www.lariuada.cat | ANY 3 | NÚMERO 12 | SETEMBRE DEL 2012 | MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR BIMESTRAL GRATUÏT

la RiuadaACTUALITAT PÀG. 3

● Aturem Eurovegas lluitarà per blindar el delta del Llobregat per evitar que futurs projectes el posin en perill

XARXES PÀG. 7

El proper 20 d’octubre una ruta guiada recorrerà els llocs més signifi catius per a la història del moviment anarquista pratenc.

Una ruta històrica pretén rescatar els lloc emblemàtics de l’anarquisme

ACTUALITAT PÀG. 2

La dessaladora ubicada al Prat s’ha revelat com una instal·lació a preu de luxe que funciona únicament per mantenir les seves instal·lacions.

El seu impacte mediam-biental ha compromés el futur de l’aqüífer local.

Des que es va inaugurar, la dessaladora treballa per sota de la seva capacitat

ACTUALITAT PÀG. 2

L’expedient aprovat a Tra-disa per acomiadar 23 tre-balladors ha estat declarat fraudulent per l’Audiència Nacional. La sentència in-terpreta que l’empresa va esperar l’entrada en vigor de la reforma laboral per demanar-lo.

Declaren nul l’ERO aprovat a Tradisa a l’ombra de la Reforma Laboral

XARXES PÀG. 7

Per primer cop aquesta iniciativa en defensa de la llengua, que recorre dife-rents indrets dels Països catalans, arribarà als car-rers del Prat.

El correllengua arriba al Prat per promocionar l’ús social del català

Eurovegas a MadridMoment dels parlaments de la marxa pel Parc agrari del delta a les immediacions de Can Comas. Plataforma Aturem Eurovegas

El Prat es prepara per celebrar la seva Festa Major

● El programa ha soportat el pes de la crisi

● Guia de les activitats més recomenables a les planes centrals

Poques hores abans que Las Vegas Sands fes pública la seva decisió defi nitiva sobre la ubi-cació del seu complex de casinos a la localitat madrilenya d’Alcorcon, el Govern de la Gene-ralitat va presentar a corre-cuita el que es con-

sidera com a projecte alternatiu a Eurovegas. La indiscreció del cap de l’oposició al govern d’Esperanza Aguirre sobre l’ubicació del ma-crocomplex, va precipitar els aconteixements. La Generalitat va trencar relacions amb Las Ve-

gas Sands i va presentar un Eurovegas alterna-tiu sense fi nançament. «Barcelona World», que és així com es dirà el nou projecte, s’ubicarà al Camp de Tarragona en terrenys propietat de la Caixa, i situats al costat de Port Aventura.

ESPECIAL PÀGS. 5-6

2 la Riuada setembre de 2012 www.lariuada.cat

ACTUALITAT POLÍTICA REDACCIÓ

El ple no es decideix a canviar el nom dels carrers franquistesLa resolució del canvi de nom dels carrers franquis-tes continua estancada. Segons han assegurat fonts acreditades a la Riuada, la comissió de nomenclàtor, que era l’encarregada de re-soldre la qüestió, va prendre una decisió el mes d’abril passat. El nom dels carrers a substituir per la seva re-lació amb el franquisme s’ha decidit fa temps, però

un cop passat aquest trà-mit el ple municipal és qui ha de ratifi car l’acord i incomprensiblement des d’aquella data aquest as-sumpte no ha aparegut a cap ordre del dia. El retard podria estar en el mateix sentit de l’acord que no va ser unànim entre els grups polítics tractats, i que tam-poc satisfà la demanda la plataforma.

LABORAL REDACCIÓ

L’Audiència revoca l’ERO demanat per TradisaL’Audiencia Nacional es-panyola va anular el passat mes de juliol l’acomiada-ment de 23 treballadors de Tradisa, empresa de transport radicada al Prat, en entendre que va frenar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per tor-nar-lo a posar en marxa, una vegada entrés en vigor la nova reforma laboral que incideix en facilitar i abara-

tir l’acomiadament. Per la seva banda, UGT i CCOO van presentar recurs a l’AN per un altre ERO que afec-ta una altra empresa amb presència al Prat, Tranpor-tes Ochoa. Aquesta empre-sa de paqueteria va entrar a concurs de creditors el passat 27 de juny i aquest mes ha tancat les delegaci-ons de Barberà del Vallès i Cornellà.

El Prat disposa de dues infraestructures per a la gestió de l’aigua de

tota l’Àrea Metropolitana que comprèn uns 2 milions d’habitants.

Una d’elles és una de-puradora de tractament biològic, de nutrients i ter-ciari, amb una planta de regeneració d’aigua que ocupa unes 41 hectàrees. Va tenir un cost de 240 mi-lions d’euros i pot arribar a tractar uns 420.000 m³/dia. Segons les dades de l’AMB en l’any 2006 es van tractar només 285.681 m³/dia, quantitat que suposa el 68% de la capacitat total de la infraestructura. L’any 2007 es va reduir encara un 4,6% la quantitat de m3

d’aigua tractats, passant a 272.633 m³/dia.

L’altre infraestructura és la dessalinitzadora, que té una capacitat de tractar 200.000 m³/any i va tenir un cost de 220 milions, i té

una vida útil d’uns 15 anys. La seva funció és garan-tir de manera permanent l’abastiment del 17% de l’aigua potable de la Regió Metropolitana.

La realitat, però, sembla ser una altra. Ja des de la seva inaguració aquesta dessaladora, propietat d’Ai-gües Ter Llobregat, ha tre-ballat a un ritme reduït del 10% de la seva capacitat, sobretot dirigit a mantenir els circuïts de la instal·lació en condicions adequades. Abastir la xarxa d’aigua amb aquest recurs encari-ria els costos que s’estimen en 0,32 €/m³ a 0,60 €/m³.

L’octubre de 2011 va ser quan aquesta planta va te-nir el seu màxim punt d’ac-tivitat, un 20%, al disminu-ir la conca Ter-LLobregat per sota del 80% tal i com marcava el protocol, que va ser revisat a continuació rebaixant el llindar d’in-crement de funcionament

de la dessaladora a quan la conca Ter-LLobregat està a un 70%, fet que l’ACA en aquell moment, va atribuir a la variació dels hàbits de consum i a motius econò-mics deguts a la crisi.

L’impacte mediambien-tal d’aquesta instal·lació no va ser menyspreable i dins les mesures de correcció es contemplava la implanta-ció d’una xarxa de piezò-metres que permetien co-nèixer el nivell freàtic i fer un seguiment de la possible intrusió marina l’aqüífer. Aquestes dades, que s’ana-ven publicant anualment

al web de l’agència catala-na de l’aigua, no apareixen registrades des del 2010. Tampoc hi ha dades més enllà de la depuradora del Prat a la web del Ministeri d’Agricultura.

Aquestes dues instal-lacions estan envoltades de misteris, ja que tot i ser considerades unes de les millors intal·lacions a nivell europeu, no se sap quin és el seu rendiment en vers la seva inversió ni s’han quantifi cat les millores des de la seva instal·lació en la millora de qualitat del freà-tic que anunciaven.

REDACCIÓ

La dessaladora treballa a un 10% de capacitat des de la seva inauguració

INFRAESTRUCTURES

El passat 6 de setembre, Joaquim Balsera, president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, alertava que els 10 milions que la Generalitat deu al Consell fa perillar les beques de menjador i el tranport es-colar a la comarca.

Es torna a repetir la situa-ció de març, on ja demana-

ven el pagament d’aquest deute, però aquest cop la situació s’agreuja degut a l’enorme deute acumulat, i per les dures conseqüèn-cies de la crisi, que fa que moltes families mirin de garantir l’àpat dels infants.

Les associacions de pa-res majoritàries a l’escola pública i concertada, Ce-

apa i Concapa, han dema-nat al Govern un «fons ur-gent» per a la creació d’un gran banc de llibres de text i més ajudes de menjador. Denuncien que les ajudes públiques al menjador s’han reduït en els últims dos anys entre un 20% i un 50% de mitjana a tot l’es-tat.

REDACCIÓ

El deute acumulat posa en perill els ajuts a menjadors escolars

SOCIETAT

Els escolars encara no tenen adjudicades les beques de menjador. Arxiu

Abastir la xarxa d’aigua amb aquest recurs doblaria el cost per metre cúbic servit per ATLL

L’impacte mediambiental de la dessalinitzadora no va ser menyspreable

setembre de 2012 la Riuada 3

ACTUALITAT www.lariuada.cat

L’Observatori socioe-conòmic del Centre de Promoció Econò-

mica de l’ajuntament del Prat ha publicat un infor-me que recopila les dades més rellevants de l’entorn laboral i econòmic munici-pal del 2011.

Els seus resultats no són cap novetat. Es posa de manifest una situació prou coneguda: després de cinc anys de crisi, el panorama laboral al Prat continua sent negatiu. La massiva destrucció de llocs de fei-na en la construcció, que després es va generalitzar a tots els sectors, van donar lloc a unes elevades taxes d’atur. I han persistit du-rant el 2011. La taxa d’atur registrat ha estat del 16,1%, amb 5.502 persones atura-des, 289 més que el 2010.

La caiguda del 5,7% de la contractació il·lustra tam-bé aquesta tendència. I la precarietat ha augmentat: si el 2006, el 82% dels con-

tractes que es van fer eren temporals, el 2011 van ser-ne el 88%

Sense indicis de recupe-ració, l’atur s’està conver-

tint en estructural. Un dels problemes més greus és el grup de persones majors de 45 anys, perquè les em-preses són més reticents a

contractar-les i pateixen un atur de llarga durada. El col·lectiu de joves, però, és el que ha estat més per-judicat per la davallada de les contractacions. D’altra banda, les dones segueixen patint una taxa d’atur més alta.

Enguany, la situació la-boral s’està agreujant. Se-gons dades recollides a l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, de les quals es nodreix la Diagnosi soci-oeconòmica, el mes de ju-liol, la taxa d’atur al Prat va assolir el 16,7%, amb 5.708 persones aturades.

La Diagnosi constata una manca de dinamis-me del teixit productiu del Prat, que ocupa unes 40.000 persones. El 2011 s’han registrat 137 activi-tats noves –98 a la zona

urbana–, majoritàriament del sector serveis, i n’han cessat 133, de la indústria i la construcció. Els sectors més rellevants de l’econo-mia del municipi són el co-merç a l’engròs i al detall, el transport i la logística i les activitats de la indús-tria manufacturera. El co-merç, seguit dels serveis a les persones i l’hostaleria, han estat les activitats més dinàmiques. Però el teixit empresarial no presenta, en general, símptomes de reactivació.

L’Observatori socioeco-nòmic ha estat publicant el seguiment estadístic de l’activitat econòmica des del 2008. En els darrers tres anys, el Prat ha perdut 1.400 llocs de feina, especi-alment als polígons indus-trials i a l’aeroport.

REDACCIÓ

La Diagnosi socioeconòmica del Prat de Llobregat mostra els efectes de la crisi

ECONOMIA

Tot i que els resultats no són cap novetat, l’estudi constata l’aturada econòmica

MEDI AMBIENT

Després de mesos de nego-ciacions entre els governs català i madrileny i Las Vegas Sands, s’ha donat a conèixer que la ubica-ció triada per a EuroVegas serà Madrid. La reacció de la Generalitat ha estat la presentació d’un projecte alternatiu, bastant avan-çat, d’inversió basada en el turisme i l’oci: Barcelona World, a Vila-seca, que en principi comptaria amb l’aportació de terrenys de ‘la Caixa’ i el fi nançament

de l’empresari immobiliari Enrique Bañuelos. Surten a la llum aspectes parcials de projectes que s’han anat desenvolupant en l’opaci-tat dels despatxos de l’Ad-ministració.

Més enllà de la disjunti-va Madrid-Barcelona que ha acaparat l’atenció dels mitjans, diversos punts foscos del projecte com les acusacions de corrupció, blanqueig de diner, les con-dicions exigides i les conse-qüències laborals, socials i mediambientals, han anat alimentant el rebuig social

d’una important franja de la població. La Plataforma Aturem EuroVegas, que s’ha encarregat de difondre ar-guments contraris a l’apos-ta del magnat nordameri-cà, ha valorat positivament la mobilització popular. Ha expressat, tanmateix, que cal continuar amb la llui-ta de la defensa del delta, que no compta amb la pro-tecció per impedir la seva degradació, i plantar cara tant a EuroVegas a Madrid i a Barcelona World, que considera un model igual-ment especulatiu.

REDACCIÓ

La defensa del delta es reforçaTot i l’augment de la mobilització popular, la plataforma Aturem Eurovegas aconsella no baixar la guàrdia

REPORTATGE ECONOMIA REDACCIÓ

S’estudia que la gestió de l’aigua passi a mans privadesL’òrgan de govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelo-na (AMB), de la qual forma part com a vicepresident l’alcalde del nostre munici-pi, Lluís Tejedor, ha adjudi-cat la gestió de l’aigua, que fi ns ara era un servei públic, a l’empresa SGAB-AGBAR.

El fet que un servei bàsic com es l’aigua passi de la gestió pública a la priva-da no és la primera vegada que succeeix, però els fets demostren que acostumen a comportar un increment de costos que repercuteix sobre l’usuari fi nal.

En aquest cas l’adjudi-cació ha estat de manera directa, procés no habitual per una concessió d’aques-

tes característiques, a una empresa de capital majori-tariament extranger com es la multinacional Suez En-vironement, empresa mare de SGAB-AGBAR.

Tot i l’afectació que supo-sa per la ciutadania, aquest procés no ha comptat amb la promoció de la lliure con-currencia, ni s’ha fomentat cap tipus de participació ciutadana.

Per altra banda, Àngel Si-mon Grimaldos, actual pre-sident executiu de l’empre-sa SGAB-AGBAR, ha estat fi ns la seva incoporació a dita empresa, el màxim res-ponsable de l’ens regulador que ara concerta aquesta operació.

Newco, antiga empresa gestora d’equipatges de la companyia aèria Spanair, va tancar portes el passat estiu després de fracassar l’intent de venda a un grup turc. L’acord el van facilitar l’interès de l’Administració a evitar el caos a l’aero-port en ple mes d’agost i la recol·locació dels més de 250 treballadors de la plan-tilla a d’altres empreses de handling que operen a l’aeroport del Prat.

La confl ictivitat laboral en aquest sector ha esde-vingut endèmica des que al 2006 a Iberia no se li va renovar la concessió.

L’acord per tancar Newco evita el caos a l’aeroport

LABORAL

L’ACTIVITAT ECONÒMICA AL PRAT

2011 Variació 2008-2011Empreses Treballadors Emp. Treb.

Polígons industrials 261 7.965 -17 -786Parcs de negocis 165 6.019 15 -273Aeroport 603 17.300 39 -503ZAL 36 2.538 6 221Prat Nord 19 746 -2 -20Zona Urbana 1.953 5.442 18 -48Parc Agrari 50 52 -3 -19Total 3.086 40.062 38 -1.428

4 la Riuada setembre de 2012 www.lariuada.cat

FESTA MAJOR 2012 Festes Majors al gust!Selecció de les activitats més destacades d’aquestes festes

La Riuada us ofereix, com cada any, un recull de les activi-tats que s’organitzen arreu del poble en el marc de les Festes Majors d’enguany.

Com tota tria, aquesta és una tria subjectiva, serà doncs altament provable que alguna de les vostres activitats prefe-rides no aparegui a la selecció. Unes activitats que enguany han notat el pes de la crisi, però que per altra banda ens fan plantejar quin volum de despesa dediquem a les Festes Ma-

jors (concerts, etcètera).Us convidem a què feu d’aquest recull d’activitats el vostre

full de ruta. Us convidem, però, sobretot a què gaudiu dels artistes pratencs, la nostra cultura popular i les nostres tra-dicions.

Submergiu-vos en la Festa Major, participeu de les activi-tats i si teniu una estoneta mireu de sortir a respirar... però ep! Només si teniu una estoneta! Bona Festa Major!

Art, música i espectaclesArt, música i espectaclesInfantil

La Cirquera(dv. 28, 23h; dg. 25, 20h; dl. 26, 11h; Plaça Pau Ca-sals) Circ i teatre al carrer per a totes les edats.

Gnawa Catalunya(dg. 30, 18h, Fondo d’en Pei-xo). Un projecte musical i cultural d’un grup de joves músics gnawis arrelats al Raval mostraran la seva mú-sica del Magrib amb arrels subsaharianes.

Chino & The Big Bet (dl. 31, a les 18h, Fondo d’en Peixo) Des de l’escena blues i swing de Barcelona fent un homantge al blues-man Robert Johnson.

Nit i concerts

Cercatasques Antifeixista(dv. 28, 21:30h, Plaça de la Vila). Per quart any consequ-tiu, el cercatasques antifei-xista recorrerà els carrers del Prat reivindicant, acompa-nyat d’una festiva xaranga, la desaparició del carrers amb noms franquistes del Prat.

Muyayo Rif(dv. 28, 24h, Xiringo de Fes-tes Populars i Alternatives). Grup de ritmes urbans com el punk i el reggae, amb un so propi i un directe contun-dent .

Santi Millán Live!(dg. 30, 20h, Teatre Mo-dern) L’humorista com-pleix un dels seus somnis d’infantesa: convertir-se en cantant famós. Un es-pectacle d’humor i músi-ca.

Conta-contes + vermut(ds. 29, 13h, Font del Gall) Els més petits podran gau-dir de fantàstiques histò-ries i pintar-se la cara, els més grans fer un bon ver-mut de dissabte.

Insershow(dv. 28, 1h, Xiringo de Festes Populars i Alternatives). Ver-sions dels clàssics populars del rock, punk i heavy. Festa garantida!

Festival de la diversió(ds. 29, 10-14h, Parc Nou) Els més petits de la casa s’ho podran passar més bé jugant i fent un munt d’activitats i tallers (pintu-ra, llavors, i moltes més).

setembre de 2012 la Riuada 5

FESTA MAJOR DE 2012 www.lariuada.cat

+ nit i concerts

Se atormenta una vecina(ds. 29, 2.30h, Renfe). Buscant l’essència de la festa el grup ens porta un espectacle frenètic amb molta interacció i compli-citat amb el públic.

Calaix de sastreCultura popularCultura popular

Trobada castellera (ds. 29, 18h, pl. de la Vila) Ben amunt, enguany, amb els Castellers de Cornellà, els Capgrossos de Mataró i el Minyons de Terrassa.

Picacrestes,Colla Dansaire del Prat(ds. 29, 17h, Plaça de la Vila). La colla consolida la ballada tradicional de Fes-ta Major. I treu al carrer la cultura popular del nostre poble, la catalana.

Pratifoc (ds. 29, 21h, sortida del Fon-do d’en Peixo). Ompliran de foc la nit de dissabte la Colla gran del Prat, Colla de Brui-xes del Nord de Sabadell, la Kabra de L’H, el ‘Pollo’ i dues bèsties convidades.

Dinar de Festa Major (ds. 29, 14h Font del Gall) Dinar popular, prèvia-ment vermut i activitats infantils.

Exposició i xerrada sobre el Delta (ds. 29, 19h, Xirin-go de Festes Populars i Al-ternatives) De la mà d’en José Garcia (Depana) es farà un repàs de les lluites i resistències per salvar el delta del Llobregat.

més informació a:

festespopularsdelprat.blogspot.com

www.elprat.cat

Envian’s les fotografi es de les Festes Majors a contacte@lariuada.catEnvian’s les fotografi es de les Festes Majors a contacte@lariuada.catEnvian’s les fotografi es de les Festes

Farem una selecció de les millors i les penjarem a la web!

Pirat’s Sound Sistema(ds. 29, 19h, Fondo d’en Pei-xo). Des del barri de Sants el grup ens porta el reggae i raga en català més festiu i revindicatiu. Ei Riquis del Prat, us hi esperem!

Mojinos Escozíos(ds. 29, 00h, Renfe). El grup barceloní de rock’n’roll ens ofereix un directe divertit i trepidant. Una bona opció per una nit de dissabte de festa major.

El cinema amateur del Prat (des del dj. 20, 19.30h, Prat (des del dj. 20, 19.30h, PratCèntric). Exposició que il·lustra la història de l’ac-tivitat cinematogràfi ca del Prat.

Las Buenas Noches(ds. 29, 22.30h, Fondo d’en Peixo). El grup sevillà rein-terpreta sons folk, blues rit-mes africans, klezmer o co-bles. El grup treballa amb llicències obertes i Creative Commons.

DJ Nu i PD Barbie(ds. 29, 22h, Xiringo Festes Populars i Alternatives). La reconeguda DJ pratenca Nu amb una sessió de la millor música rock i heavy i el gironí PD Barbie amb els clàssics de tralla i patxanga amenitzaran la nit de dis-sabte per a tots els gustos.

Mar endins (havaneres)(ds, 29, 22h, Jadins de Mon Racó). Al barri de la Barce-loneta podrem gaudir de les tradicionals havaneres, rom cremat i una rifa.

Mishima(dl. 31, 20h, Fondo d’en Pei-xo). Un dels grans grups de l’escena del pop en català presenta el seu nou treball «L’Amor feliç» (2012).

6 la Riuada setembre de 2012 www.lariuada.cat

OPINIÓ

la Riuada la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL:DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000 exemplars EDITA I DISTRIBUEIX:EDITA I DISTRIBUEIX: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)PUBLICITAT:PUBLICITAT: publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat www.lariuada.cat

la Riuada la Riuada la Riuada la Riuada

La tiraLa tira Xavi Blasi

veure per creureveure per creure

Les rebaixes han arribat a Les rebaixes han arribat a l’ensenyament públic. En l’ensenyament públic. En una nova demostració d’en-una nova demostració d’en-giny, el Govern ha llençat giny, el Govern ha llençat una revolucionària mesura una revolucionària mesura implantant el 2x1 a les aules implantant el 2x1 a les aules catalanes. Des d’ara tindrem catalanes. Des d’ara tindrem dues feines per un sou de dues feines per un sou de mestre! Sort que assemblea-mestre! Sort que assemblea-groga.info registra les conse-groga.info registra les conse-qüències. qüències.

Dos per un a Dos per un a l’escola públical’escola pública

cartes dels lectorscartes dels lectors

Montserrat FerrerMontserrat Ferrer

Viure en bici no és només Viure en bici no és només treure-la els diumenges treure-la els diumenges amb la família al delta, és amb la família al delta, és tota una � loso� a de vida. tota una � loso� a de vida. Sortir de casa, pujar-s´hi Sortir de casa, pujar-s´hi i comencar a pedalar per i comencar a pedalar per anar a comprar, a l’escola, a anar a comprar, a l’escola, a la feina, de festa, de vacan-la feina, de festa, de vacan-ces... és possible! ces... és possible!

El passat mes de juliol l’Ajuntament aprovà la l’Ajuntament aprovà la nova «Ordenança de cir-nova «Ordenança de cir-culació de vianants i de culació de vianants i de vehicles». Després d’una vehicles». Després d’una avorrida lectura de més de avorrida lectura de més de vuitanta pàgines plenes vuitanta pàgines plenes d’obvietats presents al codi d’obvietats presents al codi de circulació puc mostrar el de circulació puc mostrar el meu acord en la necessitat meu acord en la necessitat d’una certa regulació, so-d’una certa regulació, so-d’una certa regulació, so-bretot per incrementar la bretot per incrementar la seguetat i millorar la convi-seguetat i millorar la convi-vència. Tanmateix, no puc vència. Tanmateix, no puc deixar de banda el meu deixar de banda el meu profund cabreig ciclista per profund cabreig ciclista per diverses raons. diverses raons.

En primer lloc, per l’estafa de prohibir l’estacionament de prohibir l’estacionament de bicicletes al mobiliari de bicicletes al mobiliari urbà sota pena de multa i, urbà sota pena de multa i, al mateix temps, instal·lar al mateix temps, instal·lar els famosos Bicibox de pa-els famosos Bicibox de pa-gament. Per què he de pa-gament. Per què he de pa-gar? I si vaig a comprar el pa gar? I si vaig a comprar el pa o el diari, on la deixo? Em o el diari, on la deixo? Em sortirà a compte agafar-la sortirà a compte agafar-la si es converteix en un mitjà si es converteix en un mitjà de transport tant car? de transport tant car?

En segon lloc, per la sang

freda d’anomenar bicica-rrers a vies l’única carac-terística de les quals és un dibuix a l’asfalt. Res més. L’excusa perfecta per no fer realment el que cal: carrils bici de veritat! I � nalment, per la gran hipocresia dels «ecologistes de debò»: penjar-se la medalla de potenciar la mobilitat sos-tenible quan l’únic que fan és posar obstacles al seu ús quotidià.

No cal convèncer ningú per deixar el cotxe a casa, només aprendre d’estats veïns i aplicar idees que ens facilitin la vida. Més punts d’aparcament gratuït dispersos pel Prat i carrils bici de debò, sobretot en els grans eixos comercials com la Marina, el Remolar, com la Marina, el Remolar, l’avinguda Montserrat o el Frederic Soler. Tot això combinat amb una con-nexió segura i ben indicada del Prat amb els municipis veïns, inclosa Barcelona

Us imagineu com seria poder anar a la plaça Es-panya en bici? No és tan lluny, mon àvia cada matí feia el camí del Prat al Born. O a Viladecans, Gavà i Cas-telldefels per vies secun-dàries ben senyalitzades?

En unes ciutats pensades per als cotxes no és tan di-fícil aconseguir que hi ca-piguem totes, només cal voluntat real per fer-ho.

La vida en bici La vida en bici se’ns complicase’ns complica

l’apuntl’apuntFèlix LlopFèlix Llop

Entre els anys 36 i 39, durant Entre els anys 36 i 39, durant la Guerra civil, més enllà del la Guerra civil, més enllà del combat democràcia vs. fei-combat democràcia vs. fei-xisme, també es va produir xisme, també es va produir un altre amb una naturalesa un altre amb una naturalesa ben diferent, un con� icte que ben diferent, un con� icte que enfrontava classes socials di-enfrontava classes socials di-ferents i tres concepcions de ferents i tres concepcions de la societat i de la vida força la societat i de la vida força oposades, i � ns i tot antagò-oposades, i � ns i tot antagò-niques. El poble treballador niques. El poble treballador català prenia a les seves mans català prenia a les seves mans bona part de les fàbriques, bona part de les fàbriques, tallers i camps, per gestionar-tallers i camps, per gestionar-los ells mateixos, horitzontal-los ells mateixos, horitzontal-ment sense patrons o amos, ment sense patrons o amos, creant unes milícies populars creant unes milícies populars pròpies que van substituir en pròpies que van substituir en poc temps al dissolt exèrcit poc temps al dissolt exèrcit republicà espanyol. republicà espanyol. republicà espanyol. republicà espanyol. republicà espanyol.

Cantava Raimon temps enrere allò de «Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg... » i, sembla mentida, però 36 anys després, la cançó no ha perdut vigència. Què ha passat aquí? Per què no se’n parla d’aquests fets? Per què resulta tan incòmode a dre-tes i esquerres? La clau sem-bla estar en un dels punts més foscos dels anomenats «pactes de la Transició», i els acords en virtut dels quals es va assolir un pacte de silenci entre el govern i l’oposició antifranquista.

Durant aquells anys de trànsit des d’un règim feixis-ta � ns a una democràcia vi-gilada, l’oposició, que lluny dels despatxos era visible a peu de carrer, estava repre-sentada pels militants de sentada pels militants de sentada pels militants de sentada pels militants de

partits com el PCE o el PSUC, o de sindicats com CCOO. Aquest oposició militant es va moure en aquell context, condicionada a l’amenaça de quedar «fora del joc» en la futura legalitat democràtica que s’estava cuinant just en aquells precisos moments, si no accedien a acatar vo-luntàriament les regles mar-cades pels vencedors i els poders econòmics.

L’alternativa pel PCE en aquells moments era empas-sar-se els principis, o viure en la il·legalitat en una democrà-cia policial a l’estil de l’antiga República Federal Aleman-ya. A la ja mencionada am-nèsia històrica si van sumar l’exigència d’acatar explícita-ment la monarquia; o altres mesures com les renúncies mesures com les renúncies mesures com les renúncies

programàtiques en els seus estatuts a esmentar el «leni-nisme», «l’Internacionalisme proletari», o la «lluita pel de-rrocament del regim dels ca-pitalistes i els terratinents», etc.

Els acords també van te-nir la seva traducció a nivell sindical en els coneguts com «Pactes de la Moncloa», que van contribuir a paci� car el complicat panorama laboral d’aquells anys i incidir en la moderació salarial.

Democràcia? Sí! Però qui-na, una de delegada, repre-sentativa i liberal o una altra de directa, participativa i au-togestionària? 36 anys des-prés les plaques dedicades a personatges franquistes al Prat són la constatció visible de la desmemòria pactada.de la desmemòria pactada.de la desmemòria pactada.de la desmemòria pactada.

Jo vinc d’un Jo vinc d’un silenci molt llargsilenci molt llarg

setembre de 2012 la Riuada 7

XARXES www.lariuada.cat

El proper dissabte 20 d’oc-tubre a partir de les 10.45 sortirà des de la plaça de l’estació de tren una ruta que recorrerà a peu els diferents espais relacio-nats amb la història de l’anarquisme pratenc. La passejada gratuïta i ober-ta a tots els públics serà comentada pels histori-adors Jordi Ramos i Joan Montblanc, abarcant cro-nològicament el període de més preponderància d’aquest moviment a la població, entre els seus inicis a fi nals del s.XIX, quan es detecta la pre-

sència dels primers sindi-cats agraris impulsats per aquesta tendència, fi ns a la repressió franquista de la postguerra, que es va acarnissar especialment a nivell local sobre cente-nars de militants que van patir la presó, l’exili i la mort.

En aquesta segona edi-ció de la ruta anarquista a les explicacions histò-riques s’hi han sumat les obres de diversos artistes locals, comptant amb di-buixos de Xavier Mateo i muntatges fotogràfi cs de Xavier Esteban i Erika

Sánchez, basats en imat-ges de l’època; reculls i declamacions poètiques de Mariano Martínez i el disseny gràfi c de Xavier Iroz. Aquestes aportacions serviran per il·lustrar el recorregut, com també ho farà la web www.elpratlli-bertari.cat que preveuen estrenar en aquella ma-teixa data i on quedaran exposats tots els materials relacionats amb la ruta. Els actes conclouran amb un dinar popular al parc del Fondo d’en Peixo amb diverses activitats que s’allargaran fi ns a la tarda.

La ruta està organitzada per diferents col·lectius llibertaris d’àmbit local: Catarko, CNT-El Prat i la Distribuidora Mercat Ne-gre, i té els seus antece-dents a l’any 2006, quan es va fer per primera vegada en el marc de les jornades llibertàries realitzades al Casal «KOP-Alta Tensió» que commemoraven el 70è aniversari de la revo-lució de 1936.

CULTURA

Preparen una ruta històrica pels espais de l’anarquisme pratenc per a l’octubre

REDACCIÓ

Amb la decisió de Amb la decisió de ALas Vegas Sands de ALas Vegas Sands de Aportar Eurovegas a Aportar Eurovegas a AMadrid, es tanca una etapa en la defensa del territori. D’èxit, perquè el projecte no es farà al Baix Llobregat, i també per haver agluti-nat un ampli suport social. Tot plegat va motivar que la Plataforma Aturem Eu-rovegas –Salvem el Delta del Llobregat reformulés el concert gratuït multitudi-nari que la Plataforma tenia previst fer a Cornellà, i que comptava amb l’actuació de diferents grups de renom i un gran nombre de perso-nes i entitats voluntàries. Finalment, dissabte 15 de setembre va convocar una jornada reivindicativa per a commemorar la lluita que s’ha estat duent a terme, però també per a remarcar que cal continuar amb la defensa del Delta així com l’oposició a la construcció d’Eurovegas a Madrid i al-

tres projectes especulatius de caràcter similar.

La jornada s’inicià amb una marxa que va recórrer el Parc agrari i altres espais naturals del Delta. Cinc-centes persones, de totes les edats i procedents de municipis diversos, van sortir de Cornellà, Sant Boi

i El Prat, i es van aplegar a Can Comas, on van parlar membres d’Ecologistes en Acció i Unió de Pagesos. La caminada va fi nalitzar a la platja d’El Prat, on va tenir lloc un concert del Festival Esperanzah!. Va comptar amb les actuacions de l’an-dalusa Amparo Sánchez,

amb una aposta íntima i acústica, i els tarragonins Bongo Botrako, que amb la seva mescla de rumba, ska i punk van fer saltar al públic. La Plataforma Atu-rem Eurovegas va posar a la venda material reivindica-tiu i va sortejar cistelles de verdures del Parc Agrari.

REDACCIÓ

Passejada i concert a la platja per a celebrar la fugida d’Adelson

CULTURA

Un moment del concert de Bongo Batrako que va fer saltar el públic. E.I.

CULTURA REDACCIÓ

El Correllengua desembarca per primera vegada a l’octubre Diverses persones del Prat s’han organitzat per fer-hi arribar el Correllengua per primera vegada del 26 al 28 d’octubre. Es tracta d’una iniciativa de defensa de la llengua i la cultura ca-talanes que recorre tot de barris i viles d’arreu dels Països Catalans.

S’ha previst per diven-dres al vespre l’arribada de la fl ama de la llengua a la

Casa de Cultura i realitzar un debat sobre la situació del català al Prat. Per dis-sabte a la tarda diverses associacions de lleure pre-paren una gimcana per la llengua, i diumenge al matí serà el torn d’una cercavi-la de cultura popular que fi nalitzarà a la Plaça Pau Casals on hi haurà exposi-cions, jocs per la canalla, dansa i música.

CULTURA REDACCIÓ

Primer Campionat de Scrabble per InternetUn grup d’afi cionats al Scrabble del Prat ha tingut la iniciativa aquest estiu, aprofi tant la moda del joc Aparaulats, de fer un cam-pionat en català a internet per a mòbils, tauletes i Face-book. Essencialment és un joc basat en l’Scrabble amb petites variacions. Al cam-pionat s’hi van inscriure 41 jugadors, superant les pre-

visions dels organitzadors. El Club de Scrabble del Prat és el primer club d’organit-zar aquesta competició ba-sada en Aparaulats, amb la intenció d’atreure jugadors cap al món del Scrabble. Val a dir, que ja estan preparant una segona edició del cam-pionat i altres activitats a la xarxa relacionades amb el Scrabble.

+ INFO A: www.elpratllibertari.cat

SOCIETAT REDACCIÓ

Dotze infantes saharauis passen unes vacances en pauEl passat 12 de setembre van marxar els últims nens i nenes saharauis provi-nents dels camps de refugi-ats que, com cada any, han vingut a passar l’estiu al Prat en el marc del progra-ma Vacances en Pau.

És innegable que, a causa del context socioeconòmic actual, algunes famílies tenen més difi cultats per fer front a la despesa que suposa l’adopció tempo-ral dels infants, i del vincle econòmic que se’n deriva al llarg de l’any. Al Prat s’han donat de baixa dues famí-lies, passant de les 14 de l’any passat a 12. A la resta de Catalunya hi ha hagut una devallada signifi cativa, de 625 famílies adoptives

el 2011 a 510 aquest any. Aquest projecte està en marxa al nostre poble des de l’any 1995. L’entitat El Prat amb el Sàhara (anteri-orment anomenada ACAPS del Prat) n’ha estat la co-ordinadora des dels seus inicis, amb la implicació de l’Ajuntament del Prat, que participa en la logística de l’arribada i distribució de tots els infants saharauis a Catalunya.

Mentrestant, als camps de refugiats, les últimes de-cisions de retirar-ne els co-operants espanyols i l’asfi -xia fi nancera a la que estan sotmeses les ONG’s agreu-gen la situació d’un poble que subsisteix gràcies a la solidaritat d’altres pobles.

8 la Riuada setembre de 2012 www.lariuada.cat

XARXES

.com/onanuit

@onanuit

onanuit

centricgastrobar.comonanuit.com

.com/centricgastrobar

@centricgastro

centricgastrobar

restaurant

—Com ha engegat aquest curs 2012-2013 amb les re-tallades a les escoles?—Doncs en el meu insti-tut concretament som tres companys menys, i a tot arreu les classes plenes a vessar. La reducció de pro-fessorat és molt greu. Si disposes de menys plan-tilla no pots atendre de la mateixa manera els nanos, sobretot aquells que tenen més necessitats educatives. S’ha passat de 30 a 35 alum-nes per aula a secundària i de 25 a 28 a infantil. És un augment que pot no sem-blar res, però és important, perquè l’atenció en una classe l’has de dividir entre els alumnes que tens. —Entre les mesures de-nunciades hi ha la manca de substitucions.—Efectivament, tu tens un company que està malalt i fi ns als 15 dies no ve ningú a substituir-lo. Llavors el mestre que està de guàrdia ho ha de fer encara que no en sàpiga d’aquella matè-ria. A més a més, als mes-tres substituts només els paguen les hores lectives i no les hores de reunió entre el professorat o d’avaluació de l’alumnat. —La consellera Rigau diu que les retallades vénen de Madrid, que ells les han de complir. Hi està d’acord?—Doncs hi ha comunitats com Andalusia o Navarra que s’han negat a aplicar-les. Jo crec que el govern català està encantat, per-què bàsicament la fi losofi a de fons és la mateixa, és el desprestigi de l’escola pú-blica i la voluntat de priva-tització dels serveis. —La qualitat de l’educació pública a Catalunya se’n ressent?—És absurd negar-ho. La

qualitat no està sempre re-lacionada amb els recursos, però els recursos són fona-mentals. El que passa és que juguen molt amb el fet que els resultats en l’educa-ció no es veuen a curt ter-mini, sinó que es noten al cap de 20 o 25 anys. El que està passant ara es notarà d’aquí a un temps. —Ens juguem, doncs, el futur de les properes gene-racions?—Sens dubte. Però és un procés que no s’inicia ara amb la crisi. Si volem en-tendre el que està passant ara al món de l’educació

i de la sanitat hem de re-muntar-nos a l’any 2001, als acords de l’Organitza-ció Mundial del Comerç, a Doha. Allà s’acorda que cal liberalitzar els serveis. Això vol dir que s’han de privatitzar. Clar, això no es fa d’avui per demà. És un procés molt lent en el qual hi entren molts factors. En primer lloc, el desprestigi de l’educació pública. Ahir llegia que el ministre Wert sortia a Vanity Fair dient que el sistema educatiu es-panyol és mediocre. S’uti-litzen els resultats de les proves PISA, per exemple, per treure’n només les parts més negatives als mitjans de comunicació. Però l’in-forme PISA també mostra que el sistema educatiu espanyol és encara un dels que garanteix més equitat, i això no es diu.—La pujada de taxes a la universitat també forma part d’aquesta privatitza-ció?

—Evidentment. Ara, a més, tenim la gran desgràcia que els governs de dretes, tant a Catalunya com a l’Estat es-panyol, pretenen tornar a una escola competitiva que vol arraconar els alumnes que fracassen. Però quan l’escola fracassa és quan no garanteix la igualtat d’opor-tunitats.—Mentre retallen les apor-tacions a l’escola pública, han incrementat les sub-vencions a la concertada.—Hi ha subvencions a esco-les de l’OPUS, a escoles que segreguen, i subvencionar-les és, de moment, il·legal. L’existència de la doble xar-xa, pública i concertada, és un fet estructural gravíssim perquè esbiaixa el sistema educatiu. Tothom parla de l’educació a Finlàndia, però allà no hi ha escola privada. Si tu has de portar el teu fi ll a l’escola del teu barri, ja et preocuparàs que funcioni i que tingui un bon nivell. Penso que, si no aconse-

guim capgirar la tendència actual, d’aquí a uns anys ens podríem trobar que l’escola pública sigui no-més per a gent sense recur-sos, almenys a Barcelona i a l’àrea metropolitana.—Com cal afrontar aques-ta situació?—Les protestes contra aquestes mesures no pas-sen només pel professorat. Tothom s’ha de plantar, perquè l’educació no és no-més una cosa que afecta als alumnes i les seves famíli-es, sinó a tota la societat. És fonamental tenir recursos, però també recuperar el prestigi de l’escola pública. Als anys 80, les classes mit-janes d’aquest país porta-ven els seus fi lls a la pública i era més assembleària que mai. Si comencen a des-confi ar-ne és perquè s’ha fet un treball sistemàtic de desprestigi des de molts punts de poder perquè això passi, no perquè no funci-oni bé.

REDACCIÓ

«S’està fent un treball sistemàtic de desprestigi de l’escola pública»Francesc Cazorla | Més de trenta anys dedicats a l’ensenyament

ENTREVISTA

Cazorla dóna classes d’anglès a l’Institut Estany de la Ricarda. E.I.

L’escola fracassa quan no és capaç de garantir la igualtat d’oportunitats entre la població»

Amb vocació de servei públic

La seva llarga trajectòria com a mestre l’ha fet viure de ben a prop la realitat de l’educació a Catalunya. Ha passat per l’escola concertada, però sobretot s’ha dedicat a transmetre el seu coneixement a les aules de l’escola pública. Va ser director durant set anys de l’Institut Doctor Trueta i ara és professor d’anglès a l’Estany de la Ricarda.

LLEGIU L’ENTREVISTA A: www.lariuada.cat

contrapuntcontrapunt

Dues lliçons Dues lliçons d’estiud’estiuAterratges forçososAterratges forçososAlguns mitjans han publicat Alguns mitjans han publicat que l’aeroport del Prat ha su-que l’aeroport del Prat ha su-perat Barajas en número de perat Barajas en número de passatgers... ja guanyem al passatgers... ja guanyem al Madrid � ns i tot en aeronàu-Madrid � ns i tot en aeronàu-tica, i sense Messi. I té mèrit tica, i sense Messi. I té mèrit amb Spanair desapareguda amb Spanair desapareguda i amb el fet que a l’aeroport i amb el fet que a l’aeroport hi treballen moltes menys hi treballen moltes menys persones de les que les insti-persones de les que les insti-tucions van predir quan s’in-tucions van predir quan s’in-augurava la � amant T-1. Van augurava la � amant T-1. Van dir uns 40.000 ... no us sona dir uns 40.000 ... no us sona al conte d’Eurovegas? Total, al conte d’Eurovegas? Total, més avions, menys treballa-més avions, menys treballa-dors i aterratges d’emergèn-dors i aterratges d’emergèn-cia de Ryanair. Tot plegat fa cia de Ryanair. Tot plegat fa ensumar precarietat. I sense ensumar precarietat. I sense oblidar que aquests avions oblidar que aquests avions sense combustible i amb ca-sense combustible i amb ca-bines despressuritzades vo-bines despressuritzades vo-len ben a prop dels nostres len ben a prop dels nostres edi� cis us diem: pratencs, ja edi� cis us diem: pratencs, ja triguem en construir un bon triguem en construir un bon refugi antiaeri.refugi antiaeri.PàtriesPàtriesL’estiu ha estat mogut en L’estiu ha estat mogut en quant a patriotisme. Al juny, quant a patriotisme. Al juny, es destapava el pot de les es destapava el pot de les essències amb l’Eurocopa essències amb l’Eurocopa de futbol. Els estats d’Europa de futbol. Els estats d’Europa han passat d’esbatussar-se han passat d’esbatussar-se en camps de batalla a fer-ho en camps de batalla a fer-ho en estadis plens de públic. en estadis plens de públic. Una manera civilitzada i pa-Una manera civilitzada i pa-trocinada per Master Card trocinada per Master Card de descarregar adrenalina de descarregar adrenalina mentre és el tercer món qui mentre és el tercer món qui pateix la guerra de veritat. pateix la guerra de veritat. La victòria espanyola a l’Eu-La victòria espanyola a l’Eu-rocopa provocava un allau rocopa provocava un allau patriòtic als balcons del Prat: patriòtic als balcons del Prat: banderes d’Espanya consti-banderes d’Espanya consti-tucionals, amb escut, sense tucionals, amb escut, sense escut o amb un animal que escut o amb un animal que està fent oblidar l’àliga fran-està fent oblidar l’àliga fran-quista amb la col·laboració quista amb la col·laboració dels «tot a cent» regentats dels «tot a cent» regentats per xinesos: «er toro de Eh-per xinesos: «er toro de Eh-paña». Però oh! sorpresa, els paña». Però oh! sorpresa, els pratencs som variats de co-pratencs som variats de co-llons, arriba la Diada, Artur llons, arriba la Diada, Artur Mas es converteix (de mo-Mas es converteix (de mo-ment) en independentista ment) en independentista i ara veiem moltes senyeres i ara veiem moltes senyeres i sobretot estelades. Massa i sobretot estelades. Massa testosterona desapro� tada testosterona desapro� tada sota l’ombra de les tisores sota l’ombra de les tisores merkelianes que s’apropen merkelianes que s’apropen tant als uns com als altres?tant als uns com als altres?