La violència de gènere en perspectiva longitudinal

Resultats preliminars i línies futures de recerca

Jorge Rodríguez Menés Martí Rovira

Estudi integral sobre la violència contra les dones en parella

• Per primera vegada a Catalunya, es proposa desenvolupar un estudi integral, on s’estudien:

– Els agressors • Quins factors prediuen millor els riscos de reincidir?

– Les víctimes • Quins factors prediuen millor els riscos de re-victimització?

• Quines intervencions ajuden a prevenir la re-victimització?

– Les relacions entre agressors i víctimes • Quines relacions incrementen els riscos de conflicte violent en la

parella i les agressions a les dones?

Objectius

4 objectius principals:

1. Identificar què prediu millor els riscos de reincidir entre els agressors : a) factors personals: edat, situació laboral, estat civil, etc. b) intervencions institucionals: cursos formatius, penes més o menys severes, etc.

2. Establir què fa més vulnerables a les dones de sofrir violència de les seves parelles íntimes

a) factors personals: edat, situació laboral, estat civil, etc. b) intervencions institucionals: ordenes d'allunyament, atenció psicològica, etc.

3. Validar i millorar els protocols actuals per al personal sanitari i policial per detectar potencials ‘victimitzacions’ de violència de parella,

– i documentar la distribució espacial i temporal d'aquests casos

4. Determinar els aspectes relacionals que més puguin contribuir a incrementar els riscos d'exercir i d'experimentar relacions de parella abusives,

a) relacions de dependència b) relacions d’inconsistència de status

Metodología • Utilització de noves metodologies / fonts de dades:

– Generació d’arxius amb informació anonimitzada i dissociada sobre els historials d’agressió i victimització d’homes i dones, així com de les seves histories d’ocupació i assistencials

– Tècniques per l’anàlisi longitudinal per l’estudi de la reincidència i la revictimització, com l'anàlisi d'esdeveniments històrics i els models d'efectes aleatoris i fixes.

– Estudi sobre distribució espacial i temporal de les victimitzacions per violència de parella a l’AMB, a partir de la creació d’una aplicació per telèfons mòbils.

– Entrevistes amb experts per la millora dels protocols existents.

– Utilització d’enquestes internacionals de victimització de dones i de relacions de parella per aprofundir en el estudi de les relacions de parella més problemàtiques

Segon objectiu: estudi sobre la vulnerabilitat de les víctimes

• Fonts de dades:

– Disposem d’una base de dades amb 540 dones víctimes de violència de gènere

• Tal i com apareixien en les sentències condemnatòries dictades entre 2003 i 2006 als jutjats de Barcelona per agressió de parella

– Planegem estudiar si aquestes dones van ser objecte d’una nova agressió, mitjançant l’accés als registres de víctimes d’Institucions Penitenciàries.

– I analitzar si les dones que sí van ser re-victimitzades tenen historials d’ocupació i salut diferents a les dones que no van ser-ho, per tal d’identificar les dones més vulnerables.

• Objectius:

– Establir quines característiques de les víctimes incrementen els riscos de re-victimització.

– Identificar quines mesures de prevenció i suport les poden reduir més.

Tercer objectiu: prevenció de la victimització

• Fonts de dades:

– Recull d’informació sobre casos de sospita de violència de gènere utilitzant un mecanisme de cribratge, desenvolupat a través dels protocols existents.

– el qual serà instal·lat als mòbils dels professionals de la salut i agents de cossos policials de Barcelona que s'ofereixin voluntaris a participar en l'estudi durant un període de 6 mesos.

– Amb posterioritat, es buscarà si aquests avisos s’han concretat en denuncia.

– Realització de 6 grups de discussió amb personal sanitari i policia.

• Objectius:

– estimar la distribució espacial i temporal de les victimitzacions per violència de parella en l'àrea metropolitana de la ciutat.

– determinar quina informació específica hauria de ser recol·lectada sobre les presumptes víctimes de violència de parella.

– Crear un mecanisme predictiu per detectar casos de violència de gènere i testar-lo.

Quart objectiu: Estudi sobre les relacions de parella

• Fonts de dades:

– Anàlisi de la última enquesta de violència de gènere portada a terme a la Unió Europea (FRA-VAW) i de la Gender and Generations survey.

• Objectius:

– Observar quines característiques de les parelles estan associades amb un major risc de victimització. • Per exemple, avaluar el grau en què la probabilitat de les relacions conflictives i de la violència

de gènere segueix una forma de U, augmentant quan els recursos de la dona són inferiors als de la seva parella.

Desajust entre els recursos de l’home i la dona

Ris

c d

e vi

olè

nci

a d

e gè

ner

e

La dona té menys recursos que l’home

La dona té més recursos que l’home

Igualtat de recursos

Equip

Primer objectiu: Estudis sobre els agressors

• Fonts de dades:

– Actualització d’una base de dades sobre reincidència amb informació sobre 590 agressors per violència de gènere ocasional (article 153 CP) entre els anys 2004 i 2006. Actualment es disposa de dades fins a 2012. En el curs de la recerca s’ampliaran les dades de reincidència fins l’any 2017.

– Replicació de la base de dades per agressors que han comès un delicte entre 2011 i 2014, i anàlisi de la seva (potencial) reincidència fins 2017.

• Tècniques d’anàlisi:

– Anàlisi d'esdeveniments històrics

– Models d'efectes aleatoris i fixes

• Objectius:

– Determinar quines característiques dels ofensors incrementen els riscos de reincidència.

– Establir quines mesures penals i de suport redueixen la reincidència.

– Identificar si existeixen tendències al llarg del temps sobre els factors que afecten els riscos de reincidència i l'eficàcia de les penes.

Severitat de la pena i reincidència

• Existeix molta recerca sobre l’impacte del tipus i la severitat de la pena en la reincidència. Tanmateix, existeixen dos grans problemes: 1. Variació en el tipus de pena comparada

• Presó ‘vs.’ mesures alternatives (Com agrupem les mesures alternatives?) • Presó ‘vs.’ suspensió de la pena (S’inclou ‘Probation’?) • Mesures alternatives a la presó ‘vs.’ suspensió de la pena sense supervisió

(Com distingim entre penes alternatives?).

2. Problemes metodològics • La majoria d’estudis són observacionals (Baixa validesa causal/interna) • Pocs estudis experimentals (Baixa validesa pràctica/externa) • Molts pocs estudis semi-experimentals, combinant ambdós mètodes

Severitat de la pena i reincidència: Objectius

En aquest estudi preliminar busquem: 1. Comparar 4 tipus de pena comparant la severitat de la pena

• 4 tipus de pena: – Suspensió de la pena – Treballs en benefici de la comunitat – penes curtes de presó (7 mesos o menys). – penes llargues de presó (més de 7 mesos).

2. Utilitzant una metodologia semi-experimental • Que permet corregir per l’auto-selecció dels pitjors

agressors en els càstigs més severs.

L’impacte de la presó en la reincidència: Investigació prèvia

• 2 hipòtesis principals: – Hipòtesis de la dissuasió: la presó dissuadeix als delinqüents de reincidir

• Dos mecanismes ‘habituals’: a) la incapacitació (no es pot delinquir a la presó) I b) la intimidació (por de d’anar a la presó si es reincideix).

• Un mecanisme específic en violència de gènere: c) la possibilitat d’emancipació de la víctima (la presó ajuda a trencar els vincles amb els agressors).

– Hipòtesi criminogènica: La presó incrementa la propensió a delinquir • Tres mecanismes “habituals”: a) socialització en subcultures delinqüents; b) Ruptura dels

llaços amb la societat; c) estigmatització. • Mecanisme específic en la violència de gènere: d) represàlia (càstig a la víctima com a revenja

per haver denunciat).

• Els resultats d’estudis previs no són concloents: – Els estudis observacionals previs tendeixen a trobar efectes criminogènics mentre que

els estudis quasi-experimental no tendeixen a trobar efectes (Villetaz, Killias, and Zoder, 2006; Pratt et al, 2006; Dölling et al., 2009).

– Moltes variacions segons el tipus de delicte, el perfil del delinqüent i la durada de la condemna a presó.

Penes alternatives i reincidència: Investigació prèvia

• El focus tendeix a estar tant en la supervisió com en l’ús d’altres penes alternatives. – Evidència: Reduccions modestes en la reincidència (si se'n troben) (Lipsey &

Cullen 2007)

• També en mesures accessòries basades en tractaments (rehabilitació, sensibilització, re-educació, etc…) – Evidència: Consistentment positiva i amb (relativament) grans efectes,

però amb molta variabilitat associada amb el tipus de tractament, la forma d’implementació o el tipus de delinqüent (Mitchell, MacKenzie, & Wilson 2012)

• Un altre punt d’interès és en l'avantatge econòmic i en factors ètics d’aplicar penes alternatives en comparació amb presons. – Especialment en base a l’evidència dels efectes de la dissuasió de la presó

i de la severitat de les penes (Jacobson 2005)

Tipus de pena i reincidència en delictes de violència masclista: investigació prèvia

• Hi ha pocs estudis sobre l’efecte de les penes en els delinqüents per violència en l’àmbit de la parella i la reincidència.

– La major part de l’evidència prèvia mostra que no hi ha un efecte del tipus de pena en la reincidència (Maxwell & Garner 2012) ;

– Alguns estudis suggereixen que les lleis d’arrest obligatori en violència de gènere incrementen la reincidència a causa de la represalia contra la víctima (Iyengar 2009)

– Aquests resultats apunten a la especificitat dels delictes contra la violència de gènere, a pesar de l’evidència que els delinqüents per violència de gènere tendeixen a ser delinqüents generalistes (Piquero et al 2006; Sloan et al 2013; Richards et al 2014)

• La major part dels estudis analitzen l’efecte de mesures accessòries (ordres de protecció, programes de sensibilització (p.ex. model ‘Duluth’), etc…)

– Evidència: Petit efecte reductor, si n’hi ha algun (Babcock, Green and Robie, 2004; Stover,

Meadows, & Kaufman, 2009; Maxwell, Garner & Fagan 2002; Arias et al, 2013; Eckhardt et al, 2013)

• Que sapiguem, no hi ha estudis que hagin comparat la efectivitat de tots els tipus de pena en la violència contra la parella al mateix temps

El problema de l’auto-selecció • Aquest és el principal problema en valorar l’efecte de la severitat del càstig

en la reincidència: 1. Els ‘pitjors’ delinqüents s’auto-seleccionen en els ‘pitjors’ càstigs. Per

exemple, els jutges els identifiquen correctament i els sentencien a penes més dures.

2. Els pitjors delinqüents són els que tenen més probabilitats de delinquir. 3. En aquest context, l’efecte criminogènic dels efectes de l'encarcerament en

la reincidència és espuri i desapareix controlant per la auto-selecció.

• Els experiments controlen l’auto-selecció assignant aleatòriament els delinqüents heterogenis als grups de ‘tractament’ i de ‘control’.

• Els estudis semi-experimentals utilitzen esdeveniments aleatoris per assignar als infractors en grups “de tractament" i de control. Dos esdeveniments que s’utilitzen per generar assignacions aleatòries:

A. Període: Un canvi legislatiu que altera la severitat de la pena imposada al delicte.

B. Jutjats: jutges que fent ús de la seva discrecionalitat difereixen en la severitat de la condemna.

Severitat de la pena i reincidència: Preguntes d’investigació

1. Quin és l’efecte de diferents tipus de penes, segons la seva severitat, en la reincidència en delictes contra la parella?

2. En quina mesura aquest efecte es pot explicar per la auto-selecció?

3. Una vegada es controla per l’auto-selecció, quin es el càstig més efectiu per reduir/retardar la reincidència en delictes contra la parella?

Base de dades

• Dades recollides en dos fases per Lorena Antón i Martí Rovira del Grup de Recerca en Criminologia i Sistema Penal de la Universitat Pompeu Fabra

• Originalment consta de dades provinents de sentències condemnatòries i autos d’execució : – Aproximadament 550 homes – Condemnats per violència ocasional contra una dona en una relació d’afectivitat (art. 153 CP). – jutjats de la ciutat de Barcelona. – Entre 2003 i 2006. – Rica informació de delictes i sentències, amb algunes dades sociodemogràfiques.

(delictes ‘de selecció)

• Aquestes dades es van complementar al 2012 amb informació retrospectiva del Sistema penitenciari sobre: – Els mateixos 550 delinqüents. – En relació amb el seu pas pel Sistema de Justícia Penal (per exemple, dades del desenvolupament de la

pena). – Informació sobre nova delinqüència (si s’havien comès nous delictes) des del moment que

aconsegueixen la llibertat pel delicte pel que figuren a la base original fins 2012.

(període d’exposició)

Tècniques d’anàlisi • Anàlisi d’esdeveniments històrics:

– Què s’estima? • El risc de reincidència per un delicte de violència de gènere

– A partir de quins predictors? • Tipus de pena, segons la severitat d’aquesta:

– 1) Suspensió de la pena; 2) Treballs en benefici de la comunitat (implica supervisió); 3) Període ‘curt’ d’encarcerament (duració inferior o igual a 7 mesos); 4) Període ‘llarg’ d’encarcerament (més de 7 mesos).

– Amb quins controls? • Historial delictiu, edat, situació administrativa, estat civil.

– Es corregeix per auto-selecció? • Sí, a través de la estimació dels riscos de reincidència en 2 fases

1. Creació de variables instrumentals en 1ª fase 2. Estimació del riscos amb las variables instrumentals en 2ª fase

Estimació dels riscos de reincidir en dos fases

• Primera fase: Es ‘prediu’ la sentència rebuda per l’agressor – A partir del seu passat delictiu i de les seves característiques

demogràfiques – I també, a partir dels seus valors en dos variables instrumentals:

• Període: si el delicte va ser comes abans o després de Juny de 2005 quan una reforma legal (LO 1/2004) va incrementar la severitat dels delictes en l’entorn de la parella.

• Jutjat: Delictes jutjats per jutges habitualment poc severs, ‘normal’ o molt severs, segons la observació empírica

• Segona fase: S’estableix la relació estadística entre les sentències predites i el risc de reincidència a través de regressions de Cox – S’utilitzen variables instrumentals (en comptes de les sentències

‘observades’) (+ controls) per predir la reincidència. – -Això permet controlar els efectes de auto-selecció

Resultats: descriptius

• Petita proporció de reincidents després de cometre el delicte de selecció

• Aquests són els que tenen una major probabilitat de rebre una sentència més severa.

• Les sentències de presó pels delictes ‘de selecció’ són rars (11%), la major part dels delinqüents se’ls hi suspèn la pena (gairebé el 60%).

• La major part de les reincidències van ser castigats per jutges ‘poc severs’.

• La major part (90%) dels interns no tenia antecedents penals.

• La major part dels delinqüents eren

majors de 30, espanyols I estaven vivint amb la víctima.

Suspension of

sentenceCommunity

work

Short

incarceration

Long

incarceration Total

f 263 130 8 21 422

col % 91.96 87.25 61.54 53.85 86.65

f 23 19 5 18 65

col % 8.04 12.75 38.46 46.15 13.35

f 163 50 1 1 215

col % 56.99 33.56 7.69 2.56 44.15

f 123 99 12 38 272

col % 43.01 66.44 92.31 97.44 55.85

f 93 128 3 11 235

col % 32.52 85.91 23.08 28.21 48.25

f 123 4 6 14 147

col % 43.01 2.68 46.15 35.9 30.18

f 70 17 4 14 105

col % 24.48 11.41 30.77 35.9 21.56

f 272 133 9 22 436

col % 95.1 89.26 69.23 56.41 89.53

f 14 16 4 17 51

col % 4.9 10.74 30.77 43.59 10.47

f 30 3 12 84

col % 13.64 20.13 23.08 30.77 17.25

f 104 52 5 14 175

col % 36.36 34.9 38.46 35.9 35.93

Missing f 143 67 5 13 228

col % 50 44.97 38.46 33.33 46.82

f 153 86 5 18 262

col % 53.68 57.72 38.46 46.15 53.91

f 132 63 8 21 224

col % 46.32 42.28 61.54 53.85 46.09

f 93 37 1 6 137

col % 32.52 24.83 7.69 15.38 28.13

f 136 82 8 21 247

col % 47.55 55.03 61.54 53.85 50.72

f 57 30 4 12 103

col % 19.93 20.13 30.77 30.77 21.15

f 286 149 13 39 487

row % 58.73 30.6 2.67 8.01 100Total

Nationality

Native

Immigrant

Marital Status

Married

Partner/ boy-

friend

Ex-

spouse/part

ner

Criminal

history prior to

selection crime

No

conviction

1 or more

convictions

Age

Less than 31

30 or more

More lenient

courts

Average

courts

Harsher

courts

Degree of

severity of the

court

Sentence type (from less to more severe)

Table 1 Descriptive statistics

Reoffended

after selection

crime status?

Selection

crime comitted After

30/6/2005

No

Yes

Before

1/7/2005

Haz. Ratio Std. Err. z

Suspension of sentence (free) 1

Community work 2.37 0.81 2.54***

Short imprisonments (up to 3 months) 10.23 5.87 4.05***

Longer imprisonments (> 3 months) 18.47 7.51 7.17***

(1) <= 30 1

(2) > 30 2.73 1.27 2.16**

(3) Missing 1.86 0.89 1.31

Native 1

Immigrant 1.41 0.40 1.21

(0) No previous convictions 1

(1) = or > than 1 conviction 0.90 0.37 -0.27

(1) Married 1

(2) Partner 1.39 0.56 0.82

(3) Girl/boyfriend 1.14 0.58 0.27

(3) Ex-husband/partner/boy-friend 2.69 1.09 2.44**

Table 2. Hazard Rates of Recidivism: Estimates from Cox Regression

Sentence

Age

Nationality

Criminal

background

Marital

status

Regressió mitjançant el mètode

Cox

• El risc de reincidència s’incrementa quan els delinqüents: — Reben penes més dures pel delicte ‘de selecció’ (efecte criminogènic o auto-selecció?) — Tenen edats més avançades (aspecte específic per aquests delictes). — Quan no conviuen amb la dona i són exmarits o excompanys (element ja conegut per

investigacions prèvies).

(up to 7 months)

7

0

.00

02

.00

04

.00

06

.00

08

.00

1.0

012

Sm

ooth

ed r

isk f

uncti

on

0 500 1000 1500 2000Days passed since being freed

Free Community Work

Prison: shorts sentences Prison: longer sentences

A. Risks of Recidivismwith controls

0

.00

02

.00

04

.00

06

.00

08

.00

1.0

012

Sm

ooth

ed r

isk f

uncti

on

0 500 1000 1500 2000Days passed since being freed

Free Community Work

Prison: shorts sentences Prison: longer sentences

D. Risks of Recidivismwith controls and corrected for self-selection

using period and court as instrumental variables

L’impacte del tipus de pena en la reincidència abans i després de controlar per l’auto-selecció amb variables instrumentals alternatives

Abans de controlar per auto-selecció

Després de controlar per auto-selecció

Conclusions

• En la violència de gènere, el tipus de pena s’associa amb un diferent risc de cometre un nou delicte – Com més severa és la pena, més alt és el risc de reincidència.

• Tanmateix, gran part d’aquesta associació s’explica per la auto-selecció. – Ja que els jutges sentencien d’una forma més dura als pitjors delinqüents, que són els

que tenen més probabilitat de reincidir

• Si controlem per aquests efectes, un període curt d’empresonament sembla estar associat amb un risc de reincidència significativament més alt – Efecte criminogènic de la presó? Improbable, ja que les condemnes llargues s’associen

amb uns riscos més baixos – Possiblement existeix un efecte represàlia sobre les víctimes que denuncien l’abús

• Per contra, un major temps a la presó dels agressors dóna a les víctimes una major oportunitat per trencar efectivament una relació abusiva

• La recomanació NO és incrementar el temps de les penes de presó. – Les penes alternatives són igual d’efectives que les penes de presó més dures. – Sinó proveir a les dones amb mitjans per trencar amb les relacions abusives

• Les mesures comunitàries NO són més efectives que la suspensió de la pena per reduir la reincidència.

Desenvolupament futur de l’estudi • Allargar el període d’observació de reincidència (Passar de 4 anys a 8

anys). – Donar temps a formar noves relacions.

• Creació d’una nova base de dades entre els delinqüents que van cometre un delicte entre 2011 i 2014. – Permetrà observar si els patrons detectats són constants en el temps.

• Introduir dades sociodemogràfiques, mediques i laborals. – Identificar els ‘mecanismes’ causals que expliquen la reincidència.

• Profunditzar en l’anàlisi de la base de dades i incorporar models multinivells d’efectes fixos i aleatoris – Existeixen diferències específicament per si la persona ha passat per un

programa de tractament? – Relació entre incompliment de la pena i la reincidència. – Avaluació dels instruments de risc actuals.

Fase actual • Desenvolupar acords amb les institucions pertinents per poder

accedir, en la mesura del possible, a les següents dades: – Laborals.

• Historial laboral (amb dates de transicions).

– Mèdiques • Freqüència mensual de visites mèdiques. • Freqüència mensual de atenció mèdica en urgències. • Freqüència mensual de atenció psicològica i psiquiàtrica. • Freqüència mensual de tractament per addiccions.

– Sociodemogràfiques • Condicions de marginalitat en la llar (habitabilitat, ajudes socials, etc.). • Nacionalitat i residencia, amb dates de transicions. • Estat civil i nº de fills, amb dates de transicions.

– Policials: • Antecedents policials.

Moltes gràcies

jorge.rodriguez@upf.edu

marti.rovira@upf.edu

Pàgina web:

https://www.upf.edu/ca/web/recerca-violencia-de-genere