La antiga Roma

La vida a la antiga Roma: les seves classes socials

L’exèrcit romàL’expansió de l’Imperi romà

La vida a la antiga Roma

Les classes socials que es varen distingir i que per causa de tensions i evolucions varen anar canviant, van ser: Patricis, plebeus, clients, lliberts i esclaus.

Els canvis es van produir a les següents èpoques A la Monarquia A la República Al Principat Al Dominat

A la Monarquia

Homes lliures i no lliures Patricis

Són el primer graó social i ocupen els poders públics en exclusiva. Dirigeixen la vida de Roma.

Clients Eren els estrangers o refugiats

pobres sota la protecció dels Patricis.

Els corresponien lluitant a les guerres i en qualsevol treball que els hi demanessin

Plebeus Són la població, la multitud. També

estaven els clients enemistats amb els patricis. No podien participar en lo polític ni en lo religiós.

Esclaus Aquí estan els presos de guerra. No

tenien cap dret. Feien els pitjors treballs de per vida. Donada l'expansió de Roma, van arribar a ser molt nombrosos.

Ciutadans : Patricis i plebeus Plebeus

Lluiten per tenir els mateixos drets que els Patricis: per l’equiparació política

Creixen per causa de les annexions i conquistes.

Interessava que paguessin impostos i fossin al servei militar.

No ciutadans: Lliberts i esclaus Clients, Lliberts i esclaus

Els clients varen ser absorbits per la Plebs arribant a desaparèixer. Els esclaus protagonitzen revoltes.

A la República (509 a 27 a.C.)

Al Principat (27a.C. al 284 d.C.)Sota el mandat d’August es modifica la

jerarquia si bé continua basada en la riquesa.Ciutadans lliures rics i ciutadans lliures pobres.No ciutadans, lliberts i serfs.Els esclaus augmenten, hi ha famílies amb més

de 500 i, a tota Roma, hi ha 250.000.Augmenten els Lliberts per que hi ha moltes

alliberacions per testament.Els clients segueixen existint per que sempre hi

ha algú més ric a qui servir.

Al Dominat (235 d.C al 565 d.C)Apareix una nova classe social intermèdia

entre els homes lliures i els esclaus: són els Colons.Persones lliures que cultivaven les terres que

no eren de la seva propietat i que no la podien abandonar. Per treballar-la, pagaven un cànon o una renta anual en diners o espècies.

L'exèrcit romàRequisits per ser legionari

1.Mesurar 1.75 m d’altura2.Ser prim i musculós amb bona vista i oïda.3.Llegir, escriure i ser ciutadà romà4.Jurament d’obediència i de no desertar

Instrucció i entrenament

Quatre mesos d’entrenamentMarxes forçades de 30 km en cinc horesDesprés, carregats amb el material de

combatL’equip pesava 30 kg i les armes i defenses

més de vint.Tres marxes al mes durant 25 anys eren una

de les causes pel que aquest exèrcit era superior a qualsevol altre.

Dur entrenament de combat que incloïa lluita amb espasa, llançament de javelina.

La jerarquia a l’exèrcit1. L’emperador2. El prefecte del pretori (equivalent a l’actual

ministre de guerra)1. Assistit a Roma per:

1. El prefecte de les cohorts pretorianes2. Els oficials3. Els centurions

2. A les províncies:1. Un general

3. Al comandament d’una legió havia un comandant (llegat), 7 oficials, 6 tribuns i 59 centurions

Organització de les tropesLa base de l’exèrcit era la Legió. S'identificava amb

un regiment d’infanteria pesada.Al segle I a.C. una legió es formava per:

5.120 homesDividits en 10 cohortsCadascuna d’uns 480 homes, repartits en sis

centúries de 80 homes cadascuna.Una centúria es componia en 10 contubernis Dos centúries formaven un “manipulo” (un dels molts

quadrants d’atac en l'estratègia militar romana).Un exèrcit el componien normalment quatre

legions podent arribar fins a cinc.

Desplegament en el camp de batalla Als primers temps un exèrcit es dividia en 1000 homes els quals es dividien

segon el seu nivell econòmic: els més rics estaven armats com els hoplites grecs: llances llargues, espases, cuirasses i escuts. les altres quatre categories tenien molt menys armament i molts no portaven armadures i

només feien servir armes del tipus de les ondes.

Representació d’una Legió dividida en cohorts

L’expansió a l’Imperi RomàFundada en el 758 a.C..

Hi ha moltes llegendes respecte de la fundació de Roma. La més coneguda diu que Ròmul i Remo, fills d’una vestal de la casa Real d’Alba Longa, varen ser abandonats per la seva mare i que una lloba els va alletar. Que Ròmul hauria estat qui delimités amb una arada el perímetre de la ciutat de Roma.

La ciutat de Roma sorgí dels assentaments de tribus llatines, sabines i etrusques, essent els seus primers habitants de Roma els dels 7 turons, en la confluència entre el riu Tiber i la Via Salaria a 28 km del mar Tirrè.

L’expansió de Roma als seglesIV a.C.Annexió d’Etruria, lluita amb els pobles del nord mentre pacten amb els Samnites del Sud.

Passat el perill de les incursions Gales del Nord, els pobles de les lligues Llatines es revelen i, finalment, Roma, els venç atorgant-los privilegis que consolidaran la relació aconseguida per la força.

III a.C.Roma va culminar la unificació de la Península Itàlica i Cartago va desenvolupar un procés d’expansió a Iberia i les illes mediterrànies.

A la I Guerra Púnica, Roma i Cartago varen lluitar pel control de la illa de Sicília. L’atac púnic a la ciutat de Messina va provocar la intervenció armada del senat romà.

L’expansió pel mediterrani al segle I aC i l’imperi d’August

Roma va adquirir un caràcter imperial des de la dècada de 130 a.C. amb l’adquisició de la Galia, lliria, Grècia i Iberia i, definitivament amb l’anexió de Judea i Àsia

L’IMPERI ROMÀ DESPRÉS DEL GOBERN D’AUGUST

Durant el seu mandat, l’àmbit mediterrani va viure una etapa de tranquil·litat i prosperitat, va ser la anomenada Pax Romana . Autèntica era daurada d’aquesta civilització.

L’Imperi romà sota el poder de Trajano. Al any 101, va llençar una expedició contra la Dàcia, ocupant-la, finalment a l’any. Al 107 va marxar amb el seu exèrcit més cap a l’est i es va annexionar el regne. Després d’un periode de pau dins l’Imperi, al 113, va llençar la seva campanya final contra Partia arrivant a aconseguir la màxima expansió de l’Imperi romà en la seva història.

Delimitacióde L’Imperi romà des de August fins a Nerò i a l’època de Trajano

La caiguda de l’Imperi romà

La caiguda de l’Imperi romà ja no es podia frenar i, a l’any 395 d.C., l’emperador Teodisi el va dividir en dues parts:

L’imperi romà d’occident que va sucumbir sota l’atac dels bàrbars al segle V d.C.

Imperi romà d’Orient que es va extendre fins el segle XV d.C.

Teodisi

Ja hem arribat al final !!Tot això ho hem fet.....

El Nicoel Joel

iel Jaume

EL JAUME, EL NICO I EL JOEL HAN PRESENTAT EL SEU TREBALL.