LaRella 316

LaRella _316

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

23 | NOVEMBRE | 2012

> LaRella CELEBRA 12 ANYS I 300 NÚMEROS///////////////////////////////////////> ENTREVISTA A LA NOVA DIRECCIÓ TÈCNICA DEL CONSORCI ////////////////////

25N, ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA

NÚM.316

02 LaRella

PUBLIREPORTATGE ////

SISTEMES DE CALORCom ja és habitual per aquestes da-

tes en què la tardor ja està ben entra-da, tots hem començat a encendre es-tufes, calefaccions, llars de foc... per guardar-nos del fred. Però quina és la millor opció per escalfar casa nostra?

EL GASOILEn les últimes dècades hem vist com

canviaven els focs a terra i les estufes de carbó i llenya, on s’arraulia tota la fa-mília al voltant, per calderes de gasoil amb radiadors repartits per tota la llar.

A la nostra zona, on quasi tothom dis-posa d’un espai particular o comú entre veïns on col·locar un dipòsit, l’opció ma-joritària han estat les calderes de gasoil, una forma pràctica, còmoda, segura i amb un manteniment senzill.

Les calderes de gasoil per a calefacció assoleixen un alt rendiment, superior a d’altres que utilitzen combustibles dife-rents, aquest rendiment augmenta més del 100%, si instal·lem una caldera de gasoil de condensació. Això ens suposa un estalvi de consum i per tant econò-mic.

Alguns consells pràctics per el cor-recte funcionament de les calderes:

> Revisar mensualment l’estat del fi l-tre de gasoil, netejar-lo o substituir-lo, si escau.

> Controlar anualment les pèrdues de calor mesurant les emissions de CO2 i CO a l’atmosfera.

> Netejar cada any el col•lector de fums i registres de la xemeneia.

> Revisió anual de l’estat de la cambra de combustió, cal netejar-ne el sutge, les cendres o els pòsits de fum que hi pugui haver.

ENERGIES RENOVABLESEn els últims anys, sentim a parlar so-

vint d’energies renovables o alternatives. Aquestes utilitzen fonts d’energia que es troben a la nostra disposició i som capa-ços de transformar en energia útil.

Algunes ja fa anys que en sentim par-lar, com per exemple: l’energia hidràu-lica, eòlica o solar. Però hi ha un seguit d’alternatives que han aparegut els úl-tims anys, amb bastanta força, i que co-mencen a ser molt conegudes per una gran part dels consumidors, com són l’energia geotèrmia, la solar tèrmica o la biomassa.

Aquest sistema de calor capta i apro-fi ta l’energia solar tèrmica, és a dir l’es-calfor del sol. Es tracta d’un sistema mitjançant el qual uns col·lectors capten l’energia tèrmica que prové de la radi-ació solar. La instal·lació està compos-ta per unes plaques solars que capten l’energia del sol que incideix sobre elles i la transformen en calor, que es trans-porta mitjançant una bomba fi ns a un dipòsit acumulador. Aquesta instal·lació ens pot subministrar la totalitat de l’ai-gua calenta sanitària necessària i també pot “ajudar” al sistema de calefacció que tin-g u e m

ecalfant l’aigua fi ns a una determinada temperatura. Aquest fet provoca que la caldera que tinguem instal·lada no hagi d’escalfar tant l’aigua, ja que ja l’hi ar-riba a una temperatura superior a l’am-bient i per tant es redueix el consum d’aquesta.

Els avantatges ecològics d’aquest ti-pus de font d’energia venen donats per l’estalvi del 100% dels combustibles que es destinarien a l’aigua calenta sanità-ria i a en un percentatge d’estalvi en el combustible que s’utilitzi per a la cale-facció. Aquest fet disminueix les emis-sions de CO2 a l’atmosfera que provoca qualsevol tipus de combustió sigui quin sigui el combustible utilitzat.

Els avantatges econòmics vénen de-rivats de l’estalvi en combustible, ens estalviem tants diners com combustible no utilitzat.

Es pot aprofi tar la instal·lació de cale-facció que tinguem instal·lada (sempre que funcioni amb aigua calenta).

L’espècie humana ha utilitzat la bi-omassa des de temps ancestrals. Des que la revolució del petroli es va es-

pot ajudar al sistema de calefacció que tin-g u e m

LA BIOMASSAJordi Solà

ENERGIA SOLAR TÈRMICAPere Freixa


03LaRella

//// PUBLIREPORTATGE

tablir com a recurs al món occidental, s’ha oblidat la biomassa, abandonant-la de tal manera que avui en dia la trobem pràcticament a qualsevol racó del terri-tori. Per sort nostra, ara la balança torna a tombar cap a aquest recurs. L’elevat preu del petroli, el gas i la llum ens for-cen cada dia més, a tornar a confi ar en la biomassa. Un recurs oblidat que junta-ment amb el coneixement i la tecnologia actual pot fer de les nostres llars, gran-ges, indústries, instal·lacions públiques, etc., uns sistemes efi cients, sostenibles, econòmics i fi ns i tot competitius.

Tots sabem que la llenya seca crema millor que la verda, i que un foc costa menys d’encendre si comencem cre-mant branquetes en comptes de troncs. També sabem que la llenya d’alzina que crema, dura més que la de pi o pollan-cre. Aquests coneixements segueixen sent bàsics alhora de decidir què cremar en una caldera o estufa de biomassa: humitat, granulometria i poder calorífi c dels biocombustibles. Aquests, junta-ment amb la seva disponibilitat passen a ser els paràmetres indispensables per a la seva automatització i clau del seu èxit com a successors de les instal·lacions de gasoil i gas.

Sabem també que les instal·lacions de biomassa poden arribar a fer-nos estal-viar fi ns a un 60% respecte les nostres

antigues instal·lacions de gasoil o gas. En ocasions, no ens caldrà substituir tota la caldera. La senzilla substitució d’un cremador a la nostra caldera de gasoil alimentada ara amb biocombus-tibles, ens permetrà estalviar encara més, reduint el cost de la inversió. Pen-sem que cada casa és un món.

Coneixem també el mercat. Dispo-sem d’una gran varietat de biocombus-tibles que podem aplicar en sistemes d’aprofi tament tèrmic. La més abundant i econòmica de totes és l’estella. Prové directament de residus forestals i de les indústries de transformació de la fusta. La closca d’ametlla i el pinyol d’oliva fa anys que actuen com a substituts de la llenya al sud del país. El pèl·let i les bri-quetes com a nous biocombustibles pro-cessats industrialment, aconsegueixen ser els biocombustibles més de moda.

Altres biocombustibles estrictament agraris com la palla, també estan essent utilitzats per cremar, tot i les controvèr-sies que han comportat dins del sector.

Tots ells tenen els seus avantatges, però també les seves contrapartides, moltes vegades qüestionables totalment. Aspectes com subministrament, espai, qualitat del producte, manteniment de les instal·lacions i l’òbvia inversió que això suposa, sovint ens fa tirar enrere.

No obstant, la tecnologia i l’enginy en el camp de la biomassa han fet possi-ble trencar tabús, demostrant que és possible aplicar aquests sistemes en qualsevol àmbit a l’hora de cobrir les necessitats tèrmiques de la societat i de la indústria.

Sabem també que cremant la biomas-sa que produeixen els nostres boscos emetem, per tant, uns gasos que bona

part d’ells serviran per nodrir aquests mateixos boscos; boscos que en un fu-tur pròxim tornaran a produir biomassa. Tenim la possibilitat de generar riquesa al nostre territori rural, fomentant un sector oblidat per molts, un sector que, ara més que mai, proporciona un recurs local molt valorat.

Sabem doncs que tenim excedent de biomassa als nostres boscos i que podem evitar que un incendi forestal el destrueixi, emmagatzemant-lo a casa nostra, per escalfar-nos.

Sabem, per tant, que el nostre petroli no el tenim tan lluny ni tan car. Ja no ens cal comprar petroli qui sap a on per poder escalfar les nostres llars. De casa estant el veurem i del seu preu no en dependrà cap guerra ni de qui sap quants intermediaris. Perquè sabrem qui el produeix i sabrem d’on prové. ///

NÚM.316

04 LaRella

NOTÍCIES ////

/// CULTURA POPULAR ///

EL LLUÇANÈS, PRESENT A LA FIRA MEDITERRÀNIA

LLUÇANÈSPer_Aleix Cardona

Diferents iniciatives de caire cultural es van fer presents en diversos espais de la quinzena Fira Mediterrània, celebrada a Manresa a primers de novembre.Per una banda, el divendres, dia 9, al ves-pre, un grup de cantadores i músics de la comarca van ocupar l’espai del nou local D’Arrel, impulsat per una associació cul-tural de la ciutat, i on es vol fer una pro-gramació estable vinculada a la música folk. Les cantadores d’Alpens, aquest cop representades per la Isabel Iborra, la Con-xita i la Roser, i el grup de Santa Eulàlia de

Puig-oriol, amb l’Eva Boixadé i els músics Pepitu Gràcia i Adjutori Cunill, van fer un repàs de peces dels respectius pobles, que van ser molt ben acollides pels assis-tents.D’altra banda, i dins la programació de propostes d’animació al carrer, els basto-ners de Sant Bartomeu del Grau van fer una cercavila pels diferents espais de la Fira del centre de Manresa, amb un bon seguici de veïns i amics de la colla lluça-nesa, que van animar el matí del dissabte.Finalment, l’espai de la Fira Passeig, que acull entitats vinculades a la cultura po-pular, incloïa diferents productes d’arte-sania alimentària elaborats al Lluçanès, i

un estand de la revista de música i cultura popular Caramella, que fan tres entitats de diferents comarques dels Països Cata-lans, Carrutxa, de Reus i Priorat, Tramús, de l’Horta, i Solc, del Lluçanès. Caramella és present a la Fira des dels primers anys, i cada any ha dinamitzat diferents propos-tes, com la presentació de la pròpia publi-cació, de la col·lecció de llibres “Llibres de Caramella”, dedicada a monografi es sobre temes de cultura popular, etcètera. Cara-mella, des de fa dos anys, és entitat col-laboradora de la Fira Mediterrània.Durant la fi ra es va fer la tercera reunió de festivals de la Catalunya central, amb la participació de Solc. ///


05LaRella

EDITA_ La Rella

Iniciatives socioculturals al Lluçanès

NOTÍCIES_ Aleix Cardona

CORRESPONSALS_

» St. Agustí de Lluçanès: Anna Dot

» Olost: Letícia Caballé - Pol Asensi

» St. Boi del Lluçanès: Marta Giravent

» La Torre d’Oristà: Jordi Freixa

» Santa Creu de Joglars: Montserrat Vila

» Merlès: Mercè Sabata - Sandra Rusinyol

» Sobremunt: Estela Lopez

» Lluçà/Sta Eulàlia de Puig-oriol: Montse Surinyach

» Oristà: Vanessa Bruch

» Perafita: Paula Montañà

» St. Bartomeu del Grau: Miquel Casadevall

COL�LABORADORS_

El temps: Pere Cors, Pere Bruch, SMC-Perafita,

J. M. Muntanyà, Jordi Compte, Lluís Corominas i David

Morera

Esports: Pol Asensi, Redacció

Fotografia: Jordi Freixa, Josep Martínez Castro, Teresa

Parareda i Eva Freixa

CORRECCIÓ_ Aleix Cardona

ADMINISTRACIÓ_ Carme Mas

[email protected]

MUNTATGE_ Aleix Cardona

DISSENY_ Mercè Rocadembosc

PUBLICITAT_ Eva Freixa

93 850 82 81 [email protected]

IMPRESSIÓ_ Winihard gràfics S.L. (Moià)

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

Major, 51, baixos

08513 - Prats de Lluçanès (Lluçanès)

T. i F. 93 850 82 81

[email protected]

Blog: http:blocs.mesvilaweb.cat/larella

Foto portada: El cotxe de Membrado al 2000 Viratges.

F.: Fotoesport

La redacció de la revista de LaRella no comparteix necessàriament les opinions aparegudes en els articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

P_12 P_15 P_16

04 NOTÍCIES08 > Pla de barris a Sant Bartomeu11 > Campanya electoral al Lluçanès12 > Festes majors 14 ENCANTS

15 ESPORTS > Just Sociats guanya la Jean Bouin

18 OPINIÓ

26 EL TEMPS

LaRella

NÚM.316

06 LaRella

NOTÍCIES ////

> DEMANDES

> OFERTES

> AUXILIAR D’INFERMERIA

696 35 39 41 - Amb experiència. Cuidar gent gran a domicili i/o fer neteges a la llar.(RF/6-316).> CANGUR

608 48 84 54 - Noia amb experiència. Matins i caps de setmana. Prats de Llu-çanès i rodalies.(RF/5-316).> QUALSEVOL FEINA

669 60 95 94 - Noi de 22 anys. Prefe-rentment al Lluçanès. Cotxe propi.(RF/4-316).> NETEJA

93 812 90 36 / 690 71 52 23 - Noia ca-talana amb experiència i referències. Disponibilitat a tota la comarca. Preu econòmic. (RF/5-315)> TALLAR I ESTELLAR LLENYA

608 09 64 32 - A domicili amb eines prò-pies. (RF/3-315)> REPARACIÓ D’APARELLS

616 66 00 86 - Electrodomèstics, equips electrònics i petites instal·lacions. (RF/2-315)> NETEJA

636 24 78 42 - 93 856 00 73 - Porto pro-ductes i estris. Neteges de casa a fons. Cotxe propi, experiència i referències. Em desplaço a tota la comarca, incl. dis-sabtes. Preu molt econòmic. (RF/1*315)

SERVEI GRATUÏTTel. 93 850 82 [email protected]

> BUSQUEM PERSONES

93 100 01 57 - Diners extres a temps parcial o elevats ingressos a temps to-tal. Possibilitat de treballar des de casa. No són manualitats. (RF/3-316)

> OFICIALA O APRENENTA PERRUQUERIA

93 853 08 97 / 690 14 03 85(vespres). Per caps de setmana. (RF/2-316)

> INSTAL·LADOR CALDERES I LLAUNERIA

671 09 39 07 - Formació en la disciplina. Autònoms o interessats en ser-ho. Co-marca d’Osona. (RF/1-316)

/// CULTURA ///

XIRINACS, PROTAGONISTA DEL CORRELLENGUA A LES BIBLIOTEQUES

PRATS DE LLUÇANÈSPer_Aleix Cardona

El proper divendres, dia 30 de no-vembre, la comissió del Correllengua al Lluçanès, en col·laboració amb les biblioteques lluçaneses de Prats de Llu-çanès, Olost, Lluçà/Sta. Eulàlia i Perafi -ta, organitzen una nova edició del Cor-rellengua a les biblioteques. Es tracta d’una iniciativa per fomentar la lectura i el coneixement d’un escriptor o pensa-dor del país, i enguany ha estat triat el fi lòsof, polític i escriptor Lluís Maria Xi-rinachs. Per a dur a terme aquesta inici-ativa, l’esmentat dia es farà una xerrada sobre l’obra i el pensament de Xirinacs, a càrrec de Jesús Artiola, un jove fi lòsof del Baix Montseny, deixemble i profund coneixedor de l’obra de Xirinacs.

Per a l’edició d’enguany, s’ha introduït una novetat, i és que els textos reco-manats sobre el personatge en qüestió podran ser llegits per tothom qui vulgui,

i no únicament pels participants dels clubs de lectura de les respectives bi-blioteques, a través de format on-line, accedint-hi a través de facebook.com/correllengua.llucanes ///

LALI BARENYS PORTA ELS TEXTOS DE RAMON ERRA AL CÍRCOL MALDÀ

BARCELONAPer_Aleix Cardona

L’actriu Lali Barenys porta, des d’aquest divendres i fi ns al dia 2 de de-sembre, Pólvora, confi tura... al Círcol Maldà, al bell mig de Barcelona.

El muntatge, sobre textos de contes de l’escriptor de Santa Eulàlia de Puig-oriol, Ramon Erra, ja s’ha pogut veure a diferents indrets del Lluçanès i ara farà el pas a la petita, acollidora i ben recu-perada sala del Círcol Maldà, a les co-negudes galeries Maldà, just al cèntric carrer del Pi. Barenys s’ha fet càrrec de la dramatúrgia, la direcció i la interpre-tació. La representació s’inclou dins la programació del Temporada Alta. ///

07LaRella

NÚM.316

08 LaRella

REPORTATGE ////

A Sant Bartomeu el projecte del pla de barris es va aprovar l’any 2009, és

a dir que en aquests moments continua vigent i en el seu tercer any consecutiu. El pla preveia diverses iniciatives en el camp de la regeneració urbanística del casc antic del poble així com nombroses aportacions en l’àmbit social, agrupant un total de 40 actuacions en vuit àmbits diferents.

Algunes d’aquestes obres passen per la remodelació del traçat urbà que tra-vessa aquesta zona, com el carrer Vell o la plaça Dr. Griera, però lògicament la reconstrucció urbanística focalitza un element que és en essència el causant de la situació de desequilibri arquitectò-nic del poble: les naus de l’antiga fàbrica tèxtil Puigneró, les quals a la llarga es-tan destinades a esdevenir equipament esportiu.

Al juny del 2010, els primers fruits es van fer visibles quan van començar les obres d’enderrocament d’una part de les naus de propietat municipal per fer-hi la plaça Nova, i al novembre del mateix any se celebrava una reunió oberta a la participació ciutadana per debatre quins havien de ser els usos d’aquella nova infraestructura i com s’havia de confi -gurar. Tanmateix, dos anys més tard la plaça Nova encara no sembla exercir la seva funció de manera òptima i el pro-cés del seu disseny defi nitiu –sobre el qual s’està treballant– és lent. En quin estat es troba doncs, el pla de barris de Sant Bartomeu del Grau?

EL PLA DE BARRIS DE SANT BARTOMEU DEL GRAU: UN AFECTAT MÉS DE LA CRISI

El Projecte d’Intervenció Integral del casc antic de Sant Bartomeu del Grau (PII) es troba en el seu tercer any de funcionament, però l’auge de la crisi econòmica que es viu paral·lelament al seu

desenvolupament, n’ha alentit el procés i n’amenaça els resultats.

LA CRISI, AFEGINT INCERTESES No és cap novetat parlar de crisi eco-

nòmica, però no deixa de fer-se difícil veure com ens afecta a l’hora de dibui-xar un entorn que tenim planifi cat des d’anys enrere. Tal com dèiem, el pla de barris transcorre ara el penúltim any del seu termini, i des de l’ajuntament ja es preveu sol·licitar una pròrroga ordinà-ria de dos anys, però ens trobem en un context econòmic que de moment els averanys no garanteixen que millori.

De fet, realitzar tot el que preveu un pla de barris en només quatre anys és impossible en aquestes circumstàncies, de manera que les pròrrogues ordinàri-es de dos anys ja són, tal com indica el seu nom, una cosa habitual. En aquests moments però, no deixen de signifi car una alenada d’oxigen per a una Gene-ralitat sense liquiditat que, amb aquesta subvenció, aporta un 75% dels recur-

sos que requerirà aquesta reforma del poble. El 25% restant l’haurà d’aportar l’ajuntament a través d’altres subvenci-ons. Per tant, cal tenir en compte que el pla de barris en defi nitiva només proporciona les eines per regenerar el poble, és a dir que no ho dona tot mas-tegat, i fou pensat en un moment on les vaques no eren tant magres. Ara, doncs, aplicar aquesta subvenció és complicat perquè arriba amb comptagotes. La ma-nera: administrar i prioritzar.

El preu condiciona molt quins espais es retoquen, i no només el preu, sinó també el cost a llarg termini que pot ge-nerar una infraestructura. Hi ha coses que s’han projectat però que no es pot determinar quan es faran. Emili Benito, alcalde de Sant Bartomeu, ho explica amb aquestes paraules “en aquests mo-ments és molt més factible remodelar el carrer Vell o la plaça Dr. Griera que fer

Ja fa més de 8 anys que s’ha en-gegat la Llei de barris a Catalunya. La primera convocatòria d’un pla de barris per part de la Generalitat es va fer al 2004. Es tracta d’una macro-subvenció, dotada, en un principi, de 3.500.000 euros, destinada a regene-rar zones urbanes que havien quedat

tocades i desequilibrades en la ves-sant urbanística i en la social, zones que en molts casos han passat d’una subsistència econòmica basada en la indústria a una situació postindustri-al que les ha desestructurat. Aquest pla es construeix dins un termini de 4 anys i la subvenció s’atribueix a

mesura que avança cada obra. Origi-nàriament estava pensada per a bar-ris de ciutats grans, però a rel de la sol·licitud de Sant Bartomeu i d’altres pobles amb les mateixes característi-ques, la llei de barris es va adaptar a aquests casos i es va poder aplicar en zones no específi cament urbanes. ///

SANT BARTOMEU DEL GRAUPer_Miquel Casadevall

PLAÇA DR. GRIERA / F_Jordi Cutrina


09LaRella

//// REPORTATGE

un edifi ci nou dins les naus de la fàbrica, ja que aquest requeriria pagar un cost molt elevat en termes de manteniment que actualment no podríem assumir, i la seva funció es pot pal·liar amb el casal del que ja disposem. Els projectes es duran a terme quan el context econòmic ho permeti”.

En aquests moments, doncs, el pla de barris s’ha executat en un 20% . S’ha fet alguna cosa de cadascun dels 8 camps de treball esmentats anteriorment, i des de l’ajuntament es reitera que no és un projecte mort, sinó que s’està estudi-ant com invertir els recursos per anar satisfent les necessitats del poble, que naturalment són variables i no continu-en essent les mateixes que quan es va convocar el pla. Es poden anar modifi -cant partides per tal de regenerar els àmbits que en cada moment siguin més oportuns (sempre dins el marc establert pel pla de barris).

Ara bé, la part urbanística és la més vistosa a primer cop d’ull, però què hi ha de la vessant social, de la qual encara no n’hem parlat?

VESSANT SOCIAL, FUNCIONANT A TOT DRAPEl foment de la feina amb les perso-

nes és tan o més important que les in-fraestructures per a mantenir un poble socialment sa i cohesionat, malgrat tin-gui un cost econòmic menys elevat que aquestes. El pla de barris de Sant Bar-tomeu també projectava diverses actu-acions en aquest àmbit, algunes de les quals ja fa temps que es van posar en marxa i ara funcionen i estan consolida-

des. Un clar exemple és el Punt Inquiet o l’Espai Socioeducatiu Mil Mans.

D’altra banda també hi ha els horts de cultiu ecològic comunitaris, que a més a més d’exercir la seva funció social signifi quen un recurs més per a vàries famílies del poble. S’han fet caminades, s’han muntat extraescolars, cursos de català per a adults, tallers per a gent gran, campanyes de Nadal amb comer-ços, serveis i empreses, programes d’inserció laboral...

Altrament, l’ajuntament preveu que properament surti editat un documental adreçat a la ciutadania, amb un recull del que s’ha treballat des del pla de bar-ris, per explicar què és i què signifi ca. També és veritat que paral·lelament al pla de barris hi ha hagut altres iniciati-ves alienes (o que defugien) a la política

LA PLAÇA NOVA / F_Jordi Cutrina

Fa unes setmanes es va reunir el comitè d’avaluació i seguiment, for-mat per membres de la Generalitat, de l’Ajuntament, de la Diputació i re-presentats de les entitats veïnals i les associacions ciutadanes del poble per valorar la situació. El diagnòstic: es treballa bé i amb voluntat, però els re-cursos escassegen.

municipal, la més signifi cativa –ja que també engloba la rehabilitació urbanís-tica i no deixa de ser una activitat cul-tural – fou el concurs de pintura mural que Amb Uns altres Ulls organitzà l’any 2006 a la façana de l’antiga fàbrica que dóna al carrer vell, encara que no li va faltar polèmica. ///

TAULA AMB ALGUNS CAMPS DE TREBALL I ELS PROJECTES QUE COMPORTEN/ MC

NÚM.316

10 LaRella

NOTÍCIES ////

CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ, DE BUSQUETS, PERAFITA > Al costat de la imponent masia de Busquets s’hi troba adossada a la façana oest una petita capelleta de plan-ta rectangular. Construïda al s. XIX, té les cantonades ressaltades per carreus de grans dimensions. La porta d’entrada comp-ta amb un arc rebaixat a la part superior on hi ha escrita la data del 1816 enmig de la qual trobem un dibuix amb una creu. També als extrems d’aquest arc s’hi veu a cada banda una fl or emmarcada dins una roda dentada. Més amunt destaca un ull de bou que és l’única obertura que dóna claror a l’interior i sobre aquest, i a la mateixa paret, s’hi llegeix 1830 en lletres pintades. Al capdamunt, just on s’uneixen les dues vessants de la teulada, hi veiem una creu de ferro. Al costat sud la capella limita amb la cisterna de la masia, i des de dalt el terrat d’aquesta hi ha una porta d’accés al cor actualment inutilitzada.L’interior, pintat de color blanc i amb mot-llures i diversos motius ornamentals de guix, està força afectat pel pas del temps amb nombroses esquerdes tant a la volta com a les parets. Entrant, sobre la porta, hi ha un cor damunt d’un arc rebaixat i a mà esquerra s’accedeix a una sagristia que s’havia arranjat fa anys i que compta amb una fi nestreta amb reixes. La zona del fons queda a un nivell lleugerament més elevat que la resta i antigament hi havia un altar de pedra. Igualment s’explica que hi havia unes imatges de la Sagrada Família i un Sant Crist que van desaparèixer durant la guerra civil, després de la qual la capella va que-dar abandonada i sense culte fent-se servir molts anys com a magatzem i molí fariner. /// Roser Reixach Brià

Capelles, ermites i santuaris del Lluçanès

/// DIVERSOS ///

ORISTÀ RECULL CONTRA EL CÀNCER > El dia 11 de novembre, Oristà va organit-zar un concert solidari a benefi ci d’Osona contra el càncer. L’acte es va celebrar a la sala polivalent i va comptar amb diferents actuacions musicals i de cançons. Al fi nal de la jornada es van recollir un total de 585 euros per a la iniciativa contra la ma-laltia. Aquesta quantitat, així com pel nivell d’assistència, han estat molt ben rebuts pels organitzadors que agraeixen la so-lidaritat de tothom i es mostren satisfets per la iniciativa. /// Red

MERCAT DE 2a MÀ A SANT BOI > El diu-menge 25 de novembre, Sant Boi viurà el primer mercat de 2a mà, que consisteix en vendre objectes usats però que en-cara estan en bon estat i bon funciona-ment com ara: roba, joguines, llibres, ei-nes, complements… que ja no s’utilitzen i que alguna altra persona en pugui fer ús i comprar-lo barat, entre 1 i 10 euros. El mercat funcionarà de les 10 a les 12 del migdia a la plaça Nova. La idea ha estat impulsada per l’Anna i en Cèsar amb la col·laboració de l’Ajuntament. /// MG


11LaRella

//// NOTÍCIES

LES CUP ES VAN PRESENTAR AL LLUÇANÈS EN UN ACTE A PRATS / F_Teresa Parareda

MARTA ROVIRA I ISAAC PERAIRE EN L’ACTE D’ERC, A PRATS / F_IP-ERC

ACTE DE CIU A LA TORRE D’ORISTÀ / F_Jordi Freixa

/// 25N: ELECCIONS ///

NOMÉS CIU, ERC I LES CUP HAN FET ACTES AL LLUÇANÈS

LLUÇANÈSPer_Aleix Cardona

La campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya s’acaba en les properes hores. Concretament, a la mitjanit d’aquest divendres s’iniciarà la jornada de refl exió que obrirà la porta a una de les eleccions que s’han revestit de més importància, com si estiguéssim davant d’una transició cap a una nova realitat. Si més no, després de les con-sultes per la independència que es van fer a diferents localitats de Catalunya i després de les grans manifestacions contra la retallada de l’estatut i la del darrer 11 de Setembre, amb més d’un milió de manifestants reclamant inde-pendència a Barcelona.

El Lluçanès ha viscut la campanya amb els protagonistes habituals, CiU i ERC, als quals se’ls ha afegit la CUP (Candidatura d’Unitat Popular), una força política que ha anat creixent en l’àmbit municipal i que en aquestes eleccions ha decidit de presentar-se en l’àmbit autonòmic a Catalunya.

Així, al llarg d’aquestes dues setma-nes, s’han activat les iniciatives propa-gandístiques de campanya i a més s’han organitzat actes informatius a diferents pobles del Lluçanès. CiU ha estat la que més n’ha fet, concretament a Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluça-nès, Prats de Lluçanès, Oristà i la Torre d’Oristà, amb la participació de dife-rents candidats, destacant la presència a Prats del portaveu del govern autonò-mic, Quico Homs, en un sopar amb més de 160 comensals, i la de Pere Macias, portaveu de la coalició al Parlament espanyol.CiU organitza autocars per a l’acte de cloenda a Barcelona.

Per la seva banda, ERC, ha fet un acte a Prats, amb la segona de la llista per Barcelona, Marta Rovira, i ha tingut pre-sència al mercat dels diumenges.

Finalment, la CUP, féu un acte a Prats, amb prop d’una quarantena d’assistents i en el qual hi van parlar l’exjugador del Barça, Oleguer Presas, l’exalcalde d’Al-pens, Toni Iborra, i la regidora de Vic, Georgina Rieradevall. ///

NÚM.316

12 LaRella

NOTÍCIES ////

Benvinguts!

MAITE DÍEZ

>> PER QUÈ VAS MARXAR DEL TEU PAÍS?

Doncs allà, anant pel carrer, vaig conèixer el meu marit, que era d’aquí i ja vaig arribar a Catalunya casada. La decisió de marxar no va ser fàcil de prendre, allà hi deixava la família, els amics, el poble on vaig néixer.

>> QUÈ T’HA SORPRÈS DE LA GENT D’AQUÍ?

Vaig trobar la gent molt respectuosa i tot-hom em va acollir molt bé. També que em parlaven sempre en català i gràcies a això el vaig poder aprendre.

>> UN CONSELL PER A UN NOUVINGUT

Que aprengui la cultura i l’idioma d’aquí, que això és important i molt útil. I so-bretot que s’adapti i intenti relacionar-se molt amb la gent.

>> QUÈ ENYORES DE LA TEVA TERRA?

Tot, a més de la meva gent és el país on vaig néixer i on hi tinc les meves arrels, i això té molta força.

>> TENS PENSAT DE TORNAR-HI?

És una opció que no descarto i que a vega-des m’he plantejat, però no perquè aquí no estigui bé, sinó més aviat per enyorança. Ara hi vaig de vacances quan l’economia m’ho permet, passar un parell de setmanes allà em va molt bé.

>>HAS HAGUT DE RENUNCIAR A ALGUN COSTUM?

Bé, és que aquí la cultura, la gent i tot en general és molt diferent de Cuba, per tant si que hi ha costums que es perden una mica, però si tu portes a dins alguna cosa i vols seguir fent-la, pots. /// PM.

> EDAT_ 32 anys> ARRIBADA DE_ Camagüey (Cuba) a Perafi ta

/// FESTES MAJORS ///

SANT MARTÍ D’ALBARS HOMENATJA QUICO VILALTA

SANT MARTÍ D’ALBARSPer_Pol Asensi

Sant Martí d’Albars va celebrar els dies 9, 10 i 11 de setembre els actes de la festa Major. Divendres 9 es va inau-gurar l’exposició fotogràfi ca de la Queta Buxó i el Josep Salvans, d’Olost, “Do-nes del Món”, a l’escola de Sant Martí on la mateixa Queta Buxó va conversar amb tots els assistents i va explicar tot el signifi cat del material de l’exposició.

Dissabte 10 de novembre es va ce-lebrar el tradicional sopar popular de Festa Major. Gairebé 120 persones van ser presents al sopar i a l’espectacle “Marit i Muller, quin merder” que es va representar després i que va fer riure molt al públic. Abans de l’espectacle l’alcalde, Ramon Erra, en nom de l’ajun-tament i de tot el poble, va retre un sen-tit homenatge a Francesc Vilalta, que deixa el càrrec de jutge de pau desprès de gairebé 24 anys. Erra va repassar la trajectòria de Vilalta a l’ajuntament del poble, des que va començar com aju-

dant de l’agutzil, passant per alcalde de municipi i gestor de l’aigua municipal, fi ns a estar 23 anys i escaig al càrrec de jutge de pau. Francesc Vilalta, conegut com a Quico, va pujar a l’escenari on va rebre una placa honorifi ca de part de l’ajuntament, i va adreçar unes parau-les d’agraïment molt sentides a tots els assistents a l’acte. El fi ns ara jutge de pau, va mostrar també la medalla que li havia atorgat la Generalitat de Catalunya aquesta mateixa primavera, pels més de 20 anys en el càrrec de jutge de pau .

L’endemà dia 11 es va celebrar la mis-sa cantada en honor al patró de Sant Martí, i seguidament es va fer el tradi-cional vermut de festa Major, que en-guany, escaient-se amb un diumenge, va portar una bona afl uència de públic. A l’acte, hi va ser present Josep Salom, alcalde de Tona i diputat adjunt d’es-ports de la Diputació de Barcelona, que va conversar amb els assistents com a acte de campanya electoral de CiU. Du-rant aquest dia també es va poder visi-tar l’exposició “Dones del món”. ///

/// FESTIVALS ///

ITINERÀNCIES REOBRE CAL CIGRÓ> Un any més, el festival Itineràncies ha dinamitzat una jornada amb propostes culturals d’avantguarda i ha recuperat racons de la memòria local, com la botiga de Cal Cigró, que tot i haver tancat fa poc, es va tornar a obrir per oferir llegums als assistents i un poema. Diferents espais van acollir circ, música, cinema, teatre, dansa... /// Red. F_TP


13LaRella

//// NOTÍCIES

Els actes de la Festa major d’enguany s’iniciaren el divendres dia 9 amb una sessió de cinema per a tots els públics, al local del Molí, amb sopar casolà inclòs. El dissabte es va fer el ja tradicional cam-pionat de petanca i el vermut. La novetat d’aquest any, el Paintball, va tenir lloc a les tres de la tarda i s’allargà fi ns que es va fer fosc. Els actes de la nit s’iniciaren amb

un sopar popular i després els membres de Los Pachucos van aconseguir que els nombrosos assistents al ball participessin activament de la festa que s’allargà fi ns a la matinada amb la discomòbil a càrrec de Disbauxa.El diumenge, diada de St. Martí, començà amb la missa en honor del patró i seguida-ment hi hagué el tradicional dinar que va comptar amb nombrosos assistents que van poder gaudir de la sobretaula fi ns ben tard. ///

El 25N és el dia internacional de la violència contra les dones. No crec que en parlin a gaire diaris, però ja se sap, els amos dels grans mitjans de co-municació (quasi tots homes, blancs, de classe mitjana-alta i d’uns 45–50 anys) no tenen temps per “tonteries”.

Malgrat que la violència contra les dones està dins l’agenda política, en-cara es percep com un problema de parella (home–dona) i que pertany a l’àmbit privat. I les polítiques públi-ques d’igualtat no semblen gaire in-teressades per acabar amb el sistema patriarcal que l’origina.

Qualsevol forma de violència (física, emocional, econòmica, sexual, social o ambiental) té un únic objectiu: col-locar les dones en una situació de sub-ordinació i desigualtat.

El primer pas per eradicar aquest tipus de violència és acabar amb els estereotips que l’envolten i amb el sis-tema de creences i valors que la legi-tima.

Vivim en un món on se’ns diu com hem de ser en funció del nostre sexe, el que s’anomena sistema gènere-sexe. Aquest sistema ens ha proveït d’infi nitat de valors i creences sobre què signifi ca ser home o ser dona i què s’espera de nosaltres pel fet de ser d’un o altre sexe, tant a nivell social com personal. Ja va dir Simone de Be-auvoir “no es neix dona, sinó que s’ar-riba a ser-ho”.

Per acabar amb la violència envers les dones cal que actualitzem aquest sistema de creences, i ho farem quan acabem amb el masclisme. Cal lluitar contra la legitimació institucional de la violència, contra la banalització d’aquesta en els mitjans de comuni-cació, contra la tolerància social de determinats tipus de violència i per sobre de tot, cal acabar amb la imatge de la dona com a víctima i com a ob-jecte passiu.

Som dones, subjectes actius. I aga-fant el títol d’una obre de Gemma Li-enas, som “Rebels, ni putes ni submi-ses”. ///

25N

CAROLINAFONT

/// FESTES MAJORS ///

UNA XERRADA SOBRE HÀBITS ALI-MENTARIS OBRE LA FESTA A LLUÇÀ

LLUÇÀPer_MSuriñach

Els actes van començar amb la xer-rada “Retornar als hàbits higiènics dels nostres avis: recuperar la salut” a càr-rec de l’associació escola del benestar.com. A la xerrada va seguir el sopar i bingo.

El dissabte al matí es va fer una mati-nal amb una caminada al Castell on tam-bé es van recollir les “petaneres”, per col·laborar amb el projecte Miralles de la festa Major de Santa Eulàlia. La bona climatologia no va acompanyar aquesta activitat, ja que el dissabte al matí va ser plujós. A la tarda va ser el torn pels més joves amb l’espectacle infantil “El Ber-nat i la gota Carlota” de la companyia Quasipunt, que va fer disfrutar i partici-par als petits i als grans. Després xoco-lata per a tothom. Al vespre, a l’església de Santa Maria de Lluçà, es va fer el Concert de Festa Major interpretat pels joves músics de la comarca, que aquest any arriba a la seva 10ena edició, i en la que es va fer un petit obsequi a l’As-sumpta Garet, promotora de l’activitat, i també es va fer una foto amb els joves intèrprets actuals i alguns dels que fa 10 anys també van participar en el con-cert. El dissabte es va acabar amb el

concert de Celesta Àlias cantant, Joan Portales a la guitarra i Joan Sardans al violí. Aquest últim va tocar el violí de nom “Jana”, construït per Joan Boixadé veí de Santa Eulàlia.

El diumenge es va fer la xerrada-presentació del llibre “Tiempo, historia y sublimidad en el romànico rural” de Félix Rodrigo Mora al monestir. Des-prés es va fer la missa, en aquesta oca-sió cantada pels germans Gost de Prats, que al fi nalitzar van fer gaudir al públic amb unes quantes cançons. A la sorti-da la mainada de Santa Eulàlia i Lluçà ja estava preparada per fer les tradicio-nals dansetes amb balls rodons, de bas-tons i el ball de cintes. A la tarda, amb la projecció de la pel·lícula ICE Word3 i d’un capítol de la telenovel.la que es va fer fa 16 anys al municipi, i un piscolabis pels assistents es va acabar el cap de setmana de festa. El dimecres 21, dia de la patrona es va fer l’ofi ci en el seu honor.

Enguany, el dissabte després de la festa es fa la caminada a Sant Climent, una caminada popular, que arriba a la seva segona edició.

Les activitats estan organitzades la Comissió de festes de Lluçà amb la col-laboració de l’ajuntament de Lluçà i de la Diputació de Barcelona. ///

SOBREMUNT TAMBÉ CELEBRA LA SEVA FESTA MAJOR PER SANT MARTÍ

SOBREMUNTPer_MM

NÚM.316

14 LaRella

ENCANTS ////

1,5 DCI

> ES VEN CORTINES, marrons, en molt bon estat,170x150cm. Són plegables amb mecanismes molt bo. Preu, 10 euros. T.: 636 72 72 40. (R16/22)

CADIRETA COTXE, Chicco, per a nadons fi ns a 6/8 mesos. Com nova, cinturó incorporat. Preu, 25 euros. T.: 636 72 72 40 (R16/19).

ANTENA PARABÒLICA PA 60, en bon estat. Preu, 17 euros. T.: 636 72 72 40 (R16/18).

SOLAR A OLOST bon lloc i bones vis-tes. T.: 667 76 15 24. (R16/16).

ALARMES PROFESSIONALS a meitat de preu. T.: 639 67 07 61. (R16/14).

ESCOPETA DE CAÇA especial per a la becada. Preu, 850 euros. T.: 620 90 27 25. (R16/13).

MOTO COTA 247 model Ulf Carson. Preu: 1.200 euros. T.: 620 90 27 25 -abans 1 migdia. (R16/12).

SOLAR URBÀ a Oristà amb moltes pos-sibilitats. T.: 649 81 94 97. (R16/10).

CASA A PERAFITA de 100m2 planta, planta baixa amb garatge i estances; 1a planta vivenda -3 habs., terrassa coberta, 35m2, calefacció; planta superior per construir -possibilitat 2a vivenda; amb jardí. Total parcel·la, 340m2 T.: 650 04 12 30. (R16/9).

SUZUKI VITARA en bon estat. T.: 630 88 43 91. (R16/8).

VAPORETTA NOVA amb planxa, per 50 euros, i placa elèctrica per 30 euros. T.: 93 856 06 08. (R16/7).

CASC BO DE MUNTAR A CAVALL per a adults, molt bé de preu. T.: 676 88 59 59. (R16/6).

VINILS PER MESCLAR, marca Vestax i caixa elèctrica Virtual vinil. T.: 636 43 80 06. (R16/5).

GUITARRA ELÈCTRICA i amplifi cador. T.: 636 43 80 06 (R16/4).

FURGONETA HYUNDAI HT blanca. 125.000km, molt bon estat del motor i distribució feta recentment. T.: 676 19 77 32. /R16/1)

CASA de 120m2, entre Santa Eulàlia de Puig-oriol i Lluçà, 3 habs., 1.400m2 d eter-reny. Preu, 160.000 euros. T.: 696 68 50 58. (R15/19).

CADENES PER VEHICLE 4x4, ref. 107, diferents mides. Preu, 45 euros. T.: 638 11 70 79. (R15/18).

TAULA DE PING-PONG com nova. Regalo 2 pales i pilotes. Bon preu. T.: 619 03 35 32 .horari laboral. (R15/17).

MOTO ENDURO YAMAHA WR 405F any 2009. Impecable, revisions al dia -kit per ITV. Equipació motorista completa. Actual-ment no s’utilitza. Preu, 4.000 euros. T.: 674 48 59 32 / [email protected] (R15/15).

PIS A PRATS DE LLUÇANÈS de 106m2, 4 habs. Preu, 78.000 euros. T.: 608 84 08 10. (R15/14).

CASA A OLOST 2 plantes i soterrani, 95m2/planta, 170m2 jardí, 5 habs., 2 cam-bres bany i “aseo”, saló menjador amb llar de foc gran. Preu, 330.000 euros. T.: 616 66 00 86. (T15/12).

CASC INTEGRAL, per moto, nou per estre-nar. Color vermell. Bon preu. T.: 661 18 53 50. (R15/11).

TELEVISOR, en bon estat i funcionament, de 28” + TDT -es ven per manca d’espai-. T.: 93 856 01 91. (R15/9).

FINCA RÚSTICA AL LLUÇANÈS de 3,5 ha de conreu i pastures, amb masia del segle XVIII per rehabilitar. Electricitat, fàcil accés, a 7 min. del nucli urbà amb cotxe. De parti-cular a particular. T.: 629 66 78 51 / 693 33 87 00. (R15/8).

PIS A BARCELONA zona les Corts, prop camp del Barça. 75m2. T.: 660 05 00 76. (R15/7).

FUTBOLÍ infantil semi-nou per 15 euros. T.: 660 43 27 17. (R15/6).

RENAULT SPACE del 98. Ideal peces recanvis. T.: 660 43 27 17. (R15/5).

RENAULT 4 amb 90.000km, amb assegu-rança i ITV passada. Preu, 1.300 euros. T.: 660 43 27 17. (R15/4).

4 JOCS D’ESQUÍ I BOTES molt poc usats. Preu a convenir. T.: 660 42 58 95. (R15/3).

CALDERA DE CALEFACCIÓ i cremador de gasoil en bon estat. T.: 660 42 58 95. (R15/2).

> ES LLOGA

CAN MALLÓ, A SAGÀS, planta baixa, piscina, calefacció i terreny per culti-var. T.: 649 91 24 08. (R16/11).

PÀRQUING D’UNA PLAÇA al carrer Reforma, 10, de Prats de Lluçanès. T.: 699 42 98 40 -tarda o vespre. (R16/6).

PIS EN CASA UNIFAMILIAR, a Santa Creu. Planta baixa amb pati. Econòmic. T.: 617 73 81 82 / 93 871 89 19. (R15/01).

> ES COMPARTEIX

PIS a Sant Bartomeu del Grau. Zona tranquil·la. Pis il·luminat, tancaments nous, llar de foc, vistes. Preu, 190 eu-ros (inclou preu escala). T.: 659 03 33 89 / [email protected] (R16/15).

PARELLA busca gent per compartir ma-sia entre Olvan i la Quar. c/e: [email protected] (R15/16).

> S’HA TROBAT

CLAUS DE COTXE amb un clauer d’una espardenya. Zona Oristà, Costa del Castell. T.: 93 812 81 60 -vespre. (R16/3).

GOSSETA DE CAÇA a la masia del Pilar, a Sant Feliu Sasserra. T.: 93 813 90 03. (R16/2).

> S’HA PERDUT

GOSSA BLANCA I NEGRA entre la Costa de la Cavalleria i Sant Pau de Pinós, el dia 6 de nov. Té uns 6 mesos. T.: 610 44 19 50. (R16/17).

> ES REGALA

GOSSET YORKSHIRE de 2 anys, per no poder atendre. T.: 683 52 98 53. (R15/20).

CADELL DE GOS en adopció. Mida mit-jana, 1 mes. Femella negra pèl curt. T.: 630 37 10 02 / 608 09 64 32. (R15/13).

> ES BUSCA

CASA DE PAGÈS per llogar tot l’any. T.: 660 72 22 49. (R16/20).

> ES COMPRA

CAFETERA ESPRÉS que no sigui Nes-presso. T.: 661 10 67 47. (R16/21).

ANUNCIS GRATUÏTSCONTACTA’NS PER POSAR EL TEU ANUNCI

T. 93 850 82 [email protected]


15LaRella

//// ESPORTS

L’atleta de Sant Feliu Sasserra, Just Sociats s’ha proclamat guanyador de

la 89a edició de la cursa atlètica Jean Bouin, que s’ha celebrat a Barcelona, en la categoria Open. Sociats, que feia vint anys que no hi prenia part, ha cobert el recorregut en un temps de 31 minuts i 13 segons, quedant per davant de Da-vid Martínez i de Miguel Angel Ruiz. En categoria femenina, la primera ha estat la corredora de Jaén, Lurdes González. Sociats s’ha mostrat molt content i pre-veu tornar a córrer l’any vinent en cate-gori d’elit. 13.000 persones han seguit la prova en directe a Montjuïc ///

BARCELONAPer_Redacció

/// ATLETISME ///

JUST SOCIATS GUANYA LA JEAN BOUIN A BARCELONAHa guanyat en categoria Open amb un temps de 31’ 13”

SANT FELIU SASSERRA > Aquest setem-bre, a Sant Feliu, s’han estrenat quatre pistes noves per ala pràctica de la pe-tanca i les bitlles catalanes. Aquestes pistes han estat fi nançades per la Dipu-tació de Barcelona i substituiran l’antiga pista del Parc dels Castanyers. Amb la creació d’aquestes pistes, i vista la gran afi ció que hi ha a la població a aquest esport des d’anys enrere, s’ha constituït el Club Petanca i Bitlles Sant Feliu Sas-serra. Aquest club, en l’apartat de petanca ha entrat a jugar aquesta temporada a la 3a divisió de la lliga comarcal de la zona del Bages i el Berguedà. La lliga que va començar l’11 de Setembre, consta de 10 equips i 19 jornades fi ns al gener de 2013, i ara per ara, a la 12a jornada i amb 40 punts, l’equip sassarrenc va 5è

/// BÀSQUET ///

PRATS DE LLUÇANÈS > Tot i que la competició s’ha iniciat fa dies, dissab-te 21 d’octubre el Club Bàsquet Prats de Lluçanès va fer la presentació dels equips que ha format per a la tempo-rada 2012/2013. L’acte, que es va fer al pavelló, va reunir gairebé tots els ju-gadors i entrenadors de cada equip, a més d’un gran nombre de públic. Es van presentar els 7 equips del club: els Sè-nior Masculí i Femení, que disputen en lligues comarcals i els que competeixen a l`area metropolitana de Barcelona, el Sots 21 Masculí i Femení, el Cadet Fe-mení i el MiniMix.

Finalment també es va presentar l’es-cola de Bàsquet, per als més petits on s’aprèn el bàsquet mitjançant jocs i pas-sant-s’ho bé, i que només realitzen tro-bades amb altres escoles per fer partits de caràcter no competitiu.

Per fi nalitzar l’acte, l’escola de Bàs-quet va realitzar un partit de 10 mi-nuts contra ells, i l’equip MiniMix va fer el mateix. El club celebra un any més poder presentar aquest gran nombre d’equips i dona les gràcies a tothom qui treballa perquè aquest club sigui una realitat. /// Pol Asensi.

EL CB PRATS PRESENTA ELS EQUIPS DE LA TEMPORADA

/// PETANCA-BITLLES ///

DIVENDRES, 23.11. PRATS DE LLU-ÇANÈS. SESSIÓ INFORMATIVA. Jove, situa’t! Sessió informativa i d’a

a la classifi cació. L’objectiu d’aquesta temporada és consolidar-se com a club, i quedar entre els 8 primers a la classifi -cació, ja que aquest resultat els perme-tria entrar a competir a la Copa Presi-dent, fora de les categories establertes. En l’apartat de les bitlles catalanes, tot i no estar inscrits en cap lliga, realitzen diverses trobades entre colles de la co-marca, per tal de competir entre ells.

Des del nou club, celebren la cons-trucció d’aquestes noves pistes, per-fectament condicionades i ideals per a practicar la petanca i les bitlles catalans, tot i que falten petits detalls com la il-luminació, tema en què s’està treballant per solucionar-lo tant des de l’entitat com des de l’àrea d’Esports, el titular de la qual és el regidor Carles Pedragosa. /// Pol Asensi.

NOU CLUB ESPORTIU A SANT FELIU SASSERRA

NÚM.316

16 LaRella

ESPORTS ////

/// FUTBOL ///

PRADENC I OLOST PREPAREN EL PRIMER DERBI

TERCERA CATALANA GRUP 5CF Sant Bartomeu del Grau 10a Jornada: CF Torelló 0/ CF Sant

Bartomeu 2Sant Bartomeu: Jimenez, Juvanteny,

Valls, Ballus, Cumplido, Vilaseca, Puig-derrajols, Trulls, Calveras, Illamola, Al-tarriba, A.Carmona, Cribillés, X.Vilamala, R.Vilamala i Blancafort.

11a Jornada : CF Sant Bartomeu 3 / U.E Sant Vicenç de Torellò 2

Sant Bartomeu: Juvanteny, Ll.Vilaseca, Cribillés, Ballús, A.Carmona, Cumplido, Vilaseca, Puigderrajols,Trulls, Illamola, Al-tarriba, X.Vilamala, Jimenez, Sola i Blan-cafort.

QUARTA CATALANA, GRUP 3UE Sant Boi de Lluçanès La novena jornada de lliga l’equip de

LLUÇANÈSPer_Pol Asensi

Sant Boi de Lluçanès va rebre al seu camp municipal el Corcó. L’equip visitant va avançar-se al marcador amb un gol però desprès l’equip local va saber domi-nar al partit fi ns a marcar tres gols a favor. D’aquesta manera el Sant Boi es va endur tres punts més a la lliga i ara va 8è a la classifi cació general del seu grup (3-1).

QUARTA CATALANA, GRUP 4FC OlostLa sisena i la setena jornada de lliga per

l’equip de l’Olost han set desfavorables. La vuitena jornada l’Olost és va enfrontar contra el Santa Eugènia en camp contrari, on, tot i començar guanyat, l’equip olos-tenc no va saber dominar el partit i van perdre per 4 a 1.

En la novena jornada i jugant a casa l’Olost va empatar 1 a 1 contra el Sant Ju-lià de Vilatorta. El partit es va mostrat molt igualtat tot i que l’Olost va tenir més opor-tunitats de gol. Semblava que la pilota no

/// POLIESPORTIU ///

O. MENA I A. ESTEBAN GUANYEN LES 3H DE SANTA CREU > Santa Creu de Joglars va acollir per desena vegada les 3 ho-res de resistència de motos el cap de setmana passat. Un total de 45 equips d’1 o 2 persones van competir a la pro-va, una xifra de les mes altes d’edici-ons anteriors. El circuit, als terrenys

volia entrar a la portaria de l’equip contrari i el resultat va acabar amb un empat.

FC PradencEn la 8a jornada de lliga, el primer equip

del FC Pradenc va rebre el CF Collsus-pina. El partit es va presentar fàcil per l’equip local, que tot i que el primer gol va costar arribar, a partir de llavors va ser un darrera l’altre fi ns arribar al vuitè, contra un equip rival indefens que no en va poder marcar cap (8-0).

El Pradenc va visitar el Folgueroles en la 9a jornada de lliga. Els primers minuts van ser difícils per l’equip de Prats però llavors el partit es va igualar. El gol del Pradenc però no va arribar fi ns la segona part, i a menys de 20 minuts per al fi nal el Folgueroles va igualar el marcador amb un gol de falta. Gairebé a la següent ju-gada l’equip local va marcar el segon gol. L’arbitratge va ser bastant qüestionat per part dels dos equips (2-1). ///

Es jugarà aquest cap de setmana al camp municipal de Prats de Lluçanès

IVAN DOT, I MARINA GIBAJA, A LA I. RO-LLER CUP > La parella de dansa del Club Patinatge Artístic Tona, formada per Marina Gibaja i Ivan Dot, ha estat selec-cionada per participar en un dels cer-tàmens més prestigiosos del patinatge artístic mundial, la International Roller Cup, que se celebrarà el 2 de desem-bre de 2012 a Mòdena (Itàlia). La parella, entrenada per Miquel Quintana, s’ha fet un lloc a l’elit mundial en la modalitat de parelles de dansa. El jurat està format per jutges i per personalitats del món del patinatge. /// Red.

TROBADA DE MOTOS CLÀSSIQUES A PE-RAFITA > Més de 250 motos han partici-pat a la 19ª trobada de motos clàssiques de muntanya de Perafi ta organitzada per els Amics de la moto clàssica del Llu-çanès, el Moto Club Lluçanès i l’Ajunta-ment diumenge dia 11. Exposició, mer-cadillo, trial, crono i una excursió per la zona… un dia complert que va aplegar un munt de gent afeccionats a les mo-tos clàssiques de muntanya al poble de Perafi ta. /// PA.

de Ramon Bach, feia 3,5 quilòmetres i els primers classifi cats de la prova van ser Oriol Mena i Albert Esteban amb un total de 45 voltes. El corredor olostenc Gerard Farrés en solitari va aconseguir la segona posició. L’entitat organitzado-ra de l’acte, Motoclub Lluçanès, i totes les persones col·laboradores es mos-tren satisfets de l’alta participació i de la bona organització de l’acte. /// PA

170 PARTICIPANTS AL CROSS ESCOLAR A PRATS > El 18 de novembre es va ce-lebrar la cursa corresponent al cross escolar comarcal d’Osona que, un cop més, ha tingut Prats com a escenari, i amb. 170 participants en les diferents categories . Els atletes lluçanesos van obtenir bons resultats. La propera pro-va es correrà a Sant Boi de Lluçanès el dia 2 de desembre i serà la tercera que es fa a la nostra comarca dins d’aquest campionat. /// Red,


17LaRella

/// 23.11.12 > 07.12.12 ///

Agenda

DIVENDRES, 23.11. PRATS DE LLU-ÇANÈS. SESSIÓ INFORMATIVA. Jove, situa’t! Sessió informativa i d’assessora-ment a joves que vulguin fer recerca de feina (Nadal, estiu, tot l’any...) Al Casal de jovent a 2/4 de 8 de la tarda. Consorci del Lluçanès i altres institucions.

DIVENDRES, 23.11. SANT BARTOMEU DEL GRAU. TALLER. Els dissabtes, del 10 de novembre al 22 de desembre es du a terme un taller de pessebres i diorames, de 4 a 6 de la tarda, al local d’entitats.DIVENDRES, 23.11. SANT FELIU SAS-SERRA. EXPOSICIÓ. Del 16 de novem-bre al 13 de desembre, exposició Dones grans, grans dones, produïda per l’Institut Català de les Dones, a la Biblioteca Sant Pere Almató.

DIUMENGE, 25.11. ORISTÀ. FIRA D’EN PEROT ROCAGUINARDA. XIX Fira d’artesania. A les 8 del matí, esmorzar del bandoler a benefi ci de la marató de TV3. De 9 a 3, fi ra d’artesania amb productes locals i d’arreu. Demostració d’ofi cis ar-tesans. A 2/4 de 10 del matí, a la plaça Catalunya, cotxes de competició i infl able. A les 11, animació pels carrers del poble amb els gegants de Santa Maria d’Oló. A 2/4 d’1 del migdia, actuació castellera amb els Sagals d’Osona. A 2/4 de 7 de la tarda, a la sala polivalent, teatre amb L’esparde-nya teatre, de Calldetenes, amb l’obra Pri-mera plana. Durant el dia es podrà visitar la cripta, el museu de terrissa i una expo-sició de fotografi es de Xavier Crespiera.

DIUMENGE, 25.11. SANT BOI DE LLU-ÇANÈS. MERCAT DE 2a MÀ De 10 a 12 del migdia, a la plaça Nova.

DILLUNS, 26.11. OLOST. TALLERS D’ORIENTACIÓ LABORAL. De 9 a 11 del matí, al Centre cívic, Coneix els princi-pals canals de recerca de feina. Organtza, SOC Lluçanès.

DILLUNS, 26.11. PRATS DE LLUÇANÈS. TALLER DE CUINA. Els dilluns 26 de novembre i, 3 i 10 de desembre, taller de cuina de Nadal amb l’Angelina García, de Vic. Horari, ,de 2/4 de 8 a 2/4 de 10 del vespre. Informació: 93 856 01 00. Orga-nitza, Ajuntament.

DIJOUS, 29.11. SANT FELIU SASSER-RA. HORA DEL CONTE. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató, amb Lluís + taller de creació de contes.

DIVENDRES, 30.11. ORISTÀ. FESTA MAJOR. A les 12 del migdia, missa en honor de Sant Andreu, amb la coral Sant Josep, de Manresa, i els Cantadors i can-tadores d’Oristà. Seguidament, tradicio-nals rifes de pernils. A 2/4 de 5 de la tar-da, festa dels avis al Casal amb actuació. A 2/4 de 10 del vespre, sopar popular i bingo. A 2/4 d’1 de la nit, Miquel del Roig i discomòbil amb Diverta.

DIVENDRES, 30.11. PRATS DE LLU-ÇANÈS. CORRELLENGUA. A les 8 del vespre, a la Biblioteca, xerrada: Lluís M Xirinachs, la lluita per la llibertat, amb Je-sús Artiola.

DISSABTE, 01.12. ORISTÀ. FESTA MA-JOR. A 2/4 de 4 de la tarda, concurs de bitlles catalanes al camp de futbol vell. A les 4 de la tarda, festa infantil al polies-portiu. A 2/4 de 12 de la nit, concert amb Bonobos i Sherpah, amb discomòbil.

DISSABTE, 01.11. PRATS DE LLUÇA-NÈS. PARTIT FUTBOL SALA. A les 7 de la tarda, al pavelló, jornada 9 del grup 4 de Preferent, partit entre el FC Pradenc A i l’Automàtic Company Aiguafreda Sala A.

DISSABTE, 01.12. SANTA CREU DE JO-

GLARS. TORNAR A SOLC. A 2/4 de 8 de la tarda, a la sala gran del local social, presentació del llibre+dvd, Tornar a Solc. 20 anys de cultura popular al Lluçanès. Projecció del documental, parlaments a càrrec de Ferran Riera, periodista, Lluís Puig, director general de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, i Carles Vi-cente, tècnic cultural. Cantades, pica-pica i lliurament de les recompenses del mi-cromecenatge a través de Verkami. Orga-nitza, Solc, música i tradició al Lluçanès. Acte gratuït i obert a tothom.

DIUMENGE, 02.12. ORISTÀ. FESTA MA-JOR. A les 12 del migdia, missa amb els Cantadors i les cantadores d’Oristà. Se-guidament, actuació de l’esbart dansaire de Prats de Lluçanès i rifes de pernils. A les 6 de la tarda, concert i ball amb l’Or-questra Venus.

DILLUNS, 03.12. OLOST. TALLERS D’ORIENTACIÓ LABORAL. De 9 a 11 del matí, al Centre cívic, Currículum i carta de presentació. Organtza, SOC Lluçanès.

DIJOUS, 06.12. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL. FESTA MAJOR. A les 10 del matí, mercat, tallers i xocolatada. A les 6 de la tarda, cercavila de cabretes i pre-gó del baró.

DIVENDRES, 07.12. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL. FESTA MAJOR. A les 11 del matí, jocs de cucanya. A les 6 de la tarda, Cabres d’en Miralles. A les 10 d ela nit, Pub de la comi.

DISSABTE, 08.12. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL. FESTA MAJOR. A les 11 del matí, música dibuixada. A les 4 de la tarda, trobada gegantera. A les 9 del ves-pre, Pub de la comi i botifarrada. A les 11 de la nit, Núria Graham, Nyandú i Clepton.

DIUMENGE, 09.12. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL. FESTA MAJOR. A les 12 del migdia, missa cantada i dansetes. A les 6 de la tarda, teatre, Can Pere petit. Taverna basca i després Quinto.

//// AGENDA

NÚM.316

18 LaRella

Cartes dels lectors

...

Carta de_Ariadna Ponsa i Sala (JNC)Prats de Lluçanès

Guanyarem la llibertat!

Aquestes són unes eleccions his-tòriques i decisives que marcaran el futur del nostre país. El presi-dent Artur Mas ha iniciat el camí cap a l’estat propi després de la multitudinària manifestació de la Diada d’enguany i des de la JNC li volem fer costat amb una cam-panya electoral basada en el lema “Guanyem la llibertat”.

La independència de Catalunya, objectiu principal de la JNC des de la seva fundació, és a dia d’avui més a prop que mai. La rotunda negativa de Madrid a negociar un model de fi nançament singular per a la Generalitat és l’enèsim cop de porta que Espanya ha perpetrat contra el nostre país, de manera que és evident que l’única possibili-tat que té Catalunya de sobreviure és lluitant per assolir l’estat propi.

El programa electoral deixa molt clar que durant la propera legis-latura s’organitzarà una consulta perquè els ciutadans del país deci-deixin sobre la llibertat de Catalu-nya. Caldrà força i valentia davant un govern espanyol que negarà, com sempre ha fet, la possibilitat que ens expressem amb total lli-bertat. Per això cal reforçar el lide-ratge del president Mas a les urnes i fer-li confi ança com a únic líder polític que ens pot dur cap a l’estat propi.

Fins al 25-N, la Joventut Naci-onalista de Catalunya estarà bol-cada en aquest objectiu: enfortir la fi gura del president i mobilitzar l’electorat per sumar forces al seu

OPINIÓ ////

voltant. Ara és moment d’estar #totsambelpresident per aconse-guir l’#estatpropi i guanyar la lli-bertat!

Visca Catalunya Lliure!

Genocidi cultural

Quan un govern (central) té com un dels seus objectius aniquilar una cultura, com és el cas de la catalana; quan posa traves perquè els catalans que resideixen a l’es-tranger puguin exercir el dret de votar el 25N –que si això passés haurien de ser impugnades; quan un govern, per dur una bufanda in-dependentista i basca en la fi nal de la Copa del Rei, posen una multa de 3.000 euros, perquè diuen que pot generar reaccions violentes als contraris (no seria més lògic mul-tar els violents?).

Quan veiem la política lingüísti-ca que estan impulsant els governs de les Balears i València, t5ots en mans del PP; quan un govern aco-miada l’alcalde de Manacor (PP) per haver votat a favor del català; quan un govern permet que ciuta-dans catalans tinguin problemes al passar el control de l’aeroport del Prat i, segons la Plataforma per la Llengua, cada dia hi ha passatgers que són obligats a canviar d’idio-ma; quan el ministre Wert diu que vol espanyolitzar els nens cata-lans…, de tot això i molt més se’n diu genocidi cultural.

Recomanaria al nostre govern i als serveis jurídics de la Generali-tat que no perdin el temps buscant alguna escletxa per contrarestar les sentències del Suprem i del

Carta de_Joan Espina PuigVic (Osona)

TC, perquè juguem en camp con-trari i l’àrbitre va a favor dels lo-cals, i si trobem una escletxa, ells en trobaran dues per al contrari. Aquest genocidi s’hauria de portar a instàncies superiors, com ara a Brussel·les o l’Haia

Carta de_Pere Turigas i RosetOlost

Tu pots, ell pot, tots ho podem fer possible

Totes aquelles persones que han estat lluitant anys amb minories, més aquelles persones desenga-nyades dels polítics i de les políti-ques desafortunades fetes durant anys, a partir d ela Diada ens han fet obrir els ulls a la resta del país i sacsejar la resta.

Vinguis d’on vinguis podem fer possible el que ens proposem amb aquestes eleccions del 25 de no-vembre d’enguany. Veient com ens tracten i que tirant del carro enca-ra rebem, és l’hora de donar suport al President del país i fer pinya amb ell, que ha sabut agafar el toro per les banyes, sense rancúnies, fi ns ara, i que compta amb un bon equip de polítics i polítiques al dar-rera. Així ens ho estan demostrant.

Decidim-nos a pensar que si vo-lem un estat propi l’ajudarem amb el vot, siguem d¡on siguem així ho hem de fer. Si tots anem a la una tindrà més força per aconseguir el que no tenim, i ho estimarem. Amb l’ajut de tots és possible que surti bé i a la vegada l’ajudarem a fer el llarg viatge cap a Europa en un fu-tur proper. Tot és possible.

Anima’t, que una il·lusió és una nació. Ho podem fer possible entre tots, i amb ganes. Fem-ho possible pel futur dels nostres fi lls.


19LaRella

//// OPINIÓ

Refl exions...

Article de_Zoé Garcia. Prats de Lluçanès

Perquè una altra educació és possible

Tots tenim, de forma natural, la capacitat i l’interès per aprendre. Els éssers humans som individus amb una curiositat innata, natural, però una curiositat per aprendre allò que ens interessa i encurioseix. Així doncs, el fet d’obligar a algú a “aprendre” allò pel que no sent curi-ositat, únicament acaba reprimint aquest interès per adquirir coneixe-ments.

Durant l’aparició dels primers pensadors, l’educació en les seves escoles es basava en la crítica de les teories ja existents (fi ns i tot les dels propis mestres) i, per tant, en la re-cerca de noves respostes a aquelles preguntes que tothom es formula, sense donar per bona cap resposta sense haver-la qüestionat i criticat abans. A més, la fi gura del mestre era només un guia en aquest procés d’aprenentatge.

Tot i així, actualment, la nostra educació, el nostre aprenentatge, han perdut el sentit i han deixat de ser la recerca de respostes, de les nostres pròpies respostes, a aque-lles preguntes que ens interessen, per passar a ser la memorització de respostes prefabricades que no donen peu al desenvolupament

natural de la nostra capacitat per anar més enllà, per investigar, per aprendre, convertint-nos, per dir-ho així, en “capquadrats”.

I és que avui en dia aprenem, o això diuen, sota un sistema edu-catiu que no afavoreix a ningú, un sistema que obliga als alumnes a passar hores rebent més i més in-formació, que pretenen que ens en-tri al cervell sí o sí.

“No parleu; seieu bé; preneu apunts; apreneu; traieu bones no-tes; no feu soroll; estigueu quiets; no rigueu... no penseu; escolteu; memoritzeu; no critiqueu; accepteu; no qüestioneu.”

Els professors no ens escolten. La nostra opinió no els interessa i mol-tes vegades obliden que l’educació és un procés en el que els alumnes tenen un paper principal. Seguei-xen els seus mètodes invariables i no són capaços d’adaptar-se a les capacitats i necessitats del grup, problema que és potenciat pel fet d’haver de seguir un currículum i un programa ja establert.

Les notes fan que deixem de ser persones per convertir-nos en sim-ples xifres d’un llistat que deter-minen, segons diuen, les nostres capacitats: un 9’6, un 2’4, un 5’1... Per què una simple xifra ha de de-terminar l’empenta, les ganes, la il-lusió o les capacitats d’un alumne? No hauria de ser així.

Tot això, però, no és exclusiva-ment culpa dels professors ni dels alumnes, ni molt menys, i és que el nostre sistema educatiu està es-tructurat de manera que potencia la competitivitat entre els alumnes

per les notes, la generalització de mètodes i, en general, la pèrdua del contacte persona a persona entre l’alumne i el professor. Alguns dels fets que fan que això sigui així són, per exemple, l’obligació de posar no-tes, haver de complir un programa i un temari concrets en un temps determinat, etc. I la veritat és que aquestes obligacions no afavorei-xen ni a alumnes ni a professors. Les notes són simplement un intent poc efi caç de refl ectir les capacitats dels alumnes amb una simple xifra, i això fa que els alumnes memorit-zin temporalment la informació per tal de treure bona nota a l’examen, però que a llarg termini no apren-guin gairebé res. A més, haver de complir un programa concret fa que s’estudiïn temes que no acostumen a interessar als alumnes, i llavors sorgeix una pregunta: l’educació no hauria de ser un procés natural i voluntari d’adquirir coneixements pel propi gust d’aprendre? Així doncs, és just i/o necessari que ens obliguin a estudiar allò pel que no sentim cap interès?

En defi nitiva, crec que l’educació hauria de ser un aprenentatge to-talment lliure en que els alumnes tinguéssim totes les eines necessà-ries per donar una resposta pròpia a les nostres preguntes a partir de l’experimentació i la demostració pràctica d’allò que creiem, amb un professor amb l’única funció d’acom-panyar i guiar aquest procés. Així doncs, haurem de seguir confi ant en què poc a poc i entre tots podrem construir una educació millor; per-què una altra educació és possible.

20 LaRella

EMPRESES DEL LLUÇANÈS

DIRECTORI

AGRICULTURA

ALIMENTACIÓ

ALLOTJAMENT

CONTRACTACIÓ D’ANUNCIS

1/2 ANYPER 1 ANY

PER

93 850 82 81 [email protected]

CONTACTA’NSNOU

LA RELLA-publicitat-

610 444 689

21LaRella

ANIMALS

BICICLETES

BARMÚSICAL

ASSEGURANCESCONSULTORIES

GESTORIES

BANCS I CAIXES

CONSTRUCCIÓ

EXCAVACIONSI

GRAVES


610 444 689


610 444 689

A DOMICILI

22 LaRella


610 444 689


610 444 689


610 444 689

DIETÈTICA ESTÈTICA

DIVERSOS

ESCURA-XEMENEIES

FLORS IJARDINS

FORNS DE PA

FORMACIÓIDIOMES

DIRARIS,LLIBRES,VÍDEOS

23LaRella

FOTOGRAFIAVÍDEO

HOSTALSBARS

RESTAURANTS

GASOLINERES

FUSTERIA MOBLES


610 444 689

INDÚSTRIA

24 LaRella


610 444 689


610 444 689


610 444 689


610 444 689

ÒPTICA SABATERIA

SALUTPINTURES

PERRUQUERIA

INSTAL·LACIONS I

ELECTRO-DOMÈSTICS

PERFUMERIAMERCERIA

PLEGAL

25LaRella


610 444 689


610 444 689


610 444 689

TALLERSMECÀNICS

SALUTDENTAL

SERVEISINFORMÀTICS

TREBALLSFORESTALS VIATGES

VINS I LICORS

TAXISSERVEIS

TRANSPORTS TINTORERIES

www.vilaweb.cat/llucanes

NÚM.316

26 LaRella

De Tots Sants a Nadal, l’hivern formal

5 de novembre del 2012 > 18 de novembre del 2012

/// EL TEMPS QUE HA FET ///

TEMPERATURA MÀXIMA graus

ORISTÀ15 de novembre

19,50

TEMPERATURA MÍNIMA graus

ORISTÀ7 de novembre

-3,60

TOTALS PLUJA REGISTRADA l/m2

SANT FELIU SASSERRA 12,4

LLUÇÀ 21,5

SANT BOI DE LLUÇANÈS --,-

OLOST 12,2

PRATS DE LLUÇANÈS 14,8

ORISTÀ 08,2

SANT BARTOMEU DEL GRAU 11,5

PERAFITA 13,8

INFORMACIÓ FACILITADA PER_ Lluçà: Jordi Compte / Perafi ta: SMC / Olost: Pere Bruch / Prats de Lluçanès: Josep M. Muntanyà / Oristà: Pere Cors / Sant Feliu Sasserra: David Morera / Sant Bartomeu del Grau: Lluís Corominas.

UNA MOSTRA DE BOLETS, QUE ENCARA SE’N FAN / F_Pere Cors

OLOST ORISTÀ PERAFITA PRATS DE LLUÇANÈS

SANT FELIU SASSERRA

SANT BOI DE LLUÇANÈS LLUÇÀ SANT BARTOMEU

DEL GRAU

DIA Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2 Màx Min l/m2

5 13,1 3,8 - 13,7 9 - 10,4 3,9 - 11,5 7,5 - 12,2 6,4 - - - - 10,7 5,1 - 12,5 7,2 -

6 12,9 0,1 - 13 0 - 12,1 0,4 - 12,5 5 - 12,6 5,6 - - - - 12,6 4,9 - 10,2 6,6 -

7 14,2 -1,9 - 14,9 -3,6 - 12,6 0,2 - 13 0 - 13,5 2,4 - - - - 13,2 3,1 - 10 4 -

8 16 -0,2 - 17,2 -1,4 - 14,6 1,7 - 15,5 1,5 - 15,6 3,8 - - - - 15,2 3,5 - 11,9 5,2 -

9 13,2 5,1 7 13,1 4,8 3,1 14,2 5,7 7,3 13 6 6,8 12,2 7,7 3,2 - - - 13,6 6,9 8 12,5 7,9 5

10 14,6 5,4 - 16,2 11,1 - 13,7 6,7 0,3 14 9,5 - 14,9 8,8 3,2 - - - 14,2 7,4 5 12,2 9,8 -

11 14,1 2,1 - 14,8 3,1 - 13,4 4 - 12 6 - 13,6 7 - - - - 13,4 4,9 - 10,7 7,1 -

12 14,1 -0,5 - 14,7 -1,6 - 13,3 2,3 - 14 1,5 - 13,7 4,5 - - - - 13,9 5 - 10,6 5,8 -

13 15,9 -1,1 - 17,2 -2,4 - 14,4 1,9 - 15 1,5 - 15,3 3,8 - - - - 15,5 4,1 - 12,7 6,5 -

14 16 10,1 - 15,7 12,3 Ip. 14 9,4 - 15,5 12 - 15,1 11,2 - - - - 16,3 10,1 - 12,8 10,5 -

15 18,8 5,9 - 19,5 6,1 - 17,1 6,4 0,1 17 6 - 17,6 8,6 - - - - 17,4 8,1 - 13,9 8,4 -

16 16,5 9,6 - 18,1 10,1 - 13,8 8,9 0,2 14,5 8 - 16,2 9,6 - - - - 15,4 9,5 - 13,1 9,5 -

17 12,2 9,9 5,2 12,2 9,9 5,1 10,7 9,7 5,8 11,5 10 8 11,4 11,1 6 - - - 11,4 9,3 8,5 11,5 9,4 3,5

18 14,7 8,3 Ip. 16,1 8,8 - 12,9 6,6 0,1 13,5 10 - - - - - - - 13,7 8,6 Ip. 11,4 8,9 3

EL TEMPS ////

27LaRella

LaRella 316

Documents

Transcript of LaRella 316