Víctor Rodríguez Malras I.E.S Lluch i Rafecas – BATX 1 19/09/09

LEHMAN BROTHERS

1. Què li va passar al banc Lehman Brothers a la crisi bancària de

setembre de 2008?

El 15 de setembre de 2008, Lehman Brothers, el quart banc d’inversions

més important dels Estats Units, va declarar-se en estat de fallida, després

del fracàs de les negociacions per vendre’l i amb la finalitat de protegir els

seu actius i mantenir i maximitzar el seu valor.

El crac de Lehman Brothers, que ja es considerava inevitable, va tenir

importants conseqüències per al sistema financer nord-americà i

internacional. L’estat en que es trobava ja es coneixia des de la crisi

financera d’agost del mateix any, quan es van desplomar els mercats

immobiliaris i les “hipoteques brossa”1; i posteriorment, el 10 de setembre,

quan una mesuradora de riscos nord-americana va anunciar que l’entitat

bancària necessitava unir-se amb una altra de més forta i rentable.

La seva crisi va ser palpable, quan els seus possibles compradors, Bank of

America i Barclays, es van fer enrere: el primer va optar per fusionar-se amb

Merrill Linch, un banc més gran que Lehman Brothers que també tenia

sèries dificultats. Cap entitat va voler quedar-se amb Lehman perquè exigia

una injecció important de capital per poder remuntar-la i no se sabia amb

claredat el valor dels seus actius (si els seus títols tenien algun valor). A

més l’Estat no va voler invertir diner públic per ajudar a sortir de la crisi al

banc, ja que no se’l considerava un perill potencial que pogués afectar a la

totalitat del sistema financer, a més d’intervenir en els últims mesos en

diferentes estatitzacions2.

1 Hipoteques brossa: crèdits concedits a clients poc solvents, és a dir, incapaços de pagar els seus deutes.

2 Estatització: l'Estat passa a gestionar directament una activitat econòmica, social, etc., fins aleshores en mans de la iniciativa privada.

Víctor Rodríguez Malras I.E.S Lluch i Rafecas – BATX 1 19/09/09

2. Anàlisi:

a) Per què ha fet trontollar el capitalisme?

Perquè suposa la liquidació total d’un “gegant” (no genera diners, mica en

mica s’eliminen clients i patrimoni) que disposava d’actius valorats en

639.000 milions de dòlars i contava amb quasi 26.000 treballadors. En

qüestió d’hores les borses mundials es varen col·lapsar: el Down Jones va

perdre més d’un 4% i xifres similars en les borses de la resta del món.

A més, altres entitats financeres es van veure afectades en pocs de dies,

com la major asseguradora del món, American International Group Inc.,

que té la funció d’assegurar les operacions del altres bancs i institucions

de crèdit, cosa que va fer que l’Estat li injectés una gran quantitat de

capital i l’ajudés a sortir de la crisi. Així, els deutes van bloquejar el

sistema financer i varen obligar als estats a intervenir en les seves

economies i a que els deu bancs més importants del món creessin un fons

que serviria de garantia pel sistema financer.

b) Per què han declarat els polítics i financers que “cal

refundar el capitalisme”?

Polítics i financers han afirmat aquesta idea per poder reanimar el sistema

financer internacional i recuperar el seu funcionament normal, després de

la gran crisi generada per la fallida del gran banc nord-americà Lehman

Brothers. Alguns diuen que és l’única manera d’evitar que la crisi

evolucioni i es produeixi una situació semblant a la gran depressió dels

anys trenta del segle passat.

Els objectius que s’han d’assolir per a la recuperació són tres:

• Evitar que els bancs deteriorats (i que ja no tenen solució)

sobrevisquin i desequilibrin el sistema.

Víctor Rodríguez Malras I.E.S Lluch i Rafecas – BATX 1 19/09/09

• Pal·liar els efectes secundaris negatius que poden provocar les

mesures preses per salvar el sistema

• Reformar l’estructura del sistema financer internacional.

La clau d’aquesta reforma i el conjunt de mesures no és eliminar mercat,

sinó crear un mercat més estructurat i regulat. També, crear un gestor

internacional que reguli i supervisi el sistema i les accions que duen a

terme els països en ell; a més d’una bona coordinació internacional.

Sense canvis en alguns aspectes del sistema capitalista , o el que

anomenen alguns economistes i dirigents polítics com refundació del

capitalisme, la recuperació de la crisi en un “curt” període de temps seria

impossible i les conseqüències d’aquesta s’allargarien i causarien més

problemes dels que ha generat.