Com vivien els primers cristians després

de crist.

La vida a les catacumbes

Les persecucions

L’esglèsia passa de les catacumbes a la

llum pública

Conseqüències pel cristianisme

1. FONTS BÍBLIQUES

Els primers cristians anaven a l’ensenyança dels

apòstols a la comunió, a la fracció del pa i

també anaven a les oracions.

Apart d'això els cristians tenien molta por perquè

eren mal vistos pels Jueus etc.

Acudien assíduament a l'ensenyament dels apòstols, a la comunió, a la fracció del pa i les

oracions.

La por s'apoderava de tots, ja que els apòstols realitzaven molts prodigis i senyals.

Tots els creients vivien units i tenien tot en comú;

venien les seves possessions i els seus béns i repartien el preu entre tots, segons les necessitats

de cada un.

Acudien al temple cada dia amb perseverança i amb un mateix esperit, partien el pa per les cases

i prenien l'aliment amb alegria i senzillesa de cor.

Lloaven a Déu i gaudien de la simpatia de tot el poble. El Senyor afegia cada dia a la comunitat

als que s'havien de salvar. (Fets 2, 42-47)

D'altra banda, l'oració unànime de la comunitat cristiana és testificada moltes vegades en els Fets

dels Apòstols.

Escolta

Llegeix fonèticament

Nou! Feu clic a les paraules que hi ha més amunt per visualitzar-ne traduccions alternatives.

Nombrosos cristians han patit persecucions per part de nocristians i fins i tot d'altres cristians de creences diverses omés o menys estrictes durant la història del cristianisme. Talpersecució admetia diversos graus, des de l'arrest sensegaranties, la minva de drets públics, l'empresonament, elazotamiento i la tortura, l'execució, anomenada per ellsmartiri, passant pel pagament d'un impost suplementari (comel cas dels mossàrabs ), la confiscació dels seus béns o fins itot la destrucció de la seves propietats, el seu art, els seusllibres i els seus símbols o la incitació a abjurar dels seusprincipis i delatar altres cristians.

Es poden trobar diferents persecusions ala cristians, com, lapersecució dels Jueus als Cristians o les persecusions alsCristians a l’imperi Romà.

L'edicte de Milà Fou un decret promulgat

a la ciutat del Milà el 313 pels

emperadors Constantí el Gran i Licini

I, que van confirmar l‘edicte de

tolerància de Sàrdica i van precisar els

seus termes.

Positives: La força i enteresa dels màrtirs i dels confessors davant la tortura i la mort va suposar un exemple per als cristians mateixos i també una prova de la integritat cristiana per als pagans.

El patiment va ser un dels filtres que va separar la palla del blat en aquella època.

Si algú està disposat a morir abans que cedir, és que el cristianisme és més que la superstició que molts imaginaven.

La cèlebre frase de Tertulià: 'La sang dels màrtirs és llavor de nous cristians', troba en aquesta època tota la seva raó de ser.

Negatives: La figura del màrtir comença a prendre una dimensió gegantina en la ment de molts. Les seves relíquies començaran a ser venerades fins punts que començaran a ratllar amb la idolatria.

Amb les persecucions es donaran casos d'heroisme i de covardia en el si de la comunitat cristiana, la qual cosa provocarà cítrics enfrontaments entre el sector partidari de no admetre a la comunió als que apostatar, amb el consegüent ensopegada que han ocasionat als altres, i aquells que volen donar-los una nova oportunitat.

Treball realitzat per: Francesc Florensa