Edició de LleidaDISSABTE · 17 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14579 - AVUI / Any XL. Núm. 13449 - EL PUNT

1,50€

1801

10-1

1825

54V

1344

95-1

1607

88w

#pensionsdignes

11.00 Lleida

Plaça Sant Joan

NO TÉL’escola

POR17.00 Barcelona

Rda. Sant Pere - Pg. de Gràcia

ESCOLA · Som Escola surtal carrer avui a Barcelonaamb el lema “L’escolacatalana, democràtica icohesionadora, no té por”

PENSIONISTES · La UGT,CCOO i la Plataforma de laGent Gran convoquenprotestes arreu del paísper unes pensions dignes

P6-16

Demà gratis ambEl Punt Avui

El CD deMans ManetesL’Alguer: paraules, cançonsi veus de minyons

L’ESPORTIU

Juve-Real Madrid,Liverpool-City iSevilla-Bayern, enla Champions

El Barça,contrael Romaa quarts

Cinc mesossenseCuixart niSànchezConcentracions a lesplaces del país per tald’exigir la llibertat delspresos polítics

La concentració davant la Paeria de Lleida, que va quedar absolutament plena de ciutadans clamant per la llibertat dels ‘Jordis’ ■ ACN

Rajoy usa el 155per destituirel director deDifusió

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE MARÇ DEL 2018

hi ha hagutprou amb la

tragèdia d’un nen,multiplicada fins al’infinit pels mitjansde comunicació, per-

què Espanya oblidi Catalunya. Ambuna explicació senzilla –una coalicióculpable de corruptes i fanàtics– i unarepressió ultramediatitzada, els cata-lans, de cop, han deixat d’existir alsmitjans de Madrid i ara la societat es-panyola, amb les excepcions que esvulgui, es dedica a debatre sobre si calaplicar la cadena perpètua, sí o sí, alsdolents-dolents. El mecanisme clàssicper anestesiar una societat política-ment immadura que, alhora, serveixper intimidar definitivament les restesd’una esquerra dividida entre els po-rucs i els prosistema.

El nen dissortat els ha estat útil perliquidar, d’una revolada mediàtica,qualsevol conat de reflexió sobre elsdrets polítics dels catalans, la discrimi-

nació de les dones o la dignitat dels ju-bilats. Al carrer, les televisions de Ma-drid només ensenyen multituds –tu-multos, que diuen ells– disposades alinxar una dona homicida amb símpto-mes –evidents i esfereïdors– de pro-blemes mentals. Després de les càrre-gues a Catalunya, la Guàrdia Civil harecuperat definitivament la bondat abase de reiterar, un cop i un altre, queha resolt un cas tan evident que fa sos-pitar que la investigació ha estat allar-gassada amb finalitats propagandísti-ques.

Les víctimes dels delinqüents co-muns han substituït les del terrorismed’ETA a l’hora del culte a la personali-tat de l’Estat. El ministre Zoido ha re-but una bufanda del nen mort i la vice-presidenta Sáenz de Santamaría s’haposat a somicar en directe recordant-se de la família al programa de Susan-na Griso. Mirant els magazines mati-nals de Tele 5 i Antena 3, tot ha tornata la correcció del regim del 78. Sónmassa immorals per adonar-se quese’ls nota. Molt. Massa. Pobre Gabriel.Pobra Espanya.

N’

Keep calmSalvador Cot

Pobre Gabriel,pobraEspanya

Les víctimes dels delinqüentscomuns han substituïtles del terrorisme d’ETAa l’hora del culte a lapersonalitat de l’Estat

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

í, que un jutge condicioni qui hade ser el president de la Generali-tat és humiliant i intolerable, pe-

rò em sembla que haurem de ser tole-rants si no volem ser objecte d’humi-liacions més acusades. La Guàrdia Ci-vil es va personar dijous al Palau de laGeneralitat per escorcollar-lo. Fa unsmesos, un conseller va impedir unapersonalització semblant fent valer laseva autoritat al portal de la casa. Di-jous no hi havia conseller a mà perquèno tenim govern, i la Guàrdia Civil vaentrar al Palau com si fos a cal sogre.“Como Pedro por su casa”, deuen dirells i el jutge que els guia. Als portals,del cel o de la terra, només hi ha unPedro, i és el que té les claus de la ca-sa. On és el nostre Pere? Les claus delPalau de la Generalitat són en mansde personal subaltern que no pot plan-tar cara a jutges i policies. No és que jocregui que si hi hagués hagut governels agents no haguessin entrat igual-ment, passant per sobre del consellero el president que els hagués anat a re-bre, però la irrupció hauria estat mésescandalosa. Tenim un govern o unapresidència a Brussel·les que té la fun-

S

ció de denunciar a Europa i al món elsabusos judicials, polítics i policials quel’Estat practica sobre l’expressió de-mocràtica de Catalunya. Un govern iuna presidència a Barcelona, no refor-çaria aquesta denúncia quan fossinobjectiu d’abusos i escorcolls? El go-vern de Madrid i la seva lleial oposicióvolen que Catalunya es regeixi amb ungovern autonòmic. També l’escorcolla-rien? Si ho fessin, no quedaria encaramés en evidència el seu caràcter re-pressiu? Hem de tenir un Pere a casanostra.

El mateix dia van escorcollar Òmni-um Cultural, entitat amb més de cent

mil socis. Com diu Marcel Mauri, pre-sident en funcions –l’autèntic, JordiCuixart, és a la presó–, no hi ha capentitat cultural a Catalunya, a Espa-nya i potser a Europa que en tinguitants. Ganes d’humiliar. Soc socid’Òmnium de naixement. De naixe-ment d’Òmnium, vull dir. Uns anysl’entitat em va contractar perquè fesclasses de català a dues escoles. Va serdesprés d’un altre escorcoll i d’unaclausura, aquests patrocinats perFranco. El govern de la Generalitat en-cara no havia pogut elaborar una lleique garantís l’ensenyament del catalài Òmnium va fer de suplent momenta-ni. La persona que coordinava els cur-sos s’ha allunyat d’Òmnium perquèpensa que Òmnium s’ha allunyat d’ell.Res a dir-hi. Ara: m’hauria agradatsentir-li una expressió de solidaritatdavant aquest altre escorcoll. Òmniumtambé és el que havia estat. Amb mésmotiu hauria fet bonic que els partitsde l’oposició haguessin anat a protegirles portes de la institució que aspirena governar. Calla, que no volen passarper tumultuaris o sediciosos. Que faci,la Guàrdia Civil.

“En un mateixdia, la policia irrompa la Generalitat i aÒmnium

Vuits i nous

Més escorcollsManuel Cuyàs

e posat aquest títol perquè, sin-cerament, no he trobat una de-finició millor. Però si els ha fet

mal d’ulls, a banda de disculpar-me’n,sàpiguen que no és meu: és de la secre-tària de Polítiques Socials de la UGT,Carmen Barrera, que setmanes enrerees va referir en aquests termes a la pu-jada de les pensions aprovada pel PP.“És una pujada de merda”, va dir. Jono sé si és “una pujada de merda” ouna merda de pujada, però és fàcilcomprovar que, en els darrers cincanys (des que es va aprovar la reformadel PP, el 2013), els jubilats d’aquestpaís (i els del país del costat, és clar)no han parat de perdre poder adquisi-tiu. Eren molts anys sentint la canço-neta aquella que un dia ens quedaríemsense pensions, que els que esperemarribar a cobrar-ne algun dia ens enquedaríem sense perquè les misses noarribarien. Ara ja està clar que no, queaixò no és cert. Tindrem pensions du-

H “Avui, senyorsmeus, tots al carrer.I potser també lasetmana vinent

rant molts anys, sí.. Però seran unam... de pensions perquè hi haurà unespujades de m... Les pensions, final-ment, estan garantides. Però, per qui-na via? Per la de retallar-les i per la desuggerir-nos, ai las, un pla de pensionsprivat. PP i PSOE van pactar un pla(no ens oblidem que el 2011 Zapateroja va ampliar l’edat de jubilació als 67anys i va augmentar el període de càl-cul de la base reguladora) i l’estan exe-cutant sense pietat. És una vergonya, iés una vergonya que està mobilitzantcada cop més pensionistes d’aquest

país (i del país veí), en un movimentque amenaça de convertir-se en elprincipal maldecap d’un Rajoy que en-cara té la barra de prendre el pèl alspensionistes dient-los que no els potapujar la paga perquè el PNB no li ga-ranteix els pressupostos. És una ver-gonya, una vergonya que farà que avuimilers de ciutadans surtin al carrer(tornin a sortir al carrer) amb tota laraó. I jo, com que quan sigui gran vullser jubilat (dec tenir una edat, perquèabans quan m’ho preguntaven deiaque volia ser mestre o periodista),m’hi sumaré. Tots, hi hauríem de ser. Iunes hores més tard, a la manifestacióen favor de l’escola catalana, perquèno hi ha dret que ataquin com ataquenla immersió lingüística i que acusin elsmestres d’adoctrinament. Què s’hancregut? Avui, senyors meus, tots alcarrer. I probablement la setmana vi-nent. I l’altra. Que les revolucionssempre arriben a la primavera.

Pensions “de merda”Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

La comunitat educativa sorti-rà aquesta tarda als carrers

de Barcelona en una gran manifes-tació per defensar el model d’escolacatalana de l’amenaça d’involucióque arriba ja sigui dels plans del go-vern espanyol de liquidar la immer-sió lingüística imposant el castellàcom a llengua vehicular, de propos-tes polítiques que busquen recen-tralitzar i uniformitzar l’educació ode denúncies judicials com les inter-posades arran de l’1 d’octubre, quepretenen coaccionar els mestres al’hora de tractar a classe els temesque afecten la societat catalana.Aquests atacs, llançats des de la de-magògia i des de plantejamentsideològics, s’han intensificat ambl’aplicació de l’article 155 i la destitu-ció del govern i han generat incerte-sa i indignació a parts iguals no no-més en la comunitat educativa sinóen general a tota la societat, que fadècades que consensua aquest mo-del d’escola i en constata el seu èxita garantir la integració d’una solacomunitat competent en les duesllengües cooficials.

El que està en risc no és la im-mersió lingüística en si –avalada enrepetides ocasions pels resultatsacadèmics i per organismes inter-nacionals–, sinó la segregació delsalumnes segons la seva llengua ma-terna, la cohesió social i la igualtatd’oportunitats dels nens i nenes deCatalunya. És per això que avui ésespecialment important enviar unmissatge clar i contundent de su-port a l’escola catalana, al seu mo-del i als professionals que el fan pos-sible. I la millor manera de fer-lo visi-ble és omplir altre cop el carrer depares i mares, famílies senceres,mestres, directors d’escola, funcio-naris, etc., en un clam massiu, cívic itransversal per sobre d’ideologies,que recordi i deixi clar a qui corres-pongui que la societat catalana estàal darrere de la seva escola.

L’escola seràsemprenostra

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La cantant barcelonina fa més de trenta anys queva debutar i quasi 25 que va publicar el seu primerdisc, i per celebrar-ho presenta nou treball, Temporubato, on alterna les seves cançons amb poemesde Federico García Lorca, Rafael de León o un tan-go de Gardel.

DOCTORA EN SOCIOLOGIA PER LA UB

Un nou treball

La sociòloga i investigadora de la UB és coautoradel llibre Les veus del professorat, que analitza desdel punt de vista dels professors la utilització deles llengües a l’escola, la immersió lingüística, lautilització vehicular també del castellà, sense im-posicions, i el suport del professorat al model.

-+=

-+=

Art i astronomiaEugènia Balcells

Els professors i la llenguaVanessa Bretxa

-+=

Mayte Martín

L’artista, una pionera de la creació audiovisual ca-talana, i Michael Benson, cineasta i fotògraf nord-americà, conjuguen el món de l’art i la ciència enuna mostra, La bellesa de l’Univers (Cosmocaixa)que fa un recorregut poètic pel cosmos, des de laTerra fins als límits de l’univers observable.

ARTISTA AUDIOVISUAL

CANTANT

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE MARÇ DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Deixeu l’arttranquil

uan ens fa mal el queixal, anem al dentista. Quan unaaixeta perd aigua, fem venir a casa el llauner. Quan

surt fum del cotxe, ens refiem del mecànic. En aquestessituacions problemàtiques sabem que no ens queda capmés remei que recórrer a un especialista. Ah, però, quanes tracta de qüestions d’art se sol deixar de banda elsque hi entenen. Ho hem vist en l’afer Sixena: polítics,advocats i eixelebrats de les xarxes socials han convertitel patrimoni en un instrument per al seu interès que, iaquest és el gran mal, xoca amb la seva preservació per a

les futures generacions. Sixena noés un cas aïllat. L’Ajuntament deCervera ha anunciat que té laintenció de retirar de l’edifici de laPaeria la seva galeria de retrats demonarques espanyols, des dels ReisCatòlics fins a Ferran VII, ambl’argument que “simbolitzen unaèpoca fosca i negativa per a

Catalunya”. Cal aclarir que aquí, a diferència de Sixena, nohi ha cap amenaça per a la conservació de les obresperquè es traslladaran al Museu de Cervera, on estractaran amb suma cura. Dit això, historiadors de l’artde gran prestigi (molts d’ells, per cert, compromesosamb la causa independentista) no avalen aquestadecisió política perquè suposarà suprimir un espaipatrimonial únic al país amb 300 anys d’història. Cerverahauria d’escoltar els professionals i rectificar. Deixem l’arttranquil. I no siguem tan immadurs amb el passat mésincòmode: assumir-lo no vol dir venerar-lo.

Q

Els expertss’oposen a laretirada delsretrats reialsde la Paeriade Cervera

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/wyorur

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Ser-rano i Carles Sabaté (Nacional), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llen-gua), Jordi Molins (Disseny), Montse Martínez (Apunts), Marcela Topor (Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció),Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques) i Anna Puig (Comarques Gironines).

Accedeix alscontinguts del web

1any

El fre al populisme i laislamofòbia a Holanda alleuja elcontinent davant la “primaverapatriòtica” de Jean Marie LePen i Donald Trump.

10anys

20anys

Les 87 tones confiscades el2007, la xifra més alta delsúltims 7 anys. La costacatalana, nou paradís delstraficants.

L’Església demana perdó pels“errors” de molts cristiansdurant l’Holocaust. Israel criticael document del Vaticà i elconsidera insuficient.

Europa respira Rècord d’haixix Perdó amb retardTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

o som una socie-tat especialment

mobilitzada. No hoérem abans, quan no-més sortíem a reivin-dicar festivament l’On-

ze de Setembre, ni ho som ara a pesardel màsters en mobilitzacions que hemcursat els últims dos anys i mig arrandel procés sobiranista. Sí que és certque els carrers són més nostres quemai perquè a banda de fer-los servirper circular, anar a comprar, passejaramb la família o córrer curses de totamena, els últims temps els hem fet ser-vir tot sovint per reivindicar els nostresdrets nacionals, per protestar contradecisions judicials que ens semblen in-justes, per solidaritzar-nos amb conciu-tadans perjudicats per aquestes deci-sions, per votar en eleccions legals peròil·legítimes i referèndums legítims peròil·legalitzats –per cert totes i tots ambel mateix resultat–, per rebre cops deporra dels que feia 40 anys que no re-bíem, per aturar el país en protesta perla violència policial contra ciutadanspacífics, per fer costat al Parlament endies històrics, per condemnar l’abolicióde l’autogovern, per reclamar la lliber-

tat dels presos polítics... o, com avui, perdefensar l’escola del país. Ja ho veiem,ja, que la mobilització dels ciutadans noés garantia que s’arregli res, quan el quehi ha al davant és un estat que no volcanviar, que de les seves misèries en facondecoracions i amb la immensa ma-joria de la ciutadania desinformada,narcotitzada i incapaç de reconèixer lesbarrabassades del seu estat ni tenint-les davant del nas. “Els catalans estansols”, diu l’escriptor gallec Suso de Toro.I els espanyols, cecs, podria afegir. I aixíel rescat dels bancs, i el desfalc del fonsde les pensions, i la brutalitat de l’1-O, iun 155 versió xec en blanc, i la repressió,i la retallada brutal de la llibertat d’ex-pressió, i el doble raser judicial i policial,i la persecució d’uns polítics catalansque poden fer vida normal a Europamenys a Espanya, i les destitucions decònsols i les pressions a ambaixadors, iaixí també l’empresonament de pacifis-tes com Jordi Cuixart i Jordi Sánchezper “oposar-se amb violència a una ac-ció policial”... Ahir es complien cinc me-sos que hi són. I hem tornat a trepitjar elcarrer per exigir la seva llibertat. Comtambé fa Amnistia Internacional. I tan-mateix no puc evitar preguntar-me sifem prou.

N

Full de rutaToni Brosa

Cinc mesos

Cal seguir denunciant que hiha presos polítics i exigint laseva llibertat

“No hi hadiferènciasubstancial entre uncamp de refugiats iun suburbi marginal

empre he cregut que l’al·legoriad’Orwell en la novel·la 1984 erauna premonició sobre la capaci-

tat totalitària d’un règim polític qualse-vol, en què el control de la ciutadaniaesdevé una norma habitual. Que aixòtingui lloc ara mateix en el si de les de-mocràcies liberals –fortament tecnifi-cades– ens ratifica la visió que el propiautor copsà en la retòrica de Kafka:“Què, i quant saben de nosaltres?”, re-presenta el prolegomen d’una societatglobal sotmesa a estricta vigilància enel context de les estratègies de segure-tat i d’exclusió transnacionals.

UNA TECNOBUROCRÀCIA dòcilment accep-tada per una població que forma part acti-va dels vehicles de control social, mitjan-çant les noves tecnologies i la telefonia mò-bil –tampoc cal oblidar els milions de siste-mes òptics que ens vigilen. L’anonimat i laidea de secret han entrat en crisi. La petitaescletxa de la privacitat –l’autonomia de lainvisibilitat inclosa– ha col·lapsat davantla fascinació que exerceix el fet de compar-tir, fins i tot el més petit detall –anecdòtic opueril–, via xarxes o qualsevol altre dispo-

S sitiu de socialització en massa.

LA DISTÒPIA D’UN ESTAT omnipresent enl’existència quotidiana s’ha materialitzat abastament. Omnipresència que troba laseva dimensió més tràgica en els mètodesd’exclusió a les zones frontereres: barre-res, sovint invisibles, que limiten el lliuretrànsit de persones. Milions d’individusforçats a confinar-se –si no a esdevenir unsimple nombre sense nom– en un procés aescala planetària que demana la gestió dià-ria de milions de dades interconnectades iel seu flux i intercanvi indiscriminat entreels operadors d’aquestes. Un “Big Data”

gairebé infinit que crea diferències absolu-tes entre éssers. Fora del sistema, la pobla-ció flotant –sigui quin sigui el seu estatus–es veu proscrita en els confins d’allò quel’antropòleg Michel Agier denomina com a“corredors de l’exili”. Espais indefinits ons’adotzenen per a tota la vida dones i ho-mes a milers sense un destí esclaridor. Nohi ha diferència substancial entre un campde refugiats i un suburbi marginal –allòque els caracteritza és la seva condició su-pèrflua en oposició a les zones d’inclusió i,així mateix, l’absència generalitzada d’es-perança.

L’ESQUEMA DE LA MODERNA societat totali-tària exigeix acceptar que el món és unagran presó a cel obert. L’antiga divisió en-tre classes s’ha simplificat. L’essencial ésmantenir la segregació –amb el suport dela legislació i la burla a l’estat de dret. Comsosté Zygmunt Bauman, “l’únic sentit deformar part d’un camp de refugiats és quehom no forma part de res, és un estrany encos estrany, un intrús en la resta del món”.Nosaltres, també, som alhora frontera i vi-gilants, sota la mirada atenta i constant delGran Germà.

Jordi Solà. Escriptor

Frontera i distòpiaTribuna

Retirarestàtuesb L’Ajuntament de Barcelonaha retirat l’estàtua d’AntoniLópez i López, perquè va ferfortuna amb el comerç d’es-claus. Ramon Berenguer IVallà al costat de murallesguerrejà i feu matar almorà-vits. Fora! Els almogàvers,guerrers que massacrarenmig Grècia. Fora les plaquesamb els noms dels carrers Al-mogàvers, Roger de Llúria,Roger de Flor, Bernat de Ro-cafort! Els anarquistes, van ferles seves malifetes, no? Forala plaça Durruti! L’Església ca-tòlica té els seus episodis deviolència. A terra els temples!Cristòfol Colom va descobrirAmèrica, fet fonamental per al’esclavatge, la mort de mi-lions d’aborígens i la rapinyadels seus tresors. La seva es-tàtua, fora! Plaça del Rei, avin-guda Maria Cristina, hotel ReyJuan Carlos I. Fora! S’ha decontextualitzar, en el temps i

les circumstàncies, el com-portament dels personatges iorganitzacions polítiques i so-cials. A partir de quin tempshistòric es poden perdonar elspecats i malifetes? Reflexio-nem-hi i no caiguem en la de-magògia de demonitzar elnostre passatJORDI LEAL i GIRALTBadalona (Barcelonès)

Motius pera la secessiób No m’havia plantejat unasecessió, però la història imolt especialment el governcentral m’impulsen a fer-ho.Catalunya, pel nostre caràctertreballador i emprenedor somla locomotora econòmicad’Espanya; però per a aquestafunció cal cuidar i fer les ex-portacions més ràpides i con-seqüentment més barates isegures per als elements peri-bles. No es comprèn que l’eixdel Mediterrani no estigui aca-bat i l’intent de fer-lo passar

per Madrid. Per què el primertren d’alta velocitat es va ferunint Sevilla i Madrid? No es-tic en contra de la solidaritat,però quan és excessiva ofega ino es pot acceptar que algu-nes autonomies quan rebenels nostres diners disposin demés recursos que nosaltres imenys encara que la nostraaportació no sigui agraïda nireconeguda. Per què la Gene-ralitat ni tan sols pot legislarsobre l’horari del tancament iobertura de les nostres boti-gues i que aquests ens siguinimposats des de Madrid? Perquè Rajoy diu que aquí el cas-tellà està perseguit? Noméscal mirar la cartellera dels ci-nemes i televisió, els quioscosi escoltar la gent pel carrer i,tot que el català és la llenguade Catalunya, és difícil que ales botigues ens atenguin encatalà. L’informe Pisa afirmaque els alumnes en finalitzarparlen i escriuen millor el cas-tellà que en algunes autono-mies que no són bilingües.

Aquesta declaració provocaenfrontaments i temor de ve-nir per por de no ser entesos.Tant el PP com Ciutadans sónuna fàbrica d’independentis-tes.MARIA ROSA MAS SOLÀBarcelona

Pensions

b Soc pensionista del 0,25%.He vist les grans manifesta-cions de protesta i permeteu-me que pregunti: era una ma-nifestació de vells o d’una so-cietat envellida? D’on no n’hiha no en pot rajar. oi? I si no hiha joves que paguin els vellsno podem cobrar. De la mos-tra generació de postguerresen diuen del baby boom... des-prés ha vingut la generacióque em remet a la novel·lad’Henri Bordeaux La peur devivre” o si voleu al vell aforis-me carpe diem. Tota la restasón excuses de mal pagador.JOAN MARTORELL I BARBERÀMatadepera (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE MARÇ DEL 2018

John Carlin, PERIODISTA I ESCRIPTOR

“A Madrid no n’hi ha prou d’anar contral’independentisme, s’ha de menysprear”

La frase del dia

“Hauríem deposar-nos d’acorden per on esquerdarl’Estat en comptesd’esquerdar-nosnosaltres

l gran repte actual és aclarir-nos so-bre allà on som. Per això, circulendiversos relats sobre el què i el com

sortir-ne. En el soroll dominant, el relatmés cridaner i que sembla que s’imposa ales xarxes és el que no fa cap correcció so-bre el discurs d’abans de l’1 d’octubre. Elsqui assagen relats alternatius, per ara, noreïxen a explicitar-los prou, de manera quehan d’aguantar una allau de crítiques sec-tàries que no fan gens de bé a la lluita per lademocràcia que ens espera. M’aventuro,doncs, a fer el meu relat.

VEIG QUATRE MOMENTS de la història cata-lana recent en clau d’estratègies de conflic-te. El primer: 1970-1978, caracteritzatper una guerra de moviments. L’oposiciódemocràtica porta la iniciativa (especial-ment a Catalunya) i planteja una rupturademocràtica. El pacte de la majoria del’oposició amb el franquisme, frena en sec iimposa la reforma. El segon: 1979-2000,on l’afermament del règim de la transicióobliga a una guerra de posicions. D’unabanda es despleguen, pas a pas, elementsde democratització, d’autonomia i d’estatdel benestar. De l’altra, l’Estat aprofitaqualsevol circumstància per recentra-litzar, també pas a pas, i aplicar polítiquesque facin retrocedir els avenços aconse-guits en l’anterior guerra de moviments.Les esmenes perdedores de Fraga a laConstitució del 78 esdevenen així pro-grama del PP i de FAES; i acaben interio-ritzades per tot l’Estat: la casta oligàrquicai burocràtica i la Santíssima Trinitat depoders.

EL TERCER: 2000-2017, viu nova guerra demoviments. El PP d’Aznar, envalentit, volaccelerar el procés de rearmament del’aparell central i de reinterpretació de laConstitució; i a Catalunya, conscients de laliquidació agònica de l’autogovern, es fa unmoviment fort, amb suport de més del80% del Parlament: la proposta d’Estatutfederal. Al qual segueix l’altre movimentsentència del TC liquidadora del pacte

E constituent. I a la vegada onada per l’auto-determinació i la independència fins l’ud’octubre. Fa 18 anys que hi ha movimentsde cavalleria en ambdues direccions. L’Es-tat desbocat i la gent de Catalunya recupe-rant un programa de ruptura que alhora ésde règim i d’Estat.

EL QUART: 2017-20?? A diferència del perío-de 76-78, en aquest moments la Casta no técap intenció de negociar res i opta per la viade la terra cremada. Això que d’una bandaajuda a fer pujar l’independentisme des deles cotes d’un sol dígit fins al 50%, encara nodona prou força per derrotar la via policial-judicial i confiscadora que ha emprès l’Es-tat, amb el suport de la UE. I aquesta anàlisidarrera és la que no està compartida enaquests moments pel conjunt del movi-ment republicà. Una part del movimentamb Junts per Catalunya al davant viuenencara en una fase de guerra de movi-ments, sense adonar-se que la cavalleria es-tà esgotada, que cal refer trinxeres, recu-perar cotes, curar les ferides i promourel’ampliació del gruix de les pròpies files i elcreixement dels aliats interns i externs.

TOTA LA GENT QUE ha pres posició a favor dela República catalana té clar que calia rea-litzar el referèndum. Ara bé, no hi ha gensd’acord en què s’havia de fer després i enquè s’ha de fer des d’ara. I alguns, amb bonafe i moralment dolguts amb el que passa, i

d’altres, més maquiavèl·lics, pensant enguanys partidistes a curt termini, noméscontinuen proclamant la continuïtat de laguerra de moviments amb la cavalleriallançada, sense avaluar on és la part febledel front, les esquerdes que s’estan produ-int en la rereguarda i el nombre de ferits dela batalla anterior. Aquesta posició pot serlegítima mentre no sigui expressada ambvirulència contra la resta de componentsdel que se suposa que hauríem d’estar almateix bàndol. Però s’arriba a llegir alTwitter una cosa com: “Baixes en la lluitaper la República: ERC (Amb un pres que espensava que no aniria a presó); PDeCAT;Òmnium; AMI (Associació Municipis Inde-pendència). Ens queden: Puigdemont,JxCAT i CUP. I el Poble Català ni hi és, ni sel’espera.”

COM RESPONIA un altre tuitaire irònica-ment: “N’hi ha que pensen que l’única cosaque atura la República Catalana és que a al-guns dels nostres els falten pebrots o sónuns traïdors. El fet que la meitat de la pobla-ció catalana no ho vegi clar i que tinguemun Estat en contra, amb el suport de la UE,no és cap problema. Diuen: no volem tor-nar a l’autonomia. Per això maniobremperquè s’hagin de tornar a fer eleccions au-tonòmiques. On farem campanya contracovards i traïdors autonomistes. I tindremmés escons al Parlament autonòmic. I comque no hi haurà majoria independentista,tornarem a l’autonomia; però legítima-ment i amb més diputats.” Quan l’Estatque sembla tan omnipotent està presen-tant fissures i fractures, no es tracta potserde posar-nos d’acord per on esquerdar-lo aell en comptes d’esquerdar-nos nosaltres?Com deia Oriol Junqueras en el seu recentarticle amb Marta Rovira: “ El que ja no tor-narà és l’autonomisme, a menys que en llocde sumar complicitats les reduïm. El camímés ràpid per tornar a l’autonomisme éstornar a ser una minoria sorollosa.” O bé elque recordava sovint Joan Puigcercós: “Elprincipal enemic de la Catalunya lliure és laCatalunya pura.”

Josep Huguet. Enginyer industrial i llicenciat en història

El relatTribuna

SísifJordiSoler

o parlo d’estratè-gies polítiques. Ni

de si convé contrar i re-contrar i Sant Vicençper presentar un candi-dat suficientment

(in)ofensiu com a president de la Gene-ralitat. Parlo d’una cosa més decisòria.Parlo dels anys que vindran, del tempsque ens quedi de vida pròpia, un tempsen què molts haurem de conjugar les for-mes de l’exili, l’exterior i l’interior. A partird’ara: què podrem aprendre i què po-drem ensenyar? ¿Abaixarem les persia-nes de les aules com si el carrer no fos unlaboratori social o no fos la prova incrimi-natòria del que estem estudiant? Elsplans d’estudi, que precisament semprehan de ferir la sensibilitat, ara seran pro-gramats (esterilitzats!) per no ferir sensi-bilitats (ai!). Em pregunto: ¿hi haurà do-cents capaços d’impartir les matèriesacadèmiques com si els documentsd’estudi fossin una peça arqueològica,una romanalla evolutiva o una manifes-tació folklòrica d’un saber estàtic glaçaten resina d’ambre i sense cap poder detransformació? Se’m dirà que en tots elsmarcs autoritaris han aflorat heroismesdocents i morals. Però el marc autoritariactual, amb la complicitat de l’esquerra idels poders econòmics i comunicatius,es dissimula en una ambigüitat devasta-dora: presentar l’autoritarisme com unaforma de llibertat. A partir d’ara hi hauràgeneracions joves i adultes (re)educadesen la convicció que s’ha d’empresonar lagent per les seves idees polítiques, que launitat d’Espanya és més important quela democràcia, que la llei és prèvia i supe-rior a la democràcia, que es pot prohibirla llibertat d’expressió, que hordes feixis-tes poden patrullar pels carrers i agredirimpunement, que l’exili és una normali-tat, que l’acusació de delicte d’odi és uncomodí a l’ús. Any quasi zero. Per podermantenir una certa claredat de criteri pe-dagògic, cal declarar oficialment que ai-xò ja és una dictadura. I que Crist s’hatornat a aturar a Èboli.

N

De set en setLluís Muntada

A partir d’ara

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 11

Quan el 2016 va assumir elrol de portaveu, Íñigo Mén-dez de Vigo va canviar el lli-bre d’estil de la seva prede-cessora, Soraya Sáenz deSantamaría, i, en lloc d’in-formar amb detall del quees debat i aprova en el Con-sell de Ministres, va co-mençar a trufar la seva ex-posició d’afers tractatsamb resums de premsa iconsideracions sobre lasetmana política, a més defer recomanacions d’oci.Ahir, el Consell de Minis-tres va executar una deci-sió inusual: la destitució adistància del director deDifusió i Participació Ciu-tadana de la Generalitat,Antoni Molons, aprofitantles atribucions de retenirel timó del govern catalàgràcies al 155. Méndez deVigo, però, va ocultar ladestitució en la roda depremsa pública i la va des-velar al final ja en privat.

La destitució de Molons–del PDeCAT– va ser el

punt central de la reunióextraordinària consagra-da en el dia a dia de la Ge-neralitat que Rajoy presi-deix cada divendres des-prés de fer la reunió ordi-nària del seu executiu.

“Perquè està investigat”L’explicació que Méndezde Vigo va donar en unaconversa informal és queel govern espanyol ha per-dut la confiança en el se-cretari de Difusió i Partici-pació arran de l’operaciójudicial dictada dijous peljutjat d’instrucció número13 de Barcelona, el deJuan Antonio Ramírez Su-nyer, a la cerca d’algun ras-tre de diner públic en el re-ferèndum de l’1 d’octubre.“Se’l destitueix perquè es-tà investigat”, es va limitara afirmar Méndez de Vigo,i va restar qualsevol im-portància al fet d’haver-hoocultat durant una hora decompareixença. El cas deMolons se suma als 250 ca-sos de destitucions ques’ha cobrat el 155, des delpresident Carles Puigde-

mont fins als alts càrrecsde les ambaixades.

Esgrimir el fet de ser in-vestigat per justificar unadestitució, com fa ara LaMoncloa, contrasta amb lasituació de Molons, que es-tà en llibertat amb càrrecsper presumpta malversa-ció i desobediència perquèla Guàrdia Civil no va tro-bar indicis que justifiquinuna detenció tot i haver es-corcollat la seva oficina alPalau de la Generalitat i elseu domicili a Sant JoanDespí. A més, es dona la pa-radoxa que el govern espa-nyol que destitueix Molonsper una sospita de malver-sació és el mateix governespanyol que ha descartatque l’1-O es pogués finan-çar amb diner públic, i hoha descartat perquè el res-ponsable últim d’unes fi-nances intervingudes perl’Estat com les catalanes–a través del FLA– és pre-cisament el ministre d’Hi-senda, Cristóbal Montoro.

Fonts de La Moncloavan emmarcar la pràcticade firmar una destituciódes de Madrid però noanunciar-ho a Madrid enla política habitual de dei-xar tota l’explicació enmans del delegat estatalEnric Millo, que, des que el155 està en vigor, informadel que es debat al Consellde Ministres sense haver-hi estat present i malgratque tots els ministres te-nen l’obligació de respec-tar que les deliberacionshan de ser secretes.

No parlar de CatalunyaQuan està a punt de com-plir cinc mesos al timó dela Generalitat –serà el 27de març–, el portaveu Íñi-go Méndez de Vigo es vavantar que la d’ahir era laseva segona roda de prem-sa consecutiva en què “noes parla de Catalunya” i hova atribuir a la “tranquil·li-tat” i a la “normalitat” queRajoy ha portat a Catalu-nya amb el 155. “Cada cophi ha menys mobilitza-cions i cada cop hi hamenys gent a les mobilit-zacions”, celebren fonts deLa Moncloa, que detectenun desinflament sobira-nista al carrer coincidintamb el bloqueig de la inves-tidura. En la seva anàlisi,però, aquestes fonts pas-sen per alt que, en el cas del’escorcoll d’Òmnium Cul-tural, va ser el mateix jutgeRamírez Sunyer qui va ad-vertir que qualsevol con-centració similar a “unnou 20 de setembre” podiaser considerada un delictede sedició. ■

David PortabellaMADRID

Rajoy destitueix el directorde Difusió aprofitant el 155a Méndez de Vigo oculta la destitució de Molons en informar del Consell de Ministres i ho desvela jaen privat a L’executiu veu un desinflament sobiranista i lloa els cinc mesos al timó de la Generalitat

Rajoy va rebre ahir el president del Consell Europeu, el polonès Donald Tusk, a La Moncloa ■ PIERRE-PHILIPPE MARCOU / AFP

250alts càrrecs de la Generalitathan estat destituïts per Rajoyaprofitant la vigència del 155.L’últim, Antoni Molons.

2consells de ministres se ce-lebren cada divendres de ma-nera consecutiva: l’ordinari iel monogràfic de Catalunya.

5mesos és el temps que el 27de març sumarà en vigor el155, amb qual Rajoy gestionala Generalitat a distància.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

La política interior amb el re-refons del conflicte amb l’in-dependentisme català ame-naça de creuar-se en la políti-ca europea de Mariano Rajoyi deixar-lo en terra de ningú.Davant la cimera que la UEcelebra el 17 de maig a Sofia(Bulgària) amb els païsosdels Balcans i que inclou Ko-sova, el govern espanyol ma-niobra per evitar una fotogra-fia de Rajoy amb el presidentkosovar, Hashim Thaci, per-què l’Estat espanyol no reco-neix aquest país independit-zat unilateralment de Sèrbiael febrer del 2008.

Amb el seu entestament ano reconèixer Kosova com aestat independent, el cas es-panyol és una anomalia a laUE. Només quatre estatss’arrengleren amb l’espanyolen aquesta obcecació i capestà entre el nucli dirigent:son Grècia, Xipre, Romania iEslovàquia, i tots ho fan per lapor de viure una declaraciód’independència de les sevesregions.

El portaveu, Íñigo Méndezde Vigo, no va dissimularl’enuig de Madrid amb la citabalcànica. “A veure què és elque succeeix. La posició del

govern al voltant de Kosovaés clara, neta i sòlida, i, juntamb altres quatre països, noreconeixem Kosova”, relatavaMéndez de Vigo sense citarels aliats pel seu nom. “Nohem reconegut Kosova en elpassat i no reconeixerem Ko-sova en el futur”, va reblar.

Segons avancen fonts deLa Moncloa, Rajoy sospesafins i tot plantar la cimera i noviatjar a Sofia si el format in-clou una foto de grup amb elkosovar Thaci i així li ho va dirahir al president del ConsellEuropeu, el polonès DonaldTusk, en una reunió a Madrid.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El president espanyol vol evitar la foto amb Kosova

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE MARÇ DEL 201812 | Nacional |

Milers de persones es vanconcentrar, de nou, ahir alvespre, en moltes placesdel país per demanar la lli-bertat del president d’Òm-nium, Jordi Cuixart, i l’ex-president de l’ANC JordiSànchez, quan es complei-xen ja cinc mesos del seuinjust empresonament.Arreu, el clam es va fer ex-tensiu al vicepresidentJunqueras i al consellerForn. A la plaça Universi-tat de Barcelona, Òmniumva fer arribar als concen-trats un missatge de Cui-xart des de la presó de Sotodel Real en què fa una cridaals ciutadans a convertir laimpotència en militànciaper construir un país mi-llor. Òmnium va dedicarl’acte a les conselleres i di-putades empresonades,exiliades o imputades i ales familiars dels presos.

Clàudia Pujol, de la directi-va de l’entitat, va demanara la vicepresidenta i minis-tra espanyoles, Sáenz deSantamaría i De Cospedal,“que facin el que estigui ales seves mans per posar fia aquest dolor si encara elsqueda una espurna d’hu-manitat” i els va advertirque això no acabarà així:“La nostra història tindràun final feliç.”

En un discurs críticamb els dirigents indepen-dentistes que creuen que,avui per avui, no es potcontinuar per la via unila-teral, Irene Negre, del’ANC, va assenyalar que niel referèndum ni la decla-ració d’independència sónsimbòliques, que la repres-sió creixerà i que nos’aconseguirà seure enuna taula de negociaciófins que “no posem en jocels interessos de l’Estat”.Per la seva banda, la histo-riadora i ex-presa del fran-

quisme Anna Sallés va con-siderar que “la lluita seràllarga” perquè les “llarguesarrels del franquisme” s’es-tenen en el règim actualquan persisteix l’“arbitra-rietat” i la “injustícia”. Sa-llés també va llegir un ma-nifest que recordava queCuixart i Sànchez són a lapresó perquè defensen eldret d’autodeterminació ique han estat privats de lli-bertat per haver-se mani-festat pacíficament.

Patiment personal i social“No us puc veure, però séque hi sou.” Eren les pa-raules del president CarlesPuigdemont, que mitjan-çant una connexió en di-recte es va adreçar al migmiler de persones reuni-des ahir a la plaça Indepen-dència de Girona. Va refe-rir-se al patiment personali familiar, però també so-cial de la gent que de ma-nera cívica i civilitzada for-ma part de la gran cadenade solidaritat. A tots ells, elpresident va aprofitar perllançar un missatge d’opti-misme, que “tot això aca-barà bé, perquè ho faremplegats”. A banda, AnnaPasqual, vídua de l’artistaIsidre Vicens, va instar enuna intervenció emotiva aser valents i a no defallir,tot recordant els “gransexemples” de Cuixart iSànchez. ■

Xavier Miró / G. PladeveyaBARCELONA / GIRONA

a El president d’Òmnium fa una crida en l’acte de Barcelona a convertir la impotència en militànciaa Puigdemont connecta en directe amb Girona, on llança el missatge que tot plegat acabarà bé

Clam contra els cinc mesosde Cuixart i Sànchez a presó

“La causa contraCatalunya és contra lademocràcia. Cal fer dela impotència,militància”Jordi CuixartPRESIDENT D’ÒMNIUM EMPRESONAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Ens hem demantenir el màximd’units davant delsque ens volen veurevexats i humiliats”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“La repressiócreixerà. Si no estemdisposats a desobeir,com construirem unarepública?”Irene NegreMEMBRE DEL SECRETARIAT DE L’ANC

Amnistia Internacional Cata-lunya demana la “immediataposada en llibertat” dels Jor-dis, en paraules de la coordi-nadora de l’organització dedrets humans, Adriana Ribas,que ahir es va reunir amb elpresident del Parlament, Ro-ger Torrent. Després de man-tenir al matí una tro bada demitja hora a la cambra amb elpresident, la responsabled’Amnistia al nostre país vareclamar que “siguin retirats”

Concentracions a Barcelona i Girona, ahir a la tarda. Al Mercadal de Reus, després de l’acte solidari, l’esquerra independentista va cremar fotos del rei ■ JOSEP LOSADA / QUIM PUIG / SÍLVIA JARDÍ (ACN)

els càrrecs que pesen sobreJordi Cuixart i Jordi Sànchez.Segons va informar l’agènciaEFE, Ribas va explicar nova-ment que Amnistia Interna-cional no defineix com a “pre-sos polítics” el seu cas per-què aquesta “no és la termi-nologia” que l’entitat utilitza,però va afegir que estan por-tant a terme “un seguimentexhaustiu” de la seva situaciói, quan la instrucció judicialestigui més avançada, l’orga-

nització determinarà si elsconsidera “presos de cons-ciència”. En qualsevol cas, pe-rò, Ribas va reafirmar que “lasituació de presó preventiva iels càrrecs que se’ls atribuei-xen són desproporcionats iinjustificats”. I respecte al vi-cepresident i al consellerd’Interior, Amnistia prefereixesperar a tenir més concrecióen la fase d’instrucció, tot iconsiderar també inadequa-da la “presó preventiva”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Amnistia demana la posada en llibertat immediata

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 13

181872-1182567L

1023

35-1

1817

65T

Dies 18 de febrer i 18 de març, a les 12 h

Calçotada EnoturísticaÉs temps de calçots!

· Visita al celler i tast de vins· Calçots amb salsa romesco

(Tramuntanart Blanc)

· Carn a la brasa(Puntils Criança)

· Galetes amb garnatxa· Cafè

Adult 25€ - Infantil 10€

Informació i reserves:enoturisme@cooperativagarriguella.como bé al tel. 972530002

1760

07-1

1839

46L

ÉsEn horari poc habitual, a les4 de la tarda, i al comença-ment d’una setmana, di-lluns que ve, en què es co-mençarà a desbrossar el ca-mí cap a una investiduraque permeti formar go-vern, el president del Parla-ment ha convocat una re-unió dels membres de lamesa i seguidament una dela junta de portaveus. El fo-cus està posat en l’ordre deldia de la primera reunió,perquè hi torna a aparèixerla tramitació de la reformade la llei de la presidènciaque el grup de Junts per Ca-talunya ja va proposar al co-mençament de la legislatu-ra amb l’objectiu aleshores

de poder investir CarlesPuigdemont a distància,via telemàtica o bé delegantla seva intervenció en un al-tre diputat. La proposta nova tenir el vistiplau d’ERC iels lletrats van elaborar un

informe en què recordavenque la reforma no es podiafer “ad hoc” per a un candi-dat i que els canvis legalsque es proposaven no es po-dien aplicar per via d’ur-gència. També contravenia

les ordres judicials. Ara,amb el nom de Jordi Sàn-chez, en presó preventiva,com a candidat a la presi-dència, torna a agafar pro-tagonisme una reforma dellei polèmica que encara noté el suport d’ERC. Els fo-cus de la jornada també secentraran en la proposta deCiutadans, que ha registratuna proposta perquè esconvoqui un ple en el qualinstarien el president delParlament a desblocar la le-gislatura activant el comp-te enrere. La data del ple,però, és competència deTorrent. De moment tot gi-ra també al voltant d’un al-tre fet: Sànchez dimartsque ve anirà al Suprem perdemanar el seu allibera-ment. ■

E.AnsolaBARCELONA

JxCat activa la reforma dela llei de la presidènciaa Volen que el Parlament accepti, dilluns que ve, tramitar els canvis per poderinvestir a distància a ERC i els lletrats ja s’hi van oposar en el primer intent

El president del Parlament i membres de la mesa ■ O.DURAN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE MARÇ DEL 201814 | Nacional |

La comunitat educativaha convocat per a aquestatarda una manifestació desuport a l’escola en catalàen un moment en quèaquest model està amena-çat pel govern espanyol,que malda per introduir elcastellà com a llengua ve-hicular de l’ensenyament.Un estudi presentat ahir,però, revela que, tot i queel català és la “llenguaprincipal i institucional” al’escola, no és, en exclusi-va, la llengua vehicular, simés no en molts institutscatalans, on s’hi fan clas-ses en castellà.

Així ho acredita el llibreLes veus del professorat.L’ensenyament i la gestióde les llengües a secundà-ria, de Vanessa Bretxa,Llorenç Comajoan-Colo-mé i F. Xavier Vila, que re-cull el parer de quarantaprofessors de secundàriade tretze centres de Man-lleu, Mataró, Sant JoanDespí i Sant Just Desvern,i on queda palès que elsprofessors han relaxat laconsciència que hi havia fauns anys de fer del catalàel pal de paller de l’escola.

“Abans l’escola era moltfidel a la llengua i la culturadel país i es valorava més lagenuïnitat. Ara, en canvi,el valor més important ésla diversitat”, assenyala

Vila, cosa que, juntamentamb la creença que l’etapad’extensió del coneixe-ment de la llengua ja ha es-tat superada, ha fet abai-xar la guàrdia en el fomentde l’ús del català a l’escola.

“La percepció entre elsprofessors és que les llen-gües no són un problema”,explica Bretxa, que re-marca que, contra el quediuen alguns polítics i mit-jans, a les escoles catala-nes no hi ha un conflictelingüístic. Tot plegat fa,però, que “la promoció de

l’ús del català sigui pocprioritària per a la comu-nitat educativa”.

Sí que hi ha, en canvi,un malestar entre els do-cents per la politització dela llengua als centres edu-catius, un rebuig que tot fapensar que s’ha agreujatrespecte del moment enquè es van fer les entrevis-tes, el curs 2013-2014.Justament la pressió a quèestan sotmesos els profes-sors fa que, en molts ca-sos, aquests es retreguin al’hora d’estimular l’ús del

català a classe per por queels puguin acusar de poli-titzar l’educació.

En alguns casos, expli-ca Bretxa, s’han d’enfron-tar a alumnes que evitenparlar en català i, fins i tot,el rebutgen perquè el per-ceben com una imposició.En alguns barris, a més,els professors tenen pro-blemes a l’hora de cons-cienciar els alumnes de lanecessitat que aprenguincatalà perquè en el seu en-torn no el fan servir i elscosta veure-hi la utilitatque pot tenir per al seu fu-tur professional i social.

Al professorat “li faltaformació per gestionar ladiversitat i formació en so-ciolingüística, que és pràc-ticament nul·la”, observaComajoan-Colomé, queafegeix que al llibre oferei-

xen estratègies als profes-sors per resoldre diversessituacions lingüístiques.

En tot cas, el sistemaeducatiu tot sol no pot re-soldre l’escàs ús de la llen-gua entre els joves. “L’es-cola té un impacte petit enels usos lingüístics delsalumnes”, afirma Bretxa.S’hi poden fer coses, però,com fomentar la “col·lo-quialització de la llengua”amb exàmens orals inclo-sos, assenyala Vila, que de-nuncia que es pot arribar“fins al final del batxilleratsense haver demostratcap coneixement oral de lallengua catalana”. ■

Els docents abaixen la guàrdiaen l’ús del català a l’institut

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

a Un estudi constata la presència del castellà en moltes classes i que els centres tenen poc impacteen els usos lingüístics dels alumnes a Manifestació avui en defensa del model d’escola catalana

La immensa majoria de lesfamílies donen suport al mo-del d’escola en català, tot i elsoroll polític i mediàtic entornd’aquesta qüestió, segons re-cull el llibre Les veus del pro-fessorat. L’ensenyament i lagestió de les llengües a se-cundària. El sistema, qüestio-nat pel govern espanyol i for-macions com el Partit Popu-lar i Ciutadans, és àmplia-ment acceptat per les famí-

La comunitat educativa ha convocat per avui una nova mobilització a favor de l’escola catalana ■ ORIOL DURAN

lies i, en cas que hi hagi algu-na reticència, “deixen treba-llar els professors”. Tampocper als alumnes és un proble-ma el fet que el català sigui lallengua vehicular a l’escola.“No és un tema rellevant pera ells”, explica Vanessa Bret-xa, coautora del llibre. Una al-tra cosa és que els estudiantsutilitzin el català al pati i forade l’institut en les seves con-verses.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Suport majoritari de les famílies

17hores comença la manifesta-ció d’avui a favor de l’escolacatalana a la ronda de SantPere amb passeig de Gràcia.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

154305-1184173T

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE MARÇ DEL 2018

141085-1184151T

1760

07-1

1839

47L

Serà

1470

06-1

1842

90T

Ajuntamentde Teià

EDICTEd’exposició pública d’un Pla especial

Aprovat mitjançant Resolució de l’Alcaldia

núm. 124/2018, de data 12 de març de

2018, el Pla especial d’equipament munici-

pal dependència per a la brigada municipal

“Nau-Magatzem” (Pla Especial núm. 2), si-

tuat al passeig de Massarosa, núm. 77, ela-

borat per l’arquitecte Sr. Fernando Nieves

Garceran, se sotmet a informació pública pel

termini d’un mes comptat a partir de l’última

inserció d’aquest anunci en el BOP o el Diari

Oficial de la Generalitat de Catalunya, perío-

de durant el qual podrà ser examinat en

aquest ajuntament en hores d’oficina, per

formular-hi les al·legacions que s’estimin

pertinents.

Teià, 13 de març de 2018

L’alcalde

Andreu Bosch i Rodoreda

CONTROL DE RUNES S.A.De conformitat amb el que preveu l’arti-cle 172 de la Llei de Societats de Capitali en atenció a la sol·licitud de CONS-TRUCCIONES JOSÉ LUIS GARCÍAS.A., es publica complement a la convo-catòria de Junta General Ordinària a ce-lebrar el dia 11 d’abril de 2018 en el do-micili social c. Jaume I, 29 de Tarragona,a les 12.00 h en primera convocatòria i eldia següent en el mateix lloc i a la matei-xa hora en segona convocatòria, segonsanunci publicat a El Punt Avui el dia 2 demarç de 2018, afegint-hi a l’ordre del diael punt següent:Cessament i nomenament de càrrecs delConsell d’Administració.Es fa constar el dret dels accionistes aexaminar en el domicili social, o a obte-nir-ne còpia amb sol·licitud prèvia alConsell d’Administració, de les propostesd’acords presentades per l’accionistasol·licitant del present complement deconvocatòria i la seva justificació.Tarragona, 5 de març de 2018.El President del Consell 877125-1184324L

La Fundació Escola Cris-tiana de Catalunya(FECC), que representa400 escoles concertadesdel país, es va desmarcarahir de la manifestació afavor de l’escola catalanaconvocada per la platafor-ma Somescola i altres enti-tats per discrepànciesamb els motius de la mobi-lització. “El que havia deser una manifestació perdefensar el model educa-tiu català del Servei d’Edu-

cació de Catalunya, consti-tuït per les escoles públi-ques i concertades en apli-cació de la llei d’ensenya-ment de Catalunya (LEC),s’ha convertit en una de-fensa de l’escola públicabasada en un atac frontal ala concertada a càrrec d’al-gunes de les entitats con-vocants”, denuncien elsrepresentants de la FECCen un comunicat.

La fundació retreu tam-bé a Somescola que, se-gons el seu parer, haginabandonat el seu caràcterinclusiu i lamenten, “com

han fet altres instànciesrepresentatives, sindicalsi de pares i mares, que ac-tuacions com aquesta fa-cin perdre a Somescola laseva condició d’espai detrobada del sistema educa-tiu de Catalunya”. Per alsrepresentants de l’escolaconcertada cristiana, l’ac-tual situació política i so-cial que viu l’escola catala-

na demana un “suportconjunt” al model educa-tiu del país i als professio-nals que el fan possible ique han possibilitat “unarealitat escolar” que “hadonat un bon servei als es-colars i les famílies; “no pasaprofitar aquest momentper revifar velles i anacrò-niques pugnes” que ja con-sideraven superades”. ■

R.G.A.BARCELONA

Escola Cristianaes desmarca dela marxa perl’escola catalanaa Retreuen als convocants els “atacs”als centres concertats a AcusenSomescola de no ser prou inclusiva

Acte de Somescola a Tarragona durant les mobilitzacionsque hi va haver l’any 2014 ■ JOSÉ CARLOS LEÓN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE MARÇ DEL 201816 | Nacional |

l suposat dret d’elecció de lallengua vehicular de l’ense-nyament per a cada família ésl’argument més emprat pels

detractors de la immersió lingüísticaen català a l’escola catalana. Una op-ció, però, que els experts jurídicsdescarten perquè no està recollidade manera específica en cap fona-ment constitucional ni legislatiu.Ben al contrari, des del món de la pe-dagogia es planteja que, en tot cas, siexisteix en una societat com la cata-lana un dret a protegir és el dels in-fants a l’aprenentatge de les duesllengües cooficials al màxim nivell, laqual cosa és el que a la vegada pro-porciona una irrenunciable igualtatd’oportunitats en l’àmbit social, la-boral, etcètera. La pregunta és,doncs, quin model lingüístic escolargaranteix millor el domini de lesdues llengües a cada territori? Lesdades indiquen que dels cinc modelsvigents a l’Estat espanyol als territo-ris amb dues llengües cooficials elsnivells més alts de domini de les duesllengües es donen en els casos onpredomina totalment o majoritària-ment la immersió lingüística a l’esco-la en la llengua pròpia.

Catalunyab El model d’escola catalana és elque incorpora la immersió lingüísti-ca en la llengua pròpia amb tota laseva extensió tant a l’escola públicacom a la concertada. L’ensenyamentde totes les assignatures es fa en ca-talà a excepció de l’assignatura decastellà i la de llengua estrangera.Amb els pertinents reforços en casospuntuals. El resultat és evident. Se-gons la darrera enquesta d’usos lin-güístics del 2013, un 94,3% dels ca-talans entenen perfectament el cata-là, un 80,4% el parlen, un 82,4% elsaben llegir i només baixa en l’escrip-tura, àmbit en què un 60,4% el sa-ben escriure, però amb una especta-cular evolució des del 31,5% del1986 només explicable pel sistemaescolar. Quant al castellà, tots els in-formes indiquen que la capacitatdels escolars al final de l’escola obli-gatòria està per sobre de la mitjanadels escolars de l’Estat espanyol.

Illes Balearsb Els registres a les Balears sónsemblants als del Principat. Un96,8% entenen el català, un 83,5% elllegeixen, un 80,5% el parlen i un61,9% l’escriuen. En aquest cas, mal-

E

grat que la immersió lingüística encatalà no és obligatòria en el conjuntdel sistema educatiu de les Illes, desdel 1984 el Moviment d’Escoles Ma-llorquines ha estès la xarxa on s’apli-ca la immersió d’escola en català. Enaquelles escoles que no formen partdel moviment, l’elecció idiomàticadel professorat acaba decantantl’idioma en què s’imparteix l’assigna-tura. Aquest sistema va intentar sersubstituït pel polèmic TIL (tracta-ment integrat de llengües) –tambéconegut com a decret de trilingüis-me– del govern del PP presidit perJosé Ramón Bauzá. El TIL preteniaobligar totes les escoles a impartir elmateix nombre d’assignatures encatalà, castellà i anglès. El projecteva ser rebutjat pels docents de lesBalears amb fortes mobilitzacionsde mestres i famílies, i va ser derogatper l’actual govern d’esquerres.

País Valenciàb Dels Països Catalans, el del PaísValencià és el model escolar ambmenys presència del català, cosa querepercuteix clarament en els me-nors nivells de coneixement de lallengua pròpia. Un 72,4% dels ciuta-dans entenen el valència i només un52,9% el llegeixen i un 50,9% el par-len, mentre que el nombre de valen-cians que saben escriure la seva prò-pia llengua es redueix a un 34,7%.

Tot i la particularitat que una partdel País Valencià té arrels històri-ques castellanoparlants, els paràme-tres lingüístics del conjunt del paíssón extrapolables als territoris deparla catalana. Tot just acaba d’apro-var-se el nou model basat en el pluri-lingüisme –fortament combatut ju-dicialment per les forces espanyolis-tes perquè asseguren que va en de-triment de la preeminència del cas-tellà–, que vol posar en marxa el go-vern d’esquerres del socialista XimoPuig i el conseller d’Educació deCompromís, Vicent Marzà. Però elmodel escolar aplicat fins ara a la zo-na valencianoparlant del País Valen-cià es basa en dues línies lingüísti-ques amb el valencià o el castellàcom a llengua vehicular majoritàriasegons la línia. A la zona castellano-parlant no existeix línia en valenciài, a banda de la majoritària línia encastellà, existeixen les anomenadeslínies d’incorporació progressiva enquè s’inicia l’escolarització en caste-llà i es va incorporant el valencià finsa realitzar la majoria de les assigna-tures en valencià els últims cursos.La tria de la línia lingüística és delliure elecció dels pares, però, mal-grat que l’opció de la línia en valenciàha anat creixent sota l’impuls del’entitat Escola Valenciana, cadacurs es denuncia que uns 100.000alumnes que voldrien cursar l’educa-

ció en valencià no poden fer-ho perfalta de places i han de triar la líniaen castellà.

Galíciab A Galícia, en principi, totes les es-coles han d’impartir la meitat de lesclasses en gallec, segons la llei im-pulsada pel PSC i el BNG. Però el PPde Núñez Feijóo va incorporar can-vis que a la pràctica ha suposat elpredomini del castellà en un 73% deles escoles urbanes. Això ha provo-cat una caiguda de parlants en ga-llec de més del 10% entre els me-nors de 14 anys. I que malgrat un97,1% dels gallecs entenen la sevallengua i un 86,4% diuen que la par-len (caldria analitzar el nivell de de-teriorament amb la castellanitza-ció), només un 45,9% saben llegiren gallec i un trist 27,1% l’escriuencorrectament. Malgrat que el gallecés una llengua afermada a Galíciagràcies a la tradició oral i a la pocaimmigració existent, queda clarque el model escolar no ha permèsun coneixement integral del gallec.

País Bascb El País Basc representa el cas lin-güísticament més feble. El model es-colar és semblant al valencià ambtres línies de lliure elecció: A, immer-sió en castellà; B, repartiment de lesassignatures entre castellà i euskaraa criteri del centre escolar, i D, im-mersió en euskara (l’opció C no hi ésperquè aquesta lletra no existeix enl’alfabet basc). El resultat, malgrat elcreixement del nombre de pares quetrien l’opció A, especialment a Gui-púscoa, és que un 47% dels bascossón exclusivament monolingües encastellà; que un 19,1% són bascopar-lants passius, és a dir que sabenl’euskara però no l’utilitzen habitual-ment, i que només un 33,9%, és a dirun de cada tres bascos, és bascopar-lant i, per tant, domina les dues llen-gües cooficials.

Les dades sociolingüístiques sónrotundes: el model escolar influeixdefinitivament en el domini de lallengua pròpia per aconseguir unaigualtat lingüística amb el castellà, elbon coneixement de les dues llen-gües i, per tant, garantir la igualtatd’oportunitats i la llibertat d’ús lin-güístic. Segons els estudis, la igualtatlingüística només la garanteix la im-mersió escolar en la llengua pròpia,tal com es fa a Catalunya amb el ca-talà, perquè com més introducciódel castellà hi ha en el sistema esco-lar, pitjor és el coneixement de lesdues llengües a la societat. ■

TIPOLOGIA · A l’Estat espanyol hi ha cinc models lingüístics d’escola als territoris amb dues llengües cooficials REALITAT · Lesdades sociolingüístiques indiquen que només la immersió en la llengua pròpia garanteix el bon coneixement dels dos idiomesCASOS · Al País Basc un 47% dels ciutadans són monolingües en castellà i al País Valencià només un 34,7% escriuen en català

El dret aconèixerles llengüesMalgrat l’argumen-tació que defensenels detractors de laimmersió lingüísti-ca a Catalunya, noés cert que ni laConstitució ni caplegislació espanyo-la preservi el supo-sat dret d’eleccióde la llengua vehi-cular a l’escola. I, entot cas, en el ter-reny pedagògics’imposa la ideaque cal garantir eldret dels infants apoder aprendre lesdues llengües co-oficials de maneracorrecta i integralals territoris que entenen.

Ferran EspadaBARCELONA

La immersió, un dret

Models escolarsi coneixementde les llengües

GRÀFIC: EL PUNT AVUIGRÀFIC EL PUNT AVUI

País ValenciàModel: fins ara (s’acaba d’aprovar el decret de plurilingüisme) hi ha hagut dues línies a lliure elecció segons disponibilitat de places: llengua vehicular en castellà i llengua vehicular en valencià. A la zona castellanoparlant existeix línia en castellà i línia d’incorporació progressiva (immersió en castellà en cursos inicials amb increment progressiu del valencià).

País BascModel: tres línies a lliure elecció. A: Immersió en castellà. B: Repartiment de les assignatures entre castellà i esukera a criteri del centre escolar. D: Immersió en euskara.

CatalunyaModel: immersió lingüística en català.

Domini social del català:

94,3%

82,4%

80,4%

60,4%

Domini social del català:

72,4%

52,9%

50,9%

34,7%

GalíciaModel: 50% de classes en castellà i 50% en gallec

Domini social del galleg:

97,1%

45,9%

86,4%

27,1%

Monolingüe castellà 47%

Parlant d’euskara 33,9%

Coneix l’euskara peròno el parla habitualment

19,1%

Illes BalearsModel: català llengua vehicular (mantingut després del fracàs del TIL) als centres del Moviment d’Escoles Mallorquines.

Domini social del català:

Domini social de l’euskara:

96,8%

83,5%

80,5%

61,9%

L’entén

El llegeix

El parla

L’escriu

L’entén

El llegeix

El parla

L’escriu

L’entén

El llegeix

El parla

L’escriu

L’entén

El llegeix

El parla

L’escriu