L’acolliment de promesos

5ª Jornada diocesana de la família

APUNTS DE L’EXPOSICIÓ de Mn. XAVIER MORLANS

Delegació de Família i Vida

Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

www.bisbatsantfeliu.org/familia

familia@bisbatsantfeliu.cat

1

16/05/2010 Jornada diocesana de família.

La pastoral d’acolliment dels promesos. Evolució 1965-2010

D’on venim?

La intenció és suscitar la pròpia memòria històrica personal i pastoral i verificar el canvi que han sofert.

1. Context social i cultural.

1.1. (1965-1977) Nacional - catolicisme.

1.1.1. Tothom és catòlic.

1.1.2. Catolicisme única religió.

1.2. (1977-2010) Postmodernitat.

1.2.1. Hiperindividualisme.

Cultura de la desvinculació.

1.2.2. Relativisme.

1.2.3. Laïcisme.

A casa nostra un laïcisme rampant, una cosa és l’esperit laic, pel qual les esglésies no han de manar

ni imposar les lleis de la conducta social moral sinó que hi ha una normativa autònoma i les

esglésies i les religions aporten el seu missatge per als creient i les persones que s’hi vulguin

inspirar. Altra cosa és el laïcisme militant que voldria que les religions es quedessin a la sagristia, a

casa i que no tinguessin presència pública.

1.2.4. Anticristianisme.

2. Transmissió de la fe.

2.1. (1965-1977) Per immersió

2.1.1. Família.

2.1.2. Parròquia.

2.1.3. Escola.

2.2. (1977-2010) Desapareix en un procés molt ràpid: Secularisme.

Es parla en els manuals pastorals europeus, a tota l’Europa d’arrel cristiana, no només a Espanya, de la

transmissió de la fe per immersió. Avui dia vivim la generació de les “mares mudes” que ja no han

ensenyat a resar els fills, excepte minories. Són les avies les que fan aquest pont d’ensenyar a resar els

nets. Les parròquies tenen menys possibilitats d’acollida als infants i joves; abans podia oferir l’acollida

2

de nens i joves en esplais, escoltisme ... Amb el desenvolupament de la democràcia hi ha una oferta d’oci

diversificada i no es pot fer l’oferta de formació en el temps lliure tal com es va fer de manera massiva

en els anys 70 i 80. En l’època de transmissió per immersió es vivia envoltat d’un entorn on alguns

podien arribar a un coneixement més personal de Jesús.

3. Convicció sobre Déu Creador.

En el temps d’immersió podíem dir que era viscut amb naturalitat.

3.1. (1965-1977) Viscut amb naturalitat.

3.2. (1977-2010) Pluralisme.

3.2.1. Tot és Déu (panteisme).

3.2.2. Agnosticisme.

3.2.3. Totes les religions són el mateix.

La premsa, la ràdio, la televisió, ... per tot arreu hi ha un pluralisme d’expressions no només polítiques

sinó també religioses. Dia sí, dia no a la contra d’un cert diari surt l’afirmació “tot és déu” i “tu ets

diví”, afirmen personatges entrevistats a La Contra de La Vanguardia, això és el panteisme, dir que tot

és déu. No és aquesta la postura cristiana. També dominen les persones agnòstiques, no neguen Déu,

tampoc l’afirmen. La possibilitat actual de viatges, d’immigració, de globalització hi ha una mena de

consciència creixent, amb bona fe per tal de desactivar les possibles motivacions religioses de la

violència, de dir que en el fons totes les religions són el mateix. Tot això s’està gravant, és el que tenen a

la ment, moltes vegades amb un cert embolic que atenem en la preparació al Sagrament del Matrimoni.

4. L’opció personal per Jesucrist com a Salvador.

4.1. (1965-1977) Pressuposada.

En seminaris, noviciats, moviments i associacions catòliques es pot verificar.

4.2. (1977-2010) Imatge mediàtica:

4.2.1. Jesús és un home més.

4.2.2. L’Església l’ha divinitzat.

En l’època franquista moltes persones van arribar a una fe en el Jesús del Nadal, de la Pasqua, de la Creu i

que d’altres, unes minories, en el seminaris, noviciats, en moviments i associacions catòliques, en els cursets de

cristiandat, en els exercicis espirituals, en els moviments com la JOBAC, la JOC, el MUEC, varem poder

arribar a una lectura meditativa del Nou Testament, a un encontre més personal amb Jesús.

Però ¿què passa avui dia pel que fa a l’opció personal per Jesucrist de les parelles que venen per una motivació

diversa a demanar el sagrament del matrimoni? Doncs que ja tenen una mica complicat el tema de Déu, Déu

com a Creador, si Déu és diferent del món o tot el món és diví, -això és el panteisme- i encara venen amb una

imatge molt devaluada de Jesús amb la idea que dóna la imatge mediàtica de Jesús, hi ha una minoria

universitària que sap distingir que és una novel·la d’un llibre de història, però ho ha molta gent que no

distingeix o els queda la imatge de que ja devia ser això. I, ja devia ser això és que Jesús és un home més, un

home extraordinari, un gran profeta però que l’Església amb el pas del temps ha anat divinitzant. Aquesta és

la tesi que trobem a tants llocs i que nosaltres hem de poder desactivar i hem de poder oferir la veritat.

3

Com afecta el que s’ha dit a l’acolliment de promesos?

Acolliment de promesos.

1. Preocupació principal.

En els anys 70-80 havia la preocupació per acollir i assegurar la llibertat de les persones que venien a demanar

el sagrament del matrimoni, l’actitud dels acollidors era evitar la imatge d’una Església adoctrinadora, per

tant es tenia clar que no era convenient donar molta doctrina, una Església ritualista. Les trobades es

realitzaven, es realitzen i s’ha de realitzar en un clima de gran empatia, d’humanisme. Jesucrist era proposat

com a model d’amor, d’amor total, Déu com amor era el gran èmfasi i com a preocupació hi havia el que

alguns tornin per a fer d’acollidors.

Quines preocupacions principal haurien d’anar sent les nostres?

Hem d’acollir

Cal donar a entendre que acollim i respectem les diferents conviccions i nivells de fe o experiència

religiosa amb que venen.

Hem de proposar l’anunci de Jesucrist com a Salvador.

En les sessions hauríem de poder oferir una sessió en clau de primer anunci.

La nostra esperança hauria de ser que alguns tornin per a fer un camí de re-iniciació cristiana

d’adults. Es pressuposa que tenen ben col·locats els fonaments de la fe, i, potser tenen alguna cosa

fonamental com és que ser cristià és estimar però no tenen potser clar quina és la font que va re-

alimentant aquesta capacitat d’estimar,que no es altra que una relació personal d’amistat amb

Jesús, que és Ell, és Ell qui ens ha estimat primer, és en Ell que podem carregar les piles.

Hem d’ajudar a les persones a veure que la font d’alimentació de la seva fe, de la seva esperança, del

seu amor és la relació personal amb Jesús fonamentada en la pregària personal, la pregària de parella

i l’Eucaristia dominical; això és tornar a posar els fonaments. Hem de proposar injeccions de ciment

cristià.

2. Metodologia privilegiada.

Inicialment era un diàleg inductiu i sense deixar aquest diàleg hem d’anar cap a un diàleg propositiu, en

algun moment haurem de dir quin és el cor de la nostra fe, el cor de l’Evangeli. Allò que haurem de proposar o

dir com a bona notícia contrastarà amb els costums i l’hiperindividualisme d’avui .

A més a més de moure’ns en el registre del diàleg i d’una explicació catequètica en algun moment haurem de

dedicar una sessió a un primer anunci. Caldrà també que proposem breument el registre de la pregària, parlar

amb Déu.

4

3. Imatge dominant del sagrament del matrimoni.

El Sagrament era la culminació d’un amor humà entre dos persones madures.

Objectius i actituds de l’acolliment de promesos.

Veure esquema.

1. Immediat

Veure esquema.

2. Del curset

Veure esquema. Proposar l’assistència a la missa dominical.

3. A llarg termini

Veure esquema. Camí de 2 anys, com a mínim, on oferir-los els fonaments de la vida cristiana.

4. Actitud dels acollidors

Veure esquema.

5

Proposa 5 trobades de 2 hores.

1ª Trobada. Acollida i inici.

Recepció per part de l’Església i de la parròquia: suggereix la presència del Mossèn, persones de la parròquia

que donen el Déu vos guardi.

2ª Trobada. Primer anunci.

Primera presentació de Jesús com a Salvador, primer perquè és el que primer deien els apòstols quan arribaven

a un lloc, és anunci perquè no és una simple informació seca, és un anunci entusiasta.

“Jesucrist si existeixes fes que et conegui” Charles Foucauld.

Estem en un moment històric hem de començar per suscitar la primera fe, per fer néixer la fe. Anteriorment, en

una Europa cristiana es pressuposava la fe i la pastoral treballava per fer créixer la fe, això ara, normalment

no és així sinó que hem de treballar per fer néixer la fe i després ja treballarem per fer-la créixer.

Per tant hem d’aprofitar la preparació al matrimoni en primer lloc per suscitar la fe, abans d’explicar la moral

catòlica, abans d’explicar el sagrament, primer de tot que hagi una mica de fe en Jesús.

3ª Trobada. Catequesi Parella.

Catequesi de primer anunci, ho anem proposant en un nivell d’experiència personal, mostrant la bellesa del

matrimoni cristià.

4ª Trobada. Catequesi fills i societat.

5ª Trobada. Preparació celebració.

Celebració del Sagrament

6

7

ESQUEMA DE LA PONÈNCIA

XAVIER MORLANS

8

9

10

11

12