LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS

EUROPEES

La vaga, de Koehler 1886

Índex

1- Introducció2- L’ augment demogràfic3- L ’ expansió agrícola4- L’ era del maquinisme

4.1- les màquines, el vapor i les fàbriques4.2- La indústria tèxtil4.3- El carbó i el ferro: la siderúrgia

5- La revolució dels transports5.1- El ferrocarril i el vaixell de vapor5.2- L’ increment del comerç

6- El capitalisme industrial6.1- el liberalisme i el capitalisme6.2- els bancs i les finances6.3- l’ expansió del capitalisme industrial

7- La segona fase de la industrialització7.1- Les noves fonts d’ energia i les noves

indústries7.2- la nova forma d’ organització industrial

8- La nova societat industrial: burgesia i obrers9- El moviment obrer

9.1- les primeres associacions obreres9.2- el socialisme utòpic9.3- el marxisme i el socialisme9.4- l’ anarquisme9.5- l’ internacionalisme

10- Webs d’ interès

1.

2. L’augment 2. L’augment demogràficdemogràfic

Revolució demogràfica

CAUSES

• producció d’aliments i variació (comerç triangular)

• Millores higièniques i de la medicina (clavegueram, primeres vacunes, recollida d’ escombreries…)

•Població millor alimentada era més resisitent a les malalties. •Les grans pestes i epidèmies van anar desapareixent.

CONSEQÜÈNCIES: •disminució mortalitat•manteniment natalitat o un lleuger creixement•creixement de l’ esperança de vida(38 anys a la darreria del segle XVIII a 50 anys a la darreria del segle XIX

1750 140 milions hab.1850 EUROPA 266 milios

Procés de creixement de la població europea des de mitjan segle XVIII

Anglaterra

3. L’ expansió agrícola3. L’ expansió agrícola Revolució agrícola POBLACIÓ augment de la demanda d’aliments alça de

preus

estímul per als propietaris a millorar la producció

•Privatització del sòl (Liberalisme econòmic) Fi a l’ antic sistema senyorial de propietat de la terra La propietat privada, es pot comprar i vendre i realitzar les transformacions que es desitgin. Els camps es cerquen (enclosures) i les parcel·les es reorganitzen .

•Aplicació de nous mètodesi tècniques de conreu

a) Supressió del guaret SISTEMA NORFOLK plantes farratgeres - ramats

b) Mecanització del camp: segadores, sembradores, màquines de batre…

c) Introducció de nous conreus: blat de moro i patata d) Expansió ramadera

La població va disposar d’ una dieta més rica i variada, que es va veure afavorida també per la revolució en els transport

segadora

sembradora

Màquina de batre

El sistema Norfolk permetia no deixar cap porció de terra en repòs i obtenir herbes per alimentar el ramat

CONSEQÜÈNCIES:•Augment productivitat.•Beneficis finançar la naixent INDÚSTRIA. •Mà d’ obra que es va veure obligada a emigrar cap a les ciutats a treballar a les FÀBRIQUES.

4. L’ Era del maquinisme4. L’ Era del maquinismeLes màquines, el vapor i les fàbriquesMàquines van anar substituint el treball manual artesanal

Avenç + PRODUCTIVITAT abaratiment BENEFICIS Tècnic COSTOS

1r força humana 2n energia hidràulicaNovetat: màquina de vapor (James Watt, 1769) carbó com a combustible

s’abandonen energies tradicionals

La mecanització + noves fonts d’energia → sistema fabril

1- A la caldera, la calor transforma l’ aigua en vapor2- El vapor penetra al cilindre3- El pistó puja i empeny el balancí4- el vapor es refreda al condensador i fa retrocedir el pistó

Moviment altern linial ascendent i

descendent

Condensador per separat evitava la pèrdua d’energia

El sistema fabril consisteix en la concentració dels obrers i les màquines en grans edificis industrials: les fàbriques. Divisió del treball: cada obrer s’ especialitza en una part de la cadena de producció.Burgès: Propietari de l’ edifici, les màquines i el que es produeix. Obrer: proletari que disposa de la seva força de treball, la ven a canvi d’ un sou o salari.

4.2 La indústria tèxtil

A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó, per això es considera un dels motors de la industrialització. El govern va limitar les importacions de teixits i va estimular la producció interior, el sector de la llana es va ressentir. Innovacions: a)llançadora volant (1733), que va augmentar la velocitat del procés del teixit. b) noves màquines de filar: Water Frame, Jenny, Mule... Que van incrementar la producció de filc)teler mecànic (1785): va completar el procés de mecanització textil

4.3 El carbó i el ferro: la siderúrgia

1r : Producció ferro en quantitats petites. Els forns funcionaven amb carbó vegetal que té un poder calorífic escàs i costa fondre el metall. 2n: 1732 l’ invent de Darby permet ús del carbó de coc d’ una gran potència calorífica3r: Bessemer al 1855 dissenya el convertidor per transformar el ferro en acer

El sector va anar incrementant la producció gràcies a la demanda de ferro per eines agrícoles, màquines i ferrocarrils. Els processos es van anar perfeccionat i ampliant: eliminació d’ escòries, làmines, …

La principal font d’ energia de la 1ª R.I: CARBÓ vapor i produir ferro

Convertidors de Bessemer als “ altos Hornos de Vizcaya “. Foto d’ abans de 1909

5. Revolució dels transports5. Revolució dels transports

5.1 El ferrocarril i el vaixell de vapor

Millora en les vies de comunicació tradicionals (camins, navegació fluvial…)Aparició ferrocarril:

– origen: ús en mines. Vagonetes sobre rails i rodes amb pestanyes per no descarrilar tirades per cavalls.

– 1803 R. Trevithick construí la primera locomotora. – 1829: locomotora Stephenson → ferrocarril amb màquina de

vapor (passatgers)– 1830: 1ª línia passatgers (Manchester – Liverpool)– 1848: 1er ferrocarril a Espanya: Barcelona - Mataró

L’ increment de la producció agrària i industrial no tenia sentit si no era possible fer arribar les mercaderies a la població, no només la local, també la llunyana. Una sèrie d’ innovacions van revolucionar els transports i van permetre l’ augment del comerç.

http://www.kalipedia.com/tecnologia/tema/funciona-locomotora-vapor.html?x1=20070822klpingtcn_65.Kes

CONSEQÜÈNCIES

A- estímul per a la pròpia industrialització (siderúrgia). B- els trajectes es van escurçar, facilitant la mobilitat de persones i mercaderies.C- va augmentar la seguretat en els viatges.D- capacitat de càrrega major abaratir el transport de mercaderies.

El viatge en diligència de Liverpool a Manchester durava unes 4 hores. Hi havia 29 diligències diàries de línia regular que podien transportar unes 688 persones al dia. Amb el ferrocarril, el viatge durava prop de dues hores, transportava diàriament 1070 passatgers, en un viatger més barat, còmode, segur i agradable. En pocs mesos les diligències van deixar d’ existir

La màquina de vapor es va aplicar al transport marítim i fluvial i els vaixells de vapor, construïts en ferro, van substituir els de vela, perquè permetien transportar més mercaderies i persones a una velocitat més gran.

El primer vapor , dissenyat per Robert Fulton, data de 1807 (EEUU).

5.2 Increment del comerç

La Revolució Industria economia de Mercat (venda a mercats cada cop més amplis)

•Augment de la producció•Creixement de la població•Millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.

•La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del comerç interior. Es van ampliar els mercats locals i es va anar consolidant un mercat nacional.

•El comerç exterior també es va incrementar considerablement a mitjan segle XIX.

Pel que fa a la política comercial, es van defensar dues teories contraposades:

Lliurecanvisme: política econòmica que permet la lliure circulació de mercaderies, es suprimeixen les traves. Es defensa que la llibertat de comerç entre països fomenta el creixement econòmic.

Proteccionisme: Política econòmica que defensar la indústria nacional, aplicant a les importacions aranzels (impostos) per tal d’ incrementar el seu preu i fer-les menys competitives. Aquesta postura s’ observa a països com Espanya, amb poca capacitat per competir amb els productes anglesos.

La Revolució Industrial

a) El capitalisme com a model econòmicb) El liberalisme com a doctrina política que el sosteniaDes de Gran Bretanya Europa, EEUU i Japó.

El liberalisme econòmic (ADAM SMITH):-L’interès personal, la lliure iniciativa i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.-Els diferents interessos s’equilibren al mercat gràcies al jocde l’oferta i la demanda.-L’Estat s’ha de mantenir al marge del funcionament de l’economia. S’ha d’imposar el lliurecanvisme (Estat liberal)

4. El capitalisme industrial4. El capitalisme industrial

El capitalisme industrial:•Mitjans de producció (fàbriques, maquinària i estocs) són propietat privada d’un grup reduït.•la burgesia•treballadors, els obrers, sense propietat, •treballen a canvi d’ un salari.

Problemes: L’ augment constant de la producció sense tenir en compte la demanda comporta

•la fallida d’ empreses•l’acumulació d’ estocs•l’acomiadament d’ obrers

Crisis periòdiques

6.2 Els bancs i les finances

Bancs: entitats intermeiàriaentre els estalviadors i els empresaris.

- deixaven capital (diners) a les empreses Préstecs

- actuaven com a inversors directes (compra accions)- faciliten pagaments: xecs i lletres de canviSOCIETATS ANÒNIMES

És una societat mercantil de tipus capitalista en la qual els socis posen recursos en comú per desenvolupar una activitat de tipus empresarial amb l’objectiu d’aconseguir uns guanys. El capital social (conjunt d’aportacions que han de fer els socis) està dividit en accions que representen la part de l’empresa que té cadascun dels socis. Els vots de cada soci depenen directament del nombre d’accions que tenen.

•el capital que es necessita és dividit en parts o accions•les accions poden ser comprades o venudes en la borsa de valors

6.3 L’ expansió del capitalisme industrial

•Ppi. S. XIX la industrialització es va estendre per França i Bèlgica

•Entre el 1850 i el 1870: Rússia, Alemanya, els EUA i Japó

• fort ús de la tecnologia i capital exterior• gran concentració d’empreses• importància dels bancs• intervenció Estat

•Al sud Europa van coexistir regions industrialitzades amb zones essencialment rurals.

•Europa oriental: es va mantenir al marge de la industrialització fins entrat el s. XX

5. Segona fase de la industrialització (2ª ½ s. XIX)5. Segona fase de la industrialització (2ª ½ s. XIX)

Noves potències industrials: Alemanya, Estats Units i Japó

Noves fonts d’energia ELECTRICITAT i PETROLI desbanquen el carbó

1.- Dinamo (generador elèctric, 1869) va permetre produir energia mecànica en energia elèctrica en centrals hidroelèctriques. 2.-L’ alternador i el transformador al 1897 van fer possible el seu trasllat.

S’APLICA:indústria (força motriu)transports : ferrocarril, tramviasistemes de comunicació : telèfon, telègraf, ràdiooci : fonògraf, cinematògrafil·luminació

Telègraf (Morse) 1838

Germans Lumière, inventors del cinematògraf al 1895

http://blocs.xtec.cat/origensdelcinema/cos-del-treball/tecnologia-cinematografica/el-cinematograf/

Fonògraf, 1877

Telèfon. Antonio Meucci. 1876

Bombeta. Edison. 1879

Planxa elèctrica. 1882

PETROLI (½ s.XIX, EUA)

S’APLICA:motor d’ explosió (1885) en va facilitar la utilització com a combustible per als automòbilsmotor dièsel a la navegació marítima va permetre augmentar la rapidesa i la capacitat dels vaixellL’ aviació va ser una altra de les grans innovacions possibles gràcies al petroli. Els germans Wright van fer el primer vol l’ any 1903

La metal·lúrgia va adquirir un gran impuls. Producció de nous metalls acer inoxidable aluminiLa indústria de l’ automòbil amb la invenció de Henry Ford (EUA, 1893) del cotxe utilitari

La indústria química alemanya: adobspesticides,productes químics (àcid sulfúric, dinamita, sosa, cautxu vulcanitzat…)tints i productes farmacèutics. Construcció: ciment armat primers gratacels

Home Insurance Building construido en 1885 por el arquitecto William Le Baron Jenney en Chicago con 42m de altura (10 plantas). Fue el primer edificio hecho con acero estructural.

Una nova organització industrialFabricació en sèrie (TAYLORISME) permet:

augment productivitat (estandaritzada i massiva)disminuir el temps empratreduir costos de fabricació.

Fabricar en cadena: divisió del procés de producció en tasques molt específiques utilitzant màquines de gran precisió. Cada obrer s’ especialitza en una part concreta del procésS’ eliminen els moviments inútils per rendibilitzar al màxim la mà d’ obra.

La fàbrica d’ automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar el model. El resultat va ser una producció estandarditzada i massiva de cotxes amb costos menors. El consum es va estendre a sectors més amplis de la població (reducció costos)

Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es van fer cada vegada més grans per evitar la competència

CÀRTEL: acords entre diferents empreses per tal d’ evitar la competència mútua. TRUST: fusió d’empreses per tal de crear un monopoli. HÒLDING: grup financer amb majoria d’accions d’un conjunt d’empreses o bancsMONOPOLI: dret exclusiu d’una empresa a comercialitzar un producte

pactes entre empreses:• fixar preus• establir àrees d’influència

La nova societat industrialSistema industrial: les diferències socials s’estableixen per la riquesa i no pel naixement com a l’ Antic Règim.

SOCIETAT ESTAMENTAL SOCIETAT DE CLASSES

Grup hegemònic → propietària de les indústries i els negocis i model a imitar. Sovint es barreja amb l’antiga noblesa

a) gran burgesia: banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques

b) burgesia mitjana: professionals liberals, funcionaris i comerciants.c) petita burgesia: empleats i botiguers

Nivell de vida alt: cases ricament decorades

servei domèsticmanera de vestir oci: salons, teatres, concerts…valors :virtut del treball i de l’estalvi, triomf personal

EL PROLETARIAT

-Mà d’obra fàbriques. -Treball a canvi d’un salari.- Grup més nombrós de la societat i el més desfavorit. - Cap legislació que fixés les condicions laborals, per això els salaris, els horaris i els descansos eren fixats arbitràriament pels empresaris.

•Salaris baixos. Dones i nens amb sous inferiors •Jornades laborals de 12 i 14 hores•No són indemnitzats en cas d’ acomiadament, baixa...•Els espais de treball no reunien les condicions higièniques necessàries: excés de soroll, manca de ventilació, fred a l’ hivern i calor a l’estiu, brutícia, manca de llum...•Els obrers mal alimentats i cansats eren molt vulnerables a les malalties.

A suburbis al voltant de les fàbriques

A barris residencials. Són cases luxoses amb espais enjardinats.

Les primeres associacions obreresLUDDISME: Forma de protesta basada en la destrucció i crema de màquines ja les consideraven les responsables dels salaris baixos i l’aturOPOSICIÓ al maquinisme.

Societat de Socors Mutus (o de resistència): organitzacions que per mitjà del pagament d’ una quota,

s’ encarregaven de socórrer les necessitats dels seus associats en cas de malaltia, accident, atur, mort…Actuaven com a societats de resistència.

Les associacions obreres eren prohibides.

7. El moviment obrer s.XIX, el proletariat va anar adquirint consciència de classe. Molts treballadors es van adonar que tenien problemes comuns i objectius propis. Això els va portar a organitzar-se per tal de defensar els seus interessos.

Al 1835 es va calar foc a la fàbrica Bonaplata, primera en utilitzar la força del carbó a Catalunya i Espanya.

•1825: Gran Bretanya es van derogar les lleis que prohibien les societats obreres i es van fundar els primers sindicats, que reunien obrers d’un mateix ram. Ex: Sindicat General de Filadors.

•1834: Great Trade Union → sindicat que agrupava obrers diferents oficis.ObjectiuS dels sindicats:- millorar les condicions de treball - defensa del dret d’associació- reducció jornada laboral- millores salarials- regulació treball infantil - utilització de la vaga com a arma de pressió

EL SINDICALISME

Socialisme utòpic

Una sèrie de pensadors van denunciar les desigualtats i les dures condicions de vida dels treballadors i van proposar nous models d’ organització social.

Nova organització de la societat sense explotació dels treballadors. Marxar de les ciutats industrials, que havien corromput els homes.Construcció de comunitats ideals, harmòniques, perfectes, on la comunitat estava per sobre de l’ individu, que treballaria en funció de les seves capacitats.

Distingeix entre els "productors" i els "ociosos", donant un valor suprem al treball. Gran defensor de l'intervencionisme de l'Estat per promoure el canvi, proposa abolir el dret d'herència i nacionalitzar els mitjans de producció.

El seu model de reforma social es basa en unes comunes anomenades falansteri, societats tancades d'unes 1600 persones que assumeixen totes les funcions socials

Li atribueix tot els mals que assoten la societat a la pressió de la competència, per la qual raó els dèbils són conduïts a la desgràcia. Exigia la igualtat de salaris, i la unió dels interessos personals per a assolir el bé comú . "tallers socials de treball", una combinació entre una societat cooperativa i un sindicat, on els treballadors a cada jornada unirien els seus esforços per al benefici comú.Pretenia substituir el sistema capitalista per un altre més just que evités

els problemes de la societat industrial. Els obrers havien d'unir-se per a crear una nova realitat europea basada en cooperatives que fossin més rendibles que les indústries: Cooperatives de producció i cooperatives de distribució.

La seva idea més important potser va ser la d'eliminar els diners juntament amb la propietat privada.

El seu ideal era una societat anàrquica sense poder polític, sinó lliures acords entre treballadors, que s'unirien en una confederació d’autogestió (preanarquisme)

El marxisme i el socialisme

Friedrich Engels

Karl Marx

½ s. XIX Marx i Engels van denunciar l’ explotació de la classe obrera. Calia destruir el model d’ estat capitalista i crear una nova societat a través d’ una revolució obrera.

El PROLETARIAT Revolució obrera (parlaments)

Nou estat (temporal) sense classes socials ni propietat privada.

Dictadura del proletariat. (fins aconseguir els objectius).

Societat comunista

Sense governSense forces

de l’ordre

Partits socialistes

(finals s. XIX)

Partiendo de la doctrina clásica, según la cual sólo el trabajo humano produce valor, Marx señaló la explotación del trabajador, patente en la extracción de la plusvalía, es decir, la parte del trabajo no pagada al obrero y apropiada por el capitalista, de donde surge la acumulación del capital. Denunciaba con ello la esencia injusta, ilegítima y violenta del sistema económico capitalista, en el que veía la base de la dominación de clase que ejercía la burguesía.

El capital, dijo: "Dudo que nadie haya escrito tanto sobre el dinero teniendo tan poco".

La base del seu pensament era la llibertat, per tant consideraven que qualsevol poder li era contrari. Rebutjaven la formació de partits polítics i participar en les eleccions.Només acceptaven la formació de sindicats (anarcosindicalisme) que lluitessin per millorar la vida dels obrers. La revolució hauria de sorgir espontàniament de les masses obreres i camperoles.Un mitjà seria la vaga general revolucionària. Destruir la societat capitalista i implantar-ne una altra sense cap autoritat ni Estat.Alguns grups anarquistes més radicals optaren per solucions violentes per aconseguir els seus fins, com atemptats terroristes, magnicidis...

L’ anarquismePensadors: Mihail Bakunin i KropotkinVolien , com els marxistes, acabar amb la propietat privada i les classes socials però per una altra via.

Mihail Bakunin

Kropotkin

El Liceu, a finals del segle XIX es convertí en l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós. A la vegada, l'anarquisme, que s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, veié en el Liceu un dels símbols de l'oligarquia dominant. Aquesta identificació afectà tràgicament la vida del teatre: el 7 de novembre de 1893, en la nit d'inauguració de la temporada 1893-1894 (s'hi representava Guillaume Tell, de Rossini), l'anarquista Santiago Salvador llençà dues bombes Orsini sobre la platea del teatre, de les quals només n'explotà una que causà una vintena de morts. Aquest fet commocionà la ciutat; el públic liceístic (i, en general, el dels teatres de la ciutat) va trigar a tornar a la normalitat i durant anys no es van utilitzar les butaques que ocupaven els morts per la bomba.

L’ internacionalisme

Primera Associació Internacional de Treballadors (AIT)

amb seu a Londres. Tant els marxistes com els anarquistes i sindicalistes defensaven la necessitat d’ unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme. (1864-1876), a iniciativa de Marx, es va crear

II Internacional (1889, París): Només partits socialistes. La II AIT va crear els símbols del moviment obrer: •himne La Internacional •festa de l’1 de Maig, Dia dels Treballadors. Entre els seus objectius principals estava aconseguir la jornada de 8 hores.

Marx davant els assistents a la I AIT

https://www.youtube.com/watch?v=7y06QqiPJUc

http://www.youtube.com/watch?v=WgPmDBCQfwE

https://www.youtube.com/watch?v=x6MXQqQXAxI

http://laflordelavida.net/2012/05/08/la-revolucion-industrial/

apunts

https://www.youtube.com/watch?v=8uV18yzAhR8

Daens

https://www.youtube.com/watch?v=XFs0LCnW-lM

Germinal

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/4esohistoria/quincena4/index_quincena4.htm

Apunts i activitats

http://joseluistrujillorodriguez.blogspot.com.es/2012/11/la-sociedad-de-clases-y-la-revolucion.html

Apunts

http://www.claseshistoria.com/revolucionindustrial/esquema.htm

Apunts i activitats

http://www.claseshistoria.com/movimientossociales/esquema.htm

Apunts i activitatshttp://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?temaClave=1196

Apunts i activitats