La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,
-
Upload
marcel-duran -
Category
Education
-
view
4.834 -
download
2
Transcript of La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
1. Les transformacions econòmiques del segle XIX. 1.1.Agricultura.1.2.Demografia.1.3.Indústria.1.4.Comerç.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
1. Les transformacions econòmiques del segle XIX.
Treballadors i cooperativistes en plena construcció d’un celler. Museu de Valls. Darrer terç del segle XIX.
L’era del capitalisme.
Canvis socials.
Canvis econòmics.
Canvis culturals.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
1.1. Agricultura.
Aquest conjunt de mesures s’anomenen
Reforma agrària liberal.
Durant el segle XIX els liberals progressistes van emprendre un conjunt de mesures que tenien per objectiu alliberar la terra de les traves de l’Antic Règim.
Objectius:
Consolidar la propietat privada.
Acabar amb la gran quantitat de terra amortitzada.
Incrementar la producció agrícola.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.2. Demografia.
Població
1800 (milions)
Població1900
(milions)
Augment 1800-1900 (%)
Taxa de mortalitat1900 (per mil)
Taxa de natalitat1900 (per mil)
Alemanya 24.5 50.6 106.5 22 36
Catalunya 0.9 1.9 111.1 23.2 27.6
Espanya 11.5 18.5 60.9 29 34
Gran Bretanya 10.9 37 239.4 18 29
Itàlia 17.2 32.5 89 24 33
Evolució demogràfica a Europa.
Font: G. Tortella: El desarrollo de la España contemporània, 1994. J.Nadal (dir): Història econòmica de la Catalunya contemporània, 1990.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria
Per què Espanya no es va industrialitzar plenament al segle XIX?
La posició geogràfica d’Espanya a l’extrem sud-occidental implicava costos de transport més elevats que els països industrialitzats.
L’escassa capacitat de compra de la immensa majoria de la població espanyola.
L’existència d’un deute públic a un interès alt va absorbir molt capital disponible que en unes altres circumstàncies hauria pogut ser invertit en
activitats productives.
Desfavorable dotació d’energia i de matèries primeres fonamentals per al desenvolupament industrial
(carbó pobre, i el ferro no era apte per a la producció d’acer).
Greu desestabilització política. Les guerres carlines i la inestabilitat fou permanent a Espanya.
Font: Llibre Història de Vicens Vives. Pàgina 116.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria.
La major mecanització del procés productiu.(Spinning-jenny i les Selfactines)
Reducció del cost del producte.
Reducció de preu. Ampliació de mercats.
• La Industrialització a Catalunya
Proteccionisme.Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.• Aranzel duaner: Tarifa oficial que estableix els drets que han de pagar alguns
productes determinats per poder ser importats.
Lliurecanvisme.Política econòmica que suprimeix les traves al comerç internacional i postula la lliure circulació de mercaderies.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria.
• Els Vapors
• La Industrialització a Catalunya
• Les Colònies industrials
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria.
• La Industrialització a Catalunya
Primera màquina de vapor- Bonaplata. Dedicada al tèxtil. 1833
Primera gran Societat anònima del tèxtil. L’Espanya Industrial. 1876
Primera instal·lació elèctrica a “La Maquinista”. 1875
Primera Central que produïa fluid elèctric. 1881
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria
Per què Catalunya es va industrialitzar plenament al segle XIX?
La posició geogràfica de Catalunya. Bona comunicació amb el sud de França. Port de Barcelona i entrada i sortida de
mercaderies i de persones. Més permeable a la influència i comunicació amb d’altres cultures.
El proteccionisme fou un factor fonamental per entendre l’escassa competitivitat de la Indústria catalana a l’exterior i
l’hegemonia a l’interior (Espanya).
L’existència d’una burgesia industrial molt poderosa i forta. Existent des de feia segles, amb important presència a les Colònies sud-americanes i sobretot a Cuba i Puerto Rico.
El caràcter emprenedor català fou un element clau. Alguns industrials catalans van arriscar capital i energia. El caràcter
obert i el fet de viatjar són elements claus per entendre la forta industrialització catalana.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.4. Comerç
Quins van ser els grans problemes del comerç interior?
• Lentitud en el procés d’industrialització.• Demanda escassa: no hi ha compradors. • Greus deficiències dels mitjans de transport.
Quins van ser els productes i els espais del Comerç exterior?
• Els productes que s’importen a finals del XIX són el cotó (sobretot americà) i el carbó (sobretot el gal·lès). I els productes que s’exporten són els minerals i els productes agraris. Escàs desenvolupament industrial.
• La pèrdua de les Colònies americanes va afavorir que cada vegada més les relacions comercials es van anar centrant cap Europa (sobretot França i la Gran Bretanya). I també cap a Cuba i Puerto Rico. Catalunya exportava vins i aiguardents a les Antilles.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
• La construcció del ferrocarril a Espanya.
Consolidació d’una estructura radial. Amb l’epicentre a Madrid. Les zones més industrialitzades i dinàmiques no estaven connectades.
L’amplada de via era més gran que les altres línies europees. Motivacions de tipus tècnic no polític.
Les companyies constructores van ser estrangeres. Eren lliures d’aranzels duaners. No es va produir demanda interior sobre el sector siderúrgic o de maquinària.
1.4. Comerç
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
2.Les transformacions socials del segle XIX. 2.1.La Societat Liberal.2.2. La nova societat espanyola. 2.2.1. Les classes altes. 2.2.2.Les classes mitjanes. 2.2.3.Les classes populars.2.3. Moviments obrers. 2.3.1.Socialistes. 2.3.2.Anarquistes.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.Les transformacions socials del segle XIX.
Sorgiment d’una societat de classes.
Les desigualtats i els enfrontaments socials van ser la característica més
importantObrerisme
Socialisme Utòpic MarxismeAnarquisme
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.1.La Societat Liberal.
Sorgiment d’una societat de classes.
Noblesa(Es van anul·lar els drets nobiliaris a no pagar impostos, a obtenir tributs i a
exercir com a jutges)
Clergat(La desamortització la va privar de moltes de les seves propietats)
-Va mantenir la seva importància econòmica i política.
-Es va poder integrar a l’estrat més alt de la nova burgesia.
-La jerarquia eclesiàstica (arquebisbes i bisbes) van continuar exercint una gran influència. Isabel II
va prendre com a consellers monjos i capellans.
-Durant la Restauració hi va haver un augment del nombre de clergues i
membres d’ordres religiosos.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.1.La Societat Liberal.
Sorgiment d’una societat de classes.
Inicis del segle XIX 1860
L’església espanyola tenia 150.000 membres al seu servei.
Amb la Legislació Liberal hi havia 42.700 eclesiàstics seculars i 19.000 dedicats al culte. Les
ordres regulars no arribaven a les 20.000 persones.
Total: 81.700.
Membres del Clergat.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.1.La Societat Liberal.
Sorgiment d’una societat de classes.
Burgesia Classe Treballadora o proletariatPosseeix la riquesa urbana, industrial o agrària. Procedent de
les propietats, de les rendes o capital o bé del treball.
Qui són?L’elit o alta burgesia: Són l’alta noblesa i persones que no
pertanyen a la noblesa.
Terratinents, homes de negocis, industrials, banquers, grans comerciants, propietaris d’immobles urbans, i alguns professionals
liberals (algun advocat, metge,...).
Burgesia urbana mitjana i petita: Grup força heterogeni.
Càrrecs de l’administració, funcionaris, comerciants i professionals liberals
(metges, advocats, professors)
Posseeixen un salari que havien rebut pel seu treball manual.
Qui són?
Petits artesans, servei domèstic, treballadors del comerç, pagesia pobre, els
jornalers i el proletariat.
Sorgiment de nous grups socials
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes. 2.2.2.Les classes mitjanes. 2.2.3.Les classes populars.
2.2.1. Les classes altes.Simbiosi entre l’antiga aristocràcia i els nous grups burgesos. Tenen el poder econòmic i el monopoli del poder polític.
Els grups burgesos. Vinculada als negocis, al comerç, la banca i el capital estranger
L’antiga Noblesa. L’alta noblesa no solament va conservar les terres sinó que en va adquirir de noves
Burgesia Industrial Catalana
Qui són?
Les famílies dedicades als negocis mercantils, industrials del cotó i del ferro, propietaris
de finques urbanes i la nova generació d’indians.
Família
Güell (Indústria tèxtil), Bonaplata (Indústria tèxtil), Muntadas
(Espanya Industrial) i/o Girona (fundador del Banc de Barcelona).
Zones
Barcelona, Maresme i Igualada.
OrganitzacionsFoment del Treball Nacional (1889).
Cambra de Comerç (1886).
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.2. La nova societat espanyola.
2.2.2.Les classes mitjanes.
Les classes mitjanes o petita burgesia. (Sorgeix de la franja intermèdia entre els poderosos i els assalariats. Representen un 5% de la població). Mirar quadre 126 i 129 de Vicens Vives.
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes. 2.2.3.Les classes populars.
Propietari de terres mitjanes.Comerciants.
Petits fabricants
Professions Liberals.Arquitectes, agents de la propietat, advocats, notaris,
metges, farmacèutics...
Funcionaris públics.Mestres, oficinistes, conserges...
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
Les classes populars. Representen un 90% de la població.
Mirar quadre pàg.130.
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
ArtesansElaboren les manufactures
Treballadors del servei.Treballadors de la neteja. De l’enllumenat
públic...
PagesiaDiferents condicions depenent de la regió
d’Espanya.Proletariat
Origen en el procés d’industrialització a Catalunya.
1760 1a ½ XIX
10.000 obrers 100.000 obrers
Jornades de 12h a 14h
6 dies sobre 7
Sou per dia treballat
Sense protecció social. No tenia dret a subsidi.
No hi podia haver cap acta d’indisciplina
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
Les dones en la societat del segle XIX.
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes. 2.2.3.Les classes populars.
Concepció tradicional. Subordinació a l’home.
“Interior a l’aire lliure” de Ramon Casas (1892).
Ley Moyano (1856) obligació d’anar a l’escola. L’ensenyament es realitzava per separat.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
Les dones en la societat del segle XIX.
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes. 2.2.3.Les classes populars.
Concepció tradicional. Subordinació a l’home.
Les dones obreresFins un 90% de les dones
obreres treballaven. Van participar en les
reivindicacions obreres.A la Indústria tèxtil catalana
les dones eres majoria.Algunes d’elles es van
sindicar (Tres Classes del Vapor).
La Nova Societat Espanyola.
Classes Mitjanes.5%
Classes Altes.5%
Classes Populars.
90%
Alta Noblesa
Grups Burgesos
Artesans
Proletariat
Pagesia
Serveis
Petita i mitjana Burgesia
Burgesia Industrial Catalana
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
2.3. Moviments obrers. 2.3.1.Socialistes. 2.3.2.Anarquistes.
“La càrrega” de Ramon Casas (1899). Museu de la Garrotxa. Olot.
“La teixidora o la nena obrera” de Gabriel Planella (1882).
Museu de Història de Catalunya.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
2.3. Moviments obrers. 2.3.1.Socialistes. 2.3.2.Anarquistes.
Les condicions laborals i econòmiques dels treballadors en el nou marc industrial i la manca de qualsevol tipus de protecció social, comporten l’aparició del moviment obrer.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes. 2.3.2.Anarquistes.
Luddisme. Ned Ludd (obrer britànic).
Cartisme People's Charter 1838(sufragi Universal masculí)
Crema del vapor a la fàbrica Bonaplata. Barcelona 1835.
Creació de Societat de Socors mutus. Societat de Protecció Mútua dels Teixidors
del Cotó de Barcelona.
Creació de noves Societats d’ajuda entre obrers. Cada obrer pagava una quota i així
assegurar-se una ajuda en cas d’atur o malaltia.
Revoltes agràries sobretot a Andalusia. Crema de collites, matança del bestiari.
Primeres vagues obreres a Catalunya.Vaga contra les selfactines a Catalunya
(1854).Primera Vaga General a Espanya 1855.
Les primeres formes de lluita (1830-1868).
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes. 2.3.2.Anarquistes.
Socialistes Utòpics
Quin és l’ideari dels Socialistes Utòpics?
1.Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme.
2.Denuncien l’individualisme i les desigualtats .
3.Busquen una societat justa i fraternal (rebutgen la competència i l’explotació).
4.Busquen la felicitat i el benestar general
5.Desconfien de la política i dels polítics.
Ètienne Cabet
”Voyage en Icarie” (1839)
Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d’un futur sistema social ‘‘perfecte’’, harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes. 2.3.2.Anarquistes.
Socialistes Utòpics
Quin és l’ideari dels Socialistes Utòpics?
1.Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme.
2.Denuncien l’individualisme i les desigualtats .
3.Busquen una societat justa i fraternal (rebutgen la
competència i l’explotació).
4.Busquen la felicitat i el benestar general
5.Desconfien de la política i dels polítics.
Saint-Simon Cooperatives obreres
Charles Fourier “Falansteris”.
Robert Owen New Lanark.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes. 2.3.2.Anarquistes.
Socialistes Utòpics
Influència a Catalunya.
Felip Monlau (saintsimonià).Abdó Terradas i Narcís Monturiol (cabetians).
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
Moviment Obrer SocialismeAnarquisme
2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes. 2.3.2.Anarquistes.
Revolució socialAcció sindical
Acció Directa/Espontània
Anti-autoritaris
Anti-jeràrquics
Abolició de l’estat
Contra els partits polítics
Propietat col·lectiva
Llibertat de l’individu per sobre del col·lectiu
Solidaritat Social
Revolució obrera
Partidaris de l’acció política
Formació d’un partit de classe obrera.
(PCUS, PCE, PSUC...). Formació de sindicats.
Dictadura del Proletariat.
Propietat estatal
Revolució obrera organitzada
Creació d’un estat obrer/Nacionalització
L’objectiu final era semblant (la creació d’una societat sense classes socials), però els mètodes per aconseguir-ho eren radicalment diferents.
Predomini del col·lectiu per sobre de l’individu
Formació de comunes
Internacionalistes
Coeducació
Amor lliureAteisme/anticlericalisme Igualtat home/dona
Karl Marx(1818-1883)
Mikhail Bakunin (1814-1876)
Piotr Kropotkin(1842-1921)
Revolució Russa (1917)
Creació de la URSS
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes. 2.3.2.Anarquistes.
Socialisme obrer
Dret a l’associació, reunió i manifestació.
Sufragi Universal
Reducció de la jornada laboral.
Prohibició del treball infantil.
Ideari del PSOE.
Fundació del PSOE (1879)
Pablo Iglesias i 39 intel·lectuals i obrers.
Document fundacional del PSOE.
Pablo Iglesias (1850-1925)
Programa de reformes immediates.Rodríguez Zapatero.
(2004-2011)Felipe González(1982-1996)
Largo Caballero (1869-1946)
Agrupació Socialista Madrileña.
Karl Marx(1818-1883)
Òrgan de premsa del PSOE des del 1886
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes. 2.3.2.Anarquistes.
Socialisme obrer
Sindicat de masses.
Englobava tots els sectors.
S’organitzava per seccions d’ofici de cada localitat.
Defensa d’una negociació col·lectiva, sense renunciar a
l’ús de la vaga.
Característiques de la UGT
Fundació de la UGT (1888) Primer Congrés del PSOE.
Placa commemorativa del Carrer Tallers de Barcelona.
Principals zones d’influència del PSOE-UGT.Julían Basteiro
(1870-1940)Cándido Méndez
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers. 2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
CNT (1910)
Acció directa/Propaganda pel fet.Anarcocol·lectivista
Anarcosindicalista.Mikhaïl Aleksàndrovitx
Bakunin.
Acció sindical.
Revolució a mitjà i/o llarg termini.
No coincideixen ni amb la manera d’arribar a fer la revolució ni amb l’organització.
Anarcocomunisme.Piotr Alekséievitx
Kropotkin.
Errico Malatesta
Utilització de tots els mitjans possibles.
Mikhail Bakunin (1814-1876)
Propaganda pel fet.
Activitat individual.
A vegades violenta.
Piotr Kropotkin (1842-1921)
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers. 2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
CNT (1910)
Assassinat contra el President del Consell de Ministres Cánovas del Castillo (1897).
Atemptat contra el capità General de Catalunya Martínez Campos (1893).
Atemptat al Liceu (1893).
Atemptat contra la Processó de Corpus de Barcelona (1896).
Creació de la Mano Negra a Andalusia. Organització d’arrel anarquista .
FTRE (1881)
Enorme repressió.
Acció directa
Atemptat contra Martínez Campos.
Atemptat contra Cánovas del Castillo.
Atemptat contra Alfons XII.
Atemptat contrala processó de
Corpus.Atemptat al Liceu.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers. 2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Acció directa
Acció de masses
Processos de Montjuïc (1897)
Joan Montseny i Carret, conegut amb el pseudònim de Federico Urales, fou un anarquista català nascut a Reus (Baix Camp) el 19 d'agost de 1864 i mort a Dordogne (France) el 12 de març de 1942.
Anselmo Lorenzo Asperilla (Toledo 1841 - Barcelona 1914) fou un dirigent i teòric anarquista espanyol. Treballà com a tipògraf i formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Giuseppe Fanelli.
Execució de 5 anarquistes.
Sindicat Solidaritat Obrera (1907-1911)