rebatre cap de les afir-macions que fas en totes aquestesanàlisis, perquè jo m’he limitat aescoltar el que diuen amics i ami-gues que les usen i em diuen quevan força bé. I, per altra banda, laxarxa està plena de blogs i de pàgi-

12 NPQ 450 • març-abril 2010

col·laboracions

nes web amb comentaris sobre l’efi-càcia de les boles de rentat. És quecreus que tothom menteix?

Aquest és el punt crucial de totel que estem parlant, i el punt aque s’arriba en totes les discussi-ons com aquestes. Arribaríem a unasituació similar si ens posem a par-lar d’homeopatia, o d’acupuntura.Els científics poden dir que en unapreparació homeopàtica no hi harastre de la substància activa, i queel mecanisme de generar el que endiuen «dinamització de l’aigua» nos’aguanta per enlloc; en l’acupun-tura poden dir els anatomistes queno hi ha evidència de cap estructu-ra anatòmica que apunti a l’existèn-cia dels meridians; en reflexologiapodal el mateix. Però, malgrat tot,sempre s’arriba aquí i algú diu:«Doncs a mi em funciona». I, evi-dentment, no pots titllar la personade mentidera. I a tu, lector, no etpuc titllar de mentider.

Centrant-nos en les boles, tro-bar una explicació a l’aparent con-tradicció entre les mediocres mesu-res d’eficàcia i els consumidors quediuen que estan satisfets obre unventall d’hipòtesis més o menysplausibles 4. Hi ha hagut detractorsde les ecoboles que han publicatrecentment argumentacions unamica més vehements que les me-ves. Per exemple, Armentia (2009)o Romero (2009). Et recomano queles llegeixis.

En primer lloc, podem imaginarel frau. En alguns fòrums indepen-dents no vinculats a moviments eco-logistes ni a fabricants d’ecoboles,hi ha qui afirma que les empresesdistribuïdores de boles de rentat ge-neren testimonis falsos perquè do-nin fe de les virtuts de les boles. Iviceversa, s’acusa a les empresesfabricants de detergents de fer elmateix, però contra les ecoboles.Tot això és de verificació impossi-ble i només ens podem basar en lacredibilitat que ens mereixi el blogcorresponent.

—Estem d’acord.

Segon argument. Els assaigsnormalitzats són adequats per com-parar eficàcies reals de productes.Però no necessàriament són condi-cions de brutícia típiques de moltsusuaris, que renten roba molt menysbruta que la dels assaigs. Hi haagències independents que han re-alitzat estudis sobre els hàbits derentat del consumidor. S’hi ha cons-tatat que a Espanya es renta ambla mateixa freqüència que en altrespaïsos, uns 3,5 vegades per setma-na, però a menor temperatura, ambprogrames més llargs i amb mésquantitat de detergent: 12,7 kg perpersona i any, enfront de 8 a Ale-manya o 3,5 a Suècia (Sommer,1998). La roba en aquestes condi-cions està, en mitjana, més neta queles tires tacades normalitzades. Pertant, les boles de rentat poden do-nar una falsa aparença de rentateficaç perquè, en termes de comen-taristes detractors, «les boles derentat sembla que funcionen perquèels seus usuaris posen a rentar robaja neta».

—T’haig de donar la raó. De fet,jo poso la roba a rentar sense com-provar si és bruta o no. Simplementsegueixo rutines: els llençols, cadasetmana; les tovalloles, cada tresdies; la roba interior, cada dia...

Seguim. L’argument anteriors’aplicaria també per a les dosifi-cacions de detergent recomanadespels fabricants, que per a la majorpart d’usuaris serien condicions derentat massa eficaces. És de su-posar que certs usuaris –jo– usinmenys dosis de detergent i en con-dicions més fredes. Però proba-blement un altre grup de consumi-dors dosifiquin en excés per latendència a omplir totalment elsdosificadors i que la pols faci mun-tanyeta...

I, un dels arguments més impor-tants: l’aigua sola ja renta. Unamica, però renta. Per a una roba

sense taques, només amb unamica de suor, un rentat amb aiguatèbia i agitació pot ser suficient. Ala roba hi quedarà una mica degreix no visible, que fins i tot potajudar a donar un cert toc suavit-zant. El remull inicial que les bolesde rentat recomanen –de 40 a 60minuts–, i que per testimonis d’usu-aris és molt habitual, ajuda tambéa rentar.

—O sigui, que segons tu, lesboles no fan res de res.

Jo no he dit això. Les zeolitesde les boles de ceràmica –si és quesón de zeolita– fan la funció d’es-tovament de l’aigua per adsorciódels ions Ca2+ i Mg2+, exactamentigual que el que fan en els deter-gents en pols. Evidentment, les bo-letes s’aniran saturant amb els ren-tats successius, però en els primersusos tenen la seva capacitat d’ad-sorció intacta i estovaran una mical’aigua.

Però el que jo crec que ajudamés a rentar a les boles són lesajudes que els seus usuaris afir-men que hi afegeixen. Hi posenuna petita part de detergent, se-guint les recomanacions dels fulle-tons de les ecoboles. «El 20 % delque usava abans». Sinceramentdubto que molts usuaris puguinprecisar el 20 % sense instruments,i és molt probable que n’usin mésquantitat. Per altra banda, a unweb s’afirmava que «malgrat quel’estalvi de detergent és considera-ble, se n’ha d’usar una mica mésdel que indica el fabricant (del’ecobola)». Des del punt de vistade l’usuari, l’ús d’una certa quanti-tat de detergent inferior al queacostumava, i només com a com-plement, pot ser percebut i descritcom que «pràcticament no sen’usa». Autoengany.

4 És plausible suposar que Josep Pla haestat l’escriptor que ha fet servir en mésocasions el terme plausible.

NPQ 450 • març-abril 2010 13

col·laboracions

—Això que dius em sembla moltfort...

Això ens passa a tots. Aquestmecanisme d’autoengany està moltdocumentat i és molt comú, espe-cialment en transgressions de la di-eta –te’n dono fe– i en les teràpiesde superació d’addiccions, i no téper què no donar-se a l’hora derentar roba. A més, diversos usua-ris afirmen que usen en el remulluna certa quantitat de perborat opercarbonat comercials ecològics,que evidentment faran blanca laroba ja que formen part de la for-mulació de molts detergents co-mercials. Comprar aquests produc-tes diferenciats dels detergents nodeu fer que aquests usuaris sentinque estiguin transgredint els seuscriteris.

—Les meves amigues utilitzenuna mica de detergent, efectiva-ment.

I, també molt important: el fra-càs no es publicita. Com en moltesteràpies alternatives, es publicitennomés les experiències aparent-ment exitoses, però la immensamajoria de fracassos no es solenfer públics per vergonya. Algunsusuaris racionalitzen el fracàs afir-mant que les boles que inicialmentvan comprar no els anaven bé per-què «no eren de primeres marquessinó imitacions», però que despréshan trobat la marca genuïna i, ambalguns trucs com els descritsabans, li treuen el rendiment queesperaven.

—Només dius mal de les ecobo-les. Però i els detergents convenci-onals, que no fallen?

Estàs canviant l’argument. Natu-ralment que fallen, però ara ja es-tàs seguint l’estratègia de canviar detema quan veus que no tens argu-ments. Molts usuaris constaten queles boles de rentat no netegen ade-quadament les taques, però afirmenque «tampoc desapareixien amb el

detergent». Aquestes opinions, ba-sades en l’experiència quotidiana irefrendada per la publicitat de moltsproductes específics per treure ta-ques de colls i punys, com produc-tes substituts de lleixius i similars,contribueixen a generar en una cer-ta franja d’usuaris la idea de que lesboles de rentat van prou per a di-versos casos, i que quan no van bé,tampoc els detergents solucionavenel problema.

—I no és cert?

És cert, però això no vol dir queles ecoboles funcionin...

LA SOPA DE PEDRES

Tu saps el conte de la sopa depedres? Te’l resumeixo. Un soldatva a un poble i, com que no té resper menjar i ningú li dóna res, co-mença a preparar una sopa ambuna olla i aigua. Hi va posant pe-dres, sota la mirada encuriosidadels nens. Al cap d’una estona latasta i diu:

—Mmm, què bona! Però jo di-ria que li falta una mica de tomà-quet...

I un nen va a casa seva i li portaun tomàquet, i el tira a l’olla. Al capd’una estona el soldat diu:

—Mmm, què bona! Però seriamolt millor si poguéssim posar-hiuna mica d’arròs...

I un nen va a buscar arròs. I aixíva aconseguint dels nens que li por-tin patates, cebes, pastanagues, unos de pernil, cuixes de pollastre...Al final, quan tot és cuit, es pren lasopa junt amb la gent del poble queel vol acompanyar a menjar aquellasopa de pedres.

I les pedres, naturalment, es po-den aprofitar per a una altra sopa 5.

En captes el sentit...?

—Ets molt cruel amb aquestexemple...

És el que crec. Les principalscaracterístiques de l’usuari com tusón la preocupació ecològica genè-rica, l’interès per l’estalvi de produc-tes consumibles, uns hàbits derentat freqüent innecessaris, la des-confiança en les grans corporaci-ons, i el plaer de sentir-se membred’una comunitat «que fa les cosesmillor», i «sense dependre de lapublicitat enganyosa de les mar-ques». I, per altra banda, molts usu-aris probablement posen a rentarroba neta, usen una quantitat apre-ciable de detergent, potser ambblanquejant oxidant, amb remull ini-cial, agitació i aigua tèbia. Són con-dicions no tan llunyanes del rentatestàndard amb detergent. Al final,amb la roba força neta –tampoctens un mesurador de netedats–treus les pedres –la bola– i fins ala propera sopa, vull dir, fins al pro-per rentat.

Seria desitjable que totes lesal·legacions publicitàries de lesecoboles fossin, d’alguna manera,validables i formant part del con-tracte entre fabricant i consumidor,de la mateixa forma que en altrescamps com l’alimentari, el farma-cèutic o el cosmètic, o fins i tot enel sector turístic. Això hauria d’im-pedir la publicitat pseudocientíficaenganyosa, i anar cap a un com-promís superior dels fabricants idistribuïdors amb el públic. Peròsóc pessimista. Quin interès hande tenir si la gent ja ho compra perla fe?

5 La geofàgia és el costum, que pot deri-var en malaltia, de menjar terra, sola obarrejada amb aliments. S’han trobatcultures, com a les ribes del Nil o del’Amazones, que sembla que aconse-guien i aconsegueixen així sals mine-rals que la dieta habitual no els submi-nistrava, especialment per a nens iembarassades. Hi ha poblacions que co-uen tubèrculs tòxics amb argiles quen’adsorbeixen les toxines: una autènti-ca sopa de pedres...

14 NPQ 450 • març-abril 2010

col·laboracions

BIBLIOGRAFIA

Adams, J. (1997). 25-7-1997 http://www.straightdope.com/columns/read/944/do-laundry-balls-really-work. Consulta gener 2010.

Armentia, J. (2009). Nada lava másblanco. El Mundo, 10-6-2009.Consultable a www.elmundo.es/elmundo/2009/06/10/cosmos/124454200.html. Consulta de-sembre 2009.

Asensio, N. (2007). What is lookingfor the consumer? 37 Jorn. Com.Esp. Deterg., p. 71-98.

Böcker, M.; Machin, A.; Schambil,F. (2000). Detergent Tabs. Oneyear after their pan-europeanlaunch. 30 Jorn. Com. Esp. De-terg., p. 13-19.

Eurofins ATS (2009). Informació nopublicada.

García Domínguez, J. J. (1.ª ed.1986, 2.ª ed. 2009). Tensioacti-vos y detergencia. 1.ª edició AID

i ADTA; 2.ª edició CED i ADEL-MA (2009), Barcelona i Madrid.

Mans, C. (2005). Química, natural-ment. Capítol del llibre La truitacremada. Ed. Col·legi de Quí-mics de Catalunya.

Mans, C. (2010). Análisis de las ale-gaciones publicitarias y de la efi-cacia de las bolas de lavado. Co-municació oral a les 40 Jorn.Com. Esp. Deterg. Barcelona 14i 15 d’abril de 2010. Proceedingsen CD.

Miñarro, C. (2006). Las tendenciasen productos de gran consumo.36 Jorn. Com. Esp. Deterg.,p. 219-234.

OCU (2009). Detergentes. OCU-Compra Maestra n. 340, setem-bre 2009, p. 40 a 42.

Osset, M.; Vogt, G.; Wilsbert, H. M.(1997). Laundry Aids. An increa-singly important market segment.XXVII Jorn. Com. Esp. Deterg.,p. 229-239.

Roberts, D. W. (1993). How greenis our technology? XXIV Jorn.Com. Esp. Deterg., p. 1-10.

Romero, R. E. (2009). Blog ¿Desa-rrollo sostenible o desarrollo via-ble? http://rafaromerogarcia.blogspot.com/2009/09/ecobola.html. Consulta gener 2010.

Smulders, E. J.; Osset, M. (1998).Recent developments in the fieldof laundry detergents and clean-sers, XXVIII Jorn. Com. Esp.Deterg., p. 13-32.

Sommer, U. (1998). Recent develop-ments in the European WashingMachine Technology. XXVIIIJorn. Com. Esp. Deterg., p. 69-80.

Sommer, U. (2001). New perfor-mance tests for European ECO-label detergents. 31 Jorn. Com.Esp. Deterg., p. 49-60.

Tradenet Marketing judgement(1998). http://www.ftc.gov/os/1999/04/anujdg12.htm. Consultagener 2010. ☯