La Vocació d’UmésDos: Creativitat, entorn, canvi i estratègia

La Vocació d’UmésDos:

Creativitat, Entorn, Canvi i Estratègia

Document elaborat per UmésDos durant l’estiu del 2011sota una llicència Creative Commons. Per a més informació visiteu:

http://es.creativecommons.org/

La Vocació d’UmésDos: Creativitat, Entorn, Canvi i Estratègia1

UmésDos – plataforma humana de gestió creativa per a l’acció cultural - Equip dinàmic que suma experiència i implicació personal al servei de projectes artístics i culturals. La generació de continguts i els processos productius es basen en una concurrència efímera i coordinada d’uns recursos (humans, materials, tècnics i artístics), d’on en resulta la mediació d’un acte creatiu, d’un escenari a una audiència, d’una trompeta a una oïda, d’una projecció a una expectativa - o una sorpresa...

UmésDos, pren la cultura – des de l’accepció antropològica – com un sistema simbòlic mitjançant el qual la gent es comunica, produint i reproduint, mantenint i desenvolupant el seu coneixement vers les actituds cap a la vida; la cultura dota de sentit al món i el fa comprensible per a la construcció col·lectiva d’escenaris propicis per al canvi en les societats contemporànies, per a l’emancipació de les identitats socials, per a la millora de les condicions de vida i per a l’ autoestima dels grups i les persones. Més enllà de sistemes de representació, maneres de viure, de fer, de pensar o de representar el món, l’univers o l’existència, la cultura i les expressions simbòliques són relació i concomitància, comunicació, dinàmica, procés, canvi...

Aquesta idea de cultura és l’endogènesi i l’àncora del nostre posicionament; és allò que dóna sentit al projecte, un sentit que no és només artístic, o filosòfic, o gerencial, sinó tot a la vegada. Així s’entén que la cultura és quelcom propi de la condició humana, i que és la relació entre la unitat que l’home (la pensée) va separar i distingir.

La cultura s’entén doncs com a relació, com un procés que s’esdevé en la pròpia acció comunicativa de l’ésser humà (Geertz, 2002). Com a dinàmica comunicativa i constructiva, creadora i recreadora, plural, diversa, oberta, la cultura – les cultures – és una xarxa que conforma processos interminables per les seves connexions infinites. La cultura – les cultures – s’esdevenen en forma de vincles socials que viuen en l’essència de la pròpia naturalesa humana.

La generació de continguts i els processos productius es basen en una concurrència efímera i

coordinada d’uns recursos

Com a dinàmica comunicativa i constructiva, creadora i

recreadora, plural, diversa, oberta, la cultura – les cultures

– és una xarxa que conforma processos interminables per les

seves connexions infinites

CULTURA: Procés obert, plural i sinèrgic de comunicació i acció transformadora


ART I CREATIVITAT: Vers una noció d’inclusió cultural

Molt més que senzillament expressions estètiques en el seu sentit més consagrat, l’art (les arts) – com a domini més reconegut de la creativitat – s’entén com a una manifestació cultural amb una forta càrrega simbòlica. És a dir, l’art gaudeix del reconeixement social per jugar el joc de la lluita per la legitimació de les representacions del món, de la vida, i de l’experiència.

Les arts, per elles mateixes, concentren allò més profund de la cultura i, per tant, la capacitat de transmetre i de transformar les creences, els valors, les fronteres, els prejudicis, el desitjos, d’un grup o societat. Llavors l’art esdevé quelcom col·lectiu, reconegut, legitimat, compartit i disputat.

Veiem l’art des d’una perspectiva transversal comparable a l’educació; l’art ensenya a tot aquell que s’hi apropa mitjançant llenguatges diversos, els codis i els valors culturals necessaris per gaudir d’una vida millor en el si de la societat. És per aquest motiu que també considerem que les arts no poden ser només valorades pels seus rèdits econòmics, sinó que cal sumar-hi el els seus efectes en la formació intel·lectual i emocional al llarg de la vida de les persones, i el fort impacte en la cohesió, en la sostenibilitat, i en el desenvolupament de les societats contemporànies.

La recerca de nous llenguatges, la innovació de formes de pensament, la sorpresa i la imaginació com a font d’inspiració,... Els processos artístics utilitzen cos i ment en el seu intent d’expressar i representar idees, relats, discursos... L’art té alhora una funció instrumental, i és susceptible de poder ajudar a resoldre problemàtiques en àmbits diversos de les nostres societats.

En definitiva, més que art, aquí es fixa la importància d’una visió oberta i plural del factor creatiu dins les nostres societats com un conjunt de forces motrius innovadores i promotores de benestar i qualitat de vida per les persones i els col·lectius socials.

Tant és així que, més que fixar-se en una noció o convenció de l’activitat artística-cultural com a domini “d’excepció cultural”1, aquesta plataforma per a la gestió cultural creativa vol partir d’una presa de posició més exigent i més compromesa amb el seu objecte singular.

D’alguna manera s’entén que “l’excepció cultural” col·loca en una esfera diferenciada i protegida els creadors i l’art per mantenir el seus status sagrat dins la societat i poder jugar i fer prevaldre els seus atributs en igualtat de condicions enfront d’altres esferes (política, econòmica,...). Tanmateix “l’excepció cultural”, en essència, aïlla en certa manera la cultura i l’art, només intervé sobre ella mateixa, hermètica i tancada en aquesta excepció, apartada del seu entorn, destituïda d’humanitat.

1 Aquí no s’utilitza l’expressió d’excepció cultural en el sentit del dret internacional i els acords comercials. S’entén excepció cultural en el seu sentit més polític-filosòfic tal com s’aplica en el sí de l’estat francès.

Les arts concentren allò més profund de la cultura i, per tant,

la capacitat de transmetre i de transformar les creences,

els valors, les fronteres, els prejudicis, el desitjos, d’un grup

o d’una societat

Una visió oberta i plural del factor creatiu dins les nostres societats com un conjunt de forces motrius innovadores i

promotores de benestar i qualitat de vida per les persones i els

col·lectius


La “inclusió cultural” es defineix com una dinàmica que es basa

en la plena participació de la societat en la cultura i l’art, o el què seria el mateix, la cultura i

l’art com elements indissolubles en els continus processos de

transformació i canvi social.

UmésDos proposa una alternativa de base, una dinàmica “d’inclusió cultural” i vol fusionar-se amb el seu objecte portant la creativitat, l’art i la innovació al si de la seva manera de fer. D’una banda, si es reconeix la capacitat transformadora de l’art i la cultura, i de l’altra s’entén que les societats contemporànies viuen immerses en un procés de desdiferenciació2 , “la inclusió cultural” es defineix com una dinàmica que es basa en la plena participació de la societat en la cultura i l’art, o el què seria el mateix, la cultura i l’art com elements indissolubles en els continus processos de transformació i canvi social.

2 Les societats actuals viuen processos en què les esferes política, econòmica i cultural estan cada cop més entremesclades, i on la cultura juga un paper cada cop més central en la generació de tot tipus de discursos.


Volem treballar en la superació de les tradicionals i caducades fronteres

entre singularitat i reproductibilitat, entre creadors, mediadors i públics

Els móns de l’art, fonts dels diversos recursos necessaris per a la creació

i difusió de les obres, són un lloc col·lectiu, comunitari, un espai de

lluites i aliances, són xarxes que es creen i recreen en la comunicació

multivectorial que es sosté sobre un working agreement

MÓNS DE L’ART: Vers la noció de xarxa

Al llarg de la Història, l’art – o millor, els seus protagonistes – han construït el seu camp de lluites propi proclamant l’autonomia de la creació artística cap a l’heteronomia dels camps econòmics, polítics, religiosos... , defensant el valor de la “l’excepcionalitat” i singularitat de les seves obres. Avui dia, molt més important que continuar un debat estèril entre art i diners, entre la puresa i Cavall de Troia, entre allò genuí i allò fals, entre sagrat i profà, de nou ens posicionem en la pluralitat i en la diversitat, i en el respecte per la dignitat antropològica de totes les expressions artístiques-culturals.

Els canvis que es produeixen actualment en la producció cultural per mitjà de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, les pròpies transformacions al mercat de treball (artístic i professional), i l’omnipresència del factor estètic en la quotidianitat i en els estils de vida, així com en tots els processos productius i de distribució, invaliden, des del nostre punt de vista, velles compartimentacions hermètiques entre nivells de cultura. Volem treballar en la superació de les tradicionals i caducades fronteres entre singularitat i reproductibilitat, entre creadors, mediadors i públics, i d’aquesta manera albirar una pluralitat de les formes d’expressió, de l’organització dels processos creatius i productius i dels respectius models de consagració.

UmésDos neix i viu en un procés col·lectiu i en construcció, en uns Mons Artístics, en una xarxa de persones que, mitjançant l’activitat cooperativa i a través d’un coneixement complementari i compartit de la manera de fer les coses i de la utilització d’uns artefactes concrets, produeix i difon obres per les quals el món artístic es defineix i reconeix (Becker, 2005). Aquí, en la xarxa on treballem i que fomentem, artistes i gestors col·laboren, cooperen i es complementen per poder, sinèrgicament, definir i difondre les obres, els espectacles, els textos... els coneixements i les pràctiques que aniran constituint aquest món artístic in progress, una singular però plural dinàmica de creació, producció i difusió .

Els móns de l’art, fonts dels diversos recursos necessaris per a la creació i difusió de les obres són un lloc col·lectiu, comunitari, un espai de lluites i d’aliances, són xarxes que es creen i recreen en la comunicació multivectorial que es sosté sobre un working agreement, una base comuna que és artística, professional, sociocultural, ideològica, sociabilitària, territorial i econòmica (gestió de recursos), i que representa, defineix, potencia i limita les possibilitats de col·laboració, d’especialització i de complementarietat. La xarxa guanya vida pròpia i vetlla per objectius comuns o complementaris a través de l’harmonització, de les sinèrgies, de la concertació…


L’art, insistim, és un treball col·lectiu

Els móns de l’art es creen i recreen en el context de

xarxes informals que vinculen creadors, mediadors i públics en

cercles socials que comprenen les relacions de col·laboració recurrent, l’interconeixement i

l’amistat, on existeix un sentit de comunitat

UmésDos - plataforma en xarxa, mitjançant la capitalització dels

seus recursos socials i la seva inserció territorial, aposta per la

creació i pels recursos endògens i crea una veritable economia

productiva per a l’acció cultural

És en el si de les cultures urbanes (Crane, 1992) que neix la proximitat relacional d’on emergeixen aquestes xarxes. Si les indústries de la cultura inverteixen en el denominador comú que unifica la diversitat dels públics i que tendeixen cap a la preponderància de la funció de producció i distribució, en les cultures urbanes, els diversos mons de l’art són sub-cultures de status, d’identitats i d’afinitats on predomina la creació i la recreació en la cadena de valor i esdevenint per aquest mateix motiu el lloc propi de la innovació, de l’esoterisme.

La creació és la clau en la cadena de valor, però ja ningú no creu en la imatge mítica de l’artista tancat a la seva torre d’ivori, aïllat del món terrenal, com un déu inefable i tot poderós,…. L’art, insistim, és un treball col·lectiu a tots nivells, de la comunitat que produeix, que difon, que rep, que posa els diversos recursos necessaris a l’existència de les obres (inclosos tots els recursos simbòlics per reconèixer l’obra com a tal).

Els móns de l’art es creen i recreen en el context de – i s’orienten a – xarxes informals que vinculen creadors, mediadors i públics en cercles socials que comprenen les relacions de col·laboració recurrent, l’interconeixement i l’amistat, on existeix un sentit de comunitat. En aquest context, l’activitat que es basa en aquestes xarxes de proximitat social, simbòlica i territorial, proveint els recursos necessaris a la producció, difusió i consum de les obres culturals, representa una combinació especialment favorable a la novetat, a la diferenciació, a la subversió i a l’originalitat.

No obstant, creadors i mediadors que formen part d’aquests móns necessiten obtenir reconeixement per estendre la seva influència invertint recursos que són també sociabilitaris, el seu Capital Social3 designant no només la mateixa relació personal que permet als individus reclamar l’accés als recursos dels altres, sinó també la quantitat i la qualitat d’aquests recursos.

UmésDos - plataforma en xarxa, mitjançant la capitalització dels seus recursos socials i la seva inserció territorial, aposta per la creació i pels recursos endògens i crea una veritable economia productiva per a l’acció cultural: la gestió sostenible de recursos escassos - tècnics, materials, financers....- per a recursos il·limitats – la creativitat, les arts...

3 Capital Social entès com a l’agregació dels recursos efectius o potencials lligats a la possessió d’una xarxa durable de relacions més o menys institucionalitzades de coneixement o reconeixement mutu.


ACCIÓ CULTURAL, CREATIVITAT I GESTIÓ: Canvi Social i Xarxa Creativa

El singular ofici de gestor cultural es genera a mig camí entre l’artista i el professional liberal. El gestor és l’ombra, l’artista i l’obra són la llum; ambdós formen els clars obscurs que fan comunicable i interpretable una obra, un projecte.

Però en l’actual context augmenta exponencialment el valor del paper de les activitats culturals en el desenvolupament de les societats, i es viu cada vegada més l’experiència estètica de la quotidianitat. Alhora, es multipliquen les categories professionals involucrades en l’atribució de valor estètic a l’economia, i en l’atribució de valor econòmic a la cultura.

Actualment es dissolen les fronteres entre creadors i professionals de la cultura, entre obra i sèrie, entre art comercial i art pur, etc… i creix el valor del paper dels intermediaris (mèdiums), protagonistes d’importants transformacions als camps de la producció cultural en la seva confluència amb d’altres mons socials i simbòlics.

I si els camps socials es creuen i s’influencien significa que la intermediació cultural no és una activitat purament tècnica o tecnocràtica, neutral o desinteressada. Nosaltres, els gestors, som també éssers socialment posicionats, portadors d’estructures cognitives, esquemes mentals i matrius generadores de judicis, d’apreciacions i de preses de posició. Som l’encreuament on convergeixen diferents lògiques, d’informació i de mercat, d’innovació i còpia, de recerca i d’expressivitat, de conservació i d’emancipació. Nosaltres, els gestors, som qui també invertim en el joc de l’art distints i desigualment distribuïts tipus de recursos o capitals socials.

Hem de comprendre, doncs, que nosaltres gestors culturals, nous intermediaris de l’activitat cultural (productes i productors de noves condicions sòcio-estructurals i especialment laborals) no som mers figurants en un ingenu sistema tècnic neutral entre creació i recepció o entre producció i consum; al contrari, sabem que la nostra intervenció afecta la pròpia naturalesa de la producció cultural.

I avui dia, en una dinàmica social on la cultura ocupa un espai central entremesclada amb la majoria de les altres esferes (política, econòmica, social) cal aplicar noves fórmules de producció i distribució cultural; fórmules que obrin i facilitin l’accés a la cultura i que alhora dignifiquin la posició dels artistes i dels treballadors de la cultura. Com diu Juan Insua, es tracta de “reivindicar processos que permetin aprofundir la democratització de la cultura [cap a una real democràcia cultural], és a dir, l’accés cultural a la informació, als equips de producció i a la reproducció, comença a ser un dret inalienable, l’exercici del qual no pot ser només capitalitzat per les indústries culturals”.4

4 Juan Insua, “Xarxes, procesos i plataformes” a CCCBLab, maig del 2011.

[http://www.cccb.org/lab/general/xarxes-processos-i-plataformes]

Es dissolen les fronteres entre creadors i professionals de la

cultura, entre obra i sèrie, entre art comercial i art pur, etc…

i creix el valor del paper dels intermediaris (mèdiums)

Nosaltres gestors culturals, nous intermediaris de l’activitat cultural, no som mers figurants

en un ingenu sistema tècnic neutral entre creació i recepció o entre producció i consum; al contrari, sabem que la nostra

intervenció afecta la pròpia naturalesa de la producció

cultural.


La gestió cultural ha de permetre la consolidació, l’autonomia i l’autogestió dels projectes artístics-culturals. És més, la gestió cultural ha d’ésser un camí cap a la dignificació i la professionalització de la multiplicitat formes artístiques emergents i del sector cultural en el seu conjunt.

Igualment, si la feina de l’artista (i l’acció cultural) ha d’ésser recolzada per un conjunt de mitjans que l’ajudin en el desenvolupament de la seva carrera i de la seva obra, la gestió cultural ha d’ésser una professió en constant mutació d’acord amb el context que l’envolta. És a dir, la gestió cultural ha de reconèixer els seus recursos i el seu camp de possibilitats i, també, ha de crear i ha d’innovar.

Actualment, cada vegada més, es barregen, s’entrecreuen, es transformen les fronteres, les formes i els continguts de les tradicionals categories professionals del sector cultural. Al capdavall, les lògiques pròpies del mercat de treball artístic abasten avui dia de forma creixent tot el mercat laboral en general.

En l’actual context marcat per una idea de crisi, nosaltres gestors culturals també hi som encara: com a autònoms, com a freelance, en la precarietat i la inestabilitat contractual, en la pluri-activitat i en la diversificació dels perfils i papers professionals, en la manca d’un marc legal i reglamentari propi que afavoreixi el reconeixement social i el prestigi dels nostres oficis múltiples i que faciliti unes millors condicions per a l’estructuració i qualificació professional del sector en el seu conjunt.

Però, el nostre, no és el discurs i el posicionament en una idea de crisi, sinó que creiem en les oportunitats que el context actual ens brinda. El sector cultural, un sector artístic, econòmic, professional, polític, protagonitza un procés de transició on ningú està exempt de revisar els seus criteris operatius: les idees amb què es creen i conceben els projectes, les metodologies de treball, els processos de producció, els estils de representació, la capacitat per ser sostenibles o no, les maneres de comunicar, disseminar i compartir el coneixement. I al capdavall, artistes i gestors culturals som també - conjuntament - protagonistes del canvi social, de la il·lusió i de la dedicació en la recerca d’una societat millor.

Avui dia, més que mai, artistes i gestors han de reconèixer l’afinitat de les seves condicions de treball i de desenvolupament, han de tirar del mateix carro i treballar el seu procés productiu comú des d‘una visió cooperativa i d’una articulació en xarxa i en complementarietat.

La gestió cultural ha d’ésser un camí cap a la dignificació i la professionalització de la

multiplicitat de formes artístiques emergents i del sector cultural en

el seu conjunt.

Al capdavall, artistes i gestors culturals som també -

conjuntament - protagonistes del canvi social, de la il·lusió i de la

dedicació en la recerca d’una societat millor


Cal afavorir les condicions per al desenvolupament de la innovació emergent, en un món de xarxes distribuïdes i processos oberts que requereix la preservació, creació i consolidació de plataformes de treball que materialitzin objectius comuns.

Plataformes de treball orientades a la investigació, l’experimentació i la innovació permanents i des de les quals es puguin afavorir totes les idees d’una nova cultura local i planetària. Plataformes, xarxes, aliances, sinèrgies i convergències perquè puguin ser sostenibles les noves dinàmiques de creació, producció i distribució.

Cal afavorir les condicions per al desenvolupament de

la innovació emergent, en un món de xarxes distribuïdes i

processos oberts que requereix la preservació, creació i

consolidació de plataformes de treball que materialitzin objectius

comuns.


El projecte cultural ha de ser creatiu, singular, autèntic i

ancorat en una relació conscient amb l’entorn que el genera, un entorn canviant, relacional, en

xarxa, artístic

CONCLUSIÓ: Pautes estratègiques per a un nou marc organitzatiu en la cultura

• La promoció de noves formes de producció i distribució:

- L’aposta per la diferenciació i pels recursos endògens;

- L’ampliació i el multiposicionament respecte al mercat;

• La promoció de noves formes d’organització del treball col·lectiu al sector cultural:

- El foment del treball en xarxa, de les aliances estratègiques i de noves formes d’emprenedoria

• La professionalització, la promoció del reconeixement social, i la promoció de l’autonomia cap a l’Estat i a les grans empreses transnacionals;

• La capitalització dels recursos socials i de la importància del factor interconeixement, confiança i presència física en un entorn cada vegada més virtual i saturat d’informació.

Factors Crítics de Viabilitat i Desenvolupament pel Sector Cultural

El que defineix UmésDos en la seva singularitat és efectivament la seva estratègia – l’art de, cap a un canvi, coordinar el seu entorn, la realitat plural de la que és a la vegada producte i productora; com en la música, coordinant el so cap a l’harmonia. L’estratègia és el que incideix en la relació i el que connecta la creativitat amb el món que la comunica i que li dóna sentit.

El projecte cultural ha de ser creatiu, singular, autèntic i ancorat en una relació conscient amb l’entorn que el genera, un entorn canviant, relacional, en xarxa, artístic.

Factors Crítics de Viabilitat i Desenvolupament pel Sector Cultural


És així que, partint del anhel i de la missió original de fomentar i donar suport a l’activitat artística, aquest projecte es veu dedicat al sector cultural en el seu conjunt, als seus creadors, als seus mediadors (agents, mànagers, productors, promotors, etc.…) i, clar, en última instància, als seus públics, reals i potencials.

L’acció cultural i, més concretament les arts, depenen molt especialment de canals de comunicació i lligams sòcio-professionals, i també d’espais/ temps per viure, per esdevenir, és a dir, de sales, d’escenaris, de circuïts… i aquests espais/ temps els creen els seus actors en la seva manera específica de relacionar-se i organitzar-se. Aquest projecte incideix sobre la creació i el foment d’aquests canals, d’aquests lligams i d’aquests espais/ temps i sobre els processos i les relacions humanes, tècniques i materials que els generen.

Paral·lelament, és cert que, on esdevé, l’acció cultural genera beneficis que s’estenen molt més enllà del plaer estètic. L’acció cultural expressa, genera i és generada per vincles socials, afectius, ideològics, etc. Les activitats artístiques generen impactes socioeconòmics i externalitats positives que constitueixen precioses plusvàlues que s’aprofiten més si es potencien les sinèrgies entre cadascuna de les inversions que en elles conflueixen.

UmésDos – Gestió Creativa per a l’Acció Cultural – dóna una importància vital a aquestes sinèrgies i vetlla per:

• la concertació estratègica,

• la intensificació del funcionament en xarxa cap a la creació i desenvolupament de dinàmiques interinstitucionals i interprofessionals,

• per afavorir la constitució de plataformes per a l’estructuració i desenvolupament del sector cultural en el seu conjunt per promoure el seu reconeixement i prestigi

• per optimitzar les qualificacions humanes involucrades en els projectes d’avui i del futur a nivell artístic, tècnic i organitzatiu.

Aquest projecte incideix sobre la creació i el foment d’aquests

canals, d’aquests lligams i d’aquests espais/ temps i sobre

els processos i les relacions humanes, tècniques i materials

que els generen.

www.umesdos.com

La Vocació d’UmésDos: Creativitat, entorn, canvi i estratègia

Business

Transcript of La Vocació d’UmésDos: Creativitat, entorn, canvi i estratègia