L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina...

L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell

3

[SHARMILLA BEEZMOHUN " Ecos de la tierra verde"

Fuera de la terminal del aeropuerto, esa nueva tierra

estaba llena de colores oscuros que le hacían sentirse aún

más acongojada y encogida. El amplio espacio de la tierra verde había desaparecido y en su lugar se encontraba en

estrechas calles pavimentadas llenas de gente triste y edifi-cios

en penumbra. Hacía frio aunque brillara el sol. Se sintió

perpleja ante aquellas señales contradictorias: aquel lugar nuevo parecía hablar en un lenguaje que no comprendía. Estaba la promesa de tiempos mejores, pero a la vez

notaba una tristeza espesa frotando en el aire. Se sintió

dividida en dos, como si pisara arenas movedizas y se

estuviera hundiendo, sin saber por qué.]


4

ÍNDEX

1INTRODUCCIÓ ................................................................................................................... 6

2METODOLOGIA ................................................................................................................ 11

3PREGUNTES DE RECERCA, HIPÒTESIS ....................................................................... 17

3.1Qüestionari a joves immigrants ................................................................................... 17

3.2Qüestionari a especialistes ......................................................................................... 20

4LA IMMIGRACIÓ ............................................................................................................... 22

4.1La història recent d'Espanya ....................................................................................... 23

4.2Emigració a Cardedeu. Evolució, situació actual ......................................................... 26

5LA DOBLE CONDICIÓ D'ADOLESCENT I IMMIGRANT: .................................................. 29

5.1El problema de ser adolescent .................................................................................... 31

5.2Causes de la migració, classificació i característiques ................................................ 35

5.3Problemes per trobar-se a si mateix: conflictes d'identitat (d'aquí o d'allà?) ................ 40

5.4Arribada, integració: elements positius i negatius (social, cultural i econòmica) .......... 42

5.5Situació escolar i a l’ institut: dificultats lingüístiques, possibilitats de futur .................. 44

5.5.1L’informe PISA ......................................................................................................... 47

5.5.2Los jóvenes tutelados 'suspenden' en todos los indicadores educativos .................. 49

5.5.3Los inmigrantes no hacen bajar el nivel de los alumnos nativos ............................... 50

6.CONCLUSIONS ............................................................................................................... 52

7AGRAÏMENTS: .................................................................................................................. 57

8FONTS D'INFORMACIÓ: ................................................................................................... 58

8.1Bibliografia: ................................................................................................................. 58

8.2Webgrafia: .................................................................................................................. 58

9ANNEX: ............................................................................................................................. 60

9.1Qüestionari de les enquestes ...................................................................................... 60

9.2.Xerrades .................................................................................................................... 68

9.3Glossari ....................................................................................................................... 76


5

1 INTRODUCCIÓ

He triat de fer aquest treball per diferents motius: uns de personals, altres

culturals i socials. Tenia clar que volia fer el treball sobre algun tema humà,

però quin? De bon començament, però, ja tenia clar que em volia decantar per

la immigració.

Inicialment em va cridar l’atenció perquè jo de petita vaig emigrar a Alemanya,

hi vaig estar un parell d’anys perquè el meu pare hi havia de fer uns estudis.

Em vaig trobar amb una sèrie de diferències culturals, de llenguatge, de

costums, de menjar... La llengua va ser el principal problema al principi, però

com que tenia 7 anys no vaig trigar en aprendre-la amb jocs i cançons, ajudada

per la directora del centre. Hi havia un grup d’immigrants castellanoparlants

amb qui vam fer amistat de seguida. Al meu pare el tractaven molt bé, no com a

immigrant sinó com a estranger, paraula reservada per als de més “categoria”.

Jo no vaig emigrar per “necessitat”, però actualment és un fenomen molt comú,

que trobem a tot arreu, i molts no ho fan precisament per gust.

Sempre m'ha agradat veure la manera de viure de la gent als diferents països,

la interrelació amb els d'altres cultures, religions... aquesta mena de qüestions

m'interessen molt. D'una banda, com a enriquiment personal per a les relacions

amb altres persones, ja que considero que la societat actual s'està tornant cada

vegada més deshumanitzada. D'altra banda, vaig pensar que fent aquest

treball, tindria l'oportunitat d’entrar en contacte amb persones de llocs molt

diferents, que m'expliquessin com era la seva vida allà... D'aquesta manera

també aconseguiria acostar-me una mica més a aquest col·lectiu una mica

“especial o diferent”, i tenir més facilitat per relacionar-me amb ells. També vaig

triar aquest tema pensant en que m'ajudaria a definir una mica què m'agrada

per a poder decidir què estudiar, si periodisme, sociologia o relacions

internacionals.

Les enquestes situen la immigració en el tercer lloc dels problemes que hi ha

actualment al nostre país. Els medis de comunicació molt sovint donen notícies

esfereïdores de pasteres arribades a les costes europees. Segons una notícia


6

recent, una nena nigeriana va néixer en una d’elles, en plena travessa

marítima. Aquesta nena ha rebut el nom de Hapiness. A la pastera hi viatjaven

19 homes, 13 dones i 6 menors de poca edat. Set de les dones estan

embarassades, pensant que si donen a llum aquí el seu fill tindrà nacionalitat

espanyola. Molts immigrants vénen amb la idea preconcebuda de que aquí és

molt fàcil guanyar diners, que trobaran feina de seguida i els seus fills tindran

més oportunitats. Com a conseqüència de la greu crisi econòmica actual,

Europa es troba en un moment molt difícil en quant al fenomen de la

immigració. Però encara que sembli una cosa molt nova, les migracions són

una constant en la història de la humanitat. Sempre hi ha hagut persones

viatjant pel món en recerca de millors condicions de vida, ja sigui per motius

econòmics, polítics o religiosos. Per exemple, a la Guerra Civil es van exiliar

moltes persones, com també passarà en altres casos de la història d’Espanya.

De fet, la presència de països arreu del món s'explica a causa d'aquest

fenomen: segons una hipòtesi científica, els primers homínids es trobaven a

una zona de l'Àfrica concreta. Darrerament, ja no és una “sorpresa” trobar-se

gent d'altres cultures com per exemple africans o xinesos nouvinguts.

Tot i això, s'ha de tenir en compte que els immigrants són un col·lectiu molt

ampli i heterogeni, i és per això que em va costar tant definir en què em

centraria. Inicialment, tenia moltes idees per a aquest treball. Un dels temes

que m'interessaven era el de la cultura musulmana, concretament del vel

islàmic en les dones. La seva situació aquí, el masclisme que pateixen, si el vel

el porten voluntàriament, com és la seva cultura i religió... Actualment hi ha

molta polèmica dirigida a aquest aspecte, molts debats i incerteses, i vaig

preferir no tractar aquest tema ja que això em portaria a unes consideracions

que estan fora de l'abast d'aquest treball.

Després, una altra idea que vaig tenir en compte va ser el tema de l'educació a

distància dels fills. Aquests es troben al país d’origen amb algun familiar o amic

proper. Tanmateix, la mare es troba en un país estranger, i ja sigui

telefònicament, per correu o altres medis, ha d’educar els seus fills, amb tot el

patiment i inseguretat que això comporti. La tercera idea que també vaig

considerar, seria el procés de canvi, la necessitat creixent o (decreixent) de les


7

aules d'acollida al poble de Cardedeu. Una altra que vaig pensar va ser la de

tractar els canvis demogràfics que produeix la població immigrant a Cardedeu.

Molts tenim la idea d'immigrant o immigració molt generalitzada, pensem sovint

en les notícies que parlen de gent arribant a les costes en pasteres, o de

problemes de papers... Com és la situació migratòria al poble de Cardedeu?

Com pateixen la crisi econòmica? La cinquena va ser centrar-me més en com

influencia la crisi econòmica actual el fenomen de la immigració a Cardedeu,

investigar si realment els immigrants els prenen el pa als d'aquí (d’on ha sortit

aquesta idea?), si provoquen l'atur o inflació.

Finalment, vaig decidir centrar la meva recerca en el tema dels joves

immigrants a Cardedeu, per què? Doncs perquè així podria estudiar les

diferents cultures, costums i maneres de fer dels immigrants, grans

desconeguts (per molt que força sovint ens atrevim a emetre judicis o

comentaris del que fan, com són, vesteixen, mengen...), i conèixer millor a qui

tinc més proper, als joves de la meva edat, però a la vegada, més lluny en

quant a tota la resta: cultura, llengua, costums, idees... Per tot això, però

sobretot perquè em feia il·lusió conèixer i apropar-me a gent de la meva edat

d'altres cultures, religions, llengües, costums, maneres de pensar... el meu

treball és sobre: L'adolescència i la immigració a Cardedeu.

Volia estudiar la relació entre com ens veuen ells, els nouvinguts, i com els

veiem nosaltres, o bé tractar la taxa de fracàs escolar estretament relacionat

amb aquest fenomen, tractar d’apropar-me a la part emotiva d'aquests joves.

Els meus objectius amb aquest treball són tractar l’adaptació, estudis i

problemàtica que presenten els joves d’origen immigrant a Cardedeu. Per

exemple, l’abandonament o fracàs escolar, comportament, problemes afectius,

relacions que estableixen aquí, tot el que enyoren i no poden trobar aquí,

quines dificultats lingüístiques tenen i de quina manera els afecten, si

abandonen els estudis més d’hora, si després trobaran feina de seguida...

Com condiciona l’origen de procedència aquesta nova situació, adaptació o

problemàtica? Si el país té una cultura molt diferent a la nostra, al noi/a li

costarà més adaptar-se? Tindrà més dificultats en quant als estudis o a les


8

seves relacions personals? De quina manera influeix la situació econòmica-

social dels pares? Hi ha diferències nois/noies?

Com ho condiciona l’edat d’arribada, petits (menys de 10 anys), preadolescents

(fins als 13), adolescents (fins als 18), majors d’edat? Quina és l’edat ideal

d’arribada per a una bona adaptació? Durant alguns anys van estar separats de

la família al venir al nostre país? O potser amb familiars/amics propers que els

cuiden a canvi de diners que els pares envien des d’aquí?

Per a resoldre totes aquestes incògnites he estructurat el meu treball en quatre

grans àrees. En primer lloc, he explicat la metodologia del treball. Tot seguit faig

ús de les dades de les enquestes per a confeccionar gràfics que mostrin els

resultats qualitatius de forma clara. Tot seguit, he plantejat les preguntes de la

recerca en forma d'hipòtesis, per tal de després poder respondre a elles.

En segon lloc, m'havia de situar en el context històric recent a partir dels anys

90 com era la situació política, econòmica i social d'Espanya, el xoc que van

representar les primeres migracions. Definir ben bé què són les migracions i

situar-les al nostre poble. També he buscat quins ajuts i serveis ofereixen els

ajuntaments i serveis socials.

En tercer lloc, m'he centrat més en la doble condició de jove i immigrant a

Cardedeu en general, tot el que implica, he cregut convenient fer ús de les

dades de les enquestes fetes als joves immigrants i als especialistes. Més aviat

la part més teòrica, per saber l'estat de la qüestió: com condiciona l'edat

d'arribada i la procedència tota la situació actual, segons això quines

característiques presenten. Aquest apartat es divideix en cinc subapartats: el

primer, classificació dels perfils de joves immigrants i causes de l'emigració. El

segon, parla sobre l'arribada i l’ integració: els elements positius i negatius que

comporta estar en el nou espai (socials, culturals i econòmics). Dins d'aquest

apartat explicaré com ens relacionem nosaltres amb els joves immigrants, les

contradiccions que ens suposa. Per exemple, sovint al tren porten música forta

que molesta molt, cosa que normalment nosaltres no faríem, o que no estem

acostumats a veure. El tercer subapartat és el més empàtic: hi tracto els

conflictes d'identitat, els problemes per trobar-se a si mateixos quan es troben


9

entre dos móns ben diferents. En quart lloc, he parlat sobre el problema de ser

adolescent, tot el que comporta tenir aquesta edat, a més de ser immigrant.

En últim lloc: el descobriment de la realitat. La corroboració o falsació del perfil

de jove immigrant a partir de les entrevistes fetes. El que m'ha sobtat, el que he

vist que és diferent de com em pensava que seria abans de fer el treball. Les

conclusions que he extret dels resultats de la recerca.


10

2 METODOLOGIA

Per a la realització d’aquest treball, primer de tot he recopilat informació teòrica,

a partir d’una bibliografia i webgrafia, de la que he pogut extreure els apartats

d’immigració, contextualització històrica i part del de la doble condició

d’adolescent i immigrant. Volia obtenir una visió de les persones que tracten dia

a dia amb aquest col·lectiu, que tenen ja anys d’experiència i per això he fet

entrevistes a 6 especialistes de diferents àmbits; demògrafs, psicopedagogs,

psicòlegs, treballadors socials...que m’han proporcionat dades noves. Cada

entrevista estava adaptada als diferents professionals. Però en el què realment

m’he basat el meu treball, és a partir de les 18 entrevistes realitzades a joves

immigrants. Es tracta d'una mostra qualitativa que mostrarà de manera general

les característiques del col·lectiu jove immigrant. No tots els nois i noies a qui

els he demanat de fer entrevista han acceptat, hi ha hagut 3 persones que s’hi

han negat. He intentat fer entrevistes a nois i noies per igual, de diferents

procedències i edats. Les preguntes que he fet em permetran conèixer millor la

seva situació personal i familiar, i determinar la seva situació emocional, la

situació acadèmica i els hàbits. M'ha costat més parlar amb els joves del centre

“La Mongia” perquè són els que feia més poc que havien arribat, a més eren

dels més grans i els que dominaven menys la llengua.

A continuació, veurem els resultats en gràfics de les enquestes, encara que no

siguin representatives ja que la mostra és qualitativa, penso que hi havia

algunes dades que són molt interessants i molt reveladores, i que en general es

compleixen característiques semblants. També per veure més clarament de

quines diferents característiques importants estem parlant, per a procedir en el

treball.


11

Gràfic 1: Continent de procedència

Tal com podem veure, el Gràfic 1 mostra la quantitat de persones de cada

continent. Esbrinarem quines diferències hi ha entre l’un i l’altre, i quins, segons

la llengua que parlin, s’integraran millor. És de suposar que s’integraran millor

els que vinguin de Sudamèrica donat que dominen una de les dues llengües

del país on arriben.

Gràfic 2: Quan fa que ets aquí?

En aquest Gràfic 2, observem la quantitat d’anys que han estat vivint a

Cardedeu les persones entrevistades. La majoria, porten ja més de cinc anys,

mentre que 2 persones de les entrevistades porten entre 3-4 anys i 3 entre 1-2

anys. Veurem, depenent del temps que portin vivint al nostre poble, quines

Europa oest Sudamèrica Europa Est Àfrica Àsia

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Continents

No

mb

re d

e p

ers

on

es

Continent de procedència

> 5 3-4 1-2 < 1

0

2

4

6

8

10

12

Anys a Catalunya

No

mb

re d

e p

ers

on

es

1. Quant fa que ets aquí?


12

diferències presenten en l’adaptació.

Gràfic 3: Quin curs fas?

El Gràfic 3 ens mostra en quin curs està estudiant cada persona entrevistada.

Segons els estudis que estiguin cursant, presentaran una situació adaptativa o

una altra, i també suposo que variarà depenent de la procedència.

Gràfic 4: Quants germans tens?

Com mostra el Gràfic 4, la majoria de famílies són nombroses, és a dir amb 3 o

més germans convivint a casa. Això condicionarà directament la situació

familiar i econòmica del jove entrevistat.

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BTX 2BTX PQPI CF)

0

1

2

3

4

5

6

7

8

Cursos

No

mb

re d

e p

ers

on

es

2. Quin curs fas?

(0 1 2 >3)

0

2

4

6

8

10

12

Nombre de germans/es

No

mb

re d

e p

ers

on

es

3. Quants/es germans/es tens?


13

Gràfic 5: Quants anys vas a anar a l'escola abans de venir?

Aquest gràfic ens remarca les diferents edats d’arribada dels joves. Com veiem,

la majoria arriben havent acabat primària (“Fins primària”) o un cop començada

la primària (“A mig primària”). Els pocs que arribaren ben entrada la ESO, o ja

acabada, s’hauran d’esforçar més que els que van arribar de més petits.

Gràfic 5: Valora el nivell de la teva escola al teu país d'origen

Segons aquesta valoració personal dels adolescents entrevistats, la majoria

valoren el nivell de les seves escoles al seu país d’origen força positivament, (la

majoria la qualifica amb un notable o excel·lent). Si és raonable la seva opinió,

això farà que a la nova escola ja els sigui més fàcil adaptar-se al ritme de

treball.

Fins primària A mig primària A 2n d'ESO A 3r d'ESO A 4rt d'ESO Acabada ESO

0

1

2

3

4

5

6

7

Nombre d'anys d'escolarització

No

mb

re d

e p

ers

on

es

4. Quants anys vas anar al'escola abans de venir?

Excel·lent Notable Bé Suficient Insuficient

0

1

2

3

4

5

6

7

8

Nivell de l'escola d'origen

No

mb

re d

e p

ers

on

es

5. Valora el nivell de la teva escola al teu país d'origen


14

Gràfic 7: Fins a quin nivell d'estudis creus que arribaràs?

Les perspectives de futur que ens mostra el Gràfic 7, no són gaire clares. De

fet, la columna “Altres” representa un conjunt que a les entrevistes no han

especificat. Tot i així, podem afirmar que la majoria vol arribar a la universitat i

estudiar una carrera professional. Quatre persones, fins i tot, tenen clar que

volen arribar a cursar un Màster Universitari.

Gràfic 8: T'has sentit algun cop discriminat pel teu origen?

Aquestes columnes ens mostren el grau de sentiment de discriminació que

senten els joves entrevistats. Encara que molts han afirmat que mai s’han sentit

discriminats, un alt percentatge també afirma que a vegades s’hi han sentit, i

Màster Universitari Grau Universitari CF Altres

0

1

2

3

4

5

6

7

8

Nivell d'estudis

No

mb

re d

e p

ers

on

es

6. Fins aquin nivell d'estudis creus que arribaràs?

Sovint A vegades Mai

0

2

4

6

8

10

12

Freqüència amb què s'han sentit discriminats/des

No

mb

re d

e p

ers

on

es

7. T'has sentit algun cop discriminat pel teu origen?


15

tan sols una persona afirma que sovint s’ha sentit discriminat/da.

Gràfic 9: En general, et sents satisfet/a de viure aquí?

En últim lloc, el Gràfic 9 ens mostra el grau de satisfacció de viure a Cardedeu

dels adolescents entrevistats. Ja que cap d’ells va triar emigrar, és

comprensible que quasi la meitat o bé prefereixen tornar, o bé voldrien canviar

algunes coses perquè no s’hi acaben de trobar a gust. Podem pensar que es

refereixen a la família, els avis, tiets, que han deixat enrere i que veuen ben poc

sovint, o potser és cosa nostra, que no els fem sentir inclosos en la nostra

societat.

Preferiria tornar Sí, però canviaria coses

Molt Gens

0

2

4

6

8

10

12

Valoració

No

mb

re d

e p

ers

on

es

En general, et sents satisfet/a de viure aquí?


16

3 PREGUNTES DE RECERCA, HIPÒTESIS

Tot i que en l’adaptació dels joves immigrants intervenen infinits factors ens en

aquest treball ens centrem en dos:

La situació familiar (dins de la qual entren la situació econòmica dels pares,

nombre de germans/es, nivell de català/castellà dels pares...) i la situació per-

sonal (procedència i edat d’arribada a Catalunya, si tornen al seu país d’origen

de tant en tant...) condicionaran la situació emocional, la situació acadèmica i

els hàbits.

En aquest treball no he pogut determinar les relacions anteriors de forma esta-

dística, per tant, s’ha fet de forma qualitativa. D’aquesta manera, les conclusi-

ons són relatives.

S’han fet dos tipus de qüestionaris, el primer a joves immigrants i el segon a

professionals relacionats amb la immigració en diversos aspectes.

3.1 Qüestionari a joves immigrants

El primer qüestionari s’ha organitzat en dos nivells: en un hi ha preguntes test i

en l’altre preguntes que fan referència als mateixos temes, però de naturalesa

més concreta, on els entrevistats donen opinions, i s’expressen amb més lliber-

tat i extensió.

Situació familiar

La meva hipòtesi en aquest treball és que si la situació familiar és bona, és a dir

que els pares tenen estudis, bona feina, els animen a estudiar, han adquirit

bons coneixements de la llengua, etc. afectarà de manera positiva als altres

factors; la situació emocional, la situació acadèmica i els hàbits. Tot i que sé

que no sempre és així, sembla que sigui més fàcil que hi hagi aquesta relació.

Majoritàriament, penso que els pares no tindran títols universitaris o no els

seran convalidats (també depenent de la procedència), i per tant, tindran menys

facilitat per aprendre ràpidament la llengua (també depèn de la facilitat de

cadascú, però en general als adults els és més difícil que als nens) o ajudar als

fills en els deures, potser donaran menys importància als seus estudis.

L’ambient de treball a casa pot ser molt diferent depenent del seu nivell

educatiu, i d’aquesta manera, el noi/a ho tindrà considerablement més difícil

que algú amb pares que tinguin un nivell educatiu alt. El noi/a tindrà més


17

expectatives d’arribar a la universitat si els pares l’han estat animant i insistint-

hi.

Referent a la importància que li donin als estudis, també podríem pensar que

hauria de ser al revés, que han fet el viatge precisament pel baix nivell educatiu

del país de procedència, i que venen aquí precisament per a ampliar les

oportunitats dels seus fills (fa referència a les preguntes següents: “Valora el

nivell de català i castellà dels teus pares.”, “Els teus pares t’ajuden a fer els

deures, s’estan per tu, insisteixen a que estudiïs, li donen importància als teus

estudis, volen que arribis lluny?”, “Creus que els teus pares han tingut més

dificultats per integrar-se a Cardedeu que tu?”)

També influirà en els altres tres factors ja anomenats, la manera com s’ha

produït el viatge cap a Catalunya, segurament vindrà primer un dels pares (el

que tingui més nivell educatiu, segurament serà quasi sempre el pare) per

trobar feina i al cap d’un temps el seguirà la dona i fills. Potser fins i tot s’han de

quedar un temps els fills sols amb familiars, o el pare quan torna fa tant de

temps que és un perfecte desconegut per als nens. Com més gran sigui el nen

en el moment del viatge, més notarà el canvi i més dur se li farà.(“Com vas

arribar aquí? Ho vas fer amb els teus pares, germans, avis...?Amb qui et vas

quedar si va venir primer el pare/ mare?” “Què vas pensar quan els teus pares

et van dir que vindries aquí? Has canviat la teva opinió un cop hi has viscut?”)

Directament relacionat amb els baixos estudis dels pares, tindrem en compte la

seva professió. Sovint es dedicaran a feines mal pagades o de sou més aviat

baix, com ara a la construcció, la neteja... (“Els teus pares treballen? De què?

Quin nivell educatiu tenen?” “Formeu part de cap associació o entitat per a

immigrants?”).

També crec que depenent de la procedència (majoritàriament africans o

xinesos) es sentiran amb pitjor situació econòmica que els altres joves catalans

de la seva edat, encara que no ho diran en les enquestes, probablement quasi

tothom entrevistat em dirà que es sent igual econòmicament que els altres

joves de la seva edat. En funció d’aquesta situació econòmica familiar,


18

condicionarà bastant totes les tres variables de situació acadèmica, emocional i

d’hàbits (“Creus que estàs millor o pitjor econòmicament que els altres joves?”,

“Creus que els teus pares van venir aquí perquè creien que fer diners és més

fàcil?”)

El nombre de germans crec que també és un factor a tenir en compte, ja que

ens dirà el nivell de planificació familiar del país d’origen, i quins recursos pot

tenir el noi/a i per tant les oportunitats: potser haurà de compartir habitació amb

molts germans més, o els llibres... (“Quants germans tens?”)

Situació personal

Igualment la situació personal, és a dir, el temps que porten residint aquí, l’edat

que tenen actualment, si han adquirit bons coneixements de la llengua, la

procedència, si tenen molts amics etc., condicionarà també la situació

emocional, la situació acadèmica i els hàbits (preguntes 1, 2, 9, 16: del test i

1,2,3: d’ opinió)

Si porten més de 5 anys vivint aquí, o si han arribat abans de la ESO, és a dir

de més petits, els serà més fàcil adaptar-se, aprendran més ràpidament la

llengua, faran amics més de pressa... Per tant, en poc temps tindran millors

resultats escolars, es sentiran menys contrariats o preocupats, els serà més

fàcil acostumar-se a la nova situació i tindran millors hàbits (“Quan fa que ets

aquí? Quina edat tens?” “Quin curs fas?”).

Depenent de la procedència, condicionarà la seva nova situació, depenent de si

provenen d’un continent africà, asiàtic, sud-americà, de l’Europa de l’est o

Europa de l’oest, serà molt diferent la seva posterior integració: els de l’Àfrica,

de Sudamèrica, i Àsia els serà més difícil en general que als de l’Europa de

l’est o els de l’Europa de l’oest (“De quin país provens, d’on prové la teva

família?” “On vas néixer?””Creus que el fet de ser estranger t’ha suposat alguna

dificultat?).

També si tornen molt sovint al seu país d’origen o estan molt en contacte amb

els amics d’allà, voldrà dir que no se senten ben bé a gust aquí i/o que troben a


19

faltar moltes coses de casa seva: la família, els amics, costums, etc...(“Com se

sovint tornes al teu país d’origen?” “Segueixes tenint relacions amb els amics

d’allà? Com de sovint?”)

Com afecta en l’adaptació la procedència: donat que a Catalunya coexisteixen

dos idiomes la hipòtesi de partida és que els que ja coneixen l’ idioma, almenys

el castellà a priori tenen molta part d’adaptació facilitada, mentre que els

provinents d’Àfrica, països de l’Est amb idiomes i inclús alfabets ben

diferenciats, han de superar altres graons. (“Valora el teu nivell de català i

castellà.” “Vas tenir moltes dificultats per aprendre la nostra llengua?”)

El nivell educatiu de l’escola del país d’origen els condicionarà molt la seva si-

tuació acadèmica actual, encara que si s’és bon estudiant es tenen bones pau-

tes de treball, penso que no trigarien en agafar el ritme de feina. Crec que hi

haurà diferències nois/noies, però no m’atreviria a dir quines. Penso que els

nois potser tindran resultats escolars més baixos que les noies, i això també

anirà en funció del país d’arribada. (“Valora el nivell de la teva escola al teu pa-

ís d’origen.” ”Quants anys vas anar a l’escola abans de venir? Estudiaves algun

idioma estranger a l’escola?” “Com era la teva escola al teu país? Et posaven

més feina? Com era el material? Els professors eren més o menys estric-

tes?””Vas ser rebut/da per alguna aula d’acollida?” “Creus que els professors

t’haurien d’haver ajudat més, o que ja et van ajudar prou bé?”).

3.2 Qüestionari a especialistes

El segon qüestionari té preguntes diferents per a cada especialista, ja que les 6

persones entrevistades tenen professions molt diferents: l’antropòloga encarre-

gada de serveis socials a Granollers; Mercè Espargaró, l’encarregada de l’aula

d’acollida de l’IES Manuel Raspall; Fina Ayats, a la psicòloga de l’IES Manuel

Raspall; Dolors Sala, al demògraf d’ICREA professor a la UPF; Pau Baizán, la

psicopedagoga Rosa Alzuria, i finalment, a la integradora social de Cardedeu;

la Saida Azizi i l’Encarna Duro.


20

1. Amb l’entrevista a Mercè Espargaró espero aconseguir una visió més

àmplia de com són els joves immigrants a Catalunya en general i de

quina problemàtica tenen, ja que està treballant a Granollers, i és

justament a Canovelles que hi ha força immigració. Al ser antropòloga,

em proporcionarà una idea força aproximada de quina és la situació i

quines diferències per cultures i idees hi ha, i quins recursos hi ha per

ajudar-los.

2. L’entrevista amb Fina Ayats, penso que tindré més informació de com

són els joves, de quins problemes tenen en quant a l’educació un cop

arriben a l’ institut, si ho tenen més fàcil en algunes procedències, quines

eines són emprades per a facilitar els aprenentatges de la llengua i la

ràpida integració a l’aula...

3. Entrevistant la psicòloga de l’IES obtindré una idea de com se senten els

joves immigrants un cop es troben aquí, si li arriben molts casos, com els

afecta el canvi, si segueixen bé la feina...

4. Pau Baizán, demògraf, em proporcionarà dades més estadístiques i

acurades del que es sap fins ara del tema, i què no saben els experts.

Variació dels resultats escolars, diferències joves autòctons/immigrants,

diferències per procedències...

5. La psicopedagoga Rosa Alzuria penso que em donarà informació de

com són els adolescents immigrants, quines diferències hi ha per

procedències i depenent de l’edat d’arribada, i com afectaran als seus

estudis i adaptació als instituts.

6. Per últim, Saida, integradora social, és qui em proporcionarà una idea

més realista de la realitat en quant a la immigració al poble de Cardedeu.

Quines ajudes demanen les persones immigrades, quins problemes

tenen...


21

4 LA IMMIGRACIÓ

La immigració és canviar el lloc de residència permanent, d’un país o regió

d’origen a un altre. Si aquest canvi també comprèn creuar una frontera, llavors

es tractarà d’una migració internacional. Podem diferenciar dos tipus de

migracions: les emigracions i les immigracions, segons el punt de vista de

partida. L’emigració és la sortida de persones d’una regió o estat de residència

permanent cap a un altre, i l’ immigració és l’entrada de persones d’un

determinat país o regió de residència permanent a una altre. D’aquesta

manera, una emigració comporta una posterior immigració al lloc d’arribada. Es

considera residència permanent més de 6 mesos de viure en un determinat lloc

que no sigui el teu país de naixement.

El país amb més immigrants en nombres absoluts és Estats Units, que

concentra un 20% dels residents estrangers del món, seguit per Rússia i

Alemanya, amb més de 10 milions d’immigrants. Espanya es troba en desena

posició. Però en termes relatius són Andorra, Luxemburg i Suïssa, Canadà i

Austràlia els països amb més immigració. A Andorra, un de cada 3 habitants

són immigrants. A Espanya hi ha 47 milions de persones, de les quals 6 milions

aproximadament són nascudes a l’estranger, cosa que suposa un 12% de la

població total espanyola.

La humanitat avui no seria el que és sense aquest fenomen: l’ immigració al

llarg de la història sempre ha tingut un paper molt important. Des de l'aparició

dels primers homínids en una zona de l'Àfrica, ens hem anat escampant fins a

acaparar tots els continents, a la recerca de millors condicions de vida o per

supervivència. La història de les diferents cultures que s'han anat formant

roman en l'adaptació de cada grup als conflictes i divisions que s'han anat

generant.


22

Segons Stephen Castles, sociòleg

britànic, és a partir del segle XV que

les migracions han passat a una

dimensió molt més global. A causa de

l'expansió colonial i a la formació dels

estats europeus, segons ell, el món

s'integra en un nou sistema migratori.

Moltes són les raons d'aquest

increment de les migracions. D'una

banda, el procés de globalització

econòmica mundial, ha fet més

necessària la demanda de mà d'obra

i ha intensificat les relacions entre les

diferents cultures. D'altra banda, la

pobresa que pateixen molts pobles

ha provocat molts desplaçaments.

La història explica que entre el s.XIX i

primera meitat del s.XX, van haver-hi

grans desplaçaments de població,

tràfic massiu d'esclaus que provenien de l'Àfrica, i d'europeus que viatjaven cap

al “Nou Món”, Amèrica.

En les últimes dècades, els moviments migratoris s'han intensificat

considerablement (es calcula que actualment en el món hi ha més de 200

milions de persones que visquin en un estat diferent del que van néixer, en

comparació amb els 65 milions de l'any 1965).

4.1 La història recent d'Espanya

La immigració a l'Estat espanyol és un fenomen que s'inicia cap a mitjans del

segle XX, però quan ha estat més mediatitzada i polititzada és en els darrers 8

anys. Cada vegada s'han anat intensificant més aquests moviments, i cada

vegada es donen per causes més diverses, de procedències més variades i en

Imatge 1: El sociòleg britànic Stephen Castles al

"Comité Internacional y Foro Social Mundial de

las Migraciones"


23

més quantitat. D'aquesta manera, s'ha convertit en els centres de debat més

habituals.

En el primer terç del segle XX Espanya comença un procés de transició

demogràfica, ja que augmenta la seva població a causa de la baixada de la

taxa de mortalitat i el manteniment de la taxa de natalitat alta, fins a la segona

dècada del s.XX, que comença a baixar degut a la planificació familiar i

l'augment de l’ urbanització. Es passa de 18,5 milions d'habitants el 1900 a 21,3

milions l'any 1920.

Entre 1900 i 1931, durant la Segona República, són importants les migracions

interiors a Espanya, ja que es dóna l'èxode rural: moltes persones decideixen

anar a viure a les ciutats, prop de les fàbriques (industrialització). Així, trobem

molts casos de migracions dintre d'Espanya: s'envien emigrants de la perifèria

al centre entre 1960 i 1970. Barcelona i Madrid reben més de 500.000

immigrants d’Andalusia i Aragó, i en menor nombre, de Castella i de Galícia.

També trobarem les anomenades “migracions oreneta” de finals del s.XIX, que

consistien en homes joves que viatjaven a ultramar fins a Sudamèrica per fer

fortuna i després tornar. Aquest tipus de migracions van disminuir notablement

en part per l'arribada de la 1ª Guerra Mundial.

A Barcelona es dóna un procés d'urbanització important: amb l'arribada de la

immigració, la ciutat necessitarà transformar-se, reestructurar-se, per tal de

poder acollir als immigrants. És llavors quan s'integren a la ciutat nous

municipis com Gràcia o Sants.

Amb el triomf feixista surten milions de persones a l'exili, a països d'Europa i

Amèrica.

Durant la 2ª Guerra Mundial (1939-1945) es paren tots els fluxos migratoris a

tot el món. Quan s'acabà, les autoritats franquistes prohibiren l'emigració fora

d'Espanya. Però aquesta política autàrquica fa que el país s'endarrereixi i es

faci més pobre encara, ja que la situació econòmica era molt deficient. Quan

finalment es permet emigrar, molts decideixen anar a França, Suècia i

Alemanya, on s'apreciarà molt la mà d'obra, que manca a Europa però està en

excés a Espanya.


24

Actualment, és ben bé al revés: som un país receptor d'immigrants. A partir de

la crisi de 1973, els corrents migratoris disminueixen, ja que Espanya exigeix

una major qualificació als immigrants. L'atur augmenta, i avui molts immigrants

han ocupat llocs de treball que molts residents espanyols no acceptaríem mai:

sobretot en els sectors de l’agricultura i la construcció.

A Catalunya, el procés de creixement demogràfic a causa de les migracions

comença a partir del s.XIX, encara que la mortalitat baixa molt més que a

Espanya, i comença abans la baixada de la natalitat.

Com podem veure en el Gràfic 10, l'evolució de la població estrangera durant

els anys 1718 i 1900 va en augment molt destacable sobretot fins al 1857.

(402531 hab. L'any 1718 en relació amb els 1652291 de l'any 1857). Llavors a

partir d'aquell moment es manté la població, augmenta molt poc (1652291 hab.

l'any 1857, i 1966382 hab. L'any 1900).

Durant les dècades dels anys 50 i 60 es va donar un increment molt gran en la

població immigrant, atreta pel desenvolupament industrial. Però la crisi dels

anys 70-80 va produir un alentiment de les migracions. Posteriorment el saldo

migratori va ser negatiu, i ho continua sent, però més pròxim al creixement 0.

Gràfic 10: Evolució de la població catalana entre els anys 1718 i 1900


25

La immigració externa, procedent de països no Europeus, tendeix a créixer de

forma significativa a partir de 1995. Com observem, però, en el Gràfic 11, al

2001 trobem el punt més alt i després minva considerablement fins al 2003, on

torna a augmentar una mica però l'any següent torna a davallar. El mateix

comportament el trobem entre els anys 2006 i 2007.

Gràfic 11: Evolució de la població catalana entre els anys 1998 i 2010

L'any 2008, i segons els països de procedència, el volum més important

d'entrades registrades va ser des del Marroc (25.404), Romania (10.259),

Equador (9.865), Xina (9.748), Pakistan (8.997) i Colòmbia (8.249).

Paral·lelament, també augmentà el volum de sortides de persones estrangeres

cap a l'estranger, com a conseqüència dels retorns als països d'origen.

4.2 Emigració a Cardedeu. Evolució, situació actual

El poble està situat en un punt estratègic entre Barcelona i Girona, cosa que

marcà el seu passat històric. Però no es va constituir com a vil·la moderna fins

a la construcció de la línia de tren i la carretera que va des de Sant Llorenç

Savall a Santa Coloma de Farners al 1860. A partir de llavors la població va

anar creixent, i van arribar els burgesos barcelonins, que s'instal·laven allà a

passar els estius.


26

Com observem en el Gràfic 12, no va ser fins al 1998 que els immigrants es

van fer veure pel poble, i és a partir de llavors que el nombre de persones

d'altres països comença a augmentar, però tot i així, no supera els 509

habitants estrangers (d'un total de 17.000 habitants aproximadament).

Primer de tot, en general tenim més estrangers que provenen d'Amèrica, amb

525 l'any 2009. Després ve l'Àfrica, amb 494, i Europa, amb 351. Amb molta

menys freqüència trobarem gent d'Àsia, ja que al 2009 hi havia només 48

habitants. Com tampoc d'Oceania, tan sols amb 4 persones nouvingudes. El

primer país immigrant, és, amb diferència, el Marroc, que supera als altres

països amb un total de 494 immigrants l'any 2009. El següent país amb més

emigració a Cardedeu ja és Bolívia, amb 115 persones.

L'any 2001, ja que no disposava de dades per completar el gràfic sense

cometre cap imprecisió greu, l'he obtingut per interpolació.

En comparació amb altres pobles de Catalunya o de comarques properes,

Cardedeu no és un dels que més immigració rep, sinó que ho és, sobretot,

Canovelles. Fora de la comarca, tindríem a Sta. Coloma de Gramanet, Nou

TOTAL D'IMMIGRANTS A CARDEDEU PER ANY I PAIS

0

100

200

300

400

500

600

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

ANYS

NO

MB

RE

D'IM

MIG

RA

NT

S

EUROPA

ÀFRICA

AMÈRICA

ÀSIA

OCEANIA

Gràfic12: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l'Ajuntament


27

Barris, Barri Raval, i el Casc Antic de la Ciutat Vella de Barcelona. El que

busquen quan arriben és el poble on la vida sigui més barata, (segregació

residencial). Això sol provocar concentracions residencials d'emigrants. A

Canovelles, algunes escoles tenen a les seves aules un 50% d'alumnes

estrangers. També caldria, en aquest cas, fer una distinció entre els immigrants

amb més nivell econòmic, que seran rebuts d'una manera ben diferent, i

tampoc els importarà molt si la vida és més o menys barata al poble on es

vagin a instal·lar.

Actualment, ens trobem en un període d'estancament de la població no

vegetativa, és a dir, les migracions, a causa de la crisi econòmica (aquesta

frase no s’entén). Ja no calen tantes aules d'acollida a les escoles i instituts

com fa uns anys, és un servei que s'està extingint poc a poc, cada vegada fan

menys falta professors que hagin d'ensenyar la llengua o posar al dia els nois i

noies nouvinguts.


28

5 LA DOBLE CONDICIÓ D'ADOLESCENT I IMMIGRANT:

Segons l'article 16 de la Llei d'estrangeria, els estrangers tenen dret a la vida

en família i a la intimitat familiar, al reagrupament familiar. Per a gaudir d’aquest

dret, un estranger a Espanya ha d’haver viscut aquí ja un any i tenir un

contracte de feina. És permesa aleshores l’entrada del cònjuge i dels seus

respectius fills (també als adoptats) menors d’edat o incapacitats i solters.

També els menors dels quals l’estranger resident sigui representant legal. El

procediment de reagrupament s’explica a continuació. Primerament, el resident

haurà de sol·licitar una autorització de residència per reagrupament familiar a

cadascun dels membres de la seva família, la prova d’un allotjament i els

mitjans econòmics necessaris per a tots. El permís de residència serà de la

mateixa durada que el sol·licitant. Als fills se’ls donarà el permís de residència

independent amb la majoria d’edat i el permís de treball.

Els processos migratoris tenen aspectes diferencials importants a tenir en

compte, com ara l'edat en què van arribar al nostre país o la procedència.

Depenent d'aquestes dues variables els joves immigrants presentaran uns

problemes o uns altres. Sovint es troben amb les dificultats de l’ idioma, han

Imatge 2: Grup de joves nascuts A Sudamèrica, reunits a un parc de Cardedeu


29

estat poc escolaritzats o amb sistemes diferents, i això provoca problemes en

l’adaptació a la família i l’escola.

Les dificultats que es presenten a causa de la seva procedència són moltes. A

part del xoc cultural, es troben amb problemes d’identitat: entre la cultura

familiar d’origen i les formes culturals adolescents actuals. Apareixen els grups

socials i normalment els joves s’uneixen als seus semblants, que solen ser els

joves amb dificultats socials del barri. Com afirma la notació anglesa “Peer

Group”: els teus parells, els teus semblants. Aquesta idea s’ha anat reforçant

amb el temps, abans no hi havia immigrants i això dona peu a dinàmiques molt

diferents, a maneres de veure les coses molt diferents. Ara, si no segueixes les

idees del teu grup quedes “exclòs” socialment. Molts, tenen la sensació que és

més fàcil poder ser inclòs en gent similar que en la gent autòctona del país.

Això, al arribar al final de la adolescència, es reflexa en dificultats per trobar

treball i emancipar-se. Dins d’aquests col·lectius d’origen, però, s’ha de

diferenciar grups diferents de joves immigrants, segons l’edat d’arribada a

Catalunya..

Per un costat estan els que han nascut aquí, s’han escolaritzat o ho han

intentat, han anat madurant i han arribat a l’adolescència. Tot i així, han crescut

en un entorn familiar alterat per la situació d’immigrants (també depèn de la

procedència) Són els que formen les segones generacions. En segon lloc, hi ha

els nois i noies adolescents que arriben entre els 12 i 18 anys aquí, i han

d’assumir els canvis que suposa integrar-se, com també els de ser adolescent.

Els afectarà especialment trobar-se amb les diferències que presenten els

adolescents d’aquí respecte ells. I els que arriben abans dels 12 anys? El tercer

grup el formen nois que han arribat sols, enviats pels pares, abans de complir

els 18 anys.

En el moment de l'adolescència, es troben sotmesos a moltes tensions: en

primer lloc han de trobar sentit a si mateixos en aquesta situació imposada; en

segon lloc, es troben entre dos móns, el dels seus adults i el nostre, entre allò

que els agradaria ser i allò que estan obligats a ser. Provenen d'un món del que

esperen coses molt diferents dels adolescents d'aquí.


30

Aquestes persones no tan sols tenen problemes d'integració social, sinó que

també s'han de convertir en persones adultes, pintar alguna cosa a la societat.

No els tenen pel fet de ser emigrants, sinó per les baixes condicions

econòmiques, socials, culturals, que això comporta, pel fet de ser adolescents i

de no poder prendre decisions encara. Quines repercussions té això en la

nostra societat, en què l'edat adolescent és mes llarga i imposada?

Les escoles i serveis socials hauran de donar atencions a: joves nouvinguts

que no saben la llengua i necessiten escolaritzar-se encara que al seu país ho

hagin estat poc o amb sistemes diferents, el seu manteniment a les escoles i

instituts fins als 16 anys, amb totes les contradiccions que pugui comportar en

la família i el centre, l'aparició de conductes asocials per associació amb altres

adolescents amb problemes socials del barri, que estan entre dos móns i això

dificulta la creació de la seva pròpia identitat, ja que per una banda volen

encaixar, però per l'altra, no volen perdre la seva cultura d'origen, al contrari, la

volen reivindicar, en són plenament conscients. L'escolarització ha anat

generant segones generacions molt europeïtzades (que han anat adquirint,

amb el temps, els costums i cultura d’aquí) quan arriben a l'adolescència.

Finalment, com a últim punt, també tindran moltes dificultats per a emancipar-

se i per obrir-se pas al món laboral, com explicarem amb més deteniment més

endavant.

5.1 El problema de ser adolescent

L’adolescència és l’etapa compresa entre els 12-13 anys i els 18. Depenent de

la persona pot variar una mica l’edat. És un moment de canvis físics,

psicològics i emocionals molt importants, ja que comporten una transició de nen

al món adult. Aquest procés inclou al jove, però també als que l’envolten, les

respostes, estímuls que li donen. Depenent de la cultura, la seva durada pot ser

més llarga o més curta, per exemple, en el cas de la sud-americana és més

curta: els nens passen a tenir comportaments d’adults més d’hora que els

europeus, per exemple. Fins i tot hi ha tribus africanes on aquesta etapa queda

reduïda a un sol ritu, en un mateix dia passen de nens a adults.


31

Característiques dels joves adolescents1:

Obstinat

Desig d’independitzar-se

Té contradiccions, daltabaixos

Qüestionament de les normes

Radicalització de la seva incomprensió cap al autoritarisme

Es tenen vivències personals molt emotives, com els primers amors,

l'amistat, els ideals, els objectius pel futur

Realitats positives que suposa:

Valoració de l’amistat (és un període quan les relacions afectives es fan

cada cop més importants)

Canvis d’humor, control de l’agressivitat

Es van integrant en la família, societat, grups d’amics...

Conflictes de poca importància

Prefereixen l’harmonia

Necessitats educatives:

Perceben que pertanyen a un grup estructurat, desig d’integrar-se

Assimilar la cultura d’aquests grups amb els seus valors

Idees d’altruisme,solidaritat, hàbitats, socials...

Construcció (individual i social) d’una personalitat social sense contribuir

en la seva identitat

Quan aquestes trontollen, solen tenir símptomes com ara que els baixi

l’autoestima o conductes destructives que sovint seran captades de seguida, i

per tant, es poden tractar.

Característiques dels joves immigrants:

Sovint no es senten integrats en el grup, sobretot al principi (contradicció

cultura d’origen amb la del nou grup)

No poden desenvolupar comportaments/hàbits socials

Solen estar confusos/solitaris/marginats

Perfil de jove problemàtic

Contradicció perfil educatiu

1 Aquesta informació es basa en les xerrades mantingudes amb Rosa Alzuria, Mercè Espargaró i Fina

Ayats


32

Els adolescents d'avui en dia són un producte social i històric concret, però per

altra banda, són persones que viuen una etapa concreta de la seva vida, plena

de canvis i transformacions. Cada persona els experimenta de maneres molt

diferents. No els podem entendre sense comprendre el que els passa a

l'interior, ni sense saber què els envolta. En cada medi i en cada moment

històric la seva duració és variable, i ve condicionada per les seves

experiències socials, les pressions, l'entorn que els envolta, etc. Podran

madurar, si el que tenen al voltant són

propostes que els estimulin i que els

facin avançar cap al futur. Al principi

s'oposen a les persones adultes perquè

han de construir una identitat que no

tenen. Van en grup perquè necessiten

de la solidaritat emocional entre iguals,

per a no sentir-se sols (Peer group)

S'arrisquen perquè necessiten noves

emocions que els facin sentir vius,

encara que poden estar-se llargs

períodes sense. A part de la maduració emocional i la capacitat intel·lectual,

necessitaran desenvolupar certes qualitats socials que els permetin fer-se lloc a

la societat adulta. Caldrà, per tant, que aconsegueixin estabilitzar la seva vida

afectiva, com també que aprenguin a raonar abstractament, que se sentin útils

en els projectes provisionals que estiguin realitzant.

Per a tots ells, però, el problema serà aquesta etapa de la adolescència per la

qual hauran de passar, com a mínim, durant tres o quatre anys, com els d'aquí.

Als seus països de procedència sovint es passa de la infància a la edat adulta

en un sol ritu, no en anys de dedicar-se senzillament a ser adolescent. És el

mateix que a aquí fa uns anys quan es passava de la primària a fer alguna

petita feina o de torns. Sovint són nois que el seu entorn havia previst una

infància més aviat escassa, començant a treballar ajudant al pare o mare, o bé

per a aprendre, ja des de ben joves, i començar a lluitar per mantenir-se com a

adults.

Imatge 3: Grup de joves


33

Primer de tot, quan arriben, es trobaran amb un procés d'acomodació;

comprovaran que ser adolescent en l'entorn occidental també té els seus

avantatges. I els que ja porten aquí des del naixement, seguiran sent com els

altres. Dependrà de la seva capacitat de relacionar-se, de l'adaptació o rebuig

que generin, i de les possibilitats que se'ls ofereixin. Dependran també del pla

d' acollida que els ensenyi els llocs on s'ho passen bé els adolescents, on

coneguin a gent del país i puguin formar grups. En intentar això, es trobarien

amb algunes d'aquestes dificultats: la situació de l'entorn familiar, la seva poca

capacitat per ser consumidors, i finalment, els tipus d'adolescents amb els que

és possible relacionar-se.

Amb freqüència els pares d'aquests nois/es els tracten amb força dedicació, i

els impulsen moltíssim a tirar endavant, donen molta importància als seus

estudis, encara que depèn bastant de la cultura d'origen.

Per a els joves immigrants, aquesta etapa no estava prevista, en què els joves

dediquen a passar el temps, a estudiar, a divertir-se, a fer plans de futur... Ells

creien que l'educació els servia per a omplir-se de tradicions, de cultura, de

maneres de fer de les famílies... Però sembla que aquí tot ho tiren per la borda

amb els llenguatges, estètiques i activitats dels joves moderns. En els països

en els que se'ls té molt de respecte a les persones adultes, els fills i filles

imitaran a adolescents d'aquí rebel·lant-se contra ells.

Podrien acostumar-se a ser adolescents, però el seu entorn familiar els ho

impedeix. Sovint els pares s'ho prenen com una traïció cultural a les formes

raonables de ser que ells tenen. L'immigrant quedarà dividit entre ser fidel a la

família i ser rebutjat pel grup d'iguals o bé rebutjat per la família i fidel al grup

d'iguals.

D' entre moltes de les impossibilitats apareix l'econòmica, molt important en els

adolescents de la nostra societat, que tenen capacitat de consum. Normalment

molts d'ells tenen setmanada i van a divertir-se amb els seus amics, però en

una situació de precarietat econòmica, és impossible pels pares. Al seu voltant

hi ha moltes adolescències, però al seu abast, tan sols algunes.


34

També hem de destacar que difícilment hi ha adolescència sense pertànyer a

un grup d'iguals, sense relacionar-se, compartir estils de vida... Però encara

que tinguin aquest grup, sempre predominaran les propostes adolescents del

seu barri, l'entorn difícil, la desigualtat social i la marginació.

Aquesta etapa de l'adolescència els planteja molts problemes d'identitat, és una

etapa de transició i de crisis, en la que han de deixar enrere tot i formar-se una

nova identitat. A part d'això, si existeixen fortes diferències culturals, apareixen

dificultats afegides ja que no tenen la seguretat d'una identitat pròpia. Han de

resoldre conflictes de fidelitat entre el que els rodejava fins ara, i el que tenen al

voltant ara.

Sembla que el que els atrau més és ser com la majoria d'adolescents aquí, i el

món que han deixat enrere el veuen contradictori. Però no saben amb qui han

d'estar, els papers que els seus pares els han imposat no és possible encara.

La condició d'adolescent els és imposada, però a la vegada, restringida.

No és fàcil que mantinguin una conducta ni adaptativa, ni conformista. Encara

que optin per ser adolescents com els altres, veuran que tenen més temps que

ells. Però als 16 anys, se'ls ha acabat. Hauran de fer-se adults i buscar feina, al

contrari de la majoria de nois i noies d'aquí.

El que tenen molt incert és el seu futur, el que seran. Podrien aspirar a ser un

ciutadà més, però ho veuen com a quelcom impossible.

5.2 Causes de la migració, classificació i característiques

Ravenstein va crear unes lleis migratòries al 1985 per explicar-ne el seu

comportament. Bàsicament va afirmar que l'economia és un factor clau en les

migracions, ja que aquestes augmenten a mesura que augmenta el grau

d'industrialització i els mitjans de transport.

La seva teoria es basa en que hi ha dues forces en interacció, el “Pull”

(atracció, motius per marxar de l’origen) i el “Push” (expulsió, factors d’elecció


35

del punt de partida?). Entre aquests factors s’hi troben els “obstacles

intermedis”, els quals dificulten o anul·len la decisió de migrar. Dins d’aquest

grup hi hauria les traves legals, les dificultats econòmiques, polítiques,

lingüístiques i culturals. A més, la teoria classifica les causes en dos subgrups,

els “factors generals” i els “factors específics”.

Dins els factors generals hi ha la situació econòmica, demogràfica i política,

tant del país emissor com del país receptor. La raó principal de la migració és

la desigualtat econòmica. Tot emigrant busca benestar. Cal recordar que els

països dels sud (tercer món), que són els emissors, tenen un 20% de riquesa i

representen un 80% de la població mundial, en canvi, els països del primer i

segon món (els del nord), que representen únicament el 20% d’habitants sobre

la població mundial, tenen un índex de riquesa del 80%. Aquestes desigualtats

es remunten a l’època del colonialisme i l’ imperialisme, van continuar amb la

revolució industrial d’occident, i s’han consolidat, sembla que per sempre, amb

la implantació d’un nou sistema econòmic capitalista als països rics, la base de

la qual és l’explotació i l’especulació dels recursos naturals dels països

subdesenvolupats, i intercanvis desiguals amb els mateixos. Un exemple molt

clar d’això és el cas espanyol, on el major país d’immigració és el Marroc.

Segons el PNUD (Programa de Nacions Unides sobre el Desenvolupament

humà), Espanya se situa en el número 21, i el Marroc, al 125. Així els

marroquins veuen possibilitats de treball en alguns sectors que necessiten mà

d’obra. Un altre motiu d’influència en les corrents migratòries, indirecte però

important, ja esmentat anteriorment, són els afers de la política, pel que fa a la

interior i la exterior del país receptor. En països com el Marroc, Filipines o la

República Dominicana, el propi estat estimula la emigració davant la

impossibilitat de proporcionar estudis, habitatge, ocupació i serveis. A més les

divises dels emigrants són un ajut per anivellar el deute extern (que ha estat i

és actualment el major impediment per al desenvolupament). Cal apuntar que

en molts d’aquests països hi ha règims dictatorials militars, conflictes armats

(com a conseqüència de la colonització, encara avui a Àfrica hi ha diverses

guerres, la principal és la del Sudan) i governs corruptes extremadament

restrictius de les llibertats individuals que empitjoren la situació personal dels

habitants i augmenten les ganes d’emigrar. D’altra banda, la mundialització,


36

procés pel qual el món es converteix en un petit poble, promou la circulació de

persones (migracions), les relacions entre països i entre el Nord i el Sud, els

intercanvis culturals i la comunicació, tot i que no admet tothom condemnant,

així, a milers de poblacions pobres a la marginació. Afegida a totes aquestes

circumstàncies està la visió deformada d’Europa que es creen molts africans a

partir de les imatges irreals que els ofereixen els mitjans de comunicació, els

turistes, la televisió o les generacions anteriors d’immigrants.

Dins dels factors específics és on se situen les relacions històriques entre el

país de sortida i el d’arribada i la tradició migratòria dels pobles. Les

emigracions no solen ser el primer contacte entre els països emissors i

receptors, això ho explica la influència històrica. Per exemple, els

llatinoamericans que viuen a Europa no són considerats “estrangers” sinó

“retornats”, solen ser els néts o besnéts d’espanyols, francesos, alemanys,

holandesos i britànics. Els argelians solen anar cap a França, ja que Argèlia va

ser una colònia francesa, i per tant, no tenen la dificultat de la llengua. Per el

mateix motiu venen dominicans, filipins i equatorians a Espanya. De la mateixa

manera, alguns marroquins veuen l’emigració cap a l’estat Espanyol com a un

retorn a la casa dels seus avantpassats (Espanya va expulsar el àrabs). Moltes

de les ex metròpolis mantenen relacions d’influència preferents amb les

excolònies. Per això, la llei d’estrangeria espanyola tracta de manera diferencial

als estats amb lligams històrics (andorrans, jueus sefardites, equatoguineans,

iberoamericans, portuguesos o filipins) i els dóna preferència en l’obtenció i

renovació de permisos de treball i residència. A més, són factors específics

d’emigració la situació puntual en què es troben en moments determinats

alguns països: èpoques de sequera molt llargues que provoquen l’augment

incontrolat de la fam, grans epidèmies, catàstrofes naturals, i el canvi climàtic.

Hi ha altres causes que no es poden englobar clarament en cap dels apartats

anteriors. Una d’elles és l’anomenat “efecte demostració”, que es produeix

quan un immigrant retorna al seu país d’origen i fa “propaganda” del possible

èxit, del luxe d’Europa, provocant així el desig d’emigrar als seus amics. A nivell

personal, una emigració amb èxit és símbol de triomf social.


37

Tanmateix, al contrari del que semblaria no és causa de les migracions la

manca de planificació familiar dels països del tercer món. En estats amb un

gran creixement demogràfic i alts índexs de pobresa, l’emigració no és la

situació més viable.2

Com hem apuntat abans, diferenciem quatre grans col·lectius importants de

joves nascuts a l’estranger segons l’edat en què hagin vingut a viure aquí:

1. Els nois i noies que han nascut aquí, que han crescut i madurat, han estat

escolaritzats i finalment ara han arribat a l'adolescència.

2. Els nens i nenes que en algun moment de la seva infància (entre els 6-12

anys) han patit processos migratoris, porten alguns anys entre nosaltres i ara

finalment són adolescents.

3. Els nois i noies que han patit els processos migratoris ja entrats en edat

adolescent (entre els 13-18 anys), per efecte dels processos de reagrupament

familiar o acompanyat d'algun adult.

4. Els nois (poques vegades són noies, encara que depèn força del país i

cultura d'origen) que vénen sols, abans de complir la majoria d'edat, ja que

llavors reben el tutel·latge i la legalitat de residència aquí. Són molt pocs.

Les segones generacions són els nois i noies del primer col·lectiu i que al

relacionar-se amb adolescents d'aquí tota la vida han estat rebent respostes

socials, educatives i assistencials que en l'última etapa hem aplicat als

immigrants. Els adolescents es troben en una etapa entre dos móns segurs, la

infància i l'edat adulta, en la que hi són presents en un moment o altre les

dificultats i tensions de les etapes anteriors. Són nois i noies que han de

resoldre els conflictes del passat: l’ inestabilitat familiar produïda pel procés

migratori, les tensions generades per el nou entorn desconegut, els esforços

emocionals a l'adaptació, les pèrdues de l'univers infantil inicial. En els que ja

van néixer aquí, part d'aquestes dificultats seran iguals, d'altres tindran a veure

2Segons el demògraf Pau Baizán Muñoz d’ICREA (Institució de Recerca i Estudis Avançats).


38

amb el grau d'estabilitat interna i social que tingués l'entorn familiar al

naixement.

Sovint, als països d'origen els pares tenien pautes d'educació molt més

protectores en els fills que aquí, (com ara Argentina, sobretot països de Sud

Amèrica) cosa que pot provocar certs desequilibris en la maduració del noi/a;

solen tenir més tensions generades pel rebuig o la falta d'afecte i estimulació

maduradora. “Allà els pares no et deixen tant, no hi ha tanta confiança de que

no et passi res greu. Hi ha més inseguretat. Per creuar ara encara la meva

mare ens vigila molt, i sempre ens diu que no parlem amb ningú que no

coneixem. Sempre pregunta molt, es preocupa molt. Allà la majoria dels pares

també tenen força por. Sempre t'estan dient “vigila, que...””3. Però en el procés

migratori, que pot en casos haver sigut molt dur, obliga al noi/a a assimilar

certes coses. Haurà de digerir aquesta inseguretat que ha generat el tracte

diferent fins ara. A aquest desequilibri interior actual se li sumen totes les

tensions del passat, i d'aquest manera, és més difícil que se sotmetin a la

nostra societat.

Els nascuts aquí són els que identifiquem com a segones generacions, i són el

producte de la nostra educació, i dels nostres processos d'integració. Són

d'aquí i s'haurien de sentir d'aquí, però són quasi sempre identificats com a

immigrants i estrangers, per algun element com ara el color de la pell.

Els nois i noies del segon col·lectiu, els que emigren en edat adolescent, amb

els seus pares o per a reunir-se amb ells, té com a característica principal el

canvi dràstic de la seva vida, en aquest punt tan delicat de la seva evolució. Per

a les escoles i metges del país rebedor, són inesperadament difícils de tractar

ja que desconeixen la llengua i sovint han sigut escassament escolaritzats al

seu país d'origen (solen ser de països com ara Senegal, Marroc, etc...) A part,

tenen maneres de fer i de veure les coses molt diferents que les dels nois i

noies amb els que hauran de conviure a partir d'ara.

En el tercer grup, es pot donar tota la problemàtica anterior, encara que molt

més agreujats pel fet d'estar sols i no tenir ningú adult per a guiar-los, per els

3 Extret de lentrevista amb Gyana Selene Crippa


39

possibles entrebancs en el camí, i per les experiències de supervivència

viscudes. També es veurà caracteritzada per el tipus d’ acomiadament que hagi

tingut amb els seus familiars. Ara seran immigrants legals tutelats fins a la

majoria d'edat. Estan obligats a deixar-se protegir, encara són vistos com a

massa joves per a establir la seva pròpia vida encara que al seu lloc d'origen

sigui ben normal. Si no ho accepten, seran rebutjats i hauran de resignar-se a

la vida al carrer i la marginació. Aquest grup, però, no el tractaré ja que a

Cardedeu només hi ha joves vinguts amb famílies, i no pas sols.

Aquests tres col·lectius tenen moltes coses en comú: les tensions que

comporta ser immigrant o que els teus pares ho siguin, juntament amb el fet de

ser adolescent.

5.3 Problemes per trobar-se a si mateix: conflictes d'identitat (d'aquí o

d'allà?)

Escric aquestes línies tornant d'un tren, on m'he trobat amb uns nois

adolescents immigrants que es trobaven en una situació bastant penosa.

Anaven bastant (col·locats?) i ens van preguntar (al meu amic i a mi) si els

podríem indicar quan els toqués baixar a la seva parada, Montcada i Reixac.

Anaven dient que havien fet una pintada a les vies, que estaven en un centre

“xungo” de menors i que feien servir colònia cara. Em vaig espantar bastant,

quan un dels nois es va caure i els altres dos quasi no s’aguantaven drets.

Aquests nois, a més de no estar integrats, causen problemes a la societat.

Pertanyen al grups dels MENA (Menores Extranjeros No Acompañados), que

es concentren a les grans ciutats com Barcelona o Madrid. Si els troben, els

porten fins que compleixen els 18 als centres de menors, però els que no, solen

ser uns delinqüents. Pateixen molt nerviosisme, enyoren el valor de la família, i

sovint també depressió. Tenen molts obstacles, no poden tornar al seu país

d’origen per no decepcionar les esperances dels pares, que tenen Espanya

molt idealitzada, desconeixen la realitat, es pensen que els seus fills s’ho

trobaran tot molt fàcil.4

4 Extret de la revista Magazine de La Vanguardia, de l’article “Crecer a la fuerza”


40

L’etapa de l’adolescència, com ja hem indicat anteriorment, és on formem la

nostra identitat. Però, si la teva família és d’un lloc i on vius ara és tot ben

diferent: els seus costums i maneres de fer, es fa difícil. Els pares sovint tindran

inculcats uns mètodes, unes idees més pròpies del país d’origen que d’aquí, i

pel jove, serà difícil, ja que per una banda no voldrà “decepcionar” els costums

de la família, però per l’altra, voldrà sentir-se ben acollit entre els seus

companys, no voldrà ser diferent dels altres. No es pot generalitzar, però els

joves immigrants depèn del seu país d'origen, veuen que les normes familiars i

socials d'ells són diferents a les d'aquí. Com afirma una noia “Aquí la gent és

més tancada, allà tots ens coneixíem i ens ajudàvem els uns als altres, ens

saludàvem pel carrer, preguntem per la família...”.5

La desconeixença és moltes vegades la

causant de la por que porta a actituds racistes

o xenòfobes, “penso que seria una bona idea

potenciar la diversitat des de les escoles. Per

exemple, l’escola Fátima fan parlar als

alumnes de fora dels orígens. És important

que acceptin que el món és molt ampli, que

acceptin la diferència. D’aquesta manera,

s’evitarien els perjudicis, i per tant, els insults

que se’n deriven, fruits d’aquesta

ignorància.”6

En algunes entrevistes als nois, es feia evident que es sentien del tot del deu

país d’origen, encara que variava segons l’edat d’arribada: com més petits

arribessin, menys indicaven que es sentien del seu país de procedència,

probablement perquè ja ni tan sols se’n recorden.

El problema és que aquí tothom entén, per exemple, que moltes persones

exiliades durant l'època franquista s'enyoressin de casa seva i tinguessin

problemes d'integració en el nou entorn, però en canvi, molt poca gent pensa

5 Extret de l’entrevista mantinguda amb Khaula Ben Omar

6 Extret de la xerrada amb Mercè Espargaró.

Imatge 4: Estereotips que a vegades

pateixen els joves estrangersGràfic 13:


41

en l'immigrant com algú que també s'enyora i que ha vingut perquè pensa que

d'aquesta manera ajudarà a la seva família. Així, molt sovint persones

immigrades s'han d'enfrontar a actituds xenòfobes.

La dualitat cultural els obliga contínuament a triar, però la balança no afluixa per

cap dels dos costats...

5.4 Arribada, integració: elements positius i negatius (social, cultural i

econòmica)

A continuació veurem les diferents situacions econòmiques, socials i culturals

dels països, influència de la condició laboral dels pares, etc. Està organitzat per

ordre de més a menys freqüència de procedències:

Migració sud-americana: En aquest cas, és la mare qui sol venir

primer, i quan ja fa temps que hi viu, es recompon la família. Tenen

l’avantatge de conèixer la llengua castellana, però tot i així no tenen

facilitat per les llengües i els costarà molt aprendre i parlar el català. Els

joves estan acostumats a la solitud, a no tenir normes, i, sobretot es

remarca més en els nois que en les noies; la sexualitat més avançada,

és a dir que es casen de més joves, i per tant tindran més rebuig als

estudis. Les noies tenen una tradició de fer una festa als 16 anys,

l’anomenada “Puesta de largo” cerimònia molt important seguida d’una

festa que segons la seva cultura les porta a la majoria d’edat. La mare ja

treballava des de molt jove, i és sovint per això que l’objectiu d’estudiar

no és molt comú, és més important trobar parella. L’èxit posterior en els

estudis trontolla. A Argentina o Uruguai, en canvi, són realitats més

europees que els costarà menys adaptar-se, ho tindran més fàcil. Tot i

això, els estudis no acaben de ser prou bons.

● Migració magrebina: Són la majoria de la població immigrant jove. En

el seu viatge cap a Catalunya, ha vingut primer el pare i a vegades els

fills més grans (la seva societat és bastant masclista, per tant, la mare es

quedarà al seu país d’origen amb els fills fins que el pare decideixi que

poden reunir la família). L’objectiu dels pares bàsic és guanyar


42

ràpidament diners i tornar. La majoria hauran estat poc escolaritzats

(amb mètodes ben diferents, i arriben amb un nivell força baix.: això no

és veritat, sí que hi ha universitats). Per tant, els aprenentatges seran

diferents i presentaran certes dificultats. Si estan en un grup petit, estan

bé, però si els toca un grup-classe gran, els baixa l’autoestima. En quant

a la societat, els veiem força diferents; els nois no s’arrelen ni volen

convulgar? Integrar-se amb la nostra cultura, ja que com he pogut

comprovar a les entrevistes, tornen cada estiu a passar els tres mesos

de vacances o tot el temps possible al Magreb, i segueixen amb

contacte amb molts amics d’allà. En aquest cas, hi ha moltes diferències

nois/noies. Les noies en general tenen una adaptació més bona en els

estudis i algunes poques aconsegueixen arribar als estudis universitaris.

En canvi, en altres coses la cultura els ho posa més difícil; en el moment

en el que tenen la primera regla, a casa a algunes no les deixen fer

esport, ni anar a la piscina, han d’anar amagades, no poden mostrar les

cames nues. Els pares temen que no es despertin massa aviat. Tampoc

les deixen sortir fins gaire tard: segons les meves enquestes, quan es fa

fosc ja han de ser a casa ja que als pares els fa por la foscor i el perill,

allà els deixen fins més tard.

● Migració xinesa: les característiques principals són que en general,

acadèmicament són molt disciplinats, ja que allà els hàbits d’estudi són

molt més marcats. Tenen l’objectiu de triomfar., i la majoria fan batxillerat

i universitat. La seva societat és molt més normativa. S’organitzen

socialment en grups propis, es protegeixen entre ells per tal d’ajudar-se

entre família. És difícil, (Rosa ..... psicopedagoga d’institut de Sant

Cugat, al Baix Llobregat) entrar en relació amb els pares, hi ha poca

empatia.

● Migració est europeu: Vénen tant el pare com la mare primer (el que

dels dos tingui més estudis, que els solen tenir) Han estat escolaritzats,

amb plans d’estudi rígids, i és per això que tenen una adaptació ràpida al

grup. A part, agafen la llengua amb força facilitat ja que els nens solen

venir de petits, cap a la primària, i a mes de l’anglès té moltes


43

declinacions aquesta frase no s’entén. La cultura l’acceptem molt millor,

ja que no sol ser gaire diferent a la nostra, i les faccions tampoc. Tenen

èxit acadèmic. Solen venir de Romania i Bulgària.

● Migració paquistaní/índia: Sol venir també, primer el pare ja que es

tracta d’una societat més aviat masclista. Solen treballar a la Hosteleria i

tenir el seu propi negoci, i normalment viuen molt dins del nucli familiar.

Hi haurà moltes diferències nois/noies. Trobarem un gran enfrontament

amb la cultura europea: els nois no s’adapten bé, solen viure en pisos

compartits on no tenen suficient espai per a desenvolupar els seus

interessos, formaran part de bandes llatines i sortir molt al carrer (com

també els magrebins o sud-americans). Les noies si porten vel, no

s’acaben d’integrar, provoquen una confrontació amb les necessitats

educatives i tampoc triomfen en els estudis, sovint seran marginades.

Costarà que facin activitats com esport o expressió corporal.

5.5 Situació escolar i a l’ institut: dificultats lingüístiques, possibilitats

de futur

Una de les altres realitats

per a aquests nois i noies

és l'escola, ja que bé siguin

nascuts aquí o acabin

d'arribar, les principals

tensions i necessitats es

centraran allà. La majoria,

però, voldrien estar

treballant. Una de les

característiques dels joves

espanyols és que han

d'estar escolaritzats fins als

16 obligatòriament, i en molts casos també acabem fent batxillerat, és a dir, fins

als 18. Actualment ja estem en un context de crisi en quant a l'ensenyament

obligatori i post - obligatori, que si a més li sumem les persones nouvingudes,

Imatge 5: Joves estudiant a l'aula


44

procedents de entorns culturals molt diferents, als professors se'ls fa molt difícil,

ja que no saben com relacionar-se amb ells, de procedir de forma que no hi

hagi conflictes entre ells, és massa estrany.

Hem de destacar de dades d'escolarització de nois i noies emigrats:

2. Hi ha escoles d'educació primària amb percentatges molt diferents

d'alumnes immigrants, alguns arriben al 50%.però no a Cardedeu

3. Als instituts d'educació secundària, però, no han superat el 10%.

En aquests processos, ningú no ha tingut mai en compte el calendari escolar,

cosa que provocarà que sovint arribin en diferents moments del curs. També

pot ser que a causa de la concentració de vivenda, es pot produir una nova

concentració en funció del centre al que s'obliga a admetre’ls.

Des del punt de vista escolar, s'han de tenir en compte diversos fets:

Als seus països d'origen no sempre han estat escolaritzats, o si ho han

estat, amb diferents mètodes que sovint són menys disciplinaris.

Sovint la llengua no és la mateixa, i no tenen un gran domini de la

expressió escrita i comprensió lectora.

Desconeixen profundament el llenguatge dels companys, i tenen

l'angoixa de no poder comunicar-se, fer-se entendre.

Aquí ve quan entren les aules d' acollida, on aquests nois i noies seran rebuts i

se'ls intentarà posar al dia. A l'IES Manuel Raspall, he entrevistat la persona

que ho porta, Fina Ayats, i em va estar explicant les diferents dificultats que

tenien. Em va dir que sobretot feien servir molt l'Internet, els jocs interactius

funcionen molt bé. Valora molt l'espai LIC, un espai ple d'activitats i de

recursos, no només per als nois i noies, sinó també per als pares: cartes

informatives multilingües, ajuts amb la llengua...

El tema clau és el de la llengua. Un nen de llengua romànica li és més fàcil

comunicar-se amb els seus companys i ràpidament es pot enganxar als

aprenentatges. Un alumne de llengua no romànica li costarà més temps i li serà

més difícil comunicar-se i entendre.


45

Sovint a les escoles són “marginats”, insultats... i això els porta a associar-se

amb els que són com ells, que tenen les mateixes dificultats de rebuig

social.”Un cop em vaig barallar amb un que em va cridar “immigrant de merda

ves-te'n al teu país” o “sudaca” i em vaig posar feta una fúria. Al principi em

molestava molt, però ara ja estic acostumada. Ho he convertit en una mena de

“sobrenom” molt tonto, i ja està.”7

Aquests nois i noies, la majoria el que estan esperant és que s'acabi l'ESO per

a treballar, i les seves famílies encara més. Però, els que sí que són bons

estudiants,l'ambient del qual estan envoltats no ajudarà gens.

La religió/cultura familiar/idees/origen/costums els condiciona relativament,

perquè ja portem temps rebent gent nouvinguda i la gent d'aquí ja en sabem

més coses dels que arriben. Tenim una societat més globalitzada , per exemple

fa 15 anys el tema del ramadà els adolescents no sabien què era, ara, en

canvi, preguntes a qualsevol adolescent i et saben respondre.

La relació amb els pares depèn. Hi ha gent molt tancada, que no saps res de la

seva manera de viure (cas dels xinesos), i d'altres que els pares s'involucren

molt perquè volen que els seus fills estudiïn i puguin treballar en llocs millors

7 Extret de l’entrevista mantinguda amb Gyana Selene Crippa

Imatge 6: Joves a l'aula


46

que els seus, o que puguin tornar als seus països d'origen amb uns estudis

europeus.

En quant a les seves relacions a classe, són els alumnes els que han d'anar

relacionant-se i trobant amics. A vegades els costa molt. Els professors sovint

ajuden a que es barregin a l'hora de fer treballs per parelles o en grup, i fins i

tot uns dies abans d'arribar un alumne nouvingut el professor informa al seu

grup classe i li busca un grupet de companys d'acollida.

5.5.1 L’informe PISA8

PISA és l’acrònim del Programme for International Student Assessment

(Programa per la Avaluació Internacional dels Alumnes). És un estudi que es

va iniciar a finals dels anys 90 per a comparar periòdicament el rendiment dels

nois i noies de 15 anys d’uns 57 països. Cada tres anys s’avaluen les

competències en habilitats lectores, matemàtiques i ciències.

Dels resultats dels joves nascuts a l’estranger (generalitza el col·lectiu, ja que

és molt divers) ens afirma les següents dades a continuació.

Hi ha elements negatius i elements positius en la diversitat de procedències. En

l’educació la immigració suposa un enriquiment cultural i a la vegada, una

complicació integrar a persones amb diferent llengua que la nostra i sistemes

8 Extret de l’estudi PISA 2009

Rendiment escolar dels joves de 15 anys en funció del lloc de naixement


47

educatius amb menor desenvolupament i generalització que l’espanyol.

Com es pot comprovar en el gràfic anterior, la puntuació dels joves nascuts fora

d’Espanya, el 7% del total d’alumnes matriculats en els centres espanyols, (438

punts) és inferior a la mitjana dels nascuts a Espanya(493 punts). El 7% de

l’alumnat matriculat als centres espanyols són nascuts a l’estranger. La

puntuació dels alumnes de naixement estranger és 55 punts inferior a la dels

seus companys nascuts a Espanya. Si es centra l’anàlisi en les comunitats

autònomes espanyoles, el major percentatge de no natius, de 15 anys d’edat

en els centres de secundària, està a Catalunya (amb un 9%). A totes les

comunitats que han participat a PISA 2006 els resultats de els alumnes

immigrants són inferiors als dels seus companys natius. Les diferències poden

ser fins i tot majors a 70 punts.

Gràfic 14: Percentatge i rendiment escolar dels no natius de 15 anys per comunitats autò-

nomes, comparació amb Espanya


48

5.5.2 Los jóvenes tutelados 'suspenden' en todos los indicadores

educativos9

Un estudio financiado por la Comisión Europea constata que los menores

tutelados por la Administración o que viven con una familia de acogida tienen

un nivel de estudios gravemente inferior a la media de los estudiantes de su

edad.

Mohamed, en la sede de la oenegé de extutelados Punt de Referència CARLOS MONTAÑES

“La profesora del Departamento de

Psicología Social de la Universitat de

Girona, Carme Montserrat, quien

participó en la investigación, explica

los fallos del sistema: los educadores, señala, "les dicen a los chavales a los 16

años que hagan una formación corta y se pongan a trabajar", pues a los 18

años dejarán de estar bajo tutela de la Administración y deberán buscar un

sustento para vivir de forma autónoma.

"Estos jóvenes están condenados a no estudiar y ello les puede conducir a

sufrir exclusión social en el futuro", advierte Montserrat.”

*Perfil problemàtic de noi/a adolescent:

Té problemes d'aprenentatge.

Rebutja les normes establertes.

S'enfronta a l'adult.

S'envolta de gent que ell pot dominar i amenaça i intimida als que són

més dèbils que ell.10

9 Article extret de el Periódico de Catalunya, 24 de gener de 2011

10 Extret de la xerrada amb Fina Ayats


49

5.5.3 Los inmigrantes no hacen bajar el nivel de los alumnos nativos11

El informe PISA demuestra la ausencia de efectos visibles sobre el

aprendizaje. El sociólogo Julio Carabaña descarta que los foráneos sean

un problema escolar

La extendida creencia de que la escolarización de alumnos inmigrantes hace

que baje el nivel de los conocimientos de sus compañeros de clase nativos es

una superchería. Al menos eso es lo que defiende el catedrático de Sociología

de la Universidad Complutense de Madrid Julio Carabaña, que se apoya en las

evidencias suministradas por el último estudio PISA de la OCDE del 2006. El

investigador asegura que los resultados de la prueba muestran que en España,

y por debajo del 20% de extranjeros en una clase, ese tipo de efectos son

imperceptibles.

Una inmigrante y su hijo en la escuela

Montessori de L'Hospitalet.

Carabaña, que trabajó en el Ministerio de

Educación como asesor del ministro José María

Maravall y después dirigió el Centro de

Investigación y Documentación Educativa (CIDE),

sostiene que la escuela es uno de los ámbitos

donde la inmigración genera "menos tensión". "La

población que le llega no es problemática y lo

único que causa es más trabajo para el

profesorado. Esa tarea no puede calificarse como un reto para los enseñantes.

Se trata de resolver problemas ordinarios conocidos desde hace décadas en

las escuelas receptoras de inmigrantes de todo el mundo". Ahora bien, el

catedrático reconoce que es injusto que unos pocos profesores tengan que

cargar con el trabajo "extra" y que han de contar con un apoyo adicional para

desempeñarlo.

Invitado por la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) y la Fundació Bofill,

11

Article extret de el Periódico de Catalunya, 8 de març de 2009


50

Carabaña mostró el jueves en el auditorio del Macba el resultado de sus

investigaciones. Por un lado, insistió en que los alumnos extranjeros no tienen

ninguna característica peculiar. "Son niños normales en su país que han

cambiado de lugar. Algunos tienen un nivel bajo de conocimientos, pero entre

los españoles también los hay", dijo. Por otro, recordó que la concentración de

inmigrantes en la escuela es un fenómeno que tiene una extensión limitada

porque solo un 6% de autóctonos (en Catalunya ese porcentaje se dobla)

acude a centros públicos que cuentan con más del 20% de extranjeros. Otro

4% está escolarizado en escuelas e institutos donde más de un 30% del

alumnado procede de fuera de España.

En cualquier caso, si a alguien afecta la concentración de ese colectivo es,

precisamente, a los foráneos, pues el 80% de los inmigrantes está matriculado

en centros donde los extranjeros son más del 20%.

EL PROMEDIO DEL GRUPO

Carabaña argumentó que la muestra española del estudio PISA del 2006 --

"mejores datos para medir los efectos de la inmigración en el aprendizaje

escolar no existen", subrayó--, demuestra que los resultados de los autóctonos

"no se ven afectados" si se dan concentraciones de inmigrantes inferiores al

20% y solo de forma muy ligera cuando ese índice se mueve entre el 20% y el

30%."Lo que desciende es el nivel medio del grupo", explicó, como

consecuencia de la presencia en él de alumnos que disponen de menos

conocimientos, pero otra cosa es que los extranjeros "hagan bajar el nivel de

los nativos". "Esto no es así", aseveró taxativo.

El catedrático de Sociología alertó de que incluso entre los enseñantes de los

centros públicos está muy arraigada la idea de que la capacidad de aprendizaje

de los autóctonos baja con la presencia de extranjeros. Ello provoca una fuga

de matrícula a centros privados por un motivo no avalado por la realidad.”


51

6. CONCLUSIONS

Al final, el meu treball no és exactament com jo em pensava que seria al

principi, però estic molt satisfeta. El procés de realització ha estat molt

enriquidor: cada vegada m’he anat “submergint” més en el tema, i entenent

més que abans, tenint així més ganes de saber-ne coses.

Els joves d’origen estranger han resultat més inaccessibles del que creia. No

he aconseguit tenir molt contacte directe amb tants joves com m’hagués

agradat.

Per a la seva elaboració, s’ha fet un treball de recerca bibliogràfica sobre la

immigració, a partir d’informes, diaris, treballs, pàgines web, llibres, etc. Per a

procedir, s’han fet unes entrevistes de camp a adolescents immigrants que a

més, estudien i viuen a Cardedeu.. Finalment, s’ha fet un treball de camp a

professionals especialistes en diferents temàtiques relacionades amb la

immigració

De la combinació d’aquests, podem dir:

En l’adaptació d’aquests nois i noies nouvinguts hi intervenen infinits factors,

com afirma l’antropòloga Mercè Espargaró, cada persona és un món,

intervenen les seves experiències, el que els ha envoltat sempre, les idees

familiars, la identitat que s’han anat formant... El que no podem fer és posar

estereotips que no ajudaran gens a la integració, sinó al contrari, la dificultaran.

Tot i així, dos factors que juguen un paper important en l’adaptació, són la

procedència i l’edat d’arribada a Catalunya, que són els que he tractat en

aquest treball.

Cardedeu, en comparació amb altres municipis propers, no té gaire immigració:

un 7-9 %, i això té incidència en les meves entrevistes, ja que fa que la

integració sigui molt més fàcil.

Tots els joves entrevistats estan amb la seva família, cosa que suposa un gran

avantatge per a ells. Aquests resultats només en donen en ciutats on hi ha més

aviat poca immigració, per tant, i no es poden extrapolar a Catalunya.

Els resultats no són quantitatius, ja que és una mostra de 18 joves. Per tant, Els


52

gràfics que hem vist a l’apartat de metodologia són poc representatius, només

mostren de forma general les característiques més importants de la mostra.

La meva aproximació:

Els adolescents que millor s’han adaptat són aquells que han vingut de més

petits (abans dels 10 anys). A la mostra estudiada han estat un 45% de les

persones. La majoria de les persones entrevistades porten més de 5 anys vivint

aquí, i la resta porten entre 3-4 anys i 1-2 anys, la qual cosa ens porta a pensar

que els pares volien venir amb els nens petits per tal que agafessin més ràpid

el ritme de tot; la llengua, les novetats culturals... Té molt a veure en la seva

adaptació en quines condicions hagin arribat. Molts d’ells , el 88% han estat

separats d’un dels seus pares o dels dos.

Un dels elements clau per a la adaptació és la llengua. Al provenir d’un país on

es parli una llengua romànica, s’adaptaran abans el ritme d’estudi, es podran

relacionar més bé amb els companys, etc. En canvi, si la llengua del país

d’origen és molt diferent, els costarà més temps ja que primer hauran

d’aprendre la llengua. Sobretot al dominar el castellà, tenen molta part de

l’adaptació facilitada, i els costarà menys aprendre el català, encara que

després sovint es tanquin una mica a aprendre’l perquè tothom els entén en

castellà.

Voldran assemblar-se a les persones d’aquí, però enyoraran el seu país;

llengua, menjar, festes, amics, escola, família. Pateixen problemes d’identitat,

ho passen malament; no sempre (tothom té una personalitat diferent i es

comporta diferent, però a grans trets és el que passa) perquè se senten d’allà

tot i que volen participar en la societat d’aquí: “Sóc d’allà perquè sóc d’allà” “A

mi m’agradaria estudiar pscicologia” em deia la Gyana, d’Argentina.

D’altra banda, s’aferraran a la seva cultura, per tant, conservaran el seu estil de

vida. En algunes entrevistes que feia a casa dels nois, em sentia com si

m’haguessin traslladat al seu país d’origen, en aquell univers tot segueix igual,

a casa seva parlen la seva llengua, la mare els prepara els àpats d’allà...

També he notat i m’han fet veure en moltes entrevistes que les persones dels

països africans i sudamericans són més obertes, més participatives, el 88%

dels entrevistats afirma que la societat, les normes per a relacionar-se són ben


53

diferents “La gent es saluda pel carrer, pregunta per la família, estan molt units,

s’ajuden els uns als altres... som com una gran família” (Kaula)

Des del meu punt de vista, que a les entrevistes 3 persones responguessin que

volen tornar al seu país d’origen, vol dir que tenen problemes amb l’adaptació.

També el 25% dels entrevistats/des està trobant que no els hi posem gens fàcil

la integració, ja que afirmen que sí que es volen quedar, però canviarien coses.

Això ens hauria de portar a tots a fer una reflexió sobre què fem que els faci

sentir diferents, quan en realitat no ho són.

Al principi les entrevistes que vaig fer no reflectien gaire el que jo havia estat

llegint dels experts; i vaig decidir buscar persones amb més problemàtica

d’integració, i no joves de l’institut. Aleshores vaig fer les entrevistes a la

Mongia (tres persones que portaven entre 1 i 2 anys a Catalunya) i vaig veure

moltes diferències: no parlaven gaire bé el català, i costava que

m’entenguessin. A més, tan sols tenien amics que també eren nascuts a

l’estranger. Tot i això, vaig quedar sorpresa que amb un any haguessin après

tantes coses, i també de lo espavilats que eren. Penso que d’ells, molts de

nosaltres en podríem aprendre molt. Han arriscat tot, han deixat tot enrere per

poder enviar diners a la seva família.

Tot nen necessita tenir cobertes unes necessitats bàsiques cobertes: un

habitatge, uns ingressos per part dels pares ( un 22% de la mostra tenen els

pares aturats), un mínim material, participar en alguna activitat

lúdica/esportiva/extraescolar ( el 55 % no practiquen cap activitat extraescolar).

Necessiten poder desenvolupar les seves capacitats i obrir la seva xarxa de

relacions, fer amics...

L’informe Pisa agafa el col·lectiu espanyol de 15 anys, però no té en compte les

diferències personals de cada noi/a. Els joves nascuts a l’estranger que

provoquen el baix rendiment són els que viuen amb família d’acollida o tutelats

per l’administració, com afirma un estudi recent finançat per la Comissió

Europea. És més, segons un estudi del sociòleg Julio Carabaña, queda

descartat totalment que els no natius facin baixar el nivell educatiu dels

alumnes natius.


54

He après moltes coses d’aquest treball. Ara, quan veig persones d’origen

estranger pel carrer em sento més còmode i més propera a ells, perquè

d’alguna manera crec entendre’ls millor i aquesta sensació m’agrada. Per mi,

aquest és el premi del meu treball. Fent aquest treball he pres consciència de la

distància amb què mirem les cultures diferents a la nostra. Abans, sense ser-ne

conscient i sense cap mena de sentiment racista me’ls mirava amb llunyania

(cultural, no de despreci, ni de superioritat), és a dir, els mirava però no els veia

tal i com eren, no les mirava com a persones com jo (com si el fet de tenir una

cultura diferenciada impliqués un registre sentimental totalment diferent).

Actualment, si veig a algú de color o amb trets orientals no penso “és

immigrant”, és el mateix que si jo anés a viure a Àfrica, per exemple, i els altres

no em miressin malament per ser tan blanca. Així doncs, per a possibilitar la

multiculturalitat cal voler conèixer la resta de cultures. La desconeixença és

moltes vegades causant de la por (com els nens petits tenen por de la foscor

perquè no saben el què hi ha), que en contextos culturals pot dur al racisme i la

xenofòbia. Hem de veure la immigració com un enriquiment cultural, i deixar els

estereotips de banda.

En el treball es reflecteix també el punt de vista de la majoria de joves d’origen

estranger en front de la integració. Nosaltres reclamem que s’adaptin a

nosaltres i si no ho fan ho interpretem com un símbol de desconsideració. Ells

simplement volen continuar essent el que han estat sempre. El problema del

món actual és que hem oblidat qui som. Tots som persones, què més dóna

quina llengua parlem mentre puguem caminar pel carrer, mirar-nos i

somriure’ns? De què serveix tenir una cultura si enlloc d’enriquir-la la tanques

en un calaix per a que resti intacta. Estaràs tan ocupat preservant-la que no la

podràs gaudir.

En tot aquest context, està molt clar que queda molt per fer. Les dues cultures

no aprendran a conviure “per art de màgia”, calen polítiques d’integració i

dinàmiques de coneixement ben elaborades i de moment les administracions

no hi dediquen prous recursos.


55

Al finalitzar aquest treball, m’he adonat d’un aspecte que no podia deixar de

banda. Cal filar més prim, fins i tot en la manera de parlar. No ens hauríem de

dirigir al col·lectiu de joves d’origen estranger com a ”ells” i nosaltres”.Hem de

vigilar amb els termes amb què hi referim. Si diem “ells” automàticament els

estem diferenciant de “nosaltres”, i per tant dificultem la seva integració. Tot i

això, no és fàcil incorporar-ho així com així al nostre dia a dia, però estaria bé

començar a conscienciar-nos.

Així doncs, el treball m’ha servit per a apropar-me als joves d’origen estranger

de Cardedeu. També, m’he adonat de la dificultat real de la integració, de com

n’és de dura i complicada la immigració. Però sobretot m’ha servit per aprendre

i conèixer noves maneres de fer.


56

7 AGRAÏMENTS:

A l’Ana Rocha (tutora), per la seva paciència i

comprensió.

Als que han fet possible el treball: tots els joves entrevis-

tats, la Mercè Espargaró, la Fina Ayats, la Dolors Sala, en

Pau Baizán, la Rosa Alzuria i l’Encarna Duro.

A en Jordi Piña (oncle), pel seu suport i consells durant tot

el curs del treball.

A en Jordi Urgell (oncle), per la seva col·laboració en les

aplicacions gràfiques.

A la família, pels ànims, les preocupacions i el recolza-

ment.


57

8 FONTS D'INFORMACIÓ:

8.1 Bibliografia:

Les migracions: llibertat individual, desafiament col.lectiu. Eduard

Ibañez. Justícia i pau, 200x.

La immigració a Catalunya explicada als joves. Àlex Seglers. Pòrtic

temes.

Les dones migrades. Apunts, històries, reflexions, aportacions...

Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones. Quaderns de

l'institut/5.

Joves d'origen immigrant a Catalunya. Necessitats i demandes.

Aproximació Sociològica. Generalitat de Catalunya. Secretaria de

Joventut. Col.lecció Aportacions.

Elements per una actuació municipal de recepció i acollida d'immigrants.

Consorci de Recursos per a la integració de la Diversitat.

8.2 Webgrafia:

http://www.migracat.cat/ (Observatori de la immigració a Catalunya)

http://www.gencat.cat/dasc/publica/butlletiIMMI/num43/(Butlletí Secretaria per a

la Immigració)

http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=2310 (Document de Jaume Funes “Joventut i immigració”)

http://www.xtec.cat/lic/index.htm (Espai LIC -de llengua i literatura,

d'interculturalitat i de cohesió social)

http://www.audir.org/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1 (Espai

UNESCO per al diàleg interreligiós)

http://www.gatsbaix.org/www/index.php/ca/que-es-gats.html (GATS, Un projecte

associatiu per a la incorporació social.)

http://www.mhic.net/




http://www.migracat.cat/

http://www.migracat.cat/


http://www.gencat.cat/dasc/publica/butlletiIMMI/num43/

http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=2310

http://www.xtec.cat/lic/index.htm

http://www.xtec.cat/lic/index.htm

http://www.audir.org/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1

http://www.audir.org/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1

http://www.gatsbaix.org/www/index.php/ca/que-es-gats.html

http://www.gatsbaix.org/www/index.php/ca/que-es-gats.html


58

http://www10.gencat.cat/WebAcollida/AppJava/ca/Seleccio_idioma.jsp# (Guia

d'acollida per a immigrants)

http://www.mtin.es/ca/index.htm (Ministerio de trabajo e inmigración)

http://www.carde10.cat/infocardedeu/el-puntal/ (Web del Portal Joves de

Cardedeu)

http://cardedeu.prova.cat/public/ (Web de l'Ajuntament de Cardedeu)

http://www.canalsolidari.org/temas/immigracio (Articles d'actualitat sobre

immigració)

http://www.e-faro.info/CASTELLA/EChistes/EChInmi.html (Acudits sobre

l'immigració)

http://www.youtube.com/watch?v=6w7ZlunLALI (Bicultural stress in immigrant

adolescents 7-minute-long presentation)

http://www.tv3.cat/videos/2934530/Entre-el-somni-i-el-malson (Vídeo sobre els

joves immigrants a Barcelona)

http://www.xtec.cat/~jdolcet/socials/301.htm (Història d'espanya)

http://www.portalpaula.org/esfera/continguts/consulta_continguts.php?esfera=8

&lng=cat&id=5&arxiu=arxiucat_8_5.xml (Història general de les migracions)

http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/05Immigracio/02Dad

esimmigraciocatalunya/01perfilsdemografics/Documents/PERFIL_Paisos.pdf

(Principals nacionalitats estrangeres. Perfils sociodemogràfics)

http://www.migracat.cat/document/d6ccb7bd231eeee.pdf (Comparació dels

medis de comunicació estrangers i catalans)

http://www10.gencat.cat/WebAcollida/AppJava/ca/Seleccio_idioma.jsp

http://www.mtin.es/ca/index.htm

http://www.mtin.es/ca/index.htm

http://www.carde10.cat/infocardedeu/el-puntal/

http://www.carde10.cat/infocardedeu/el-puntal/

http://cardedeu.prova.cat/public/

http://cardedeu.prova.cat/public/

http://www.canalsolidari.org/temas/immigracio

http://www.canalsolidari.org/temas/immigracio

http://www.e-faro.info/CASTELLA/EChistes/EChInmi.html

http://www.e-faro.info/CASTELLA/EChistes/EChInmi.html

http://www.youtube.com/watch?v=6w7ZlunLALI

http://www.youtube.com/watch?v=6w7ZlunLALI

http://www.tv3.cat/videos/2934530/Entre-el-somni-i-el-malson

http://www.tv3.cat/videos/2934530/Entre-el-somni-i-el-malson

http://www.xtec.cat/~jdolcet/socials/301.htm

http://www.xtec.cat/~jdolcet/socials/301.htm

http://www.portalpaula.org/esfera/continguts/consulta_continguts.php?esfera=8&lng=cat&id=5&arxiu=arxiucat_8_5.xml



http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/05Immigracio/02Dadesimmigraciocatalunya/01perfilsdemografics/Documents/PERF



http://www.migracat.cat/document/d6ccb7bd231eeee.pdf

http://www.migracat.cat/document/d6ccb7bd231eeee.pdf


59

9 ANNEX:

9.1 Qüestionari de les enquestes

ENQUESTA A JOVES IMMIGRANTS DE CARDEDEU

Aquesta enquesta la realitzo per a obtenir dades per al meu treball de recerca.

Els meus objectius són bàsicament saber quins problemes d'integració tenen

els joves immigrants, amb quines dificultats us trobeu un cop heu arribat aquí i

què n'opineu vosaltres al respecte. Les vostres dades personals només seran

utilitzades per a la confecció d’aquest treball, són totalment confidencials.

Agraeixo molt que hagueu accedit a ajudar-me, i m’agradaria que contestéssiu

amb total sinceritat les preguntes a continuació. Si n’hi ha alguna que no voleu

contestar o que no podeu contestar-la, deixeu-la en blanc. Gràcies.

TEST:

Nom i cognoms (opcional): Edat:

Lloc de naixement:

Quan fa que ets aquí?

A) pocs mesos

B) 1-2 anys

C) 3-4 anys

D) més de 5 anys

Quin curs fas?

A) 1º ESO

B) 2º ESO

C) 3º ESO

D) 4º ESO

E) 1º BATXILLERAT

F) 2º BATXILLERAT

G) Universitat/ altres:________

Quants/es germans/es tens?

A) 0

B) 1

C) 2

D) 3 o més

Quants anys vas anar a l'escola abans de venir?

A) Educació Primària (fins a

sisè)

B) De 4 a 6 anys

C) D' 1 a 3 anys

D) Cap

Valora el nivell de la teva escola al teu país d'origen

A) Insuficient

B) Suficient

C) Bo

D) Notable

E) Excel.lent

Fins a quin nivell d'estudis creus que arribaràs?

A) ESO

B) C.F. Grau Mitjà

C) C.F. Grau Superior


60

D) Grau Universitari

E) Màster Universitari

F) Altres:_________________

T'has sentit algun cop discriminat pel teu origen?

A) mai

B) a vegades

C) sovint

Penses en tornar al teu país d'origen a viure-hi?

A) mai

B) a vegades

C) sovint

Tornes de tant en tant (de visita) al teu país d'origen?

A) No

B) Sí, a vegades

C) Molt sovint, més de dos cops

l'any

Creus que estàs millor o pitjor econòmicament que els altres joves?

A) Millor

B) Pitjor

C) Igual

D) Molt pitjor/molt millor

Com de sovint t'has sentit deprimit/da en aquest últim any?

A) mai

B) a vegades

C) sovint

Et sents valorat/da?

A) mai

B) a vegades

C) sovint

Estàs satisfet/a amb la teva imatge personal?

A) molt

B) a vegades sí, a vegades no

C) D)poc

Normalment et sents preocupat/da?

A) mai

B) a vegades

C) sovint

Els teus pares treballen?

A) Sí

B) No

Quants amics tens?

A) 0

B) 1-3

C) 4-6

D) molts més

Fas activitats extraescolars (música, esport, anglès...)

A) esport

B) música

C) teatre

D) anglès

E) cap

F) altres: ______________

Fas classes de reforç després de l’ institut?

A) Sí

B) No

Valora el teu nivell de català

A) Dolent, em costa molt

B) Bo, però faig moltes faltes

d'ortografia

C) Força bo

D) El parlo sense accent


61

Fes el mateix per als teus pares

A) Dolent, els costa molt

B) Bo, però fan moltes faltes

d'ortografia

C) Força bo

D) El parlen sense accent

E) El parlo des dels _________

anys.

Quin nivell tens de castellà?

A) Dolent, em costa molt

B) Bo, però faig moltes faltes

d'ortografia

C) Força bo

D) El parlo sense accent

E) És la meva llengua materna

Fes el mateix per al nivell de castellà dels teus pares

A) Dolent, els costa molt

B) Bo, però fan moltes faltes

d'ortografia

C) Força bo

D) El parlen sense accent

E) És la seva llengua materna


62

Com de sovint vas a festes/discoteques els cap de setmana?

A) mai

B) a vegades

C) sovint

Com de sovint prens drogues/alcohol/fumes? (subratlla el cas)

A) mai

B) a algunes festes

C) a totes les festes

D) sovint

Formes part d'alguna associació o entitat per a emigrants?

A) sí: ______________

B) els meus

pares:_____________

C) no

T'has sentit incòmode alguna vegada pel fet d'haver dit/fet alguna cosa que al teu país d'origen és diferent?

A) mai

B) a vegades

C) sovint

En general, et sents satisfet/a de viure aquí?

A) molt

B) preferiria tornar al meu país,

perquè ________________

C) sí, tot i que hi ha coses que

canviaria:________________

___

D) gens


63

PREGUNTES

1.- Quina edat tens?

2.- De quin país provens, d'on prové la teva família? On vas néixer?

3.- Quant fa que ets a Catalunya?

4.- Com vas arribar aquí? Ho vas fer amb els pares, germans, avis...? Amb qui

et vas quedar si va venir primer el pare/mare?

5.- Què vas pensar quan els teus pares et van dir que vindries aquí? Has

canviat la teva opinió un cop hi has viscut?

6.- Quines diferències més grans veus entre com es viu aquí i allà?

7.- Quines coses han canviat per tu el fet d'estar aquí? Si poguessis tornar al

teu pais, hi tornaries? En el futur, penses tornar-hi? Perquè?

8.- De què treballen els teus pares? I allà? Quin nivell d'estudis tenen?

9.- Quants anys vas anar a l'escola al teu país avans de venir? Estudiaves

algun idioma estranger a l'escola?

10.- Com era la teva escola al teu país? Et posaven més feina? Com era el

material? Els professors eren més o menys estrictes?

11.- Vas ser rebut/da per alguna aula d'acollida? Creus que els professors

t'haurien d'haver ajudat més, o que et van ajudar prou bé?

12.- Creus que aquí l’educació és millor, que sortim amb més oportunitats?

13.- On et veus treballant quan siguis gran? Vols fer FP, anar a la

Universitat...?Perquè?


64

14.- Feies activitats extraescolars esport/música/dansa? I aquí?

15.- Formes part d'algun club, associació, entitat o esplai? Quantes? Quines?

16.- Tens bones relacions amb els professors i companys de classe?

17.- Vas tenir moltes dificultats per aprendre el català i el castellà?

18.- Els teus pares parlen bé el català i el castellà? T’ajuden a fer els deures i

s’estan per tu, insisteixen a que estudiïs,li donen importància als teus estudis,

volen que arribis lluny?

19.- Creus que els teus pares han tingut més dificultats per a integrar-se a

Cardedeu que tu?

20.- Segueixes tenint relacions amb els amics d'allà? (Mail, telèfon, cartes..?)

Cada quan hi tornes de visita?

21.- Quants amics tens aquí? En tens algun de molt íntim? Tens algun nòvio/

nòvia?

22.- Prefereixes relacionar-te amb amics catalans o gent del teu país?

23.- Creus que el fet de ser estranger t'ha suposat alguna dificultat?

24.- Vas assistir/participar a alguna Festa Major del poble? A quina hora et feien

tornar a casa els teus pares?

25.- Vas a discoteques/festes els caps de setmana? Prens drogues/alcohol o

fumes?

26.- Has tingut algun conflicte/baralla/problema? De quin tipus?


65

27.- Escoltes música de (el país on provingui l'immigrant) actualment? Tagrada

més la d'aquí? Digue'm un parell de cançons/grups que t'agradin.

28.- Quines coses positives creus que pots aportar a la nostra societat?

(Costums, llengua, esports, jocs...)

29.- Creus que els catalans som maleducats/fem algun gest que al teu país es

considera de mal gust?

30.-Creus que és veritat que els catalans som garrepes?

31.- Practiques alguna religió? Et suposa algun problema aquí?

31.- Creus que la gent et veu molt diferent per portar mocador? El portes

voluntàriament? Teniu mesquites a prop o us suposa un problema?

32.- Formes part (o els teus pares) d’alguna associació o entitat per a

immigrants?

33.- Creus que els teus pares van venir aquí perquè creien que fer diners és

més fàcil?

34.- Què en penses de la gent que creu que els immigrants els preneu la feina

als d'aquí, i que per tant provoqueu la crisi?

35.- Què creus que t'hauria d'haver preguntat? Creus que hi ha alguna cosa

important que encara no haguem dit en aquesta entrevista?

Moltes gràcies!


66

ENTREVISTA A FINA AYATS I ALTRES ESPECIALISTES:

1. Com definiries l'adolescència? Què la caracteritza? Característiques del

jove immigrant (obstinat, independent, rebuig al autoritarisme..?)

2. Perfil jove problemàtic

3. En trets generals, com s'enfrenten a l'adolescència els joves immigrants i

els joves d'aquí?

4. En quines procedències teniu més alumnes

5. Segons la teva experiència, hi ha diferències entre els alumnes

procedents de diferents llocs? Característiques de cadascun d'ells.

6. Necessitats educatives, depenent de les diferents procedències

(èxit/fracàs escolar, sistemes més o menys exigents, acostumats a més

o menys normativa…)

7. En funció del moment d'arribada, quines diferències hi ha? En general i

per procedències.

8. Necessitats educatives, depenent de l’edat d’arribada.

9. Quines diferències hi ha entre nois/noies?

10. Què creus que és el que fa que s'adaptin millor o a no patir tants

problemes d'adaptació.

11. L'origen, cultura familiar, costums... de quina manera els

condiciona?Arrelament: convulguen amb la nostra cultura?

12. Dificultas de relació amb els pares (si viuen en pisos compartits, si reben

el suport necessari de la seva part, o volen que treballin de seguida...)

13. De quina manera s’integren en els grups d’amics a les classes, amb qui

es relacionen (autoestima, relació amb professors...)

14. Què més creus que t'hauria de preguntar?


67

9.2. Xerrades

XERRADA AMB MERCÈ ESPARGARÓ:

1.- A què es dedica vostè?

Sóc assistent social, treballo per l’ajuntament de Granollers des del 83. Vaig

estudiar antropologia.

2.- Segons la seva opinió, hi ha molta demanda del seu servei, acudeixen molts

joves immigrants a vostè?

A Granollers, el 80% vénen de Canovelles, on hi viuen immigrants amb menys

recursos socials. Primer sol venir el pare, i després vénen els nens.

Normalment tenen un nivell d’estudis baix, i una feina dolenta. No només

tractem temes econòmics, hi ha un ventall molt ampli, normalment solen ser

problemes laborals, d’habitatge... Hi ha una xarxa de suport per ajudar-los a

formar part, a ser ciutadans. Ve força gent gran autòctona, alguns amb

problemes de salut mental. La gent que ve estrangera, o bé fa poc temps que

estan aquí o s’han quedat sense feina. No tenen recursos per a compensar

l’habitatge, així que solen viure tota la família o més d’una en una sola

habitació, cosa que sol afectar molt negativament al rendiment escolar. Ens

venen per una banda, marroquins i de l’Àfrica subsahariana, i per l’altra, sud-

americans: equatorians, bolivians, colombians... Els italians, alemanys, etc no

solen arribar per problemes econòmics, potser algun cop per la documentació.

3.- Quines associacions i entitats d'ajut a l'immigrant hi ha a Cardedeu?

A Cardedeu no ho sé, però a Barcelona n’hi ha moltes i a Granollers n’hi ha una

que és de Dones Senegaleses, una altra que és de Amics d’Àfrica... i potser

també n’hi ha alguna de marroquina. Però solen ser més reivindicatives o per a

celebrar festes. També hi ha Càritas, que és per als sense sostre, no cal que

siguin immigrants. També hi ha la UGT i altres sindicats que organitzen serveis

orientatius, part més informativa d’acollida, no tant un itinerari per mostrar com

funcionen aquí les coses.


68

Hi ha un seguit de recursos per a tots els immigrants, que són el dret a la

sanitat pública, i si tenen la documentació ( sovint reben alguna ajuda de

l’ajuntament per aconseguir-los) però només amb el passaport no poden

quedar-se.

4.- Els joves nouvinguts provoquen algun conflicte a Cardedeu?

Els fills ho solen tenir difícil si el pares estan en una situació així. Una

conseqüència sol ser l’agrupament dels joves que arriben en barris, formant

una mena de “guetos”. També sol provocar certes contradiccions el fet de que

els nens, al arribar, sovint han passat molt temps sense els pares, o gairebé no

els coneixen. Això provoca conflictes pare-fill, i pèrdua d’autoritat. Hi ha

projectes d’adaptació, per tant, no només a l’entorn, sinó també a la família.

5.- Hi ha molts problemes? A què són deguts? Quina mena de problemes?

(temporals/permanents...)

Mira, l’altre dia vaig veure a les notícies un cas de nens que havien cremat a un

vagabund pel carrer, tots tres menors. Aquests joves tenen molts conflictes i

molts malestars. Tot nen necessita tenir cobertes unes necessitats bàsiques: un

habitatge, uns ingressos per part dels pares, un mínim material, participar en

alguna activitat lúdica/esportiva/extraescolar, o encara que sigui una sortida

escolar o unes colònies. Necessiten poder desenvolupar les seves capacitats i

obrir la seva xarxa de relacions, fer amics... al no tenir-ho se senten insatisfets,

no poden fer el que volen, i estan amb un continu malestar. A més, s’hi sumen

l’esforç que han de fer per a entrar en la comunitat, els pares que no promouen

la integració ja que ells mateixos se senten descol·locats. Estaria bé que des de

petits es fes un treball de famílies tancades en la comunitat: lo diferent sempre

els costarà molt.

Molts nens marroquins emigren sols, i aquests sí que solen portar a

comportaments conflictius. Sovint vénen sense papers i diuen que són més

petits per tal de tenir dret a una tutela i al permís de residencia. Aquest procés,

però, és molt arriscat per a aquests nois (quasi mai són noies) ja que molts es

perden, i alguns acaben en bandes o prenent drogues. Això no ho tenim resolt


69

del tot encara, ja que fins als 18 anys encara no hi ha cap ajut i hi ha moltes

dificultats per a trobar-los.

Ens hem trobat amb casos d’immigrants que estudien molt, s’hi deixen la pell.

Això sol dependre de la persona. Però els que no, sol ser perquè els pares no

ajuden, els costa molt ja que ells mateixos no han tingut estudis mínims o

perquè estan tot el dia treballant, i perden així possibilitats de suport. Tampoc

tenen llibres a casa seva ni en veuen mai. L’ambient a casa és molt diferent del

nostre. Moltes escoles públiques intenten subvencionar-los, però caldrien molts

més ajuts, i recursos. Però els ajuntaments ajuden també a les privades, i

d’aquesta manera hi ha menys diners per a subvencions d’aquest tipus. Per

exemple, a l’escola Fátima de Granollers, on la majoria són immigrants, no

paguen les excursions si els pares no s’ho poden permetre.

6.- Quin protocol segueix l'ajuntament per ajudar als nouvinguts? Creu que és

útil o que farien falta més recursos?

Hi ha un servei d’acollida que serveix de “foto de la ciutat” d’aquesta manera

s’orienten una miqueta. Si els calen més ajuts, ens els porten als serveis

socials d’atenció primària (una sola via), o se’ls farà una primera entrevista pera

saber una mica la situació en què es troben en general, un primer diagnòstic,

com a ciutadà més. Però se’ls ha de tenir en compte moltes vegades la cultura,

la situació econòmica del país on provenen, i tot... Amb un esforç per a

aprendre la llengua no és suficient, encara que és molt important.

A)Què s'està fent en aquest camp?

En el primer moment, calen més recursos, una mirada transversal en tot, tenir

en compte que és d’una altra cultura... També cal tenir una actitud exigent, no

tolerar la posició de víctima, de: feu-ho tot. Volen tornar de seguida, creuen que

de seguida que facin diners tornaran, estan en una posició de “no voler estar” i

d’aquesta manera es tanquen a la nostra societat, la nostra cultura. Hi ha gent

així que porta vivint ja uns deu anys i que encara no parla el català. Sempre

s’han estat relacionant amb gent del seu propi país, s’han tancat al seu barri.


70

Els immigrants sovint arriben des de l’escola directament, o ens els porten de

l’ajuntament, o per veu (recomanat per algun veï/na conegut)

B)De quina manera podria funcionar millor (a nivell públic/societat)?

Per començar, penso que seria una bona idea potenciar la diversitat des de les

escoles. Per exemple, l’escola Fátima fan parlar als alumnes de fora dels

orígens. És important que acceptin que el món és molt ampli, que acceptin la

diferència. D’aquesta manera, s’evitarien els perjudicis, i per tant, els insults

que se’n deriven, fruits d’aquesta ignorància.

7.- Quins recursos hi ha per ajudar als joves immigrants?

Els mateixos que per als autòctons: són pocs recursos (dades objectives,

nomines).

També t’ofereixen algunes beques: per als llibres o per a prendre la llengua. Si

no tenen el permís de residencia, no pots demanar molts ajuts... És important,

en aquests casos tenir informació antropològica, conèixer-los bé. Sempre, quan

em ve alguna persona estrangera, li demano la ciutat on vivien i la busco en un

mapa, m’informo. D’aquesta manera, veuen que tinc un interès en la seva

cultura, que estic per ajudar-los.

8.- Creu que l'aula d'acollida és prou efectiva?

No en sé gaires coses d’aquest tema...

9.- Hi ha algun títol com ara la primària que no es pugui convalidar de certs

països? Quines solucions proposeu?

A Barcelona sé que hi ha un lloc on es pot fer un curs pont, on s’hi poden

convalidar certes assignatures que et faltin d’alguna carrera...

10.- El nivell que us arriba és l'adequat?

Quan arriben se’ls fa una prova de nivell. Però el més important no és que

normalment tinguin el nivell, sovint se’ls té més en compte el nivell de


71

maduresa que han assolit. Aleshores se’ls posa al nivell que els toca amb

reforç.

11.- Com us ho feu perquè aprenguin la llengua, i a més s'adaptin al ritme

d'estudi?

-----

Els africans sovint han nascut aquí. Els marroquins tendeixen a estar

reagrupats, i per tant tenen més problemes a l’hora de trobar casa i recursos

per a mantenir la família. Els romanesos, no tant... té a veure a amb la situació

econòmica del país, les oportunitats d’estudiar que tindran.

12.- Com ha anat evolucionant el percentatge de joves immigrants a l'institut als

llarg dels últims anys?

Ha anat disminuint, no sé en quins percentatges, però sobretot als pobles petits

com ara Cardedeu o Llinars del Vallès, que és on es remarca més.

XERRADA AMB DOLORS SALA:

1.- A què es dedica vostè?

- Sóc la psicòloga de l’institut.

2.- Quin percentatge d’immigrants o de joves de la població autòctona

acudeixen a vostè?

- A l’escola es detecten primer, i després es porten a serveis socials.

3.- Quines associacions i entitats d'ajut a l'immigrant hi ha a Cardedeu?

Hi ha l’associació de marroquins i les monges del cor de Maria i la Parròquia,

on hi solen anar famílies sudamericanes.

4.- Els joves nouvinguts tenen igual o més conflictes que els autòctons?


72

Hi ha un tant per cent important, depèn del país d’on provenen, que tenen

conflictes: tots els que vénen de països de l’est solen ser

disciplinats,organitzats i treballadors. En canvi, els altres col.lectius, sobretot els

sudamericans, magrevins... solen ser més conflictius. Solen començar per un

problema d’adaptació en el nou país. Sovint els sudmericans es troben amb el

problema que no saben ni que es parla el català. En canvi, els magrevins el

català l’enganxen molt bé.

5.- Hi ha molts problemes? A què són deguts? Quina mena de problemes?

(temporals/permanents...)

Normalment vénen de nivells més baixos, on l’escolarització funciona d’aquella

manera... i no estan acostumats a estar hores treballant. Els argentins, però,

solen portar força bon nivell escolar. També té molt a veure amb quines

condicions han arribat. Els pares solen tenir carrera...

Als magrevins els costa molt adaptar-se al ritme de treball, a fer deures, al

material... l seu país d’origen no viuen tan bé, en canvi els argentins, és una

situació ben diferent: allà tenén molt, però ho van perdre i per això emigren.

El cas dels sudamericans sol venir la mare primer, i després la mare i els fills. Al

cap d’uns anys, clar, es troben que són completament desconeguts, i això ho

complica. Durant la setmana treballen fora cuidant a gent gran, etc. I els fills

estàn tot el dia sols, perquè el pare també treballa, sovint de paleta.

Allà tots es cuiden, juguen al carrer... aquí en canvi un nen fa una malifeta i

ningú li dirà res.

Són causes econòmiques: de treball dels pares ( o no en tenen, o són molt

precaris)

Causes socials: d’adaptació i d’acollida, i a més ara en aquest context de crisi

s’emporten totes les culpes. Per una banda, no volen deixar les seves arrels

enrere, però per l’altra, també es volen trobar bé, aquí. Comporta

desadaptacions i problemes el fet de que els mirem diferents, com per sobre

l’espatlla.


73

Causes de vivenda: els yogures d’aquí, solen ser de dues o tres famílies

visquent en un mateix pis. Són efectives en segons quins col.lectius.

6.- Quin protocol segueix l'ajuntament per ajudar als nouvinguts? Creu que és

útil o que farien falta més recursos?

A)Què s'està fent en aquest camp?

Que jo sàpiga no n’hi ha cap. L’IME( Institut Municipal d’Escolarització) aquí es

reben les famílies nouvingudes, i després dos professionalsde la generalitat

(d’ensenyament) segons com veuen el nen decidiesen a quin any el posen

segons el nivell que li correspongui. Si és disminuït o té algu problema, ens el

porten a nosaltres. Entre tots decidim en quin centre se’l posa.

B)De quina manera podria funcionar millor (a nivell públic/societat)?

Sí que farien falta més recursos. L’ideal, seria que es pogués ajudar als pares i

a la comunitat on es mouen aquests nois i noies.

7.- Quins recursos hi ha per ajudar als joves immigrants?

Hi ha una teràpia a Barcelona per ajudar a la gent nouvinguda, que es fa en

ente 7 i 9 sessions. El senyor que ho porta diu que tenen el síndrome d’Ulisses

“la terra promesa”. Algunes mares desitjarien tornar, ja que pensen, aquí estic

malament, allà també, però com a mínim era a casa meva. Si allà, al seu país

d’origen ja s’expliqués la situació d’aquí, estaria molt bé ja que es trobarien

amb menys xoc un cop aquí.

8.- Creu que l'aula d'acollida és prou efectiva?

Penso que força... Moltes vegades ja reaccionem quan ja hi és el problema, i

d’aquesta manera no donem mai l’abast... El centre té un pla d’acollida, l’únic

que els nens haurien de poder passar-hi més hores.


74

9.- Hi ha algun títol com ara la primària que no es pugui convalidar de certs

països? Quines solucions proposeu?

Mentres estan fent ensenyament obligatori no són necessàries convalidacions,

però a la post-obligatòria, sí. A Barcelona (C/Bergara) amb la documentació, a

vegades triguen un any en decidir què els hi convaliden, quines assignatures sí,

quines no...

10.- El nivell que us arriba és l'adequat?

La majoria de l’aula d’acollida, adaptant-els-hi els aprenentatges. En el moment

que arriben, si tenen un ritme més lent, els acceptem, però quan comencin a

aprendre progressivament, augmentem el ritme de treball.

11.- Com us ho feu perquè aprenguin la llengua, i a més s'adaptin al ritme

d'estudi?

----

12.- Com ha anat evolucionant el percentatge de joves immigrants a l'institut als

llarg dels últims anys?

---


75

9.3 Glossari

Cal anar molt en compte amb el llenguatge que utilitzem per parlar

d'immigrants, ja que sovint algunes paraules que fem servir tenen connotacions

donades per determinades actituds més aviat negatives. Per exemple, molta

gent parla malament del mestissatge, però, a que no qualificaríeu d'immigrant

el darrer fitxatge estranger del barça?

Adaptació: conjunt i resultat de les reaccions per mitjà de les quals un indivi-

du respon harmònicament a les diferents condicions que li planteja un deter-

minat ambient, modificant-se a si mateix, o bé modificant la realitat segons

esquemes propis.

El grau d'adaptabilitat varia segons les disposicions individuals i els factors

socials i ètics. L'adaptació i les seves dificultats són especialment impor-

tants durant els primers anys de la vida del subjecte (dins la família i a l'es-

cola), en els quals l'individu estructura bàsicament la seva personalitat i

rep, per mitjà de l'educació, els principals elements amb els quals haurà

d'afrontar la realitat. Segons Jean Piaget, en el nen hi ha dos mecanismes

principals d'adaptació, l' assimilació i acomodació

Emigrant: persona que, per causes econòmiques, polítiques, demogràfiques,

ideològiques, personals... marxa del país on va néixer, i un cop s'hi instal·la es

converteix en immigrat amb relació als habitants del nou país.

Estranger: persona que no té la nostra mateixa nacionalitat, i per això se li

aplica la llei d'estrangeria.

Estranger comunitari: persones naturals dels estats membres de la Unió

Europea, als quals es poden afegir determinats familiars. Això vol dir que

gaudim del dret de lliure circulació per tota la Unió, i això ens permet l'entrada,

permanència i sortida dels estats que la formen sempre que vulguem.

Immigrant: persona que, per causes econòmiques, polítiques, demogràfiques,

ideològiques, personals... marxa del país on va néixer i se'n va a viure i

treballar en un altre país.

Immigrant clandestí/il·legal/sense papers: persones que traspassen les

fronteres dels seus països d'origen, i sense cap mena d’autorització

burocràtica, entren als països de destinació.


76

Immigrant no comunitari: immigrant que no té la nacionalitat o el passaport

de cap país de la Unió Europea.

Integració: ajustament de les parts que componen un sistema social.

Suposa la identificació i la participació dels individus i els grups parcials en la

societat global de què formen part. La integració no és mai total, per raó de la

diversa identificació i participació dels diferents elements que hi són vinculats, i

d'ací els conflictes, factors de disgregació. En una situació poc conflictiva,

l'acceptació dels valors normatius de convivència i dels compromisos establerts

entre els grups interessats garanteix la dinàmica integrativa; altrament, la

integració només pot ésser mantinguda forçadament, amb la consegüent

supressió de la independència dels elements implicats. D'ací ve el sentit

negatiu que, tan sovint, marca aquest terme, tècnicament poc precís i

operacional, d'altra banda.

Mestissatge: Encreuament de dues races o dues varietats distintes. El

concepte remet originàriament al mot castellà 'mestizo', és a dir, aquella

persona amb una ascendència mixta -d'una banda, dels colonitzadors

espanyols, i, de l'altra, indígena-. Actualment remet al procés històric

estructuralment generalitzat de barreja i hibridació intercultural en les societats

contemporànies.

Migració: desplaçament que protagonitzen les persones i els grups humans

que van d'unes zones a unes altres, amb un canvi de residència que pot ser o

bé temporal o bé definitiu. Si aquest desplaçament és continu i intens, com

passa avui dia, els moviments de població seran fàcilment vistos com un

problema greu, i no pas com un fet humà que cal integrar socialment.

Moviment antiglobalització: Sèrie complexa de processos que es produeixen

simultàniament en l’àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic i que

abasten la major part de les regions del planeta. Una premissa bàsica de

l'estudi de la globalització és considerar que el món constitueix un únic ordre

social.

Refugiats: persona que és acollida en un altre país perquè en el seu tenia una

por fonamentada a ser perseguida per motius d'ètnia, religió, nacionalitat,

pertinença a un determinat grup social o per les seves opinions polítiques.

L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina...

Documents

Transcript of L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina...