Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

29

description

Antic Règim

Transcript of Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

Page 1: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01
Page 2: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

Concepte

L’Antic RègimAmb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític queprocedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es vamantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (s.XIX).Aquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789per referir-se a la situació del seu país abans de la RevolucióFrancesa.

.

Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir:− una població estancada,− una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna ambun incipient capitalisme comercial,− una societat estamental i− un sistema polític absolutista

Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir:− una població estancada,− una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna ambun incipient capitalisme comercial,− una societat estamental i− un sistema polític absolutista

Page 3: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

1.- Introducció: Els factors de canvi1.- Introducció: Els factors de canvi

2- El comerç colonial2- El comerç colonial

3- Creixement i desenvolupament de la burgesia3- Creixement i desenvolupament de la burgesia

4- La Il·lustració: Aparició de noves Idees4- La Il·lustració: Aparició de noves Idees

5- Conclusió: L’Antic Regim entra en Crisis5- Conclusió: L’Antic Regim entra en Crisis

LA CRISI DE L’ANTIC REGIMLA CRISI DE L’ANTIC REGIM

ÍndexÍndex

Page 4: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

A Europa des de el segle XV Fins el segle XVIII havia dominat el sistema de l’Antic Règim que

EconomiaEconomia

Agricultura tradicional (guaret) amb baixa productivitat (Subsistència - autoconsum) Crisis de subsistència:Males collites, fam i misèria, revoltes populars- Escassa producció artesanal i manufacturera (Gremis)- Poc desenvolupament comercial- Població estancada

Agricultura tradicional (guaret) amb baixa productivitat (Subsistència - autoconsum) Crisis de subsistència:Males collites, fam i misèria, revoltes populars- Escassa producció artesanal i manufacturera (Gremis)- Poc desenvolupament comercial- Població estancada

Es caracteritzava per:

SocietatEstamentalSocietatEstamental

-Privilegiats (noblesa, clergues)-No privilegiats (3r estat /Estat popular) : a) Burgesia b) Classes populars

-Privilegiats (noblesa, clergues)-No privilegiats (3r estat /Estat popular) : a) Burgesia b) Classes populars

Estat AbsolutistaEstat Absolutista

- Sobirania reial (llei divina)- Posseïa els 3 poders- Assessorat pels consells d’Estat i per les Corts o Estats Generals o Parlament (3 estaments)

- Sobirania reial (llei divina)- Posseïa els 3 poders- Assessorat pels consells d’Estat i per les Corts o Estats Generals o Parlament (3 estaments)

1.- INTRODUCCIÓ: ELS FACTORS DE CANVI 1.- INTRODUCCIÓ: ELS FACTORS DE CANVI

Page 5: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

Però... Al llarg del segle XVIII es desenvoluparen tres factors que qüestionarenaquest sistema econòmic, social i polític.

QUINS SÓN AQUESTS FACTORS ?DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ COLONIALCOMERÇ COLONIAL

DESENVOLUPAMENT DE LA BURGESIABURGESIA

APARICIÓ DE LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓLA IL·LUSTRACIÓ

1.- INTRODUCCIÓ: ELS FACTORS DE CANVI 1.- INTRODUCCIÓ: ELS FACTORS DE CANVI

CREIXEMENT DEMOGRÀFICAUGMENT PRODUCCIÓ

Page 6: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

2.- EL COMERÇ COLONIAL2.- EL COMERÇ COLONIAL

EL COMERÇ COLONIALEL COMERÇ COLONIALEL COMERÇ COLONIALEL COMERÇ COLONIAL

És el comerç que realitzaven els europeus (Holanda, G.B, França, Espanya i Portugal amb altres continents, principalment Amèrica.

És un comerç marítimmarítim i donava grans beneficis als que ho practicaven.

Contribuí a desenvolupar les zones des d’on es practicava.

Page 7: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

2.- EL COMERÇ COLONIAL2.- EL COMERÇ COLONIAL

El comerç colonial va tenir un gran desenvolupament al llarg del segle XVIII.

Gran Bretanya, Holanda, França, Espanya i Portugal obtenien matèries primeres (sucre, cacau, coto, pells... de les colònies a canvi ells proveïen a les colònies de productes manufacturats (roba, estris, calçat...)

I sobre tot d’esclaus de raça negre per treballar a les plantacions agrícoles.

Page 8: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

2.- EL COMERÇ COLONIAL2.- EL COMERÇ COLONIAL

La base del comerç colonial va ser l'anomenat comerç triangular, un comerç que tenia com a element principal el tràfic d’esclaus de raça negra

Entre els segles XVI i XVIII , uns 20 milions d’homes i dones van ser capturats a Àfrica i tralladats a Amèrica en grans vaixells de càrrega i venuts com a esclaus.

Page 9: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

2.- EL COMERÇ COLONIAL2.- EL COMERÇ COLONIAL

La riquesa generada pels comerç colonial beneficiarà principalment a la burgesia, però indirectament també millorà una mica la situació d’un dels altres grups del Tercer Estat: Els Camperols.

El COMERÇ COLONIALEl COMERÇ COLONIAL

Fa créixer la demanda de productes manufacturats.

Una demanda que els gremis no poden satisfer perquè limiten la producció.

( No deixen produir més )

Per satisfer la demanda apareixen noves Formes de producció: DOMESTIC SYSTEMDOMESTIC SYSTEM

Els camperols tenen un ingrés extra

MILLOR SITUACIÓ ECONÒMICA AUGMENT POBLACIÓAUGMENT POBLACIÓ

Page 10: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

CREIXAMENT I DESENVOLUPAMENT DE LA BURGESIACREIXAMENT I DESENVOLUPAMENT DE LA BURGESIA

El grup social que més es beneficiarà dels beneficis i la riquesa generada pel comerç El grup social que més es beneficiarà dels beneficis i la riquesa generada pel comerç colonial durant el segle XVIII serà colonial durant el segle XVIII serà la BURGESIAla BURGESIA

Es dedica als negocis i el comerç i a més disposa dels diners necessaris per poder finançar el comerç colonial.

Al llarg del segle XVIII anirà incrementant la seva riquesa , arribant alguns burgesos a ser més rics que molts nobles

Tot i la seva riquesa,Tot i la seva riquesa, formaven part dels no privilegiatsformaven part dels no privilegiats, estaven sotmesos a les mateixes injustes lleis que aquests i no gaudien de prestigi social.

3.- CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DE LA BURGESIA3.- CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DE LA BURGESIA

Però ....

La burgesia està descontenta amb l’organització social de l’Antic Règimdescontenta amb l’organització social de l’Antic Règim que no els permet progressar i comença a pensar en la necessitat de canviar-la.necessitat de canviar-la.

Page 11: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01
Page 12: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

LES NOVES IDEES: LA IL·LUSTRACIÓLES NOVES IDEES: LA IL·LUSTRACIÓLES NOVES IDEES: LA IL·LUSTRACIÓLES NOVES IDEES: LA IL·LUSTRACIÓ

La Il·lustració és un moviment cultural que es va a desenvolupar a Europa en el segle XVIII que aporta noves idees i una nova visió del món:

4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ

És un moviment que defensa que L'ÚS DE LA RAÓL'ÚS DE LA RAÓ (Intel·ligència humana) és l’únic mitjà per poder entendre el món.És un moviment que defensa que L'ÚS DE LA RAÓL'ÚS DE LA RAÓ (Intel·ligència humana) és l’únic mitjà per poder entendre el món.

II s’hi oposa fermament a ...s’hi oposa fermament a ...II s’hi oposa fermament a ...s’hi oposa fermament a ...

TradicióTradició Revelació DivinaRevelació Divina

L’ AutoritatL’ Autoritat

a una explicació del món basada en:a una explicació del món basada en:

Page 13: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

Felicitat L’ésser humà ha nascut per ser feliç. ( concepció optimista del món)L’ésser humà ha nascut per ser feliç. ( concepció optimista del món)

Llibertat i Igualtat Tots els humans neixen lliures i igualsTots els humans neixen lliures i iguals

Justícia El que és just i el que no ho és ho ha de dir la raó, no la religió.El que és just i el que no ho és ho ha de dir la raó, no la religió.

ProgrésEl progrés portarà als essers humans a aconseguir la felicitat a la Terra (objectiu últim de la vida humana)El progrés portarà als essers humans a aconseguir la felicitat a la Terra (objectiu últim de la vida humana)

Tolerància El respecte i la tolerància han de ser la base de les relacions entre els homesEl respecte i la tolerància han de ser la base de les relacions entre els homes

4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ

Basant-se en l’ús de la raó l’ús de la raó (Intel·ligència humana) els il·lustrats proposen un conjunt de noves idees:noves idees:Basant-se en l’ús de la raó l’ús de la raó (Intel·ligència humana) els il·lustrats proposen un conjunt de noves idees:noves idees:

PRINCIPALS IDEES

Page 14: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

Recolzant-se en aquest idees els il·lustrats CRITIQUENCRITIQUEN i QÜESTIONENQÜESTIONEN tots els aspectes de la societat de l’Antic Regim:

Rebutjant la Societat Estamental

Rebutjant la Societat Estamental

-No a la pertinença al grup social per naixement-Mobilitat social: promoció social segons la vàlua de cadascú

-No a la pertinença al grup social per naixement-Mobilitat social: promoció social segons la vàlua de cadascú

Organització SOCIALOrganització SOCIAL

OrganitzacióECONÒMICAOrganitzacióECONÒMICA

No a la reglamentació dels gremis.

No a la reglamentació dels gremis.

LLIBERTAT ECONÒMICA(lliure producció i venta de productes)

LLIBERTAT ECONÒMICA(lliure producció i venta de productes)

Organització POLÍTICAOrganització POLÍTICA

Crítica de l’AbsolutismeCrítica de l’Absolutisme

Estableix les bases d’una nova forma política:

EL LIBERALISME

Estableix les bases d’una nova forma política:

EL LIBERALISME

Camp de la CULTURACamp de la CULTURA

Condemna de la Intolerància religiosa

Condemna de la Intolerància religiosa

Proposen la Llibertat de creences. La relació entre les persones s’ha de basar en la Tolerància i el Respecte

Proposen la Llibertat de creences. La relació entre les persones s’ha de basar en la Tolerància i el Respecte

4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ

Page 15: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01
Page 16: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

VoltaireVoltaire-Llibertat de pensament i tolerància religiosa. Molt crític ...-Llibertat de pensament i tolerància religiosa. Molt crític ...

RousseauRousseau -”Contracte socialContracte social” “Sobirania nacionalSobirania nacional”-”Contracte socialContracte social” “Sobirania nacionalSobirania nacional”

IL.LUSTRATS MÉS REPRESENTATIUSIL.LUSTRATS MÉS REPRESENTATIUS

Serà a França el lloc on el moviment il·lustrat tindrà més rellevància i on apareixen els seus majors representants.Serà a França el lloc on el moviment il·lustrat tindrà més rellevància i on apareixen els seus majors representants.

MontesquieuMontesquieu- Planteja la Divisió de poders, al seu llibre “L’esperit de les lleis”, 1748.- Planteja la Divisió de poders, al seu llibre “L’esperit de les lleis”, 1748.

4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ

VoltaireMontesquieu

PRINCIPALSIL·LUSTRATS

Totes aquestes idees s’utilitzaran per donar origen a un nou

sistema políticEL LIBERALISME POLÍTICEL LIBERALISME POLÍTIC

Totes aquestes idees s’utilitzaran per donar origen a un nou

sistema políticEL LIBERALISME POLÍTICEL LIBERALISME POLÍTIC

Page 17: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

Saló de Madame Geoffrin: Es difonen les idees il.lustrades

Les idees de la Il·lustració es difonen per mitjà de l'Enciclopèdial'Enciclopèdia 1751 i dels salonssalons o reunions d'il·lustrats.

4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ

LA DIFUSIÓ DE LES IDEES IL·LUSTRADES

Page 18: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS

CONCLUSIÓ: FINALS DEL S. XVIII : L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISI

CREIXAMENT DEL COMERÇ COLONIAL

ENREQUIMENT DE LA BURGESIA

LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ

CREIXEMENT ECONÒMIC

CREIXEMENTDEMOGRÀFIC

DESCONTENTA (FORMA PART DEL 3R ESTAT)

LLIBERTAT, IGUALTAT, PROGRÈS, JUSTÍCIA …

Per què ?...

A finals del segle, els canvis produïst per aquests factors faran entrar en crisis a l’organització econòmica, social, política i cultural’organització econòmica, social, política i cultural de l’Antic Regim

Page 19: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

Tres són les raons principals:

El Sistema Gremial Sistema Gremial de producció de bensEl Sistema Gremial Sistema Gremial de producció de bens

No deixa augmentar la producció de bens manufacturats que és necessiten pel comerç colonial i per l’augment de la població.

No deixa augmentar la producció de bens manufacturats que és necessiten pel comerç colonial i per l’augment de la població.

La Societat EstamentalSocietat EstamentalLa Societat EstamentalSocietat Estamental Impedeix l’ascensió social de LA BURGESIA, un grup social cada cop més ric i poderós.Impedeix l’ascensió social de LA BURGESIA, un grup social cada cop més ric i poderós.

5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS

L’explicació del món L’explicació del món basada en la tradició, la revelació divina i l’autoritat

L’explicació del món L’explicació del món basada en la tradició, la revelació divina i l’autoritat

Xoquen amb les noves idees de la Il·lustració basades en l'ús de la raó: Progrés, Igualtat, llibertat ...

Xoquen amb les noves idees de la Il·lustració basades en l'ús de la raó: Progrés, Igualtat, llibertat ...

Page 20: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

NO PERMETIA EL CREIXEMENT ECONÒMIC (AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ)NO PERMETIA EL CREIXEMENT ECONÒMIC (AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ)

NO PERMATIA LA MOVILITAT SOCIAL (CANVI DE GRUP SOCIAL)NO PERMATIA LA MOVILITAT SOCIAL (CANVI DE GRUP SOCIAL)

Quin serà el grup social més interessat en canviar aquesta situació ?

LA BURGESIA

PER QUÈ ?

El sistema els impedia desenvolupar-se econòmicament

El sistema els impedia ascendirsocialment

5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS

Pels burgesos, havia arribat l’hora de canviar la situació: era l’hora de... Pels burgesos, havia arribat l’hora de canviar la situació: era l’hora de...

LA REVOLUCIÓ

Page 21: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

S’inicien doncs ....S’inicien doncs ....

1. L’ANTIC REGIM EN CRISIS1. L’ANTIC REGIM EN CRISIS

LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES

LEGISLAR I LEGISLAR I CANVIAR EL MÓNCANVIAR EL MÓN

Page 22: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

PER SABER-NE MÉS PER SABER-NE MÉS

Per saber-ne més i ampliar la vostra informació sobre la Crisi de l’Antic la Crisi de l’Antic Regime “Regime “cliqueu” sobre qualsevol de les seguents imatges:

També pot comprovar el teu nivell d'assoliment sobre el tema treballat realitzant els següents exercicis interactius exercicis interactius

Exercici 2 Exercici 3

Exercici 5

Exercici 1

Exercici 4

Page 23: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

LA SOCIETAT DE L’ANTIC REGIM: ESTAMENTSLA SOCIETAT DE L’ANTIC REGIM: ESTAMENTS

Page 24: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

textos Il·lustració textos Il·lustració

“Pensad por cuenta propia y dejad que los demás disfruten del derecho a hacer lo mismo.“

François Marie Arouet Voltaire

“No estic d’acord amb el que dius, però defensaré fins la mort el teu dret a dir-ho”

-Defensor del racionalisme, La tolerància i la llibertatracionalisme, La tolerància i la llibertat política i religiosa..

“A França un noble és molt superior a un negociant. Però jo no sé, tanmateix, qui és més útil a un Estat: el senyor ben engalanat que sap amb precisió a quina hora es lleva el rei i que es dona aires de grandesa, o un negociant que enriqueix el seu país, dóna ordres al Caire i contribueix a la felicitat del món”

Voltaire: “ Cartes filosòfiques “(1734) 

- També critica durament la societat francesa

Page 25: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

““ L’esser humà es bo per naturalesa., es la civilització qui el fa corrupte”L’esser humà es bo per naturalesa., es la civilització qui el fa corrupte”

““L’home es lliure en la natura i esclau en la societat”L’home es lliure en la natura i esclau en la societat”

El Contracte Social:El Contracte Social: Per poder viure en societat els individus fan un pacte que els dona certs drets i deures i a canvi renuncien a la llibertat que tenien vivint a la natura. També s’acorda la creació de l’Estat com a element encarregat de fer complir el contracte.

Jean Jacques ROUSSEAU

Sobirania NacionalSobirania Nacional:: El poder emana del lliure consentiment de tots el ciutadans , expressat mitjançant el vot. Els governats trien el governantEls governats trien el governant.

PLANTEJA:EL CONTRACTE SOCIALEL CONTRACTE SOCIALEL CONTRACTE SOCIALEL CONTRACTE SOCIAL

LA SOBERANIA NACIONALLA SOBERANIA NACIONALLA SOBERANIA NACIONALLA SOBERANIA NACIONAL

textos Il·lustració textos Il·lustració

Només la voluntat general pot dirigir les forces de l’Estat.El poder legislatiu pertany al poble i només d’ell pot emergir (...)Per assegurar les lleis, cal un govern, però el govern només és el representant del poble sobirà. Jean-Jacques ROUSSEAU 1762

Page 26: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

Montesquieu a la seva obra ““L'esperit de les lleisL'esperit de les lleis”” 1748 postula la Divisió Divisió de Poders:de Poders:

textos Il·lustració textos Il·lustració

LEGISLATIU: Poder de fer les lleis (Assemblees o parlaments)Poder de fer les lleis (Assemblees o parlaments)

EXECUTIU Poder de executar i fer complir les lleis (Govern)Poder de executar i fer complir les lleis (Govern)

JUDICIAL Poder de Jutjar el compliment de la llei (Tribunals)Poder de Jutjar el compliment de la llei (Tribunals)

Aquests tres poders han d’estar separatshan d’estar separats i exercits per persones diferents

 (...) En l'Estat en què un home sol .... administrés els tres poders i tingués (...) En l'Estat en què un home sol .... administrés els tres poders i tingués la facultat de fer les lleis, d'executar les resolucions públiques i de jutjar la facultat de fer les lleis, d'executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i conteses dels particulars, tot es perdria completament. els crims i conteses dels particulars, tot es perdria completament. (...) aleshores no hi ha llibertat, perquè és de témer que el monarca faci (...) aleshores no hi ha llibertat, perquè és de témer que el monarca faci lleis tiràniques per executar-les de la mateixa manera.lleis tiràniques per executar-les de la mateixa manera.

Montesquieu, "L'esperit de les lleis“ 1748"L'esperit de les lleis“ 1748  

Page 27: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

DIFERENCIA ENTRE ABSOLUTISME I LIBERALISMEDIFERENCIA ENTRE ABSOLUTISME I LIBERALISME

El LiberalismeEl Liberalisme és un sistema polític en el que a diferencia del absolutisme el poder no l’atorga la divinitat, sinó el poble o la nació.

A més a més...

És a dir, són els governats els que mitjançant el vot designen els governants.són els governats els que mitjançant el vot designen els governants.

El poders han d’estar separats

LegislatiuLegislatiu

ExecutiuExecutiu

JudicialJudicial

Al liberalisme les persones són considerades ciutadans i no súbditsciutadans i no súbdits, és a dir tenen drets i deuresdrets i deures

Ha d’haver una CONSTITUCIÓ, CONSTITUCIÓ, llei suprema f resultat de l’acord entre les ciutadans

Page 28: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

ConstitucióConstitució : : Conjunt de normes o lleis fonamentals que resulten de l’acord o pacte entre els ciutadans que formen una nació per tal de viure junts. (Contracte Social)

1.- Poder legislatiu1.- Poder legislatiu:: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis. Parlament o assemblea)

LA SEPARACIÓ DES PODERS AL LIBERALISMELA SEPARACIÓ DES PODERS AL LIBERALISME

2.- Poder executiu:2.- Poder executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per poder fer complir les lleis: Exèrcit, policia, hisenda, funcionaris ....

3.-Poder Judicial3.-Poder Judicial:: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i fiscals s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis

Page 29: Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01

L’ AUGMENT DE LA POBLACIÓ AL SEGLE XVIII: EL CAS ANGLÈS

A la Gran Bretanya al llarg del segle XVIII la població es va duplicar passant de 5 a 10 milions d’habitants

Quina variablevariable va ser la responsable del creixement demogràfic ?

La reducció de la Taxa de Mortalitat

Quines variables podem observar al gràfic ?

Quin comportament segueix cada una d’elles al llarg del segle XVIII ?