NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D

LA VIDA D’UNA ESTRELLA

DEFINICIÓ

Segons els astrònoms, una estrella és una gran esfera de gas aïllada en el espai, i que en el seu interior produeix energia que més tard trasllada a la seva propia superficie i que, més tard, és irradiada desde on és fins l’espai, però en totes direccions.

El nom de estrella prové del llatí ‘stella’ i d’acord amb el diccionari de la RAE, és cadascun dels cossos celèstes que bríllen a la nit, exceptuant la lluna (encara que aquestes són definicions menys tècniques que la primera).

Són grans cúmuls de materia en estat de plasma. L’estat de plasma es quan la materia perd els seus electrons a causa de les altíssimes temperatures (encara que per arribar a aquest estat no son

necessàries les altes temperatures). En el procés de les estrelles interactúen diferents forçes que s’equilibren en un estat hidrostàtic (líquids en equilibri). Aquestes acumulacions de gas, el que produeixen és: radiació electromagnética (oscilació entre camps elèctrics i magnètics), com per exemple; els raigs x, llum infraroja, etc. Vent estelar (flux de particules amb les

quals, les estrelles perden massa), i neutrins (particules elementals de massa practicament nula que es formen per reaccions nuclears).

La materia de les estrelles tendeix a concentrar-se en el centre degut a la forta atracció gravitatoria que té.

NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D

ALGUNES ESTRELLES:

NOM TEMPERATURA SUPERFICIAL

(ºC)

RADI (EN RADIS

SOLARS R)

TIPUS DE ESTRELLA

CENTAURO 21.000 11 GEGANT

CAPELLA 5.500 12 GEGANT

BETELGEUSE 3.100 290 SUPERGEGANT

ANTARES 3.100 480 SUPERGEGANT

SIRIO B 7.500 0,054 ENANA BLANCA

TIPUS DE ESTRELLES:

Coneixem tres classificacions:

• CLASSIFICACIÓ DE SECCHI (1860, Angelo Secchi)

I: Són estrelles de coloració blanca o blava, i que per tant, ja es veu que són d’elevades temperatures. És la més típica i numerosa, presenten una gran quantitat de Hidrògen (H) i Heli (He) i són molt denses.

II: Són estrelles grogues que es troven entre les més calentes i les fredes. En aquest tipus, dominen el Sodi (Na), el Ferro (Fe) i el Magnesi (Mg). Són un 40% del total d’estrelles conegudes de la nostra galaxia, és a dir, les segones més numeroses.

III: Són de coloració taronja i és troven entre les fredes. Estàn formades per Carboni (C), Òxids de manganès (MnO) i de Titani (Ti) i es per aquests dos ultims que té aquesta coloració.

IV: És el tipus més fred i més escás. També són rojenques, però en aquest cas la coloració deriva als colors morats.

• CLASSIFICACIÓ DE HARVARD (Principis de 1990, Edward Pickering, Annie Cannon i Williamina Flemming)

O: Estrelles més calents, les temperatures de les quals oscilen entre els 30.000 i 40.000ºC, i estàn compostes per Heli ionitzat. No són facilment visibles.

NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D

B: Estan formades per Heli neutre, per la qual cosa són extremadament calentes, amb temperatures que varíen desde els 12.000 fins als 25.000ºC. Són molt luminoses i visibles a simple vista.

A: És un grup molt numerós d’estrelles, amb temperatures dels 8.000 fins als 12.000ºC, són el tipus de estrelles que tenen més quantitat de hidrogen, i alguns metalls ionitzats.

F: Tenen una temperatura aproximada d’uns 7.000ºC. Absorveixen més Calci (Ca), Magnesi (Mg) i Ferro (Fe) que Hidrogen, que realment es troba molt debilitat.

G: Tenen una temperatura que varia entre els 4.000 i 6.000ºC i destaca la intensitat de metalls com el Calci II, Hidrògen (H) encara que molt débil i altres metalls neutres.

K: Les seves temperatures ronden els 4.000ºC i estàn compostes de metalls neutres com el Òxid de Titani (TiO) en estat mol·lecular.

M: Són les estrelles més fredes, amb temperatures que varien entre els 2.000 i els 3.500ºC i són de colors ataronjats o vermells. Aquestes estrelles es poden veure a simple vista.

• CLASSIFICACIÓ MKK (Mitjans de segle XX, Morgan, Keenan i Kellman)

I: Supergegants

II: Gegants brillants

III: Gegants

IV: Sub-gegants

V: Enanes

VI: Subenanes

VII: Enanes blanques

PARTS D’UNA ESTRELLA

Una estrella està formada per unes 13 parts, aproximadament, que són les seguents:

1. NUCLI – ZONA DE FUSSIÓ: On només conté gas super calent, i on és donen les reaccions de fussió nuclear combinant els

NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D

àtoms d’hidrògen per formar l’Heli (He). Durant aquest procés, hi ha una alliberació d’energia.

2. ZONA RADIOACTIVA: L’energia que ha alliberat previament el nucli o zona de fussió, és mou cap a la superficie de l’estrella amb una cobertura de gas.

3. ZONA CONVECTIVA O DE CONVECCIÓ: És formen en aquesta zona unes grans ‘bombolles’ de gas calent que transporten l’energia fins a la superficie.

4. RADIACIÓ: Les estrelles, poden produir radiacions

electromagnètiques com ho són els raigs X, la llum infraroja, etc.

5. FOTOSFERA: És la superficie de la estrella, la part de la estrella que es visible. En les estrelles que formen part dels grups calents (les que tenen les temperatures més elevades) tenen un color blanc i les més fredes ataronjat.

6. CONVECCIÓ: Com hem dit a la zona convectiva o de convecció, són bombolles que transporten l’energia desde la zona radioactiva que previament les ha transportat desde el nucli, fins la superficie.

7. PROTUBERÀNCIES: Són erupcions que es donen la Cromosfera i que s’eleven fins a la Corona de l’estrella.

8. TAQUES: És una regió de la estrella amb la temperatura més baixa que en els seus voltants i que té una intensa activitat magnética.

9. GRANULACIÓ: Són turbulències en els nivells més alts de les zones de convecció.

NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D

10.FAQULES: És solen donar a prop de les taques i són regions que manifesten elevats camps magnètics i iguals temperatures que les de la fotosfera.

11.PROMINÈNCIA: Són erupcions de gassos calents que es poden extendre milers i milers de quilòmetres en l’espai.

12.CORONA: És la atmosfera exterior de l’estrella, calentada a milions de graus per influènça del camp magnètic de l’estrella.

13. CROMOSFERA: És una capa fina de l’atmosfera de l’estrella. Es troba entre la fotosfera i la corona.

NAIXEMENT I EVOLUCIÓ D’UNA ESTRELLA

Totes les estrelles acaben sent forats negres. Una estrella en equilibri té una perifèria i un nucli. I aquesta estrella està formant energia. Cada cop s’escalfa més, i per lo tant, com tots els cossos que s’escalfen, es dilata. Però, la força de la gravetat del seu propi nucli no la deixa dilatar-se. El que passa es que arriba un moment que la temperatura és tan alta que el cos acaba per dilatar-se. Llavors és quan es converteix en el que s’anomena ‘GEGANT VERMELL’ o ‘NOVA’. En aquesta fase és donen fusions com el Ferro (Fe).

1. L’estrella de tipus solar: Té una massa de 1-6 M (M és la massa del sol). L’Hidrògen (H) és va gastan i cada vegada hi han més fusions i la temperatura és comença a refredar, és contrau i dona una estrella que té molt poca llum, i és fa molt petita, de 10.000 km, aproximadament. Com que gira molt ràpid, és fa encara més petit, fins a uns 10 km de diàmetre. Només heme ones de ràdio. Finalment, es converteix en un forat negre.

2. Estrelles massives: Té una massa de 7-40 M (Massa solar). És un súper gegant vermell, en aquesta estrella és donen fusions fins al Níquel (Ni). Com que aquesta estrella va acumulant àtoms, acaba tenint una gravetat impensable. Quan s’acaben els hidrògens (H), es refreda i

NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D

llavors forma una reacció brusca, és contrau bruscament. Llavors es quan hi ha l’aplicació de la TERCERA LLEI DE NEWTON, la llei d’acció-reacció, és a dir, l’estrella rep la mateixa força contrària que ha exerçit. Llavors l’estrella explota i és en aquesta explosió quan és formen tots els elements de la taula periòdica fins l’últim conegut fins al moment, l’Urani.

3. Estrelles supermassives: Té una massa 40 vegades superior a la massa solar. Com les estrelles massives, fa una contracció brusca, però no hi ha rebot i automaticament és transforma en forat negre.

NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D

BIBLIOGRAFIA

INFORMACIÓ:

• http://feinstein.com.ar/Definiciondeestrella.html

• http://definicion.de/estrella/

• http://www.portaleureka.com/revista/quimica/22-quimica/125- plasma-quart-estadi-materia

• http://www.liceodigital.com/fisica/hidrost2.htm

• http://www.windows2universe.org/physical_science/magnetism /em_radiation.html&lang=sp

• http://www.astromia.com/glosario/vientoestelar.htm

• http://www.tendencias21.net/Cientificos-norteamericanos- detectan-la-existencia-de-dimensiones-adicionales_a861.html

• http://www.google.es/search? sourceid=navclient&ie=UTF-8&rlz=1T4IRFA_en___ES336&q=oxido+de+manganes

• http://www.astroplaneta.org/articulos/id30102.html

• http://www.astromia.com/glosario/protuberancia.htm

• http://es.wikipedia.org/wiki/Mancha_solar

• http://www.todoelsistemasolar.com.ar/sol.htm

• http://www.astromia.com/glosario/facula.htm

• http://radiouniverso.org/resources/mass/estrellas/secuencia_pr incipal.html

• http://es.wikipedia.org/wiki/Cromosfera

FOTOGRAFIES:

• http://www.redorbit.com/modules/reflib/article_images/6_dac4 e7d6b8fb5cf3a1458d796b90d7a9.jpg

• http://www.astromia.com/universo/estrellas.htm

• http://www.fas.org/irp/imint/docs/rst/Sect20/hr-diag.gif

NEREA FUENTES I FLORA PLEGUEZUELOS LA VIDA D’UNA ESTRELLA 1 BATX. D

• http://www.astroyciencia.com/wp- content/uploads/2008/01/capas-internas-sol.jpg

• http://www.lancs.ac.uk/ug/hemmingl/TypeII.jpg

• http://radiouniverso.org/images/ssg/sun5.jpg

• http://www.atlasoftheuniverse.com/nebulae/eta_car.jpg