L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA Unitat...
Transcript of L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA Unitat...
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAUnitat 8
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAUnitat 8
Índex generalÍndex general
1.- EL SECTOR PRIMARI. L’AGRICULTURA1.- EL SECTOR PRIMARI. L’AGRICULTURA
2. – ELS PAISATGES AGRARIS2. – ELS PAISATGES AGRARIS
3. – L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA3. – L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
4. – L’AGRICULTURA DE MERCAT4. – L’AGRICULTURA DE MERCAT
0.-INTRODUCCIÓ0.-INTRODUCCIÓ
5. – LA RAMADERIA AL MÓN5. – LA RAMADERIA AL MÓN
6. – LA PESCA AL MÓN6. – LA PESCA AL MÓN
7. – ELS PROBLEMES DE LA PESCA7. – ELS PROBLEMES DE LA PESCA
1. EL SECTOR PRIMARI. L’AGRICULTURA1. EL SECTOR PRIMARI. L’AGRICULTURA
•El sector primari comprèn les activitats relacionades ambl’obtenció i la producció d’aliments i de matèries primeresper a la indústria
AGRICULTURAAGRICULTURA RAMADERIARAMADERIA PESCAPESCA EXPLOTACIÓFORESTALEXPLOTACIÓFORESTAL
HISTÒRIA DE L’AGRICULTURA
AGRICULTURAConreu de la terra per obtenir aliments per al consumhumà i animal; així com a primeres matèries per a laindústria.
Evolució del’agricultura
Neolític
Revolucióagrícola
Segles XIXi XX.
Fa 10.000 anys qué es va començar aconreuar la terra. Era una agricultura desubsistència a la que es dedicava el 90%de la població
Fa 10.000 anys qué es va començar aconreuar la terra. Era una agricultura desubsistència a la que es dedicava el 90%de la població
Es va iniciar al Regne Unit al segleXVIII, amb la introducció de noussistemes de conreus. Va significarl’augment de la producció agrícola
Es va iniciar al Regne Unit al segleXVIII, amb la introducció de noussistemes de conreus. Va significarl’augment de la producció agrícola
La Revolució Agrícola s’extén per tot elmón. Les principals conseqüències sónl’augment de la població i l’èxode rural
La Revolució Agrícola s’extén per tot elmón. Les principals conseqüències sónl’augment de la població i l’èxode rural
L’agricultura enl’actualitat
Disminució de la població que s’hi dedicai del seu pes econòmic
Valor total de la producciómundial
Agricultura Indústria Serveis
4% 32% 64%
Població activa persectors
diferènciesentre països:
Països desenvolupats: Poca poblacióocupada, alta productivitat
Països subdesenvolupats: Moltapoblació ocupada, baixa productivitat
Els factorsfísics
Continuen sent decissius a les societats poctecnificades. A les desenvolupades els factorsfísics queden supeditats a la tecnologia
EL CLIMA. Cada conreu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura id'humitat, per créixer. Les condicions no extremes són normalment les mesadequades
EL CLIMA. Cada conreu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura id'humitat, per créixer. Les condicions no extremes són normalment les mesadequades
EL RELLEU. L'agricultura se sol localitzar a les planes,terreny és favorableper la mecanització. Per aprofitar el terreny dels vessants de les muntanyes,s'hi construeixen bancals o feixes.
EL RELLEU. L'agricultura se sol localitzar a les planes,terreny és favorableper la mecanització. Per aprofitar el terreny dels vessants de les muntanyes,s'hi construeixen bancals o feixes.
EL SÒL. Les plantes necessiten un sòl fèrtil, amb una composició i sals mineralsdeterminadesEL SÒL. Les plantes necessiten un sòl fèrtil, amb una composició i sals mineralsdeterminades
2. ELS PAISATGES AGRARIS2. ELS PAISATGES AGRARIS
PAISATGEAGRARI
Paisatge natural modificat amb la finalitat d'obtenirproductes de la natura. Caracterizat per:
PARCEL·LESPARCEL·LES SISTEMES DE CONREUSISTEMES DE CONREU POBLAMENTPOBLAMENT
PARCEL·LA Parcel.la: cada una de les parts en quees divideix el paisatge agrari.
Tipus deparcel.les
Segons la delimitació
Segons la mida
Segons la forma
Segons la mida
MINIFUNDI. Parcel·lade petites dimensionsMINIFUNDI. Parcel·lade petites dimensions
LATIFUNDI. Parcel·la degrans dimensionsLATIFUNDI. Parcel·la degrans dimensions
Segons la forma
REGULARREGULAR
IRREGULARIRREGULAR
SEGONS LADELIMITACIÓSEGONS LADELIMITACIÓ
BOCAGE O CAMPS CLOSOS. Parcel·lestancades amb murs o tanques. Aquest tipus depaisatge el trobem a l'Europa atlàntica.
BOCAGE O CAMPS CLOSOS. Parcel·lestancades amb murs o tanques. Aquest tipus depaisatge el trobem a l'Europa atlàntica.
OPENFIELD O CAMP OBERT. Parcel·lesobertes, sense tanques que les delimitin i deformes regulars
OPENFIELD O CAMP OBERT. Parcel·lesobertes, sense tanques que les delimitin i deformes regulars
SISTEMES DE CONREU
POLICONREUMONOCONREUPOLICONREUMONOCONREU
REGADIUSECÀREGADIUSECÀ
AGRICULTURA INTENSIVAAGRICULTURA EXTENSIVAAGRICULTURA INTENSIVAAGRICULTURA EXTENSIVA
Policonreu i Monoconreu
Policonreu: conreu en una mateixa parcel·ladiverses espècies de vegetals. És propi deles zones poc desenvolupades o de leszones d’horta als països desenvolupats
Monoconreu: consisteix a conrear enun espai un sol producte. Dirigida almercat
Els sistemes de reg.Agricultura de secà Agricultura de regadiu
Aigua de les pluges Sistemes artificials de regs
Ocupa una extensiómés gran.Inferior valor econòmic.
Alt valor econòmic.Ocupa menys extensió.
Segons el tipus d'aprofitament del sòl
AGRICULTURA INTENSIVAAGRICULTURA INTENSIVA AGRICULTURA EXTENSIVAAGRICULTURA EXTENSIVA
-S'hi produeix la quantitat més grande productes en l'espai més petitpossible.-Es practica a llocs molt poblats on elterreny és escàs i les propietats sónpetites.-L'agricultura intensiva produeixfruites, llegums, verdures i l’arròs.
-S'hi produeix la quantitat més grande productes en l'espai més petitpossible.-Es practica a llocs molt poblats on elterreny és escàs i les propietats sónpetites.-L'agricultura intensiva produeixfruites, llegums, verdures i l’arròs.
-La seva finalitat és obtenir apreu baix grans quantitats delsproductes que s'hi conreen-Es practica a llocs pocpoblats amb molt terreny iamb poca mà d'obra.-Les màquines fan una bonapart de la feina.
-La seva finalitat és obtenir apreu baix grans quantitats delsproductes que s'hi conreen-Es practica a llocs pocpoblats amb molt terreny iamb poca mà d'obra.-Les màquines fan una bonapart de la feina.
POBLAMENT RURAL:part de l’espai rural onhabiten les persones
POBLAMENT DISPERSPOBLAMENT DISPERS POBLAMENT CONCENTRATPOBLAMENT CONCENTRAT
-Els habitatges estan aïllats els unsdels altres-Els habitatges estan aïllats els unsdels altres
-Els habitatges estan agrupatsen pobles i ciutats-Els habitatges estan agrupatsen pobles i ciutats
3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
És molt important als païsossubdesenvolupats
CARACTERÍSTIQUES
Agricultura de subsistència(per consum propi)
Policonreu
Tècniques i eines molt primitives
Forta dependència dels factors físics
Ocupa la major part de la població
•L’agricultura itinerant per cremació, que es practica a l’Àfrica, al’Amèrica del Sud i algunes zones d’Àsia.
•L’agricultura extensiva de secà, que es fa a les zones seques del’Àfrica.
•L’agricultura irrigada de l’arròs de l’Àsia monsònica
AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA. TIPUS
Agricultura itinerant per cremació•En aquest tipus d’agricultura els camps s’obtenen cremant els boscos ola sabana.
•El camp queda net i la cendra serveix d’adob.
•Finalment, s’hi fan uns forats, que és on es planten les llavors dediferentes plantes.
•Els camps són productius tres o quatre anys perquè els sòls s’erosioneni s’exhaureixen ràpidament.
Agricultura extensiva de secà•Associació de les activitats agrícoles i ramaderes, de manera quegràcies a l’adob que proporcionen els animals és possible de fer unaexplotació permanent del sòl.
•Les parcel·les es divideixen en tres zones i segueixen una rotaciótriennal, perquè així s’assegura la fertilitat del sòl.
Agricultura irrigada de l’arròs•Les pluges són abundants a causa dels monsons.
•Agricultura molt intensiva: gràcies a les pluges de l’estiu s’obté unacollita d’arrós, i quan encara no ha estat recollida, se sembra ja elplanter de la següent amb la finalitat d’obtenir la segona collita al’hivern.
4. L’AGRICULTURA DE MERCAT4. L’AGRICULTURA DE MERCAT
PAS DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA ALA DE MERCAT
Comença als països desenvolupats amb la Revolució Industrial
Les millores de les activitats agràries van fer possible obtenir productes sobrants
Una agricultura excedentària va permetre l’augment de la població i l’èxode rural
L’AGRICULTURA DEMERCAT agricultura orientada a la venda
Objectiu principal Obtenció del màxim benefici
possible gràcies a…
Especialització dela producció
Mecanització de lesfeines del camp
Tècniques deconreu modernes
Grans inversions, però augment de productivitat que comportarà un major benefici.
Mecanització del campÉs la utilització de màquines per fer la feina i permet:
• Estalviar mà d’obra.• Augmentar la producció.• Disminuir els preus dels productes agrícoles.
CARACTERÍSTIQUES DEL’AGRICULTURA DE MERCAT
Especialització de la produccióagrària
És la especialització en un producte i permet:
• Augmentar la producció i disminuir les inversions.• Millor comercialització ja que és coneixen les
exigències del mercat
Ràpida comercialització dels productesagràris
Amb els mitjans de transport moderns es permet:
• Fer una comercialització més ràpida i més econòmica.• Utilitzar transports segons els productes.
Agriculturad’especulació
Objectiu: aconseguir el màxim benefici al mercatinternacional
Agricultura especialitzadaAgricultura especialitzada Agricultura de plantacióAgricultura de plantació
tipus
Explotacions molt automatitzades amb les tècniques mésavançades
Producció de qualitat adreçada als mercats internacionals
Agricultura especialitzada
Grans explotacions dedicades al monoconreu als païsosdesenvolupats
L’agricultura de plantació.Localització Països tropicals subdesenvolupats
Origen Colonització dels europeus a partir del segle XVI
Característiques
Agricultura de mercatGrans propietatsGran inversió de capitalMonoconreuMà d’obra abundantProductes tropicals
Problemes
Beneficis per a les empreses estrangeresAlguns països han d’importar alimentsExplotació molt extensivaDecissions en funció dels preus
5. LA RAMADERIA AL MÓN5. LA RAMADERIA AL MÓN
RAMADERIA ES LA CRIA D’ANIMALS
Obtenir productes:carn, llet, pell, ous, etcObtenir productes:carn, llet, pell, ous, etc
Força de treballForça de treball
finalitats
RAMADERIA
BOVINABOVINA BOUSBOUS
OVINAOVINA OVELLESOVELLES
PORCINAPORCINA PORCSPORCS
CAPRINACAPRINA CABRESCABRES
AVICULTURAAVICULTURA AUSAUS
RAMADERIA
TRADICIONALTRADICIONAL COMERCIAL O DE MERCATCOMERCIAL O DE MERCAT
tipus
RAMADERIA TRADICIONALComplementa l’agricultura tradicional: el bestiar treballa el camp iproporciona adobs.
Petits ramats que proporcionen carn, llet i llana
Els animals pasturen als guarets i muntanyes properes
A les zones molt seques hi ha la ramaderia de subsistència on elspastors són nòmades i es desplacen periòdicament.
RamaderiaComercial
Objectiu: vendre la producció al mercat i aconseguir elmàxim benefici.
Ramaderia IntensivaRamaderia Intensiva Ramaderia ExtensivaRamaderia Extensiva
tipus
RAMADERIA INTENSIVAEs practica en explotacions especialitzades
Els animals son criats en regim d’estabulació o semiestabulació peraccelerar l’engreix
Es destina molt capital en mà d’obra, inversions, instal·lacions ialiments pel bestiar.
RAMADERIA EXTENSIVAExplotacions que disposen de grans extensions de pastures. Països comUSA, Austràlia, Canadà, Argentina...
Necessita poca mà d’obra perquè els ramats pasturen lliurement
Estabulada. El ramat s'alimenta amb pinsos a lesgranges o en estables.
Semiestabulada. El bestiar s'alimenta de les pasturesnaturals a l'estiu i de farratges la resta de l'any.
No estabulada. Els animals s'alimenten exclusivamentde les pastures naturals.
RAMADERIA
6. LA PESCA AL MÓN6. LA PESCA AL MÓN
PESCAL’APROFITAMENT DELS RECURSOS ANIMALS QUEOFEREIX EL MAR I LES AIGÜES INTERIORS (RIUS ILLACS)
PESCA TRADICIONALPESCA TRADICIONAL PESCA INDUSTRIALPESCA INDUSTRIAL
tipus
PESCA TRADICIONAL O ARTESANAL
Pesca que es fa prop de la costa amb ormeig de pesca molt primitius isencills (xarxes, nanses, hams, etc)
Es manté a regions poc desenvolupades. La seva producció és escassa iserveix, bàsicament, per a l’autoconsum
PESCAINDUSTRIAL
Objectiu: obtenir un gran volum de captures pelmercat. Per això necessita recursos econòmics, unatecnologia avançada i unes infraestructures portuàries
En funció del lloc on es practica la pesca
PESCA COSTANERAPESCA COSTANERA PESCA D’ALTURAPESCA D’ALTURA
tipus
GRAN PESCAGRAN PESCA
PESCA COSTANERAEls vaixells son petits i disposen de xarxes. Surten a pescar cada dia
S’allunyen poc de la costa i la pesca es ven a les llotges de pescadors
Les captures son cada vegada menys nombroses per l’exhauriment delsfons marí
PESCA D’ALTURAEls vaixells són grans i pesquen lluny de les seves bases al llargde setmanes o mesos
Disposen de les darreres tecnologies per situar els bancs de peixos
Processen i congelen les captures amb grans cambres de refrigeració
GRAN PESCALa practiquen les principals potències pesqueres que realitzencaptures a tots els oceans del món
Es basa en grans vaixells d’abastament que processen el peix quecapturen altres pesquers més petits (salaons, conserves, congelats)
Els vaixells només tornen a port per descarregar les captures i perfer reparacions
PRINCIPALS ZONESPESQUERES
CALADORS. Àrees on la pesca esabundant
PRINCIPALSCALADORS
Costa on a prop hi ha un corrent fred: Hi hamolt plàcton i, per tant, moltes espècies quemengen plàcton o que mengen peixos quemengen plàcton (Califòrnia, Xile)
Plataforma continental extensa: Les aigües sónpoc profundes (Mar del Nord, Mar de Japó).
Contacte entre corrents freds i calents: Hi hamoltes espècies de peixos (Terranova).
7. ELS PROBLEMES DE LA PESCA7. ELS PROBLEMES DE LA PESCA
Hi ha tres problemes importants
SOBREPESCASOBREPESCA MANCA DE CALADORSINTERNACIONALSMANCA DE CALADORSINTERNACIONALS
CONTAMINACIÓ DELES AIGÜESCONTAMINACIÓ DELES AIGÜES
SOBREPESCA Causada per una sobreexplotació delsrecursos pesquers
SOLUCIONSEstabliment de temporades de veda perpermetre la reproducció de l’espècie
Us de xarxes de malla ampla per protegir a lescries
Control de les dimensions mínimes de lesespècies capturades
Limitació de la capacitat de les flotespesqueres
Aigües jurisdiccionalsLes Nacions Unides va decidir que cada país podia tenir aigüespròpies per aprofitar-ne els recursos.
Aquestes aigües ocupen 200 milles (370 km) des de la costa.
Els països van haver d’abandonar els seus caladors habituals o vanhaver de fer tractats amb altres països.
L’EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS RECURSOS MARINS
Per assegurar una explotació sostenible dels recursos marins esconsidera urgent reemplaçar el sistema de depredació per unaexplotació intel·ligent de la mar.
Per això hi ha alternatives:- La aqüicultura: cria de peixos- La limitació de les captures