LES AVANTGUARDES

Valencià 4tESO

CONTEXT HISTÒRIC

La situació social i política (Revolució Russa, Primera Guerra Mundial) a Europa a començaments del segle XX va conduir a una crisi de valors que obrí pas a postures ideològiques extremes, des de l’anarquisme fins el feixisme.

APARICIÓ DE LES AVANTGUARDES

Des del punt de vista artístic, apareixen les avantguardes, que són un intent de rebel·lió i de ruptura amb la tradició i amb tot allò establit.

Els moviments d’avantguarda més destacats són: Cubisme. Va introduir un punt d’inflexió en la pintura.

Els objectes es trenquen, s’analitzen i es reconstrueixen. Pablo Picasso, Juan Gris.

Futurisme. La seua intenció és trencar totalment amb l’art del passat. Per a expressar moviment, repeteix la mateixa imatge, com si fóra una successió fílmica. Umberto Boccioni, Carlo Carra.

Dadaisme. Proposa la negació de tot. La destrucció per la destrucció. Marcel Duchamp, Van Doesburg.

Surrealisme. Busca l’alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i de l’inconscient. Dalí.

CUBISME

Senyoretes d’Avignon, Pablo PicassoLa guitarra, Juan Gris

FUTURISME

Visions simultànies, Umberto Boccioni

El genet roig, Carlo Carra

DADAISME

Urinari, Marcel Duchamp Dadamatinée, Theo van Doesburg

SURREALISME

La persistència de la memòria, Salvador Dalí El gran masturbador, Salvador Dalí

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

És el més important dels poetes avantguardistes.

Fou un poeta de formació autodidacta. El 1919 publica Poemes en ondes hertzianes, i el 1921, L’irradiador i les gavines, on combina avanyguarda i tradició.

El seu llibre més famós és el Poema de la rosa als llavis (1923), en que inclou diversos cal·ligrames.

POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS

SI LA DESPULLAVASi la despullavaoh, la meva amor!un botó que queiaja em donava goig–ara la brusetai el cinyell tot pret,mel rosada i frescala sina després:

al mig de la toiaclavellets vermells:

CARLES SALVADOR

Carles Salvador (València, 1893-1955) fou mestre, gramàtic i poeta. Com a mestre, va ser un innovador i va defensar, en aquella època, l’ensenyament en valencià. Com a gramàtic va publicar Ortografia valenciana (1934) i Gramàtica valenciana (1951). Fou membre del Centre de Cultura Valenciana i de Lo Rat Penat.

CARLES SALVADOR

La seua obra poètica té dues etapes:

La primera etapa, de to clarament avantguardista i en part seguidora de Salvat-Papasseit, amb obres com Vermell en to major o El bes als llavis, es caracteritza per l’ús renovador de la metàfora i la introducció de neologismes propis del lèxic futurista, com: furtidos de gasolina, jazz-band, saxofó, etc.

La segona etapa, durant la postguerra, és més intimista i configura una meditació sobre l’home i l’amor.

EL BES ALS LLAVISDins l’amagatall del cor hi ha una galta pàl·lida,la tebior d’un bes molt fii una paraula punxagudaqua tu mai no vas dir-me.

Dins l’amagatall del llavihi ha desiguals petjadesd’unes dents amorosides:–Tot el somni d’un Amordorm, caut, al trébol dels

llavis–.

Dins l’amagatall dels ullsnia la teua miradaben farcida de guspitescom el cel replé d’estrelles…

El teu llavi s’esbadella.Tremola al vent el desig, el teu cor…I l’Amor, un i fredolic,cus i recús, per cobrir-se,les sedes dels nostres records;

(la primera rosa que vas prendre’m,el primer bes que et vaig collir,tota la primera nit de nocesi aquell plorde primala que va fer,en nàixer, el nostre fill).

(“Poema de tu i jo”, dins l’obra El bes als llavis. Castelló de la Plana.)