La sanitat valenciana en l'època de Madoz a través del "Diccionario...
-
Upload
martoam -
Category
Health & Medicine
-
view
515 -
download
0
Transcript of La sanitat valenciana en l'època de Madoz a través del "Diccionario...
TESI DOCTORAL presentada per: AMPARO MARCO I TORRES
dirigida per: JOSEP LLUÍS BARONA I V ILAR
ESTRUCTURA DE LA TESI
• 1. Introducció
• 2. Pascual Madoz i el Diccionari
• 3. Institucions sanitàries
• 4. Balnearis i aigües medicinals
• 5. Epidemiologia: les malalties
• 6. Indicadors demogràfics
• 7. Conclusions
• 8. Annex
• 9. Bibliografia
1. INTRODUCCIÓ
• Aproximació sobre
l’assistència sanitària que
havia en els municipis
valencians, en l’època de
Madoz
• Estudi de la balneoteràpia
• Comprensió de les
malalties respecte de la
denominació actual
• Valoració demogràfica Escut antic de l’Hospital
General de València
Objectiu del treball
1. INTRODUCCIÓ
Materials
• El Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico
de España y sus posesiones de Ultramar (1845-
1850) utilitzant-lo com eix vertebrador i
contrastant-lo amb fonts històriques de l’època
• L’edició realitzada per Rafael Aracil i Mario
García Bonafé (1987)
• Memòries dels directors dels balnearis
• Bibliografia addicional i secundària
Mètode Anal í t ic-descript iu
Materials i mètode
2. PASCUAL MADOZ I EL DICCIONARI
Retrat de Pascual Madoz
pintat en 1873 per José Nin i
Tudo. El quadre es troba en
el Congrés dels Diputats.
Pascual Madoz va nàixer a Pamplona el 17 de maig de 1806, va morir a Gènova el 13 de desembre de 1870
2. PASCUAL MADOZ I EL DICCIONARI
Madoz en l’època que escriu el
Diccionari. 1847
Obra de J.Vallejo
• Autor del Diccionari • Diputat a les Corts • President de les Corts • Ministre d’Hisenda • Artífex en maig de 1855 de la Desamortització de Madoz o Llei General de Desamortització
• 56 President d’Espanya del 30 de setembre al 3 d’octubre de 1868
• Comissionat en 1870 per a dur a Amadeo de Saboya
2. PASCUAL MADOZ I EL DICCIONARI
1ª pàgina del Diccionari
de Madoz
El Diccionario
Geográfico-Estadístico-
Histórico de España y
sus Posesiones de
Ultramar, va ser editat
en 16 volums des de
1845 a 1850, a Madrid
2. PASCUAL MADOZ I EL DICCIONARI
Frontispici del primer Tom
del Diccionari publicat en
1845
La beneficència
La instrucció
pública
La industria
El comerç
La demografia
La riquesa territorial
Les possessions del
clericat
PRESENTACIÓ DE LA TESI
Fragments del frontispici del Diccionari de Madoz
Toms: I a XI Toms: XII a XVI
• Institucions sanitàries
• Balnearis i aigües medicinals
• Epidemiologia: les malalties
• Indicadors demogràfics
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
• Descripció de les institucions sanitàries: hospitals,
incluses, cases de beneficència, d’acolliment de pobres,
vídues i xiquets
• Situació econòmica: rendes i despeses dels establiments
• Comparació provincial, d’ingressos i despeses, per a la
primera meitat del s. XIX i per al quinquenni del Diccionari
• Estudi econòmic detallat en cada província
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
1. Introducció
2. Edificació
3. Rendes i despeses
4. Organització
Fitxa tècnica
Sala de l’Hospital General de
València principi segle XX
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Dades econòmiques, en valors absoluts (rs) que corresponen
a la Beneficència de les tres províncies. Meitat del segle XIX.
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
3.000.000
Alacant Castelló València
Ingressos
Despeses
Dèficit
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
0,00
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00Ingressos
ALACANT
CASTELLÓ
VALÈNCIA
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
0
10
20
30
40
50
60Despeses
ALACANT
CASTELLÓ
VALÈNCIA
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Alacant
Alcoi
Callosa
d'En Sarrià
Dénia
Elda
Elx
Oriola
Província d’Alacant
Gravat de F.G. Sargent que mostra
el port d’Alacant en 1844
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Municipis
d’Alacant (150) Comarca
Obres
pies Hospital Ingressos Despeses
ALACANT Alacantí 1 2 65.244 131.683
ALCOI Alcoià - 1 79.950 100.990
ELX Baix
Vinalopó 1 - 36.825 71.205
ORIOLA Baix
Segura 3 2 134.813 103.047
Pobles restants
(12) 6 8 14.584 61.184
TOTAL (16) 11 13 331.416 468.109
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
- Hospital de Sant Joan
de Déu
• Bernat Gomir, 1333
• Hospital provincial, 1849
- Hospital de Caritat
- Casa de Misericòrdia
- Hospitalitat domiciliaria
- Casa de Maternitat o
Borderia
- Hospital Militar
Vista oriental de la ciutat d’Alacant,
dibuix de Juan Fernando Palomino
(1784) en «Atlante español o
descripción general de todo el
Reyno de España, Tomo VIII
Descripción del Reyno de Valencia
ALACANT
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Hospital de Caritat d’Alacant. Convent del PP Caputxins
dins de l’obra de Viravens, «Crónica de Alicante»
Junta de Beneficència 1836
ALACANT
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Casa de la Misericòrdia i Palau Episcopal d’Alacant
segons l’obra de Viravens, «Crónica de Alicante»
Bisbe Joan Elies Gómez de Terán,1743
35 pobres per dia
ALACANT
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Hospital Militar del Rey, segons l’obra de Viravens en
«Crónica de la ciudad de Alicante»
Atenia de 14.000 a 15.000 malalts per any
Cos militar, pagat per l’Estat
ALACANT
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Castelló
Morella
Sogorb
Vinaròs
Província de Castelló
Vista de la Vall d’Uixó, dibuix realitzat per Tomás
Enguidanos en el llibre de Cavanilles
«Observaciones» (1795-1797). a) parròquia de
l’Assumpció. b) parròquia de l’Àngel. c) Moncofa
Vista de Morella des de la carretera d’Aragó (1845).
Gravat atribuït a Domingo Martínez Aparaci, dins de
l’obra de Dámaso Calbo i Rochina de Castro
«Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragón,
Valencia y Murcia».
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Municipis de
Castelló (154) Comarca
Obres
pies Hospital Ingressos Despeses
CASTELLÓ Plana Alta 4 1 91.264 102.165
SOGORB Alt Palància 1 1 16.760 29.580
TERESA Alt Palància 2 - 23.393 46.064
Pobles restants
(29) 61 14 37.085 45.605
TOTAL (32) 68 16 168.502 223.414
Municipis de Castelló
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
CASTELLÓ
- Hospital Civil de Caritat • Guillermo Trullols, 1391
• Hospital provincial, 1860
- Casa dels infants orfes
de Sant Vicent Ferrer
22 xiquets i 10 xiquetes
- Casa de Beneficència 133 pobres Postal antiga de l’Hospital de
Castelló, 1890
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
València
Alberic
Gandia
Llíria
Sagunt
Xàtiva
Província de València
Gravat dins del llibre «Wanderings in Spain»
de Théophile Gautier, publicat a Londres l’any
1853 (p 297) on Gautier conta el viatge que va
realitzar a Espanya l’any 1840
Vista actual de l’Hospital de Xàtiva.
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Municipis de
València (281) Comarca
Obres
pies Hospital Ingressos Despeses
ALZIRA Ribera Alta 6 1 24.985 28.273
CARCAIXENT Ribera Alta 2 1 26.340 27.065
GANDIA Safor 1 1 21.386 16.130
VALÈNCIA Horta 26 4 1.725.254 2.168.396
XÀTIVA Costera 1 1 127.141 176.679
Pobles restants (31) 50 11 54.409 213.581
TOTAL (36) 86 19 1.979.515 2.630.124
Municipis de València
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES Hospital General
23 de maig de 1512:
H. de la Reina
H. d’Enclapés
H. de Sant Llàtzer
H. d’Ignoscents, folls
e orats • 15 de març de 1409
• 10 valencians
• Lorenzo Saloni
3 d’agost de 1847:
H. En Bou
H. En Conill
H. Estudiants pobres
VALÈNCIA
Plànol del pare Tosca de la
ciutat de València, s. XVIII
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Hospital d’En Bou
Hospital d’En Bou segons el plànol del
Pare Tosca. Carrer Russafa 15 i 34
Pere En Bou
18 de juliol de 1399
c. Russafa nº 15 i 34
Pescadors pobres
homes
VALÈNCIA
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Hospital d’En Conill
Hospital d’En Conill segons el plànol de
Manceli (1608), situat enfront de la porta
anomenada del Coix. Carrer Carnissers 5 i 19
Francesc Conill
28 d’agost de 1397
H. de Menaguerra
c. Carnissers nº 5 i 19
Parents i pelegrins
VALÈNCIA
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Hospital d’Estudiants Pobres
l’Hospital d’estudiants
pobres (c. Estudiants
pobres nº 2 i 12) està
encerclat en blau amb
el número 69.
L’Hospital de sacerdots
pobres (c. Trinquet de
Cavallers, nº 18) està
encerclat en roig amb
el número 50. Amb l’1
està assenyalada la
catedral i amb el 54 la
Universitat
VALÈNCIA
Plànol del Pare Tosca per A. Bordazar
(1738)
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Hospital General
1.100 malalts
VALÈNCIA
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Hospital General
0
200.000
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
1.400.000
1844 1845 1846 1847 1848
Rs
Vn
Balanç Hospital General
Rendes
Despeses
VALÈNCIA
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Hospital General
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
1800 1825 1844 1845 1846 1847 1850 1853
Qu
an
tita
t de
mala
lts
Evolució Malalts Hospital General
Final any anterior
Ingressats
Total atesos
Curats
Morts
Final any
VALÈNCIA
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Hospital General
0
100
200
300
400
500
600
1800 1825 1844 1845 1846 1847 1848 1850 1853
Qu
an
tita
t d
e D
em
en
ts
Evolució Dements
TOTALDEMENTS
VALÈNCIA
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Hospital General
0
100
200
300
400
500
600
1800 1825 1844 1845 1846 1847 1848 1850 1853
Qu
an
tita
t d
e D
em
en
ts
Evolució Dements
TOTALDEMENTS
VALÈNCIA
0
50
100
150
200
250
300
1844 1845 1846 1847 1848
Dements de l'Hospital General
Homes
Dones
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Hospital General
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1800 1825 1844 1845 1846 1847 1848 1850 1853
No
mb
re d
'exp
òsit
s
Evolució Expòsits Hospital General
Totalatesos
Deslletatsi afillats
Morts
VALÈNCIA
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Casa de Nostra Sra. de la Misericòrdia
Secció del plànol del Pare Tosca (1704) on podem veure la Casa de la
Misericòrdia assenyalada per una línia blava, en la part central inferior
està ubicada l’església de Sant Miquel. Carrer de la Misericòrdia 25 i 111
Estat lamentable i
molt deficitària.
En 1850 hi havia 724
pobres, dels quals
500 eren xiquets,
tolits, sordmuts,
cecs i majors de 60
anys.
Dos metges externs
i un metge cirurgià
VALÈNCIA
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Casa de la Beneficència
Gravat de la Casa de la Beneficència
de València que apareix en "La
Ilustración Española y Americana"
(22-01-1887) on s’informa de la
inauguració de la nova escola, que
havia sigut el 8 de desembre de 1886
Plaça de la Corona, nº 1 i 38
Reforma integral del convent
dels franciscans. En 1849
atenia un total de 443 pobres
però en els mesos d’hivern
augmentava en un 10%
VALÈNCIA
3. INSTITUCIONS SANITÀRIES
Hospital militar de Sant Pius V en la primera meitat del segle XIX,
gravat d’autor anòmin, basat en la litografia de Bicheboise
1843 a 1946
Hospital militar VALÈNCIA
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS
Descripció dels balnearis
arreplegats per Madoz:
• Diccionari
• Tractats d’Hidrologia
segle XVII, XVIII i XIX
• Memòries dels Directors
dels establiments
• Informes i discussions
de les anàlisis de les
aigües
• Publicacions mèdiques
• Martínez Reguera.
Bibliografía hidrológico-
médica española
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS
1. Introducció
2. Edifici i estructura del balneari
3. Característiques i propietats de les aigües
4. El funcionament del balneari i l'ús medicinal
de les aigües
5. Activitat econòmica
6. Directors mèdics del balneari
Fitxa tècnica
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS
Alacant Castelló València
Benimarfull
Busot
Calp
Monòver
Novelda
Penàguila
Teulada
Benassal
Catí
Montanejos
Navaixes
Toga
Vilavella de Nules
Bellús
Cofrents
Estivella
Requena
Santa Ana
Set Aigües
Xulilla
Secció del mapa, balnearis valencians més importants, en
el Tractat d’Hidrologia d’Anastasio García López de 1875
La Font Calda actualment
LA VILAVELLA
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS
Plànols de la Font Calda (Font: Abad Monzó, 1920)
LA VILAVELLA
1. Introducció
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS
Plànol del Balneari de Cervellón o
“Baños Nuevos” de la Vilavella de
Nules. Planta Baixa, en la part
dreta està l’edifici dels banys amb
les piques de marbre, en la part
esquerra està l’hotel. Escala 1:100
El balneari de Cervellón de la
Vilavella de Nules, en la part
dreta és pot veure l’edifici dels
banys
2. Edifici i estructura del balneari
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS
Plànol i fotografia de l’interior
del balneari de Cervellón
2. Edifici i estructura del balneari
44 habitacions
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS
Establiment de la Verge de l’Estrella de la Vilavella de
Nules amb el plànol de l’edifici (planta baixa)
2. Edifici i estructura del balneari
45 habitacions
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS
Claustre de les columnes de l’establiment de l’Estrella a la Vilavella de
Nules
2. Edifici i estructura del balneari
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS
Anàlisis d’aigües José Menchero Durand-Fardel acídulo-carbònica amb ferro 1 Lliura 1 Litre
Carbonat fèrric 1,50 Grans 0,159 Grams
Carbonat sòdic 2,0 0,212
Carbonat càlcic 2,25 0,238
Clorur sòdic 4,00 0,424
Clorur magnèsic 2,50 0,265
Sulfat magnèsic 10,00 1,060
Àcid silícic 1,00 0,106
Total 23,25 2,464
Aire atmosfèric matèria
vegeto-animal
Quantitat
indeterminada
Quantitat
indeterminada
Comparació de les anàlisis de les aigües de la Font Calda de la Vilavella
de Nules, aportades per Menchero en grans per lliura (1837) i per Durand-
Fardel en grams per litre (1860). Segons Abad Monzó (1916) són
clorurado-sòdiques varietat sulfatades
3. Característiques i propietats de les aigües
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS
Posologia
Beguda
2 a 6 gots al dia
Banys
Temps
Adults: 1/2 hora a 45 minuts
Xiquets: 8 a 10 minuts
Persones delicades: banys curts o només
immersió
Quantitat
9 a 18 banys
Dolls
2-3 vegades per dia de 10 a 12 minuts
cada vegada
4. El funcionament del balneari i l'ús medicinal de les aigües
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS
Temporada
Les dates d’obertura més freqüents varen ser:
1ª temporada:
del 15 de maig fins al 30 de juny
2ª temporada:
del 15 d’agost fins a 10 d’octubre
Des de 1892 tot l’any
Indicacions
Era bona principalment per a malalties
reumàtiques
Contraindicacions
Febre continua
Susceptibilitat
Temperament flemàtic
4. El funcionament del balneari i l'ús medicinal de les aigües
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS
Les piques es llogaven juntes i produïen per any 5.000
rs. Pedro María Rubio l’any 1850, avaluava les despeses
dels banyistes en uns 368.100 rs.
Preus dels banys (1848)
Elecció de pica i hora 4 rs.
Elecció d’hora 3 rs.
Sense elecció de pica ni hora, aigua antiga 2 rs.
Hostalatge
Habitacions sense manutenció a Nules de 4 a 10 rs
diaris. (Boix, 1868)
Pensió completa i bany de 20 a 24 rs diaris. (Guía
del Bañista, García López,1869)
5. Activitat econòmica
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS
Any Banyistes
1847 443
1848 353
1849 715
1850 913
1851 755
1859 1403
1860 759
1868 846
1872 1209
Concurrència als banys de la Vilavella de Nules
5. Activitat econòmica
Any Banyistes
1877 1718
1880 1711
1882 1353
1885 695
1910 956
1911 737
1912 1131
1913 963
1914 1040
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS 6. Directors mèdics del balneari
Ángel Sanz Muñoz 1818 a 1826
Vicente Forner (interí) 1828
Cristóbal Rodríguez Solano 1829 a 1836
José Menchero Arias 1837 a 1848
Vicente Huesa (interí) 1848 2ª temporada
Julián Álvarez Caballero 1849 a 1850
José Mª Barraca (permuta) 1851 a 1876
Enrique A. Sanchís Fabra (interí) 1868
José Genovés Tío (permuta) 1877 va morir
Juan Inocente Escudero González 1877 a 1885
Enrique Antonio Sanchís Fabra (permuta) 1886 a 1901
Clodomiro Andrés Miguel 1905
Benito Avilés
Mariano Fernández
Ramón Llord Gamboa
Eduardo Bravo 1914 a 1916
Ángel Nieto Méndez 1919 a 1923
4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS Pous de banys
Ubicació dels 11 establiments que hi havia en el poble:
Hotel Cervellón, Fonda l’Estrella, Banys de Miramar i
els diversos pous. Bany del pou 3 rs per persona
5. EPIDEMIOLOGIA: LES MALALTIES
• Malalties que segons els informadors de Madoz,
pateixen d’una forma general la població, als diversos
municipis i atesos als balnearis
• Febres tercianes i el conreu de l’arròs
• Glossari
5. EPIDEMIOLOGIA: LES MALALTIES afeccions de pit febres cutànies altres malalties gàstriques
afecció de pit febres catarrals herpes biliós-inflamatòria gastroenteritis
catarro febres tercianes erupció cutània
pels vents càlids
inflamatòria per
l’excessiu oxigen flats
pulmonia febres intermitents
estivals carboncle
malaltia
inflamatòria diarrea
pleuritis febres gàstriques erisipela mal de pedra i de
bufeta
inflamació
abdominal
asma febres remitents
malignes hidropesia apoplexia dolor de costat
constipat febres pulmonars lepra elefantíaca paràlisi hepatitis
afecció catarrosa febres
inflamatòries plètora sanguínia algunes irritacions
tisi febres
gastrointestinals fluxos de sang còlic biliós
catarros sanguinis febres intestinals encefalitis inflamació dels
intestins
afecció toràcica
inflamatòria
febres nervioses i
gàstriques reumatisme disenteria
flegmasies febres tifoides fluixos d'ulls inapetència
Febres gastro-
nervioses
oftalmia o humors
d'ulls
desordres de la
digestió
5. EPIDEMIOLOGIA: LES MALALTIES
Dibuix de l’obra de Cavanilles «Las
Observaciones» on apareixen les terres
que eren regades pel riu Xúquer i la
Reial Sèquia d’Alzira que començava a
Antella a partir del riu Xúquer
Cavanilles:
• Qüestionava el conreu de
l’arròs en les zones
artificialment pantanoses
• Acceptava el conreu en les
terres pantanoses naturals,
com la Ribera Baixa del
Xúquer, perquè aquest cultiu
en part evitava que les aigües
embassades es corromperen
(Sisternes i Feliu)
Dibuix de l’Albufera dins del llibre «El
Atlas zoológico, el megaterio y las
técnicas de pesca valencianas 1742-
1799» de Juan Bautista Bru de
Ramón
5. EPIDEMIOLOGIA: LES MALALTIES
Pueblos
Vec.
en
1730
Idem
en
1787
Idem
en
1842
Nacidos
en los
112 años
Muertos
en id. Id.
Avecindados
de nuevo
No cultivadores de
arroz 150 396 547 6.548 4.276 -
Del valle de Cárcer
cultivadores 150 160 169 4.281 4.626 235
Diferencia á favor
de los primeros 000 236 378 2.267 0350 235
Taula resum de Madoz
0
100
200
300
400
500
600
1730 1787 1842
No conreud'arròsConreud'arròsDiferència
0
2.000
4.000
6.000
8.000
Nascuts112 anys
Morts112anys
No conreu d’arròs Conreu d’arròs Diferència
5. LES MALALTIES. EPIDEMIOLOGIA
GLOSSARI:
HURTADO DE MENDOZA 1840
Constipatus, s'anomena constipat a l'individu afectat de
constipació. Constipació, del verb constipare, tancar, tapar,
la constipació és aquell estat d'un individu, que no pot
deposar lliurement el ventre. Alguns autors llatins han
utilitzat aquesta paraula en un sentit molt més lat per a
expressar el tancament dels conductes.
J. CUESTA I CKERNER 1878
Estrenyiment accidental i morbós dels conductes naturals,
s'aplica més bé a la dificultat d'exonerar el ventre i a la de
respirar pel nas.
E. LITTRÉ 1889
Dificultat de defecar.
DICCIONARI MÈDIC 2000
Refredat.
CONSTIPAT
5. LES MALALTIES. EPIDEMIOLOGIA
GLOSSARI:
HURTADO DE MENDOZA 1840
Constipatus, s'anomena constipat a l'individu afectat de
constipació. Constipació, del verb constipare, tancar, tapar,
la constipació és aquell estat d'un individu, que no pot
deposar lliurement el ventre. Alguns autors llatins han
utilitzat aquesta paraula en un sentit molt més lat per a
expressar el tancament dels conductes.
J. CUESTA I CKERNER 1878
Estrenyiment accidental i morbós dels conductes naturals,
s'aplica més bé a la dificultat d'exonerar el ventre i a la de
respirar pel nas.
E. LITTRÉ 1889
Dificultat de defecar.
DICCIONARI MÈDIC 2000
Refredat.
CONSTIPAT
Divisions provincials en el País Valencià, corresponents als
anys, 1822, 1833 i 1851
6. INDICADORS DEMOGRÀFICS
1822 1833 1851
6. INDICADORS DEMOGRÀFICS
Municipi Província Comarca Població Madoz
1845
P-
2009
ADEMÚS València Racó
d'Ademús
veïns 724
ànimes 3033 3033 1286
ADOR València Safor Palma Palma 1474
AGOST
Alacant L'Alacantí
veïns 560
ànimes 1969 1969 4810
AGRES Alacant Comtat veïns 400
ànimes 1644 1644 619
AGULLENT València Vall
d'Albaida
veïns 320
ànimes 1107 1107 2449
AIACOR València Costera veïns 98
ànimes 340 340
Pedania
Canals
(1642)
6. INDICADORS DEMOGRÀFICS
Municipi Comarca Província Cavanilles
1795veïns
Madoz
1845 1857 1887
ADEMÚS Racó
d'Ademús València 700 3033 2732 3272
ADOR Safor València 94
Palma
de
Gandia
591 749
AGOST Alacantí Alacant 440 1969 2425 2505
AGRES Comtat Alacant 280 1644 1524 1081
AGULLENT Vall
d'Albaida València 290 1107 1137 1016
AIACOR Costera València 60 340 475 693
6. INDICADORS DEMOGRÀFICS
"El conocimiento de la población en sus
edades, en sus sexos, en sus condiciones,
es el gran dato, es el dato principal para
conocer el movimiento de la riqueza
pública. Un Gobierno que pudiera decir,
que conocía en todos sus pormenores la
población de su país, teniendo algunos
datos ausiliares sobre industria y sobre
comercio, podría desde luego presentar
noticias importantísimas, no de uno, sino
de todos los ramos principales de la
riqueza de un Estado"
(Madoz (1845-1850) Tom I, pròleg XXI)
7. CONCLUSIONS
SECO