El 60 per cent dels municipis espanyols tenia a 1 de gener de 2016, menys de 1.001 habitants, ocupava el 40 per cent de la superfície i

amb prou feines concentrava el 3,1 per cent de la població. Les dades d’ Eurostat referents a 2015, situaven a 19 províncies espanyoles

entre les menys denses de la Unió Europea. Aquest notable desequilibri entre població i territori constitueix el problema fonamental

d’una vasta superfície del centre i nord peninsular, caracteritzada per l’envelliment, una relativa escassetat de dones producte d’una

forta emigració diferencial per sexes, i una immigració de pas que no ha pogut tancar les pèrdues demogràfiques que afecten aquests

llocs des de mitjan segle XX. La sostenibilitat demogràfica d’aquest conjunt heterogeni de municipis rurals penja d’un fil i planteja un

repte demogràfic de primer ordre que ha de tenir en compte, a l’hora d’aplicar polítiques públiques, la seva gran diversitat.

La sostenibilitat demogràfica de l’Espanya buidaJoaquín Recaño, Centre d’Estudis Demogràfics i Universitat Autònoma de Barcelona

UNA LLARGA HISTÒRIA DE DESPOBLACIÓEls pobles situats en els espais rurals d’Espanya són molt heterogenis, però tots ells han patit, en major o menor mesura, els efectes de la

despoblació. Aquest assumpte, encara que no és nou, ha tornat a situar-se en un primer pla, una vegada els efectes de la crisi econòmica han

diluït la il•lusió de la immigració, com a panacea per a resoldre l’escassetat de població de les àrees rurals. Els últims anys ens han retornat

a la crua realitat: un espai demogràfic que es debat entre la necessitat d’una transformació radical i el risc d’extinció. Però tot no ha estat

sempre així. Hi ha una llarga i convulsa història de la població rural que és prèvia als actuals problemes de despoblació.

A principis del segle XX, un de cada cinc habitants

d’Espanya -un total de 4 milions de persones-,

residia en municipis que al 2016 tenien menys

de 1.001 habitants i la densitat de població supe-

rava els 20 habitants per km2, no molt inferior a

la del conjunt d’Espanya (37 habitants per km2).

Un segle després, la població d’aquests municipis

s’havia reduït a 1,45 milions -gairebé una tercera

part-, i amb prou feines representava el 3,1 per

cent del conjunt espanyol; la seva densitat era de

7,3 habitants per km2 enfront dels 92 d’Espanya.

S’havia consolidat un vast món buit a l’interior de

la península. Malgrat això, aquest llarg període

de 115 anys conté un relat demogràfic dels espais

rurals molt més complex del que aquestes dades

escadusseres ens expliquen (Cos i Reques, 2005;

Goerlich i altres, 2015).

Encara que l’èxode rural s’inicia a finals del segle

XIX en zones pròximes a les àrees urbanes i

industrials de Catalunya i el País Basc, durant la

primera meitat del segle XX, l’elevada fecunditat

i una mortalitat en retrocés van assegurar la

continuïtat i fins i tot el creixement demogràfic

FIGURA 1. Piràmides de població segons la tipologia dels espais rurals

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades del Padró Continu de 2016.

Espais rurals de resiliència demogràfica Espais rurals d’emigració

Espais rurals en risc de despoblament irreversible Resta d’Espanya

1.2% 1.0% 0.8% 0.6% 0.4% 0.2% 0.0% 0.2% 0.4% 0.6% 0.8% 1.0% 1.2%05101520253035404550556065707580859095100

Homes Dones

1.2% 1.0% 0.8% 0.6% 0.4% 0.2% 0.0% 0.2% 0.4% 0.6% 0.8% 1.0% 1.2%05101520253035404550556065707580859095100

Homes Dones

1.2% 1.0% 0.8% 0.6% 0.4% 0.2% 0.0% 0.2% 0.4% 0.6% 0.8% 1.0% 1.2%05101520253035404550556065707580859095100

Homes Dones

1.2% 1.0% 0.8% 0.6% 0.4% 0.2% 0.0% 0.2% 0.4% 0.6% 0.8% 1.0% 1.2%05101520253035404550556065707580859095100

Homes Dones

Centre d’EstudisDemogràfics

PERSPECTIVESDEMOGRÀFIQUES

Núm. 007JUL 2017

Perspectives Demogràfiques / http://ced.uab.cat/Núm. 007JUL 201701

04

dels espais rurals en el seu conjunt. En aquest període, les ciutats

es nodreixen només dels excedents demogràfics del món rural. La

Gran Recessió de 1929, la Guerra Civil i la postguerra van frenar

durant uns anys l’emigració d’un camp que aconseguia, en algunes

zones del país, la seva màxima expressió demogràfica entre 1930

i 1950. Però, a partir de la dècada dels cinquanta es produeix un

progressiu deteriorament de les condicions socioeconòmiques

dels entorns rurals, incapaços de competir amb la mobilitat

social ascendent que garantien les ciutats. Entre 1950 i 1991,

aquests municipis perden gairebé 2,5 milions d’habitants i són

el principal contribuent de l’èxode rural cap als centres urbans.

Sense l’emigració rural no disposaríem en l’actualitat de les grans

aglomeracions metropolitanes de Madrid, Barcelona o València, ni

les capitals de província de moltes regions de l’interior, situades a les

mateixes àrees d’emigració, haurien garantit la seva sostenibilitat

demogràfica.

ELS MECANISMES DEMOGRÀFICS DE LA DESPOBLACIÓ El procés de despoblament és el resultat de la interacció de diferents

fenòmens demogràfics (Vidal i Recaño, 1986). El principal, és

l’emigració de joves a la recerca d’oportunitats laborals i educatives

a les ciutats, al que segueix una profunda depressió del mercat

matrimonial local, especialment agreujat per la major emigració

de les dones, la petjada més evident és el fort desequilibri entre

homes i dones que encara es conserva en nombroses zones rurals

(Figura 1). L’emigració va tenir, a més, un efecte diferit, va ser el

factor desencadenant de la caiguda de la natalitat del moment

i també de la futura desnatalitat, la dels que ja no naixerien en

aquestes poblacions per l’emigració dels seus pares. Mentre el

camp es deprimia demogràficament, les ciutats espanyoles van

registrar, entre principis de la dècada dels seixanta i la segona

meitat dels setanta, el nombre més elevat de naixements de la

seva història, afavorides per una nupcialitat intensa i primerenca

i un flux incessant de població jove des del camp. Des de 1980, un

èxode rural més reduït però continu i la caiguda generalitzada de

la fecunditat a tot el país, més intensa en els municipis petits del

centre i nord de la península, va agreujar la despoblació fins a límits

insospitats.

ELS FACTORS QUE EXPLIQUEN LA DIVER-SITAT DE L’ESPANYA BUIDAEl debat sobre la sostenibilitat demogràfica dels espais rurals ha

de partir del reconeixement de l’heterogeneïtat dels gairebé 5.000

municipis considerats en aquest treball. Per exemple, els espais ru-

rals situats al sud i als voltants de la costa mediterrània i atlàntica

gaudeixen d’una bona salut demogràfica. Per contra, els situats al

centre i nord del país són els més afectats per la despoblació. Així,

entre 1981 i 2016, un 15 per cent dels municipis que tractem en

aquest document va registrar increments poblacionals. La resta

-gairebé 4.200 municipis- van tenir una minva real de població.

La varietat de les dinàmiques poblacionals dels municipis rurals

exigeix la construcció d’una tipologia que reculli els aspectes que

expliquen aquestes diferències.

La construcció d’aquesta tipologia es realitza en dues fases:

en la primera s’identifiquen, a partir d’una tècnica estadística

denominada anàlisi de components principals, els factors, com

agrupacions de variables que expliquen les diferències entre els

municipis. S’han considerat 21 variables que mesuren aspectes

lligats a la grandària de la població dels municipis i la dels

seus voltants, l’altitud, la taxa de creixement, la densitat de les

entitats i els municipis circumdants, la relació de masculinitat,

l’estructura demogràfica, la distància a la capital de província

i la intensitat de l’emigració interna. Aquest tipus d’anàlisi ha

identificat tres factors, les correlacions més significatives es

mostren en el quadre 1. Els factors, per ordre d’importància,

són els següents: un primer factor associat a l’envelliment,

amb una relació intensa amb variables d’estructura; un segon

factor connectat amb l’àmbit de l’emigració; i, finalment, un

factor definit per la proximitat a espais més poblats. Els

tres factors expliquen gairebé el 60 per cent de la variància

entre municipis. Per a cada municipi s’obté una puntuació a

cada un dels factors als que, en una segona fase, se’ls ha aplicat

una anàlisi de conglomerats. Aquests factors configuren tres

espais demogràfics rurals amb unes peculiars característiques

poblacionals. Els resultats es presenten en el proper apartat.

UNA TIPOLOGIA DEMOGRÀFICA DELS ESPAIS RURALSEl desigual impacte de l’envelliment, la desnatalitat i l’escassetat

de dones en els trams centrals de la piràmide són les claus de la

Quadre 1. Factors explicatius de la diversitat dels municipis rurals a Espanya

Font: Elaboració pròpia a partir de Goerlich i altres 2015; microdades del Padró Continu de

2016 i dades sobre altitud, superfície i localització de l’Instituto Geográfico Nacional.

007PERSPECTIVES DEMOGRÀFIQUESLa sostenibilitat demogràfica de l’Espanya buida

Perspectives Demogràfiques / http://ced.uab.cat/Núm. 007JUL 201702

04

interpretació de les tres tipologies considerades (Figura 1).

El primer grup integrat per 1.463 municipis configura els espais

rurals de resiliència demogràfica. Són municipis: de major

grandària i menor altitud, localitzats a la perifèria de la Meseta Cas-

tellana (Figura 2), lluny també de les àrees de muntanya més depri-

mides; amb una certa estabilitat demogràfica; presenten densitats

de població més elevades que la mitjana rural; un índex de mascu-

linitat lleugerament superior al conjunt d’Espanya; i un menor im-

pacte de l’emigració (només un 60 per cent dels nascuts en aquests

municipis residien, al 2016, en un altre municipi).

En el segon grup, s’en localitzen 1.622 entitats, tenen, com a prin-

cipals característiques: una altitud elevada; una petita dimensió

demogràfica (una mitjana de 175 habitants); una densitat de 6,2

habitants per km2; unes taxes de creixement negatives; un signifi-

catiu nivell de masculinitat superior al grup anterior; un relatiu ni-

vell d’envelliment; i un elevat impacte de l’emigració (el 80 per cent

dels nascuts allà, resideixen en altres municipis). Són els espais

rurals d’emigració.

Finalment, el tercer grup, el constitueixen els espais rurals en

risc de despoblament irreversible, que poden arribar fins i tot

a l’extinció. Es tracta de 1.840 municipis amb les característiques

més extremes: màxima altitud mitjana; mínima dimensió demo-

gràfica; 110 habitants de mitjana; les densitats més baixes (4,3 ha-

bitants per km2); màxim envelliment, amb edats mitjanes properes

als 60 anys i un 45 per cent dels seus habitants de més de 65 anys;

són els municipis que han experimentat la màxima emigració feme-

nina i presenten un greu envelliment.

Tot i que els tres grups es caracteritzen per una gradació dels prin-

cipals indicadors demogràfics, el segon i tercer tenen una major

proximitat dels indicadors, el que constitueix una mala notícia per-

què la seva supervivència demogràfica està en joc com a conseqüèn-

cia de les seves estructures demogràfiques (Figura 1).

Aquests dos últims grups composen una àrea contínua on es lo-

calitzen els municipis rurals amb pitjors perspectives de futur: les

comunitats del voltant de Madrid, especialment Castella-Lleó, on

totes les seves províncies estan implicades en menor o major grau;

Castella-la Manxa, on la situació d’insostenibilitat demogràfica en

els municipis més petits de les províncies de Guadalajara i Conca

és evident; Aragó, amb especial protagonisme de la província de

Terol; i finalment; la Rioja. Per contra, a les províncies situades a la

Vall de l’Ebre, l’espai al sud de la línia que uneix Càceres i Toledo, la

muntanya pirinenca i a les regions mediterrànies, es localitzen els

municipis rurals amb una major resiliència demogràfica. L’especial

configuració del poblament d’Astúries i Galícia no permet, a través

de l’anàlisi amb dades municipals, constatar la veritable dimensió

dels problemes demogràfics que afecten les zones rurals d’aquestes

regions.

ELS COMPONENTS RECENTS DEL CREI-XEMENT DEMOGRÀFIC DELS ESPAIS RU-RALSEn els últims anys s’han produït canvis substantius en les causes

demogràfiques implicades en la despoblació rural. L’emigració ha

perdut força i han adquirit protagonisme les pèrdues demogràfi-

ques derivades d’una fecunditat molt baixa i una major mortalitat.

D’altra banda, mentre les ciutats s’han beneficiat notablement

de l’aportació immigratòria, aquesta ha passat de puntetes per la

majoria de les àrees rurals espanyoles. El conjunt de municipis

que analitzem només ha captat el 1,85 per cent de la immigració,

un valor fins i tot menor del pes que representa la seva població a

Espanya (3,1 per cent).

Les estructures demogràfiques dels espais rurals condicionen el

seu futur demogràfic. Des de mitjans de la dècada dels setanta, la

natalitat ha experimentat un continu descens i la mortalitat ha se-

guit un camí de creixement associat a l’envelliment. Els municipis

en risc de despoblament irreversible mostren les taxes de natalitat

més baixes, les més altes de mortalitat, el menor creixement na-

tural (sempre negatiu), una major emigració interna neta i la me-

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades del Padró Continu de 2016.

FIGURA 2. Localització espacial de les tipologies dels municipis rurals a Espanya (2016)

007PERSPECTIVES DEMOGRÀFIQUESLa sostenibilitat demogràfica de l’Espanya buida

Perspectives Demogràfiques / http://ced.uab.cat/Núm. 007JUL 201703

04

Fonts

Fundación BBVA i IVIE (Institu-to Valenciano de Investigaciones Económicas). Cambios en la estruc-tura y localización de la población: series homogéneas (1900-2011). Novembre de 2015. Base de dades disponible a Internet: http://www.fbbva.es/TLFU/tlfu/esp/areas/econ-osoc/bbdd/serieshomg.jsp

Referències bibliogràfiques

Collantes, F.; Pinilla, V.; Sáez, L. A. i Silvestre, J. (2014). “Reducing depop-ulation in rural Spain: the impact of immigration”. Population, Space and Place, 20 (7), 606-621.

Cos, O. de i Reques P. (2005). “Los cambios en los patrones territori-ales de la población española (1900-2001)”. Papeles de Economía es-pañola, 104, 167-192.

Goerlich, F., Ruiz, F., Chorén, P. i Al-bert, C. (2015). Cambios en la estruc-tura y localización de la población: Una visión de largo plazo (1842-2011). Bilbao: Fundación BBVA, 354 pp.

Molino, S. del (2016). La España vacía. Viaje por un país que nunca fue. Madrid: Turner, 296 pp.

Vidal, T. i Recaño, J. (1986). “Rural Demography in Spain today”. Espace, Populations, Sociétés, 4 (3), 63-73.

Cita

Recaño, J. (2017) “La sostenibilitat de-mogràfica de l’Espanya buida”, Perspec-tives Demogràfiques, nº 7, pp. 1-4

Editors

Andreu Domingo i Albert Esteve

Correspondència dirigida a:

Joaquín Recañojrecano@ced.uab.es

Crèdits

Edició de gràfics: Anna Turu i Teresa Menacho

Maquetació

Xavier Ruiz Vilchez

Enllaç url

http://ced.uab.es/difusio/butlleti-

perspectives-demografiques/

Contacte

Centre d’Estudis Demogràfics.

Carrer de Ca n’Altayó, Edifici E2

Universitat Autònoma de Barcelona

08193 Bellaterra / Barcelona

Espanya

Telèfon: +34 93 5813060

Mail: demog@ced.uab.es

Web: http://ced.uab.es/

nor atracció de la immigració exterior. Constitueixen el cas extrem

de decreixement entre els municipis analitzats. Els grups un i dos

mostren comportaments molt afins en mortalitat i migracions, en-

cara que sempre amb creixements negatius en el seu conjunt. En

tot cas, des de 1975 a 2015, el creixement natural dels tres grups

ha estat negatiu cada any. La contundència d’aquestes dades és

la mostra palpable del greu problema que afecta els municipis de

l’Espanya buida.

La immigració exterior ha aparegut com a solució als problemes

de despoblament però el seu comportament ha generat un miratge

demogràfic. Tot i tractar-se d’espais buits, la capacitat d’atracció

d’immigrants de l’exterior ha sigut molt baixa. D’altra banda, una

part significativa dels immigrants nascuts a l’estranger, que van

arribar als municipis amb més problemes demogràfics, torna a

emigrar. En el període 2000-2015, els municipis rurals espanyols

van tenir un saldo migratori intern negatiu de la població nascuda a

l’estranger. Aquest resultat suggereix que, a una primera localització

dels immigrants en aquests municipis segueix una nova emigració

interna. Probablement, els immigrants experimenten els mateixos

factors que expulsen a la població autòctona de les àrees rurals.

LA RECERCA DE LA RESILIÈNCIA DEMOGRÀFICALes perspectives demogràfiques dels espais rurals varien

considerablement segons els sectors geogràfics que considerem.

En algunes àrees, la resiliència econòmica expressada a través

del turisme rural, les segones residències i l’existència de recursos

concrets lligats al territori poden garantir la continuïtat econòmica

i, en menor mesura, el manteniment d’uns mínims poblacionals.

Malgrat això, la major part dels nuclis rurals no són capaços de

retenir els pocs joves que hi resideixen, especialment a les dones

i no són atractius per als potencials immigrants, caracteritzats

per una elevada circulació migratòria que no arriba a arrelar al

territori. Aquest últim grup de població, l’únic que podria redreçar

la malmesa situació demogràfica de la població rural, és la clau de

la seva supervivència demogràfica, però no s’entreveuen canvis

en aquesta direcció, si no es potencien inversions públiques que

fomentin l’ancoratge de la població en els llocs amb problemes

demogràfics. Qualsevol intervenció política hauria de tenir en

compte la varietat dels espais rurals en qüestió, no dilatar en el

temps una avaluació més precisa dels factors que expliquen aquesta

heterogeneïtat i identificar finalment aquells aspectes que puguin

afavorir la resiliència demogràfica i econòmica.

FIGURA 3. Comportaments demogràfics dels espais rurals a

Espanya (1975-2015)

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades del MNP i els censos de població.

Mitjana mòbil de 5 anys.

007PERSPECTIVES DEMOGRÀFIQUESLa sostenibilitat demogràfica de l’Espanya buida

Perspectives Demogràfiques / http://ced.uab.cat/Núm. 007JUL 201704

04