LA RENDA BÀSICA UNIVERSAL, UNA MIRADA AL FUTUR · se van a tropezar en la vida, y sin saber nada...

LA RENDA BÀSICA UNIVERSAL, UNA MIRADA AL FUTUR

Estudi sobre la renda bàsica i les seves implicacions a través de la creació d’un reportatge audiovisual

PAU JUST 13 D’ ABRIL DE 2018

Agraïments

Aquest treball no hagués estat possible sense les contribucions de Daniel Ponz, tutor de

recerca i Adrià Font, tutor del projecte de recerca. Agraïm també les aportacions dels

experts Santiago Niño Becerra, Arcadi Oliveres, Carles Campuzano i Daniel Raventós.

Per últim, volem donar les gràcies a Clara Sistané i Gerard Puig per a la seva

col·laboració amb el reportatge.

ABSTRACT

****

The aim of this project is to record a video report about the universal basic income as well

as establish if this measure would be economically feasible in Spain. For this reason, in

this paper we will research and contrast information about the universal basic income and

determine for what reason the media and economists from all over the world are gaining

interest in it. To create the video report, we have contacted with some of the greatest

economists in this country such as SANTIAGO NIÑO BECERRA or ARCADI OLIVERES and

we have contrasted and compared the radically opposed point of view from DANIEL

RAVENTÓS, director of the basic income network in Spain and CARLES CAMPUZANO, one

of the politicians that has been more critic with this issue.

****

El objetivo de este trabajo es la creación de un reportaje audiovisual sobre la renta básica

universal y establecer si esta medida sería económicamente viable en España. Por esta

razón, en este trabajo investigaremos y contrastaremos información sobre la renta básica

universal y determinaremos por qué motivo los medios de comunión y economistas de

todo el mundo están prestando cada vez más interés hacia esta medida. Para crear el

reportaje, hemos contactado con algunos de los mejores economistas de este país, como

SANTIAGO NIÑO BECERRA o ARCADI OLIVERES, y hemos contrastado y comparado los

puntos de vista radicalmente opuestos de DANIEL RAVENTÓS, director de la red renta

básica en España y CARLES CAMPUZANO, uno de los políticos que ha sido más crítico con

este tema.

****

L'objectiu d'aquest treball és la creació un reportatge audiovisual sobre la renda bàsica

universal, així com, establir si aquesta mesura seria econòmicament viable a Espanya. Per

aquesta raó, en aquest treball investigarem i contrastarem informació sobre la renda bàsica

universal i determinarem per quin motiu els mitjans de comunicació i economistes de tot

el món estan mostrant cada cop més interès de cara a aquesta mesura. Per tal de crear el

reportatge, hem contactat amb alguns dels millors economistes d'aquest país, com

SANTIAGO NIÑO BECERRA o ARCADI OLIVERES, i hem contrastat i comparat els punts de

vista radicalment oposats de DANIEL RAVENTÓS, director de la xarxa de renda bàsica a

Espanya, i CARLES CAMPUZANO, un dels polítics que ha estat més crític amb aquest tema.

La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST

1

ÍNDEX

1. Introducció ........................................................................................................ pàg 2

2. Objectius de la recerca i determinació del problema ..................................... pàg 3

3. Marc teòric ......................................................................................................... pàg 4

3.1. El reportatge

3.1.1. Creació del reportatge

3.1.2. Recerca i classificació de la informació

3.1.2.1. La Renda Bàsica Universal i Incondicional

a) Definició i diferències amb altres subsidis

b) Objectius de la implementació de la Renda Bàsica

c) Objeccions

d) Història de la Renda Bàsica

e) Vies de Finançament

1) Com a substitució del estat del benestar

2) Com a mètode de redistribució de la riquesa

3) Com a mètode de repartició dels beneficis dels recursos

inatribuïbles

4. Procés de creació del reportatge ..................................................................... pàg 13

4.1. Preproducció

4.2. Rodatge

4.2.1. Carles Campuzano

4.2.2. Arcadi Oliveres

4.2.3. Santiago Niño Becerra

4.2.4. Daniel Raventós

4.2.5. Explicacions dinàmiques i plans recurs

4.3. Postproducció

5. Conclusió i valoració ....................................................................................... pàg 24

6. Fonts d’informació .......................................................................................... pàg 27

6.1. Bibliografia

6.2. Webgrafia

7. Annexos ............................................................................................................ pàg 28

7.1. Guió del reportatge

7.2. DVD amb el reportatge


2

1. INTRODUCCIÓ

La Renda Bàsica Universal és un ingrés que paga l’estat a tots els ciutadans d’un país

sense cap tipus de condició. Una definició simple per una mesura complexa, ja que els

efectes que tindria sobre la economia serien devastadors per alguns economistes, o la

solució a una gran quantitat de problemes de la nostra societat per uns altres.

Aquells qui la defensen, creuen que acabaria amb la pobresa i que asseguraria la llibertat

material a cada individu. Per altre banda, aquells qui la critiquen la veuen com la porta a

una societat fracturada i desequilibrada on es generalitzaria la pobresa i la major part de

la població viuria en dependència d’un ingrés pagat per l’estat.

Aquesta mesura que, com hem dit, consisteix en un ingrés pagat per l’estat a tota la

població, ens podria semblar de difícil implementació i potser utòpica. Tot i això, ha rebut

el suport de partits majoritaris com PODEMOS, tercera força al Congrés dels diputats amb

més de cinc milions de vots, o de la CUP i EN COMÚ-PODEM a Catalunya. Tanmateix,

curiosament no només són partits d’esquerres els que la defensen sinó que ha rebut

suports de la dreta mundial. Des de l’any 2016 ha estat tema de debat al Fòrum Econòmic

Mundial de Davos on ha captat l’interès de les classes més altes. A més, ja fa 30 anys que

Alaska es beneficia d’una renda bàsica i països de primer orde han obert un espai de

proves per tal de veure l’impacte que generaria la seva implementació en aquell país. Un

exemple n’és Finlàndia on hi ha 2.000 ciutadans que estan cobrant, a mode de prova pilot,

cinc-cents seixanta euros mensuals pel simple fet d’ostentar la seva condició de ciutadà.

En vista de la polarització d’opinions sobre la renda bàsica, la importància que està

adquirint en aquets moment i el poc coneixement que manté un elevat sector de la

població cap aquesta mesura, en aquest treball es pretén analitzar, classificar i comparar

la informació que fa referència a la renda bàsica universal.

Un cop enllestida aquesta exhaustiva recerca, ens centrarem en la creació d’un reportatge

audiovisual on exposarem d’una manera clara i didàctica en què consisteix el concepte de

renda bàsica universal, quina és la seva història i quines diferències manté amb altres

subsidis pagats per l’estat. Així mateix, s’explicarà perquè aquesta mesura està tant en

voga aquests últims anys tenint un protagonisme destacat als mitjans de comunicació i

entre els actors polítics i econòmics. També ens centrarem a explicar per quin motiu

països de primera ordre mundial com Suïssa o Finlàndia s’han platejat la seva

implementació.


3

A més a més, en el reportatge diferents entesos en la matèria exposaran de manera

confrontada els diferents arguments i postures favorables o contràries a la renda bàsica

universal. En aquest treball, s’emmarcaran els diferents aspectes tècnics i formals

referents al reportatge.

Finalment, conclourem si realment l’existència d’aquesta renda a l’estat espanyol seria

viable i ens centrarem en la distribució del reportatge via on-line utilitzant la plataforma

Youtube, per tal de que la gent pugui generar-se una opinió sobre aquesta mesura de

manera raonada i a partir d’una informació de primera mà i fiable.

2. OBJECTIUS DE LA RECERCA I DETERMINACIÓ DEL PROBLEMA

Vivim en un món on és impossible ignorar l’impacte que té l’economia sobre les nostres

vides. Actuem, pensem i votem segons la nostra posició política que va lligada a com ens

agradaria reformar el sistema econòmic en el que vivim. Tot i això, tal com va apuntar el

prestigiós escriptor i economista JOSÉ LUIS SAMPEDRO no tenim un gran coneixement

d’economia quan paradoxalment aquesta ho és tot, “Es absurdo que nuestros jóvenes

salgan del Bachillerato sabiendo lo que es la calcopirita, con la que probablemente no

se van a tropezar en la vida, y sin saber nada de economía, dentro de la cual van a vivir”,1

afirmà.

Paradoxalment, també vivim en un món on la gent viu cada cop més informada: els

estímuls que arriben de tot tipus de mitjans de comunicació són constants i la informació

cada cop és més accessible. Però aquesta sobre informació sembla no haver afectat a gran

part de la economia i la gent segueix desconeixent com funcionen alguns dels conceptes

més bàsics d’aquesta ciència.

La renda bàsica no ha estat una excepció i, si bé és cert que són molts els mitjans de

comunicació que han intentat explicar-la, aquesta no ha rebut la consideració merescuda,

ja que els articles que la tracten o bé són massa poc concrets i de finalitat persuasiva, o

bé són massa tècnics i destinats a entesos. En aquest context, va sorgir la necessitat de

determinar si realment aquesta seria viable a Espanya o seria tant descabellada com la

dibuixaven els pensadors contraris a la mesura. Per aquest motiu, ens centràrem en la

investigació sobre la renda bàsica i les diferents maneres d’entendre-la.

1 Marina, José Antonio, “Invitación a la economía”, El Confidencial, 28 de novembre de 2017.


4

Durant aquest procés de recerca d’informació, també va sorgir la necessitat de crear un

reportatge audiovisual amb la finalitat de que tots aquells que vulguin obtenir informació

pura, contrastada i diversa sobre la renda bàsica el poguessin consultar.

Aquest es va convertir de seguida en l’objectiu principal ja que és el que comportava més

temps i dedicació. Tot i això els dos objectius s’aniran assolint de manera paral·lela:

mentre es realitza la recerca d’informació i les entrevistes per tal de crear el reportatge

s’aprofitarà aquesta informació per a concloure si la renda bàsica seria viable a l’Estat

Espanyol.

3. MARC TEÒRIC

3.1 El reportatge

Com hem mencionat amb anterioritat, l’objectiu principal d’aquest treball és la creació

d’un reportatge audiovisual. Cal remarcar la condició de reportatge i no confondre-la amb

la d’un documental. Això es degut a que el documental sempre intenta conscienciar o

transmetre un missatge al espectador, mentre la intenció del reportatge és simplement

informar de manera imparcial.

Un reportatge ha d’intentar qüestionar i plantejar qualsevol tema però sempre des d’una

visió critica i mai persuasiva. Aquesta aspiració del reportatge a la imparcialitat, acaba

esdevenint en un debat sobre qualsevol tema sempre amb el màxim de visions possibles

i on el narrador manté un marcat to distant al concepte d’estudi.

3.1.1 Creació del reportatge

Crear un reportatge comporta una sèrie de feina que podem classificar en tres etapes:

a) Preproducció: Aquesta sempre és la primera etapa a l’hora de crear qualsevol

tipus de contingut audiovisual. Durant aquesta etapa és important realitzar dues

tasques. La primera és el procés de recerca d’informació i la segona es pensar com

plasmar-la en un reportatge mitjançant la creació d’un guió tècnic. En aquesta

etapa també es valoren les imitacions econòmiques que tindrà el producte

audiovisual.


5

b) Rodatge: El rodatge consisteix en la gravació de tot el contingut audiovisual que

s’ha especificat en el guió tècnic. Això no només comporta gravar la imatge sinó

també l’àudio del reportatge. Aquesta etapa ha de ser ordenada i precisa per tal de

facilitar la postproducció.

c) Postproducció: La postproducció és el procés en el qual s’intenta, mitjançant la

edició, que tot aquell producte que s’ha generat durant el rodatge quedi unit i

sintetitzat en un únic vídeo, per tal de convertir tot allò que s’ha gravat en el que

es pretenia en la preproducció. Durant aquesta etapa també entraria, si s’escau, la

distribució i comercialitzó del producte audiovisual gravat.

3.1.2 Recerca i classificació de la informació

Per tal de que sigui possible la realització del reportatge, és imprescindible realitzar una

exhaustiva recerca d’informació del concepte d’estudi. Aquest procés passa per una

selecció de les fonts d’informació i el contrast de tota aquella que es decideixi incloure

en reportatge. En aquest cas, la informació procedeix de fonts molt diverses:

- Llibres: Llibres d’autors diversos com DANIEL RAVENTÓS o RUTGER BERGMAN2.

- Internet: Diferents articles i webs3.

- Entesos en el tema: Entrevistes a DANIEL RAVENTÓS, ARCADI OLIVERES,

SANTIAGO NIÑO BECERRA i CARLES CAMPUZANO.

En els punts del treball que venen ha continuació, farem una síntesi i classificació de tota

la informació que hem recopilat i que pretenem incloure al reportatge. Val a dir que tota

la informació recopilada ha estat contrastada per als experts en el tema.

3.1.2.1 La Renda Bàsica Universal i Incondicional

f) Definició i diferencies amb altres subsidis

La Renda Bàsica Universal i Incondicional es defineix com una assignació monetària

incondicional a tota la població. Aquesta assignació la pagaria l’estat i es faria a tota la

població sense cap tipus de discriminació per edat, sexe o raça. Tampoc aquells que

tinguessin una renda molt elevada o un alt patrimoni es lliurarien de cobrar aquesta renda

bàsica, ja que, com hem dit, aquesta és universal i incondicional.

2 Citats a l’apartat sis del treball: bibliografia 3 Citats a l’apartat sis del treball: webgrafia


6

L’organisme que s’encarrega de la divulgació de la

renda bàsica a nivell mundial s’anomena BASIC

INCOME EARTH NETWORK (BIEN). Aquesta

associació té una ramificació a Espanya presidida

per Daniel Raventós i anomenada xarxa renda

bàsica. La xarxa renda bàsica és una organització

sense ànim de lucre que es dedica a la difusió d’estudis i a la investigació científica de la

renda bàsica a l’estat Espanyol. Segons aquest organisme, la renda bàsica consisteix en:

"un ingrés per a la ciutadania, universal i incondicional, que dota a tota persona

beneficiària de la possibilitat de satisfer les necessitats bàsiques per portar una vida

digna. És universal perquè és per a tothom, rics i pobres, aturats i assalariats, joves i

gent gran. És incondicional perquè no depèn de la situació de l'individu, ja que el rep pel

simple fet d'existir". 4

Malgrat aquesta definició, la renda bàsica no s’ha

de confondre amb les rentes d’inserció o altres

subsidis condicionats propis de l’estat del

benestar. Un exemple podria ser la renda garantia

de ciutadania. Aquesta, fou aprovada pel

parlament de Catalunya el dia 12 de juliol de 2017

i consisteix en un ingrés pagat per l’estat per a tots

aquells que tenen ingressos inferiors al llindar de la pobresa. Per aquest motiu no és una

renda bàsica, ja que està condicionada a tenir, o no tenir, uns ingressos determinats.

g) Objectius de la implementació de la Renda Bàsica

Amb la implementació d’una renda bàsica es pretenen tres objectius clarament

diferenciats.

El primer seria acabar amb la pobresa. Es cregut, per aquells que defensen una renda

bàsica universal, que si aquesta és igual a la línia de la pobresa, que serien vora sis-cents

euros a Espanya, s’acaba tècnicament amb la pobresa.

4 Definició extreta de la web “redrentabasica.org”.

El parlament aprova la Renda Garantida de Ciutadania per unanimitat

Logotip Basic Income Eartrh Network


7

El segon té relació amb la llibertat de cada individu. Es

creu que amb una renda bàsica universal s’assegura la

llibertat material de cada persona. Si tu dones a cada

ciutadà pobre diners en comptes de subsidis li estàs

facilitant la capacitat d’escollir segons les seves

necessitats i, per tant, l’estàs fent lliure. Per tal de

defensar aquesta idea s’utilitzen proves com la que es va

fer a Londres on, a partir d’una prova pilot amb persones

sense sostre, van descobrir que donant los diners sense

explicar-los com els havien de gastar, aquests acabaven restablint-se a la societat més

ràpid que si es gastaven milions en ajudes, com pisos de protecció oficial o menjadors

socials.

L’últim objectiu és un objectiu pràctic ja que consistiria en acabar amb fins a quaranta

subsidis de l’estat que quedarien absorbits per la renda bàsica universal. Això es degut a

que la existència de una renda bàsica acaba amb tots els subsidis inferiors a aquesta.

D’aquesta manera si l’estat paga una pensió a un ciutadà inferior al import de la renda

bàsica, aquest perdria aquesta pensió però guanyaria amb la renda bàsica. Per altra banda,

si l’import del subsidi és superior a la renda bàsica, es debat entre els defensors d’aquesta

mesura, si la pensió s’hauria de suprimir o afegir la resta de la pensió a la renda bàsica

universal.

h) Objeccions

En el punt anterior hem vist com els que

defensen la renda bàsica la veuen com una

mesura que proporciona llibertat, acaba

amb la pobresa i elimina subsidis

innecessaris. Les objeccions a cada una de

les afirmacions anteriors s’argumenten de

la següent manera:

La primera avantatge de la de la renda

bàsica, per aquells qui la defensen, és que aquesta acabaria amb la pobresa. Tot i això, es

cregut, per aquells que estan en contra una renda bàsica universal, que si aquesta és igual

Vinyeta que il·lustra les avantatges de la renda bàsica segons els seus defensors

Vinyeta còmica que il·lustra el pensament dels detractors de la renda bàsica


8

a la línia de la pobresa, que serien vora sis-cents euros a Espanya, no s’acabaria amb la

pobresa sinó que aquesta augmentaria i es generalitzaria. Aquells que critiquen la renda

bàsica creuen que amb una renda bàsica de sis-cents euros s’acabaria la aspiració de la

gent a treballar i la gent deixaria les seves feines per viure de maner més còmode, ja que

en molts casos els sous ja ronden als sis-cents euros i la gent preferiria cobrar-los sense

anar a treballar.

Com em dit, el segon objectiu de la renda bàsica té relació amb la llibertat de cada

individu. Tot i això, els que estan en contra de la renda bàsica creuen que un ingrés pagat

per l’estat no pot donar mai llibertat sinó que genera dependència.

L’últim objectiu de la renda bàsica consistiria en acabar amb fins a quaranta subsidis de

l’estat que quedarien absorbits per la renda bàsica universal. Els que estan en contra de la

renda bàsica creuen que si bé es cert que l’estat del benestar s’ha de modificar, s’ha de

fer afegint més subsidis i no suprimint-ne. Creuen que la gent no invertiria els diners de

manera correcte i l’estat, que els paga, estaria finançant la pobresa.

Tot i això, hi ha una objecció que sovint s’utilitza però és una fal·làcia. Cal reconèixer-la

ja que a podem caure en l’error d’utilitzar-la contra la renda bàsica. Aquest argument

fal·laç consisteix en pensar que, la renda bàsica, al ser un ingrés de diners per a tothom,

els preus augmentaríem i ens trobaríem en la mateixa situació de resecció, es a dir que hi

hauria inflació. Diem que aquest argument es falç perquè els diners que financien la renda

bàsica no són de nova creació sinó que són el fruit d’una redistribució de la riquesa. El

que realment genera inflació són injeccions de diners al mercat, però la renda bàsica es

finança amb diners ja existents. D’aquesta manera la renda bàsica només generaria

inflació en cas de que s’haguessin de generar diners per finançar-la.

i) Història de la Renda Bàsica

Malgrat que actualment a conseqüència de la robotització i la situació de crisis en la que

vivim la renda bàsica es tema de debat, aquesta no és un concepte nou. La renda bàsica

universal neix pràcticament amb la història ja que es basa en una llei de l’antiga Roma

que assignava a cada família pa, oli i vi. Tanmateix aquest primera aplicació estava

pensada per una forma de govern molt diferent a l’actual. No és fins a l’aparició del

capitalisme i la propietat privada que diversos economistes i pensadors comencen a


9

plantejar-se seriosament la idea d’una Renda Bàsica Universal i Incondicional com a

mesura per corregir els desajustos del mercat.

Com més avança la història, la renda bàsica universal va adoptant

més seguidors que, curiosament, no són únicament d’esquerres;

Atreu a pensadors tan diferents com THOMAS PAYNE, qui creia

que l’estat era la solució a la majoria dels nostres problemes fins

a FRIEDRIK VON HAYEK qui considerava que l’estat era el causant

de la majoria dels nostres problemes.

Cada cop la defensaven més personatges històrics rellevants i

pensadors de renom, com l’activista MATIN LUTHER KING,

l’economista MILTON FRIDEMAN, l’arquebisbe DESMOND TUTU entre d’altres. De fet, fins

i tot el president nord-americà RICHARD NIXON va estudiar la seva implementació als

estats Units.

Actualment es un concepte que cada cop esta més en voga a causa de la quarta revolució

industrial i el procés de robotització que està patint la societat. Es creu que en els pròxims

anys la incorporació de nous robots al mercat laboral canviarà el concepte de feina, de

fet, així ho apuntava la universitat d’OXFORD amb un estudi on explicava que en els

propers deu anys el 80% de les feines que realitzaven els estatunidencs serien substituïdes

per un robot5.

Aquest fet sumat a les crisi que patim des

de 2007 ha fet que, últimament, molts dels

grans empresaris del segle XXI hagin

mostrat interès i afecte per aquesta mesura;

Un exemple seria el fundador de Windows:

BILL GATES, el pare de la xarxa social més

gran del món: MARK ZUKEMBERG, el

senador dels Estats Units: BERNIE SANDERS

o ELON MUSK el creador de la empresa internacional de cotxes elèctrics Tesla. A més,

són diversos els països que s’han qüestionant la seva implementació; com Finlàndia o

Suïssa on recentment s’ha realitzat un referèndum proposant la seva implementació.

5 Oxford University, “The future of employment: how susceptible are jobs to computerisation?”, 17 de

setembre de 2013

Thomas Payne considerat el pare de la Renda Bàsica

Elon Musk, propietari de Tesla, defensant la renda bàsica davant les conseqüències de la robotització


10

j) Vies de Finançament

El concepte de renda bàsica s’entén de diferents maneres en funció de si es mira des de

l’esquerra o des de la dreta. A països com Finlàndia, es planteja com una alternativa a la

seguretat social de tal manera que la seva implementació es defensada per empresaris de

centre dreta, com el seu primer ministre, JUHA SIPILÄ. Tanmateix, a Espanya, país sobre

el que comprovarem la viabilitat de la renda, les propostes d’establir la renda bàsica vénen

des de l’esquerra i son defensades per economistes de Podemos o la C.U.P a Catalunya,

ja que la renda bàsica s’entén com una manera de redistribuir la riquesa.

A continuació, plantegem les diferents vies de finançament d’una Renda Bàsica Universal

i Incondicional tal i com l’hem definida:

1) Com a substitució del estat del benestar

Actualment vivim en un sistema econòmic anomenat economia

mixta que consisteix en un sistema liberal amb un estat

regulador que intervé davant dels desajustos del mercat o les

recessions cícliques pròpies del capitalisme. En aquest sistema

l’estat juga un paper fonamental per mantenir el benestar de la

societat. Aquest raucada diners a través dels nostres impostos i

s’encarrega, entre altres coses, de destinar-los a diferents béns

i serveis públics en funció de les necessitats majoritàries de la

població .

Tot i això, aquells que defensen un sistema econòmic de tipus

purament liberalista o capitalista, creuen que l’existència del estat regulador perjudica

negativament a la societat, perquè la economia ja es regula per les seves pròpies lleis i no

necessita un estat del benestar que ofereixi serveis públics i ajudes socials.

Alguns pensadors inspirats per un capitalisme més extremista, han trobat en la Renda

Bàsica una via per limitar les funcions de l’estat i mantenir el benestar de la població.

Aquests, estarien a favor de la privatització total dels béns i serveis de l’estat a canvi d’un

sou a cadascun dels ciutadans d’un país. Per tant, s’acaben les pensions, la jubilació, les

subvencions i, fins i tot, hi ha qui planteja substituir també l’educació pública i els

Juha Sipilä, primer ministre de Finlàndia i impulsor de la renda bàsica


11

hospitals públics. Amb els diners que s’estalvia l’estat aquest pagaria un sou a tots els

ciutadans, que variaria en funció del país on es planteja la renda bàsica.

Aquest model de finançament atreu a un determinat secor de la població majoritàriament

de dretes, que considera que cal una alternativa a la seguretat social. D’aquesta manera la

conceben a països com Finlàndia, on es planteja com una alternativa a la seguretat social

de tal manera que la seva implementació es defensada per empresaris de centre dreta. En

aquest país s’està realitzant des de 2015 una prova pilot on dos-mil finesos cobren una

quantitat de cinc-cents seixanta euros mensuals, aquesta mesura ha rebut el suport de la

dreta ja que l’objectiu final és acabar amb totes les prestacions per tal de que l’estat es

centri únicament en pagar una renda bàsica. A Espanya, però, no te gaires adeptes i ni tan

sols la dreta s’ho planteja.

2) Com a mètode de redistribució de la riquesa

La majoria de defensors de la renda bàsica, tant a Espanya

com a la resta del món, la conceben com una manera de

redistribuir la riquesa i no com una manera de substituir

l’estat del benestar.

Aquells pensadors d’esquerres que defensen la Renda

bàsica la entenen com una extensió de l’estat del benestar.

Aquest model de finançament, doncs, consisteix en

mantenir el màxim de prestacions, que no totes, que l’estat

ens proporciona, i afegir-li la obligació de pagar un sou a

tots els ciutadans.

El dr. DANIEL RAVENTÓS, ha realitzat una proposta de finançament de la Renda Bàsica

Universal, seguint aquest model a l’Estat Espanyol, concloent que la seva implementació

és perfectament viable i aclarint quins són aquells punts de l’estat que s’haurien de

reformar per tal de finançar-la.

Els punts essencials de la seva proposta són: una extensa reforma a l’IRPF, de manera

que se suprimeixin tots els tipus de desgravació que tenim actualment. Col·locar, a amb

els diners recaptats, una renda bàsica de set-mil cinc-cents euros anuals per als adults i

una tercera part per als menors de divuit anys i la supressió de tots els subsidis inferiors

Proposta de finançament de la renda bàsica escrita per Daniel Raventós, Jordi Arcarons i Lluís Torrents


12

a la renda bàsica universal. Aquesta extensa reforma a l’IRPF, mencionada anteriorment,

i defensada per DANIEL RAVENTÓS, consistiria en pagar gran part de la renda bàsica a

través d’un impost que fos més elevat en les rendes més altes i més baix en les rendes

més baixes. Amb els diners recaptats i les altres reformes, l’estat pagaria una renda bàsica

igual a tota la població que suposaria augmentar la renda d’aquells que menys tenen i

perjudicaria a aquells que tenen més.

Amb aquesta reforma, es pretendria finançar gran part de la Renda Bàsica i també intentar

corregir les fortes desigualtats que hi ha, i que es preveu que augmentaran, entre pobres i

rics.

3) Com a mètode de repartició dels beneficis dels recursos inatribuïbles

A part de les dues vies de fiançament anterior, que són les majoritàries, hi ha una altre

manera més complexa d’entendre la renda bàsica. Aquesta és més propera a l’esquerra i

es basa sobre el principi de la justícia. Tot i això, només és possible en casos determinats

i països concrets.

Curiosament, Alaska, que és l’únic estat que realment ofereix una renda bàsica universal

tal i com l’hem definida, ho fa seguint aquest esquema de finançament. Aquest model de

finançament el podríem definir com una manera de repartir els beneficis d’alguna activitat

econòmica que ningú es pot atribuir entre tots els ciutadans d’un país. Per exemple, en el

cas d’Alaska, aquest és un país amb petroli. Seria complicat de dir a qui pertany aquest

recurs natural, ja que forma part de la totalitat del país. Per aquest motiu l’estat distribueix

els beneficis del petroli a tots els ciutadans. Però això no només es pot aplicar al petroli.

MARK ZUKERBERG en veure com funcionava la renda Bàsica a Alaska va insinuar que

podria passar el mateix amb les dades de tots els usuaris de Facebook. Ja que aquesta

empresa, com moltes altres, comercia amb dades que són propietat de cada usuari i si una

empresa vol comerciar amb elles hauria de compensar econòmicament als usuaris.

Aquesta idea va ser proposada per MARK ZUKERBERG després d’anunciar que, en contra

del que pensen els seus accionistes, Facebook hauria de ser una empresa que tingués com

a objectiu deixar una petjada social i no enriquir-se 6.

6 Financial Times “Why Facebook should pay us a basic income?”, 3 d’agost de 2013


13

4. PROCÈS DE CREACIÓ DEL REPORTATGE

4.1 Preproducció

La primera fase de creació de qualsevol tipus de

contingut audiovisual és la preproducció. En aquesta

etapa, és essencial la organització i planificació de les

idees que es veuran plasmades al reportatge. Per aquest

motiu, cal la creació un guió tècnic on, a més, estiguin

redactades les Veus en Off que s’hauran de gravar i

editar posteriorment7. A continuació exposem com

hem procedit per tal de crear el guió del reportatge.

El guió s’ha creat utilitzant el programa gratuït Celtx.

Hem escollit aquest programa ja que està pensat

exclusivament per a la creació de guions de tot tipus

de contingut audiovisual.

L’ús del programa és senzill però cal considerar una sèrie de factors a l’hora de entendre

el resultat final. Això es deu a que els guions estan pensats per ser pràctics i no estètics.

La tipografia en el guió d’aquest reportatge, s’utilitza per tal de indicar a quin moment

del rodatge o de la postproducció ens referim. D’aquesta manera, tal i com es pot veure a

la imatge superior, distingim entre, el text:

- Alineat a l’esquerra: El text alineat a l’esquerra i en minúscules ens indica que

passarà en el vídeo. Ens descriu quins són els fets que ocorreran i en quin ordre,

en cap cas com es pensa aconseguir allò que es descriu.

- Entre parèntesi: El text que s’engloba dins d’un parèntesi ens indica què es allò

que hem de tenir en compte en edició. D’aquesta manera, al guió, veurem com

entre parèntesis es fa referència a la música o algun element que s’ha d’afegir a

postproducció.

- En majúscula: Aquell fragment del guió que esta alineat a l’esquerra i en

majúscula ens indica detalls tècnics a considerar durant el rodatge. Aquestes

consideracions van des de el material que necessitem fins al tipus de pla que

utilitzarem.

7 El guió referenciat està adjuntat als annexos del treball.

Primera pàgina del guió on es veuen les diferents parts.


14

- Centrat: Aquell text situat al centre de la pàgina correspon a allò que ha de dir la

veu en off. Sempre va introduït per un títol que indica quina veu llegirà el text en

qüestió.

- Alineat a la dreta: El text alineat a la dreta en majúscules ens indica quines

transicions s’utilitzaran entre pla i pla.

Finalment, el guió es va realitzar abans de la gravació i té una duració de setze pàgines.

Cal tenir en compte però que malgrat que el moment en que intervenen els entrevistats

esta especificat al guió, les seves respostes són imprecises i fruit del moment de gravació.

Per aquest motiu, al guió només es mostra la pregunta però no la resposta.

Al llarg d’aquesta etapa, sovint també es fa un estudi del cost que ha suposat la producció

audiovisual. En aquest cas creiem innecessari aquest pas a causa de que la majoria de

material utilitzat era propi i el l’única despesa són els viatges i aquests tenen un cost

ridícul.

4.2. Rodatge

4.2.1 Carles Campuzano

La primera entrevista que es va gravar va ser la del diputat

CARLES CAMPUZANO I CANADÈS. Carles Campuzano és

un polític català, llicenciat en dret i exmembre del consell

nacional de CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE

CATALUNYA. Actualment és diputat pel PARTIT

DEMÒCRATA EUROPEU CATALÀ al congrés dels diputats

de Madrid.

La seva aportació al treball fou essencial per tal de plasmar en el reportatge un punt de

vista contrari a la renda bàsica universal i va resultar molt útil a l’hora de preparar

arguments forts en contra de la renda bàsica universal per a les entrevistes posteriors amb

els defensors de la renda bàsica.

Vam escollir a CARLES CAMPUZANO com a detractor del concepte a causa dels seu article

publicat al diari el Periódico de Catalunya clarament contrari a la renda bàsica8. En ell si

8 Campuzano, Carles, “De veritat que toca una renda bàsica?”, El Periódico, 24 de gener de 2017.

Fotografia de Carles Campuzano durant l’entrevista


15

poden llegir fragments com, “ La idea d’una transferència de diners per part del Govern

a qualsevol ciutadà amb independència de la seva renda i de manera incondicionada em

sembla un disbarat. I m’ho sembla no pas principalment pel seu cost sinó perquè és

incompatible amb l’aspiració al treball digne i decent per a tothom i no reforça la idea

el contracte social que ens permet viure junts implica drets i deures”.

Vam contactar amb ell a través del seu blog personal www.carlescampuzano.cat i vam

acordar quedar al seu despatx a la seu del PARTIT DEMÒCRATA EUROPEU CATALÀ de

Barcelona. L’entrevista va tenir lloc el dia 24 de juliol de 2017 i va funcionar segons el

previst.

Les preguntes que li vàrem fer són:

- Com definiria vostè la renda bàsica?

- La robotització i possibles properes crisis, com les que estem sortint actualment,

destruiran una gran quantitat de llocs de treball, considera que n’hi haurà prou

amb l’estat del benestar actual per frenar les conseqüències de la robotització, o

que caldrà un canvi substancial?

- Perquè no entén la renda bàsica per pal·liar aquestes conseqüències negatives?

- Quines altres mesures proposa per tal de resoldre aquests problemes?

- Realment considera que la renda bàsica seria pagar per no treballar?

- Vostè afirma en un dels seus articles que la renda bàsica no li sembla una mala

idea pel seu cost, per tant, independentment de si seria beneficiosa o perjudicial,

seria factible?

- Que pensa quan li dic que amb la renda bàsica desapareixeria la pobresa ja que

seria en certa manera il·legal?

- No creu que la renda bàsica ajudaria a tota aquella gent que no pot trobar feina

digne ja que s’ha d’agafar a un subsidi condicional i si deixa la feina perd aquest

subsidi?

- Que pensa d’aquella gent que treballa a casa i no rep cap recompensa o d’aquells

que no poden iniciar la seva empresa o projecte a causa de que no té diners? No

creu que això ens portaria cap a un treball més digne?

CARLES CAMPUZANO va defensar durant les seves intervencions una postura clarament

contrària a la renda bàsica. Els seus arguments principals foren que la renda bàsica la

podríem pagar només en cas de que aquesta consistís en un ingrés molt baix (quatre-cents

http://www.carlescampuzano.cat/


16

euros per persona aproximadament) i que en aquest cas no tindria sentit pagar-la, ja que

consistiria en una quantitat pràcticament simbòlica i valdria més la pena que l’estat

invertís aquests diners de manera que tota la població en pugui treure partit. CARLES

CAMPUZANO també va defensar que la renda bàsica no acabaria amb la pobresa ja que és

incompatible amb l’aspiració al treball digne i decent per a tothom i no reforça la idea el

contracte social que ens permet viure junts implica drets i deures. També, va afirmar que

amb una renda bàsica hi hauria una gran massa social formada per la classe mitja i la

classe alta que acabaria finançant la vida de persones que no tindrien necessitat de

treballar ja que en tindrien prou amb la renda bàsica.

Les propostes de millora de cara a l’entrevista serien tècniques. El principal problema fou

la càmera secundària. Aquesta al guió s’especificava que havia de ser mòbil i així va ser.

El problema és que el material va quedar molt mogut i pràcticament inservible. Tot i això,

aquest error es va solucionar en les entrevistes posteriors col·locant una càmera

secundaria fixe, i simulant en postproducció que allò que havia gravat estava fet amb una

càmera a la mà.

Un altre gran problema va ser la samarreta de Carles Campuzano, curiosament aquesta

tenia ratlles i es generava el clàssic efecte Moiré. Aquest error va ser impossible de

solucionar en postproducció però es va procurar dissimular-lo al màxim.

4.2.2 Arcadi Oliveres

ARCADI OLIVERES I BOADELLA és un economista i activista

català que lluita per la justícia social i la pau. Va exercir

com a professor de a la universitat de Barcelona fins que es

va jubilar. Actualment, es dedica realitzar conferències

d’un marcat to social en ateneus, universitats i instituts.

ARCADI OLIVERES va ser el segon entrevistat. La seva

aportació al reportatge era necessària ja que calia algú amb

una alta capacitat didàctica i divulgadora per tal d’explicar conceptes clarament

complexes de manera senzilla. La seva funció també fou la de contextualitzar i parlar

sobre l’actualitat amb dades fiables des d’un punt de vista crític per tal de que resultés

més senzill qüestionar-se si calia una renda bàsica universal.

Fotografia d’Arcadi Oliveres durant l’entrevista


17

Contactar amb ell fou senzill ja que va venir a realitzar una conferència al institut CAN

PUIG de Sant Pere de Ribes. L’entrevista es va gravar el dia 5 de Setembre de 2017 al cafè

Zurich de Barcelona.



- Perquè creu que en aquest moment la renda bàsica ha agafat tan de protagonisme?

- Que fa per nosaltres l’estat del benestar i creu que ha estat prou eficient durant

aquesta crisis?

- Creu que amb un estat del benestar com l’actual podem curar un nou augment de

l’atur degut a la creixent robotització?

- Creu que la renda bàsica generaria inflació?

- Doni la seva opinió i valori els diferents models de finançament establerts per

aquest treball.

- Que pensa quan li dic que amb la renda bàsica desapareixeria la pobresa ja que

seria en certa manera il·legal?

- No creu que una renda finançada amb els impostos dels rics no seria bona per a

l’economia ja que ens portaria a una societat on tots seriem pobres? O dit en altres

paraules, que passaria en una economia sense rics o com la planteja la esquerra.

- Els detractors de la renda bàsica creuen que les dues maneres de finançar-la són

catastròfiques per a l’economia però estan d’acord amb que s’ha de pensar en

noves reformes per tal de solucionar els problemes que aquesta solucionaria com:

Millors beques per als estudiants, noves polítiques per als emprenedors, ajudes

socials per a la gent sense ingressos (incloses mestres de casa etc...) Que en pensa?

- Parlem d’Espanya, creu que es pot fiançar una renda bàsica actualment?

ARCADI OLIVERES no va abandonar les seves conviccions, recordant-nos que vivim en

una societat on la renda està molt mal distribuïda i, independentment de si incorporem

una renda bàsica o no, calen mecanismes per tal de redistribuir la renda i evitar que la

riquesa es concentri només en un sector de la població. Per tant, diríem que la gent

necessitarà ajudes, tan si és en forma de renda bàsica o no, perquè no hem sortit de la

crisis econòmica i sense una nova redistribució de la riquesa no en sortirem mai.

El principal problema tècnic fou un problema amb l’àudio. Això es degut al fet de que

quedar en un bar va provocar que l’àudio no fos del tot correcte a causa del soroll extern


18

que captava el micròfon de corbata. Tal era el so que captava el micròfon que aquest error

fou impossible de corregir en postproducció. Tot i això, es van solucionar els problemes

que havíem tingut amb CARLES CAMPUZANO.

4.2.3 Santiago Niño Becerra

SANTIAGO NIÑO BECERRA és catedràtic d’economia a la

Universitat Ramón Llull. La seva entrevista va ser la tercera

que es va gravar. Economista mediàtic, destaca com un dels

primers homes en alertar de la crisis econòmica anunciant

que aquesta seguiria amb nosaltres per sempre i ens hauríem

d’adaptar com ens fos possible però que mai tornaríem a estar

com l’any 2006-2007.

La seva visió sobre la societat i la seva opinió particular sobre la renda bàsica, van ser els

motius que ens vam fer pensar amb ell per al reportatge. L’entrevista es va gravar el dia

10 d’octubre a la UNIVERSITAT RAMÓN LLULL de Barcelona.



- Resumeixi, al seu entendre, com s’hauria de finançar la renda bàsica universal.

- Per quin motiu defensa la renda bàsica universal.

- Creu que serà útil contra la robotització?

- Pagar diners a aquells que no treballen no creu que és descabellat?

- Veu molt distant la implementació a Espanya?

- Pensa que la renda bàsica podria generar inflació?

- Si es finança a través d’un impost als més rics. No pensa que viuríem en una

societat sense rics? Es pot viure d’aquesta manera?

- No pensa que seria més fàcil deixar de treballar amb una renda bàsica?

- Creu que la renda bàsica acabaria amb la pobresa?

- Perquè aposta per una mesura tan dràstica i no en una reforma a l’estat del

benestar?

Santiago Niño Becerra va defensar la renda bàsica universal des d’un punt de vista

particular. Malgrat que ell estava a favor de la mesura, ens va donar dues consideracions

Fotografia de Santiago Niño Becerra durant l’entrevista


19

a tenir en compte. La primera és que la renda bàsica hauria de ser a nivell europeu i la

segona es que aquesta hauria d’estar adaptada a cada regió per tal de ser més justa i evitar

migracions.

Respecte les declaracions de CARLES CAMPUZANO durant la seva entrevista “amb una

renda bàsica hi hauria una gran massa social que acabaria finançant la vida de persones

que no tindrien necessitat de treballar ja que en tindrien prou amb la renda bàsica”.

SANTIAGO NIÑO BECERRA, va voler incidir en que, malauradament, en un futur no gaire

llunya hi haurà una gran massa de persones que no tindrà feina i no la podrà trobar mai,

ja que no es cert que no tindran la necessitat de treballar, sinó que no hi haurà feina ja que

la demanda del treball va cap a la baixa i les corporacions són cada vegada més eficients.

Per tant, si l’estat no busca una manera de mantenir-los, tindrem un gran problema i la

renda bàsica serà absolutament necessària.

L’entrevista es va gravar sense problemes tècnics. Tot i això, la il·luminació del lloc de

gravació, ens va obligar a corregir el color en postproducció.

4.2.4 Daniel Raventós

L’ultima entrevista fou la més transcendental. El dr.

DANIEL RAVENTÓS PAÑELLA malgrat ser l’últim

entrevistat, fou el més important ja que és el director de

la XARXA RENDA BÀSICA i un dels principals defensors

d’aquest concepte a l’estat Espanyol. Llicenciat en

economia, actualment exerceix de professor de sociologia

a la Universitat de Barcelona.

Contactar amb DANIEL RAVENTÓS fou més complicat que amb la resta d’entrevistats ja

que el seu correu personal no apareix a la web de la universitat on fa classes. Tot i això,

SANTIAGO NIÑO BECERRA es va oferir a contactar amb ell en nom nostre.

L’entrevista es va gravar el dia 11 d’octubre de 2017 al despatx de DANIEL RAVENTÓS a

la Universitat de Barcelona.

Fotografia de Daniel Raventós durant l’entrevista


20



- Què pensa que aportaria la Renda Bàsica a la societat, o per quin motiu la

aplicaria?

- Quins problemes pensa que tindria una renda bàsica?

- Creu que acabaria amb la pobresa?

- Resumeixi, al seu entendre, com s’hauria de finançar la renda bàsica universal.

- Això que proposa és viable a Espanya?

- D’on trauríem els diners?

- Quin creu que serà el primer país que ho aplicarà, o s’hauria de fer a manera

internacional, o a nivell europeu com defensa el senyor Niño Becerra?

- Veu molt distant la implementació a Espanya?

- ¿Treure diners de les Rendes altes no seria una societat amb només pobres? Si ja

hi ha molts impostos, pagar-ne més faria que pràcticament sortís més a compte

cobrar menys o faria que marxessin els rics.

DANIEL RAVENTÓS va defensar la renda bàsica justificada mitjançant la seva proposta de

finançament redactada juntament amb LLUIS TORRENTS i JORDI ARCARONS. La seva

aportació ens va servir per tal d’aclarir aquells detalls que no enteníem sobre aquesta

forma de finançament, així com confirmar tota aquella informació que havíem cercat per

a la creació del reportatge.

DANIEL RAVENTÓS va voler recalcar el fet de que, si be es cert que quan va començar a

parlar sobre la renda bàsica el prenien per boig, actualment la gent la considera una

proposta viable a causa de la situació econòmica que viu el món, i considera que si

continuem per aquest camí la renda bàsica passarà de ser únicament viable a ser també

necessària.

L’entrevista es va gravar sense problemes i seguint les consideracions anteriors. Tot i

això, es va cometre un error al interpretar erròniament el guió i confondre un pla picat

amb un de contrapicat. Tot i això, el resultat fa el mateix efecte i no va suposar un

impediment. Tampoc es va poder preparar amb antelació la locació de gravació i es va

haver d’aplicar una correcció de color per tal de corregir la mala il·luminació del despatx

de DANIEL RAVENTÓS.


21

4.2.5 Explicacions dinàmiques i plans recurs

L’última part del reportatge fou gravar tot aquell material que s’havia de veure durant les

explicacions que realitzava la veu en off. Aquest procés va ser tot un repte a causa de que

la terminologia i el vocabulari emprat en el text de la veu en off sovint no era senzill de

representar en imatges. Tot i això, vam saber com il·lustrar el què mostràvem mentre no

hi havia entrevistes i només parlava la veu en off utilitzant dos recursos:

Quan la veu en off introduïa un tema o explicava quelcom clarament representable, com

per exemple, quan parlava de la pobresa, l’atur o algun polític concret, apareixien plans

recurs d’allò al que es feia referència. Per aquest motiu es va realitzar un viatge a

Barcelona on es van gravar plans diversos de la ciutat i es va fer una recerca d’imatges

no pròpies però que eren necessàries per explicar allò que es volia, per aquest tipus

d’imatges però, ens asseguràrem de que en la postproducció s’informés de que no eren de

creació pròpia.

Per altra banda, quan la veu en off tractava un tema complicat d’entendre de manera més

extensa, com la història de la renda bàsica o els diferents models de finançament, vàrem

haver de buscar una manera didàctica i senzilla de fer arribar un missatge a l’espectador.

Això ho vam aconseguir amb un pla zenital fixe i intentar explicar els conceptes tècnics

amb fotografies retallades com si fos un joc. A continuació podem veure uns exemples:

Fragment del reportatge on s’explica el model de finançament liberalista

Fragment del reportatge on s’explica la història de la renda bàsica


22

4.3. Postproducció

La finalitat de la postproducció, és

intentar convertir tot el material que

s’ha generat durant el rodatge en

allò s’esperava al guió. Per aquest

motiu, cal ser ordenat al rodatge ja

que sinó reorganitzar el material pot

ser molt complicat. Aquest pas va

ser el més llarg de tot el procés de

creació audiovisual.

Cal tenir en compte que cada entrevista sense editar tenia una duració aproximada de

trenta-cinc minuts, això sumat a la duració de tots els plans recurs junts, uns vint minuts,

i a la duració de les explicacions dinàmiques, uns quaranta minuts, va resultar tenir més

de tres hores i mitja de material, per editar, corregir i sintetitzar.

El resultat va ser un reportatge de quaranta-cinc minuts i onze segons de duració, en

comptes de trenta minuts que era el que s’esperava en un inici. Tot i això, la duració del

reportatge no va ser un problema ja que creiem que amb aquest augment de la duració

vam ser capaços d’aportar més informació útil.

El vídeo es va editar amb les aplicacions de pagament ADOBE

PREMIERE i ADOBE AFTER EFFECTS. La edició que es va fer amb

aquests programes va ser molt diversa i innumerable. No només es

tracta d’unir les imatges i els vídeos: també s’han creat fins a

quaranta set títols i s’ha buscat i barrejat amb una música

prèviament cercada i sense copyright per tal poder-la utilitzar sense

problemes en aplicacions com YouTube, entre d’altres tasques.

Per a fer més fàcil la edició es van editar les entrevistes per separat i després es van unir

en un únic fitxer D’ADOBE PREMIERE PRO. Aquest programa, conté una línia del temps i

una pantalla de previsualització. Mentre afegim els vídeos a la línia de temps i els anem

editant, podem veure el resultat definitiu a la pantalla de previsualització. Amb aquest

programa s’han realitzat diversos processos com les correccions de color, les transicions,

sincronització d’àudio, col·locar els efectes de so, editar la veu en off, retallar cada vídeo,

afegir títols etc.

Línia del temps amb tot el reportatge complert. Es veuen els quaranta cinc minuts de reportatge.

Logotip del programa d’edició Abobe Preimere Pro


23

Si bé es cert que en la imatge de la pàgina anterior es veu la totalitat del reportatge, no

s’apreciava correctament la feina que hi havia en cada punt de la línia de temps. A

continuació es veu una imatge d’un fragment de la línia de temps ampliada al primer

minut del reportatge:

Captura de pantalla de la línia de temps ampliada a un minut i vint segons

En la imatge anterior podem veure com només en el primer minut del reportatge ja tenim

més de vint transicions de vídeo i nou transicions de àudio diferents, onze vídeos amb

efectes i més de trenta imatges diferents respectivament enllacades. També podem

apreciar que hem creat fins a quatre capes d’ajustament que serveixen per corregir els

colors i la il·luminació dels clips. Pel que respecte a l’àudio veiem que ocupa quatre

canals: el primer amb la veu en off editada, el segon i tercer contenen efectes de so i el

quart la música amb les seves variacions. Aquest patró de funcionament es repeteix el

llarg sistemàticament al llarg del reportatge.

Finalment, un cop tenim editat el reportatge toca renderitzar-lo i exportar-lo. Aquests dos

processos els realitza l’ordinador de forma automàtica un cop es dona l’ordre. Els dos

serveixen per passar el vídeo creat al programa a un fitxer propi i independent. En aquest

cas hem exportat el vídeo en format .mp4 per tal de mantenir el màxim de qualitat.

Durant aquesta etapa també ens vàrem centrar en la creació d’una caràtula per a la capsa

del DVD on pensàvem entregar el reportatge i una versió simplificada d’aquesta per tal

de poder-la utilitzar com a miniatura a YouTube. Per tal de realitzar-la vàrem utilitzar els

programes de ADOBE PHOTOSHOP I ADOBE ILUSTRATOR.


24

Per tal de distribuir el vídeo, érem conscients de que no n’hi havia prou amb una edició

en DVD. Per aquest motiu vàrem penjar el vídeo a la plataforma YouTube i distribuírem

un tràiler del reportatge per tal de que fóra més senzilla la propaganda del vídeo.

Finalment el reportatge definitiu està penjat a l’enllaç:

- https://youtu.be/CuRAPKB0fiE

I el tràiler del reportatge el podem consultar a l’enllaç:

- https://youtu.be/UtXBBVwKjvA

5. CONCLUSIÓ I VALORACIÓ

Al llarg d’aquest treball hem desenvolupat de manera exhaustiva el concepte de la Renda

Bàsica Universal i Incondicional. Això ens ha permès crear un reportatge sobre en que

consisteix aquesta mesura, per tal de que l’espectador es qüestioni la seva implementació

a l’estat Espanyol. La recerca d’informació i la creació del reportatge també ens ha permès

determinar si la renda bàsica es podria finançar a l’estat espanyol i si aquesta seria una

proposta viable, a diferencia del que diuen alguns dels entesos sobre el tema. En aquest

punt s’exposaran les conclusions que hem extret.

Hem vist com el reportatge ha assolit el seu principal objectiu, ja que s’ha convertit en

una font d’informació complerta i contrastada, tal i com ens ha confirmat el dr. DANIEL

RAVENTÓS. Considerem, també, que queden contestades tots les qüestions que ens vàrem

fer durant l’estudi de la renda bàsica i es crea un debat interessant sobre aquest concepte,

gràcies als diversos experts entrevistats. Val a dir també, que es un dels únics documents

on s’incorpora una gran quantitat d’informació sobre la renda bàsica universal que creiem

suficient com per formar-se una opinió sobre aquesta mesura.

Per altre banda, després de la recerca d’informació i la creació del reportatge podem

concloure que la renda bàsica universal és viable a l’estat espanyol. Per tal d’arribar

aquesta conclusió, ens basem en l’estudi del dr. DANIEL RAVENTÓS que analitza un model

de finançament de la renda bàsica, que ja em explicat en aquest treball, on s’acaba

concloent que és viable al regne d’Espanya.

https://youtu.be/Y9WiirR3RFM

https://youtu.be/UtXBBVwKjvA


25

Descartem el model de finançament liberalista o com a contrapartida de l’estat del

benestar ja que creiem que una renda bàsica universal a canvi eliminar l’estat del benestar

i d’una privatització total de béns i serveis, es una mesura desmesurada i que ens

traslladaria a una societat on la gent amb recursos escassos, que seria la majoritària,

estaria molt més desemparada. Aquesta, perdria el dret de beneficiar-se prestacions de

l’estat del benestar que han costat molt d’aconseguir i que suposen un millora de la vida

per a tota la població, perdent el dret a recursos tals com la educació publica o la seguretat

social i que no es poden intercanviar per diners, ja que per tal de cobrir aquestes despeses

la renda bàsica hauria de ser molt elevada i pràcticament infinaçable.

Tampoc veiem òptim el model de finançament de la renda bàsica que l’entén com una

manera de distribuir els beneficis d’una activitat econòmica que ningú es pot atribuir. Ens

atrau aquest model per aquells països molt rics que tenen superàvit, que són molt petits i

de poca població o que tenen recursos com gas natural o petroli, ja que distribuir els

beneficis d’aquestes activitats econòmiques seria el més just per a tota la població. Tot i

això, Espanya, no compleix cap dels requisits anteriors.

D’aquest model de finançament, però, ens hem de centrar amb el fet de que la renda bàsica

ha estat possible a Alaska seguint aquets esquema de finançament. Aquest fet es

transcendental ja que, malgrat que en aquest estat tota la població es beneficia d’una renda

bàsica, la taxa d’atur a Alaska ronda al 7% a diferencia d’Espanya on gira en torn del 17%

demostrant, d’aquesta manera, que la renda bàsica acaba suposant per a cada persona una

llibertat monetària complementaria amb el seu salari i no una renda de subsistència.

El model de finançament d’esquerres doncs, defensat per DANIEL RAVENTÓS seria el més

òptim per Espanya. Tot i això, des del nostre punt de vista, caldria enfocar-lo com una

reforma a l’estat del benestar i no com una manera de redistribuir la riquesa, ja que

pensem que augmentar exageradament els impostos de les persones i les empreses més

riques fomenta que aquestes marxin del país.

A part de les aportacions que hem realitzat anteriorment, creiem que el model de renda

bàsica presentat per DANIEL RAVENTÓS, JORDI ARCARONS I LLUÍS TORRENTS mereix una

sèrie de consideracions a tenir en compte, tal i com que, com apuntava SANTIAGO NIÑO

BECERRA.


26

La primera és que la renda bàsica hauria de ser a nivell europeu i la segona es que aquesta

hauria d’estar adaptada a cada regió per tal de ser més justa i evitar migracions. Creiem

vital aplicar aquetes dues reformes al model de finançament de DANIEL RAVENTÓS ja que

no estaríem a favor d’una renda bàsica igual, per exemple, a la comunitat autònoma de

Madrid que a la comunitat autònoma de Galicia ja que tenen un PIB molt diferent i

acabaria suposant que unes comunitats acabessin mantenint unes altres. Pensem, també,

que Espanya necessitaria el suport d’Europa si vol tirar endavant aquesta mesura.

Val a dir però que malgrat que la seva implicació es viable a l’estat Espanyol aquesta és

improbable ja que suposaria una reforma transcendental a l’IRPF que probablement molts

ciutadans no estarien disposats a acatar.

Tot i això les recents manifestacions i protestes demanant millores als pensionistes ens fa

pensar que potser la renda bàsica s’hauria de sotmetre a referèndum a l’estat Espanyol i

fóra bo que els partits majoritaris mostressin interès cap aquesta mesura, ja que creiem

que si bé es cert no suposaria la fi de la crisis econòmica iniciada any 2007, milloraria la

vida de milions de persones.


27

6. FONTS D’INFORMACIÓ

Per a realitzar aquest projecte s’han consultat les fonts següents:

6.1. Bibliografia

Els llibres que s’han utilitzat són:

ARCARONS, JORDI; BOSO, ÀLEX; NOGUERA, JOSÉ ANTONIO; RAVENTÓS,

DANIEL: La Renda Bàsica de Ciutadania: Una Proposta Viable Per A Catalunya”.

Editorial Mediterrània, abril de 2005.

RAVENTÓS PLAÑELLA, DANIEL “La Renta Básica: Preguntas y Respuestas Más

Frecuentes”, Juny 2012

RALLO, JUAN RAMÓN: “Contra la renta básica: por qué la redistribución de la

renta restringe nuestras libertades y nos empobrece a todos, Deusto S.A, Ediciones,

2015.

Els articles que s’han consultat, a banda d’aquells que es referencien al peu de pàgina són:

“Why Silicon Valley Is Embracing Universal Basic Income? Jathan Sadowski, The

Guardian, 22-06-2016.

“¿La Renta Básica Es Viable En España?” Xavi Prat, La Vanguardia, 10-01-2017

“Por qué los ricos de Davos se interesan por la renta básica universal” Belén Carreño,

El Diario ,18-01-2017

“La renta básica de la ciudadanía y su posible efecto llamada”, Àlex Boso, Mihaela

Vancea, Revista Internacional de Sociología, vol. 69, núm. 3, septiembre-diciembre, 699-

723, 2011.

“La renta básica universal, entre la utopía y la realidad” Luis Federico Florio, La

Vanguardia, 19-09-2016.

6.2.Webgrafia

La llista de webs que hem consultat són:

- www. economipedia.com

- www.redrentabasica.org

http://www.lavanguardia.com/economia/management/20170110/413203474315/renta-basica-viable-espana.html

http://www.redrentabasica.org/


28

- www.theguardian.com

- www. lavanguardia.com

- www.eldiario.com

- www.carlescampuzano.cat

- www.podemos.info

- www.elpais.com

- www.blog.ycombinator.com

7. ANNEXOS

A causa de la seva extensió, el guió comença a la pàgina següent. Pel que respecte al

suport audiovisual en format DVD del reportatge, es lliura amb la seva respectiva capsa

i caràtula personalitzada.

http://www.theguardian.com/

http://www.eldiario.com/

http://www.carlescampuzano.cat/

http://www.podemos.info/

http://www.elpais.com/

http://www.blog.ycombinator.com/

LA RENDA BÀSICA UNIVERSAL

una mirada al futur

1 INTRODUCCIÓ 1

Successió d’imatges il·lustrant el contingut de la veu en

off 1. Seleccionar imatges a partir de les paraules en

negreta. Us abundant de transicions i utilitzar efectes de

moviment per tal de generar sensació de dinamisme.

SIMULACIÓ DE FORMAT EXTRA PANORÀMIC (1:9)

(Afegir sons en relació amb

les imatges i efecte de

moviment estàtic. Cançó de

fons: Believer for violin

and piano - Alison Sparrow)

TRANSICIONS DINÀMIQUES

VEU 1

Aquest és James Watt, l’inventor

de la màquina de vapor. Ara ens

pot semblar antiquada i inútil,

però la seva fabricació va ser el

desencadenant de la primera

revolució industrial. Aquesta

màquina estava considerava el cor

de la fàbrica ja que només amb

l’energia que produïa una,

s’alimentava a la resta de

màquines d’una nau industrial.

Màquines, que cada cop eren més

productives, i permetien

augmentar la producció, en menys

temps i amb menys obrers.

Al principi als obrers no els hi

va agradar la idea, i seguint les

idees del treballador britànic

Ned Ludd, s’agruparen per

destruir aquestes noves màquines.

Amb els anys, però, es van adonar

de que no es pot parar el progrés

i que a la llarga, les màquines

acabaven generant més riquesa i

més llocs de treball.

ROTACIÓ

Una cosa similar va passar amb la

segona revolució industrial, la

dels automòbils, i amb la

tercera, la dels primers

ordinadors. I si bé és cert que

la història ens diu que davant

d’una revolució industrial es

destrueixen molts llocs de

treball però se’n creen de nous,

ara a les portes d’una nova

revolució industrial, hi ha qui

pensa que la feina, com la

coneixem, s’extingirà.

(CONTINUA)

CONTINUACIÓ: (2) 2.

Però, n’estem segurs d’aquesta

imminent revolució?

Des de l’any 2007 ens hem vist

immersos a una crisi, crisi

segons molta gent encara dura

malgrat que l’atur disminueix.

FOSA A NEGRE

Discurs de Mariano Rajoy explicant la fi de la crisis.

(Resaltar el punt de discurs

on explica que hem acabat

amb la resecció. Al començar

el discurs acaba la cançó)

FOSA CREUADA

Primeres intervencions dels entrevistats SANTIAGO NIÑO

BECERRA i ARCADI OLIVERES. La funció és contextualitzar i

respondre a la pregunta: Com afectarà la tecnologia als

llocs de treball?

FORMAT CLÀSSIC D’ENTREVISTA A DUES CÀMERAS. COMBINACIÓ DE

PLA MITG DE 3/4 (CÀMERA PRINCIPAL) I UN PLA MITG DE PERFIL

(CÀMERA SECUNDÀRIA). LA CÀMERA SECUNDARIA ÉS MÒBIL.

MICRÒFON DE CORBATA CONNECTAT A CÀMERA PRINCIPAL.

(Correció de Color i afegir

titols dinàmics amb el nom

dels entrevistats. Torna a

començar: Believer for

violin and piano - Alison

Sparrow)

FOSA A NEGRE

Successió d’imatges i vídeos il·lustrant el contingut de

la veu en off 1. Seleccionar imatges a partir de les

paraules en negreta marcades al text de la veu en off. Us

abundant de transicions i utilitzar efectes de

moviment en imatges fixes per tal de generar sensació de

dinamisme.

(Correció de Color, afegir

sons en relació amb les

imatges i efecte de moviment

estàtic, citar la font)

VEU 1

Així doncs, amb la incorporació

de nous robots al mercat laboral,

el concepte de feina seria molt

diferent a tal com el coneixem

avui en dia. Un robot parla

infinites llengües, no fa

vacances, no necessita un salari,

no es cansa, pot treballar totes

les hores que es vulgui... És, en

(més)

(CONTINUA)


VEU 1 (cont)definitiva, un treballador

perfecte.

Vídeos sobre la recerca d’informació de la Renda Bàsica a

Google. Evitar gravar com es busca la informació en fonts

no fiables i que es bo que sempre es vegi el creador del

text destacat.

PLANS DETALL

TALL

VEU 1

Aquesta previsió, va preocupar a

la casa banca quan al mes de

desembre de 2016 va realitzar un

estudi per veure quin impacte

podria generar la incorporació de

noves tecnologies al treball. Els

resultats van ser que incorporar

robots barats capaços no només de

realitzar activitats mecàniques

sinó també d’aprendre a

optimitzar les seves tasques, ens

portaria una dimensió econòmica

desconeguda.

En vista d’aquest estudi, la

prestigiosa universitat d’Oxford

va alertar que en els pròxims

anys el 47% de les professions

nord-americanes serien

substituïdes per un robot. La

preocupació, tot i que encara

sembla distant, ha arribat a

països de tot al món com

Finlàndia que esperen una

imminent onada d’atur.

FOSA A NEGRE

Gent a l’atzar contestant la pregunta: Et preocupa que un

robot et prengui la feina?

PLA MITG CURT DE 3/4. MICRÒFON "D’ESCOPETA" CONNECTAT A

CÀMERA.

(Correció de color, generar

un títol on aparegui la

pregunta: Et preocupa que un

robot et prengui la feina?.

Comença la cançó de fons:

Perfect Karaoke - Sing King

Karaoke)

TALL ENTRE ENTREVISTES

FOSA A NEGRE

4.

2 CONTEXT 2

Veu en Off 1. Apareixen imatges de gent que defensa la

Renda Bàsica que més endavent s’indicarà qui són. Entre

ells hi ha: Elon Musk, Bill Gates, Marck Zukerberg, Daniel

Raventós...

(Correció de color i

retallar les imatges

originals)

DE TALL RÀPID

VEU 1

Els mateixos economistes que

alerten d’aquest futur, són els

que lluiten per cercar diverses

solucions a aquesta possible

definitiva etapa de la crisi.

Algunes propostes de canvi

tendeixen més cap a la dreta,

d’altres més cap a l’esquerra

però totes coincideixen amb que

el sistema actual comença a

fallar.

Entre aquestes diverses hipòtesi,

hi ha una que fa temps que sona

entre diferents partits polítics

i organitzacions socials de

diferents països d’Europa. Una

proposta que, encara que sembli

contradictori, es defensa de tan

des de l’esquerra com des de la

dreta i interessa des de

escriptors i filòsofs fins a

economistes i polítics. Estem

parlant, de la Renda Bàsica de

ciutadania. (MARCAR AMB

INTENSITAT LA ÚLTIMA FRASE)

5.

3 QUÈ ÉS LA RENDA BPÀSICA 3

Petita introducció al reportatge. No hi ha veu en Off sinó

que es mostra com diferents mitjans de comunicació s’han

fet ressó de la Renda Bàsica Universal (apareixen diàris,

llibres, telèfons mòbils...). Aquesta introducció acaba

amb la aparició d’un titol animat on es pot llegir: La

Renda Bàsica Universal, una mirada al futur.

VÍDEOS DE GENT INFORMANT-SE SOBRE LA RENDA BÀSICA.

COMBINACIÓ DE PLANS DETALL I PLANS GENERALS. LA CREACIÓ DE

LA ANIMACIÓ DEL TÍTOL FINAL CONSISTEIX EN UN FONS BLAU I

LA APARICIÓ D’UN DIBUIX DELS DIFERENTS ENTREVISTATS.

TALL I TRANSICIONS ARTISTIQUES

(Correció de color i

gravació dels sons amb el

micròfon intern de la

càmera. De fons sona la

cançó: Perfect Karaoke -

Sing King Karaoke. Aquesta

augemnta el seu volum per

donar intensitat a la

animació final)

Comença, després del titol animat, el reportatge en sí.

Aquest, comença amb plans del metro, com a mètafora de que

comença un viatge i la veu en off 1.

PLANS RECURS DEL METRO DE BARCELONA

TALL

VEU 1

Comencem aquest viatge per tal de

conèixer la Renda Bàsica; el

primer pas és determinar en que

consisteix. La gent, tot i que

cada cop menys, quan sent parlar

de Renda Bàsica Universal la

confon amb altres conceptes

relacionats amb la economia;

salari mínim, renda garantida de

ciutadania, salari mig... Però en

que és exactament aquesta

proposta revolucionaria? Te

alguna relació amb els conceptes

anteriors? Per contestar aquesta

pregunta, contem amb les

intervencions de dos grans

economistes molt crítics amb el

sistema actual, Arcadi Oliveres i

Santiago Niño Becerra.

Intrevencions d’ARCADI OLIVERES i SANTIAGO NIÑO BECERRA.

Responent a la pregunta: Que és la Renda Bàsica?

FORMAT CLÀSSIC D’ENTREVISTA A DUES CÀMERAS. COMBINACIÓ DE

(CONTINUA)


PLA MITG DE 3/4 (CÀMERA PRINCIPAL) I UN PLA MITG DE PERFIL

(CÀMERA SECUNDÀRIA). LA CÀMERA SECUNDARIA ÉS MÒBIL.

MICRÒFON DE CORBATA CONNECTAT A CÀMERA PRINCIPAL.

(Correció de Color i afegir

titols dinàmics amb el nom

dels entrevistats. No hi ha

música)

Apareixen imatges del Doctor DANIEL RAVENTÓS en el moment

que SANTIAGO NIÑO BECERRA li fa una referencia. Aquestes

imatges, mostren com s’ha dedicat a la divulgació i la

defensa de la Renda Bàsica Universal.

VEU 1

Però rebobinem un moment. Qui és

el doctor Daniel Raventós? Parlar

de Renda Bàsica a Europa és

parlar d’aquest doctor en

ciències econòmiques. Actualment,

exerceix com a professor de

Sociologia a la universitat de

Barcelona i ha dedicat gran part

de la seva vida a la divulgació

de la Renda Bàsica. Desprès

d’anys de teorització i estudis

sobre aquest concepte, va fundar

la xarxa renda bàsica. Aquesta

xarxa consta d’un grup

d’activistes d’economistes que

lluiten per la implementació

d’una Renda Bàsica a l’Estat

espanyol. L’hem visitat al seu

despatx a la universitat de

Barcelona i el primer que li hem

preguntat és en que consisteix la

Renda Bàsica. La resposta ha

estat tan breu com contundent.

DANIEL RAVENTÓS fa la seva intervenció contestant a la

pregunta: Que és la Renda Bàsica? Quan acaba la resposta

s’analitza paraula per paraula el que ha dit.

PLA MITG DE 3/4 (CÀMERA PRINCIPAL). UN COP ACABA LA

INTERVANCIÓ ES CONGELA LA IMATGE.

(Sense música, apareix en

text la definició que ha

donat DANIEL RAVENTÓS i es

modifica en funció del que

diu la veu en off 1. Cal

afegix efectes de so cada

cop que apareix una paraula)

VEU 1

D’acord doncs, assignació

monetària incondicional a tota la

població. Analitzem-ho des de la

base, es a dir; donar, diners, a

(més)

(CONTINUA)


VEU 1 (cont)

tothom, sense cap tipus de

condició. O el que és el mateix

diners gratuïts per tothom...

sona bé.

(Comença a sonar la cançó

Acoustic Breeze - Bendsound

(Royality Free Music))

VEU 1

Però no sembla coherent, diners

encara que no treballem? Encara

que siguem rics? Encara que

siguem menors d’edat? Abans

d’avançar, i seguir fent-nos

preguntes, com veu la gent

aquesta mesura? Es realment tan

trencadora com sembla?

Gent a l’atzar contestant la pregunta: Què et semblaria la

implemantació d’una Renda Bàsica?

PLA MITG CURT DE 3/4. MICRÒFON "D’ESCOPETA" CONNECTAT A

CÀMERA.

TALL

(Correció de color, generar

un títol on aparegui la

pregunta: Què et semblaria

la implemantació d’una Renda

Bàsica?. La cançó de fons no

canvia)

En acabar, apareixen plans de la ciutat de Barcelona amb

una veu en Off.

PLANS GENERARLS DE BARCELONA. CÀMERA FIXE I MOVIMENT DEL

SUBJECTE O SUBJECTES GRAVATS.

TALL I TRANSICIONS ARTÍSTIQUES

VEU 1

Tot just hem vist com per molta

gent la renda bàsica sembla una

idea descabellada i utòpica. La

pregunta a fer-se doncs és, per

quin motiu l’hauríem

d’implementar actualment? Quins

efectes suposaria en la nostra

economia?

Intervenció de DANIEL RAVENTÓS i SANTIAGO NIÑO BECERRA

contestant a la pregunta: Per quin motiu heuríem

d’implementar una Renda Bàsica actualment?

PLA MITG DE 3/4 (CÀMERA PRINCIPAL). MICRÒFON DE CORBATA

(Apareix un cànon amb el nom

i la oucpació de DANIEL

(CONTINUA)


RAVENTÓS i SANTIAGO NIÑO

BECERRA respectivament)

TALL




VEU 1

Malgrat aquestes raons , la Renda

Bàsic Universal planteja moltes

qüestions i dubtes i no acaba

d’atreure a tothom. Una persona

que s’ha mostrat clarament en

contra és el diputat del PDeCat,

Carles Campuzano. El visitem a la

seva seu. I li preguntem per la

seva opinió respecte a la Renda

Bàsica.

Intervenció de CARLES CAMPUZANO contestnt a la pregunta:

Què n’opina de la renda bàsica?. A continuació responen

SANTIAGO NIÑO BECERRA i DANIEL RAVENTÓS a la mateixa

pregunta.

PLA MITG DE 3/4 (CÀMERA PRINCIPAL)I CÁMERA MÒBIL

SECUNDÀRIA. MICRÒFON DE CORBATA.

TALL

Al acabar les intervencions torna la veu en Off 1 i plans

de la ciutat de Barcelona.

PLANS DE BARCELONA. CÀMERA FIXE I MOVIMENT DEL SUBJECTE O

SUBJECTES GRAVATS. AQUESTS HAN DE SER PERSONES

NECESSIATDES RESPECTANT SEMPRE LA SEVA PRIVACITAT.


VEU 1

Un altre de les afirmacions que

generen molt de debat a voltant

de la Renda Bàsica és si aquesta

acabaria amb la pobresa.

Tècnicament si posem una Renda

Bàsica similar a la línia de

pobresa acabem amb ella. Sembla

coherent, però... tothom ho veu

d’aquesta manera?

Intervencions de SANTIAGO NIÑO BECERRA, DANIEL RAVENTÓS,

CARLES CAMUPUZANO i ARCADI OLIVERES. Per aquest ordres.

Tots ells donen la seva opinió sobre si la Renda Bàsica

Universal acabaria amb la pobresa.

(CONTINUA)


Al acabar les intervencions torna la veu en Off 1 i plans

de la ciuat de Barcelona.




VEU 1

Hem vist com aquells qui defensen

la Renda Bàsica ens deien que

aquesta acabaria amb la pobresa,

ens ajudaria a trobar feina, ens

faria lliures... Però un

moment... Tot això com es

paga?... D’on trèiem tants

diners? Abans de respondre

aquesta pregunta que no te una

resposta fàcil fem una mica

d’història. Quan apareix la Renda

Bàsica, és un concepte realment

nou?

FOSA A NEGRE

10.

4 HISTÒRIA DE LA RENDA BÀSICA I MODELS DE FINANCAMENT 4

Durant aquest apartat del reportge, cal que el missatge

que transemt la veu en off arribi a l’espectador. Per

aquest motiu cal que apareguin imatges referenciades a tot

allò que es va dient. Aquestes imatges clau, però, no

estaràn sobre impreses a la pantalla sinó que apareixeran

a plàno d’una manera dinàmica. Es veurà només una

cartulina blanca i unes mans aniran movent i mostrant les

diferents fotografies en paper de tot allò al que la Veu

en Off fa referència.

PLA ZENITAL. CÀMERA FIXE.

TALL RÀPID

(Correció de color. De fons

sona: Jazz in Paris - Media

Right Poductions)

VEU 2 (VEU FEMENINA)

Per molt nova que ens pugui

semblar, la Renda Bàsica

Universal és un concepte

relativament antic. De fet, es

basa en una llei de l’antiga Roma

que assignava a cada família pa,

oli i vi. Tanmateix aquest

primera aplicació estava pensada

per una forma de govern molt

diferent a l’actual. No és fins a

l’aparició del capitalisme i la

propietat privada que diversos

economistes i pensadors comencen

a plantejar-se seriosament la

idea d’una Renda Bàsica Universal

i Incondicional com a mesura per

corregir els desajustos del

mercat.

A continuació, apareix la pisarra en blanc i una foto de

Thomas Payne i de Friederick von Hayek, cal remarcar que

son personatges oposats però que concideixen en la defensa

de la Renda Bàscia.

Atreu a pensadors tan diferents

com Thomas Payne, qui creia que

l’estat era la solució a la

majoria dels nostres problemes

fins a Friedrik von Hayek qui

considerava que l’estat era el

causant de la majoria dels

nostres problemes.

La pisarra es retira i queda la imatge en blanc. Ara,

comencen a apareixer imatges de les persones que la veu en

Off cita.

(CONTINUA)


VEU 2 (VEU FEMENINA)

Cada cop la defensaven més

personatges històrics rellevants

i pensadors de renom, com

l’activista Matin Luther King,

l’economista Milton Frideman,

l’arquebisbe Desmond Tutu entre

d’altres. De fet, fins i tot el

president nord-americà Richard

Nixon va estudiar la seva

implementació als estats Units.

Actualment es un concepte que

cada cop esta més en voga a causa

de la quarta revolució industrial

que està patint la societat.

Últimament, molts dels grans

empresaris del segle XXI han

mostrat interès i afecte per

aquesta mesura; Un exemple seria

el fundador de Windows: Bill

Gates, el pare de la xarxa social

més gran del món: Mark Zukemberg,

el senador dels Estats Units

Bernie Sanders o Elton Musk el

creador de la empresa

internacional de cotxes elèctrics

Tesla.

FOSA A NEGRE

S’introdueix el tema dels diversos models de finançament

de la Renda Bàsica amb la veu en Off 1.




(Correció de color. No hi ha

música. Apareix un titol que

es pot llegir els tres

models de finançar la Renda

Bàsica Universal)

VEU 1

I aquesta és la clau, en funció

d’on l’estat, que és qui ha de

pagar la renda Bàsica, pretén

treure els diners per

finançar-la, podem concebre

aquesta de diferents maneres. De

fet, en base a la investigació

que ha fet aquest reportatge

podem diferenciar fins a tres

maneres d’entendre el seu

finançament, a continuació us les

expliquem una per una

detalladament:

12.

5 MODEL LIBERALISTA 5

Com que els diversos models són feixugs d’explicar. Per

aquest motiu, tornarem a fer servir el recurs que hem

utilitzat per explicar la història de la renda bàsica. Per

aquest motiu amb una pisarra i imatges retallades extretes

d’internet s’explicaràn els difernts models.


TALL RÀPID



Right Poductions)

VEU 1

Actualment vivim en un sistema

econòmic on és l’estat juga un

paper fonamental per mantenir el

benestar de la societat. Aquest

raucada diners a través dels

nostres impostos i s’encarrega de

destinar-los a diferents béns i

serveis públics en funció de les

necessitats majoritàries de la

població .

Tot i això, aquells que defensen

un sistema econòmic de tipus

liberalista o capitalista, creuen

que l’existència del estat

perjudica negativament a la

societat, perquè la economia ja

es regula per les seves pròpies

lleis i no necessita un estat del

benestar que ofereixi serveis

públics i ajudes socials.

Alguns pensadors inspirats per un

capitalisme més extremista, han

trobat en la Renda Bàsica una via

per limitar les funcions de

l’estat i mantenir el benestar de

la població. Aquests, estarien a

favor de la privatització total

dels béns i serveis de l’estat a

canvi d’un sou a cadascun dels

ciutadans d’un país. Per tant,

s’acaben les pensions, la

jubilació, les subvencions i fins

i tot, hi ha qui planteja

substituir també l’educació

pública i els hospitals públics.

I tot això a canvi de que? Doncs

amb els diners que s’estalvia

l’estat aquest pagaria un sou a

tots els ciutadans, que variaria

(més)

(CONTINUA)


VEU 1 (cont)en funció del país on es planteja

la renda bàsica.

Aquest model de finançament atreu

a un determinat secor de la

població majoritàriament de

dretes, que considera que cal una

alternativa a la seguretat

social, a Espanya però no te

gaires adeptes i ni tan sols la

dreta s’ho planteja.

Intervenen CARLES CAMPUZANO, ARCADI OLIVERES i SANTIAGO

NIÑO BECERRA, per aquest ordre valorant aquest model de

finançament.

TALL ENTRE ENTREVISTES

COMBINACIÓ DE PLA MITG DE 3/4 (CÀMERA PRINCIPAL) I UN PLA

MITG DE PERFIL (CÀMERA SECUNDÀRIA). LA CÀMERA SECUNDARIA

ÉS MÒBIL. MICRÒFON DE CORBATA CONNECTAT A CÀMERA

PRINCIPAL.


no hi ha música)

FOSA A NEGRE

14.

6 MODEL D’ESQUERRES 6

Tormem a la pisarra i la cartulina. A continuació

s’explicarà el model d’esquerres.


TALL RÀPID



Right Poductions)

VEU 1

Si la dreta creu que l’estat no

ha de tenir pes, l’esquerra basa

la seva ideologia en el contrari.

Aquells pensadors d’esquerres que

defensen la Renda bàsica només la

poden entendre com una extensió

de l’estat del benestar. Aquest

model de finançament, doncs,

consisteix en mantenir el màxim

de prestacions, que no totes, que

l’estat ens proporciona, i

afegir-li la obligació de pagar

un sou a tots els ciutadans. I

llavors com la finançaríem? El

dr. Daniel Raventós, ha realitzat

una proposta de finançament de la

Renda Bàsica Universal, concloent

que la seva implementació és

perfectament viable i aclarint

quins són aquells punts de

l’estat que s’haurien de reformar

per tal de finançar-la. Li

demanem que ens resumeixi els

punts essencials de la seva

proposta:

Intrevenció de DANIEL RAVENTÓS resumint la seva proposta

de finançament.

PLA MITG DE 3/4. NOMÉS IMATGES DE LA CÀMERA PRINCIPAL LA

QUAL PORTA CONNECTADA UN MICRÒFON DE CORBATA.

(Correció de color, de fons

no hi ha música)

Al acabar la intervenció es veuen imatges de la ciutat de

Barcelona, aquestes il·lustren les desigualtats socials

que hi ha al nostre país.

PLANS DETALL I GENERALS DE BARCELONA

TALL



Right Poductions)

(CONTINUA)


VEU 1

Hem sentit com el doctor Raventós

ens parlava d’una reforma a

l’IRPF per finançar la renda

bàsica. Aquesta, consistiria en

pagar la renda bàsica a través

d’un impost que fos més elevat en

les rendes més altes i més baix

en les rendes més baixes. Amb els

diners recaptats, l’estat pagaria

una renda bàsica igual a tota la

població que suposaria augmentar

la renda d’aquells que menys

tenen i perjudicaria a aquells

que tenen més.

Intervencions de SANTIAGO NIÑO BECERRA i ARCADI OLIVERES

opinant sobre si consideren que augmentaran les

desigualtats socials i si la renda bàsica les podria

solucionar.

TALL



ÉS MÒBIL. MICRÒFON DE CORBATA CONNECTAT A LA CÀMERA

PRINCIPAL.


no hi ha música)

FOSA A NEGRE

16.

7 MODEL D’ESQUERRES 2.1 7

Comença l’última manera d’entendre el finançament.

Continua el format anterior.


TALL RÀPID



Right Poductions)

VEU 1

A part de les dues vies de

fiançament anteriors, hi ha una

altre manera més complexa

d’entendre la Renda Bàsica.

Aquesta, és més propera a

l’esquerra i es basa sobre el

principi de la justícia però

només és possible en casos

determinats i països concrets.

Curiosament, Alaska, que és

l’únic estat que realment ofereix

una renda bàsica universal i

incondicional tal i com l’hem

definida, ho fa seguint aquest

esquema de finançament. I en que

consisteix? Doncs en repartir els

beneficis d’alguna activitat

econòmica que ningú es pot

atribuir entre tots els ciutadans

d’un país.

Apareix una fotografia d’Alaska. S’indica que tè petroli i

es veu el cicle que succeix un cop es recauden els seus

beneficis.

VEU 1

Per exemple, Alaska és un país

amb petroli. A qui pertany aquest

recurs natural? Seria complicat

de dir ja que forma part de la

totalitat del país. Per aquest

motiu l’estat distribueix els

beneficis del petroli a tots els

ciutadans. Però això no només es

pot aplicar al petroli. Mark

Zukerberg en veure com funcionava

la renda Bàsica a Alaska va

insinuar que podria passar el

mateix les dades de tots els

usuaris de facebook. Ja que

aquesta empresa, com moltes

altres, comercia amb dades que

són propietat de cada usuari i si

(més)

(CONTINUA)


VEU 1 (cont)una empresa vol comerciar amb

elles hauria de compensar

econòmicament als usuaris.

Intervenció d’ARCADI OLIVERES valorant aquest sistema de

finançamnent de la renda bàsica.

TALL



ÉS MÒBIL. MICRÒFON DE CORBATA CONNECTAT A LA CÀMERA

PRINCIPAL.


no hi ha música)

FOSA A NEGRE

18.

8 CONCLUSIÓ 8

La ultima part del reportatge, comença amb una sèrie de

plans generals de la ciutat de Barcelona i una Veu en Off.

PLANS GENERARLS DE BARCELONA. CÀMERA FIXE I GRAVAR EL

MOVIMENT DEL SUBJECTE O SUBJECTES GRAVATS.


(Correció de color. No hi ha

música, només Veu en Off)

VEU 1

A Londres, a partir d’una prova

pilot amb persones sense sostre,

van descobrir que donant los

diners sense explicar-los com els

havien de gastar aquests acabaven

restablint-se a la societat més

ràpid que si es gastaven milions

en ajudes com pisos de protecció

oficial o menjadors socials. I

això ens porta a la reflexió:

De moment, si bé és cert que la

Renda Bàsica encara no és un

concepte d’imminent implementació

en la majoria de països, cada cop

es realitzen més proves i és posa

en dubte de quina manera s’hauria

de donar una Renda Bàsica

admetent que cal una reforma

urgent de l’estat del Benestar. I

potser la Renda Bàsica només

l’hauria de cobrar un sector de

la població, potser hauria de ser

opcional si cobrar-la o no,

potser ens pot servir com a

substitució per a les pensions...

i tot i que això podria contradir

la pròpia idea de Renda Bàsica,

ja que deixaria de ser

incondicional i universal, molts

economistes creuen que totes

aquests proves ens poden portar

algun dia una Renda Bàsica més

extensa.

La pantalla es torna negre i apareix, de mica en mica, la

pregunata que llegeix la veu en off per captar l’atenció

de l’espectador i remarcar la intensitat de la pregunta.

VEU 1

Ja que tot gira entorn a una

pregunta: És millor donar ajudes

en forma de béns i serveis a les

persones necessitades o surt més

(més)

(CONTINUA)


VEU 1 (cont)a compte assignar diners als

ciutadans perquè decideixin com

administrar-los segons les seves

necessitat?

Per acabar el reportatge, és important que quedi clara la

posició de tots els entrevistats. Per aquest motiu i a

mode de tancament apareixerà una ultima intervenció on es

faci un resum del pensament de cada entrevistat. La

intervenció ha de ser breu i contenir el màxim

d’informació.

NOMÉS LES IMATGES DE LA ENTREVISTA GRAVADES AMB LA CÀMERA

PRINCIPAL: PLA MITG DE 3/4.

TALL

(Cançó de fons: Jazz Club -

Kriss. Fade in i fade out

entre entrevistes)

LA RENDA BÀSICA UNIVERSAL, UNA MIRADA AL FUTUR · se van a tropezar en la vida, y sin saber nada...

Documents

Transcript of LA RENDA BÀSICA UNIVERSAL, UNA MIRADA AL FUTUR · se van a tropezar en la vida, y sin saber nada...